Del "Manifiesto dels 2.300" a Canet de Mar: la llengua, un altre cop
El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Gabriel Rufián ha recordat aquests dies al Congrés dels Diputats que ell és fill de Santa Coloma de Gramenet, net d'immigrants andalusos, i que ni ell ni la seva família han tingut mai cap problema lingüístic, ni un de sol, a Catalunya.
No és la primera vegada que l'escoltem a ell i a molts altres diputats catalans explicar aquest tipus de coses.
Acostuma a ser motivat per algun dels embats que des d'altres formacions polítiques es llancen a l'opinió pública per generar l'estat d'opinió segons el qual existeix un problema de convivència lingüística a Catalunya.
Aquesta vegada ha estat per la campanya orquestrada, amplificada i patrocinada pel Partit Popular i per Vox sobre la família de Canet de Mar que ha reclamat a l'escola Turó del Drac que el seu fill rebi com a mínim el 25% de les hores lectives en castellà.
A partir d'aquesta demanda, que la llei empara, però que desperta molta susceptibilitat i implica un important i força irresoluble, greuge comparatiu, la batussa política i el rendiment electoral per a benefici propi s'ha desfermat.
El líder del Partit Popular, Pablo Casado, des del seu escó del Congrés dels Diputats, ha amenaçat amb accions legals contra la Generalitat. Muntant una campanya contra el català i contra la normalització lingüística. No és la primera vegada que s'engeguen campanyes similars.
Pedro J. Ramírez i Federico Jiménez Losantos, pioners
Si ens cenyim a l'època democràtica després de la dictadura franquista, una de les precursores, de ja fa gairebé quaranta anys, l'any 1981, es va dir "Manifiesto por la igualdad de derechos linguísticos en Cataluña" i és més coneguda com a "Manifiesto de los 2.300".
Va ser engegat per Diario 16, que llavors dirigia un jove periodista anomenat Pedro J. Ramírez i encapçalat sobretot per dues personalitats tan fortes com Amando de Miguel i Federico Jiménez Losantos.
S'oposaven a la posada en marxa i tramitació parlamentària de la Llei de Normalització Lingüística, una de les prioritats fonamentals del nou govern català comandat per Jordi Pujol.
L'any següent, el 1982, els partits polítics sobiranistes a Catalunya, però també a Euskadi, van organitzar una manifestació molt famosa, la que s'oposava a la LOAPA, la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, ja que entenien que atemptava contra l'Estatut d'Autonomia i que formava part, de totes totes, d'una potent campanya uniformitzadora i anticatalana.
Si saltem més cap als nostres dies, recordem que l'abril del 2006, el Partit Popular va presentar al Congrés quatre milions de firmes de ciutadans espanyols per protestar contra el nou Estatut de Catalunya, llavors en plena tramitació parlamentària i refrendat finalment el 18 de juny del 2006.
Una història, doncs, que ve de lluny.
