Com serà la nova aventura actoral de Rosalía amb Javier Bardem?

El suplement, amb Roger Escapa. Cada dissabte a les 12, el suplement a la jugular, pantalles i cor, amb els periodistes més tafaners del país, són la Rébica Rodríguez i el Joan Callarissa, amb el permís del que no surti d'aquí.

Bon dia, bon dia a tots dos. Hola, què tal? Què tal, com esteu? Bueno, això tu, eh? Que avui qui pregunta som nosaltres. A veure, perquè? Home, no sé, perquè me n'entenem de coses. Que no ens expliques. Exacte, me n'entenem de coses per la premsa, com la gent. Com que no se'n va enterar que Bisbal l'havia deixat, doncs igual, així, per la premsa. Perquè aquí el món de la tele ha donat una exclusiva.

Sí, no? Torna a l'eclipsi, no?

Nova temporada. Estem preparant nova temporada a la tele. La tercera, ja. I molt contents. Sí, sí, estem. No, és que no, no puc explicar res. No, perquè. TV3 s'enfada amb raó. No, data d'estrena espero que sigui principis del 2027 i aquests dies estem gravant. Almenys vuit capítols tenim.

Tot el que puguis dir aquí revertix en benefici de la corp, o sigui que se retroalimenta.

Data d'estrena que jo sàpiga no n'hi ha. I són aquestes entrevistes que van néixer fruit del suplement, que van fer el salt a la tele ja fa un parell de temporades i que continuem compartint amb. Amb persones que no pots dir. N'estic pensant si. Algun convidat pots avançar? Mira, aquesta setmana hem gravat un futbolista del Barça. Això és molt difícil, eh? Ha costat, Déu-n'hi-do, perquè els has de treure de la ciutat esportiva, però mira, el Barça ens va donar la paraula ja fa molt temps, aquest futbolista s'hi va prestar i ha anat molt bé, la veritat, perquè crec que hem pogut fer preguntes que no estan acostumats a respondre fora del context de que tal el proper partit si aquesta any guanyareu la Champions o no no va d'això i ha estat molt bé i m'ha sorprès molt positivament però no explicarem encara qui és ja ha estat tot rodat? no, estem en plena muntanya russa aquests dies en portem 5 i ens en queden almenys 3 però clar, sempre estàs patint fins a l'última hora que us he d'explicar vosaltres ja i negociacions d'última hora, i això sí, això no, però bé. El més difícil per mi són els esportistes, he de dir. Doncs mira, n'hi ha tres aquest any. Hi ha un pilot de motos, que ens va sorprendre molt, i un altre món de la natació, del món de la natació. Natació sincronitzada, natació. Ja ho veurem, ja hi arribarem. Sí que puc dir que el futbolista del Barça n'hi ha uns quants, per tant no us brindareu qui és encara, parla català. Podria ser la mínima mal. No em fa gaires entrevistes en català. Podria ser cobercir, podria ser uns quants, no? Sí, jo em pensava que anàveu a preguntar, o sigui, més enllà de l'eclipsi, que ja arribarà quan hagi d'arribar i quan la tele també ho vulgui explicar. Jo em pensava que em anàveu a preguntar per l'altra notícia d'aquests dies, i és que dimarts vam presentar la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que com sempre començarà aquí el suplement, el 13 de desembre. Bé, jo en porto tantes com temporades porto el suplement. Bé, n'hi va haver una que me la vaig perdre i que la va presentar Joan Bota, perquè vaig ser pare, tenia una bona excusa, ja fa uns quants anys, 2021. I aquest any hi tornarem, el 13 de desembre. No he de ser pare, aquest desembre. Presuntament. I podrem ser. I, a més a més, ho farem acompanyats de la parella de moda. Jo estic com un espelma allà al mig, que són Miki Núñez i Raquel Sanz.

Ah, no, alçada, quina alçada. S'ha d'adaptar-la a cada circumstància.

