El suplement

Eduard i Carla Estivill: "Es pot ensenyar a dormir a un nen sense cap trauma"

Durada: 31 min
15/11/2026
Per què somiem, els humans? La ciència ha aconseguit interpretar els somnis? Mirem de trobar respostes amb la família Estivill: l'Eduard, el pare, i la Carla, la filla.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

El suplement, amb Roger Escapa.

00:02

El primer cel és inventar. El primer gran invent de la terrestre. I el segon cel. No, no, no, no.

00:37

Si els somnis tenen veu, i una música de fons és la de Jaume Sisa, el cantautor galàctic, l'autor de cançons que es mouen entre la realitat i la fantasia, entre el món d'esper i el món que dorm, dels somnis encara hi ha moltes coses que se'ns n'escapen, però entre els buits que deixa el misteri també hi ha coneixement. I si parlem de somnis i de ciència, des de Catalunya, a tots ens ve automàticament el nom d'una nissaga familiar. Ara el suplement, tanquem els ulls, activem la fase REM i ens posem a somiar amb la família Estivill, pare i filla, Eduard i Carla Estivill. Bon dia, bon hora, com esteu? Hola, bon dia. Bon dia. Benvinguts i benvinguda. Gràcies. A veure, Carla, presenta'm el pare. Presenta'm el teu pare, no l'Eduard Estivill.

01:19

Doncs aquí estem, aquí al costat tenim l'Eduard Estivill, doctor en son i també músic.

01:31

Però aquesta seria la definició que jo podria fer, no? És a dir, com a pare.

01:36

Com el descriuries? Com a pare, una persona plena d'energia, plena d'energia amb tot el convenciment de viure la vida.

01:49

I tu, Eduard, a la Carla, com la descriuries?

01:52

La Carla és la pausa, la pausa feta filla. La Carla defineix algunes situacions molt peculiars. Quan era molt petita era el dia que havien de passar els reis. I la Carla és filla única, només hem tingut la Carla, i clar, nosaltres la il·lusió que vinguessin els Reis, i ella estava dormint, i eren les 8 del matí, i la Montse jo al costat del llit a veure si es despertava, i la Carla seguia dormint. Clar, jo recordo quan era petit, em despertava moltes hores abans que sigui l'hora per anar a buscar. Nit de molts nervis. Clar, clar, molts nervis, jo no dormia, però els Reis passaven al final. Total que a les 9 del matí, a les 10 del matí, i la Carla seguia dormint. Ja no vam poder més i la vam despertar. I aleshores obre els ulls, perquè vegis com és, eh? Obre els ulls i diu, ah! I nosaltres li vam dir, Carla, que ja han passat els Reis. I diu, ah! Si han passat, no és cap problema, ja. Volguem dir. No tenim cap pressa. No tenim cap pressa. Si ha passat, no tenim cap pressa. Tranquils, així és. La calma. És la calma, és la calma, és la profunditat, és la pau, és el complement ideal per la meva feina. Va, una cançó. And

03:05

all this living so much harder than it seems.

03:20

Jack Johnson cantant Dreams Be Dreams, en aquest cas aquesta cançó que us transporta fins a potser a Califòrnia? I tant.

03:29

Mitja família tenim allà. Sí. Expliqueu-me el vincle.

03:34

Primer amb Jack Johnson i després amb Califòrnia.

03:37

I tant. Doncs jo vaig estar vivint un any als Estats Units, l'any 94-95, amb una família fantàstica que em va acollir. També tenim una justificació que ja t'explicarà l'Eduard, potser. I la meva cosina americana, la seva parella era el Jack, i en aquell moment doncs érem família, seguim sent família, i ell ha acabat sent un gran cantautor, famosíssim a tot el món, però per mi és família.

04:10

Fins al punt que heu pujat junts a l'escenari.

