Avui escoltarem: Concert per a violoncel, op. 104. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família i s'hi va passar tres anys durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.
ESCOLTA-HO ARAAvui escoltarem: Quintet de corda en mi bemoll major, op. 97; Cançons bíbliques, op. 99 (selecció). L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.
Avui escoltarem: Quartet de corda "Americà", núm. 12, en fa major, op. 96; "Suite americana" per a piano, en la major, op. 98. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.
Avui escoltarem: "Te deum" per a cor solistes i orquestra, op. 103; Sonatina per a violí i piano, en sol major, op. 100. L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.
Avui escoltarem: Simfonia núm. 9, "del nou món". L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.
Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 4, en si bemoll major, op. 53; Suite "El lloctinent Kijé", op. 60. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.
Avui hem sentit: "Obertura sobre temes hebreus", op. 34; Simfonia núm. 3, op. 44. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.
Avui hem sentit: suite de "L'amor de les tres taronges"; Concert per a piano i orquestra núm. 3, en do major, op. 26. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.
Avui hem sentit: "Simfonia clàssica", op. 25; Concert per a piano i orquestra núm. 2, en sol menor, op. 16. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.
Avui hem sentit: "Suite escita", op. 20; "Chout" (El bufó), suite del ballet, op. 21. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.
Avui hem sentit: "Rèquiem" en re menor, K626. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.
Avui hem sentit: Concert per a clarinet i orquestra, K622; "Petita cantata maçònica", K623. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.
Avui hem sentit: "La flauta màgica" K622 (selecció); Quintet per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i violoncel, K617 (Adagio). Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.
Avui hem sentit: Quintet de corda en mi bemoll major, K614; "La Clemenza di Tito" (selecció); Ària de concert "Io ti lascio, o cara, addio" K621. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.
Avui hem sentit: "Das Lied von der Erde" (primera part); Simfonia núm. 10 (Adagio). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.
Avui hem sentit: "Das Lied von der Erde" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.