àudios

Durada: 1 h 5 min

Avui hem sentit: "Valsos nobles i sentimentals" (versió orquestral); Tzigane (per a violí i piano); Bolero. El 7 març va fer 150 anys del naixement de Maurice Ravel (1875-1937), un dels compositors més originals de la història de la música. Un geni sorprenent, inclassificable, enigmàtic, amb una música brillant i detallista, plena de subtileses, juganera i alhora extremadament sensible i commovedora, amb una producció relativament minsa, però farcida d'obres mestres, d'autèntiques joies per al piano i d'obres orquestrals enlluernadores. L'escenari de la seva vida és aquell "fin de siècle" tèrbol i excitant, però també la monstruosa Primera Guerra Mundial, que ell va viure molt de prop, i finalment els bojos anys vint, la modernitat i el deliri. I la seva música és un retrat fascinant i encisador de tot aquest món, des d'una visió emocionant i molt persona; pura orfebreria sonora.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: Concert per a la mà esquerra; Concert per a piano i orquestra en sol major. El 7 març va fer 150 anys del naixement de Maurice Ravel (1875-1937), un dels compositors més originals de la història de la música. Un geni sorprenent, inclassificable, enigmàtic, amb una música brillant i detallista, plena de subtileses, juganera i alhora extremadament sensible i commovedora, amb una producció relativament minsa, però farcida d'obres mestres, d'autèntiques joies per al piano i d'obres orquestrals enlluernadores. L'escenari de la seva vida és aquell "fin de siècle" tèrbol i excitant, però també la montruosa Primera Guerra Mundial, que ell va viure molt de prop, i finalment els bojos anys vint, la modernitat i el deliri. I la seva música és un retrat fascinant i encisador de tot aquest món, des d'una visió emocionant i molt persona; pura orfebreria sonora.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: "Le Tombeau de Couperin" per a piano; "La Valse" (versió orquestral). El 7 març va fer 150 anys del naixement de Maurice Ravel (1875-1937), un dels compositors més originals de la història de la música. Un geni sorprenent, inclassificable, enigmàtic, amb una música brillant i detallista, plena de subtileses, juganera i alhora extremadament sensible i commovedora, amb una producció relativament minsa, però farcida d'obres mestres, d'autèntiques joies per al piano i d'obres orquestrals enlluernadores. L'escenari de la seva vida és aquell "fin de siècle" tèrbol i excitant, però també la montruosa Primera Guerra Mundial, que ell va viure molt de prop, i finalment els bojos anys vint, la modernitat i el deliri. I la seva música és un retrat fascinant i encisador de tot aquest món, des d'una visió emocionant i molt personal, en pura orfebreria sonora.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: "Ma mère l'oie" per a piano a quatre mans; Trio per a violí, violoncel i piano. El 7 març va fer 150 anys del naixement de Maurice Ravel (1875-1937), un dels compositors més originals de la història de la música. Un geni sorprenent, inclassificable, enigmàtic, amb una música brillant i detallista, plena de subtileses, juganera i alhora extremadament sensible i commovedora, amb una producció relativament minsa, però farcida d'obres mestres, d'autèntiques joies per al piano i d'obres orquestrals enlluernadores. L'escenari de la seva vida és aquell "fin de siècle" tèrbol i excitant, però també la montruosa Primera Guerra Mundial, que ell va viure molt de prop, i finalment els bojos anys vint, la modernitat i el deliri. I la seva música és un retrat fascinant i encisador de tot aquest món, des d'una visió emocionant i molt personal, en pura orfebreria sonora.

Durada: 56 min

Avui hem sentit: "Jeux d'eau" per a piano i Quartet de corda en fa major. El 7 març va fer 150 anys del naixement de Maurice Ravel (1875-1937), un dels compositors més originals de la història de la música. Un geni sorprenent, inclassificable, enigmàtic, amb una música brillant i detallista, plena de subtileses, juganera i alhora extremadament sensible i commovedora, amb una producció relativament minsa, però farcida d'obres mestres, d'autèntiques joies per al piano i d'obres orquestrals enlluernadores. L'escenari de la seva vida és aquell "fin de siècle" tèrbol i excitant, però també la montruosa Primera Guerra Mundial, que ell va viure molt de prop, i finalment els bojos anys vint, la modernitat i el deliri. I la seva música és un retrat fascinant i encisador de tot aquest món, des d'una visió emocionant i molt personal, en pura orfebreria sonora.

Durada: 1 h 1 min

Avui sentirem: "Adoration" (violí i orquestra); "Resignation" i "Praise the Lord" (cor); Concert per a violí núm. 2; Simfonia núm. 4 (III. Allegro: Juba); "Dances in the Canebrakes" (piano). Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.