04:12

Sí, sí, hem cantat junts amb el Jack. Jo el conec gràcies a la Carla, clar. Tal com t'ha dit ella, vam tenir la sort, jo, quan era més jove, que la meva mare aconseguís una beca per estudiar un any allà als Estats Units. M'hi vaig passar quasi dos. I era un poblet que es diu Carlsberg, que està a Califòrnia, entre San Diego i Los Ángeles. La Carla després va anar allà gràcies a que les amistats que teníem li van brindar la possibilitat de també estar allà durant aquest temps. I així és com va conèixer el Jack. Però el més divertit del Jack és que quan va venir a Barcelona, que jo no el coneixia encara, em pensa que va venir per celebrar el seu casament o alguna cosa d'aquesta, o que vivia allà amb la Quim, i va venir a casa, no? I en aquell moment ell s'havia lesionat i encara no cantava. Simplement tocava la guitarra i feia alguna cançó, no? I de sobte estàvem a casa Sant Feliu de Guíxols i ell, que sabia que nosaltres cantàvem, diu, va, em deixeu la guitarra que us cantaré una cançó que he fet nova. Total, que ens va cantar el que després ha sigut un hit brutal que va vendre milions de discos. El Better Together, o quina? Sí, correcte. Correcte. I a la meitat de la cançó, imagina't el meu ull de productor o de, no sé, de veure el futur, li dic, escolta, Jack, està bé això que fas, no?, però en saps alguna dels Beatles? Imagina't, em va semblar avorridíssim allò que cantava. Et va semblar avorrida. Ah, perquè era molt tranquil, molt chill, saps? Com és el Jack, no?, com és el Jack. Total, que així va ser l'inici. I després hem sigut molt bons amics. Cada vegada que ve, doncs sí, cantem. I concretament ara, l'última vegada, va ser el Cruilla, em penso.

05:47

Sí, no fa tants anys, no fa tants anys. Mira, el Better Together el tenim aquí.

05:51

Això. Yeah, so it's better when we're together. Veus? Estic molt avorrida. No, a mi no m'ho sembla, a mi em sembla preciosa.

06:09

Clar que sí, clar que sí.

06:10

El Jack és com jo, així, tranquil, calmat. Calma, calma, Pau. El Jack és la Carla, sí, sí.

06:15

Confessa'm si realment el pare et cantava el

06:20

Paf era un drac màgic. Paf era un drac màgic que vivia al fons del mar. Però el sol s'avorria molt i sortia a jugar.

06:34

Perquè una cosa és que la cantés per tot Catalunya amb falster bo i l'altra és que te la cantés a cau d'orella per mirar de dormir-te, Carla.

06:40

Sí, diria que no dormia gaire bé i necessitava que em cantés. A lo millor per això es va agafar la guitarra, per veure si dormia.

06:49

Sí, sí, li feia tot perquè dormís. La Carla, bueno, era com tots els nens que tenen alguna dificultat per dormir i que, bé, que els costava començar a dormir i després els costava dormir seguit. I ho recordo com un malson, o sigui, era un malson, perquè era jo el que em llevava, ho havíem pactat així amb la Montse. Bueno, a vegades també ho feia ella, eh? Però, clar, no podia més. I quan tenia 3 anys, i me'n recordo perfectament, jo encara no havia estudiat res del son, eh? En aquest moment encara no. A la pediatria, a Sant Joan de Déu, i encara no havia anat als Estats Units a fer l'especialitat de medicina del son. I aleshores allò va ser horrible i fins que no vaig poder més, un dia agafo un got, perquè volia aigua, sempre volia aigua. Apa, apa, aigua. Ava, aba. No sé què em deia. Aigua, aigua, i si jo li portava l'aigua i se la bevies, tornava a dormir. Fins que un dia no vaig poder més. Mira, aquí està el got. Si vols aigua, te l'agafes. I a partir d'aquí va sortir el duermete niño.

07:51

Escolta'm, o sigui, d'alguna manera, la Carla és el conillet d'índies pel mètode estivill?

