Arnau Vallvé: "M'agradaria coincidir amb Guillem Gisbert presentant treball en solitari"

El suplement. Amb Roger Escapa.

Som guerrers i presumim de pell molt dura, però està mal vist que ho feu la resta de mortals. Tu sí que vas segura, dèieu tots a la Tortuga, i ella sempre va anar amb por de prendre mal. Això sentencia l'Arnau Vallvé a la seva nova cançó, Tortuga, que tot just ahir es va publicar a totes les plataformes. És el segon avançament del treball en solitari del Bateria de Manel, que ara ha canviat els platets i els bombos per un sol electrònic i el darrere de l'escenari pel davant. El dia 2 d'abril presenta aquest nou disc, que encara no té títol, a veure si ens l'explica avui, a la sala 2 de la Polo i qui era un dels integrants més discrets, almenys els mediàtics de Manel, passarà a ser un frontman estelar. Arnau Vallvé, què tal? Bon dia, bon hora. Bon dia, què tal, Roger? T'ha semblat bé aquesta presentació, acurada o alguna cosa? Home, lo de frontman estelar genera molta expectativa, eh? A veure, frontman és el que es posa davant de l'escenari, defensa les seves peces, encara que potser a vegades no les escriu. Sí, sí. El camí que has triat ara endavant, no?

Sí, sí, però bueno, sí, és un rol que s'ha de saber trobar quina és la teva manera de ser aquest frontman Sempre allà al darrere amb la bateria Ara la bateria, què? Era molt còmode això, eh? Estava molt bé allà Però estava bastant repartit Manel, no?

Jo crec, o sigui, potser evidentment el frontman, en aquell cas el Guillem sí que potser atrau més mirades, però la resta si fa o no fa, jo crec que tots eren discrets ja de manera de fer.

Tot té les seves coses. Atreure més mirades a nivell d'ego és guai, no?, també. Però també et fa més respecte, no?, de qualsevol cosa que facis o que diguis o que ens ho pegues o que no sé què, també se'n pot girar en contra, no? I jo estava molt còmode amagat entre els plats, la veritat s'ha de dir.

Acabes d'estrenar aquest Tortuga. Conmoció no serà estelavisada. Tornarem d'aquí uns instants per la publicitat. Les lletres amb les dues peces que has presentat, només tenim dues cançons d'Arnau Vallvé, també tenen una rellevància enorme com ho era amb Manel. Explica'm la història una mica d'aquesta cançó. Hi ha un videoclip que és un sol pla amb un dron que ve de molt amunt i al final acabes trobant que allà sota hi ha l'Arnau fent de reporter. Què volies explicar?

Difícil. És una lletra que ja. Intentes encriptar-la una mica, perquè són temes que a vegades parlar-ne d'una manera molt explícita o molt literal és com que no té gràcia, o no sé, o ja no. Però en el fons són tota una sèrie d'imatges una darrere l'altra que totes van relacionades amb un sol tema, que és una cosa que moltes vegades penso de mi, que és. A vegades jo sento que soc una persona potser que t'emocionen moltes coses, per exemple, i durant la setmana hi ha molts moments que dius, hòstia, és que aquí ara jo ploraria d'emoció, i que hi ha algun automatisme, per exemple, que no et permet fer-ho. I aquesta és la idea, intentar parlar una mica de com de vegades. Ens costa mostrar l'emoció, mostrar-nos vulnerables. Crec que és una cosa que també ens passa en general a molts homes, heteros, especialment. És un intent a base d'imatges de parlar d'aquesta sensació d'això que em passava. I ho has volgut il·lustrar

amb un periodista entrant en directe, sovant i nerviós, que l'interpretes magníficament bé, no? No sé si has vist que els periodistes realment també podem escenificar aquest. Aquesta emoció continguda. Sí, aquest videoclip va sorgir

de que la meva germana s'acabava de comprar un dron i vam dir, hòstia, mira, surt la cançó d'aquí a poc i no tinc cap vídeo. A veure si m'ajudes. I la Clara, pobra, estava, ostres, que no sé ni com funciona això. I vam estar fent unes quantes proves i havia de ser algo molt senzill i ens vam imaginar aquesta imatge. Com que hi ha aquesta frase de conmoció no serà estalvisada, doncs venia una mica a cuento.

