Ester Capella (ERC): "Els tribunals espanyols han de deixar de fer el ridícul i aplicar l'amnistia"

Benvinguda al programa L'Hemicicle. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar la setmana passada la llei d'amnistia. S'esperaven que els diferents tribunals espanyols no l'apliquessin directament.

Bé, ens esperàvem. Sempre penses que quan hi ha unes sentències tan contundents, tan subordinades, tan clares, que les entén tothom, el que diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sempre penses que efectivament ara ja no tenen cap excusa per aplicar la llei d'amnistia. Més si tenim en compte que algunes de les preguntes que es formulen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea venen directament formulades per aquests tribunals. De sabedor perquè també acaba sent el test de la qualitat democràtica de l'estat espanyol i dels seus tribunals que han demostrat o que han donat sobrades mostres de la seva incapacitat. D'entendre que la sobirania rau en les càmeres parlamentàries i que han d'aplicar la llei i que no hi cap interpretacions com les que pretenen fer. I que per tant, escoltim, allò que va ser un conflicte polític que persisteix encara a dia d'avui, la manera de solucionar-lo era amb la política i no amb la repressió i la judicialització. I tornem a estar allà mateix. La repressió no és la solució a un conflicte polític i, per tant, el conflicte polític persisteix.

Carles Puigdemont ha denunciat Espanya davant la Comissió Europea per tenir paralitzada l'amnistia, tot i la sentència favorable de la Justícia Europea. Es planteja seguir aquesta via des d'Esquerra?

Bé, crec que nosaltres tenim clara quina és la via. La via ja va ser la llei d'amnistia i, per tant, que nosaltres la vam picar pedra perquè arribés i hi hagués la possibilitat i l'escenari per la llei d'amnistia. L'estratègia jurídica que ha seguit Esquerra Republicana ha donat fruits al llarg de tot aquest procés, processos judicials i tota aquesta resposta judicialitzada. A les accions polítiques engegades i per tant nosaltres continuarem en aquesta línia, en guanyar a cada un dels àmbits la batalla jurídica perquè s'apliqui la llei d'amnistia i que per tant queden sense efecte els elements que impedeixen que les persones que han estat condemnades des del president d'Esquerra Republicana però també el president Puigdemont que està a l'exili, els exiliats puguin tornar, i les persones condemnades puguin tenir tots els seus drets actius, i vol dir també els drets civils i polítics. I aquesta és l'estratègia que nosaltres seguirem, que és una estratègia guanyadora des del punt de vista jurídic, i com dic moltes vegades, el camí dels tribunals, en aquest cas del Suprem cada vegada és més estret, no té escapatòria d'aplicar la llei d'amnistia igual que el Tribunal de Comptes. Igual que l'Audiència Nacional. També apunto, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha deixat molt clar què és terrorisme i què no és terrorisme. Ho dic també per aquestes interpretacions que van més enllà de les lleis que han fet els tribunals espanyols. Per això els deia que és un test també de qualitat democràtica. A l'estat espanyol i ha quedat molt mal parat i els tribunals espanyols en el context europeu dels estats plenament democràtics, doncs queden molt mal parats de la seva qualitat democràtica i en definitiva que deixin de fer el ridícul. Aquesta seria la meva sentència, que deixin de fer el ridícul, que deixin de castigar de la manera que ho han fet. A ciutadans que haurien ja d'estar plenament lliures i en l'exercici ple dels seus drets i llibertats, que és el que han de fer els tribunals, també garantir els drets i les llibertats del conjunt dels ciutadans. Ha dit que el Tribunal Suprem

i els altres tribunals espanyols que han d'aplicar l'amnistia no tenen escapatòria i, per tant, que tard o d'hora l'hauran d'acabar aplicant, però ja hem vist al Tribunal de Comptes que ha utilitzat alguna maniobra per dilatar obrint un període d'alegacions. Temen que tot això es pugui anar endarrerint?

Utilitzen el temps com a element també per impedir l'aplicació d'una llei d'amnistia. Per cert, amb els dos mesos per l'aplicació de la llei el Tribunal ho torna a repetir i, en definitiva, juguen a la dilació. Ells que han de garantir, com deia, la plenitud de drets i llibertats del conjunt dels ciutadans juguen a través del temps a impedir l'exercici ple dels drets i les llibertats dels ciutadans. Això algun dia també haurà de tenir conseqüències per a aquests tribunals. I faig un apunt. Tots els procediments judicials endegats i de la forma que es van engegar, tot el cos també que ha representat, algun dia, algú també els haurà de demanar responsabilitats. El cos personal, però també el cos en l'erari públic d'esmerçar esforços ingents per fer prevaldre la seva manera d'entendre i voler el món, que en definitiva és contrària. A un sistema democràtic, a un estat de dret, i per tant també a les accions que es van dur a terme durant el procés i per tant també la votació de l'1 d'octubre, que res tenen a veure amb el que els tribunals van acabar jutjant i condemnant.