És impressionant la capacitat que té el Miquel Núñez d'adaptar la tornada de la cançó de la Raquel Sanz amb qualsevol que li passa pel davant, perquè això que va fer

amb mi ho anava fent amb tothom. Això és una ia de la seva pròpia cançó que va generar nou continguts sense parar. És que t'he de dir que

la fotografia de la presentació de l'altra dia a la Marató, jo també vaig pensar quina alçada la de Roger escapava, que li treies un cap a tots, eh? Això m'ha passat tota la vida i em continuarà passant. Però bueno, ara ja hi ha gent de. Per això soc home de ràdio,

perquè a la tele no hi cabo, vull dir, surto de pla sempre. Però ara hi ha gent ja amb la teva alçada, ja no és tan estrany, no? No tants, no tants. Jo, sempre que em poso davant de càmera, desconfiguro tot allò que estava prestablert. Per tant, assegut i fent ràdio, i aquí estem més bé. No tant, un 93. Ah, un 93. Però, clar, és una mica més de la mida. Al Xavi Coral, que deu ser el presentador alt del Telenotícies, li dec treure amb tots els respectes a Xavi Coral 10 centímetres. Vull dir que al plató del TN no m'hi veureu mai. El que sí que vaig al·lucinar és la complicitat que tenen el Miki i la Raquel. Tinc la sensació que serà una marató espectacular per ells dos, que la sabran pilotar. El Miki en té moltes ganes, té moltes ganes de posar-se seriós, el Miki. L'hem vist en tants registres diferents, eh? Tot ho fa bé, eh? Ens agrada el Miki, a més a més, és un tio molt maco Em va explicar que aquest any va sobretot de les malalties no dures generatives i sobretot de l'Alzheimer i del Parkinson, tot i que n'hi ha moltes més i fa un parell de mesos que el Miki va perdre el seu avi que ja feia temps que convivia amb l'Alzheimer. I que d'alguna manera el tindrà molt present també a l'hora de fer aquesta marató. Jo crec que l'Alzheimer, a més a més,

ens toca una mica a tots, perquè tots tenim algun familiar que ha patit aquesta malaltia. En el meu cas, d'una tieta, un tiet i una àvia. És una malaltia que no només afecta la persona que ho pateix, sinó a tot l'entorn. És molt dur perquè veus com la persona es va degenerant a poc a poc, com deixa de ser l'essència. Que era, no et reconeix, dius, però amb el que m'estimava com pot ser, i passa, i crec que hem de ficar mitjans perquè d'alguna manera hi hagi una cura, no?

I a més a més, com sempre, també hi ha nou disc de la Marató que ja podem sentir i que surt a la venda el dia 29 de novembre.

Amb aquesta versió, Joan Dauzà i la coral Parkinson's, formada per malalts de Parkinson de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la història és que d'aquesta cançó, el per nosaltres i el de dalt, canvien algunes lletres, perquè és, d'alguna manera, il·lustrar com poden arribar a parlar o com, d'alguna manera, el cervell et juga males passades un cop estàs afectat per alguna d'aquestes malalties. El Joan Dausà, que serà present i és la imatge de l'espot d'aquest any, però també hi ha una versió meravellosa del Roger Mas versionant Manel.

M'encanta.

Tant de bo tanquen los sonars d'enguany en esta cançó.

Mira, és que aquesta cançó la tenim tots molt present perquè, tot i que ja té més de 15 anys, és el Ai Dolors de Manel, que no la cantava el Guillem Cisbert, la cantava el Roger Padilla. I el Roger se l'ha fet seva i l'ha adaptat a l'Italo Disco, ell que és el nostre italià predilecte.

És que és una meravella, és la cançó. Sí, jo soc superfan. Mira que m'agradava l'original, però és que està rivalitzant, eh?

Mentre tu treus el tiquet.

La selecció de les cançons que han escollit aquest any està molt ben trobada. Lax Ambusto posant veu a un dels grans hits d'Amazoni.

Tens per pensar que no tinc, tens per pensar que no tinc.

Rock and roll a través del Pemi Fortuny, la veu original de l'Ax amb Busto, i també el Que Bonic de la Ludwig Band, en aquest cas en tortosí, amb la Montse Castellà i l'orquestra Fire Luce.

