De què hem d'estar pendents aquest 2026 quan mirem el cel?

Són dos quarts de vuit del matí. Joan Anton Català, bon dia. Molt bon dia, Núria.

Joan Anton Català, ja ho sabeu, ens acompanya els diumenges al suplement per parlar d'astronomia, de física, de ciència en general. Joan Anton, com estàs? Bé, bé. Bon any. Gràcies, igualment. Això és el primer que hem de dir tots aquests dies, no? Igualment, sí. Com prova aquest 2026? Bé, de moment molt bé.

A l'expectativa de moltes coses que han de passar, però de moment molt

bé. Ara les repassarem algunes. Exacte. I els Reis, què? Quina és l'expectativa dels Reis?

És que no m'he portat gaire bé. No? Sí, home, m'encanta, quan em porten carbó, m'encanta. Són uns reis que porten moltes coses, habitualment, i a mi m'agrada molt que em facin algun, no sé, una plantufadeta, un toc. Sí? Sí, m'encanta, m'encanta. Molt bé, així és.

La setmana que ve segur que amb el Roger li pots explicar més coses.

Exacte. Ets de Tortell, tu, o no? Sí, per suposat, no falta mai.

Llavors veurem què et porten, però el tortell sabem segur que a casa del Joan Anton Català. Exacte. Molt bé, doncs primer programa de l'any, moment per mirar endavant, per veure què ens oferirà aquest 2026 pel que fa a la ciència, a l'astronomia, de què haurem d'estar pendents quan mirem a l'espai. Sabem que a l'agost tenim una cita ineludible a Catalunya amb aquesta eclipsi total que ens espera, però no només això, perquè el 2026 tornarà l'home a la Lluna, això a la Terra es plana, les previsions astronòmiques del 2026.

Joan Anton, va, comencem per aquesta cita estiuenca que tenim tots ja marcada en vermell als calendaris, perquè fa dies que en parlem, d'aquest eclipsi total del 12 d'agost, que serà un autèntic espectacle al cel, perquè ja et dic, fa setmanes que en parlem.

Sí, sí, no podríem començar sinó per això, obligadament, el 12 d'agost d'aquest any serà, fixa't-hi, serà el primer eclipsi total de sol que es podrà veure des de Catalunya des de l'any 1905, i no hauria sigut per ser aquest, hauràs d'esperar fins al 2180.

Ostres, doncs A mi això em cau ja una mica lluny. A mi crec que també. Llavors haurem de fer mans i mànigues per veure'l sí o sí. On te l'haurem de veure?

Mira, hauràs de baixar a les meves terres, Tarragona i Terras de l'Ebre. Però abans deixa'm que recordem que és un eclipsi solar, que és quan el disc de la Lluna s'interposa entre nosaltres i el Sol a ple dia i oculta el disc del Sol. Hi ha la part parcial, que és quan la lluna comença a mossegar el sol, però després hi ha la part de la totalitat, que és aquests moments efímers, efímers vol dir segons a un minut i mig màxim, en què el sol queda absolutament tapat per la lluna, el dia es fa de nit, baixen les temperatures, els ocells deixen de volar i de cantar, els gats i els gossos estorren bojos i les persones també. Doncs això, la totalitat, és el que es veurà a partir, t'has de fer com una línia imaginària que va des del nord de la ciutat de Lleida, aproximadament fins Vilanova i la Geltrú, cap sota fins al sud de la ciutat de València. Tot això serà la franja de la totalitat, el lloc on l'ocultació serà total i també inclourà les illes.

Aquest tipus d'eclipsi és com aquell que vam veure ara fa uns mesos als Estats Units? Sí, és el de la Liria Heredia del 2024. Exacte, aquella retransmissió que va ser espectacular. Icònica, exacte. Que va quedar tot a les fosques allà per uns moments.