Durada: 57 min

Avui sentirem: Quintet amb piano, en la menor; "My soul's been anchored in the Lord"; "Songs to a dark Virgin". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.

Durada: 1 h 11 min

Avui sentirem: Quartet núm. 2, en la menor (II. Andante cantabile); Concert per a piano núm. 1; "Mississipi Suite". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.

Durada: 1 h 1 min

Avui sentirem: Quartet núm. 1, en sol major; "Fantasia negra"; "Ethiopia's shadow in America"; "Deserted garden". Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció continua inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.

Durada: 56 min

Avui sentirem: Simfonia núm. 1, en mi menor. Florence Price (1887-1953) va ser la primera compositora afroamericana de la història que va veure estrenada una simfonia seva interpretada per una orquestra nord-americana de gran categoria. Nascuda a Arkansas en una família benestant mestissa, va rebre una excel·lent formació musical de la seva mare, i va tocar el piano des de ben joveneta, i, tot i les enormes desigualtats que va viure, va destacar sempre en tots els estudis, fins a arribar a ser directora del departament de música de la Universitat Clark d'Atlanta. Va compondre més de 400 obres de tots els gèneres, i hi va incorporar espirituals i melodies genuïnes de la seva tradició, que donen a la seva música un regust inconfusible. No obstant això, Price va patir tota la vida menyspreu i discriminació racial i de gènere, i bona part de la seva producció es manté inèdita, tot i la seva qualitat inqüestionable.

Durada: 1 h 10 min

Avui escoltarem: "Requiem" op. 89 (selecció); "Te Deum" per a cor i orquestra, op. 103. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Durada: 53 min

Avui escoltarem: Missa en re major, per a cor, solistes i orquestra op. 86. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Durada: 59 min

Avui escoltarem: "La núvia de l'espectre" cantata op. 69 (selecció); "Santa Ludmilla", oratori per a cor, solistes i orquestra, op. 71. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Durada: 55 min

Avui sentirem: "Duets moravis" op. 32; Psalm 149, per a cor mixt i orquestra, op. 79. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons "a cappella" o amb piano fins a grans composicions simfonicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Durada: 57 min

Avui escoltarem: "Stabat Mater" op. 58 (selecció). La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a capella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.

Durada: 1 h 13 min

Avui hem sentit: "Regne amour" (ària de "Zoroastre"); "Du pouvoir de l'amour" (ària de "Pygmalion"); Suite de danses de "Pygmalion"; "C'est trop soupirer" (de "Les Paladins"); "Les Boréades" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: "Platée" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Durada: 1 h 1 min

Avui hem sentit: "Castor et Pollux" (selecció); "Dardanus" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Durada: 1 h 17 min

Avui hem sentit: "Hippolyte et Aricie" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de la Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: "Les indes galants"(selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: "La tempesta", música incidental per a l'obra de Shakespeare, op. 109; "Tapiola", poema musical, op. 112. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en do major, op. 105; "Intrata" (de la "Música ritual maçònica", per a orgue, op. 113); "Esbossos" per a piano, op. 114. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical, i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Durada: 58 min

Avui hem sentit: "Oma maa" (Nostra terra), cantata per a cor mixt i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6 en re menor, op. 104. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: "Les oceànides", poema simfònic op. 73; Simfonia núm. 5 en mi bemoll major, op. 82. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Durada: 59 min

Avui hem sentit: "Pelléas et Mélisande", poema simfònic op. 46; Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 47. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.

Durada: 1 h 9 min

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "La llista de Schindler", "Set anys al Tibet", "Salveu el soldat Ryan", "Harry Potter i la pedra filosofal", "Minority report" i "War Horse". John Williams (Nova York, 8 de febrer del 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.

Durada: 1 h 3 min

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "Nascut el 4 de juliol", "L'imperi del sol", "Sol a casa", "Hook", "JFK", "Un horitzó molt llunyà", i "Jurassic Park". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.

Durada: 1 h 2 min

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules de la saga "Indiana Jones", "Superman" i "ET l'extraterrestre. John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades. Però Williams també és autor d'una cinquantena d'obres de concert on hi trobem el seu vessant més experimental i agosarat.

Durada: 1 h 9 min

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules de la saga "Star Wars". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades. Però Williams també és autor d'una cinquantena d'obres de concert on hi trobem el seu vessant més experimental i agosarat.

Durada: 59 min

Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "Com robar un milió", "The reivers", "El violinista dalt de la teulada", "Sugarland Express", "Jaws", "Family plot", i "Encontres a la tercera fase". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.