Que bonic és sentir la teua veu quan me regales un soteu mentre es fa fosc i tothom torna a casa seu. Que boniques quan dius lo meu, no. Ni ràpid, ni lent, ni no sé com. Em voleu més?

És que a mi em va fer molta gràcia perquè vaig estar mirant los vídeos que hi ha penjats de cada cançó a la web de Trescat i vaig estar veient com fa música l'orquesta Fira Lutge i és com molt interessant, eh? Però són com molt artesans, molt arriscats. Tens una entrevista, eh?

Ferran Palau i Marc Pujol amb La barca del temps. És un riu.

Obeses amb una big band cantant un dels grans temes de Salomé.

La dansa del vestit de charango amb els tiets, amb Paula, amb Javito i amb Marcel Lázara.

A la casa, a la casa de la bomba El problema és l'edat

De tant en tant s'estranya el cor Bé, ja hi som, les posem totes, puja, puja.

Vaig veure un savi llest, cap ficat, a cops histriònic, curt de gambals.

Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc no supera l'original de l'Adrià Puntí, perquè és insuperable, però molt ben trobada, també, aquesta versió de Chiku. El duet Alosa amb la cançó tradicional Pardal.

I ja que hi som, les posem totes. Marina Rossell reinterpretant el seu Queda't de mi alguna cosa.

El disc de la Marató, que el podreu comprar a partir del 29 de novembre per només 12 euros al vostre quiosc, per tant, el dia de les eleccions. Doble cita, també, amb el quiosc i amb aquest disc. Format físic a la botiga Trescat i en digital a Apple Music. L'artista de la setmana, però, també té accent català i és Rosalia.

Para todas las personas que me dijeron que no valía o que mi música es demasiado rara, porque gracias a no haberlos escuchado un carajo, ahora estoy ganando este premio. Para todas las que se han encontrado con alguna perla, ojalá que la vida les tenga guardado un diamante, porque una ya nos tapa bisutería.

¡Ole!

Això és el que va dir quan recollia el Premi Cançó de l'Any. Sis Grammys, eh? Es va endur Rosalía. També va ser molt bonic, per exemple, quan estava recollint el Premi Àlbum de l'Any, que li donava Juanes, i es va emocionar dedicar-li, a més a més, unes paraules a Juanes, dient que ell va ser dels primers que va creure en ella, i quan feia aquells concerts petits, a Sales Petites de Madrid, de només 100 persones, ella estava allà, no? I això, al final, és una cosa que toca i que ella va voler.

Agrair-li a Juanes. És que els 6 Grammys que ha guanyat, els 6 Grammys llatins, marquen un avant-junt després al seu palmarès, perquè sumen els que ja tenia un total de 17, és a dir, Rosalía Ores d'ara li ha passat davant a Shakira, que té 15 anys més que ella, és a dir. Estem parlant de que Rosalía, que li queda moltíssima carrera per davant, va per davant de Shakira, que té una carrera majúscula dins de la música llatina, o sigui que realment estos 6 marquen una diferència entre l'abans i el després, i a més a més té molt de mèrit que ho hagi aconseguit en un disc com Lux. Que és un disc que, com ella va dir en el seu moment, és un disc fet sense por el fracàs, perquè hagués pogut ser un desastre, perquè és una cosa molt particular, molt extravagant, i que no sol coincidir amb els gustos habituals del pop i dels greatest hits. Llavors, jo crec que té especialment mèrit el que li ha passat, Com ella és tan propera i tan planera i sempre té aquest aproach tan senzill i tal, me l'aprenem una mica com si fos un artista com qualsevol altre. Realment és que a hores d'ara, dins del seu àmbit, està regnant. O sigui, està dalt de tot. De fet, és la primera artista de la història que té tres gràmits llatins per disc de l'any. O sigui, que això no ho té cap altra dona del sector.