07:58

Bueno, va ser la motivació per després, quan vaig fer Medicina del Son, interessar-me molt per aquest problema dels nanos. Jo vaig tenir la sort d'estar a Detroit, als Estats Units, amb un gran pediatra, que és en Richard Ferber, i conjuntament va començar ell a treballar amb coses de son dels nens i jo m'hi vaig afegir com a pediatra. Ell va desenvolupar una metodologia que després evidentment ha estat acceptada per la Societat Americana del Son amb molt bones publicacions, és a dir, molt cientifica, que són les normes, unes normes per ensenyar a dormir els nens. Aquestes normes ell les va posar en un llibre, jo les vaig aprendre i també vaig fer el mateix quan vaig venir aquí. I aquestes normes són el que als Estats Units es diu el mètode Ferber, que no és cap mètode perquè són unes normes totalment científiques. Ràpidament, amb què consisteixen aquestes normes? Bé, és posar un ordre, els nens han d'aprendre a dormir. Dormir és un hàbit i necessiten uns elements externs que els acompanyin durant l'hàbit. Si aquests elements externs són coses que tu li dones però després li treus, com per exemple que dormi amb tu, que li dones la maneta, que li dones aigua, després a mitjanit que es despertaran et reclamarà. Per tant es tracta simplement de fer aquestes normes que consisteixen en donar-li una sèrie d'elements, com són el seu peluix, els seus xumets, estar al seu costat i anar entrant contínuament fins que aprenen a dormir. És super eficaç, de fet hem venut, bueno, el Richard Ferrer més de 50 milions de llibres i jo en porto 4. Però consisteix també en deixar plorar la criatura? Això és el retret dels que no s'han llegit el llibre. Els que es lleixen el llibre no ho diuen. És a dir, el que fa el nen és quan d'alguna manera tu li poses una pauta, aquest nen reacciona. Per exemple, quan tu portes el teu fill a l'escola Brassol, el primer dia què farà? Cantarà? No, eh, que no. Plorarà. Per tant, aquí és el mateix. I tu el deixes a l'escola Brassol, no? No te l'emportes a casa, o no entres tu a l'escola, però sol amb el nen i et quedes assegut a la seva vida. Ara els primers dies sí que entres. Bueno, però només a deixar-lo, però després te'n vas, no t'asseus allà tot el dia.

09:55

Fas unes hores de convivència ara, eh? Incluso a l'escola, també, a infantil. Vull dir que. Ha anat canviant, però sí, sí, sí. Fins que un dia vas desapareixent a poc a poc. Correcte, doncs això és el que fèiem. O sigui, un dia, per exemple, potser el deixes plorar un minut.

10:09

Ara hem reduït molt els temps, saps? Perquè això són investigacions que anem estudiant. Abans eren minuts, eren 5 minuts, 10 minuts, i això era terrible pels pares. Ara són segons. Ara els deixem, per exemple, 20 segons i tornem a entrar 30 segons i tornem a entrar. Així es disminuï moltíssim l'angoixa de la mare.

10:26

D'un dia els 20 segons, l'endemà els 30 segons, al cap d'un minut, no? Correcte. Tu, Carla, tens tres criatures, tu. Jo sí. Com t'han dormit a tu els tres fills?

10:36

Doncs uns m'ho han posat més fàcil que altres. Realment, la forma de ser de cada nen es reflecteix molt en la nit. Un d'ells és el que em va posar les coses una mica més complicades. El que passa és que saber el mètode i entendre com funciona el son com un hàbit i com un aprenentatge que els ha d'anar acompanyant, ja anticipes que no es compliqui la història. Els bebès, quan neixen, està clar que el son no és un son seguit 12 hores a la nit, sinó que es comença a reestructurar. I quan comences a veure que hi ha certes dificultats, doncs ja no esperes que tinguis nits amb vela. Llavors no he tingut aquesta situació, però sí que n'hi havia alguns que intentava i demanava un pas d'aigua també.

