Bel Olid: "A la meva criatura li agrada vestir-se de princesa i em confronta amb els meus fantasmes"

Para.

Podri valora un dia i vaig tornar al suplement fent tornar a dir: si estàs molt bé, la veritat és que molt bé. Si venç a Chicago, sí, sí, sí, sí, aquí a passar uns dies de tornada de dir: ben tornada, tu pots fer el que vulguis, però segurament tenia coneixement. Bueno, yo voy a intentar ver cómo te sientes muy cómoda. I si tan clar que si anem aprenent a poc a poc et diu alguna cosa

d'aquesta cançó.

Si és una cançó bastant emblemàtica per a qualsevol persona trans, no, perquè si, quan va sortir amb el seu moment, hi havia molta gent que podia sentir que la lletra reflectia

Com va la vida per Chicago, tant ens va molt bé.

Evidentment estem en un país de unes desigualtats brutals i és una ciutat que convivim amb moltes persones amb situació molt difícil. Però, d'altra banda, a nivell personal, nosaltres estem en una situació bona, amb un entorn laboral molt estimulant, amb la veritat és que està sent una experiència molt positiva. En aquest sentit, Ara fa un any que va marxar amb la família. Vam marxar amb la meitat, però jo tinc 2 fills grans que estan estudiant aquí, que s'han quedat amb la boleta, la nostra criatura petita i el meu company.

Què hi feu?

jo estic fent classes a través de l'Institut Ramon Llull,

el programa de l'electorat, i la Universitat de Chicago té una cosa bona, que és que estan sindicats i llavors el sindicat vol dir que l'Institut Ramon Llull, diguem-ne que els fons que té són limitats i, per, tant, els lectors no tenen uns sous que et permetin viure als Estats Units, perquè el nivell de vida és brutal, el que es paga de lloguer, etcètera. Llavors en aquesta universitat està molt bé, perquè la universitat no pot pagar només el que paga el Ramon Llull. Llavors ha de complementar i a canvi d'això jo faig unes classes que són la meitat de una mica més de la meitat de la meva càrrega docent és català de cultura, literatura i i l'altra part és d'espanyola.

També ara estic estudis de gènere. 10 fer 3 anys que vam coincidir amb el teu marit embarassat en una platja de Badalona amb mascareta. Si no recordo, ha canviat molt la vida.

Si bé, primer, perquè ja saps que l'arribada d'una criatura bombardeja tot el tot, tota la vida i hi fa, destrueix espais i construeix d'altres. No, i per tant, ja només per això no és perquè ja la nostra criatura ja ja va ser un canvi.

Però, òbviament, si en aquell moment m'haguessin dit que ara estaria vivint a Chicago, treballant en aquest entorn, no m'hauria semblat ciència-ficció, no m'hauria imaginat perquè va marxar. Doncs jo necessitava un canvi, estava una mica saturat i de la meva vida aquí també, potser la banda més pública m'estava estava treballant una mica i també sempre havia volgut marxar i viure fora. I no ho havia fet perquè vaig tenir els meus fills grans quan era jove i per qüestions de criança, no era pràctic que me n'anés amb els porters i tal i i era una mica la sensació d'Or. Ara, humà, i també tinc una edat que queda molta vida per davant. Però també també n'hem deixat bastant enrere i si li vaig comentar, la meva parella, Mira surt, aquesta oportunitat és un bon lloc. Crec que hi podíem estar bé amb el noi. un estat on els drets de les persones LGTBI més són molt respectats. No se pueden poder aprovar-ho i vam anar amb la idea de fer 2 anys i ara ja han decidit que ens quedarem segurament 4,

déu-n'hi-do. Si això vol dir que va bé la cosa. Ara és una decisió molt valenta, perquè marxar amb una criatura de 2 anys,

creuar l'Atlàntic, no és lenta, si més no per les les millores devia estar bé

i perquè potser una decisió com aquesta es prenen abans de tenir fills o quan hi ha els fills són molt grans.