I hem de dir, a més a més, que aquest dilluns s'anuncien les nominacions als Grammys Internacionals, no als Llatins, als Internacionals. Jo crec que aquí també ens trobarem a Rosalía en aquestes nominacions i molt probablement guanyi. Crec que en té quatre, ja, d'internacionals, ella. Per tant, segurament en sumarà encara algun més. I això. És que aquí a Catalunya tenim a ella i no tenim a ningú més.

I Raúl Alejandro tot això no ho està guanyant, eh? No.

Vaja. Explicava que el seu millor disc encara ha d'arribar. Déu-n'hi-do els que aporta, ja. Vull dir que l'ambició i les ganes de millorar encara de Rosalía són molt grans.

Es que en fet ella ho va dir, diu, siento que estoy preparada para ser la mejor, ¿no? Sí, sí. Siento que lo tengo todo para poder ser la mejor. Llavors és com tindre això tan clar als 34 anys, me pareix maravillós, endavant. Per cert que estava l'Oliveia, el que passa que no estava a primera fila. L'Oliveia és la parella de Rosalia. Està confirmat que són parella? A més, van fer un petó a la boca al tenis, l'última vegada que van anar juntes. Però és top d'amigues, jo crec que ja podem superar-ho.

No, són parella, però, per exemple, aquí van anar juntes, a la catifa hi van anar plegades.

No, a la Catifa no hi ha fotografies d'elles plegades, és més, jo crec que l'Oliva hi és molt discreta i et dic que no estava ni asseguda al costat de la germana de Rosalía ni dels cantants, estava com de peu, sí, la Pili, estava just de peu, com darrere, el que passa que hi va haver càmeres que van captar com aplaudia i a més a més ella a les xarxes socials ha volgut manifestar que Rosalía n'ha guanyat 6 de Grammys i d'alguna manera ella no en forma part però està contenta perquè és la seva parella.

La Pili, per cert, que treballa en juntes amb la Rosalía, li fa sobretot feines d'estilisme, i crec que també vesteix la mínima mal. Sí, sí, sí.

És que Pili té molt de talent per a tot el que és la direcció artística. Si entres al teu armari, Joan, t'hi diria feina. La posa a ordre allà. Si tingués el pressupost que la Pili té, podríem fer coses meravelloses, però igual s'avorriria. Al fondo, jo li pareixeria un heterobàsic.

L'altre dia va venir un director de cine al programa, no diré qui, perquè la gent ho vegi, i ens va explicar que té l'armari endreçat per marques, l'encort ingleses. No. Sí, sí, marca, no sé, Ralph Lauren. ¿En serio? Imagina la roba que té per poder-la endreçar per marques. Per marca, però és que això ho trobo

absolutament contraintuitiu. Jo ho tinc per polos.

No, perquè ell diu, ai, aquell polo que m'agradava de tal marca, i llavors el té.

Això vol dir que ho té inventariat a la seva ment per marques. Per marques. Que fort. Sí. Sí, jo ho tinc ordenat per colors, perquè és com quan portes una cosa d'un color i dius, ai, vull complementar-ho, doncs vas a buscar camises blaves.

Jo és que crec que no tinc res de la mateixa marca per tenir-ho endreçat així, per tant, em vaig quedar boca abalada quan ho va explicar.

Me pareix fortíssim. Escolteu-me, Rosalía, està en notícia també perquè hem sabut que tornarà a fer una incursió al món del cine, aquesta vegada, atenció, al costat de Javier Bardem. Això va de debò, també, per tant. La voluntat de fer d'actriu, recordem que fa molt poc va participar en aquesta sèrie. Eufòria. Eufòria, no?

Sí, i després també la vam veure a Dolor i Glòria, a la pel·lícula del Modóbar, que compartia escena, a més a més, amb Penélope Cruz, justament. El que passa és que aquí cantava. Al principi, no?

Sortia cantant-te rentament la roba. Exacte. Que només és un cameo al principi.