11:25

Però, per exemple, el tenir-ne tres, tu deus haver experimentat i descobert que el que et funciona amb un no et funciona amb un altre. Completament.

11:31

Això amb tot, també, i amb el son, també. I tant. El que passa és que els altres dos quasi no em van donar problemes, o potser entenent que l'hàbit s'ensenya, ja l'hem ensenyat des d'un principi i ja no es van queixar.

11:47

Mira, jo us diré què em passa. Jo tinc un fill que està a punt de fer 5 anys i ens ha costat molt fer-lo dormir a la seva habitació. Fins fa ben bé un any dormia encara amb nosaltres al llit de matrimoni i fa tot just un any que aconseguim que passi unes hores a la seva habitació i al seu llit. Què passa? Que a les 3 de la matinada cada dia ve amb nosaltres.

12:06

Ja et donaré hora perquè vinguis a veure'm. No, no profitis ara per fer la visita gratuïta.

12:11

No, el que et diré és que hi ha altres especialistes que defensen que, escolta'm, el nen l'has de deixar dormir amb tu fins que ell vulgui, que quan tingui 14 anys segur que no vol dormir amb tu.

12:21

Si tu mires a les xarxes, d'això n'està ple. Si tu vas als congressos mèdics, no hi ha ningú que digui això. Per tant, aquí està la diferència. És a dir, les opinions sobre els hàbits doncs són això, opinions, i nosaltres no entrem. Nosaltres som científics que expliquem el que la ciència ha demostrat, i ha demostrat que es pot ensenyar a dormir amb un nen des de petitet sense cap trauma, i això es redunda, evidentment, en un benefici dels pares. Clar, imagina't tu, segurament, Roger. El problema és que, i ara et faré una broma, però segurament en aquestes situacions no deus tenir temps ni de practicar per fer-ne una altra. Entens? Bueno, has de buscar altres hores. Clar, però imagina't que tu, des que aquest nen té 7 mesos, dorm perfectament 11 hores cada nit, imagina't, tindries 4 fills ara. Tinc des que se'm va

13:05

dormir fins a les 3 de la matinada, segurament. També a les 3 de la matinada no són hores molt. Molt normales. De molt caliu. Sí, exacte, en què vingui, segons què. Evidentment.

13:19

¿Era una família hippie, vosaltres? Bé, vam viure aquell moment. Jo tenia, tant la Montse com jo, teníem.

13:24

Bueno, la Carla. La resposta i la Carla, aquesta Carla.

13:27

Eren hippies, els pares? Sí, per mi, sí. I tant, que eren hippies. Què vol dir, ser hippie? Què vol dir, ser hippie? És una filosofia. També el contexte els va ajudar a fer la immersió de la filosofia d'aquella època, no? Doncs. Per una banda, el tema de la música els va portar molt a lluitar per la llibertat, que en aquell moment no era el que teníem ara, i bé que van fer de lluitar-ho, crec, perquè realment era necessari el canvi, no? I era aquesta lluita, i jo crec que aquesta lluita és on ells hi eren, i és això que podem dir-los que eren hippies, no?

14:13

Ho has deixat de ser o l'esperit el portes a dins?

14:15

No, sempre és el mateix, perquè això es té, i en funció del que deia la Carla molt bé, amb les influències que es tenen. El que ara se'n diu l'epigenètica, o sigui, la genètica és el que portes a dintre, però les coses que estan al teu voltant modulen la teva forma de ser. Clar, a mi em va tocar viure als 17 anys tot el moviment hippie d'Estats Units. Que era el moviment, doncs, la gent es pensava o frivolitzava dient que era l'amor lliure, però això era res, no era res, això era mentida. O sigui, el que era, era molta tolerància, era l'esclat de la llibertat, l'esclat dels drets humans. I això era una filosofia. Al món passaven aquestes coses. Hi havia el maig a França, per exemple, el maig del 69, després aquí també, al tornar, hi havia tots els moviments de música, de ciència, era tot, era tot l'ambient. I aquest esperit jo crec que es té. A mi, als Estats Units, em va ensenyar a ser obert, em va obrir el cap. Jo penso que viatjar et fa entendre altres cultures, et fa ser tolerant, i això suposo que ho pot corroborar la Carla, que ha viscut la mateixa sensació, en un moment diferent, no?

15:20

De quan jo vaig anar als Estats Units. Jo crec que el contexte era molt diferent, molt diferent, perquè ja era en plena democràcia en els països occidentals i no es vivia aquesta situació de lluita per la llibertat. Però, evidentment, igualment és viure en un país diferent, en una cultura diferent, trobar-te sol i haver-te d'integrar en una nova família, amb nous amics, etcètera, que això ja t'obre les mires completament, no?

15:53

Recorda que aquella època era com el Vietnam, és a dir, estàvem lluitant pel Vietnam, per tant, era una sensació de tenir un objectiu, de fer altres coses, i jo crec que sí, que això se'ns ha mantingut. La prova està amb els meus hobbies, la meva música, i encara el que. Quan treus la guitarra, ara? Per casa només, ja vam plegar vam fer al final el Palau de la Música Ho sé, ho sé, però a casa és a dir el dinar de Nadal? Home, i tant En comptes de

16:19

Nadal es treuen els clàssics de Falsterbo, sí?

16:22

No, i el vers i tot però és que el vers el fa, està el net gran que en té 21 Encara el fa? Esclar, clar, canta, fa coses Anem a somiar, va Si algun dia t'anessis

16:31

a dormir i volguessis tenir els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

17:02

L'Albert Pla, que sempre va bé per conciliar la son. A veure, comencem pel principi. Què és un somni?

17:12

Carla. Què és un somni? Ostres. No sabem per què somiem, de fet. Per tant, definir un somni és complicat, però és un event de reestructuració del que aprenem durant el dia, de la nostra memòria i de les nostres emocions.

17:35

És com una història, no? Com una història que configurem mentre dormim. El cervell guarda informació quan estem desperts i quan la necessita és capaç d'anar a buscar aquesta informació, juntar-la coherentment, atenció a aquesta frase, juntar-la coherentment i explicar-la. Per exemple, si tu em preguntes, Eduard, què heu fet abans de venir aquí? Jo concretament et diré, mira, m'he llevat, he esmorzat, m'he dutxat i he vingut aquí amb moto. Coherent. Aquesta informació jo la tinc dintre el meu cervell i quan somiem en un moment dels somnis, que és la fase REM, allà es produeixen aquestes històries. Que agafen informació que tens en el teu cervell junt amb emocions i perdem la capacitat de juntar coherentment la informació. Per això un somni està ple d'informacions totalment reals però incoherents. Per exemple, tu pots haver somiat avui que has estat amb un pi menjant cireres. I em dius, Eduard, què vol dir això? Jo dic, no, això només vol dir que tu a la teva vida en algun moment has pujat un pi i aquesta informació la tens, en algun moment has menjat cireres i aquesta informació la tens, i si a sobre has entrat dintre teu emocions, com per exemple l'angoixa o l'ansietat, aleshores barrejaràs aquesta ansietat amb aquest pi menjant cireres.

18:46

I no sabem per què somiem encara? La ciència encara no ha pogut esbrinar per què els humans somiem?

18:50

No en tenim ni idea. I els animals somien? Els animals tenen fase REM, que se'n diu, que és aquest graó on passa això. No sabem ben bé, però sembla que sí, perquè, per exemple, els gats, de tant en tant, veus quan estan en algun moment dormint que fan coses rares i pensem que sí. Però l'interessant dels somnis és que, de moment. La ciència encara no pot interpretar ni saber per què somiem. El que sí sabem és que per recordar un somni ens hem de despertar. Pensa que si molta gent et diu, no, jo no somio mai, això no és veritat. Tothom somia, encara el que passa és que no tothom.

