"Després de l'eclipsi ens vam emocionar i ens vam abraçar"

El suplement, amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia. Bon dia, Roger. Tres, dos, un, llegando.

Joan Anton Català, ben tornat. Roger Escapa, ben trobat. Que bé, eh? Que bé. Això és la novena temporada de La Terra es Plana, aquest espai que celebrem cada diumenge a l'hora que surt el sol, el suplement, des que ens hi vam posar en aquesta etapa, que a mica en mica es va allargant, Joan Anton. Per tant, molts èxits per tu. I per tu. I celebrar que continuem parlant de ciència, mirant cap al cel, astronomia, física, química, quàntica, quan fa falta,

també, Jo t'ho agraeixo molt, Roger. Recordo el dia en què em vas trucar per telèfon. T'acabaven d'oferir la direcció del suplement i em vas trucar. Em vas dir, escolta, Joan Anton, què et sembla si féssim una secció i vàrem anar a dinar? I allà vàrem parar. Et vas inventar el nom aquest, La Terra és Plana, que recordo que al començament vaig ser reformes. Tu no el veies gens clar. Home, no. Deia, hòstia, La Terra és Plana, fotrem de nom.

I mira, el temps m'ha donat la raó perquè cada dia són més els adeptes que pensen que La Terra és Plana, eh? Sort que tu, amb la teva divulgació tan didàctica, t'encarregues de.

No parlo amb ells de fa molt de temps, però ja són nou temporades, qui ho diria, eh?

Joan Anton, tinc la sensació una mica que ets l'home de l'estiu. No fotis. Sí, sí. Això és el que em recorda, això, a la cançó de l'estiu que feien aquells. Doncs tu ets l'home de l'estiu, perquè ens va passar tot a la temporada passada. Vam ser dels primers que vam parlar de l'eclipsi del segle, que això seria tan, tan, tan important. I, realment, jo fins i tot vaig arribar a pensar, que no n'havia viscut mai cap. Escolta'm, n'estem fent un gra massa. No vols dir que ens estem passant? Sí, ho vas arribar a pensar. Jo vaig arribar a pensar. O sigui. No que n'estiguéssim fent un gramassa en el sentit que crec que com a esdeveniment de país, mobilització, impacte econòmic, transcendència, seria molt, molt important, però com a fenomen astronòmic extraordinari, no m'havia imaginat mai que em pogués arribar a sorprendre i a fascinar tant com aquell minut i mig que vam viure en directe al Trabocador, per TV3, també per Catalunya Ràdio, i que a més vam poder viure plegats. Per tant, el teu titular quin seria? Que va estar per sobre

de les expectatives. Uau, que xulo, que bé, que bé, me n'alegro molt. De les meves també, i mira que ja n'havia vist un, el 2017, diuen que cada eclipsi és diferent, i és de debò, i aquest va ser diferent, per mi no es va semblar res, el del 2017. Vaig comentar-ho en directe, em faltava la família, Però érem tu, ens vàrem poder abraçar també amb aquesta emoció que vàrem viure i vàrem tenir molt de sort amb la meteo. Recordo que vas patir una mica, eh? Home, a primera hora de la tarda estàvem cagats. Sí, es va aixecar allà un núvol, sí, que la Gemma Puig ho anava explicant en el programa especial i deia, hi ha dues tempestes en aquest moment que veiem pel raro, una sobre Prades i l'altra a Terres de l'Ebre, aquesta era la que ens preocupava una mica, però va acabar marxant cap a Castelló. De fet, molta gent de Castelló, alguns de Castelló que m'han contactat, Allà van tenir núvol en molts llocs i va ser aquesta tempesta que nosaltres vèiem i que es va anar movent i que ens va deixar un cel claríssim, afortunadament, al trabocador.

Joan Anton, va ser realment una meravella poder-ho viure plegats. Et vas emocionar moltíssim, et van caure les llàgrimes. Sí, una mica. I fins i tot vas atrevir dir que havia estat. Més espectacular que el que vas viure el 2017. Sí. Jo crec que una mica Catalunya es va quedar amb aquesta sensació també de prèviament potser n'estem fent un gra massa, però després tothom va abraçar a dos quarts de nou del vespre aquell fenomen tan extraordinari que es va poder veure tan bé des de casa nostra.