Una altra opció, per exemple, si els tribunals espanyols es neguen a aplicar l'amnistia, seria presentar una querella per prevaricació contra

els jutges que no l'apliquen? Bé, hi ha infinitat de possibilitats, però en tot cas, netegem els camins, per dir-ho ras i curt, esbrossem el camí, primer una cosa i després ja en parlarem. En tot cas, la història sí que els jutjarà amb ells, ja els està jutjant, Quina vergonya haurien de sentir o han de sentir quan els tribunals europeus els esmenen la plana a diari. Ha passat durant tots aquests anys, tribunals d'estats federals que ja els han fet posar vermells, però que després ja ha passat amb resolucions judicials europees que els hauria de fer vergonya, els ha de caure la cara de vergonya. No són homologables. Als tribunals de països amb llarga tradició democràtica.

Si el PP acabés arribant a la Moncloa, recordem que en principi l'any que ve hi ha eleccions generals, si Pedro Sánchez no les avança, aleshores seria més difícil avançar en l'aplicació de l'amnistia?

Bé, doncs, nosaltres treballarem perquè el Partit Popular no arribi a tornar a governar. Ni Partit Popular, ni Vox, ni tots aquells que neguen els drets i les llibertats dels catalans i les catalanes, que treballen sempre per revertir drets i llibertats, per limitar-los, que treballen en contra de la majoria dels ciutadans del nostre país, arrebassant-los i drets. No cal que, escolti'm, són els autors materials. De retallades en drets socials, són els autors materials de pèrdua de drets i llibertats col·lectives, són els autors materials del FLA, són els autors materials de la retallada de l'Estatut, són els autors materials de tot allò que representa drets i llibertats. Doncs si depèn d'Esquerra Republicana no s'asseuran a la Moncloa ni enlloc.

Si s'acaba aplicant l'amnistia, quin ha de ser el següent pas? La resolució del conflicte polític, l'encaix de Catalunya dins l'Estat?

Bé, doncs, per poder resoldre el conflicte polític hi ha d'haver absència de repressió, que també això Esquerra Republicana ho ha explicat de forma molt clara i va posar condicions a les investidures en aquest sentit. L'absència de repressió i de violència institucional, dit. També, que no siguis perseguint ni espiat ni controlat per l'exercici dels teus drets democràtics, et permet seure-te a negociar, a parlar i a buscar el camí per la resolució del conflicte polític en plena llibertat i amb igualtat de condicions. Perquè quan tu estàs patint. Que t'estan introduint virus via telemàtica, telèfonos, que et permeten espiar i saber les converses que tens i quina és la teva estratègia política. Quan a tu t'imputen delictes que no has comès, quan a tu et priven de llibertat, quan a tu t'obliguen a marxar a l'estranger perquè t'estan perseguint i que pots acabar a la presó. Quan a tu t'acaben condemnant, quan a tu etc, etc, etc, no pots tornar a la teva vida civil a fer de professor o a presentar-te en unes eleccions, és evident que les negociacions no són amb igualtat de condicions. Per poder tenir igualtat de condicions amb l'Estat, que és amb qui hem de parlar i amb qui hem de negociar per resoldre el conflicte polític, doncs tots hem d'estar assentats en la mateixa cadira i sense les mans lligades. I en aquest cas els independentistes teníem i tenim les mans lligades i els peus. I ens deixen girar el cap cap a un costat o cap a un altre i poca cosa més. Per tant, sense posar el comptador a zero de la repressió i per tant la resolució de tots els totes les situacions jurídiques de tothom, difícilment hi pot haver una resolució del conflicte polític. Per tant, el conflicte polític hem de començar a treballar de quina manera es resol. I en això, Esquerra Republicana ja va apuntar solucions

que tothom hi posi de la seva part. Creu que el govern de Pedro Sánchez està en les millors condicions ara per abordar la resolució del conflicte polític?