19:27

El recorda. Correcte. I aquí les dones acostumen a recordar una mica més que els homes perquè. Es desperten més vegades, però.

19:33

Això és més perquè les dones tenen altres problemes de son relacionats molt amb el tema hormonal, però sobretot amb la pressió social en què avui en dia es troben.

19:44

Sí, exacte. La funció hormonal tan variable de la dona comparada amb la de l'home, que té una estabilitat hormonal que no té res a veure, clar, això a la dona el que li provoca és una inestabilitat de l'estructura del son i la qualitat del son en general no és tan bona. Sempre es pot estabilitzar amb bons hàbits, etc. Però sí, si és així, la dona té més avenç.

20:15

Per això es desperten més i per això recorden més els somnis, perquè si no et despertes no recordaràs. En canvi, a mesura que ens fem grans, la gent et dirà, no, jo de jove no recordava i ara recordo molt. Clar, perquè el sol, a mesura que es fa gran, es trenca. Hi ha més micro despertars durant la nit i és quan recordem el que somíem. I. Què en penseu de tots

20:33

els intèrprets de somnis? Es poden interpretar els somnis? Perquè aquí Freud també va escriure moltes coses al voltant dels somnis, no?

20:40

Correcte, mira, el que passa amb la ciència és que quan no sabem una cosa tothom opina. Tu i jo, per exemple, podem parlar si la Lluna és rodona o quadrada. Aquí no hi haurà controvèrsia perquè a la Lluna tothom la veu rodona. Ara, el que passa amb els somnis és el no saber per què somiem ni per què es configuren les històries amb aquestes idees, diguéssim, aquí tothom interpreta. Freud va fer això, ho va lligar molt amb el tema sexual. També és cert que el Freud no era un exemple de bons hàbits de vida, prenia estimulants, però això no vol dir res. El que sí que és cert és que tot el que guardem a dintre ho podem barrejar amb els somnis i si guardem molta angoixa, si guardem problemes personals, si guardem problemes sexuals i tot això, si hem sigut en algun moment abusats o qualsevol patologia, tot això queda dintre el cervell i pot formar part dels somnis. Ara bé, interpretar per què barregem la informació.

21:33

És a dir, treure una conclusió que si somio sovint que em cauen les dents, això vol dir que tinc problemes de diners, no té cap sentit. Des del punt de vista científic, no. Doncs moltes coses ens haurien perdut, perquè, per exemple, recordo que una conversa interessantíssima amb la Carla Simón, directora de Cina, que havia fet Romeria, una superpel·lícula, i que havia treballat amb el Jordi Borràs, psicòleg especialista en somnis, precisament interpretant què somiava la Carla a través dels seus pares, quan somiaven els seus pares, amb una fotografia dels seus pares a la tauleta de nit per tenir-los ben presents, i a través d'aquells somnis i de com van interpretar aquells somnis, va escriure la pel·lícula, el guió de la pel·lícula.

22:09

Això està molt bé, però veus, és una opinió, una interpretació. Vull dir que no ciència, això. No, en absolut.

22:14

Exacte, no està demostrat. Sí que és veritat que somnis angoixants donen un reflex de les emocions que pateixes durant el dia.

22:24

I els somnis recurrents, perquè jo de tant en tant somio que caigui d'un avió, o caiguda lliure. Sí, sí.

22:28

Hi ha molta gent que somia el mateix somni,

22:32

però interpretat que això I aquí em desperto, eh? Aquí em desperto. Bé, clar, evidentment em desperto i per això recordo el somni. Exacte. Però em desperto de l'ensurt, de l'angoixa, de la caiguda lliure, de dir, ostres, això no pot estar passant, estàs somiant, vinga, va, pam. Però no saps què passa al final, eh?