Sí, i t'haig de dir que s'ha atrasat molta gent, gent desconeguda per mi, però que fins i tot m'han aturat pel carrer, alguns. T'has tornat famós, Joan Anton, digue-ho. No, no, que no, que no. Per això et dic que ets l'home de l'estiu. Que no, que no. Mira, les meves filles dirien famosete, que potser és més una mica despectiu, però. No, la qüestió és que hi ha gent que s'hi ha adreçat i m'han dit justament això. Pensàvem que exageraves quan ho explicàveu i no. Hem quedat fascinats, enhorabona, ho hem gaudit moltíssim. Jo penso que va sorprendre. És molt difícil explicar-ho en paraules. Ara, si haguessis d'explicar aquell moment en paraules, oi que és superdifícil, per molt que tu. No, utilitzis.

És una llum que no tornarem a veure mai més. Perquè realment, sobretot el trabocador, com que era un espai tan, tan obert, fosc, fosc, del tot negre a nit, no es va fer. No, enlloc. Però la llum que hi havia als instants previs de la totalitat i als posteriors era una llum que no havia vist mai. I això m'ho emporto per sempre. I després, el cercle del sol amb la circunferència, allò m'ho emporto per sempre. Fins al punt també que, quan va acabar, de seguida vaig dir, jo això ho vull tornar a viure alguna vegada a la meva vida. I ja hi ha una data marcada al calendari, que és el 2 d'agost del 2027. No a Catalunya, sí en alguns punts de la península, i sobretot al nord de l'Àfrica.

Correcte, sud d'Espanya, nord d'Àfrica, això és una part de la província de Cádiz i de Màlaga. I agafa Seu Tamalilla, Nord-Àfrica, Marroc, i això se'n va cap a Egipte, ho havíem comentat també, i això passa per sobre dels temples de Luxor, imagina't. Òbviament no queda res allà a preus raonables. Encara hi ha llocs que es poden trobar, a la part del Marroc, a preus raonables. Els preus aquests dies a Cádiz s'han disparat d'una manera que trobo, no sé. No, a Cádiz no hi podrem anar. A veure, jo perquè tinc reservat de fa molt.

No, no, a Cádiz el problema és que. Si tu has fet com la immensa majoria del personal de Diu Vull tornar a viure després de l'eclipsi que vam veure el 12 de agost, ja has fet tard. Aleshores has de buscar alternatives a Cádiz i fins i tot alternatives a la península. Segurament has d'anar cap al Marroc. Jo crec que sí.

Allà els preus encara estan raonables, però continuaran pujant. És un eclipsi que és, ara ho dic així de memòria, dos quarts d'onze o un quart d'onze del matí. Amb el sol molt elevat, 2 d'agost, prioritat que estigui nubolés molt baixa, i a més a més dura més de 4 minuts i mig, vora 5 minuts.

Això és una animalada, és molta estona. Aquí sí que hi ha una transformació del comportament dels animals, que és una cosa que en aquest no vam acabar de veure, perquè els mosquits no

van tenir temps ni de sortir. Els mosquits no van sortir, els ocells ja havien anat cap a casa en aquell moment. Sí que vàrem viure alguna cosa, no? Vàrem viure, per exemple, que hi havia núvolets finets a la part parcial, si t'hi vas fixar, hi havia aquells núvolets finets que ho vàrem comentar, i quan va arribar la tutela d'aquells núvolets tan finets, tan finets, s'havien desaparegut totalment, que això ho havíem comentat, que són els canvis de temperatura que hi ha, que fan que en aquells instants també l'atmosfera respongui i la meteo respongui i canviï, no? Això sí que ho vàrem viure. La iluminació, com deies, va ser espectacular. De fet, estàvem amb els càmeres de TV3 i ells també van quedar al·lucinats en aquell moment d'aquella llum tan bonica que hi havia. No es va fer de nit. Això és curiós perquè alguna gent m'ho ha dit. Ah, però és que deies que es faria de nit. Cada eclipsi és diferent. Jo no podia preveure. Sí, es va fer molt fosc. Sí, però jo crec que ningú, ni la gent que n'ha vist molts, podia preveure, perquè cadascun és diferent. Què ens va passar en aquest eclipsi? Que el sol anava molt baix, això ho sabíem. Quan tu mires un eclipsi, el de l'any vinent, el 2 d'agost, la gent que hi vagi, que s'hi fixi, si tu mires al voltant, a sota, no a l'eclipsi, si tu mires l'horitzó, el veuràs il·luminat, 360 graus. Per què? A 200 quilòmetres d'on ets tu encara és de dia, encara no hi ha un eclipsi total allà, no? Què va passar aquí? Que com que el sol anava molt baix, integravem a la visió el sol amb l'horitzó. I per tant, aquesta llum dels horitzons feia que veiéssim l'escena il·luminada, no totalment fosca. Tot i que va sortir Venus, que recordo que et vaig dir, mira, mira, mira, allò és Venus, no? Però no es va fer negre nit, com sí que, per exemple, el 2017, l'eclipsi que vàrem anar a veure als Estats Units es va fer.

