De carallot a llepafinestres: els renecs en català més estranys (i els més populars)
Aprofitant que el "Trenquin topics" ha volgut endinsar-se en el tenebrós (i creatiu) món dels renecs catalans, hem preguntat a través de Facebook, Twitter i Instagram quin és el renec que sempre teniu a la boca. Les respostes, com no podia ser d'una altra manera, confirmen que, efectivament, som renegaires
Tenim una llengua rica en paraulotes, insults i blasfèmies espontànies. De renecs nostrats (i complicats d'explicar a un estranger), els usuaris de les xarxes de TV3 han destacat alguns com "pixapins", "ninot", "gamarús", "pessigavidres", "borinot", "llepafinestres", "guaitacargols", "ganassot", "poll ressuscitat", "carallot"...
No falten les referències sexuals, que, en el terreny dels renecs, mai fallen: "xarrupaescrots", "cony", "collons", "desvirgagallines", "titatorçada", "titafreda", "titafluixa", "mitjatita".
També funcionen els renecs escatològics: "vés a cagar a la via" (o "a la bassa"), "càgon l'ou", "càgon l'olla", "càgon l'os pedrer". O, directament, "càgon tot".
De clàssics i de renecs adaptats als temps. De fet, històricament, a l'hora d'insultar, sempre es peca de recordar-se injustificadament de les mares: "qui et va parir", "la mare del tano", "la mare que et va matricular"... Però, si hi ha una construcció comuna als renecs, aquesta és "cap". No t'ho creus? Doncs pensa-hi... Entre els renecs que més es fan servir, hi ha "cap de lluç", "capsigrany", "cap d'ànec", "cap de ruc", "cap de cigró", "cap de faba" o "cap de suro".
Ja ho preguntava el Roger de Gràcia al "Caçador de paraules"... Els catalans som bons insultadors? Segons les últimes estadístiques (gens científiques), aquests serien els renecs que més triomfen:
