Avui sentirem: "Concierto mágico", música per a la pel·lícula (fragment); "Monocromies", per a orquestra de cambra; "Tríptic de la pell de brau", per a piano i orquestra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.
Avui sentirem: "Goya. Sis peces desagradables per a 10 solistes"; "Tres cants magiars", per a orquestra de cambra; "Simfonia catalana" (4t moviment); "Amical", sardana per a piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.
Avui sentirem: "Preludis a l'amic absent", per a piano; "Divertiment per a orquestra de jazz"; "Nana", per a orquestra de cambra; "Bagatel·les de final de segle", per a violoncel i piano. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.
Avui sentirem: "Boires", impressió simfònica; Sonatina per a piano; "Quatre estances de Kayyam", per a veu i piano; "Quatre petites pastorals", per a orquestra de cambra. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.
Avui sentirem: "Vesprada" per a piano; "Nupcial", sardana; "Somnis", ballet infantil per a Banda simfònica. Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) va ser un dels músics pertanyents a la generació de compositors catalans de la República amb una producció més extensa i variada. Fill d'un altre gran músic, Joan Lamote de Grignon, va tenir una formació molt sòlida i va destacar també com a director d'orquestra i de banda. La seva trajectòria brillant i prometedora es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil, i la postguerra li va comportar repressió i presó. Depurat i amenaçat pel règim franquista, i després de passar set anys a València, va tornar a Barcelona per reprendre lentament l'activitat. La composició va ser el seu refugi en una època grisa i sinistra, i la seva producció musical és un magnífic retrat de totes les vicissituds de la seva biografia.
Avui escoltarem: "Idomeneo, re di Creta", KV366 (selecció). La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.
Avui escoltarem: "Vesperae Solennes de Confessore", KV339 (selecció); Simfonia concertant per a violí i viola, en mi bemoll major, KV364. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.
Avui escoltarem: Serenata en re major per a instruments de vent, KV320, "Posthorn"; Simfonia núm. 33 en si bemoll major, KV319. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.
Avui escoltarem: Missa brevis núm. 14 en do major, "de la Coronació", KV317; "Regina Caeli" KV276; Simfonia núm. 32 en sol major, KV318. La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjuducials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hieronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, a qui Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo mai no va suportar l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.
Avui sentirem: Sonata per a violí i piano, KV378; Concert per a dos piano núm. 10, KV365 (selecció). La complexitat del caràcter de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i la seva forta personalitat van provocar relacions complicades i difícils amb determinats personatges amb qui va haver de tractar. Un dels més truculents i perjudicials en la vida del jove geni de Salzburg va ser l'arquebisbe Hyeronimus Colloredo, màxim mandatari de la ciutat, que Mozart va haver de patir des de ben jovenet. Colloredo no va suportar mai l'esperit rebel i lliure del jove Mozart, que es va convertir en el blanc de la seva ira, amb enfrontaments i humiliacions constants. La seva producció de joventut està molt condicionada per aquesta relació tan tòxica, fins que Mozart va trencar amb la cort i va fugir cap a Viena.
Avui escoltarem: "Sing me not a ballad"; "Speak low"; "Kiddush"; "Green-up time"; "Love life" (selecció); "Lost in the stars" (selecció); "Street Scene" (selecció). El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal·lat a Nova York, va començar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequívocament nord-americà que va ser molt apreciat a Broadway. També va col·laborar amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre cançons patriòtiques i va participar en molts actes per animar la població i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical més important del moment, amb cançons molt populars i una òpera genuïnament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.
Avui escoltarem: "Youkali"; "Song of Ruth"; "Nanna's lied"; Quatre cançons sobre poemes de Walt Whitman; Dues cançons de guerra; "One touch of Venus" (selecció); "Els set pecats capitals". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal·lat a Nova York, va començar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequívocament nord-americà que va ser molt apreciat a Broadway. També va col·laborar amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre cançons patriòtiques i va participar en molts actes per animar la població i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical més important del moment, amb cançons molt populars i una òpera genuïnament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.
Avui escoltarem: Fragments de "Johnny Johnson", "Knickerbocker Holiday", "Railroads on parade", Lady in the dark". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal·lat a Nova York, va començar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequívocament nord-americà que va ser molt apreciat a Broadway. També va col·laborar amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre cançons patriòtiques i va participar en molts actes per animar la població i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical més important del moment, amb cançons molt populars i una òpera genuïnament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.
Avui escoltarem: "Happy end" (selecció); "Els set pecats capitals". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal·lat a Nova York, va començar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequívocament nord-americà que va ser molt apreciat a Broadway. També va col·laborar amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre cançons patriòtiques i va participar en molts actes per animar la població i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical més important del moment, amb cançons molt populars i una òpera genuïnament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.