És una de les primeres peces que descobrim de l'Arnau Vallvé, Tortuga, acabada d'estrenar. En tenim una altra que va sortir ja fa unes quantes setmanes al principi de l'estiu, Mentre el monstre, i que també és una altra dels singles, que sona així.

Sortim de casa per deixar de patir Tots dos sabem que no arribarem gaire lluny Però anem hipotecant algunes hores de llum De fugim al dins, dominem al fora Podem desaparèixer durant hores i hores De gent quan ens pregunta, però com us ho feu? Jo dic que fem igual que fa el conill amb la guineu Ai, ara no sé què em deies, perdona, t'he tallat De petit vaig començar a parlar i encara no he callat Pense en un cigarro, però el fumat va a la cara I el deixo caure en cessor a aquest terra de palla. Saps a qui s'assembla un bomber fugint per cames, cagat de por veient la seva casa en flames? Doncs sí senyora, m'hi assemblo bastant, quan em poso l'uniforme de fugir cap endavant.

En un punt equidistant entre dogma i anarquia, puc ser el punk i del porro i al mateix temps el policia. Hi ha un amant i dins meu em reivindiquen a crits.

El poble i el pensament i són els teus enemics.

En el punt aquí distant, entre dogma i anarquia, puc ser el punky del porro i al mateix temps el policia, hi ha una mani dins meu on reivindiquen a crits, espavila per saber qui són els teus enemics, canta l'Arnau Ballet, canta o rapeja?

Sí, en aquesta m'he llançat a aquesta piscina de rapejar, que és un món que no. No m'hi sento molt còmode, la veritat. Em sento una mica com un peix fora l'aigua, però volia provar-ho. I funciona, la cançó. Crec que funcionava bé amb aquesta cançó, sí. Serà un disc molt electrònic o encara no ho saps? El tens gravat ja o no? Si ho entenem electrònic com que hi ha pocs instruments acústics, sí. Però jo crec que sona molt poc, en general tot.

Aquí sí que vas jugar també amb un altre videoclip, potser no tan improvisat, que ens vas fer creure a tots. Que havies fitxat per ser entrenador del Canyelles a categories inferiors. Alguns s'ho van empassar. Déu-n'hi-do, sí, em pensa que ningú s'ho creuria,

la veritat. Sí, sí, vam tenir aquesta idea perquè, bueno, això, feia molt temps que no publicava res i vam dir, anem a fer una mica, generar una mica de tensió. I com que havíem rodat el videoclip allà al camp del Canyelles, els vaig preguntar, escolta, us fa res fer un post conjunt i, a veure, això donava bastanta credibilitat, si ho penja un club.

Et va penjar el canyelles fent veure que t'havia fitxat, no? Et vas posar un vestit, fins i tot, una corbata.

Era una imatge feta amb IA. Ah, sí? Directament, vaig agafar una. Quina decepció, eh? Sí. Una imatge que tenien ells posada d'un. Bienvenido d'un entrenador d'un altre any, i vaig posar la meva cara, bàsicament. Has provat de fer música amb IA, també? No, això encara no hi he entrat. Però ni per jugar? Sí, no, sí, per fer música no, perquè és que jo ja tinc les eines i sé fer-ho, i no tinc mai. Un repte prou gran per dir, això crec que l'Eiam ho sabria fer i jo no ho sé fer. Sí que les pots servir molt per endreçar-te idees a vegades o per, fins i tot escrivint lletres, allò de demanar-li una paraula que rimi amb tal i que vulgui dir no sé què. És que en el fons és anar a buscar el diccionari de rimes o el de sinònims, però ell t'ho fa a la vegada i és més ràpid. Cosa així, sí. Ara, demanar-li que sigui creativa i que moli el que fa, de moment, crec que no funciona gaire.

