Carles Monguilod: "La mare de Carla Fernández va ser jurat popular d'un cas d'estrangulació"

El Suplement, amb Roger Escapa.

Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio, amb l'Oriol Marc, la Núria Oriols, la Marta Monforte i el Carles Monguilot. Volem aprofitar també aquests minuts, Monguilot, que tenim aquí, perquè aquesta setmana s'ha celebrat el judici per l'assassinat masclista de Carla Fernández, el juliol del 2023. El jurat ha declarat culpable per unanimitat l'exparella de la jove de Girona de tres delictes de què se l'acusava, a banda de l'assassinat, també d'agressió sexual, i derrobatòria amb violència. També ha considerat que el jove estava obsessionat amb ella. Recordem que la nit del 26 de juliol del 2023, quan la Carla va arribar de treballar, el condemnat la va atacar al replà de casa seva. Tu, Munguilot, qui has estat advocat de la família d'aquesta jove assassinada? Entenc que has tingut molt vincle amb la mare, especialment. Com ha anat aquest cas? Perquè crec que una de les proves claus va ser la reproducció d'un vídeo de la reconstrucció que va fer l'acusat on va admetre íntegrament els fets.

Sí, sí, jo soc l'advocat de la Blanca, que és la mare d'aquesta noia, filla única era. Però aquí hi ha un pròleg que he de fer, el vaig dir públicament en el judici, perquè a vegades si fas una novela de ficció i expliques el que jo ara explicaré, diuen, ah, mira quines coses tan estranyes que això, no s'ho creu ningú. La senyora Blanca, la mare de la Carla, vam veure un mes de juliol. Del 2023, una visita més al despatx, i quan jo entro la veig i li dic perdona, però és que a mi me sona molt la teva cara. La Blanca, 20 anys enrere, va ser seleccionada per formar part d'un jurat popular. I va acabar sent escollida com a membre del jurat popular que jutjava a un ciutadà que havia matat a la seva parella, amb estrangulació. Havia estrangulat la seva parella, l'havia enterrada enmig de les guilleries, llavors va confessar, etc. L'advocat defensor vaig ser jo, d'aquest senyor, el que va ser condenat per assassinat. Aquella dona va quedar impressionada de com va anar al judici, va ser la portaveu d'aquest jurat, i qui li havia de dir que 20 anys després la vida la posaria en la situació tràgica de veure que allò que ella havia jutjat una noia estrangulada per la seva parella, li tocaria a ella viure en primera persona. Va passar de ser membre d'un jurat que va condemnar per assassinat amb un senyor que va cometre feminicidi, quan encara no se'n parlava, perquè estic parlant de fa 20 anys, l'advocat defensor era jo, i em va venir a veure, jo el vaig veure treballar vostè, no li vàrem donar la raó, però jo vull que m'ajudi, jo soc la mare de la Carla, evidentment. Tots sabíem que feia quatre dies a Girona, havien matat d'una manera espantosa a una noia jove de 26 anys, que treballava, a més a més, en un dels hotels més cèntrics de la ciutat, allà al costat del pont de Pedra, que tothom que ha vingut a Girona ja ha passat per davant. Aquesta és la història de la Blanca. A partir d'aquí, la Blanca tenia dues solucions davant una tragèdia com aquesta, la seva única filla assassinada d'aquesta manera, violada, més a més, perquè hi va haver una agressió sexual i es veia, era obvi, en l'aixecament del cadàver, tenia dues solucions, tirar-se al tren. O dir, lluitaré perquè la memòria de la meva filla estigui present, perquè cada dia que la recordem segueixi viva, almenys d'una manera espiritual, i es va començar a moure, es va associar amb altres mares i pares víctimes de delictes com els seus.

De fet, el primer dia del judici es van reunir un munt de familiars, de mares especialment, de mares de víctimes assassinades en mans de la seva parella, homes.

