Lluís Puig (Junts): "Si puc tornar a Catalunya, ocuparé el meu escó al Parlament amb el cap ben alt"

Benvingut al programa L'Hemicicle. Després de la resolució de la Justícia Europea avalant l'amnistia, veu més a prop el seu retorn a Catalunya?

Més a prop, sí. Evidentment, la resolució judicial d'ahir del TJUE és un gran pas endavant, és una gran victòria, però no és la final. Ens queden encara uns quants entrebancs més a superar, entre mig, que esperem anar resolent més lentament del que nosaltres voldríem. Però en tot cas la gestió d'aquest calendari no està ja a les nostres mans.

Ara en principi és el Tribunal Constitucional qui ha de resoldre els recursos d'empara que van presentar-hi els líders independentistes, però en el seu cas serà el Tribunal Suprem qui finalment haurà d'aplicar-li l'amnistia. Confia que serà així o creu que encara el Suprem trobarà algun altre argument per no fer-ho? Bé, en el Suprem prefereixo

encara ni pensar-hi, com aquell que diu, perquè primer ha de resoldre el Constitucional, com bé deies, I el Constitucional ja va tenir ocasió de concedir-nos les mesures cautelars que vam sol·licitar i no ho va fer-ho. El Constitucional no tenia per què esperar la sentència d'ahir del Tejué. Podia haver resolt els nostres recursos d'empara abans i no ho ha fet. Per tant, ja hi ha una gestió política del calendari d'en quin moment aquest Tribunal vol resoldre aquests recursos d'empara. Si el Constitucional I veient el que dirà. És quan podrem començar a veure, entreveure o imaginar-nos a què pot arribar a fer el Suprem.

En cas que el Constitucional resolgui favorablement aquests recursos d'empara, ¿creu que els jutges del Suprem estarien prevaricant si no apliquen l'amnistia?

Per descomptat. Em sembla que no hi ha altra paraula que ho defineixi, almenys en termes jurídics. En termes col·loquials podríem dir moltes coses, però la prevaricació és un. És un delicte molt difícil després de poder demanar o de lluitar contra les persones que prevariquen. Per això no treu que, evidentment, les sentències del Tribunal Constitucional haurien de ser d'aplicació immediata. Però, ho vam veure ja en l'última resolució del Suprem, quan es va reinventar per quarta vegada des del 2017 el nostre delicte de malversació, presumpte delicte de malversació, elaborant un discurs tan rocambolesc que sembla que jo hagués pagat el casament de la meva filla amb diners de la Generalitat, cosa que evidentment se sap que no és així. Per tant, no sé de què són capaços més d'inventar-se en el Tribunal Suprem, però. És com heu dit, tot allò que faci serà per abaricar.

No sé si la seva defensa té previst adreçar alguna petició al Suprem perquè li apliqui l'amnistia després de la resolució tan clara del Tribunal Europeu.

No n'he parlat d'aquest tema, però en tot cas les preguntes que ahir van generar aquesta sentència no afectaven el codi penal, la demanda penal que tenim nosaltres en el Suprem. No era una resposta directa. Una altra cosa que, evidentment, és un aval total i complet a la llei d'amnistia. Totes aquestes preguntes prejudicials que havia fet el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional qüestionaven aquesta llei. Ara ja no hi ha més excuses possibles. És evident que la llei és constitucional, perquè ho han dit al mateix Tribunal Constitucional, i compleix la normativa del dret europeu, com ahir vam saber. Per tant, si no s'aplica aquesta llei, No es pot argumentar en base a cap tema, cap astucia legal d'incompliment, no?

Veurem. Vostè porta ja 9 anys a l'exili des del referèndum d'independència del 2017. Com es viu gairebé una dècada fora de casa?

Doncs es viu reinventant la teva vida, readaptant-te, Sents que estàs definitivament provisional perquè cada mes, cada trimestre, cada any d'aquests nou anys les situacions van canviant i per tant requereix d'aquesta capacitat d'adaptació i de trobar una nova forma de viure amb la família, amb les amistats, amb la feina. Però també, sempre ho dic, no deixa de ser una gran. Escola de formació de reciclatge constant. Aquesta experiència ja tan llarga.

