Com vam erradicar la verola?

El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí. Joan Anton Català, bon dia. Molt bon dia, Roger. Joan Anton Català, com va la vida? Molt bé, Roger. Estàs bé? Sí senyor, i vos? Doncs molt bé, Joan Anton. Vinga va, som-hi, arrenquem. Aquesta hora al suplement cada diumenge parlem de ciència i avui amb el Joan Anton ens fixem en l'única malaltia que hem aconseguit erradicar del tot, la varola. Com s'ha fet? Com és que és l'única que hem pogut fer desaparèixer del tot? Què ens diu això sobre les malalties que coneixem i sobre com les tractem? Ara que tornem a parlar dels virus també, de la grip, que recomanen també. Ha començat la campanya de vacunació, no només de la grip, sinó també de la Covid, que les autoritats sanitàries continuen recomanant posar-la, tot i que ja no és obligatòria, especialment els col·lectius més vulnerables. Avui recuperem aquest concepte de la varola i com ens ho van fer perquè desapareixés. Què és la varola, Joan Anton?

Doncs mira, és una malaltia humana provocada per un virus que es diu variola, molt contagiós i molt perillós. Es transmet per l'aire, quan per exemple tens tos o esternudes, també a través de la saliva i fins i tot a través del contacte directe amb objectes contaminats. Provoca diversos síntomes, entre els quals hi ha febre alta, mal de cap intens i aquells granets tan característics, que afortunadament ara veiem en fotos antigues, uns grans plens de líquid, era molt letal. Hi ha estudis que diuen que més o menys un 30% de les persones infectades arribaven a morir i els que sobrevivien quedaven molt afectats amb cicatrius de pervida a la cara, a tot el cos i en alguns casos fins i tot ceguera. És una malaltia que ha estat present durant segles, provocant milions de morts al llarg de la història. Quan es va erradicar? L'any 1980. L'OMS, l'Organització Mundial per la Salut, la va declarar oficialment erradicada aquell any i, diríem, la història de l'erradicació comença al segle XVIII, el 1796, amb la primera vacuna que té efecte contra la varola. La va crear Edward Jenner, que era un metge britànic, i aquesta vacuna, de fet, va ser la primera de la història. Es va batejar com a vacuna, el nom vacuna, perquè prové d'un terme que és vaca, que és d'on ell va obtenir aquesta vacuna. Abans que ell la fes, la vacuna, ja es feia una pràctica superperillosa d'infectar amb virus de la varola a humans per provocar una reacció immunitària per això. Era molt perillós i no sempre sortia bé. Hi havia gent que es moria també per aquesta pràctica. I ell, Géner, es va assabentar que les persones que treballaven amb engranges i vaques, munyint vaques, patien una varietat de la malaltia, però més lleu, i que, un cop l'havien agafada, ja no la tornaven a agafar. Això li va donar la pista per investigar sobre aquesta vacuna. A partir d'aquestes investigacions i de la vacuna, es van començar a fabricar i distribuir per tot el món. I el darrer cas de Barola. Jo et diria en estat natural, perquè després, malauradament, t'explicaré un cas molt dramàtic que va succeir l'any 1978, però et deia, el darrer cas de varola natural produït per contagi va ser l'any 1977, un noi a Somàlia. I l'erradicació es va aconseguir mitjançant una campanya massiva de vacunació per tot el món, que va ser seguida d'altres accions, com, per exemple, una acció de recompenses per a tothom que pogués detectar un cas positiu. Ja et pots imaginar que això va donar lloc amb milers i milers de persones que es posaven a mirar-te la cara i el cos per veure si tenies granets i poder guanyar aquest premi. Però això va ajudar molt que s'eliminés aquesta malaltia.

Joan Anton, parlem amb totes les lletres que hem erradicat la varola, l'hem fet desaparèixer, però continuem tenint mostres protegides. Què són les mostres protegides?

Fixa't-hi una cosa, que erradicar aquesta malaltia equivale a haver fet desaparèixer el virus. És molt fort això, hem fet desaparèixer un virus de la Terra. Això és el que s'ha aconseguit, però no del tot, ja ara ho deies. En principi, les autoritats sanitàries van discutir si un cop s'havia aturat el contagi en humans, havien de conservar o destruir les mostres d'aquest virus que hi havia en laboratoris farmacèutics. I les discussions han continuat durant anys. Però mira, l'any 1996 es decideix que s'havien de destruir totes les mostres. És a dir, que el perill superava el risc, superava, mas creix, els avantatges de tenir-ne. Però el debat va quedar obert i, finalment, s'ha optat per que hi quedin només, que se sàpiga dos laboratoris en el món que encara conserven mostres d'aquest virus i que ho fan sota protocols assegurants molt estrictes que després t'explicaré. Són el CDC, que vol dir Centre per al Control i la Prevenció de Malalties a Atlanta, Estats Units, i el Vector, Centre d'Investigació Estatal de Virologia i Biotecnologia a Kolssovo, Rússia. Mira per on, Estats Units i Rússia. I per què s'ha fet això? No pot ser perillós? I tant, i tant. De fet, les raons dels defensors d'aquesta estratègia és que diuen que d'aquesta manera podem aprendre més sobre els virus en general i sobre vacunes més efectives que es poguessin emprar contra altres malalties. Sobretot també defensen un argument que és la por a actes terroristes.

