Aval de la justícia europea a l'amnistia. Podran tornar Carles Puigdemont i Lluís Puig al Parlament?

La justícia europea ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia. La seva resolució aplana el camí per a la tornada de Carles Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, que porten nou anys a l'exili pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La justícia europea ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia. També està més a prop que es pugui aplicar l'amnistia als líders independentistes que continuen inhabilitats com Oriol Junqueras o Jordi Turull i a desenes d'activistes. Avui entrevistarem el diputat de Junts per Catalunya al Parlament, Lluís Puig. L'exconseller de Cultura espera que se li apliqui l'amnistia per poder tornar de l'exili després de gairebé una dècada fora de casa. Benvinguts a l'Hemicicle. L'independentisme ha rebut com una victòria l'aval de la justícia europea, tot i que es manté la prudència perquè són els jutges espanyols els que han d'acabar aplicant l'amnistia. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, creu que s'aplana el camí per a la tornada dels exiliats. Avui és una gran victòria,

jo crec que és una victòria rotunda de Catalunya en general i també de l'independentisme de manera particular. Avui és un gran pas pels exiliats. De fet, avui Europa els està dient que ja haurien de ser a casa.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha demanat a la justícia espanyola que apliqui l'amnistia sense més dilacions després de l'aval d'Europa.

Ja no hi ha excuses. La llei s'ha d'aplicar, els drets s'han de restituir, els exiliats han de poder tornar. És urgent que gairebé 10 anys després l'estat espanyol tanqui definitivament aquesta carpeta.

El president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, també s'ha adreçat als tribunals espanyols perquè apliquin l'amnistia.

Què més cal per aplicar la llei de manera diligent, integral i sense subterfugis? No hi ha volta de full. La llei d'amnistia forma part, amb totes les conseqüències, del nostre marc legal.

Entre els exiliats per l'1 d'octubre hi ha dos diputats de Junts al Parlament, Carles Puigdemont i Lluís Puig. El president del Parlament, Josep Rull, ha demanat al Tribunal Suprem que els apliqui l'amnistia perquè puguin ocupar el seu escó amb tots els drets polítics restituïts.

Insto, de fet, al Tribunal Suprem que abandoni la seva via de rebel·lia i apliqui immediatament, sense haver d'esperar d'altres tribunals espanyols, la llei d'amnistia. De manera rotunda i plena.

Segons Rull, és impropi d'una democràcia que dos diputats del Parlament tinguin ordres de detenció vigents si tornen a Catalunya amb el risc d'anar a la presó.

Lluís Puig Gordi, diputat electe del Parlament de Catalunya, del grup Junts per Catalunya.

Benvingut al programa L'Hemicicle. Després de la resolució de la justícia europea avalant l'amnistia, veu més a prop el seu retorn a Catalunya?

Més a prop, sí. Evidentment, la resolució judicial d'ahir del TJUE és una gran passa endavant, és una gran victòria, però no és la final. Ens queden encara uns quants entrebancs més a superar, entre mig, que esperem anar resolent. Més lentament del que nosaltres voldríem, però en tot cas la gestió d'aquest calendari no està ja a les nostres mans.

Ara en principi és el Tribunal Constitucional qui ha de resoldre els recursos d'empara que van presentar-hi els líders independentistes, però en el seu cas serà el Tribunal Suprem qui finalment haurà d'aplicar-li l'amnistia. Confia que serà així o creu que encara el Suprem trobarà algun altre argument per no fer-ho? Bé, en el Suprem prefereixo

encara ni pensar-hi, com aquell que diu, perquè primer ha de resoldre el Constitucional, com bé deies, I el Constitucional ja va tenir ocasió de concedir-nos les mesures cautelars que vam sol·licitar i no ho va fer-ho. El Constitucional no tenia per què esperar la sentència d'ahir del TJUE. Podia haver resolt els nostres recursos d'empara abans i no ho ha fet. Per tant, ja hi ha una gestió política del calendari d'en quin moment aquest tribunal vol resoldre aquests recursos d'empara. I veient el que dirà, és quan podrem començar. Veure, entreveure o imaginar-nos a què pot arribar a fer el Suprem.

