El Parlament tanca el curs: què ha aprovat i què té pendent de recuperar al setembre?

L'hemicicle. L'actualitat del Parlament a 3catinfo. Amb Marta Corbalan i el muntatge musical de Jordi Galvany.

El Parlament ha acabat el curs polític amb deures fets, però també amb molts dependents, que haurà d'entomar a partir del setembre després de les vacances d'estiu. La principal llei que s'ha aprovat aquest curs són els pressupostos de la Generalitat del 2026, els primers del govern de Salvador Illa, que li permetran apuntalar la segona part de la legislatura. Una segona part de mandat en què el Parlament haurà de tramitar lleis rellevants per facilitar l'accés a l'habitatge, com la que prohibeix la compra especulativa d'immobles o la que permetrà incrementar l'oferta d'habitatge protegit. Avui entrevistarem la portaveu d'Esquerra Republicana al Parlament, Ester Capella. Benvinguts a l'Hemicicle.

Després de tres anys de pròrrogues, el Parlament ha aconseguit aprovar aquest mes de juliol uns nous pressupostos de la Generalitat. Són els primers de la legislatura i potser també els últims, perquè el 2027 i el 2028 són anys electorals i, per tant, no és l'escenari més idoni perquè els partits es posin a negociar. Els pressupostos s'han aprovat amb el suport d'Esquerra Republicana i els comuns, a banda del PSC, i donen oxigen al president Salvador Illa per afrontar els propers dos anys de legislatura.

Amb aquest acord, Catalunya és de bé sinònim d'estabilitat, i el futur de Catalunya ara ja no és una promesa, és un compromís. I el que toca fer ara, i el que ens comprometem a fer des del govern, és executar-lo, executar cada euro i executar cada política.

Esquerra i els comuns han actuat durant tot el curs com a socis clau de Salvador Illa. Han garantit amb els seus vots la majoria parlamentària necessària perquè el govern pogués tirar endavant les seves principals iniciatives. De cara a la segona part de la legislatura, els dos socis ja han advertit que seran exigents amb el govern perquè compleixi tots els acords pactats. Sentim la portaveu republicana Esther Capella i la líder dels comuns, Jèssica Albiach.

Avui comença una nova etapa pel govern. El govern disposarà de recursos i d'instruments necessaris per desplegar els compromisos adquirits. Ja no hi ha excuses per ajornar decisions, ja no hi haurà excuses per no desplegar els acords.

President, el govern tindrà pressupostos, però la legislatura i el futur de Catalunya dependrà de com s'aborden tres temes, habitatge, rodalies i serveis públics.

L'habitatge continuarà sent una de les pedres angulars del pròxim curs polític. El Parlament té prevista aprovar a l'octubre una proposició de llei impulsada pels Comuns per prohibir la compra especulativa de pisos i evitar així que es faci negoci amb l'habitatge. També es tramitarà una altra llei pactada pel Govern i els Comuns per incrementar en uns 20.000 pisos adicionals l'oferta d'habitatge protegit a Catalunya. Es farà a partir de mesures excepcionals, com reconvertir oficines o hotels en immobles amb preus assequibles. Aquest curs polític el Parlament ja va aprovar una altra llei clau, la que regula els lloguers de temporada i d'habitacions.

La majoria de les lleis del pròxim curs també s'aprovaran amb el suport dels socis d'Investidura si no hi ha un gir de guió. En canvi, la resta de partits de l'oposició tenen previst continuar marcant distàncies amb el govern del PSC. La líder de Junts al Parlament, Mónica Sales, fa un balanç negatiu d'aquesta primera part de la legislatura.

Ni normalitat, ni estabilitat, ni tampoc bona gestió. En comptes de girar full, el president Illa ha girat el país cap per avall. Avui Catalunya està pitjor que fa dos anys, òbviament amb la complicitat d'Esquerra i dels Comuns, aquesta és la realitat. El Partit Popular de Catalunya

també ha estat molt crític amb el govern. Juan Fernández n'és el secretari general.

Ha assumit les polítiques del nacionalisme, ha assumit les exigències d'esquerra, ha entregat la política econòmica als comuns i ha convertit la Generalitat en una peça més de l'estratègia política del sanchisme.