Això mateix, i el del 2017, que també va ser als Estats Units, que és el que vaig anar a veure amb la família. Va coincidir dos eclipsis totals de sol en llocs. Normalment els eclipsis totals de sol transcorren en llocs del món on és molt difícil accedir. Sobre els oceans, a l'Antàrtida, en continents però en llocs poc poblats o amb poques infraestructures. Però quan esdevenen en llocs molt poblats es converteixen en fenòmens de masses. Això n'hem viscut dos, el 2017 i el 2024 als Estats Units, i ara aquest enguany torna a ser. És l'eclipsi del segle, directament, perquè recordem que Espanya va ser declarada l'any passat per l'Organització Internacional del Turisme com el segon destí turístic del món, Era el tercer, ara és el segon. I la part de Tarragona, que això són les marques turístiques, Terres de l'Ebre i Costa Daurada, van rebre 21,5 milions de visitants. Això vol dir que 12 d'agost és moment punta del nostre turisme. A més a més, vindrà moltíssima gent a veure aquest eclipsi. A més a més, tota la gent que viu la zona metropolitana de Barcelona o el nord de Catalunya, si volen veure la part de la totalitat hauran de

moure's. Clar, i amb un cop de cotxe, nosaltres hi cotenem aquí al costat. Procura, perquè cop de cotxe s'ha de planificar, perquè això també en

parlarem molt, farem molta didàctica, el govern ja està treballant des de fa mesos. Aquí s'esperen grans col·lapses de trànsit, hi ha temes de protecció civil important, tema de punta d'incendis, s'estan provant de punta d'incendis.

Se sumen moltíssimes coses, ja ho veig. Per nosaltres, que no hem d'agafar un avió per anar a fer aquest turisme astronòmic, tampoc serà tan fàcil agafar el cotxe a la P7 cap avall i dir, va, vaig a veure en un moment l'eclipsi.

No podràs improvisar-ho, això. Hauràs de planificar-ho, hauràs de decidir en quin lloc vols anar-ho a veure, amb antelació, buscar si pot ser no tornis aquell mateix dia, perquè t'explicaré l'horari de l'eclipsi, de la part total de l'eclipsi, és dos quarts de nou del vespre. Això vol dir que faltarà mitja hora perquè el sol s'amagui. I vol dir que la tornada, després de veure aquest eclipsi, la farem a les fosques de nit. Vol dir cansats, a les fosques, amb carreteres plenes. La recomanació aquí serà intentar evitar, si podem, els desplaçaments aquella nit, si podem allotjar-nos en algun lloc relativament a prop i tornar esglaonadament. Però això ja et dic que en parlarem, farem molta didàctica, i també farem molta didàctica de com s'ha de veure aquest eclipsi, perquè recordem també que no es pot mirar el sol de qualsevol manera. No valen les ulleres de conduir, de sol normals.

No necessitem aquelles ulleres homologades. Exactament, que això costa dos o tres euros.

Aquelles de paper, aquelles com d'anar al cine.

Exactament, però que estan homologades i només ens les podrem treure en el moment aquest efímer que dèiem de la totalitat, en el moment en què es fa fosc totalment, en aquell moment sí et treus, t'has de treure, de fet, les ulleres, si vols gaudir d'aquell espectacle, però de seguida, quan acaba i torna a començar la part parcial, de seguida t'has de posar. Això en farem molta didàctica.

Sí, sí, perquè veig que hi ha molts temes a comentar. Deies que coincidirem moltes coses també amb les llàgrimes de Sant

Llorenç per l'època de l'any en què vindrà, que serà l'agost. No només això, perquè fixa-t'hi per definició, i ara explicar això seria com molt llarg i no ho faré, però durant la temporada ho farem. Per definició, en un eclipsi de sol, la Lluna es troba en fase nova. Sempre, sempre. Vol dir que, per tant, tindrem eclipsi de sol total el dia 12, vol dir que la Lluna es troba en fase nova de dia, de nit no hi haurà Lluna. I aquella nit és justament el màxim de les llàgrimes de Sant Llorenç.

Mira quina casualitat. Per tant, serà una nit meravellosa per veure aquests estels fogassos.