En cas que el Constitucional resolgui favorablement aquests recursos d'empara, creu que els jutges del Suprem estarien prevaricant si no apliquen l'amnistia?

Per descomptat, em sembla que no hi ha altra paraula que ho defineixi, almenys en termes jurídics. En termes col·loquials podríem dir moltes coses, però la prevaricació és un delicte molt difícil després de poder demanar. O de lluitar contra les persones que prevariquen. Però això no treu que, evidentment, les sentències del Tribunal Constitucional haurien de ser d'aplicació immediata. Però ho vam veure ja en l'última resolució del Suprem, quan es va reinventar per quarta vegada des del 2017 el nostre delicte de malversació, presumpte delicte de malversació, elaborant un discurs. Tan rocambolesc que sembla que jo hagués pagat el casament de la meva filla amb diners de la Generalitat, cosa que evidentment se sap que no és així. Per tant, no sé de què són capaços més d'inventar-se en el Tribunal Suprem, però. És com heu dit, tot allò que faci serà per abaricar.

Vostè, igual que Carles Puigdemont, és diputat al Parlament de Catalunya, però no pot exercir les seves funcions en plenitud, només es pot connectar telemàticament a les comissions de les quals forma part, com la de Cultura, però no pot intervenir, per exemple, a les sessions plenàries. Si se li aplica l'amnistia aviat, entenc que voldrà ocupar el seu escó al Parlament físicament i acabar la legislatura amb els drets polítics restituïts.

Si en el moment que puc retornar a la Catalunya del Sud encara soc diputat, per descomptat vull entrar i tornar a ocupar el meu escó que vaig abandonar el 27 d'octubre a la nit. Em sembla que per mi és la imatge de la restitució, de tornar a entrar amb la cara ben alta al Saló de Plens i seure en el lloc on correspon.

¿Creu que Carles Puigdemont també hauria de fer el mateix, ocupar el seu escó al Parlament, si se li aplica l'amnistia?

No seré jo qui respongui per ell, això l'heu de preguntar a ell. En tot cas, hi ha dues butaques, hi ha dos escons buits en el Parlament, com tothom sap, i que els companys del grup de Junts sempre hi posen un bon llaç groc perquè es vegi aquesta mancança. És una forma de persistir, de ser constants, de resiliència. En algun moment aquests dos ullassos grocs han de desaparèixer i el que faci el president Puigdemont, per descomptat, ja serà ell qui respongui i que ho argumenti la decisió que prengui. Jo puc respondre per mi que vull tornar a seure en aquella escocia. El president d'Esquerra,

Oriol Junqueras, per exemple, ja ha anunciat que ell vol ser el candidat del seu partit a les pròximes eleccions catalanes si se li aixeca la inhabilitació i restitueix els seus drets polítics. Creu que els líders de l'1 d'octubre han de continuar en la primera línia política?

Jo respecto molt la decisió de tots. Tinc, i parlàvem amb la Dolors Bassi, ella té molt clar que es vol retirar de la vida política de primera línia. I entenc també qui vol i considera que vol continuar liderant un projecte. Penso que és un tema molt personal. Cadascú sap en el moment de la seva vida quins plans de futur té, quines idees, quins objectius. I per tant, amb això jo no he entrat mai ni a discutir-ho, ni a criticar-ho, ni a aplaudir-ho. Semblen bé totes les opcions.

Després de la resolució d'aquesta Setmana de la Justícia Europea, ha parlat amb Carles Puigdemont i Toni Comín, que també estan exiliats.

