Bèlgica assenyala el seu passat colonial: zoos humans on exhibien congolesos
Emmarcat en un moviment general de revisió del passat colonial de Bèlgica, el Museu Àfrica del municipi de Tervuren (província del Brabant Flamenc) ha inaugurat una exposició sobre els parcs zoològics de persones que hi havia hagut al país, segons que ha explicat a "Els matins" Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les.
Els zoos humans
En aquests recintes s'exhibien (disfressats amb vestits tribals, fossin ajustats a la realitat o no) congolesos que havien estat arrencats de casa seva per mostrar-los com a persones inferiors, per civilitzar. L'exposició era tan humiliant que alguns visitants arribaven a llançar-los plàtans.
A més de tenir-los a la intempèrie (perjudicats pel fred, molts emmalaltien i fins a 15 persones van morir en aquestes condicions), en aquests zoos se'ls feien exàmens antropomòrfics als congolesos amb la voluntat de demostrar que pertanyien a races inferiors, ja fos per la mida del seu crani o qualsevol altra característica anatòmica o fisiològica.
Entre les peces de l'exposició podem veure una imatge de dues dones nues que giren el cos i, d'esquena, es tapen la cara amb la voluntat de no participar de l'espectacle.
Tot plegat, una manera de justificar i legitimar la colonització del Congo Belga, una possessió que aportava ivori, cautxú i molt prestigi a escala europea a la metròpoli.
Bèlgica revisa el seu passat colonialista
No és aquesta la primera iniciativa per purgar el passat colonial belga, impulsat principalment per l'antic rei Leopold II. Fa uns anys, l'aleshores primer ministre Charles Michelle va demanar perdó per les atrocitats que el país havia fet al Congo Belga, mentre que el rei Felip ho va fer en nom de la monarquia, principal artífex de la colonització. A més, diversos espais públics i monuments del país que homenatjaven el passat colonial han estat atacats o retirats oficialment.
El racisme que continua
Una de les intencions del Museu Àfrica és posar el focus en formes subtils de racisme que encara sobreviuen. És per això que exhibeixen el mur de les microagressions (ja que consideren que és la forma de racisme més habitual a la societat): petits gestos o actituds que es fan de forma no intencionada, però que en bona part són hereus del marc mental colonial.
En aquest mur s'hi recullen, sobretot, frases que s'utilitzen sense mala intenció, però que són feridores, com per exemple: "Sí que parles bé el neerlandès!" (que denota un judici per l'aparença) o "Això no és Àfrica!" (que associa el continent amb una idea de caos, desordre, soroll...).