És el que deia, no tornem de seguida, aprofitem, quedem-nos en el lloc que hem anat a veure l'eclipsi del sol i de nit fem uns snacks amb els amics, amb la família, uns bons estomacals si ho necessitem per aguantar i

gaudim de la nit. Ara ja em va agradant aquest pla. És un pla de dia i un pla de nit. Molt bé, i haurem d'estar molt pendents també d'aquestes llàgrimes de Sant Llorenç que comentaves pel que fa a la resta de pluges d'estels. Per quines ens hem de preparar aquest any?

Jo et senyalaré les que crec que són més importants des del punt de vista de les condicions que tindran enguany, per veure's. Per exemple, els oriónids, que tindrem al màxim la nit del 21 al 22 d'octubre. Això són petits fragments, fixa-t'hi, del famosíssim cometa Halley. I la Lluna es trobarà en fase creixent, de manera que un cop s'amagui, que això serà a la matinada, tindrem nit fosca per poder observar aquest fenomen, i el mateix amb els lleònids, que ho provoquen uns petits fragments d'un cubeta que es diu Tempel Tatel. Els lleònids, de tant en tant, han donat uns espectacles increïbles a la història. Jo no n'he vist mai d'espectacles aquests que estan registrats però de centenars i centenars de meteors. Per tant, sempre s'ha d'estar pendent dels lleònids. Això serà la nit del 17 al 18 de novembre. I, per suposat, la millor pluja d'estels de l'any, la gent pensa que són les llàgrimes de Sant Llorenç, doncs no, són els gemínids, que tindran el màxim el 13 de desembre. I coincidirà també en una lluna creixent, de les que s'amaguen d'hora, i per tant deixaran una part de la nit, de la matinada, fosca per poder-ne gaudir.

Molt bé. 13 de desembre, per tant, els Geminids. Geminids. Geminids, molt bé. Ens ho apuntem també al calendari d'aquest 2026, un any en què haurem d'estar també molt pendents, Joan Anton, de Júpiter.

Per què? Doncs mira, perquè qualsevol que hagi aixecat la mirada al cel aquestes nits, ja des de final de l'any passat, haurà vist sense dificultat un punt brillant molt sospitós, que sembla un òmni, És Júpiter. Aquell és Júpiter. No es pot confondre amb res. Brilla tant. No ho pots confondre amb res.

Estava pensant que no he mirat el cel últimament.

Molta gent no ho fa. Per què no ho fem? Hem perdut el costum, però paga la pena fer-ho de tant en tant. Si miro el cel ho veuré clar. Claríssim. A qualsevol hora de la nit. I el 10 d'aquest mes, d'aquí uns dies, Júpiter es trobarà a distància mínima de la Terra, per tant, en situació ideal per observar. I el que recomano a la gent és que. Agafen un amic que tingui un telescopi, el convidin si cal, no sé, una cervesa, si és que cal, i que mirin Júpiter en un petit telescopi, qualsevol petit telescopi, i si no, que agafin els prismàtics que tenim oblidats a l'armari de l'avi, agafem aquests prismàtics i enfoquem aquest punt de llum perquè veurem al seu voltant quatre petits puntets de llum que són els quatre principals satèl·lits de Júpiter que va descobrir Galileu i estarem fent exactament el que mateix que va fer Galileu a començament del segle XVII en el seu recent inventat telescopi. Fins i tot uns prismàtics, uns prismàtics mirats A simple vista, amb uns prismàtics veurem aquests quatre punts, també. Si només en veus tres, és perquè el quart està passant pel darrere o pel davant. I si t'esperes uns minuts o unes hores, el veuràs sortir i en tornaràs a comptar quatre. Tremendo. I cada dia canvien de lloc.

Molt bé, doncs agafarem la paraula de Joan Anton Català, prismàtics en mà per veure Júpiter, i aquests quatre punts. Som els suplements, som a Catalunya Ràdio, avui fem previsions del 2026 amb el Joan Anton Català.

I ara que parlàvem de la Lluna, Joan Anton, com la veurem aquest any?

