Aquesta setmana, al programa "L'hemicicle", de 3CatInfo, hem entrevistat la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella.
ESCOLTA-HO ARA

El Parlament ha acabat el curs polític amb deures fets però també amb molts de pendents que haurà d'entomar a partir del setembre, després de les vacances d'estiu. La principal llei que s'ha aprovat aquest curs són els pressupostos de la Generalitat del 2026, els primers del govern de Salvador Illa, que li permetran apuntalar la segona part de la legislatura. Una segona part de mandat en què el Parlament haurà de tramitar lleis rellevants per facilitar l'accés a l'habitatge, com la que prohibeix la compra especulativa d'immobles o la que permetrà incrementar l'oferta d'habitatge protegit.

La justícia europea ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia. La seva resolució aplana el camí per a la tornada de Carles Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, que porten 9 anys a l'exili pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. També està més a prop que es pugui aplicar l'amnistia als líders independentistes que continuen inhabilitats, com Oriol Junqueras o Jordi Turull, i a desenes d'activistes.

Aquesta setmana, al programa "L'hemicicle", de 3CatInfo, hem entrevistat el diputat de Junts per Catalunya al Parlament Lluís Puig. Fa 9 anys que viu a l'exili després del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017. Confia que se li apliqui l'amnistia després de l'aval de la justícia europea.

El Parlament ha posat la directa i ha començat a tramitar per la via ràpida una proposició de llei per frenar la compra especulativa d'habitatge. L'objectiu de la iniciativa, impulsada pels Comuns, és que només es pugui comprar un pis si és per viure-hi, com a residència habitual, o per llogar-lo, sempre que es respectin els topalls de preus establerts. Amb aquesta llei, pionera a l'estat espanyol, es vol evitar que ningú pugui fer negoci amb la compra d'immobles.

El Parlament ha aprovat aquesta setmana els pressupostos de la Generalitat del 2026, els primers del govern de Salvador Illa, que li permetran apuntalar la segona part de la legislatura. Illa ha agafat aire per afrontar el que queda de mandat gràcies al suport dels seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns, que han votat a favor dels pressupostos. Uns comptes que freguen els 50.000 milions d'euros i el gruix de diners, un 75%, es destinaran a reforçar l'estat del benestar.

Els primers pressupostos del govern de Salvador Illa quedaran aprovats la setmana que ve al Parlament de manera definitiva. El president de la Generalitat s'assegura així l'estabilitat del que queda de legislatura quan està a punt de complir-se dos anys del seu mandat. Els seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns, permetran amb els seus vots que els comptes tirin endavant.

Aquesta setmana, al programa "L'Hemicicle" de 3Cat Info, hem entrevistat el president del Parlament, Josep Rull, per fer balanç dels dos primers anys de la legislatura. El juny del 2024 es va constituir el Parlament sorgit de les últimes eleccions catalanes, que van portar Salvador Illa a la presidència de la Generalitat.

El Parlament ha fet un pas endavant per accelerar l'aplicació de l'eutanàsia. La cambra catalana ha portat al Congrés una llei per evitar casos com el de la jove Noelia Castillo, que va trigar dos anys a rebre l'eutanàsia pels recursos judicials que va presentar el seu pare per intentar aturar la seva mort. La proposta del Parlament, impulsada pel PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP, planteja escurçar els terminis judicials i posar límit als recursos que es poden presentar als tribunals per no allargar el patiment de la persona que ha decidit rebre l'eutanàsia. El Congrés ha donat llum verda a seguir tramitant la llei.

Els primers pressupostos del govern de Salvador Illa ja tenen via lliure al Parlament gràcies al suport d'Esquerra Republicana i els Comuns. Amb els seus vots, units als del PSC, han tombat totes les esmenes a la totalitat que havien presentat la resta dels partits de l'oposició. D'aquesta manera, els pressupostos de la Generalitat poden continuar tramitant-se a la cambra catalana per quedar definitivament aprovats al juliol.

La imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodriguez Zapatero ha reobert el debat sobre on està la frontera entre fer de lobby i cometre un delicte de tràfic d'influències. Catalunya és pionera en la regulació dels lobbies. Va ser la primera comunitat autònoma de l'Estat a regular-los el 2014 gràcies a una llei que obliga a crear un registre dels grups de pressió, i obliga els càrrecs públics a anotar totes les reunions que fan. Hi ha altres comunitats com Madrid, el País Valencià, l'Aragó, Castella-la Manxa o Astúries que també ho tenen regulat, però, en canvi, a nivell estatal la llei per crear un registre de lobbies encara s'està discutint al Congrés i no s'ha aconseguit aprovar. El lletrat del Parlament Joan Ridao, expert en lobbies i els seus mecanismes d'influència, ens ha explicat com funciona la relació entre aquests grups de pressió i els polítics.