Vostè, igual que Carles Puigdemont, és diputat al Parlament de Catalunya, però no pot exercir les seves funcions en plenitud, només es pot connectar telemàticament a les comissions de les quals forma part, com la de Cultura, però no pot intervenir, per exemple, a les sessions plenàries. Si se li aplica l'amnistia aviat, entenc que voldrà ocupar el seu escó al Parlament físicament i acabar la legislatura amb els drets

polítics restituïts. Si en el moment que puc retornar a la Catalunya del Sud encara soc diputat, per descomptat vull entrar i tornar a ocupar el meu escó que vaig abandonar el 27 d'octubre a la nit. Em sembla que per mi és la imatge de la restitució, de tornar a entrar amb la cara ben alta al Saló de Plens i seure en el lloc on correspon.

Creu que Carles Puigdemont també hauria de fer el mateix, ocupar el seu escó al Parlament, si se li aplica l'amnistia?

No seré jo qui les pongui per ell, això l'heu de preguntar a ell. En tot cas, hi ha dues butaques, hi ha dos escons buits en el Parlament, com tothom sap, i que els companys del grup de Junts sempre hi posen un bon llaç groc perquè es vegi aquesta mancança. És una forma de persistir, de ser constants, de resiliència. En algun moment aquests dos llaços grocs han de desaparèixer. I el que faci el president Puigdemont, per descomptat, ja serà ell qui respongui i que ho argumenti la decisió que prengui. Jo puc respondre per mi que vull tornar a seure en aquella excusa.

I li agradaria repetir de diputat la legislatura que ve?

Bé, el meu imaginari no arriba a dos anys. La meva agenda electrònica no té tants mesos vista. Anem avançant setmana a setmana, a més a més, i en el moment que s'acabi la legislatura, quan toca o anticipadament, veurem quina és la situació i què cal fer, i si puc ser útil o no puc ser útil, també.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, per exemple, ja ha anunciat que ell vol ser el candidat del seu partit a les pròximes eleccions catalanes, si se li aixeca la inhabilitació i restitueix els seus drets polítics. ¿Creu que els líders de l'1 d'octubre han de continuar en la primera línia política?

Jo respecto molt la decisió de tots, entenc, i parlàvem amb la Dolors Bassi, ella té molt clar que es vol retirar de la vida política de primera línia, i entenc també qui vol i considera que vol continuar liderant un projecte. Penso que és un tema molt personal, cadascú sap en el moment de la seva vida. Quins plans de futur fer té, quines idees, quins objectius, i per tant amb això jo no he entrat mai ni a discutir-ho, ni a criticar-ho, ni a aplaudir-ho. Em semblen bé totes les opcions.

Després de la resolució d'aquesta Setmana de la Justícia Europea, ha parlat amb Carles Puigdemont i Toni Comín, que també estan exiliats.

Vam estar connectats ahir al dematí, en directe, mentre anava llegint tota la resolució va ser molt breu, va ser molt curt perquè era tan clara i tan precisa que fins i tot ens va sorprendre una mica normalment has d'esperar que després que pengin les sentències per poder-te descarregar i llegir amb calma però evidentment un cop vam poder fer això i ens vam desconnectar era evident que a la sentència no hi havia cap entrelínia o cap missatge. Que no hagués quedat prou clar com per tenir que fer una lectura en calma. Per tant, sí, estem connectats i ens veiem cada vegada que et convé i que et fa falta.

I com estan els ànims del president Puigdemont i de Toni Comín?

Amb el president Puigdemont no cal dir-ho que està gestionant la seva agenda com a president del partit de Junts per Catalunya i tothom que es reuneix amb ell, no sóc jo, diu que està en plena forma. D'elaborar estratègies, de conduir el procés que estem vivint, com a partit també, com a formació, de coordinar, juntament amb el secretari general, el món municipal, on tants batlles, batlleses i regidories té junts, amb els representants del Parlament de Catalunya, amb els representants de les Corts de Madrid. No oblidem que també el company Comín està encara pendent. De poder guanyar aquesta batalla legal per poder entrar al Parlament Europeu. Són molts milers de persones que van votar a les eleccions europees que estan sense representació democràtica al Parlament Europeu. I això és una anomalia que ens hem acostumat tant que ens oblidem, però en aquest moment Junts per Catalunya no té l'escó del Parlament Europeu que li correspon democràticament. Per tant, tot és complicat encara i és molt enrevessat, eh? Però no defenim cadascú en el seu front, cadascú en allò que li pertoca i amb l'estratègia que treballem plegats.

Des del 2017, l'escenari polític aquí a Catalunya ha canviat amb la irrupció d'Aliança Catalana aquí. Les enquestes pronostiquen un creixement considerable de cara a les pròximes eleccions al Parlament. ¿Creu que l'independentisme hauria de parlar o de pactar amb el partit de Silvio Riols?