Clar, jo ja tinc uns fills que són molt grans i per tant ja he viscut que cautelars en 2 quan encara no es poden queixar els 2 i per tant, si la sensació d'ara o mai era també amb aquesta sensació, també creiem que és una oportunitat de, per exemple, ara parla anglès perfectament igual que català. Creiem que tocat viure en un altre lloc amb altra gent, amb companys, per exemple, no de moltíssimes procedències amb amb si. Creiem que és una cosa que pot estar bé també per a aquesta persona.

El teu marit va ser el primer home trans de Catalunya que va fer públic el seu embaràs amb tot de clares, una persona no binària, és a dir que no se sent identificada amb el gènere masculí i femení. Un model de família com el vostre, amb creus,

que està més normalitzat a Chicago que aquí, no, no ho sé.

No crec que va per bombolles, és a dir, a la nostra bombolla a Barcelona tenim moltíssimes amistats que són famílies també no normatives, que estan fent criança flexible amb el gènere, com nosaltres que, per tant, a Barcelona ho podem fer exactament igual que ho estem fent a Chicago. Sí que, per exemple, a Florida no hi hauríem anat. Ja hi ha llocs que encara no, que no hi pots anar perquè perquè tens problemes reals de violència, tant institucional com com personal. Llavors, jo crec que sí que és veritat que en l'entorn acadèmic jo tinc molta més recepció allà per als tipus de discursos que faig i per les coses que tinc ganes d'investigar. Per exemple, aquí. Abans comentava: no, benvinguda, benvinguda, benvinguda, com ho fem aquí, el tema del meu Murphy. Cada cop que se'n parla, sembla que hagi d'esclatar un cap i al final, tant de bo, esclatessin literalment i deixéssim de cridar-los i ens poguéssim escoltar i veure els arguments. Només que, més que la moció nalitat i la urticària que provoca el tema. I allà, doncs bé, és una, és una conversa molt normal, se'm tracta en el meu àmbit laboral. La meva superior, que és la cap del programa de català, m'ha parlat sempre amb neutre, el programa l'Espanyol, en parlen sempre em neutra tota la gent que parla en anglès també. Llavors és molt més, és molt més fàcil. En aquest sentit, a nivell personal,

crec que és una mica el mateix que vaig pensar quan fa unes setmanes -suposo que t'arriben les notícies de Chicago, on arriben, veus que l'Institut d'Estudis Catalans s'ha pronunciat sobre la qüestió i diu que el masculí hi ha serveis per parlar, a vegades també d'incloure altres gèneres. O, per exemple, ara que fa poques setmanes va morir la Carme Junyent, que era una referent que defensava una cosa que segurament tot no hi estàs d'acord, Carme Junyent,

crec que se l'ha instrumentalitzat força perquè, jo recordo, vam tenir una trobada en un altre programa de ràdio i parlàvem d'això. I li vaig preguntar: i ja té el seu ja tenia els seus arguments que els que els coneixem. Però quan li vaig preguntar llavors una persona de gènere no binari, com l'hem de tractar, i va dir literalment com demani que se la tracti, i jo vaig insistir. I si demana que se'l tracti amb el cromosoma Blair, s'ha de tractar amb Blair. a dir una persona molt raonable i que admiro molt en molts sentits. Ha fet moltíssima feina amb tota la seva vida i potser les coses que ha dit darrerament i a les seves lluites més darreres no hi estem tan d'acord. Però una persona molt raonable amb qui es podia parlar, i això és el que m'agrada, el que admiro també també deia: el que passa és que la gent que instrumentalitza no escoltar tot el que diu, escolti el que li interessa.

Només parlàvem de criança flexible amb la vostra criatura. Si heu decidit no donar-li, genera d'entrada

Més que no donar-li, donar-li totes les possibilitats, llavors això es concreta amb, per, exemple, amb les qüestions que marquen molt clarament el gènere, com és la roba o els cabells des que pot decidir. Decideix. No sempre havia dut els cabells més llargs aquest estiu. Ha decidir que se'ls volia tallar i perquè va veure que jo els tallava i li van tallar i estar amb la roba, decideix cada dia quines vol posar. Quan a més és, és horrible, perquè no sé si la teva criatura també li passa. Però tenen uns gustos estètics potser diferents dels nostres, de vegades, sempre, i llavors li agraden els vestits més de princesa.

