
El Parlament ha acabat el curs polític amb deures fets però també amb molts de pendents que haurà d'entomar a partir del setembre, després de les vacances d'estiu. La principal llei que s'ha aprovat aquest curs són els pressupostos de la Generalitat del 2026, els primers del govern de Salvador Illa, que li permetran apuntalar la segona part de la legislatura. Una segona part de mandat en què el Parlament haurà de tramitar lleis rellevants per facilitar l'accés a l'habitatge, com la que prohibeix la compra especulativa d'immobles o la que permetrà incrementar l'oferta d'habitatge protegit.

La justícia europea ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia. La seva resolució aplana el camí per a la tornada de Carles Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, que porten 9 anys a l'exili pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. També està més a prop que es pugui aplicar l'amnistia als líders independentistes que continuen inhabilitats, com Oriol Junqueras o Jordi Turull, i a desenes d'activistes.

Aquesta setmana, al programa "L'hemicicle", de 3CatInfo, hem entrevistat el diputat de Junts per Catalunya al Parlament Lluís Puig. Fa 9 anys que viu a l'exili després del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017. Confia que se li apliqui l'amnistia després de l'aval de la justícia europea.

El Parlament ha posat la directa i ha començat a tramitar per la via ràpida una proposició de llei per frenar la compra especulativa d'habitatge. L'objectiu de la iniciativa, impulsada pels Comuns, és que només es pugui comprar un pis si és per viure-hi, com a residència habitual, o per llogar-lo, sempre que es respectin els topalls de preus establerts. Amb aquesta llei, pionera a l'estat espanyol, es vol evitar que ningú pugui fer negoci amb la compra d'immobles.

El Parlament ha aprovat aquesta setmana els pressupostos de la Generalitat del 2026, els primers del govern de Salvador Illa, que li permetran apuntalar la segona part de la legislatura. Illa ha agafat aire per afrontar el que queda de mandat gràcies al suport dels seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns, que han votat a favor dels pressupostos. Uns comptes que freguen els 50.000 milions d'euros i el gruix de diners, un 75%, es destinaran a reforçar l'estat del benestar.

Els primers pressupostos del govern de Salvador Illa quedaran aprovats la setmana que ve al Parlament de manera definitiva. El president de la Generalitat s'assegura així l'estabilitat del que queda de legislatura quan està a punt de complir-se dos anys del seu mandat. Els seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns, permetran amb els seus vots que els comptes tirin endavant.

Aquesta setmana, al programa "L'Hemicicle" de 3Cat Info, hem entrevistat el president del Parlament, Josep Rull, per fer balanç dels dos primers anys de la legislatura. El juny del 2024 es va constituir el Parlament sorgit de les últimes eleccions catalanes, que van portar Salvador Illa a la presidència de la Generalitat.

El Parlament ha fet un pas endavant per accelerar l'aplicació de l'eutanàsia. La cambra catalana ha portat al Congrés una llei per evitar casos com el de la jove Noelia Castillo, que va trigar dos anys a rebre l'eutanàsia pels recursos judicials que va presentar el seu pare per intentar aturar la seva mort. La proposta del Parlament, impulsada pel PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP, planteja escurçar els terminis judicials i posar límit als recursos que es poden presentar als tribunals per no allargar el patiment de la persona que ha decidit rebre l'eutanàsia. El Congrés ha donat llum verda a seguir tramitant la llei.

Els primers pressupostos del govern de Salvador Illa ja tenen via lliure al Parlament gràcies al suport d'Esquerra Republicana i els Comuns. Amb els seus vots, units als del PSC, han tombat totes les esmenes a la totalitat que havien presentat la resta dels partits de l'oposició. D'aquesta manera, els pressupostos de la Generalitat poden continuar tramitant-se a la cambra catalana per quedar definitivament aprovats al juliol.

La imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodriguez Zapatero ha reobert el debat sobre on està la frontera entre fer de lobby i cometre un delicte de tràfic d'influències. Catalunya és pionera en la regulació dels lobbies. Va ser la primera comunitat autònoma de l'Estat a regular-los el 2014 gràcies a una llei que obliga a crear un registre dels grups de pressió, i obliga els càrrecs públics a anotar totes les reunions que fan. Hi ha altres comunitats com Madrid, el País Valencià, l'Aragó, Castella-la Manxa o Astúries que també ho tenen regulat, però, en canvi, a nivell estatal la llei per crear un registre de lobbies encara s'està discutint al Congrés i no s'ha aconseguit aprovar. El lletrat del Parlament Joan Ridao, expert en lobbies i els seus mecanismes d'influència, ens ha explicat com funciona la relació entre aquests grups de pressió i els polítics.

