Com es va preparar Pedro Sánchez l'entrevista a "La revuelta"?

El suplement, amb Roger Escapa.

El suplement pantalles i cor amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. Bon dia i benhora a tots dos. Bon dia. De seguida comentem detalladament el moment televisiu de la setmana que fins ara se l'emporta el David Broncano en la revolta amb aquesta entrevista a Pedro Sánchez. Recuperarem els millors moments i els anirem desgranant, però abans, una cita imperdible d'aquesta nit.

L'últim petó i el primer.

Miki Núñez, que no pot deixar de ser notícia, avui tanca gira amb un concert a la Sala Resmatàs de Barcelona, un imperdible que segur que també farà que es reuneix així de nou tota la travessa VIP a la Sala Resmatàs. Miki Núñez, bon dia i bona hora.

Bon dia i bona hora, com estem? Molt bé, Miki, i tu, què tal? Bé, bé, encara amb ressaca emocional, que ahir vam tocar barraques de Girona, avui final de gira res matat, bueno, està sent un cap de setmana complicat.

O sigui, ahir fires de Sant Narcís, eh, Girona, com va anar? Increïble. Jo crec que mai havia

vist la copa tan plena com ahir. Va ser molt xulo, de veritat. Ho truco de debò, eh? I hem tocat tres vegades. Va ser molt espectacular, molt, molt. Estic molt content.

I que nit de divendres, fires de Sant Narcís, la gent entregada, encara tardor, encara s'aguanta bé el fred, tot això, i Miki Núñez, suposo que la gent ho va donar tot.

Tot, tot. De veritat que estic superagraït, perquè malgrat el sistema aquí fent que si veniu a Barracas, demà veniu a Razmataz, no sé què, compreu entrades cap aquí i cap allà, la gent està responent moltíssim, o sigui que no puc estar més feliç.

I avui Razmataz què? Perquè suposo que és posar la cirereta final en una sala mítica, en un espai també on hi cap moltíssima gent. Com es presenta això? I doble concert, vull dir que també la veu te la noto molt bé.

Sí, no, pensa que jo portava fent grups de versions cinc dies seguits, bolos de dues hores i mitja, jo no tinc cordes vocals, jo tinc callos directament, ja. No és problema, això. No, no, amb això, a veure, toco fusta ara, que no vull dir-ho i tal, però sí, sí, avui a raza ho donarem tot, farem un concert completament diferent del que hem vingut fent fins ara, a la gira, portem una secció de vent de 6 persones, portem en alguns moments dos guitarristes, col·laboracions, òbviament no faltarà gent, com tu has dit, de la travessa, i més gent, serà molt xulo. A veure, el que necessitem saber és si aquesta sonarà.

Som-hi tots! A veure, Miki, ¿qué? ¿Sonarà o no sonarà? Sí, sí, sí, sonarà, sonarà. I, a més a més, vindran els tiets i els travesseros a cantar-la. Home! A l'escenari de Rasmataz. Serà la primera vegada que ho farem en directe.

Contraprogramant el TN. Contraprogramant el TN perquè, no, a mi em consta que Raquel Sanz s'ha demanat festa avui. O sigui, avui hi ha Joan Reventós fent el TN.

Sí, correcte. Raquel Sanz ha decidit que la musa de la cançó, de la nostra cançó, havia de ser-hi present quan la cantéssim i vindrà, vindrà. Però pujarà a l'escenari? Sí, la farem cantar. Ella no ho sap, no, encara? No, espero que no estigui

escoltant la ràdio. Ara ho intentarem. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Realment, o sigui, té una tornada tan, tan, tan enganxosa que avui m'han entrat els tertulians aquest matí a primera hora cantant Raquel Sanz a ple pulmó. Teníeu la sensació, perquè això fa molt temps que ho teníeu cuinat, que ho teníeu allà preparat,

tu sabies que tenies un diamant allà dins? Ni molt menys, però si nosaltres estàvem intentant arribar als primers i no ofegar-nos al mig de la serra de la tramuntana mentre cantàvem Raquel Sanz i només. És una cançó que jo crec que quan passen aquestes coses, encara que la cançó no sigui una cançó que diguis ostres, musicalmente, unes progressions i uns acords i oh, increïble, quina roda i com has ficat aquest. No, és una cançó senzilla, però crec que ha encaixat molt amb el moment, doncs, ha sigut donar el clau, perquè la gent està mirant la travessa, la Raquel, els tiets, a part de tots els companys i jo, estem com molt presents allà, s'ha vist que ens hem fet molt amics, és un personatge mític de Catalunya, és una cançó que va sortir sense cap pretensió, és una cançó, no de conya, però entén massa, i quan es fan les coses de veritat, i perquè t'agrada el que fas i tot, jo crec que passa això, que la gent se la fa seva.