Que et puguis tirar la cara i el confronta els seus fantasmes.

Però, òbviament, si et vols vestida princesa, es vesteix de princesa. M'expliques: no és la teva roba, t'ho faràs, no ens ha de portar. Llavors li donem tota la flexibilitat. No, no corregim a la gent quan quan tracta la criatura masculina en femení, i això depèn molt de la roba que porta. I creiem que ja està en una edat. Segurament que ens acostem al límit en què potser algun dia ens dirà què pensa sobre el gènere. De moment, no, ni li han preguntat ni ens ho ha comunicat. I i el la criança és més carrers. Els problemes que té qualsevol de si dorm, si no dorm, si ara té febre, sí, sí, ara caigut. Si ara li ha apagat a no sé qui de l'escola bressol, són els problemes normals que té qualsevol. I és el que marca el dia a dia. I llavors, sí que sí, que en general li donem molt d'espai, però clar, parlava l'altre dia amb els meus fills grans, que és una cosa interessant quan es fan adults i pots tenir converses. I el meu fill gran, el més gran de tots els que ara en té 22, deia: Home, nosaltres ens van assignar gènere quan vam néixer Perú, però, la criança va ser molt semblant, en el sentit que teníem totes les opcions que que podíem, no teníem molt de moviment per fer el que volíem, no se'ns va donar mai uns rols de gènere a casa supera, establerts. Llavors, al final, és, és una mica el mateix. Se'ls adreça a vosaltres com a pare i mare, no, en el polític. Va venir a mi, em dius Aza, i és molt bonic, perquè els meus fills grans també ho han adoptat. I per mi és com una mostra del respecte i la confiança i el carinyo. No, d'acord, si tu estàs fent una transició en el gènere i i potser ja amb ara em deien els meus fills grans, no et sents còmode i amb la persona més petita ho fem així. Nosaltres també ho volem fer. No, no, no els ha demanat, però ho han fet i ha sigut molt bonic. I, per exemple, amb l'alletament, com us ho vau fer, jo en vaig fer una inducció a la lactància, que va ser un malson i i el Pol va decidir allargar també i llavors vam intentar alletar els 2. I és increïble, perquè mentre ho estàs fent no tindrem aquí 4 pits. Això serà una meravella, un bé de Déu.

I no vam tenir prou llet de la baix.

Hi va haver de suplementar, però si vam abandonar, jo vaig aguantar només un mes. Al cap d'un mes vaig dir:

Mira, això no m'està funcionant gens a tu i el Pol. Va durar més a veure fins als 6 mesos i després ja vam decidir que ja estava. No hi vam anar per la lactància amb biberó i hi va anar molt bé, la criatura està bé, està perfecta i ja està. Vam voler donar-li el que podíem i li van donar el que vam poder.

Te incomoda haver d'explicar o d'haver de donar explicacions. Jo dono explicacions, què em dóna la gana,

perquè podria haver dit que importa i ja està. No ho podria haver dit. No vull aquesta entrevista, però creiem, tant el porc com jo, que que una de les coses que ens ha ajudat moltíssim a la nostra vida ha sigut veure possibilitats. No amb el qual sempre he explicat, i em sap greu per la parella, però diu moltes vegades no, que ell ha pogut plantejar-se, no una gestació i un parc, etcètera, perquè ha vist altres homes que ho han fet abans. I per tant, quan ell va decidir i em va demanar que em semblava a mi, si ho faríem així, de fer públic l'embaràs, que podríem haver -lo portat amb la intimitat, sense cap problema, va ser una decisió política. De la mateixa manera que quan jo explico, no que sóc una persona de gènere no binari, Per a mi, segurament, seria més còmode i més pràctic no sortir de l'armari. Però, Perú, recordo el dia que vaig sentir la primera persona que deia: Jo sóc una persona de gènere no binari, que se'm va obrir alguna cosa de cop, no a dins, que va ser com quin descans, perquè estic molt incòmode en la categoria que m'ha tocat. Pensava que era una incomoditat d'error. Però he canviat els rols radicalment al llarg de la meva vida i no estic més còmode i òbviament, no sóc un home. ho dic perquè jo, perquè jo ho sé, que no ho sóc també igual de la mateixa manera, amb la mateixa obvietat que sé que no sóc una dona i em va donar un descans, no serveixo. Llavors trobo que que si a mi hi ha hagut referents que m'han obert aquest camí i jo puc obrir aquest camí a altres persones, malgrat el cost personal, els insults a les xarxes, la violència molt verbal, no, que crec que és un és un preu adequat en el fons.