Quan dius que ja tens les eines per fer música, quines són aquestes eines? La inspiració o són eines tecnològiques?

No, em refereixo a que jo soc productor i a l'hora d'anar a buscar un so, o sí, anar a buscar un gènere, anar a buscar com vull sonar, ja sé com arribar-hi, diguem. Em pot costar més o menys, però que no. La sortida fàcil no em surt, anem a la IA que m'ho farà.

Explica'm què vol dir ser productor musical, en què consisteix aquesta feina.

És molt obert, hi ha productors que són només conceptuals, hi ha productors que es dediquen a saber col·locar molt bé un micro. Per provar el so d'aquella banda, però que la banda ja ve amb un so. I després hi ha productors que fan molt tot el vestit de la cançó, no? Directament et ve una persona amb una lletra o amb una cançó que es pot cantar amb una guitarra i ell construeix tot el vestit de la cançó. Jo he fet una mica de tot, però últimament s'estila molt al. Fes-me el vestit, diguem.

Per exemple, un dels grups del moment,

la Ludwig Band. Dius que és tot culpa teva.

Ho sento, carinyo. A qui has participat, tu?

Sí, és l'única cançó que han gravat amb mi. I, bàsicament, això, va ser aquest tipus de productor, de col·locar uns micros i d'opinar amb quatre cosetes, però era un grup que venia ja molt treballat de casa.

Què et sembla que comparin tant la Ludwig van amb els inicis de Manel?

Em sembla fantàstic. Creus que és just? O sigui, em sembla que a ells els diu que és un pal de la hòstia, perquè a nosaltres també ens lo devia passar en el seu moment, que ens comparàvem amb Antoni Enfant, amb Mishima, i dèiem, nosaltres som diferents, però entenc que en un moment en el qual s'estila molt grups, això, de molt electrònic, que en directaven només amb un DJ i un cantant, autotunes, no sé quantos, és normal que si escasseja el tipus de música feta en banda, que els pocs grups que ho facin se'ls compari amb Manel o amb qualsevol altre grup de.

Clar, per exemple, la Ludwig van. Ells no disparen absolutament res. Són molts músics i van en directe de dalt a baix i fa tants anys que toquen junts que ho fan de cine. Vosaltres amb Manel vau començar d'una manera que és tot directe i vau acabar fent un pas també més electrònic amb moltes coses disparades també a través d'ordinadors, fent claquetes. Entenc que creus que la Ludwig també pot acabar fent aquest camí. Ostres, no ho sé.

De moment no els veig gens que estiguin posant un pauet cap aquí. Però jo, no ho sé, la vida dona moltes voltes. Trickell.

Això és un tros de hit. Aquí també vas ser-ne el productor, tu? Sí, sí, sí.

Tot just sortir d'Euphoria, em van trucar i em van proposar de fer aquest disc i em va encantar. De fet, jo no vivís aquella edició d'Euphoria, però vaig veure la final. I me'n recordo que vaig pensar, hòstia, el triquel aquest m'ha molat. I quan em va tornar a veure i un registre vocal tan diferent. Sí, un flow guapo cantant i sí, sí, molt guai. I ens vam entendre superbé, de fet, sí, seguim parlant molt i farem coses segur algun dia.

L'Arnau Vallbé, que ara presenta el seu projecte en solitari, però que en Manel, a banda de la bateria, també és l'autor d'algunes de les cançons.

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós. Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera

el doctor Ramon. Els guapos són els raros. Quant temps feia que no senties aquesta cançó? Déu n'hi do. Fa bastant.

