"Amb tota la prudència, demà hi haurà concert d'Oques Grasses a l'Estadi Olímpic"

El suplement, amb Roger Escapa. Aquest dilluns de la

Crònica Cultural destaca que, oques grasses, quatre concerts pràcticament consecutius a Estadi Olímpic Lluís Companys, dies 5, 7, 9 i 10. I moltes persones que tenen entrades deuen dir, ai, les pluges. Doncs bé, intentem resoldre algunes incògnites al voltant d'aquest concert. Perillen els concerts de comiat d'oques grasses aquesta setmana a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Podem saludar el Tito Ramoneda, president de The Project. Hola, Tito, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs intentem sortir de dubtes ràpid. Hi haurà concert demà, doques, gràcies.

A veure, amb tota la prudència, evidentment, i la preocupació, la tristor també, quan hi ha pèrdues humanes en la situació que hem viscut, aprofito també, evidentment, per transmetre el nostre. Sentiment per totes les famílies i persones. Aleshores, amb tota la prudència, crec que demà tindrem oques grasses a l'escenari de l'Estadi Olímpic. Ho vull dir amb tota la prudència perquè ahir, davant de l'episodi que vam viure, quatre de la tarda, l'alerta, es para absolutament tot a l'estadi. Preparem l'escenari que estava absolutament muntat per fer front. A algo que no sabíem, però que l'alerta era màxima. Quan parlem d'avents de 100 km per hora i tu estàs en un escenari molt de compte. Es va preparar tot i quan dic amb tota la prudència és perquè encara ara no hem pogut entrar a l'estadi olímpic, lògicament, s'està retomant tot. Sabem que l'afectació del vent ha sigut mínima, per tant, el que més ens preocupava que era el vent no ens ha afectat l'escenari. Ara hem de veure l'aigua, perquè han caigut, tots sabem, un munt de litres, com haurà afectat. Però tenim la capacitat, els recursos tècnics i la gent i un equip humà brutal per tirar endavant aquests concerts. Repeteixo i ho dic amb tota la prudència. Crec que tindrem demà un cas gràcies a l'Estadi Olímpic. Quan podreu entrar a l'Estadi Olímpic? Ara ja estan els equips. S'han aixecat les restriccions, com bé sabeu. I hi ha hagut aquest matí reunions, repeteixo, sabem que l'afectació del vent ha sigut minsa, i per tant en aquest sentit ho veiem amb optimisme, l'optimisme ara mateix del sol que després de la tempesta surt. A pesar que hem de mantenir la prudència i sobretot estar molt atents a totes les informacions que mitjançant, evidentment, les autoritats pertinents, però les pròpies xarxes socials, les pròpies del recinte, les nostres, les informacions que puguem, diríem, actualitzar en relació a qüestions que puguin tenir a veure amb el concert de demà.

El gruix del muntatge de l'escenari que porta oques grasses per fer aquests últims quatre bolos està muntat ja, eh? Està 100% muntat, sí. 100%. El que no hi havia, entenc, el que no hi havia és el muntatge tècnic dels instruments, o sigui. Sí, sí, sí. També, hi havia els instruments, és a dir, bateria posada, ja. Sí, eh? Sí, sí, sí, sí,

perquè penseu que aquest és un comiat especial, aquest concert o aquests quatre concerts que viurem a l'Estadi Olímpic són únics, són especials, i per tant. Hi ha una necessitat que aquí és on ens ha fet més de mal dels assajos que s'havien de dur a terme per exemple ahir i que es retornaran a partir d'avui diríem assajos més artístics aleshores els assajos

ja eren a l'estadi olímpic Lluís Companys? ahir a la tarda ja hi havia assajos aquests els van poder fer?

No, no, no perquè estan previstos per la tarda. Però repeteixo, tot està absolutament planificat. De fet, portem una setmana molt, diria, nevadidura, però ha plogut molt. Quan tu estàs muntant escenaris, ferro, gent que puja, les tempestes, l'aigua, tot això. Ho has de tenir en compte i s'ha treballat amb aquesta previsió. Estem a l'octubre, estem a la Mediterrània, sabem que les previsions meteorològiques a mig plaç són molt complexes i estem treballant, diríem, a dia a dia. Sabem que demà hi ha una previsió, sembla. En fi, si més no, no preocupant, pot ploure? Pot ploure, veurem si plou i quan plou. Però que en aquests moments ja hi ha tots els equips pujant cap a l'estadi i retomant tot, tornant a pujar les peas, tornant a muntar. Tot el que ahir a la tarda amb tres hores vam haver de desmuntar per fer front a aquesta emergència, Ara ho retomem i hi ha aquesta planificació que evidentment hi ha que doblar personal, hi ha que fer moltes coses, però tenim un equip humà brutal i això ho remuntem segur.