El govern ja té els suports per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2026. Després del primer intent fallit al mes de març, ara sí que els pressupostos ja són al Parlament per ser tramitats i aprovats definitivament al juliol, amb el suport d'Esquerra Republicana i dels Comuns, els socis d'investidura de Salvador Illa. Amb els pressupostos sota el braç, el govern aconsegueix un baló d'oxigen per afrontar la segona part de la legislatura, tot i el desgast que està patint per les diferents crisis com l'educativa.

L'acord entre el govern i Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos de la Generalitat és a tocar. El desllorigador serà la construcció d'una nova línia ferroviària, l'orbital, que el govern i el partit d'Oriol Junqueras han pactat i que presentaran dilluns que ve. El nou corredor està concebut per unir les capitals de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona. Costarà 5.200 milions d'euros, que Esquerra vol que assumeixi íntegrament l'Estat, i la idea és que estigui acabat l'any 2040. Un cop el president Salvador Illa i Junqueras signin l'acord pels pressupostos a principis de la setmana que ve, començarà la tramitació al Parlament perquè quedin aprovats definitivament abans de les vacances d'estiu.

El govern i Esquerra Republicana perfilen un acord per poder presentar els pressupostos de la Generalitat a finals de maig, després de les eleccions andaluses del dia 17. Les negociacions van ben encaminades, segons les dues parts, i l'objectiu és tenir aprovats els comptes del 2026 abans del 31 de juliol. Si res no es torça, el govern de Salvador Illa podrà tenir els primers pressupostos de la legislatura just quan arriba a la meitat del mandat. La setmana que ve farà dos anys de les eleccions que el van portar a la presidència de la Generalitat.

El malestar de la comunitat educativa ha protagonitzat el debat polític aquesta setmana al Parlament. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat amb dents i ungles el pla pilot del govern per enviar mossos d'esquadra a les escoles i els instituts per fer tasques de prevenció i millorar la convivència. La majoria dels partits de l'oposició li han demanat que retiri el polèmic pla. Tot plegat ha coincidit amb l'anunci d'una nova tongada de vagues fins a final de curs, convocades pels sindicats majoritaris a l'educació, que demanen reprendre les negociacions amb el govern per aconseguir millores salarials.

El govern vol revertir el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya i, per això, ha presentat aquesta setmana una nova eina per vigilar que tot el que Madrid pressuposta s'acaba executant. Juntament amb Esquerra Republicana, el govern defensa crear un consorci d'inversions, un òrgan paritari entre la Generalitat i l'Estat, que pugui gestionar, planificar i executar les infraestructures que siguin estratègiques per al país. El consorci, que ja té el vistiplau del Ministeri de Transports i el d'Hisenda, s'ha de crear per llei al Congrés i la primera prova de foc serà dimarts que ve quan es farà la primera votació. Els vots de Junts, que no estan garantits, són clau perquè aquesta nova eina pugui començar a caminar.

ERC reclama avenços en l'autogovern de Catalunya per tancar un acord dels pressupostos amb el govern de Salvador Illa, i la gestió aeroportuària pot ser clau per acostar les posicions. A "L'hemicicle" també parlem amb Joan Canadell, diputat de Junts.

El govern de Salvador Illa afronta la recta final del curs polític pendent d'aprovar encara els pressupostos de la Generalitat per a aquest any. Després de Setmana Santa, les negociacions amb Esquerra Republicana s'han intensificat per mirar de lligar el seu suport, que és clau perquè els pressupostos puguin tirar endavant abans de l'estiu. L'altre gran repte que té el govern és posar fi a la crisi de Rodalies i intentar calmar els mestres i professors que amenacen amb noves protestes si no es milloren les seves condicions laborals. Avui repassarem els deures polítics pendents i entrevistem també l'exconsellera Irene Rigau, que ha estat escollida com a nova presidenta de l'Associació d'Antics Diputats del Parlament.

El govern i Esquerra Republicana han reactivat aquesta setmana la negociació per poder aprovar, abans de l'estiu, els pressupostos de la Generalitat del 2026. La marxa de María Jesús Montero com a ministra d'Hisenda pot obrir una finestra d'oportunitat per desbloquejar la carpeta que ha encallat, fins ara, els pressupostos: la cessió a Catalunya de l'impost sobre la renda. El principal interrogant és si el nou titular d'Hisenda, el valencià Arcadi España, serà més favorable que Montero a cedir més sobirania fiscal a la Generalitat o seguirà la línia de la seva antecessora.