Sí, en general aquest disc. És el primer, no? Jo crec que no passa en més de dos o tres anys que te'l poses una vegada. Perquè hi ha algú, sí, que et desperta una nostàlgia, un. Sí, també és una vegada una cura d'humilitat, de dir, és que va ser tan senzilla aquest disc de fer. En comparació amb el que va venir després. Bueno, perquè després ja hi ha totes les expectatives, ja vols superar-te a tu mateix, ja tens la sensació que estàs repetint les mateixes idees i t'has de rebuscar dins el teu altres maneres de fer les coses. Aquest va sortir molt vomitada i molt senzilla, el vam gravar com amb 6 o 7 dies en un estudi, Últimament ens passàvem un any fent sencer un disc.

I la gent que diu, és que com el primer disc de Manel, dels millors professors europeus,

cap. Jo crec que això passa amb tots els grups. El primer disc sempre té una frescura que no tornes a recuperar mai més.

Ho penses tu? Tu tens un disc preferit de Manel? Difícil, eh, de dir-te.

O sigui, tinc carinyos diferents cap a cada disc. Te'ls estimes a tots? Sí. Sí, sí, no hi ha cap que digui, ai, aquest. Us el podríeu haver estalviat. No. Alguna cançó, potser. No n'hi ha cap. Sé que, per exemple, hi ha un que li tinc especial carinyo, que és el d'Atletas baixant de l'escenari, perquè és un disc que potser comercialment va ser el menys. Veníem de tot un boom de dos discos que no havien anat molt bé. Era un disc molt més cru, tenia moltes menys arranjaments d'acord, de tot això que fèiem. No hi havia ukelele allà, era tot un disc fet amb nosaltres tocant. I. Bueno, va haver-hi una mica de davallada, tot i que va anar molt de gira. A aquest disc jo li tinc carinyo especialment per això. A l'Arnau Balló l'havíem

sentit cantar, també, amb Manel, La Jungla.

Bona nit.

La jungla amb aquesta història de separació, al final, no? Això ho vas escriure tu, també, crec. Sí, sí. Va ser dels últims EPs de Manel. Et fas la pregunta, ens la traiem de sobre i continuem xerrant, val?

Sabeu quan tornareu? No ho sabem, no ho sabem, però bueno. O sigui, ara mateix l'Illam traurà un disc, jo també, gaudirem de la presentació d'aquest disc i la conversa aquesta suposo que hi serà després de tot això. Però la idea és que algun dia tornareu a. Sí, hauria de passar alguna cosa greu perquè no es faci. En principi la voluntat hi és. I no ha passat res greu tampoc perquè deixéssiu d'estar plegats. No, que va, no, no, simplement és una cosa de portar molts anys treballant al mateix lloc, no? O sigui, tu ara, no sé, potser un dia que portes 20 anys fent aquest programa i dius. Porto 9, eh, ja, ja m'hi començo a acostar, eh, ja. Doncs, potser, encara que diguis, hòstia, és que m'estimo molt aquesta feina. Tu em recomanes deixar-ho? Va bé deixar-ho un temps per tornar? Això cadascú ha de decidir, però jo crec que si tu portes 20 anys fent això, també suposa uns. No sé, uns esforços, unes renúncies A més que plegui el vestir i el clapés i tots aquests. Els caps de setmana. No pots sortir un divendres de festa, per exemple.

No, però això tampoc passava abans. Això no és culpa del suplement, és culpa de la família, potser.

També, de la paternitat. Bueno, doncs, potser arriba un dia al cap de 20 anys i dius, mira, m'estimo molt aquesta feina, però vull fer coses diferents. I és una mica això.

Us passarà una cosa aquest estiu amb el Guillem i és que segurament hi haurà festivals i concerts que us programaran a tots dos per separat i cadascú anirà a defensar el seu projecte. Això és Entretenme, que és un dels últims singles que ha tret. Us saludareu, no? Cadascú. Sí, tant de bo, coincidir. A veure quin tu abans, no? Seria divertit, sí, sí.

