Aquesta setmana, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat per superades les tensions que el poder judicial va viure amb la Generalitat durant el procés independentista. En un acte amb els nous jutges que començaran a treballar a Catalunya, Jesús María Barrientos ha assegurat que les relacions ja van millorar molt amb l'anterior govern de Pere Aragonès, i ara també amb l'actual, presidit per Salvador Illa. Avui, a "L'hemicicle", posarem el focus en la judicialització de la política, en la manera com alguns actors polítics intenten desgastar l'adversari a través dels tribunals, i veurem què s'està fent per frenar-ho.
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha fet un pas endavant per intentar enterrar el Hard Rock, el polèmic macrocomplex d'oci i de joc que es volia aixecar al Camp de Tarragona, però que mai s'ha acabat de fer. El PSC, Esquerra, els Comuns i la CUP han eliminat els privilegis fiscals que els mateixos socialistes i l'antiga Convergència i Unió van aprovar el 2014 per al Hard Rock per intentar seduir els inversors i que vinguessin a Catalunya. Avui, a "L'hemicicle", analitzarem la força que poden arribar a tenir els aliats parlamentaris d'un govern per fer canviar, des de l'oposició, les seves polítiques i marcar el rumb d'una legislatura.
La Generalitat, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona s'han quedat sense pressupostos per al 2025. Els socialistes governen en minoria a les tres institucions i els díficils equilibris que han de fer amb els seus socis polítics han impossibilitat l'aprovació d'uns nous comptes i s'han hagut de prorrogar els anteriors. Avui, a "L'hemicicle", intentarem respondre uns quants interrogants. Per exemple, es pot governar sense uns pressupostos nous? Els ciutadans ho notaran?
El govern ja té coll avall que no podrà aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2025 després que Esquerra, el seu soci prioritari, ha tancat la porta a negociar-los. El president Salvador Illa haurà d'afrontar, doncs, el seu primer any de legislatura amb els comptes prorrogats del 2023 perquè l'any passat tampoc es van poder aprovar. Els republicans han advertit que no s'asseuran a negociar res fins que els socialistes no compleixin tots els acords que tenen firmats. Avui, a "L'hemicicle", analitzarem què s'ha complert i què no del pacte d'investidura d'Illa.
Cinc mesos després de ser investit president de la Generalitat, Salvador Illa enceta aquest nou any conscient que ha de donar algun cop d'efecte per seduir els seus socis d'investidura i començar a traduir en fets els acords tancats amb Esquerra Republicana i els Comuns. El finançament singular, l'habitatge i el traspàs de Rodalies són algunes de les pedres angulars d'aquesta legislatura, però abans Illa té el repte d'aprovar els primers pressupostos com a president, que ja van tard i no han pogut entrar en vigor l'1 de gener.
El 2024 acabarà sense que el president Salvador Illa hagi pogut aprovar els nous pressupostos de la Generalitat, la llei més important de qualsevol govern. El Consell Executiu ha donat llum verda aquesta setmana a una pròrroga tècnica dels últims comptes, que són els del 2023 aprovats durant el mandat de Pere Aragonès. El govern confia que els seus socis prioritaris, Esquerra i els Comuns, li acabaran donant suport per tirar endavant els comptes però, de moment, no hi ha res encarrilat.
Esquerra Republicana tensa la corda amb el govern de Salvador Illa i Junts fa el mateix amb el govern de Pedro Sánchez, però cap dels dos l'arriba a trencar. Aquesta setmana hem vist com els socis d'investidura han apujat el to contra el PSC i el PSOE, just ara que s'haurien de negociar els pressupostos de la Generalitat i de l'Estat, que de cap de les maneres podran entrar en vigor quan tocaria, l'1 de gener.
El Parlament ha començat a tramitar aquesta setmana l'Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de millorar l'accés als serveis dels pobles més petits i frenar-ne el despoblament. En total, se'n beneficiaran 596 municipis dels 947 que té Catalunya. Uns 300 alcaldes i alcaldesses han participat en un acte al Parlament per celebrar-ne la tramitació.
El president del Parlament, Josep Rull, ha proposat aquesta setmana una reforma per agilitzar l'aprovació de lleis a la cambra catalana. Els procediments de tramitació acostumen a ser lents, llargs i farragosos, i això provoca que passin molts mesos abans no s'aprova una llei.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha complert aquesta setmana els 100 primers dies al capdavant del govern. Durant aquests tres mesos, Illa s'ha centrat sobretot en la gestió i en les polítiques del dia a dia, i ha deixat de banda el fort contingut simbòlic que van tenir els anteriors governs independentistes. Avui farem balanç d'aquests 100 dies.
La reforma del finançament local s'ha convertit en una necessitat urgent per als ajuntaments catalans. La majoria de consistoris han de fer mans i mànigues per quadrar els números i poder garantir els seus serveis a la ciutadania. Aprofitant que la pedra angular d'aquesta legislatura serà la reforma del finançament autonòmic, els ajuntaments també aixequen el dit i reclamen posar al dia la normativa que regula les finances locals.
El temporal de pluges que s'ha acarnissat amb el País Valencià ha alterat tota l'activitat política a Catalunya aquesta setmana. El ple del Parlament, que s'havia de fer dimecres i dijous, es va suspendre com a mostra de suport a tots els damnificats.
Aquesta setmana, el govern ha començat a posar fil a l'agulla amb el finançament singular, la clau de volta d'aquesta legislatura i una de les carpetes més delicades del president de la Generalitat, Salvador Illa. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ja ha designat el grup d'experts que dissenyaran el nou model de finançament per a Catalunya, fruit de l'acord d'investidura entre el PSC i Esquerra Republicana. Avui us explicarem com serà el futur model i resoldrem els principals dubtes amb experts.
Al programa "L'hemicicle", hem analitzat el canvi d'estratègia que ha fet el Parlament de Catalunya a l'hora de tractar els partits d'extrema dreta. Amb el temps, s'ha vist que no és eficaç la fórmula d'interrompre'ls cada cop que desqualifiquen un determinat col·lectiu i, per això, ara es prioritza la llibertat d'expressió seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Parlament avala un finançament singular per a Catalunya, rebutja el referèndum d'autodeterminació i aposta per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030. Així s'ha acabat el debat de política general que s'ha fet aquesta setmana al Parlament i que serveix per marcar les prioritats de la legislatura.