Per això no fa tant temps que t'has identificat com a gènere no binari.

Quant temps fa ara, doncs, jo, personalment, de dir:

val, això és el que és. Doncs, ara fa 6 anys i ho sé perquè, perquè coincideix amb fets de la meva vida. Però, públicament, potser va ser just abans de marxar, fa un parell d'anys. També va ser perquè vam decidir que crearia amb la nostra criatura, no amb molta flexibilitat i sense assignar un gènere. I a mi em semblava molt hipòcrita intentar que la meva criatura o fer-li un espai a la meva criatura que jo no estava disposada a ocupar. Llavors, si jo vaig color, quan aquesta, en aquest espai, té assignat un gènere i ja hi aniràs descobrint, perquè crec que la meva família és el que té més sentit. Tenim massa casos de gent que la nostra família com per competir, assignar que creiem que és quasi segur que ens equivocarem si jo decideixo col·locar en un espai que socialment és incòmode, l'he de poder ocupar, jo també seria hipòcrita per part meva no fer-ho. I crec que va ser el que em va donar l'impuls de dir: d'acord, ens va enviar amb tot, fem-ho públic i ja està dius que no et sents incòmode havent

de donar explicacions et fan les preguntes aquí,

als Estats Units.

Als Estats Units tinc l'avantatge que ningú li importa, ni sap qui sóc, ni res de res. Per tant, no hi ha cap problema en blanc. Fan preguntes per les meves amistats, la gent que conec. Però, òbviament, ningú em convida a la ràdio a parlar de res. Per tant, potser qui se'n fan més preguntes que tenen més projecció, com a mínim passar la nit natural,

en opinió meva, m'hi sona ara zones. Blan la PAH que han d'adaptar mai. No, n'hi ha entrat a compra? no, no n'hi ha de pagar.

Que són els elements són a Catalunya Ràdio, Ferran, amb Bel Olid.

Aquesta cançó que un m'ha vingut una onada d'emoció

perquè és un poeta de Lampedusa que vaig conèixer a Malta i que va ser la persona que em va obrir els ulls als camps de concentració que tenim a Europa i que em va empènyer després anar a Grècia i escriure el llibre Vides aturades. I és un és un activista meravellós que m'encanta la seva veu, etcètera. I m'agrada que hagi posat aquesta, perquè diu: Avui és el. Avui és dia de paga, però jo no tinc res a comprar ni res a pagar. I Black Friday, amb totes les mobilitzacions, mobilitzacions que hi ha en contra d'aquest moviment. El dia del no compri ras. Crec que és una cançó meravellosa. En molts sentits. Cuando llegamos para. Coincidim, els parlo, no ho sé, és una pregunta y estranya. Jo parlo molt bé, que puc dir qualsevol cosa que em passi pel cap en català, en castellà i en anglès. Amb el Francesc puc expressar raonablement l'alemany, ja comencem a patir perquè el vaig estudiar la carrera, però, clar, això ja fa més de 25 anys, amb l'italià, l'entenc molt bé, i el dia parlo mig inventat, però em vaig entendre, i el portuguès l'entenc, perfectament, però no ho nega, però jo crec que les llengües romàniques, un cop en tens dues, les altres és una mica el pilot automàtic i van. Llavors ja és més qüestió de quantes hores hi vols dedicar.