Ves a saber si hi ha països o laboratoris en el món que encara conserven mostres del virus ilegals, lògicament, del virus de la varola i diuen que mantenien aquests laboratoris, podríem actuar millor i més de pressa. Però els detractors tenen molts arguments en contra i jo m'hi sumo. Per exemple, la malaltia ja no existeix en estat natural i, per tant, no té sentit guardar mostres del virus que, justament per guardar-les, per un accident o fins i tot malintencionadament, algun dia poguéssim retornar a la Terra una de les malalties més mortíferes que mai hi ha hagut. Després, es defensa que fa anys que es va decodificar el genoma del virus, de manera que el virus el podem estudiar en ordinador, no cal tenir el virus, perquè el tenim superestudiat. També es recorda que hi ha molts països que tenen, a Espanya també, milions de vacunes guardades contra la malaltia, per si un cas. És a dir, que si tornés a aparèixer la malaltia, cosa que només recordem que podria passar si algun laboratori clandestí o legal tingués un accident o n'hagués aconseguit per accions de terrorisme, no caldria desenvolupar noves vacunes. Ja les tenim i molt efectives. En fi, el que dèiem abans, els possibles beneficis no justifiquen pas el risc i el perill. S'haurien, segons aquests detractors, s'haurien de destruir totes les mostres existents i s'ha acabat. Clar, i a més a més, Roger, és el que et deia abans,

Rússia i Estats Units. Quina casualitat, no? Aquestes dues grans superpotències, les grans superpotències del segle passat a una d'elles encara avui, que siguin els dos únics països que guarden mostres de la Barola. ¿No serà això com un senyal de dir, eh, jo en tinc i ningú més no en té? Arma de destrucció massiva. O de dissuasió. Potser no de destrucció, potser no has d'utilitzar-la, però ara t'explicaré que alguna prova es va fer d'això. Però com dir, jo la tinc, eh? Vigileu que jo la tinc.

Quins són els protocols de seguretat per evitar que aquestes mostres protegides s'escampin, Joan Anton?

Mira, aquests dos laboratoris que et deia, dels Estats Units i de Rússia, treballen en un nivell altíssim, el més alt que hi ha en seguretat. Biotecnològica, és un nivell conegut per les sigles BSL4, que ara t'explicaré. Mira, d'entrada, els laboratoris es troben dins d'un altre edifici, és a dir, són com dos edificis, el laboratori i envoltat per un altre edifici. Després, al laboratori treballen amb pressió d'aire negativa. Vol dir que la pressió d'aire a dins és menor que la pressió d'aire fora. Si hi hagués alguna fuita, no seria l'aire de dins que sortiria, sinó l'aire de fora que entraria. Per tant, no hi hauria, en principi, una fuita cap a fora d'aquests aires contaminats. Després, els vestits de la gent que treballa, lògicament, els investigadors eviten el contacte directe amb les mostres, van protegits per uns vestits de seguretat que van connectats a dispensadors d'aire, ells no respiren l'aire del laboratori. A més a més, els vestits tenen pressió positiva, és a dir, els vestits per dins tenen més pressió que si hi hagués una fuita del vestit, seria l'aire del vestit que sortiria cap a fora i no pas l'aire del laboratori. Que entraria cap dins. I després, lògicament, hi ha uns protocols extrems de descontaminació que inclouen una dutxa química per als investigadors que entren i surten i tots els materials emprats o d'aixalla són incinerats sense que surtin d'aquesta zona de perill. I finalment, cada dos anys, aquests laboratoris reben la visita d'inspectors internacionals que envia l'OMS que auditen les instal·lacions i els processos que s'hi fan.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio amb el Joan Anton Català parlant de la varola, de l'erradicació de la varola. De fet, el 1978, Joan Antoni, hi va haver un accident que va accelerar la decisió de prohibir totalment la investigació amb la varola. Què va passar?

