Damià Bardera: "El sistema educatiu a Catalunya és una farsa i un desgavell"
El rol dels mestres, l'addicció a les pantalles o la "falsa" educació emocional són alguns dels problemes del sistema educatiu a Catalunya que el professor i filòsof Damià Bardera exposa a "Incompetències bàsiques", el testimoni d'un professor de secundària que explica el com i el perquè del malestar a les aules.
El sistema educatiu a Catalunya és una farsa i un desgavell
En el seu llibre, Bardera confessa que sovint ha tingut la temptació de deixar la seva feina com a professor perquè, tot i que gaudeix fent classe amb els alumnes, no està conforme amb el sistema actual d'ensenyament: "El sistema és tòxic, i cada cop s'ha anat degradant una mica més".
El rol dels mestres: està desdibuixat?
El perfil de "professor" està cada cop més desdibuixat i no es tenen clars els rols que s'han de fer. Com a tall d'exemple va posar l'educació emocional: "A l'aula, quan les emocions estan massa exaltades, no és el millor lloc per ensenyar. Han d'estar calmades i s'haurien de tractar a part, amb professionals que en sàpiguen i amb delicadesa".
L'escola com a tal ha abdicat d'ensenyar, això la gent ho ha de saber
En relació amb aquesta educació emocional, Bardera critica que les preguntes de les proves, com les competències bàsiques, són tan simples com ara 'què t'agrada per sopar?'. "No et preguntaran 'et sembla que les idees de la Revolució Francesa tenen vigència avui en dia?'. Estic segur que un 80% dels alumnes deixarien la pregunta en blanc, i seria un escàndol".
Hem de preguntar coses en la línia d'aquesta 'falsa' educació emocional, vivim en una gran mentida
El "pantallisme", una addicció no només dels adolescents
L'addicció a les pantalles és un fenomen que també es trasllada als professors i que, segons Bardera, exemplifica el desgavell educatiu.
Els professors haurien de ser el model i això deixa bastant a desitjar
Segons el professor de secundària, existeix un nombre gens menyspreable d'alumnes que estan enganxats a les xarxes socials, als videojocs, i això fa que dormin poques hores. "Arribar a l'aula i que el primer que es trobin sigui una pantalla, no és el millor", afegeix. A més, ara a les aules d'instituts i escoles han arribat pantalles digitals que els professors no han demanat, i això, segons Bardera, en lloc de sumar, ha restat.
Ningú ens ha demanat l'opinió i ningú s'ha plantejat si totes aquestes pantalles, les necessitem
La pèrdua d'autoritat a les aules
La salut mental dels docents està cada cop més deteriorada. Amb el temps, la relació entre mestres i pares d'alumnes s'ha anat capgirant. En lloc de fer costat als docents, es posen de part dels fills, explica Bardera. "El professor està en una situació d'indefensió total. Entre els alumnes, les famílies, el departament... la situació és dura. Diuen que l'ESO et prepara per a la vida, però, què et trobaràs després a la feina? Si arribes tard, al segon o tercer dia et faran fora, però als instituts no es fa res per resoldre-ho."
Mai no hi ha conseqüències ni ningú assumeix responsabilitats.