22:43

No saps si et fas mal o no quan caus, eh?

22:46

No, perquè no me n'he fet. Però aquí segur que si entrevistem un psicòleg freudiar dirà que vés a saber de quin trauma em ve això.

22:53

Vale, per això jo ho respecto, però nosaltres no ho pensem de la mateixa manera, perquè per nosaltres no és la ciència que interpreta els somnis. Aquesta característica de no saber mai el final també és molt típica. Per exemple, tothom ha somiat que estem perdent un tren o un avió, anem corrents, corrents, corrents, i ens despertem.

23:10

No, l'altre dia la Núria Oriol, companya del suplement, diu que sovint somia que arriba tard a la

23:16

tertúlia del programa. Imagina't, clar, clar. Què vol dir això? Que hi ha angoixa aquí algun dia. És angoixar completament. Que algun dia arriba tard i es barreja tot i surt això o per exemple,

23:26

jo en tinc un altre que el tinc sovint que és molt comú que és que em falta una assignatura per acabar la carrera i jo la vaig acabar la carrera però em falta una assignatura de periodisme i aquesta de tant en tant encara em ve i mira que jo a la universitat

23:43

la vaig deixar fa 20 anys però fixa't que interpretes amb això que dintre teu hi ha un moment a la teva vida que et faltava una assignatura i està guardat aquí dintre hi ha un moment que fa aquest record. No, no, però segur que va passar, segur, segur, el tens a dintre, tu hi ha un moment en què vas pensar o simplement vas llegir ostres, em falta només una, doncs va bé, molt bé no m'angoixa, sinó que et falta només una després hi ha moments d'angoixa d'una altra cosa, llavors es barreja aquí, la importància és la incoherència de la barreja d'informació en el cervell entre emocions i informacions reals per això no es poden interpretar. Carles, alguna cosa més? Què somies tu, Carles?

24:25

No me'n recordo dels somnis. Tu no te'n recordes dels somnis? No me'n recordo gaire, no. Això vol dir que dorm de conya. Va, una altra cançó.

24:33

Just hold me tight and tell me you miss me While I'm all alone and blue as can be.

25:01

A ritme de l'Andrea Motis xerrant amb la Carla Estivill i el seu pare, l'Eduard Estivill, pare i filla, vinculat també als somnis i a la son, la gent a la vostra consulta per què ve? A banda de perquè alguna cosa no dorm bé, no? Per què venen normalment, Carla?

25:15

Venen perquè no poden dormir i fa temps que no poden dormir, però no saben per què. Ni a d'altres que venen acompanyats a la parella, perquè la que no dorm és la parella, perquè l'altra ronca. Aquest és un grup bastant important, i l'altre grup és.

25:34

Aquí la solució és fàcil, no? Buscar-nos una altra parella. O dormir en habitacions separades.

25:38

Exacte, això ho hem. Ho hem comentat moltes vegades, no? Que sort que actualment s'ha mitificat això de dormir junts. Està molt bé que certes persones puguin dormir separades per benefici d'uns i altres, no?

25:53

Però el que hi ha que fer és, quan un ronca, és tractar el ronc, eh? Que el ronc es pot tractar. És a dir, només perquè ronquis te n'has d'anar a una altra habitació. Tu saps que als Estats Units, per exemple, si tu no et vols tractar el ronc, és a dir, ronc i amnés, és un motiu de divorci, eh? ¿Per què? Perquè se sap que la ciència pot ajudar aquesta gent i suplir aquesta mancança de bon descans per culpa dels rongs.

26:13

I escolteu, al segle XXI dormim diferent de segles anteriors perquè la tecnologia està més a baix? Dormim més, dormim menys que els nostres avantpassats?