De cara al curs que ve, el Parlament també té pendent aprovar lleis que fa mesos que estan en tramitació, com la de memòria democràtica, que obligarà a retirar la simbologia franquista de l'espai públic. El Parlament també haurà de posar fil a l'agulla per encarrilar la reforma del Reglament de la Cambra per sancionar els discursos d'odi. El PSC, Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP no volen que quedin impunes expressions com aquestes que fan servir Aliança Catalana o Vox per referir-se, en aquest cas, als republicans i als socialistes.

La primera formació política que ha obert les portes del Parlament al fundamentalisme i al misoginia islàmiques.

Gastarse el dinero en drogas y putas como han

hecho los socialistas. La represa del curs després de les vacances d'estiu també estarà marcada pels moviments dels tribunals espanyols en relació amb l'amnistia als líders de l'1 d'octubre. Si el Suprem acaba aplicant l'amnistia, els diputats de Junts, Carles Puigdemont i Lluís Puig, podrien tornar al Parlament i asseure's als seus escons, que ara estan ocupats per dos llaços grocs.

Esther Capella, portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya.

Benvinguda al programa L'Hemicicle. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar la setmana passada la llei d'amnistia. S'esperaven que els diferents tribunals espanyols no l'apliquessin directament.

Bé, ens esperàvem. Sempre penses que quan hi ha unes sentències tan contundents, tan subordinades, tan clares, que les entén tothom el que diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sempre penses que efectivament ara ja no tenen cap excusa per aplicar la llei d'amnistia. Més si tenim en compte que algunes de les preguntes que es formulen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea venen directament formulades per aquests tribunals. De sabedor perquè també acaba sent el test de la qualitat democràtica de l'estat espanyol i dels seus tribunals que han demostrat o que han donat sobrades mostres de la seva incapacitat d'entendre que la sobirania rau en les càmeres parlamentàries i que han d'aplicar la llei i que no hi cap interpretacions. Com les que pretenen fer. I que per tant, escolti, allò que va ser un conflicte polític que persisteix encara a dia d'avui, la manera de solucionar-lo era amb la política i no amb la repressió i la judicialització. I tornem a estar allà mateix. La repressió no és la solució a un conflicte polític i per tant el conflicte polític persisteix.

Carles Puigdemont ha denunciat Espanya davant la Comissió Europea per tenir paralitzada l'amnistia, tot i la sentència favorable de la Justícia Europea. Es planteja seguir aquesta via des d'Esquerra?

Bé, crec que nosaltres tenim clara quina és la via. La via ja va ser la llei d'amnistia i, per tant, que nosaltres la vam picar pedra perquè arribés, hi hagués la possibilitat i l'escenari per la llei d'amnistia. I, com dic moltes vegades, el camí dels tribunals, en aquest cas del Suprem, cada vegada és més estret, no té escapatòria d'aplicar la llei d'amnistia, igual que el Tribunal de Comptes, igual que l'Audiència Nacional. És un test, també, de qualitat democràtica. A l'estat espanyol i ha quedat molt mal parat i els tribunals espanyols en el context europeu dels estats plenament democràtics queden molt mal parats de la seva qualitat democràtica i, en definitiva, que deixin de fer el ridícul. Aquesta seria la meva sentència. Que deixin de fer el ridícul, que deixin de castigar de la manera que ho han fet. A ciutadans que haurien ja d'estar plenament lliures i en l'exercici ple dels seus drets i llibertats, que és el que han de fer els tribunals, també garantir els drets i les llibertats del conjunt dels ciutadans. Ha dit que el Tribunal Suprem

i els altres tribunals espanyols que han d'aplicar l'amnistia no tenen escapatòria i, per tant, que tard o d'hora l'hauran d'acabar aplicant, però ja hem vist al Tribunal de Comptes que ha utilitzat alguna maniobra per dilatar obrint un període d'al·legacions. Temen que tot això es pugui anar endarrerint?