¿Tu creus que una part de l'èxit se deu a que tothom estima Raquel Sanz a Catalunya?

Absolutament. Perquè mira que la melodia. És una barreja de tot, perquè aquesta melodia

és enganxosa i és d'aquestes que no te la pots treure del cap, que deia el Roger de Gràcia fa molts anys en un programa TV3. Escolta'm, amb Raquel Sanz presentaràs també la Marató i ahir vam saber que faràs les campanades amb Laura Escanes una altra vegada el 31 de desembre per TV3. O sigui que això és un clàssic arribat per quedar-se, per sempre més. Tenim el monopoli de les campanades, eh, Miki? Sí.

Tant de bo, tant de bo que sí. Tant de bo que això duri molts anys, que ens vulguin molts anys i que ens ho passem tan bé com ens ho passem amb la Laura. Perquè no m'imagino fer les campanades amb una altra persona. I la marató amb la Raquel serà. Sort que la faig amb la Raquel, perquè la marató és d'un rigor i d'una serietat i d'una personalitat i d'una empatia que jo crec que si no ho fes amb la Raquel no tindria cap sentit.

Miki Núñez, molta sort aquesta nit al Rasmatàs i demà la contracrònica del que hagi donat de si a aquest concert, els que em tocarà avui a anar a dormir d'hora, la sentireu aquí el suplement també a l'informatiu i on faci falta. Una abraçada, records a tothom. Moltes gràcies, igualment. Abraçada.

Vos la sabeu, ja, la lletra? Home, com a mi amb la tornada, no? Jo no he sigut a temps de preguntar-li si hi haurà una nova cançó en altres personatges de la corpo, com, per exemple, Roger Escapa. No, que això està al 20.

Ni soc tan estimat com Raquel Sanz, ni tampoc tan mediàtic ni gràcies.

Però jo crec que Raquel Sanz acabarà també una mica fins a dalt,

eh? De la cançó, perquè allà els informatius. Això ja li ha arribat per sempre. O sigui, Acostuma i ho abraça i ho assumeix i ho juga? Ja, és que li cantaven tota la vida. O sigui, aquesta dona ara va a la carniceria i li canta en Raquel Sanz, va a comprar el diari i li canta en Raquel Sanz i va a portar els nens. Va a la tele i li canta en Raquel Sanz. Bueno, em consta que a tota la redacció d'informatius, també.

Sí, sí, sí, la tenen en bucle, a mi m'ho van dir.

O sigui, imagina't, pobra. Un titular de l'entrevista d'Aid Broncano a La Revuelta. Callarissa.

Ningú pot sostenir una hora quaranta d'entrevista dels que es presenten a les eleccions com a caps de llista espanyols, més enllà de Pedro Sánchez.

Brutal audiència i inesperada totalment, perquè ningú apostava més a més, no és un titular, ja m'estic allargant, ho sé, a que faria gairebé un 34% de xerc, que és, o sigui, una dada que ja només té la Champions, diria jo, o Eurovisió, res més. I, a més a més, des del 2009, amb Rodríguez Zapatero, que va en el programa aquest de Tengo una pregunta para usted, que no hi havia una dada tan espectacular en una entrevista o una participació d'un president del govern en un programa d'entreteniment. Esta reforma fue la que

se aprobó porque se equivocó uno del PP, ¿no? Sí, sí. Eso fue buenísimo.

Pensábamos que la perdíamos, pero cuando empezamos a ver por qué este hombre lo que hizo fue votar telemáticamente y se equivocó telemáticamente, que tiene más delito, porque si te equivocas en directo, pero que te equivoques telemáticamente ya me parece la bomba. A mí me dicen muchas veces que tengo una flor en el culo ese día.