Vam estar connectats ahir al dematí, en directe, mentre anava llegint tota la resolució. Va ser molt breu, va ser molt curt, perquè era tan clara i tan precisa. Que fins i tot ens va sorprendre una mica. Normalment has d'esperar que després que pengin les sentències per poder-te descarregar i llegir amb calma. Però, òbviament, un cop vam poder fer aixòs i ens vam desconnectar, era evident que a la sentència no hi havia cap entrelínia o cap missatge que no hagués quedat prou clar com per tenir que fer una lectura amb calma. Per tant, sí, estem connectats i ens veiem cada vegada que et convé i que et fa falta.

Des del 2017, l'escenari polític aquí a Catalunya ha canviat amb la irrupció d'Aliança Catalana, que les enquestes pronostiquen un creixement considerable de cara a les pròximes eleccions al Parlament. ¿Creu que l'independentisme hauria de parlar o de pactar amb el partit de Silvio Riols?

Mira, per mi de tot, deixem dir-vos que les enquestes, en el cas de Junts per Catalunya. Sempre han avançat una gran debacle. No ara, sempre. Des del 2017, que sempre ens han ensorrat les enquestes. I després la veritat la donen al recompte de les butlletes que hi ha depositades a les urnes, que és una de les eines que més ens agraden. Les urnes ens agraden molt. Per tant, primer de tot, dic que aquests grans creixements o grans caigudes no entren al meu imaginari. La segona cosa també és pensar que de moment no es veu cap projecte sòlid, ben estructurat i ben argumentat sobre tots els aspectes que ha de tenir una opció que vulgui concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya. De moment tot és fum. Tuits fàcils de temes que no són gens fàcils de gestionar.

Des de l'1 d'octubre hem vist que les relacions entre Esquerra i Junts s'han anat distanciant, especialment ara que Esquerra dona suport al govern de Salvador Illa, al govern del PSC. Veu possible refer la unitat independentista?

L'únic que es pot unir és plantejar estratègies comuns. Sempre hi haurà deseminances. Com entre Comuns i PSD també n'hi ha, i com entre Esquerra i Comuns també, o Esquerra i PSD. Per tant, això forma part del tauler d'escacs polític. Cada opció ha de marcar el seu perfil, cada opció ha de plantejar quin model de país vol, i aquí el que cal és trobar els punts estratègics que ens permetin avançar en desenvolupar un projecte de país nacional, independent, En aquests nou anys tothom diu que el procés ha desaparegut, però el que no ha aparegut és que han proposta ferma i sòlida, diferent, assolir la independència. Ningú ha fet propostes de futur que Catalunya pugui dir home, això sí que ens interessa. No han sortit propostes federalistes ni de cap altra mena. Per tant, seguim estant al mateix lloc. A la relació amb Espanya sabem com funciona, Ara més que mai i penso que el que ha votat independentisme ho seguirà votant.

Ens endinsem ara en el terreny més personal. Li demano si pot contestar amb respostes el màxim de breus possible. Com definiria en poques paraules l'exili? Una recerca de llibertat per poder seguir lluitant. Què és el primer que farà quan trepitgi Catalunya? Anar a casa meva. Tornaria a fer un 1 d'octubre? Sí. De la mateixa manera que el 2017? Del que se n'aprèn sempre es milloren coses. Vostè ara mateix està liderant el projecte de rehabilitació de la Casa Macià a Prats de Molló. Què representa per a vostè aquest projecte?

Un honor, un centre de memòria històrica per explicar un fragment del nostre passat imprescindible per conèixer i treballar pel futur. Què n'ha après de tots aquests anys a l'exili? He après a tenir noves amistats, a tenir sempre la maleta a punt, que es diu definitivament provisional. És el que pareix estar. I què és el que més ha enyorat de casa seva? Difícil resposta, perquè són moltes les coses.

I ja per acabar, completi la frase següent. El que més m'agradaria que passés aquest any és. Que tornéssim a avançar cap a la independència. Lluís Puig, diputat de Junts al Parlament de Catalunya, gràcies per atendre'ns al programa L'Hemicicle de 3CAT Info i fins aviat. Fins aviat, fins sempre.