Vull preguntar, quan entra la banda Sejà en el propi Estadi Olímpic? Serà avui o haurà d'esperar demà? A mi, permeteu-me que això

no us ho digui, perquè és per prudència. En aquests moments no estan ni els tècnics en el propi estadi. Pot ser que sigui avui a les 12 de la nit, pot ser que sigui a les 4 del matí o pot ser que sigui directament demà al dematí. És una cosa que en aquests moments ni vull ni puc dir.

Tranquil, tranquil. Tito Ramoneda, ell és el president de Project, el responsable també d'aquests quatre concerts consecutius, pràcticament Estadi Olímpic Lluís Companys, Jocas Grasses, acaba d'explicar que amb tota la prudència possible els concerts no perillen, amb totes les lletres, és evident que encara poden passar coses, però la voluntat és que l'escenari està muntat, està preparat, la banda podrà fer els assajos i per tant, qui tingui entrades que no pateixi. Dit això, Tito, un segon, digues, digues, digues. Digues, digues, digues tu. No, com que. Tots estem molt accelerats i portem moltes hores fent programes especials. També necessito una mica de música. Aleshores, va, continuem aquesta conversa però hi posem una cançó.

Aquesta sonarà, no? Jo dic que no t'ho dic. El repertori no el tinc. Sí que el tens, però no me'l pots dir,

cosa que ja ho entenc. Estic convençut, segur que serà un concert. O uns concerts màgics, emotius, i que la gent, va, gaudirà com. Ho necessitem, ho necessitem, tots plegats. Només volia fer un apunt final, si em permets. I tant. Recomano a la gent, evidentment, l'ús del transport públic, que vagin amb temps de mà. I sobretot vull dir que no portin, que vagin preparats amb xubasqueros, molt millor que para aigües petits, us ho dic així, vull dir ben preparats, para aigües llargs no estan permesos, ja ho dic aquí, vull dir que ho sàpiga la gent, és normal, és un tema de seguretat. Pròpia de, diríem, de qualsevol instal·lació. Per tant, aneu preparats. Per si cauen, és igual, unes gotes. Sembla que no hi ha de haver cap gran A quina

hora està previst que comenci el concert? 20-30. 20-30. 20-30 és el que posa l'entrada. Les citacions a les 20-30. Hi ha taloner? No. No hi ha taloner. D'acord. Doncs Inderite, que no sabem si sonarà, tampoc sabem si sonarà aquesta. Ja et dic jo que sí que sonarà, però per si de cas no ho revelem encara. Es muntarà una revolució, no? Si no sona, sí, es muntarà una revolució. Com t'expliques aquest fenomen o que esgrasses quatre concerts consecutius pràcticament a Estadi Olímpic Lluís Companys? No hi ha un precedent com aquest en català. Com d'extraordinari és aquest fenomen que viurem aquesta setmana malgrat la meteorologia?

Bueno, l'únic precedent et diria que van ser els tres sopes de cabres al Palau Sant Jordi. Fa un munt d'anys que també ho vam fer nosaltres i que va ser sorprenent que poguéssim fer tres sopes. Però, evidentment, quatre estadis olímpics i amb la velocitat que es va vendre era una cosa que ens va agafar tots per sorpresa. Com m'ho explico? Una banda espectacular. Unes cançons impressionants, una connexió amb la gent i sobretot aquesta, diríem, connexió de públics, de família, de pares, de fills, de tiets i de nens i sobretot un concepte de festa. Vull dir, jo crec que arriben a tothom. El fet d'una despedida d'un grup tan important és un fet molt notori. I tothom va voler participar d'aquesta festa. Al final, al final són ells. No parlem de Fomos, no parlem de. És Ocas Grasas, és el Josep Montero i totes les Ibas Ocas i són ells els que han fet possible aquests quatre estadis fins a dalt de tot.

Serem-ho ells. El sol vol, marxa lluny, I què importa si ningú entén que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum.