Pedro Sánchez parlando de la flor al cul y Pedro Sánchez parlando de Felipe González.

¿Quién es el expresidente que te cae peor y por qué es Felipe González?

Yo le digo muchas veces a Felipe, digo, mira, si yo me afilé al Partido Socialista por ti. Por ti, claro. Eso pasa muchas veces, ¿eh? O sea, pero no se lo digo como un despechado, o sea, que no. Bueno, yo me gustó ese Felipe de los años 80, cuando yo era un chaval, probablemente por las cosas que, en fin, que también rememoro y evoco de esa época, pero ahora mismo, la verdad es que no me siento muy identificado con sus opiniones. ¿Qué quieres que te diga? Y sobre las preguntas

clásicas de la revuelta, sobre vida sexual, sobre diners.

No solamente se folla, también se hace el amor, eh, David. Bueno, perdón, que yo soy muy brusco con estas cosas. Hace el amor y no la guerra, tío. Hace el amor y no la guerra, eso es. Cuenta hacer el amor, por darle un toque más romántico, que yo te he visto últimamente que estás, digamos, estás sensible en ese aspecto, en lo romántico. Hacer el amor, ¿no? Unirse dos cuerpos en uno, que es lo más bello que existe, ¿no? Cuenta un punto. Un beso en un meeting, ¿cuánto punto le metes? Un beso en un meeting, es que eso no es ni petting, eso es de tener 14 años, claro. Eso ha tenido un impacto, una viralización y demás. Sí, simbólicamente sí, simbólicamente sí, pero bueno.

Yo diré. Dame un número, Pedro, ¿qué más te da? No, pero si no, hombre, ¿cómo que me das? Esto se hace viral, si te digo números, vamos, esto se hace viral en redes sociales, pero al instante, ¿no? Están a juicio y siguen follando. Te diré. Están locos. Oye, yo te digo. Que tenemos una vida sexual activa y sana. Molt bé. Molt bé.

I ara ja tens el titular. Es va a fer pregar, però vida sexual activa i sana del president

del govern espanyol. I a més a més tu creus, perquè si algun altre dels presenten hagués dit el mateix no m'hauria cregut gens, però d'ell, Begoña, jo m'ho crec. D'aquí no t'ho hauries cregut. Home, hi ha gent que la veus que no és tan debil. Però si Santiago Abascal no para de tenir fills. Però jo crec que ho deia per fer-ho, potser més, que el veus allò tot ben ensopit. Especialment, no te'ls imagines tan actius ni tan sants a determinats perfils, que no passa res escoltant, però.

Jo crec que s'agraeix que hi hagi un líder polític que vagi a un programa i tingui un to distès i se senti còmode. Evidentment, tu i l'entrevista molt preparada, té gent de. De comunicació, per exemple, l'Alfredo Díaz, que és una persona que li prepara fins i tot els guions, que li prepara les entrevistes, saben, sabien aquesta pregunta del sexe que li anaven a fer, és molt bona la resposta, a més a més, perquè és una pregunta incòmoda i se n'en surt molt bé, i a més. Aquesta estava preparadíssima. Home, preparadíssima, però d'altres no.

Però quantes vegades els hi preparen coses i després les executen malament o els hi preparen malament, vull dir que aquí O sigui,

jo crec que ell és de resposta ràpida, se n'en surt bé dels atacs,

sap esquivar-ho bé. Ho respon d'una manera que fa la sensació que potser no s'ho ha preparat tant, vull dir que té aquesta capacitat d'interpretació molt bona.

Sí, el comparaven alguns diaris també amb l'Obama, per aquest carisma que té, perquè sembla que no estigui tan impostat.

Uau, Rebeca, t'ha convençut, Pedro Sánchez, a la revolta, veig. No, però vull dir que és un tio carismàtic.

Aquí a Espanya comparat amb la resta de polítics només rufiant se n'ensurt com se'n pot ensortir. Pedro Sánchez por Abascal, que llavòs faria por Abascal, és millor que no hi vagi.

