
Amadeu Recasens: "Darrere dels joves hi ha algú induint a la violència a les xarxes"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El Suplement, amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a 3 quarts de 10 del matí. El Suplement comentant les conseqüències d'aquesta nit a Barcelona. 128 persones detingudes, 73 de les quals menors d'edat. No estem parlant de menors de només 17 anys, sinó menors de 16, 15 i fins i tot 14. Segons ha avançat el Suplement, la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra. Sílvia Catà, parlant-ne amb el Carles Bonguerón, l'Oriol Marc, la Marta Monfort i la Núria Oriols, també el Carlos Baraiber, cap de verificació de 3CAT, podem incorporar a aquesta hora l'Amadeu Requesens, ell és doctor en dret per la Universitat de Barcelona, expert en seguretat i policia. Senyor Requesens, què tal, bon dia. Bon dia, senyor Escapa, i companyia. Com s'explica el que ha passat aquesta nit a Barcelona? Li faig la mateixa pregunta que li feia la comissària fa tot just dues hores.
Bé, jo crec que entre tots ja ho han explicat. És a dir, estava seguint el programa i tant la comissària, que crec que ho ha explicat molt bé, com les persones que estan amb vostè, han tret l'entrellat d'aquest tema. És a dir, estem front a una situació estranya, estranya en el sentit que no s'adecú als paràmetres que habitualment estem acostumats a aquest tipus de coses. És a dir, no. No estem davant d'una violència, diguem-ne, de gent que vol cada vegada la integració, com podria ser la violència dels estudiants, per exemple, a París, almenys de la violència originària. No estem parlant tampoc d'una violència de no integració, és a dir, de gent antisistema, perquè aquests joves ni han tingut ni han patit encara suficient vida ni experiències com per estar en contra de l'habitatge o d'una situació del cost de la vida, perquè no va amb ells el tema. És a dir, és una situació bastant novedosa, tot i que hem de tenir en compte que si. Quan ens trobem un fenomen d'aquests, s'hi sumen els diversos tipus de violència. És a dir, que mirem França, que és on està més avançada la situació, i trobarem que hi ha una violència, diguem-ne, mimètica aquí, d'una situació d'uns estudiants que demanen una integració, una gent, diguem-ne, antisistema, que no pretén integrar-se, i d'una gent que saqueja i que, per tant, senzillament, el que estan fent és robar. Són tipus de violència diferents en un mateix escenari.
Qui els orquestra, però? Qui hi ha darrere d'aquest TikTok amb aquesta convocatòria?
Ah, això, com deien els llatins, qui prodes, a qui beneficia. Jo penso sincerament que aquí hi ha una manipulació de gent jove que mimèticament, perquè han sentit, perquè saben, perquè. Es preocupen d'unes situacions que encara no els afecten a ells, però que darrere d'això evidentment hi ha algú que està manipulant. Algú que està manipulant a les xarxes i algú, hauríem de veure de quina naturalesa, s'acabarà sabent, que està evidentment induint aquests actes, sobretot a la gent més jove.
Però hem de pensar en grans magnats que hi ha darrere d'aquestes xarxes socials, hem de pensar en potències com Rússia, cap on hem de mirar. També amb l'ajuda del Carlos Baraybar aquí, perquè tampoc no vull dir cap disbarat sense que estigui verificat. Però crec que és important també obrir aquest debat, no, Carlos?
