Com resoldre els conflictes i sortir-ne enfortit
El conflicte (motivat, per exemple, per un desacord) és el punt culminant i necessari de qualsevol relació perquè ens desperta, ens posa alerta i ens obliga a prendre decisions que potser en un context de més calma, rutina o monotonia no prendríem mai. Són, per tant, una oportunitat per evolucionar.
No es tracta que anem per la vida buscant problemes o provocant la gent, sinó d'acceptar que els conflictes, sovint, no es poden evitar: negar-se a abordar-los equival a multiplicar-los per cinc quan arriben.
Habitualment vivim els conflictes com un problema, però en realitat el problema no és el conflicte en si, sinó la manca d'habilitats en la gestió de les situacions conflictives: en general, quan les persones discutim deixem de banda l'empatia i només veiem i entenem el nostre punt de vista, i no el de l'altre.
El primer que ens hem de plantejar quan hi ha un conflicte és si realment el volem resoldre: no totes les batalles mereixen ser lluitades i de vegades el trencament o l'abandonament de la relació (laboral, de parella, d'amics, de família) en la qual s'ha produït aquell conflicte és una opció molt vàlida. Però si optem per resoldre'l, cal posar-hi de la nostra part.
Resoldre el conflicte en quatre passos:
1. Demanar perdó: No tant pel fet en si sinó per la situació de conflicte. Sovint no trobem solució a molts conflictes perquè cada persona implicada espera que sigui l'altra qui faci el primer pas. En general tenim una gran resistència a "baixar del burro", com si això fos negatiu: és senzillament un problema d'ego i d'orgull. I per solucionar conflictes, l'ego i l'orgull no ens serveixen de res.
2. Escoltar l'altra part amb objectivitat i sense interrompre: Escolta activament i no et prenguis les coses com un tema personal: accepta que els altres poden ser diferents i que això escapa al teu control. Mira d'expressar assertivament com et sents, i mostra interès a saber com se sent l'altre.
3. Acceptar la pròpia part de responsabilitat: Recorda la teoria del dit acusatori: quan apuntes amb un dit l'altra persona, sigues conscient que els altres dits, els que queden replegats, t'estan apuntant a tu. Pregunta't quina és la teva interpretació del conflicte, quin significat té per a tu i quina part de responsabilitat és teva.
4. Buscar una solució comuna: Mostrar una actitud comunicativa, una actitud flexible, obre't a considerar diverses solucions, i no a imposar la pròpia. Valora de qui depèn que la solució proposada es dugui a terme, quina part depèn de tu. No sempre aconseguiràs que els altres actuïn com vols. Només pots ser responsable de les teves pròpies actituds.
Tot això no és fàcil d'aconseguir perquè normalment les emocions són intenses i poden fer que ens descontrolem, i aquestes resolucions de conflictes s'han de fer tranquil·lament, quan ha baixat el suflé. Cal evitar les paraules i emocions descontrolades i saber retirar-se a temps quan es necessiti recuperar el control emocional.
I, molt important, procurem no barallar-nos ni alimentar conflictes innecessaris, que la vida és massa curta!