I ja. Aleshores, ara la pel·lícula es diu Wet, s'està gravant a República Dominicana, crec que comencen el 2027 a gravar-la. L'argument, diuen que és secret, però sí que ja s'ha filtrat, que és un drama familiar en la línia de la sèrie Succession. L'has vist, tu? L'he vist i m'ha encantat, sí, sí. Seria una història que giraria en torns justament a la batalla pel control d'un gran conglomerat de comunicació i ella serà una de les protagonistes.

A mi m'encanta el mix en Bardem. Considero que podem fer. És que, claro, Bardem jo crec que és el típic actor que multiplica els que té al costat. N'hi ha que eclipsa, saps? Jo crec que ell. Ajuda molt a que brille tot, no? I crec que en Rosalía, que evidentment, pobra, pues lo seu és la música, ara mos ha demostrat que com a actriu té la mateixa vàlua. Jo crec que se pot sentir molt. No sé, que podem fer bon matx, no sé, em dóna com bones sensacions. Tinc ganes de veure-la explorant també esta via artística, perquè jo crec que ella és una artista com molt pluridisciplinar i aquí és una faceta que també podria brillar.

Però què més pot fer, Rosalía? És a dir, clar, musicalment, a veure què ens prepara aquesta vegada, no? Perquè feia una cosa. Ara aquesta última és una opció molt més clàssica, ha passat pel reggaeton, ha anat tocant el trap, ha anat tocant tots els gèneres.

Mira, jo soc molt fan de Mina, una artista italiana que encara està viva, però que no fa concerts des de fa 50 anys. Luis del País ne va parlar a la versió d'estiu d'un suplement d'enguany. Jo crec que Rosalía pot acabar sent una mica el mateix. Saps d'estes que donen, que tot ho fan bé, i llavors de cop fan un disco de Bossa Nova, de cop fan un disco de Rancheres, però a més ho fan a l'Obi-Org, saps? De cop mesclant coses inaudites.

I la posaven a escena, també, a més a més dels seus espais. Es espectacular, tu vas a un concert i no només estàs veient a Rosalía cantar, estàs veient una posada en escena l'altre dia, per exemple, als Grammy a Las Vegas, va fer un smash-up de tres cançons que era preciós de veure, totalment operística, a més a més.

Absolutament, i a més a més, també, vull dir que jo crec que el seu aproach a tot el que és respirar i atreviment i extravagància es veu també quan se vestix, no? Vull dir que els tres looks que va portar els Grammy latinos, no? Lo de Matier, Fecal, que és una marca que habitualment porta Lady Gaga perquè la gent s'ubique, però una versió com de núvia preciosa, o sigui, ella porta coses que qualsevol altra diries, lo vestit porta la noia, i quan s'ho posa ella, veus a la noia portant lo vestit, no? I jo crec que aquí ja t'expressa tot el seu potencial. 5 minuts per dos quarts d'una del migdia.

Avui també amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez una mica de safreig vintage, d'aquell que tant també ens agrada, especialment el Callarissa. Hem de parlar de la família Kennedy, en concret de Jackie Kennedy. Fa 32 anys que va morir, però continua sent notícia a la premsa del cor.

