Pantalla en viu

Una peça de caràcter reivindicatiu sobre l'efecte sedant de les masses que patim com a societat.

Una composició artística que alça temples de natura amb cossos que dansen i es mouen a ritmes propis.

A través d'un sol cos, la peça mostra el pes d'exigències que ofeguen una generació sense treva.

Una proposta poètica sobre les dualitats i les contradiccions de la condició humana.

Una mirada artística al concepte dels oficis històricament femenins vistos des de la masculinitat.

Un reconeixement al paper de la dona en el flamenc a través del contrast entre sons antics i moderns.

Una representació metafòrica i íntima de l'esmicolament del vincle maternofilial.

El món real i el món dels somnis s'entrellacen sense aturador en un ball que mai acaba.

Una reivindicació en forma de declaració d'amor, afecte i tendresa explícits a la poca traça.

Una reflexió sensorial i crítica sobre identitat i exposició en una societat líquida i virtual.

Un viatge vital i poètic de lluita i bellesa en què el destí està teixit per les moires.

La insatisfacció vital, la pressió i la tensió, representades a través de la dansa i la interpretació.

Dramatúrgia visual i sonora que beu de la dansa contemporània, el flamenc i el hip-hop.

De forma conceptual, la peça exposa la problemàtica del suïcidi a Espanya i interpel·la l'espectador.

Descripció poètica d'un espai límbic on el subjecte és un territori únic amb centre de gravetat propi.