Jo crec que Rebeca aquí en este sentit té raó en el moment en que hi ha polítics que només són candidats i només són polítics i són funcionaris del seu partit o funcionaris de la oposició que acaben ocupant les institucions. I Pedro Sánchez, igual que Rufián i igual que Obama, tenen este punt de celebrity que va molt més enllà del personatge i de la faceta professional. I jo crec que aquí és per això que guanya punts. És a dir, hi ha un altre president del govern que hagués anat a la revolta i no hagués fet aquest punt, perquè ell té aquest punt d'iconicitat.

Home, perdona, ara Feijo, perdó, pot anar, perquè els han convidat a tots per anar-hi, i jo no crec que hi vagi, perquè només te l'has de perdre si va.

De moment han confirmat tots quatre amb el Jordi Weil. Avui a la tertúlia en parlàvem, hem recuperat el moment Candela Peña, en què el cosifica i fins i tot parla de com de senyit va i que s'han ficat set absolutament en tot. Hi ha un altre moment, l'entrada de Candela Peña, que entra desbocada, com un cavall desbocat, i per mi acaba dient un titular que jo no desconeixia del president del govern espanyol i que em sembla molt interessant. Durar un minut, però val la pena. ¿Haces terapia?

Lo digo porque yo pienso, en mi cabeza, yo sentada allí diciendo la Peter, porque yo pienso mucho en la Peter y sobre todo en Bego. Este hombre, perdóname ahí con respeto y con todo, pero digo yo, ¿será un psicópata? O sea, ¿será? Me refiero que con todo lo que has pasado de fatigas negras desde que tú arrancaste, que pienso, ese hombre se ha comido la pandemia,

se ha comido la ceuta, se ha comido. El apagón, chaval, el apagón. Un volcán, un volcán en la palma. Te has comido un volcán.

Pero, marica, ¿por qué quieres seguir? Marica, ¿eh? Ella le digo a tu Tom. En estos ocho años, tanta presión y tanta tal, ¿a ti te ha debido afectar? Porque hasta estás muchísimo más delgado. No,

pero eso no tiene nada que ver con. Es por la bici. Tiene que ver con el deporte. Lo que hago, por ejemplo. Bueno, lo voy a. Es algo privado, pero yo lo que hago es meditación. Sí que hago meditación. Ah, vale. Es una costumbre que llevo ya desde hace muchos años y me ayuda a relativizar las cosas. Y luego hay una cosa que me.

¿Pego te ayuda en esto? Mucho, mucho.

Este mucho, mucho, així, en la cadencia, dius.

Però acaba explicant que medita. Que medita, sí, sí. Jo crec que ell no ho vol dir, en realitat, això, potser.

Ja, és que, mira, jo crec que a les entrevistes, tots els que estem aquí n'han fet, hi ha un punt que a vegades te tornes loco, preguntes algo sense sentit i te dona el titular. I a vegades pot ser un fracàs. I en aquest sentit l'entrada de Candela Peña com a elefante per la xerreria, com diuen en castellà, va donar-nos estos resultats boníssims, perquè són dades que desconeixíem. I a més a més, ella fa que quede natural tot.

Llavors. És natural, perquè quan li pregunten per Vivenda o per Ceuta, ell ja porta un discurs preparat, però quan entra Candela Peña, res pot estar preparat, perquè no saps mai per on et pots sortir, Candela. I el fet que li digui Marika o la Peter o això, ella ho fa amb tothom. Jo recordo quan venia al programa que deia la Marc, la Santi, i Marika li deia a tothom, a nosaltres, a qui fos. Vull dir que és una mica el seu llenguatge, i crec que Candela pot fer això i molt més, i vam agrair molt la seva entrada, perquè just cap al final, tot i que a l'inici el to de l'entrevista va ser distès, ja cap al final es va fer una mica feixuga. I ella li va donar aquest aire de més divertiment, més entreteniment que necessitava en aquell moment al programa.

Jo crec que hauria pogut fins i tot entrar al mig i després marxar, perquè va ser com un moment que, clar, és que a veure, quan portes una hora quaranta parlant amb una persona, encara que sigui Rafaela Carrà, no sé com dir-te, vull dir, hi ha un punt que s'apaga, és evident, qualsevol conversa que haguéssim pogut tindre, a tots passa el mateix, de cop ella entra i és com un revulsiu. Jo crec que va estar molt oportuna, eh?