Que parlàvem de la Lluna, recordem per allò de l'eclipsi, allò de les pluges d'estels, doncs tindrem tres superllunes, que recordem són llunes plenes, que veiem una mica rona més grosses que habitualment, perquè la Lluna en aquell instant es troba a distància mínima de la Terra, i això passarà, de fet, va passar ahir, la nit passada, i tornarà a passar el 24 de novembre i el 23 de desembre. Ens ho haurem d'esperar gairebé tot l'any. Sí, tot l'any per veure superllunes. Lluna plena en tenim cada mes. Però aquestes són especials, són una mica més grosses, una mica més espectaculars. Sí, sí que es veuen. Es veuen, eh? Es veu que és diferent.

I de ben a prop també la veurem el 2026? Serà l'any en què l'home torni a trepitjar la Lluna?

No, resposta, no, no encara. Quan haurem d'esperar més? No ho sabem, no? No ho sabem.

De fet, per un guany sí veurem una cosa espectacular, que per primer cop des de l'any 1972. Quatre astronautes, és a dir, els humans, aniran a fer un tomb pel darrere de la Lluna. Això no passava des de l'any 72. Però això no vol dir tornar a trepitjar la Lluna. No encara. Això és la missió Artemis II de la NASA, amb col·laboració de molts països, que s'enlairarà, ja veurem quan, podria ser a partir del mes de febrer en qualsevol instant. Inicialment es preveia l'abril. Però la NASA va anunciar que es trobava preparada fins i tot per avançar aquesta missió. Serà molt espectacular, estarem tots molt pendents perquè és com un assaig. És un assaig previ a la missió Artemis III, que aquesta sí, sí, és la que tornarà a dur humans a la Lluna. Potser 2027, potser 2028, perquè, si vols després en parlarem, això depèn d'Elon Musk, també, de les seves naus, que hauran de col·laborar en aquesta Artemis III del retorn a la Lluna. Això són el que veurem en guany, com deies, l'Artemis II, quatre astronautes que fa temps que estan seleccionats, són dos nord-americans, una nord-americana i un canadenc, que faran aquest tomb per la Lluna i tornaran en una missió que anirà entre els 10 i els 15 dies i que servirà per assajar, per provar alguns dels coets i la càpsula principal que s'emprararà pel retorn humà a la Lluna.

Molt bé, i ara justament comentaves un dels noms que està molt vinculat també amb l'espai, amb aquest SpaceX d'Elon Musk. Què n'hem d'esperar d'aquest any? Què farà?

Sempre fa coses perquè té un ego tremendo i per tant sempre. En parlem molt en aquest programa. Potser no n'hauríem de parlar tant. Això també té raó. És com Trump, que en parlem molt i per això no n'hauríem de donar tanta

canxa. Cada dia la fan més grossa i ens dona molt per parlar.

Doncs què hem d'esperar de Elon Musk aquest any? Clar, dèiem, SpaceX, les seves naus, Starship, que és la nau que estan desenvolupant, és una peça clau per al retorn humà a la Lluna. Haurem de veure aquestes proves de l'Starship, que és aquesta nau que es va provant i que de tant en tant peta i explota, però això és l'ADN de com funciona SpaceX. Haurem d'estar pendents en guany d'aquestes proves. Però, no només això, perquè mira, Musk, que és un tio modest, ja ho saps, va dir que volia que una primera d'aquestes naus, una Starship no tripulada, en guany, la volia enviar a Mart, directament a Mart, per recollir dades i així preparar les pròximes missions. Allà el Cap té el retorn, el viatge humà a Mart. Des que era petit, ell somia a dur l'humà a Mart. Jo crec que ningú no ho creu possible, això, que en guany una nau no tripulada, aquesta nau nova, pugui anar a mar. Però ja veurem. Aquest tio és molt desafiant i ja veurem si és capaç de fer-ho.

I en els últims anys també les coses de vegades ens sobrepassen. Dius, ostres, això no ho teníem previst i van passant coses, com la intel·ligència artificial. Ara també et preguntaré. Ja ho veurem.

No ho descartes. No, no, no. I Musk, a més a més, té una promesa, que és que vol enviar-hi astronautes a Mart a final d'aquest segle, cosa que ningú no considera possible, però encara manté això. Tot i que ho ha variat una mica i ara diu el 2031. S'ha donat una miqueta de marge. Una miqueta de marge. Molt bé.