Tito Ramoneda i Aika hi som. A veure, serà l'últim dels últims dels últims, eh? És a dir, aquesta vegada sí que no hi ha una finta després d'una altra tornada. És a dir, això s'acaba 5, 7, 9 i 10. Per tant, el dia 10 d'octubre, últim concert d'Ocas Grasses. El dissabte.

El dissabte és l'últim concert d'Ocas Grasses. Evidentment, jo no estic en posesió. En posesió del futur. Vull dir, jo no soc Ocas Grasas, no? Però no sé, vull dir, és el darrer concert d'Ocas el dissabte. I artistes convidats? Hi haurà coses, segur. Passaran coses. No em toca a mi, evidentment. Jo crec que a més. Ostres, deixeu-vos portar, que aneu a l'estadi a veure què us trobeu. Segur que hi haurà coses.

El fenomen noques grasses realment és extraordinari i a més a més és extraordinari d'una manera que Josep Montero, que és el seu líder, no fa entrevistes, no ha necessitat promocionar aquests quatre concerts, ni quan va posar la venda a les entrades ni en tots aquests mesos previs. No li hem sentit la veu ni un bon dia. Com està? Bé, molt tranquil, com sempre.

Els seus gossos, la seva gent, el seu país, m'imagino vivint aquest moment amb el seu tal com és, amb aquesta naturalitat i jo crec que aquesta proximitat, el fet que no vulgui donar entrevistes o no les faci, no vol dir que no sigui proper a la gent, tot el contrari, ell és proper d'una altra manera, a la seva manera.

I també aquesta segur que sona. Ja pots anar.

Que ningú s'ho prengui el peu de la lletra, perquè tampoc es tracta d'això. El Tito Ramoneda, doncs, missatge tranquil·litzador per tots els fans d'Ocas Grasses que tenen entrades per al concert de demà o per qualsevol d'aquests quatre. El concert se celebrarà a l'Estadi Olímpic, a no ser que passi un altre debacle que a hores d'ara no està prevista. Sí que és evident que l'escenari estava organitzat i muntat i alguns dels assajos s'han hagut de posposar, però hi haurà concert d'Ocas Grasses i sonarà a la Fans.

I seràs a tots quatre, Tito, tu? Sí. Te la prendràs de memòria, et faran pujar a l'escenari al final, a fer els visos, eh?

Sempre em puc posar malalt, però que no toco fusta, però sí, sí.

Tu creus que s'han fet rics amb aquests últims quatre concerts? Escolta, aquesta pregunta sembla

del programa aquell del Broncano.

No, no, jo no estic preguntant quants diners tenen al compte corrent, pregunto si. Ostres, crec que seria una gran notícia, no?, que cantant en català s'hagin pogut guanyar bé la vida. Doncs escolta'm.

Ocas Grasas porta una trajectòria de molts anys. Penseu que l'any passat feien 5 concerts amb més de 20.000 persones a cada una de les poblacions que van actuar, i repeteixo, evidentment, clar, que es guanyen la vida, és que faltaria més que no es guanyessin la vida i ben guanyada, vull dir que. Ric? Què és ser ric? A veure, ric és viure.

Però si és una immensa notícia, o sigui, que aquesta gent pugui guanyar calés cantant en català i omplint un estadi olímpic tampoc ens n'hem d'amagar, escolta'm.

No, no, no, escolta, totalment, ho has dit. O sigui, tenim una. Mira, tenim un talent, Catalunya, però no és ara, vull dir, és que la música i Catalunya van de la mà. Des de fa dècades, vull dir, moviments com el rock laiatà, com la rumba catalana, El que es va dir la nova cançó, que d'alguna manera va ser el focus de naixement de moltes altres bandes. Els concerts, els grans concerts internacionals aterraven a Barcelona primer. El primer gran equipament indoor, com és el Palau Sant Jordi. Tot això fa que Catalunya i Barcelona tingui un ADN, o sigui que la música forma part de l'ADN i poder, a més, tenir aquesta, diríem, dualitat de cultures perquè tenim un último de la fila que canta en castellà, un Loquillo, un Serrat que canta en català i castellà, grups que canten en català. Per tant, ens hem de sentir molt i molt orgullosos i ara mateix. La música en català, cantada en català, està molt forta, molt forta.

Tito Ramoneda, el president de The Project, l'enhorabona per la part que et toca, t'agraeixo molt aquesta entrevista, ha aclarit alguns dubtes i ha tranquil·litzat molts fans, i també gràcies avui per participar d'aquest suplement. Una abraçada i bon dia. Molt bon dia, gràcies.