Pedro Sánchez, a la revuelta, i Òscar Puente, el ministre, el cara al show que ho dirigeix la Rebeca Rodríguez, amb el Marc Giró.

¿Y fuiste monitor de esquí? He sido monitor de esquí, sí. ¿Se liga mucho siendo monitor de esquí? Porque yo lo he intentado con los monitores de esquí siempre, claro. Las pijitas, me encanta. Bueno, hay un poco de. Hay parte mito y parte realidad. Vamos a hablar de la realidad. ¿Se liga mucho? Bueno, se liaba, sí, un poquito sí. Es que tú eres tu punto, te debo decir. Sabía que me lo ibas a decir, estaba esperándolo en cualquier momento. ¿A esquí te apuntó tu madre? Sí. ¿Pero con cuántos años? No, a esquí, pues con 13 años. Ajá. Pero luego también tu madre te apuntó a jugar a golf con 32. Sí, señor. Yo es que con 32 años seguía viviendo en casa de mis padres.

Sí, sí, y también va a afiliar sa mare al Partit Socialista. Ell ho diu, que ell és fill de sa mare, és d'aquests nens que tot el dia estaria enganxat a ella i que fins ben tard no va a marxar a viure amb la seva exdona, perquè s'ha separat.

Aquí també, per cert. L'Òscar Botec és un dels ministres més d'estralèsia, els que li agrada el cos a cos a l'hora de confrontar-se amb oposició, etcètera, etcètera, i en un context també diferent, evidentment en un context electoral o preelectoral, Amb el Marc Giró que té aquesta capacitat també per treure la punta a convidats que d'entrada no diries que. No, però sí que és cert que. Clar, tu no sabries que aquest senyor feia classes d'esquí, de golf, que la seva que vivia a casa dels pares fins als 35.

Però és en aquest tipus de preguntes on veus realment que té també la part de persona, no? I al final aquest tipus d'entrevistes.

Sí, el que passa és que els trens continuen arribant tard i a vegades jo el que li demano al ministre és que el tren em passi a l'hora. Sí, aquí és cert que aquestes A banda de saber que va a fer classes d'esquí.

Ell va respondre a les preguntes també sobre Rodalies i sobre la Moody, però és cert que al final aquest tipus d'entrevistes els humanitza. Vull dir que anar a un programa com el del Marc o com el de Broncano, al final, per alguna pregunta que li fessis una mica incisiva, al final sempre surten guanyant. I d'alguna manera també perquè ells quan van a Broncano o al Marc saben que de dretes no són. Per tant, estan una mica jugant a casa, encara que se'ls pugui preguntar temes més espinosos.

Jo crec que el problema seria que esta mena de personatges polítics tan destacats anessen només a programes d'entreteniment i no anessen a programes informatius. I justament ells, possiblement, són els que més se sotmeten, Pedro Sánchez, Úscar Ponte, són els que més se sotmeten a l'escrutini de programes

informatius. Bueno, és que s'hi ha de ser, bàsicament, perquè un és president del govern espanyol i l'altre ministeri.

Exactament, és com ha de ser i és com és, però és que moltes vegades tu saps molt bé que n'hi ha que estan al càrrec i no se someten a l'escrutini del periodisme en esta regularitat que ells ho fan i van a programes d'entreteniment que ens facen rentats de cara molt evidents i molt injustificats de vegades En el cas de

Pedro Sánchez també vol apropar-se a aquest públic jove que al final és qui també ha d'anar a votar i que necessita el seu bon i que vegin una mica aprendre el seu llenguatge.

Un altre dels protagonistes d'aquesta setmana de la crònica política ha estat Javier Milei, que ha visitat Madrid i ha despotricat tant com ha pogut. Però bé, en aquest cas, ara ens fixem en la seva figura, perquè hi ha una qüestió que ens ha deixat bastant al·lucinats a la redacció del suplement, i és que hem vist que aquest personatge, el president de l'Argentina, té quatre gossos fruit de la clonació genètica. Quatre gossos, quatre animals de companyia, fruit de la clonació genètica. Aquest és un tema que ha arribat de moment bastant per quedar-se a l'espera de com es regula, perquè el titular ens deixa ben parats i no és un cas únic de Javier Milei, sinó que especialment entre gent adinerada tot això s'està posant de moda.