Bé, utilitzen el temps com a element també per impedir l'aplicació d'una llei d'amnistia. Per cert, també els dos mesos per l'aplicació de la llei el Tribunal ho torna a repetir i en definitiva juguen a la dilació. Ells que han de garantir, com deia, la plenitud de drets i llibertats del conjunt dels ciutadans, juguen a través del temps a impedir l'exercici ple dels drets i les llibertats dels ciutadans. Això algun dia també haurà de tenir conseqüències per a aquests tribunals. I faig un apunt. Tots els procediments judicials endegats i de la forma que es van engegar, tot el cos també que ha representat, algun dia, algú també els haurà de demanar responsabilitats. El cos personal, però també el cos en l'erari públic d'esmerçar esforços ingents per fer prevaldre la seva manera d'entendre i voler el món, que en definitiva és contrària. A un sistema democràtic, a un estat de dret i per tant també a les accions que es van dur a terme durant el procés i per tant també la votació de l'1 d'octubre, que res tenen a veure amb el que els tribunals van acabar jutjant i condemnant.

Una altra opció, per exemple, si els tribunals espanyols es neguen a aplicar l'amnistia seria presentar una querella per prevaricació contra els jutges que no l'apliquen?

Primer una cosa i després ja en parlarem. En tot cas, la història sí que els jutjarà amb ells, ja els està jutjant. Quina vergonya haurien de sentir, o han de sentir, quan els tribunals europeus els esmenen la plana a diari. Ha passat durant tots aquests anys, tribunals d'estats federals que ja els han fet posar vermells, però que després ja ha passat amb resolucions judicials europees, que els hauria de fer vergonya, els ha de caure la cara de vergonya. No són homologables. Als tribunals de països amb llarga tradició democràtica.

D'aquí pocs dies, en concret el 8 d'agost, farà dos anys de la investidura de Salvador Illa, quin balanç en fa d'aquesta primera meitat de la legislatura?

Quin és el balanç? Home, doncs s'han d'aplicar i aplicar vol dir que repetiran curs, vol dir que han de tornar a estudiar perquè hi ha assignatures que no les passen i no passen l'assignatura de l'ambició nacional que cal i quan Esquerra Republicana parla d'ambició nacional parla també de l'ambició social. Sense defensar el que és Catalunya i el que representa Catalunya, tenint models d'estat diferents. Això ja ho ha repetit també el president Illa fins a l'infinit. Molt bé, ell s'autodenomina federalista. Bé, estem molt lluny també d'aquesta reivindicació necessària d'un president de la Generalitat. Que parla de federalisme, els estats federals es planten allà on toque per defensar el que li cal a la ciutadania del seu estat. En aquest sentit, nosaltres posem un suspens. Gruixudet, si se'm permet l'expressió, en el sentit que els manca aquesta ambició, aquesta capacitat d'exigir a l'Estat.

Precisament aquesta setmana el govern ja ha activat la maquinària per poder fer els pressupostos de la Generalitat de l'any que ve, els del 2027. Esquerra està disposada a negociar uns comptes nous?

Primer que facin el que toque. He dit abans que vagin de vacances, que treballin, que preparin bé els escenaris, que facin tot allò que toque. Acabem de desplegar tot el que s'ha de desplegar i quan arribem a Magallriu veurem si hi ha un pont per passar-lo o no hi ha cap pont ni cap pedra per saltar.

Ens endinsem ara ja en el terreny més personal i demano si pot contestar amb respostes tan curtes com sigui possible. Té previst fer algun viatge aquest estiu?

Viatge per Catalunya, no per més enllà, fa molta calor, fa mandra, fan mandra als aeroports, arribem molt cansats. Practica algun esport? Bé, camino, faig pilates, voldria fer més coses, però no em dóna més de si al dia.

Amb quin diputat o diputada que no sigui d'Esquerra se'n podria anar, per exemple, de vacances uns dies?

Ui, això de les vacances ja és més complicat. Pensava que em diria un dinar o un sopar. I amb qui se n'aniria a dinar o a sopar? El que tinc pendent, amb el Pellicer, que no hi ha manera, que el tinc enfadat. No sé per què, però en tot cas, ho tenim pendent.

Té algun llibre que ens recomanaria per llegir aquestes vacances?

La darrera traducció al català de l'Odissea, que crec que me l'emportaré per llegir-la.

Esther Capella, portaveu d'Esquerra Republicana al Parlament, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3Cat Info i bon estiu. Bon estiu per a tothom, gràcies.

Podeu tornar a escoltar l'Hemicicle al web catradio.cat barra Hemicicle o al podcast del programa i seguir l'actualitat del Parlament al perfil de Twitter arroba L guió baix Hemicicle.