Hi ha un abans i un després, després de l'aprovació de la llei trans.

La veritat és que a Catalunya ens afecta poc perquè moltes de les qüestions que assegura ja les teníem i sobretot, va en relació amb la necessitat de que es diagnostiquin ras, no per poder fer el canvi oficial en les documentacions. Però més enllà d'això, ens afecta a poc. El que sí és que no sé si heu vist que a Madrid ara mateix estan intentant carregar-se des de la comunitat, però totes les els avenços. Llavors que hi hagi una llei estatal que protegeixi dels eventuals canvis en les comunitats és molt, molt important. Perquè si no hi ha aquesta idea dels exilis de la gent que s'ha exiliat del lloc on li agradaria viure perquè per motius de discriminació de gènere o orientació sexual, i i això és un fet, si tenim una llei estatal que protegeix mentre pertanyem en aquest país, està bé.

El que passa és que és una llei que no reconeix precisament a persones com tu. No la identifiquen com a no binàries. No les contenta, No deus estar content.

I molt bé clar, jo me n'alegro molt per la gent que el que li va a favor i la nostra lluita i la continuarà lluitant. Entenc que hi ha uns tempos també, que de vegades cal negociar i ho volem tot, però acceptarem el que aconseguim també. Per tant, jo me n'alegro molt per les persones a les que realment els facilita la vida, i penso especialment en les dones trans, que són les que reben més discriminació, tant de violència com laboral, etcètera. I el nostre lluita la continuarem fent òbviament.

Has escrit sobre un munt de qüestions. Un dels temes que també té la gent més últimament és sobre sexe. Vull preguntar si, a mesura que tots ens anem fent més grans, diuen que amb la part política ens tornen més conservadors. No sé si és el teu cas. Crec que amb la part sexual creus que també ens tornen més conservadors a mesura que ens fem grans.

Crec que això és una qüestió també molt de gènere i que les persones que han estat utilitzades com a dones i que tenen determinats cossos que han estat molt restringits en les seves possibilitats de plaer socialment, crec que és una mica al revés. I hi ha sobretot tinc moltíssimes amigues que estan a la menopausa ara i cada cop. un alliberament molt bèstia de ja tota la vida ha estat patint per si embarassada, etcètera. Ara està patiment, ja no ho tinc. Vaig aquí no a disfrutar i també perquè coneixes més el teu caos, està per tonteries. Crec que segurament amb el revés, si tu vols que vagi al revés, no si si realment ho vols explorar. I també he parlat, arran del llibre fulla que vaig veure fa uns anys, que ara es traduirà a l'anglès, precisament polític. Vox, que ja va retreure a contrapeu, en traurà ara fulla a mi també. I Feminisme de butxaca. I com el títol 10 anglès fac

se'n estat, lo puede y designar exactament per què la necessitat ho digués, va reconèixer,

no ha estat parlant una traductora, que és

una meravella, que ja és la que va traduir els altres 2 llibres que tinc publicats en anglès. I hem decidit que aquest és un títol que està bé. Doncs, quan vaig publicar el llibre en català, una de les coses que més va emocionar les que venien, moltes dones grans, de 70 anys i més endavant a parlar amb mi i a dir-me que havien llegit el llibre, que els hauria encantat llegir-lo en la seva joventut i que estaven vivint en aquell moment amb més de 70 anys, no, una mena de primavera sexual. També llavors, tant de bo en comptes de la gent torna a ser més conservadora amb els anys, en tots els sentits, però també pel que fa al sexe. Pel que fa al sexe, puguin escoltar. Tinc un cos. Té unes possibilitats. Vaig explorar les i compartir-les.

Què creus que està fallant en l'educació sexual dels joves? per per què no hi ha educació sexual?