Sempre. I que eren mares que venien. Va saludar una senyora, em van venir a saludar moltes, no? Jo vinc de Sant Sebastià, aquella noia que va ser assassinada per un psiquiatre, que també se'n va parlar molt. L'altra venia d'Andalusia. Bé, va aconseguir. Amb dos objectius. Un, que no passés més. La Blanca deia, va ser una mena de madre coraje. Són d'aquells assumptes que agafes, no ens enganyem. Jo soc un professional. Segurament vaig agafar l'acusació perquè em va venir a buscar, i si abans hagués vingut a buscar la mare de l'assassí, segurament també hagués hagut d'acceptar-ho. Per tant, aquí no me vull posar en un plan romàntic. Però la realitat és que la vida em va portar a la sort que aquella dona que jo havia tractat feia 20 anys d'una manera aleatòria amb un jurat, dels molts que he fet, va acabar sent víctima d'aquest drac, que us explico. A partir d'aquí, bé, vàrem fer la nostra feina i hem aconseguit que el jurat, amb un veredicte molt contundent i molt treballat vam tenir sort en la selecció del jurat, perquè jo crec que vam tenir 11 membres, 9 titulars i dos suplents molt responsables, molt implicats, molt atents, han aconseguit una sentència que penso que portarà a la imposició per part de la magistrada d'una pena de presó permanent revisable, a part del delicte d'agressió sexual, que tindrà una altra pena independent,

però vull dir que serà una pena molt. Recordem que és això de la presó permanent revisable, tenint en compte que l'acusació demana per l'acusat presó permanent revisable, això és el que demanàveu vosaltres, 10 anys més per l'agressió sexual i 3 per robertori violent. La defensa ha fet el possible per intentar evitar aquesta presó permanent revisable del seu client i ha negat que el crim fos premeditat i preparat i per això defensa que va ser un delicte d'homicidi imprudent. Home.

Bé, això són estratègies de defensa, els advocats defensors a vegades tenim mala peça al taler i tenim que fer el que pensem que és el millor per la persona, i precisament per això quan hi ha una sentència tan dura com aquesta, perquè tu em preguntes què és la presó permanent revisable, quasi sembla un títol que és un utzimuron, no? Si és permanent ja no s'hauria de revisar. Bé, és una pena que algú ha dit que és la cadena perpètua en el Codi Penal Espanyol, no és cadena perpètua, però sí que és una pena que imposa 25 anys. Segurs de condemna, de condemna ferma de prohibició de llibertat. Sense permisos? Sense permisos, i a partir d'aquí es podrà revisar si en 25 anys s'ha fet un estudi, una valoració de possibilitat de reinserció, però bé, són molts anys, jo tinc molt clar que si això finalment acaba sent la pena que imposa la magistrada del judici i es confirma pel perquè se suposa que la defensa recorrerà, se confirma pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Suprem jo tinc molt clar que aquest senyor si ha de complir pena de presó permanent revisable jo ja no ho veuré quan surti i la mare d'alguna manera també em deia això em va dir amb una actitud que l'honora com estava molt contenta perquè ho vaig dir jo també. La justícia ha de ser reparadora, o sigui, el que és just és reparem el dany. Mira, jo he robat 100.000 euros, doncs la justícia em condemna i a més torno els diners amb els seus interessos i els danys i perjudicis. Això amb delictes econòmics es pot intuir com a possible. Amb un delicte de mort violenta, feminicidi, és impossible a la justícia reparadora ni que li donessin milions d'euros a una mare recuperar la seva filla. Llavors, amb què es va agafar la Blanca? Com he dit abans, està en tractament, va venir també amb uns pèrits a explicar el dol que està passant, no ho superarà mai més. Doncs va fer la bandera de la lluita contra el feminicidi perquè no tornin a morir noies com ha mort la seva filla i, de alguna manera aquest acte també li ha ajudat per al dol. A partir d'aquí, bé, s'ha de confiar en la justícia i la justícia aquí no pot tornar la vida a la càrrec, que seria el que seria just, com és evident, però sí que pot donar aquesta sensació que ha sigut reparat almenys en una sentència dura, 25 anys de presó seguits, si llavors hi ha bons pronòstics pels psicòlegs d'aquí 25 anys es pot anar atenuant la privació

de llibertat. Assassinat, agressió sexual i robatori amb violència. Robatori amb violència, de què?

Què es van portar? Bé, perquè un cop la va tenir immobilitzada, terra lligada i morta, i després d'haver estat agredida sexualment en vida, es van portar dues targetes de crèdit. El monedero que el va tirar. Per tant, tu pots cometre un robatori amb un cadàver. Si el mates tu, seràs autor del robatori amb intimidació o violència. Si tu passes pel carrer i trobes un cadàver i li agafes la cartera, no, això serà un furt. Bé, era una mica l'anècdota. La presó permanent revisable se justifica perquè el Codi Penal diu que si tu comets un delicte d'agressió sexual. I per evitar que et descobreixin o per assegurar la impunitat mates amb traïdoria, que és la levossia, llavors s'imposa pena de presó permanent revisable. Aquí hi podria haver hagut un debat que no hi va ser, que és què hagués passat si la mata i després l'agradeix sexualment. Això, per més que sorprengui a la gent, ha passat. I l'acte d'agressió sexual sobre un mort o una morta és inocu, pràcticament. Té una pena de multa, perquè és una profanació de cadàver, que no té una pena, tot i que moralment. No s'entén, això. Bueno, perquè la llibertat sexual, que és el bé jurídic protegit amb una agressió sexual, ja no existeix quan estàs mort. I el perfil de l'assassí ja condemnat? Va ser un debat que es va dur en el judici per part de la defensa sobre el seu estat psíquic.

Perquè el mòbil era que l'havia deixat? El mòbil, segons ens ha declarat aprovat el Tribunal Popular, ell havia estat parella breu temps. Hi havia una cosa que, a més a més, va fer molta pena i la mare, com ho va sentir en públic, encara n'hi va fer més. Aquest noi, ho dic això perquè es va dir en el judici públicament, no revelo cap secret, evidentment, aquest noi l'ha acusat. Era un noi amb problemes, al col·legi estava marginat, era l'últim sempre amagat en un racó, i la Carla, que era molt empàtica i molt bona nena, de petits, va anar i li va dir a la seva mare, mira, hi ha un nen pobre i m'he posat al seu costat, m'he canviat de la primera fila, el pupitre, m'he posat al seu costat. I la mare va dir, ser bona nena, al cap d'anys li va portar la mort, perquè el va conèixer a l'escola, van ser amics, van arribar a ser parella, després convivien també. I com va acabar? Doncs va acabar, a més la mort que li va fer per estrangulació va ser terrible, es va amagar emmascarat en el replà de l'escala, quan ella, la seva mare, que ja no veia clar la seguretat de la Carla, l'acompanyava cada nit, perquè sortia de l'hotel on treballava a les 11 de la nit, la seva mare l'acompanyava fins a la porta de casa seva, la Carla vivia sola.

Fixa't tu una mare com se sent, no? Dius, bueno, ja estàs en l'edifici, va dient el juici, vaig estar a punt de pujar, no sé si he d'anar al lavabo o no, bueno, al final diu, bueno, ja estàs a casa, adeu Carles, demà parlem. Pugia tranquil·lament al tercer pis i darrere de la porta que separava l'escala comunitària del replà, Quan ella obre, la salta per l'esquena, emmascarat, li fa això que es diu matar león, que és una tècnica que deixa inconscient l'estrangular. Abans la lliga, la despulla de cintura per avall, li baixa els pantalons i l'agradeix sexualment. Tot això, com us podeu imaginar, ha de viure en persona, que és horrorós, però com a mare d'una filla. És una tragèdia que no cal donar i posar-hi gaises adjectius.

Terrible. La veritat és que. Quina manera d'acabar la tertúlia avui, monguilot. Però bé, sabia que coneixies aquest tema, n'hem parlat a l'informatiu i també era important explicar-lo perquè el Cap de Vall és un feminicidi, n'hi ha a casa nostra, perpetrats per homes i. I estava bé també, doncs, acabar de retratar-lo per la memòria també de la mare de la Carla. Gràcies, Carles Munguilot, Oriol Marc, Marta Monforte, Núria Oriols. Connectats avui als telèfons perquè us trucarà aquest diumenge i a veure si tenim notícia també aquesta tarda pel futur de Gabriel Rufián. Gràcies. Que vagi molt bé. I tornem amb els de la setmana tràgica que tenen ganes de parlar de Vinicius, diuen. I també fem un recull informatiu amb algunes notícies d'aquest diumenge que encara no hem tingut temps d'explicar. El suplement. Amb Roger Escapa.