Avui escoltarem: "L'òpera de quatre rals" (selecció); "Mahagony Songspiel". El 10 de setembre del 1935, Kurt Weill (1900-1950) va arribar als Estats Units amb la seva parella, Lotte Lenya, fugint dels nazis. Instal·lat a Nova York, va començar a escriure obres de teatre musical amb un llenguatge i un estil inequívocament nord-americà que va ser molt apreciat a Broadway. També va col·laborar amb la indústria cinematogràfica de Hollywood. Durant la Segona Guerra Mundial va compondre cançons patriòtiques i va participar en molts actes per animar la població i encoratjar les tropes, i el 27 d'agost del 1943 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Acabada la guerra, es va convertir en l'autor de teatre musical més important del moment, amb cançons molt populars i una òpera genuïnament nord-americana: Street Scene. Va morir en plena fama, als cinquanta anys, d'un atac de cor.
Avui hem sentit: "Jauchzet dem Herrn alle Welt", op. 69, núm. 2; "Nachtlied", op 71, núm. 6; "Altdeutsches Frühlingslied", op. 86, núm. 6; "Jagdlied" i "Zigeunerlied" per a veus masculines; Oratori "Elijah", op. 70 (segona part). Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prolífic i genial, però també va exercir una poderosa influència en el món musical europeu de la seva època fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu existència, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I també va ser ell qui va ressuscitar la música de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequívoc regust bachià.
Avui hem sentit: Oratori "Elijah", op. 70 (primera part). Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prolífic i genial, però també va exercir una poderosa influència en el món musical europeu de la seva època fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu existència, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I també va ser ell qui va ressuscitar la música de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequívoc regust bachià.
Avui hem sentit: "Romança sense paraules", núm. 6, op. 62; "Romances sense paraules", op. 67, núms. 4 i 6; "Singet dem Herrn ein neues Lied", op. 91; Concert per a violí i orquestra en mi menor, op. 64. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prolífic i genial, però també va exercir una poderosa influència en el món musical europeu de la seva època fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu existència, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I també va ser ell qui va ressuscitar la música de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequívoc regust bachià.
Avui hem sentit: "Lass', O Herr, mich Hülte finden", op. 96 núm. 1; "Lauda Sion", per a cor, solistes i orquestra, op. 73. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prolífic i genial, però també va exercir una poderosa influència en el món musical europeu de la seva època fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu existència, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I també va ser ell qui va ressuscitar la música de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequívoc regust bachià.
Avui hem sentit: "El somni d'una nit d'estiu", op. 61. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor prolífic i genial, però també va exercir una poderosa influència en el món musical europeu de la seva època fruit d'una activitat diversa i brillant. Tot i la seva breu existència, va viatjar molt, especialment a Anglaterra, on era venerat; va tenir càrrecs de gran reputació a Berlín, al servei del rei Frederic Guillem IV de Prússia, però també va crear i dirigir l'escola de música de Leipzig, el primer conservatori d'alt nivell en terres alemanyes, i va ser el titular de l'orquestra de la Gewandhaus, que li va estrenar diverses obres. I també va ser ell qui va ressuscitar la música de Johann Sebastian Bach, a qui va homenatjar recuperant el seu repertori i escrivint obres religioses d'inequívoc regust bachià.
Avui hem sentit: Concert per a clarinet núm. 2, op. 74 (Rondó); "Invitació a la dansa", op. 65; Trio per a flauta, violoncel i piano, op. 63 (Scherzo); "Euryanthe" (Obertura); "Oberon" (Obertura). Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.
Avui hem sentit: Concert per a clarinet i orquestra núm. 1, op. 73; Obertura de l'òpera "El caçador furtiu" (Cor de caçadors), "Arietta" de l'acte II i "Cavatina" de l'acte III. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.
Avui hem sentit: "Concertino" per a clarinet i orquestra, en do menor, op. 26; Obertura "Abu Hassan"; Quintet per a clarinet i corda, en si bemoll major, op. 34. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.
Avui hem sentit: Obertura "Peter Schmoll"; Quartet amb piano en si bemoll major, op. 8; Ofertori "Gloria et honore coronasti eum", per a soprano, cor i orquestra. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.
Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, op. 49; "Polonesa brillant" per a piano i orquestra, op. 72; "Konzertstück" per a piano i orquestra, op. 79. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, op. 36 (1r mov.); Nonet, op. 38 (selecció); Sonata per a violoncel i piano, op. 46 (andante sostenuto). Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.
Avui hem sentit: Estudis per a piano, op. 26 (selecció); Simfonia núm. 2, en re major, op. 35. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.
Avui hem sentit: Obertura per a orquestra núm. 1, en mi menor, op. 23; Quintet amb piano núm. 2, en mi major, op. 31. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.
Avui hem sentit: "Variacions sobre un aire rus", op. 17; Simfonia núm. 1, en do menor, op. 32. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.
Avui hem sentit: "Variacions Gallenberg", per a piano i orquestra, op. 25; Quintet amb piano núm. 1, op. 30. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.