Bé, doncs mai hi haurà unes condicions òptimes si se'n permet. És a dir, serà difícil que sempre hi hagi un estat ideal o una situació ideal per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol, perquè no hi ha sigut mai. En tot cas, depèn dels partits democràtics, d'aquells que es creuen. Que els conflictes es resolen políticament, que hi posem tots els elements que calguin perquè aquesta resolució del conflicte polític sigui viable i que, per tant, sigui possible. I en això el president Sánchez s'hi haurà de remengar, com ha fet amb d'altres coses, segurament arrossegant els peus, però ho ha acabat fent. Per tant, també en aquesta qüestió. Li correspon fer el que toca fer. Ell que ha anunciat de forma molt clara sempre que complirà els acords, els que va arribar amb Esquerra Republicana, doncs n'estic convençuda que també treballarà perquè hi hagi les millors condicions possibles.

D'aquí pocs dies, en concret el 8 d'agost, farà dos anys de la investidura de Salvador Illa, quin balanç en fa d'aquesta primera meitat de la legislatura?

Bé, jo crec que hi ha de tot color, si se'm permet. Hem avançat en algunes qüestions, en d'altres nosaltres trobem a faltar que al govern li manqui l'ambició que caldria per plantar-se allà on toque, per regirir. El tracte que es mereix Catalunya en tots els àmbits. En el sistema de finançament, en relació a les inversions en infraestructures i les inversions que l'Estat fa a Catalunya i que s'han d'executar, aquesta setmana passada tornàvem a tenir sobre la taula. Les dades d'inversió executada a Catalunya, el 8,6%, molt lluny del que ens correspondria sent el 19% del PIB de l'Estat, és a dir, la força econòmica que té Catalunya, que el tractor motor que és Catalunya des del punt de vista econòmic, però també el pes poblacional. Doncs molt lluny, estem molt lluny, i això, mani qui mani, el govern de l'Estat, doncs és evident que no va bé. Per això nosaltres hem posat. Les solucions, hem buscat les solucions des del Consorci d'Inversions i per tal la societat mixta, el traspàs de Rodalies, traspàs integral de Rodalies, etc. Per què? Doncs perquè cal que tot això avanci en benefici d'aquí, del conjunt dels ciutadans i ciutadanes, dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes. Per tant, Quin és el balanç? Home, doncs s'han d'aplicar i aplicar vol dir que repetiran curs, vol dir que han de tornar a estudiar perquè hi ha assignatures que no les passen. I no passen l'assignatura de l'ambició nacional que cal.

I quan Esquerra Republicana parla d'ambició nacional parla també de l'ambició social sense defensar el que és Catalunya i el que representa Catalunya, tenint models d'estat diferents. Això ja ho ha repetit també el president Illa fins a l'infinit. Molt bé, ell s'autodenomina federalista. Bé, estem molt lluny també d'aquesta reivindicació. Necessària d'un president de la Generalitat que parla de federalisme, els estats federals es planten allà on toque per defensar el que li cal a la ciutadania del seu estat. En aquest sentit, nosaltres posem un suspens. Gruixudet, si se em permet l'expressió, en el sentit que els manca aquesta ambició, aquesta capacitat d'exigir a l'Estat, governi qui governi l'Estat, és la seva obligació, governen a Catalunya, és l'obligació dels governs de Catalunya a exigir. Perseguir i, per tant, posar els punts a les is per tal que allò que passi a Catalunya quan li correspon a l'Estat, doncs ho faci. I si no són capaços de fer-ho, que ens traspassin competències i delegacions de competències i el que convingui amb els recursos. Pertinents per tal de poder-ho fer. És així. I no són contundents a l'hora de defensar el model de finançament. No dic que en el Parlament no ho facin, però allà el toque han de ser més contundents. No ho són a l'hora de desplegar els acords que han d'anar a la bilateral, traspàs de competències en matèria de seguretat de Mossos. A ports i aeroports,

que ja ho teníem lligat en l'època del president aragonès, no es va celebrar perquè es van convocar les eleccions, hem anat passant el calendari de aquí caic i aquí m'arreplego, doncs, escolti'm, això li convé al país i li convé a la seguretat, a la integritat i a la garantia dels drets dels ciutadans. Per tant, que han de fer els deures, que han d'anar a repàs aquest estiu, que reflexionin bé i que prenguin les mesures i que encarin el setembre i la tardor havent fet els deures.

En cas que el govern de Salvador Illa no incrementés el nivell d'exigència davant del govern espanyol, aquesta segona part que vindrà de legislatura podria fer variar el posicionament d'Esquerra? Podrien deixar de donar-li suport?