Mira, primer de tot, deixem dir-vos que les enquestes, en el cas de Junts per Catalunya, sempre han avançat una gran debacle. No ara, sempre. Des del 2017, que sempre ens han ensorrat les enquestes i després la veritat la donen al recompte de les butlletes que hi ha dipositades a les urnes, que és una de les eines que més ens agraden. Les urnes ens agraden molt. Per tant, primer de tot, dir que aquests grans creixements o grans caigudes no entren en el meu imaginari. Segona cosa també és pensar que de moment no es veu cap projecte sòlid, ben estructurat i ben argumentat sobre tots els aspectes que ha de tenir una opció que vulgui concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya. De moment tot és fum. Tuits fàcils de temes que no són gens fàcils de gestionar. Tots els temes complicats requereixen explicacions i estratègies tècniques i políticament molt profundes, molt ben elaborades. Tot i així tens la capacitat sempre d'encertar o d'arrar. Però quan tot es queda amb titulars, això antigament els mitjans de comunicació els deien que era premsa groga. Em sembla que se li deia a la premsa que només feia titulars. Doncs també hi pot haver opcions polítiques que siguin només de titulars. I ja n'hem viscut algunes que han crescut, que han pujat com l'escuma i que han desaparegut sense deixar ni rastre. Per tant, veurem quines les ha de venir. En tot cas, tot el respecte al resultat de les eleccions, és el que diguin les urnes.

Des de l'1 d'octubre hem vist que les relacions entre Esquerra i Junts s'han anat distanciant, especialment ara que Esquerra dona suport al govern de Salvador Illa, al govern del PSC. Veu possible refer la unitat independentista?

No és la primera vegada que a Catalunya tenim un tripartit del PSC, Esquerra i Comuns. Ja vam tenir el tripartit de Pasqual Margall, el de Josep Montilla. Per tant, és una aliança que s'ha anat repetint. Amb 3 Junts i Esquerra hi pot haver més o menys desavinències, depèn del moment, i depèn dels titulars, també depèn dels tuits que es fan amb calent. I aquestes desavinències, i són ara, però hi eren fa 5 anys, i hi eren fa 9 anys, en el procés del 2017, i hi eren quan es convocaven els referèndums del 9N, per a les poblacions de Catalunya. Són opcions diferents, amb una visió de partit diferent, i l'únic que es pot unir és plantejar estratègies comuns. Sempre hi haurà deseminances, com entre comuns i PSC també n'hi ha, i com entre Esquerra i Comuns també, o Esquerra i PSC. Per tant, això forma part del tauler d'escacs polític. Cada opció ha de marcar el seu perfil, cada opció ha de plantejar quin model de país vol, i aquí el que cal és trobar els punts estratègics que ens permetin avançar en desenvolupar un projecte de país nacional, independent. En aquests nou anys tothom diu que el procés ha desaparegut, però el que no ha aparegut és que han proposta ferma i sòlida, diferent, assolir la independència. Ningú ha fet propostes de futur que Catalunya pugui dir home, això sí que ens interessa. No han sortit propostes federalistes ni de cap altra mena. Per tant, seguim estant al mateix lloc. La relació amb Espanya sabem com funciona, ara més que mai, i penso que. El que ha votat independentisme ho seguirà votant.

Ens endinsem ara en el terreny més personal. Li demano si pot contestar amb respostes el màxim de breus possible. Com definiria en poques paraules l'exili? Una recerca de llibertat per poder seguir lluitant. Què és el primer que farà quan trepitgi Catalunya? Anar a casa meva. Tornaria a fer un 1 d'octubre? Sí. De la mateixa manera que el 2017? Del que se n'aprèn sempre es milloren coses. Vostè ara mateix està liderant el projecte de rehabilitació de la Casa Macià a Prats de Molló. Què representa per a vostè aquest projecte?

Un honor, un centre de memòria històrica per explicar un fragment del nostre passat imprescindible per conèixer i treballar pel futur. Què n'ha après de tots aquests anys a l'exili? I ha après a tenir noves amistats, a tenir sempre la maleta a punt, que es diu definitivament provisional, és el que per ens està. I què és el que més ha enyorat de casa seva? Difícil resposta, perquè són moltes les coses.

Té contacte habitual amb els diputats i diputades del Parlament, dels altres grups? Sí. De tots els partits? Sí.

D'una bona part dels partits, sí. N'hi ha un parell o tres que no.

I ja per acabar, completi la frase següent. El que més m'agradaria que passés aquest any és. Que tornéssim a avançar cap a la independència. Lluís Puig, diputat de Junts al Parlament de Catalunya, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3CAT Info i fins aviat. Fins aviat, fins sempre.