Tot això en un minut i mig, que és el que va durar l'eclipsi a casa nostra, en els punts on més estona durava, crec que un minut 37, en alguns punts de les Terres de l'Ebre. Aleshores, aquest del 2 d'agost de l'any que ve, que es veurà a Cádiz i al nord de l'Àfrica, dius que 4, 5, 6 minuts, això és una animalada.

Sí, és una bestiesa. Ara t'ho dic també de memòria, a la zona de Cádiz són més de 4 minuts i mig. A la zona de Marroc, en alguns llocs de Marroc, arriba a vora els 5 minuts i a la part d'Egipte arriba a vora els 6 minuts, t'ho dic de memòria. Això és una passada perquè imagina't com dura aquesta emoció sostinguda que la pots aguantar durant uns instants, que és l'acabar amb viure un minut i mig. Nosaltres, imagina't la multiplicada per 3, que és això el que tindrem el 2 d'agost de l'any vinent. Tu ja t'ho has organitzat, eh? Bueno, sí. A veure, corro el perill que el propietari de l'apartament que vàrem llogar, quan els preus estaven raonables, s'ho repensi i ens foti petar el cul. I no sé què faré. Potser faré una reserva preventiva d'aquestes que no cal pagar de moment. En faré una altra de preventiva. Però tenim claríssim que hi volem anar. Claríssim. I no només això, Roger. No només això. L'any 2028, al gener, aquí tenim un eclipsi anular a Catalunya. Serà molt bonic. Però el mateix any 2028, crec que és el 22 de juliol, n'hi ha un que travessa Austràlia d'est a oest. I passa. Passa per sobre de la ciutat de Sydney. Ah. Imagina't, un eclipsi total és l'excusa per anar a Austràlia. Ja veig que a partir

d'ara hauré de condicionar les meves vacances als fenòmens astronòmics.

Jo penso que paga la pena fer-ho. Dius, home, sempre hauria volgut anar a Austràlia. Doncs mires el moment, 2028, i ho fas coincidir. El que sí que vam aprendre

aquesta última vegada és que a casa nostra això ja no ho tornarem a viure, almenys nosaltres, perquè era el 2180.

Sí, doncs mira, hi havia una nena, el trabocador, ui, que maca que era. Tenia 4 o 5 anys i estava parlant amb la seva iaia per telèfon. Jo era al costat i l'escoltava. Iaia, sí, estem aquí a punt de veure un eclipsi. Sí, iaia, és quan la lluna tapa el sol. Em sap greu, iaia, que no estigués aquí. Mira, n'hi ha un altre al 2180. Però em sap molt de greu, iaia, tu aquest dia no el podràs veure. Em va fer una. Ella tampoc. Una gràcia, i m'hi vaig acostar, i vaig parlar amb ella, i li vaig regalar unes ulleres de Trescat. Va estar il·lusionadíssima en aquestes ulleres, ella ja en tenia. Molt buscades, aquestes ulleres. Molt bones.

Joan Anton, doncs bé, això és el que ens espera una mica aquesta temporada, parlar del cel i fixar-nos en tot allò que ens il·lumina i que ens meravella. I suposo que també un dels grans reptes d'aquest any que ens tocarà explicar és aquest retorn de l'home a la Lluna. No sé si serà ben bé aquesta temporada, quan tornarem a explicar la notícia. Però bé, anava pel 2027, la cosa.

Serà 2028, sí, però ho van endarrerir. Això ja aquí ho havíem parlat fa algunes temporades. Jo havia dit, i es pot recuperar el tall, això que fan els polítics de. Vaig dir, no? Doncs vaig dir que no seria el 2027, no arribarien. Efectivament, l'anunci és 2028. Però el 2027 veurem Artemis III, que encara no és la baixada de la Lluna, però és una missió superimportant perquè serà una prova en òrbita de la Terra on haurà de participar les naus d'Elon Musk i o de Jeff Bezos, el primer que arribi, el primer que tingui les naus disponibles, per provar a acoplar la seva nau amb l'Orion de la NASA, que és el pas previ al retorn a la Lluna. Ens divertirem moltíssim, perquè hi ha aquesta guerra, aquesta competició entre aquests dos egos, Elon Musk i Jeff Bezos, vaya dos, a veure qui té abans aquesta nau preparada, i això haurà de ser el 2027, perquè si els nord-americans volen tornar a baixar la Lluna el 2028, obligadament, sí o sí, el 2027 ha de funcionar això. I explicarem també, i a veure com hi haurà alguna notícia, que mentre la Xina, sense dir res, o apenas sense dir res, anirà fent la seva, amb el seu objectiu de portar els seus astronautes a l'any 2030 a la Lluna.