Què està fallant? clar, jo parlo bastant amb persones que es dediquen a l'educació i a l'educació d'adolescents en concret, i penso que fins i tot jo, que encara en tinc 46, vaig rebre fa més de 30 anys millor educació sexual que la que està rebent moltes persones. Ara això no pot ser, és a dir, no pot ser que anem enrere en comptes endavant. Hi ha també un component d'autocensura. Hi ha hagut quan va sortir el pin parental a Múrcia. Hi va haver, com molta, molt de pànic entre els docents. Hi ha moltes coses que es feien fa uns anys amb més naturalitat que ara. hem de pensar si ens anunciaran, si els pares, si no sé què amb el meu llibre Tina franques mateix. No és un llibre que no va darrere de tot això. una aventura de, diguem-ne, fantasia, gairebé ciència-ficció. No ho sé. Hi ha un moment en que la protagonista es masturba. No està escrit com a pornografia, en absolut. un moment de connexió amb el seu cost, de l'exploració, de trobar-se, acceptar aquest cost ha retallat i requisit que té? no, i aquest llibre ha estat censurat en alguns instituts. No, llavors jo penso: si entre la biblioteca d'aquest institut no hi haurà el meu llibre perquè aquesta protagonista es masturba i perquè hi ha una il·lustració supera delicada, no es veu res a dir. Et juro que és la cosa més vainilla que et puguis tirar la cara. Aquest llibre l'ha prohibit per aquesta escena. I en canvi, quants llibres amb escenes de violacions explícites tenen la biblioteca, que ningú se li ha acudit, que potser ensenyar que la gent es masturbava, que una noia de 16 anys estigui masturbant, és potser una manera més positiva de mirar-se la sexualitat que ensenyar 80.000 violacions en els llibres que llegeixen Llavors. Crec que hem de lluitar perquè, perquè realment, l'educació sexual només ens pot beneficiar a tothom, tant els homes que acaben cometent agressions sexuals, alguns dels quals parles amb ells i no, i no s'adonen que el que estan fent és una agressió sexual i ho creuen honestament. I llavors és d'acord, doncs necessitem informar que els agents estan fent. No està bé i també, òbviament, les persones que les reben, però també fora de ballar, sense parlar ni tan sols de violència sexual. No, si jo puc aconseguir que que un amb una, una cosa tan universal, gratuïta i inesgotable com és el plaer físic i tothom hi tingui més accés. Perquè ho estic impedint?

perquè estic tancant aquest accés a la qual. Es planteja Ja, en el qual els lectors -possible Som un equip com el senyo

-més en l'oblit han sentit cançons en anglès amb italià i ara passem pel francès. No m'estic posant tots els hits de la meva vida, perquè qui més a veure que ningú m'hagi Pelagia?

no, no us Casero millones. Crec que Guillermina Motta va fer una versió en català, Sí, sense agafant el fil una mica del que explicava

una de les seves primeres publicacions. el context de la crida, molt fort l'any 2009, que té com a objectiu ajudar a prevenir l'abús sexual infantil. Et vaig llegir una vegada, dient que és el més important, segurament que havia escrit mai a aquest compte factors explicat públicament que van abusar de tot l'àmbit domèstic. Quan era menor, amb qui vaig trigar molts anys a dir-ho i explicar-ho. Per què vas decidir fer-ho?