Expliqueu-me de què va. Mira, d'entrada, jo vull posicionar-me ja directament en contra perquè la vida dels animals no se crea i es deixa de crear per a satisfer els caprices de les persones humanes. Això va començar. Dit això. Actualment se clonen animals, especialment gats i gossos, perquè és gent que enyora els seus animals de companyia difunts i els vol tornar a tindre. Llavors, hi ha clíniques que per uns 50.000 dòlars, també es fan euros, perquè aquí a Espanya també hi ha una clínica que ho fa, te'l clonen. Però això no significa. És legal.

Sí, sí, és legal. Però un moment, te'l clonen físicament, però després el gos té una altra personalitat per tant és bastant absurd de primeres perquè el gos no serà el teu gos no tindrà potser res a veure amb el que era l'altre i a més a més amb la de gossos, gats i mascotes que hi ha per adoptar ens hem de gastar 50.000 dòlars que és el que val fer això amb un gos per caprici teu.

És que jo crec que és la pura representació del mal que està repartida la riquesa actualment a la societat. Que hi ha gent que es pot permetre gastar-se 50.000 euros en que li clonen físicament l'animal que tenia, que després li sortirà absolutament del revés i potser és agressiu i devora el propietari, mentre que hi ha gent que té problemes per pagar-se les coses més bàsiques com, per exemple, el menjar.

Veig que a l'Estat l'única clínica que ho fa és a Marbella, que hi encaixa una mica. Per sorpresa de ningú. Clar, jo al·lucino que això sigui legal, no estigui regulat d'alguna manera, perquè és que em sembla molt perillós.

És que en estos temes la legislació sempre arriba més tard que la societat. Llavors, pel camí sempre hi ha algú que fa negoci. I, sincerament, és que el que s'ha de saber també és que en les clonacions d'animals hi ha se corren molts de riscos, és a dir, no és que sin ser aquell animal la primera i et surt, vull dir que hi ha avortaments per part dels animals, hi ha malformacions, hi ha tota una sèrie de problemàtiques adjacents a la clonació d'animals que provoquen patiment a l'animal. És que no, no, aquesta gent,

jo crec que ja no és el problema que es gastin 50.000 dòlars, és que no estan bé del cap, o sigui, hi ha alguna cosa que no funciona.

És que quan te diuen que ho ha fet Xavier Millet, dius, ja, no podia ser que estigués bé, no? L'altre és Barbra Streisand

i l'actor Tom Brady també, o sigui, prou, no? És un perfil de gent.

Són un perfil de gent, sí. De fet, jo ho sabia quan me vau dir això que era que Miley. Jo vaig flipar, eh?

Quan ho vau dir l'altre dia, jo la veritat és que no tenia coneixement que això passava.

Jo ho sabia per Barbra Streisand perquè, clar, soc fan, per sorpresa de ningú, també. I llavors ho sabia perquè Bárbara Estreixen tenia una cotón de Tulliard, que és una raça de gossos megacara de Madagascar, caríssims, que se li va morir. Una gosseta que es dia Samantha, que té fotos mítiques en ella. De fet, Bárbara Estreixen va debutar a Twitter en la pobra Samantha. I quan se va morir, després de 14 anys. Barbra Streisand va decidir clonar-la i en va clonar dos, no només una. O sigui, va dir, feu-me dos amantes. I llavors ara té Miss Violet i Miss Scarlet, que són les dues noves Cotton de Tulliard que acompanyen a Barbra Streisand en tots els seus moments.

Amb la Rebeca Rodríguez, amb el Joan Callarissa, parlant d'animals de companyia, vosaltres teniu gat, gos, ocellet? Mira, tenia, però va morir fa un parell de setmanes. Sí? Home, doncs això és la gestió complicada,

també. Sí, el nen, per exemple, ara ho porta força malament.

Quant té ara, el teu fill? 9 anys, 9 anys. Sí, pateix força perquè no ho acaba d'entendre. Ha estat de cop o?