Bé, el que els experts diuen és que potser aquesta mena d'incidents no els atia, diguéssim, o no neixen deliberadament d'una campanya russa super exitosa, però ja sabem el que passa després, que és que sí que el que fan és intentar explotar quan hi ha aquesta mena d'esquerdes. Com va passar amb Ceuta, per exemple, vam saber que perfils vinculats a les xarxes de desinformació russes i també israelianes havien intentat com atiar el foc, que s'havia generat d'altres maneres, no? I aquí és el que hem d'estar atents de veure si passa, perquè en els pròxims dies també és veritat que hi pot haver catalitzadors de noves concentracions. És a dir, hi ha aquest dia 31 que veurem com s'acaba concretant aquesta convocatòria. També hi ha la convocatòria de la vaga general l'11 de novembre, que ja serà més genèrica, i això sí que garantirà milers de persones als carrers. També hi ha jornades de mobilitzacions a l'educació, i això també ho hem de recordar, perquè aquests dies, mentre es anava preparant tot això, en algun moment hi havia certa confusió en alguns chats d'aquests, en els que els estudiants deien, bueno, però això ho fem, fem una vaga per l'institut, quan ho fem? Ho fem dilluns, ens ajuntem amb altres instituts del poble, és a dir, s'anava entrecreuant, i si aquestes mobilitzacions acaben produint-se, sense dubte, quan hi ha massificació de gent, és terreny abonat perquè això torni a passar. Que en aquest sentit sí que tindria una forma a la que estem més acostumats, és a dir, manifestació i després grupusles que acaben fent això, i no seria només el que va passar ahir a nit. Per tant, haurem de veure què passa en els pròxims dies, com s'amplifica, si és que s'amplifica, si s'estén a altres ciutats, si veiem més convocatòries i si s'instrumentalitza cap a una banda o a l'altra. Senyor Racasens.
Sí, totalment d'acord amb el senyor Braiberg. És a dir, aquí algú està beneficiant aquesta situació. La impredictibilitat d'això es dona justament perquè no és una situació a la que estem acostumats. Amb això la senyora Catà ha sigut molt clara. Jo penso que la seva franquesa és bona. Cal que sàpiga això, és impredictible. Però darrere d'això algú se n'està aprofitant. I algú se n'està aprofitant perquè a algú li pot interessar que Europa estigui destabilitzada. O a algú li pot interessar que en un període electoral, per sobre dels temes com els que s'estan imposant en aquesta campanya, aparegui el tema de les violències. Bé, hi ha una sèrie d'interessos al darrere que no ens poden. Jo no soc gens conspiranoide, però no podem evitar de pensar aquestes coses. Aquí és fonamental no tant la intervenció policial enfront als aldarulls, que és absolutament necessària, està clar, sinó que és imprescindible el tema de la informació i de la intel·ligència policial. Aquí s'ha de treballar amb xarxes, veure qui hi ha al darrere de tot això, i s'ha de treballar amb informació per saber, intentar saber, que és el que passarà en els propers dies, perquè seran dies conflictius.
Vostè, com a expert en seguretat i en policia, això com es frena tenint en compte que vindran més convocatòries? Com la policia pot aconseguir que les convocatòries que vinguin no acabin amb saquejos i amb pillatges com els que vam veure ahir? Perquè, mira, a França se'n van sortir una mica. Ahir la cosa va anar molt millor que fa tot just una setmana, tot i que s'han despertat mil detinguts, però la situació és una altra.
Sí, però aviam, aquí són dues coses. Una, si ens en sortim, diguem-ne, d'alguna manera, posant més policies al carrer, evitant els aldarulls, això és una opció que s'ha de fer, evidentment, perquè no és tolerable el que està passant al carrer, però jo penso que la policia ha de ser intel·ligent, proporcional i selectiva. Inteligent en el sentit que no es pot tractar amb una violència policial superior, per dir que ara dominem nosaltres perquè tenim més força. Això pot servir puntualment, però no és la solució. Ha de ser proporcional perquè evidentment la policia no pot fer danys més enllà del que exerce la proporcionalitat. I ha de ser selectiva en la mesura en què ha de ser capaç d'esbrinar quins grups són els que intenten o es rebel·len perquè volen integració, perquè el que estan demanant és "escolti, jo no tinc futur i vull un futur", Respecte d'aquells que senzillament ja han renunciat a qualsevol mena d'integració i utilitzen la violència com una forma, diguem-ne, del derull i res més. I després, evidentment, el que s'ha de fer és treballar amb el seguiment dels que han robat coses, dels que han saquejat, i evidentment aquí la part penal i la part administrativa són fonamentals. Tres moments per dir-ho així. Previ, és a dir, intel·ligència i informació, resposta proporcional i selectiva i un posterior seguiment administratiu i judicial, com deia l'alcalde Collboni també, per sancionar realment que es noti clarament que qui la fa la paga. És l'Omadeu Racasens,
doctor en dret per la Universitat de Barcelona, expert en seguretat i policia, que creïm també que avui hagi atès els micròfons del suplement. Gràcies, una abraçada, bon dia. Gràcies a vostès, bon dia.