A veure, hi ha molts festivals, també, però seria guai coincidir. Potser compartiu algun músic i tot, dels que us acompanya. Home, intentarem que no, perquè això sempre és una complicació, no? Aquí li posa. Ara me l'has posat el substitut a mi i te'n vas amb ell, no?

Però, clar, tu, per exemple, ara, amb el bateria que escolliràs, no sé si tindrà una pressió afegida de dir, hòstia. El cantant és bateria, si la cago, no? Hauré d'estar.

No, no, no és gaire difícil, perquè escolliré un bateria més bo que jo, llavors ja hi ha problema. Com és que vas acabar tocant la bateria, tu? Doncs, no ho sé, en el meu poble tenim una bateria, que era com d'un amic del meu pare, allò que quan tocaven de joves no sabien fotre-la i estava allà, i la montàvem als estius i la tancàvem tocant i tal, i un dia plantejant-me quin instrument vull tocar, Com que la bateria l'havia apurrat, suposo que va ser més fàcil decidir aquest instrument.

I cantar? Quan vas veure que també tenies una inquietud de voler cantar?

Voler cantar. No sé si mai hi ha hagut una inquietud de voler cantar. De fet, tinc una mica d'inseguretat de ser mal cantant jo. Però sí d'expressar coses i sí, la veritat és que em vaig plantejar fer un disc on cantessin altres. Però no, al final ho havia de fer jo. I haurà autotune aquí? Sí, i tant. Sort en tenim o no? Les dues coses. M'agrada com afecta, m'agrada estèticament com queda i, per altra banda, hi ha vegades que sort en tenim, també.

Però mira, per exemple, els Strokes, que van començar sense autotune i ara hi ha tots els fans dels Strokes enfadats perquè l'últim disc, el Julián Casablanca, que en principi. És un supercantant, no? Ha fet servir també aquest recurs i s'ha obsessionat amb això.

Sí, és com sempre, és com tot. Hi ha una època que tothom ho critica perquè sembla que estigui traient el talent o llimant talent o que no faci falta tenir talent per fer-ho servir, però no, no, el talent és necessari sempre perquè una cançó estigui bé. Poses autotune o no poses autotune? I hi va haver una época que segurament també deien que era un sacrilegi posar-hi una distorsió en una guitarra. Vull dir que és un efecte i el pots fer servir com vulguis.

De l'Arnau Balló i el Pau Vallvé, què et diu aquesta cançó? Hi ha algun vincle aquí, o? No, eh? De cognoms, dic. Ah, la cançó en concret. No, la cançó és Bogambílies, no crec que aquesta. Sí, no, no, és un temazo, eh? És una gran cançó. No, la Pau Vellbé és el meu cosí. Sou cosins. Realment tocats per la màgia de la música,

eh?, aquesta família. Sí, a veure, som molts cosins, també. I n'hi ha uns quants que som músics, sí. Tens títol pel disc o no? Encara no. Segur? No, no, no. Però tens allò, una llista aquí, el telèfon mòbil. No, em costa molt. Bueno, a part, si la tingués tampoc t'ho diria, perquè al final no és aquest nom. Però fins que no tingui totes les cançons de dir "Vale, el disc serà això", Crec que em costarà decidir quin és el nom que il·lustra tot. Te'n falta alguna de cançó, encara? Sí, les tinc, però les hem d'acabar. Llavors, potser encara no hi entren totes,

no ho sé. Doncs, de moment, dia 2 d'abril, a l'Apolo, amb l'Arnau Vallvé, presentant Tortuga, aquest que sona, i també Mentre el Monstre, i totes les que vindran. Molta sort en aquesta nova etapa, et vindrem a veure. Salut i molta música. Moltíssimes gràcies. Fem una petita pausa, 3 minuts per les 12, i continuem el suplement fins a la 1 del migdia. Ara tornem.