Bueno, ja estava velleta, però al final, clar, un nen no entén que de cop la mascota desapareix, no? Llavors sí que és cert que ara està portant el dol. El vas preparar, que això podia passar? Sí, sí, sí, sí, i li parlo, i a més a més està bé que, d'alguna manera, entengui que ell senta i ho sentim nosaltres, no? O sigui, valides una mica aquest sentiment de tristesa que ell té. Però, bueno, a poc a poc els dies passen i sembla que va millorant.

Els adeus, eh? La gestió dels adeus. Mira, el meu, que d'aquí quatre dies farà cinc anys, se'm va emocionar d'una manera desmesurada, que jo no ho entenia, però vam gestionar com vam poder. Amb el comiat d'Ocas Grasses, que ell no coneixia què era Ocas Grasses, però com que no vam poder anar al concert, el vam posar a través del trescat, que estava penjat, i anàvem una mica ràpid i vaig posar com les tres cançons al final, i després li vaig dir, mira, aquest és l'últim concert que fan, perquè se separen i cadascú farà el seu camí, i aquest és l'últim concert i per això hi ha anat tanta gent i canten en català i tal, tal. I li estava agradant moltíssim i quan es va acabar. A més hi havia aquell primer pla de Josep Montero, que a més no li cau ni una llàgrima, totes les llàgrimes que no va passar Josep Montero les va passar el meu fill, perquè no entenia com pot ser que se separin i que continuen tocant si toquen tan bé i s'estimen tant.

És que quina putada que quan els descobreixes i veus que t'agraden, dius.

Jo vull més. Sempre estan en les cançons.

La gestió dels adeus. La gestió d'un amor ja ni t'explico quan ens arribi. Esperem que sigui d'aquí molt temps.

Tots hem d'aprendre al final a gestionar-la.

Per tant, mira, comences. Mira, parlant d'amors, l'enigma criminal avui, quan són dos quarts d'una del migdia, l'enigma criminal del Lluís Soler deia així.

Enigmes criminals. La senyora mort, amb la seva túnica negra, la seva caputxa i la seva dalla, va ser víctima d'una estafa amorosa. Què ha passat?

Alguna idea?

Ara mateix estic desbordat. Jo que no tinc. No soc una persona especialment imaginativa.

La senyora mort amb la seva túnica negra, la seva caputxa i la seva dalla va ser víctima d'una estafa amorosa. Què ha passat? La resposta més original s'emporta. Quatre entrades per visitar la Sagrada Família. I la més original ha estat l'Adrià García Sorribas, que ha contestat la senyora mort, que era molt rica i molt aficionada a Halloween, es va enamorar d'un estafador molt de la seva que li agradava més la castanyada. Aquest, després de buidar-li tots els comptes, la va matar amb un panellet enverinat el 31 d'octubre a la nit, i mira que ella només volia picar timbres disfressada. Ens han fet arribar aquesta resposta. L'Adrià García Sorribas se'n porta 4 entrades per visitar la Sagrada Família. Gràcies, Adrià. Gràcies, Rebeca Rodríguez. Joan Callarissa, abans, però, una última crida.

Arriba el secret lluminós del Super3. És un nou musical familiar ple d'humor, ple de cançons, de fantasia, de misteri, en què l'Alía i en Pau hauran d'endinsar-se en un món dominat pel senyor de les pantalles per recuperar les persones i els personatges del Super3 que hi han quedat atrapats. És un musical que ha escrit el Marc Cartigau. I, atenció, i aquí ve la notícia, és que hem preparat una sessió exclusiva pels oients del suplement dissabte 7 de novembre a les 11 del matí a l'Espai Fantàstics. Això és a la Fàbrica de la imaginació del Super3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Si voleu aconseguir un paquet de quatre entrades, Rebeca, que potser al teu fill li interessa. Home, i tant. El meu segur que sí. 3cat.cat barra participa, 3cat.cat barra participa, ompli el formulari que hi trobareu, 4 entrades per anar-hi, a cadascú que us apunteu, hi ha limitació d'entrades, però és gratuït, els primers que ho demanen, els primers que se les queden, i podeu participar fins la setmana que ve. 3cat.cat barra participa, l'obra de teatre del Fantàstics al musical. Gràcies a tots dos. Gràcies.