És que Jackie és com Lady Di, que és d'aquestes persones que poden estar mortes fa 500 anys, però continuem donant notícies i donant notícies més interessants que la gent que està viva, que això també és una mica trist, però bueno. Doncs Simón, hem enterat que la dona més fotografiada del segle XX, que és com molts presenten a Jaqui, mos va amagar un amor. És a dir, més enllà de JFK i més enllà d'Onassis, esta noia. Onassis, amor, amor, no crec que era. Exacte, exacte, però bueno. Onassis va ser més que li anava bé, per tema de calés, acabar amb Onassis. Se convenien una a l'altra, exactament. Doncs a banda d'aquestes dues persones que van compartir la seva vida, resulta que va tindre una mort durant dos anys que no me n'havíem enterat. I això se sapigut ara perquè el senyor aquest, que es diu Jacques Gouarnet, que es deia Jacques Gouarnet, que va morir fa deu, el 2010, o sigui, imagineu, va deixar unes memòries escrites, para que fossin publicades quan ell morís, i ara la seva filla, després de 16 anys que el senyor està mort, s'ha decidit a publicar-les, i allí ha explicat que del 64 i el 66 van ser nòvios. I lo més fort de tot, que és que Jack Warneke és lo senyor que va fer la tomba de JFK. És a dir, Jaqui se va liar en lo senyor que havia fet la tomba del seu home. Ella li va anar a dir al senyor Jacques Warneke, que era arquitecte, li va dir "Mira, vinga que encomanar-te la tomba del meu marit, difunt marit". I ell va dir "Ah, pues clar que sí, t'ajudo el que faci falta, lo que necessites". I s'ho va prendre el pla de la lleta. I s'ho va prendre el pla de la lleta, hasta el tant punt que durant aquella reunió se veu que es van anar enamorant i al cap d'un any se van tornar a trobar i es van confessar que portaven un any enamorats l'un de l'altre. Però que no havia passat res, i llavors van estar dos anys mantenint una relació secreta. I havia passat el dol. Exacte, claro, claro. Bueno, el dol no sabem quan va durar, però bueno, en qualsevol cas, van tindre dos anys de relació secreta, i van mantindre després la relació d'amistat al llarg de la seva vida, hasta que ella va morir, Però ella no li va dir que estava malalta de càncer i ell se'n va enterar per la premsa. I de fet, que això és molt bonic i molt trist d'esta relació, és que ell va veure per la tele com enterraven en ella a la tomba que havien dissenyat junts per JFK.

Mare meva, és trist i romàntic alhora, però clar, no hi cabia un tercer en aquella.

Jo pensava dir que és que, clar, ho arnec, que hi ha aquests arquitectes, fes un forat per tu també, no? I així esteu ja tots I tot això ara per què ha sortit a la llum? Per les memòries. Perquè el senyor va deixar unes memòries escrites que la seva filla ha publicat i, de fet, gràcies per haver-ho publicat, perquè és que, clar, aquí havíem sigut estafats tota la vida pensant que esta senyora estava. Només havia tingut dos nòvios i ara resulta que n'hi ha un que en va tindre un que, a més, la va voler i la va estimar, perquè els altres dos diríem que.

Bueno, és que quan veus les fotografies d'ella amb Onassis de l'època, quan es casen, que ella, evidentment, jo crec que no es volia casar, el que passa que per un tema de calés en aquell moment ho necessitava, dius, però clar, no sé si tenia 23 o 24 anys més que ella.

I Warneck explica que l'any 68, quan ella ja estava casada de fe a poc en Onassis, va anar a París a vore-la i ella li va dir, és la pitjor decisió que he pres en la meua vida. I un dels motius que els havia fet tallar una mica abans que ella digués que si a Onassis, és que ell no la podia mantenir. O sigui, que necessitava un nivell de privacitat.

Ah, ell no podia mantenir el seu nivell de vida, perquè sent arquitecta tampoc crec que fos pobra.

Sabeu que havia passat un mal moment professional, no tenia diners i no podia mantenir ni les seues necessitats de seguretat ni de privacitat. I llavors ell va arribar a la conclusió que com allò portaria atencions de caire financer, doncs que era millor deixar-ho. Van ser una mica massa pragmàtics. Ell confessa en les memòries que si ella no hagués sigut la dona famosa que era tan famosa, la seva relació d'amor s'hauria acabat consolidant perquè van parlar de casament, cosa que al final no es va poder concretar.

Joan Callarissa, Rebeca Rodríguez, avui una història d'amor amb un final una mica tràgic, també per culminar. Farem una pausa i obrirem gana, perquè tenim el Pep Núñez que ens està esperant i avui ve carregat, acompanyat de l'Ada Parellada, Parlarem de bolets i parlarem també d'alguns plats ara que comença a fer fred.

Avui un amic meu m'ha enviat unes llenties d'aparellada i m'han agafat moltes ganes de fer-les. Ah, sí? Mira, com eren? Unes llenties en chorizo. Ah, que sí. Un clàssic.

Ja està dient que sí. Ara en parlarem. Gràcies.