Aquest és el fixa-t'hi, aquest és com l'ha vist, no? Aquell any es va produir un accident a Birmingham, al Regne Unit. Janet Parker, una periodista, va resultar contaminada per la fuita que hi va haver en un laboratori d'investigació que es trobava en el mateix edifici. Es creu que el virus es va propagar pels conductes de ventilació. Parker va morir. I es va convertir-se, fixa-t'hi, en la darrera víctima mortal del virus. Abans t'he dit, l'any 77 un noi a Somàlia. Doncs mira, un any més tard, aquesta és l'última víctima mortal per una contaminació. I la tragèdia encara va ser més colpidora perquè el seu pare va morir d'un atac de cor, quan ho va saber, i el director del laboratori es va suïcidar. No va poder suportar el pes de les conseqüències de la contaminació i es va suïcidar. Però ara mira, sembla que la Unió Soviètica també va patir un incident greu. Això va passar l'any 1971. Feien proves d'armes biològiques, Roger. Feien, repetiré, feien proves d'armes biològiques. I en una de les proves, el virus de la varola es va estendre més enllà del perímetre de seguretat, a causa d'un canvi en el vent, va infectar 10 persones que anaven en un vaixell a 15 quilòmetres de distància, i en van morir 3. Uau. És el que et deia. És que és el que et deia. Estem jugant amb foc, pràcticament literalment. Per què dimonis hem de mantenir dos laboratoris al món que encara tenen mostres d'aquest virus?

Escolta'm, i si el virus de la varola és tan fràgil en estat natural, com és que va aguantar tant i tant de temps i que va ser capaç d'infectar

éssers humans? Això és molt interessant, perquè si hem eliminat el virus del món, excepte d'aquests dos laboratoris, vol dir que realment sí que aquest virus és molt fràgil. En estat natural no aguanta, no suporta, necessita envair un ésser humà per propagar-se. Mira, el primer contagi de la història, en humans, es devia produir pel salt d'un virus, d'un predecessor, a partir segurament de la transmissió en rossegadors, que això de vegades passa. Però fa uns 3 o 4.000 anys sembla que el virus va mutar i potser en aquell moment es va adaptar per convertir-se en mortífer en humans. Com que això va passar fa 3 o 4.000 anys, això és el neolític, quan ja no érem nòmades, sinó que teníem poblats, ja ens concentràvem en llocs, el virus ho va tenir tot de cara per estendre's, a més a més amb les condicions higiéniques d'aquelles èpoques. Perquè recordem que sense el vector humà el virus no aguanta fora i aquesta ha estat la clau per erradicar-lo, a la que elimines l'última persona contagiada al món s'ha acabat aquest virus. Mira, s'han fet estudis de la mòmia de Ramsès V, que va morir l'any 1145 abans de Crist i s'hi veuen o hi ha indicacions de cicatrius compatibles ja en haver passat la varola.

Joan Anton, avui dia, amb tot el que estàs explicant, el bioterrorisme, diries que és una amenaça real que ens ha de fer patir o ja tenim altres prous motius per patir a la vida? Bueno, en tenim molt, Roger. Jo no, sincerament. Perquè jo amb aquest, sincerament, ja no hi comptava, amb la varola i.

No, no, clar, és que això ho hem d'explicar. No, jo quan me'n vaig a dormir no em treu el son el bioterrorisme, però sí que és una amenaça real, i tant, i n'hem sentit a parlar molts cops de possibles armes bioquímiques, que extenguin virus o bacteris que són altament letals. Avui hem parlat de la varola, però hi ha molts altres virus i bacteris, toxines, que són molt perilloses i que poden, diríem, significar un contagi important. Avui en dia, lògicament, els països estan molt atents a això, les autoritats sanitàries també, els laboratoris farmacèutics també, fins i tot hi ha protocols que quan en determinats laboratoris se'ls demana alguna empresa, els demana fragments d'ADN o d'ARN, que són els materials genètics, que tenen a veure o que s'assemblen fins i tot a seqüències d'alguns dels virus o dels bacteris més perillosos del món, hi ha un protocol d'aixecada de l'alarma i, per tant, aquests laboratoris han d'avisar les autoritats. Ei, aquest laboratori o aquesta companyia m'ha demanat aquesta seqüència d'ADN. Però el risc zero no existeix, Roger. I, per tant, si ja prous merders tenim, torno a dir, per què dimonis hem de continuar mantenint un virus amb dos laboratoris. Quan aquest virus el tenim decodificat dins els ordinadors i allà no és perillós, no acabo d'entendre. Només ho puc entendre des d'un punt de vista geopolític.

Avui amb el Joan Anton Català hem mirat cap a la Terra per parlar de ciència també amb els virus que ens acompanyen, alguns de més històrics i d'altres de malalties com la varola, que estan erradicades però que continuen sent una amenaça. Gràcies, Joan Anton. A tu, Roger. Ara tornem.