clar, això jo ho vaig explicar. De, fet, quan tenia 20 anys. Vaig explicar la meva família i el resultat: no va anar bé, espòilers. No va anar bé. Es va protegir l'abusador, els 2 abusadors es van protegir. En aquell moment, a mi em semblava que que hi havia, no parlant també del que parlàvem abans d'educació sexual. Que ensenyem les criatures a mirar abans de travessar el carrer que ens han donat la mà, els ensenyem, No que que per anar pel carrer han de fer unes determinades coses per protegir-se, perquè hi poden haver accidents, poden passar coses. I, en canvi, en el cas dels abusos sexuals que afecten el 23% de les nenes i el 17% dels nens menors d'edat, i a més, aquesta estadística no varia en funció de la classe social, de la situació geogràfica. igual a Finlàndia que Mèxic sigui els, l'estadística de d'abusos sexuals a menors és que és esgarrifosa. La mili és on la Mireia. I en, canvi, no en parlem amb les criatures, no els expliquem. Hi ha unes coses que poden passar i et pots protegir d'aquesta manera. I em semblava molt evident que calia, que calia parlar-ne de les criatures. Llavors vaig fer el que en aquell moment em semblava que podia fer, que era escriure un conte, que és un compte que jo el vaig pensar com a excusa per tenir una conversa i no una conversa, moltes converses. I crec que per sort està havent-hi també un canvi. Veig moltes famílies ara, per exemple, que no obliguen les seves criatures a fer petons, que sembla una tonteria, però sabem que hi ha unes qüestions socials que són de bona educació. Saludar quan entres en un lloc o quan te'n vas d'un lloc. Això és socialment, ho has de fer i esdevé una educació. I és com ens relacionem. I per tant, senyor, les més criatures que quan entren saluden i quan se'n van, saluden. Però aquesta salutació no té perquè ser física, no pot ser a 10, pot ser amb la mà, ja està. No, no, i que no li deuen afecta ningú. I crec que aquesta comprensió profunda dels límits de com ens relacionem, jo tocaré. Situ, em fas manifest que vols que et toqui i espero que quan toqui, si jo faig manifest que vull que em toquis en qualsevol context, no només sexual, també relacional, crec que s'està s'està avançant.

Han passat des que estic super optimista. Avui no trobo bé, però, perquè segurament estem fent passos. Si han passat més de 20 anys des que va denunciar això que havia passat primer a casa teva, si en puc preguntar com és la relació amb aquesta família,

ha decidit trencar relacions amb em. Semblava que hi havia una qüestió de respecte, no només per mi, sinó també quin ambient vull que es creïn les meves criatures i jo no vull que les meves criatures entenguin que un lloc on no es respecten els meus límits s'hi ha d'anar, no s'hi ha d'anar. Llavors, òbviament, per mi ha sigut molt dur. He trobat a faltar la meva mare en molts moments i ha sigut molt dur una arma que no trobava a faltar la meva mare, en concret, trobar a faltar una mare que en realitat no he tingut mai. I i llavors la meva decisió va ser que, per la meva salut, com si diguéssim, i també pel bé de la criança de les meves criatures, a aquesta relació, no, no podia ser. I sí que he tingut moltíssima sort amb la família escollida, em sento molt ben acompanyada i tinc una agent al voltant meravellosa. No, no m'he trobat mai soli en un moment difícil, ni tampoc en un moment feliç. Quan quan tinc una alegria, sé perfectament a qui vull trucar i em vull compartir i em sento molt cuidada.

I pel meu entorn creuen que aquesta família biològica, amb la qual es trencat la relació, Es penedeix d'alguna cosa.

Expliqui'ns què no ho sé. No, no és el meu problema. Crec que jo he fet el que havia de fer també per protegir les persones més petites de d'aquesta part de la família. Hi ha hagut serveis socials implicats, ja hi ha hagut l'escola, hi ha hagut. Jo he fet el que he pogut, no per protegir els que venien després, però el més important també era protegir armament i protegir les meves criatures, i jo he fet el meu procés i cadascú fa el seu. Llavors, quan si creuen que han de fer algun procés, ja el faran. Però és que no depenen de mi. Ni ho puc controlar ni ho puc influencia.

L'última cançó, la firma catalana: Vinga, som-hi.

Mas sobre els Antònia Font cantaven en sobren paraules, però potser ens en falten. No podria ser. Podria ser. Escoltem amb què estàs escrivint, perquè sé que mai pares i suposo que el proper tema d'acabar.

Vaig guanyar la beca finestres i estic acabant aquest manuscrit que va sobre els processos de reproducció assistida i entrevistat més de cent persones que han passat per processos de reproducció assistida i ja ha sigut molt dur en molts sentits. I estic acabant aquest llibre. Si està sent, està sent complicat, però tinc ganes que surtin.

Bel Olid, moltes gràcies, molta sort, que vagi molt bé per Chicago, moltes gràcies i d'aquí 3 anys esperem sense mascareta una altra vegada trobar i tornem a xerrar i a veure això que ja veurem si ara tornem al suplement.

El suplement Ràdio amb esperit de cap de setmana amb Roger