Elon Musk, una de les figures dels Estats Units, però a l'altra banda del. Del món, hi ha els xinesos, Joan Anton, amb molta ambició, també, en aquest aspecte.

Tenen un programa especial molt meritori. I què n'hem d'esperar de la Xina aquest 2026?

Moltes missions, perquè estan molt actius, recordem que és el segon país per pressupost a l'espai, després els Estats Units, encara a distància dels Estats Units, però ja són el segon. La Xina llançarà en guany una missió. Que soc incapaç de pronunciar-la en xinès. Vaig aprendre-la un cop, però m'he oblidat absolutament. Per tant, la llegiré tal qual, que és la Chang'e 7, però no es pronuncia així, ja t'ho dic. L'enviaran cap al Pol Sud de la Lluna, que és el lloc ambicionat en aquest moment de la Lluna, perquè allà sabem que hi ha gel d'aigua i això és com un tresor. I aquesta missió segueix la gran tradició de la Xina amb l'explosió robòtica de la Lluna. Han fet missions espectaculars els darrers anys en què fins i tot es van convertir en el primer país que va aterrar a la banda oculta, a la cara oculta de la Lluna, on encara ara hi tenen un robot viu. Per tant, la Xina continuarà amb la seva explotació de la Lluna, cosa que posa molt nerviosa Donald Trump.

Evidentment. I baixant a la Terra de nou, Joan Anton, després de tota aquesta estona a l'espai, de quins avenços científics haurem d'estar pendents aquest any?

Jo crec que ens podem arriscar a dir-ne alguns, que ja veurem, s'hauran de comer, però tot pinta que n'hi haurà alguns importants en guany. Per exemple, la fusió nuclear, que recordem que és la font d'energia que els humans estem intentant domar, que és la que utilitzen els estels. Europa, els Estats Units i Xina estan en grans projectes de desenvolupament per fer això, domar aquesta fusió nuclear, una cosa que segurament no aconseguirem fins aquí tres o quatre dècades, però jo estic segur que el 2026 veurem anuncis espectaculars. Computació quàntica. ¿Tindrem un altre Nobel? Potser el darrer Nobel de Física va ser per la computació quàntica. I és que és un camp que està en ràpid creixement amb tècniques que puguin minvar els efectes dels errors que encara hi ha en aquesta computació quàntica i poder construir ordinadors que podran fer, que poden, hi ha alguns d'ells, fer càlculs increïbles, són concrets, càlculs molt concrets, però que els poden fer increïblement de pressa i trigaríem segles sense aquests ordinadors a fer aquests càlculs. Física de partícules. Amb sort, veurem l'inici de la construcció al CERN d'una cosa que es diu el CLIC, el Compact Linear Collider, que és un col·lisionador que farà xocar a altíssimes velocitats, pròximes a les de la llum, electrons amb positrons. Un dia ja en parlarem, ara no em vull extendre amb això. Amb el camp de la genètica i de la medicina, estic segur que veurem anuncis espectaculars relacionats amb la tecnologia CRISPR, que és la que permet editar l'ADN, que ja ens ha donat moltes notícies en els darrers anys, i això ens pot fer avançar molt de pressa cap a un millor coneixement d'algunes malalties de base genètica, com per exemple el càncer.

I tot això amb l'avenç en la coctelera de tot el que té a veure amb la intel·ligència artificial, també, Joan Anton, és un any en què hi haurà moltíssims avenços en aquest camp, també.

Per suposat, per suposat. Haurem d'estar pendents d'aquest desenvolupament. Encara ens trobem en una fase primitiva. Som els tenoques de l'univers en què la intel·ligència artificial suma pàrvuls. Però està creixent molt de pressa i, per tant, veurem anuncis força espectaculars.

Sí, perquè per ser pàrvuls, Déu-n'hi-do, ja el que hem anat veient.

I tot això ja et dic que som a pàrvuls, el que li queda de recorregut, i això també porta a aquesta altra part preocupant o que hem d'estar pendents, que és el tema de la regulació.

Joan Anton Català, un plaer, com sempre. Gràcies. Gràcies a tu. Fem una pausa i de seguida tornem.