Bé, nosaltres volem que es compleixin els acords, i després els acords són amb Esquerra Republicana, però el compromís és amb la ciutadania del país, perquè Esquerra Republicana no és un bolet que ha aparegut allà al mig del no-res. Som una organització política amb 95 anys d'història, amb una responsabilitat sempre en la garantia dels drets i les llibertats dels ciutadans, i nosaltres quan ens comprometem, ens comprometem. Perquè ens comprometem pel país i el país són els seus ciutadans. Per tant, el president Illa no decepciona Esquerra Republicana. Mira, a nosaltres no ens ha d'estimar ni ens ha de I si ens decepciona, doncs això encareix el preu de les coses i en tot cas el posa en una situació complicada. Està decepcionant i està faltant a la paraula donada en el conjunt dels ciutadans del nostre país. Per tant, a qui decepcione és el conjunt dels ciutadans. A qui no li garanteix les eines perquè ens en sortim col·lectivament, però també cadascú de nosaltres, és els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és el país. Per tant, per ell farà, si no fa el que toque. Nosaltres serem exigents, com sempre, i com molt bé apuntava el president del grup parlamentari. En el debat sobre el canvi a la Conselleria de Drets Socials. Nosaltres som exigents, sense acritud, però posem els punts sobre les llis i exigim que es compleixin els acords. Perquè si no es compleixen difícilment podrem acordar coses noves. Per tant, crec que hi ha de haver aquesta vull dir, que ells també, el govern del PSC, doncs ha d'entendre. Ha d'entendre a qui representa i que aquí no es tracte de salvar els mobles dels altres, el que es tracte és de la garantia dels drets i del conjunt dels ciutadans de Catalunya. I és evident que ningú es desentén dels drets dels ciutadans de l'estat espanyol, al contrari, però ser exigent. Perquè es compleixin les obligacions contretes, no és trair a ningú, és treballar a favor del conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per tant, que reflexionin en aquest sentit.

Precisament aquesta setmana el Govern ja ha activat la maquinària per poder fer els pressupostos de la Generalitat de l'any que ve, els del 2027. Esquerra està disposada a negociar uns comptes nous?

Primer que facin el que toque. He dit abans que vagin de vacances, que treballin, que preparin bé els escenaris, que facin tot allò que toque. Acabem de desplegar tot el que s'ha de desplegar i quan arribem a Magallriu veurem si hi ha un pont per passar-lo o no hi ha cap pont ni cap pedra per saltar. Per saltar el riu, vull dir per traspassar-lo, no per.

Mirem ara Madrid. ¿Creu que la legislatura espanyola encara té recorregut amb tots els suposats casos de corrupció que envolten el PSOE?

Bé, doncs no sé si el president Sánchez vol esgotar la legislatura, ho ha dit manta vegades que sí. En tot cas, haurà d'aplicar-se també per complir els acords. El president d'ERC, l'Oriol Junqueras, ho deia des de Madrid. Nosaltres farem avançar. Els acords i per tant treballarem perquè els acords contrets amb Esquerra Republicana es compleixen i que per tant es duguin a terme, que és també l'objectiu que nosaltres vam perseguir en el moment de l'acord d'investidura del president Sánchez i nosaltres som gent de paraula i complim. La prova és que nosaltres hem complert, ells han de complir.

I creu que hi ha temps per complir tots aquests acords tenint en compte que l'any que ve hi haurà eleccions?

Doncs s'hi han d'esmerar i han de posar totes les eines i tota la intel·ligència perquè passi. També li estan passant coses que nosaltres vam advertir que passarien. Una de les reivindicacions. Nosaltres no ho farem. Nosaltres no ho fem, això. Amb independència del que ens hagin fet a nosaltres, nosaltres en la garantia dels drets i les llibertats i en la garantia de l'estat de dret i plenament democràtic, nosaltres sempre hi serem acompanyant per responsabilitat i per responsabilitat amb els ciutadans que tenim del nostre país, amb els catalans i les catalanes.

Una de les principals reivindicacions d'Esquerra és el nou model de finançament per a Catalunya. La setmana que ve hi haurà un Consell de Política Fiscal i Financera. Creuen que tirarà finalment endavant el Congrés.