I no vols dir que, com que la Xina explica tan poques coses, no pot ser que s'avanci i que ens trobem un dia, per sorpresa de tots, que hi ha quatre astronautes

xinesos a la Lluna que ens saluden? Podria ser. A veure, no crec que fins a aquest punt tan extrem, perquè avui jo diria que se sap tot. Però sí que es pot mantenir com en secret o molt confidencial fins que realment ho anuncies i podria ser que la gent ens donés una sorpresa. Jo no ho crec, ara també m'atreveixo a dir que no ho crec, perquè la Xina és molt fiable amb les coses que diu. Si diu que ho faran el 2030, pots apostar que ho faran el 2030. Els americans van dir que ho farien el 2027. I aquí van dir, no arribaran a temps. I efectivament, ara la data és 2028. I ja veurem, ja veurem, perquè si els hi falla Elon Musk o Jeff Bezos, hauran d'enderrar-hi el 2029. Escenari que no descartaria. La Xina ho farà, sí o sí, el 2030, que es podria avançar. No ho crec que ho facin.

Escolta'm, Joan Anton, és que ens vam fer preguntes encara als oients, també, sobre algunes de les coses que hem comentat. El Joan, per exemple, ens diu. Sobre aquest punt vermell brillant al costat del Sol, que va durar tanta, tanta, tanta estona, d'aquest eclipsi del 12 d'agost, et va sorprendre que durés tant, pregunta?

Jo recordo aquesta perla de color vermell intensa, intensa, al costat esquerre. Recordes el costat esquerre del disfos de la Lluna? Això era una protuberància solar intensa. Que són grans, com bucles, grans formacions de plasma amb molta temperatura, que el Sol té en molts llocs, però mira, aquí resultava que la tenia a la cantonada, a la cantonada esquerra del Sol, i quan la Lluna va ocultar del tot el Sol, es va poder veure, com que ja la llum del Sol no ens encegava, es va poder veure perfectament aquesta prominença, aquesta protuberància solar, que, perquè ens fem una idea, tenia una mida equivalent a unes tres o quatre cops al planeta Terra. I nosaltres la vèiem com una perla, però recordo molt intensa, no oblidaré mai aquesta visió.

I després he d'explicar que tothom va anar fent amb molta, molta, molta paciència la ruta de tornada cap a casa des de l'altre abocador, aquests milers de cotxes que hi eren. I tu et vas quedar mirant els parcells tota la nit, pràcticament.

De fet, em vaig quedar perquè teníem connexió a TV3, a 3CAT, pel tema del programa de després del Telenoticies, que es va fer un especial, i ja vaig aprofitar per sopar perquè vaig veure la cua de cotxes parats, sortint del trabocador, i ves les llums allà avall, i vaig dir, bueno, amb la gent de l'equip vàrem decidir sopar. I el cel va quedar fosquíssim, clar, sense lluna, la lluna l'havíem tingut de vespre, i vaig aprofitar per veure els parcells, els aigües de Sant Llorenç, em vaig veure forces, hi havia gent estirada, que també alguns se'm reconeixien, els altres no, però jo m'hi acostava quan veia que feien alguna exclamació, què heu vist, què heu vist? I m'ho vaig passar superbé, parlant amb la gent i veient els fugissers fins que ja vaig dir, bueno, ara sí que estic petat, haig d'agafar una furgoneta que l'havia llogat, una furgoneta, ja em diràs tu, no havia trobat cotxes per llogar i em vaig tocar una furgoneta de les grosses i em tocava el camí cap a l'hotel en posta, que ens havien reservat, on tu també hi eres amb la família, i estava molt petat, molt petat, i vaig dir, no em puc quedar més estona perquè si no encara tindré un accident.

Joan Anton Català, content que hagis sobreviscut a l'eclipsi del segle. Tu també. Et vas posar malalt després d'allò que vas dir que em posaré malalt? No, però vaig fer un baixón tremendo. Et va sortir tot el cansament

físic i mental? Sí, mental. No m'estranya. Però vaig quedar, no sé, no servia per res. Durant una setmana al llit, eh? Sí, sí, sí. No vaig estar al llit, però Roger no tenia ganes de fer res. Però res és res. I pensava, ua, que malament que ho estic passant. I per això va durar una setmana, eh? Joan Anton, fins diumenge que ve. Això mateix, Roger. Ara tornem.