Bé, doncs és una interpel·lació directa amb aquells que defensen que Catalunya es mereix tenir tots els recursos, amb un model de finançament que concertege i que, per tant, apunte cap al concert i que ens ha de permetre fer un salt qualitatiu que represente 4.000, més de, quasi bé 5.000, 5.000 milions d'euros més per les arques, per l'erari i per la gent de Catalana, i per tant, per el reforçament de l'estat de dret del benestar a Catalunya, per la garantia dels drets del conjunt dels ciutadans, que alhora és la llibertat de cadascú de nosaltres, Crec que no pots posar-te de perfil i creiem des d'Esquerra Republicana que qui vulgui entrar a millorar el model, que ho faci, però que també siguem tots conscients de les majories que hi ha en el Congrés dels Diputats. Ho dic perquè renunciar, avançar, per petit que sigui el pas o per gran que sigui el pas,

és un suïcidi col·lectiu. Quan es comenci precisament a tramitar el nou finançament al Congrés, Junts ja ha dit que presentarà una esmena amb text alternatiu i proposarà un model de concert econòmic. Això creuen que és viable, tenint en compte les majories del Congrés?

Jo el que dic és que cal sumar i restar i entendre quines són les majories al Congrés dels Diputats. Per tant, està molt bé fer exercicis de posar sobre la taula jo vull això, però després el jo vull s'ha de convertir en que el jo vull es converteixi en una realitat perquè passi això i hi ha de haver unes majories que a hores d'ara aquest intent nosaltres ja l'hem fet. Aquest treball nosaltres, Esquerra Republicana, ja l'hem fet. Les sumes que hi ha en aquests moments són les que són. I hem de ser conscients que el que nosaltres volem, hi ha una part d'aquesta majoria que va conformar la majoria per la investidura del president Sánchez, no ho veu igual que el jo vull dels catalans. Per tant, entre el tot o res, igual ens quedem amb el res. En aquest sentit, Esquerra Republicana. Fa exercicis de responsabilitat de petites sobiranies per la sobirania total. Ara toca aquestes petites sobiranies. El dia que la ciutadania de Catalunya ens doni més pes i més força, tindrem més capacitat també de condicionar el que passa al Congrés dels Diputats, al Senat, i per tant podrem tenir més condicionat el govern de l'Estat de torn. En aquests moments això no passa. Principi de realitat.

Ens endinsem ara ja en el terreny més personal i demano si pot contestar amb respostes tan curtes com sigui possible. Té previst fer algun viatge aquest estiu?

Viatge per Catalunya, no per més enllà. Fa molta calor, fa mandra, fan mandra els aeroports. Arribem molt cansats. Per tant, Catalunya té indrets fantàstics per poder gaudir.

Amb quin diputat o diputada que no sigui d'Esquerra se'n podria anar, per exemple, de vacances uns dies?

Ui, això de les vacances ja és més complicat. Pensava que em diria un dinar o un sopar. I amb qui se n'aniria a dinar o a sopar? El que tinc pendent, amb el pellicer, que no hi ha manera, que el tinc enfadat, no sé per què, però en tot cas, ho tenim pendent. ¿Té algun llibre que ens recomanaria per llegir aquestes vacances? Hombre, ara que resulta que Hollywood torna a posar els clàssics sobre la taula, a través de les pel·lícules, tot i que fa unes interpretacions, segueix una mica l'Odissea, però també hi col·loca coses que no hi tocaria, però en tot cas, benvingut. La darrera traducció al català de l'Odissea, que crec que me l'emportaré per llegir-lo.

Té algun racó de Catalunya que li agradi especialment per desconnectar?

Bueno, Pallars, com sempre. Sempre dic el mateix, però és el meu racó de món, no? Reconectar amb la infantesa, amb la vida de sempre, no? I amb tornar als orígens, sí. I algun racó més cap al mar? Bé, doncs, la banda del sud de Catalunya, des del Perelló cap a baix, doncs, que ho vaig descobrir ja grandeta, perquè sempre la tirada ha sigut la Costa Brava, però clar, qualsevol racó és bonic, no? Des del Port de la Selva, passant per Tamariu, però també, doncs, el Perelló, l'Ammella de Mar, que realment són indrets, bé. Per gaudir, per desconnectar.

I ja per acabar, completi la frase següent. El que més m'agradaria que passés aquest any és.

Doncs que els conflictes bèl·lics que estan oberts des de fa temps s'acabessin i els que s'han engegat perquè algú va decidir que li venia de gust es resolguessin perquè això també determina i condiciona la vida del conjunt de tots els ciutadans del planeta i en definitiva els que es veuen directament afectats. D'una forma molt clara, que Israel i Palestina trobéssim el camí, un territori, dos estats, que trobéssim el camí i que es deixés de massacrar la ciutadania.

Esther Capella, portaveu d'Esquerra Republicana al Parlament, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3K Info i bon estiu.

Bon estiu per a tothom. Gràcies.