26:23

Normalment dormim menys hores, menys hores dormim. Hem perdut uns 40-45 minuts en respecte al que dormíem fa 100 anys. Fa 100 anys. I bàsicament el que passa és que, com que el son està molt condicionat pel que ens toca viure durant el dia. Les seccions o les situacions externes que són de tipus laboral, de tipus afectiu, de tipus social, han anat evolucionant al llarg d'aquest segle i al llarg del segle passat. Per això fa que ara, avui en dia, la gent estigui més estressada, dormi menys, hagi de prendre més pastilles, evidentment el tema del son està molt més estudiat i podem ajudar molt més a la gent, però encara encara la patologia del son jo no li veig un futur excel·lent en quant aquesta pressió externa. Ha canviat una mica el perfil, eh? Correcte, de la gent.

27:11

De fet, observem, per exemple, amb gent gran, que ha millorat la qualitat de vida i patologies del son no augmenten, al revés, disminueixen, les persones grans es cuiden més. En canvi, veiem molts més problemes de son en persones més joves, molt associades amb la privació de son, amb problemes de ritmes biològics, de cronodisrupció, i tot això associat també amb problemes de salut mental, el qual és associat totalment amb l'era tecnològica, no? Els adolescents, no? Els adolescents i no tan adolescents, no? Quan surten de l'adolescència tot això es porta i trobem un munt de pacients en aquest perfil a la clínica de nou, que abans no els teníem.

28:01

El mètode Tokey, que és dels últims llibres que vau fer, el 2021, què és?

28:07

El mètode TOKEI és un mètode per acompanyar a aprendre a construir un son, no només com aquest hàbit que hem explicat sempre, sinó també com un ritme biològic tal com és, perquè el son és un ritme biològic de la construcció del son i la vigília com a tal. Una funció que dura 24 hores i que es construeix amb uns hàbits saludables durant el dia. Per això es diu tokei, perquè és un rellotge. Tokei vol dir rellotge en japonès. En japonès, la mítica societat molt més saludable quant a ritmes biològics. I al llibre expliquem totes aquestes pautes que podem fer per cuidar el son, no només abans d'anar a dormir, sinó també durant el dia.

28:57

Què hem de fer perquè el nostre rellotge intern funcioni una mica millor?

29:01

El que feia el nostre besavi. Es llevava amb la llum del sol, esmorzava molt bé, anava al corral a buscar uns quants ous i feia un esmorzar com un rei, després feia exercici perquè s'anava caminant fins al tros, li tocava la llum, que és el que recomanem avui en dia, i després a la tarda feia una feina més suau, com per exemple regava, i quan veia que la llum del sol anava minvant i es tornava de color groc o taronja tornava cap a casa i a casa que feia? sopar com un pobre, sopar a poc, una mica de sopa i dues hores abans d'anar-se'n a dormir i després feia el que és més important del món és que entre el moment que arribava a casa i s'anava a dormir, desconnectava i com desconnectava? fent una cosa que no tingui res a veure amb la seva feina per això això és una bona rutina del son si aconseguíssim fer això seria genial però això no ho fem. No, ja t'ho dic ara que no. No, no. Tot i que sabem el que s'ha de fer. Però tu tampoc ho fas, eh? Aquí està, aquí anava, aquí anava. Perquè clar. Per què anava això? No, fixa-t'hi, quan nosaltres tenim unes normes per ensenyar a dormir els nens, jo tinc un gran aliat perquè tinc els pares que són els que, d'alguna manera apliquen aquestes normes. És a dir, tinc algú que m'ajuda a casa per fer complir aquestes normes. Amb els adults també tenim les normes, però jo no tinc ningú a casa teva, Roger, perquè et faci complir les normes. I jo no tinc ningú a casa meva. Mira, una anècdota, eh? Els metges del SON de tant en tant fem reunions i en un d'aquests congressos, després del sopar, va haver-hi un que va dir a veure qui compleix totes les normes higièniques del SON. Això que t'acabo d'explicar. Ni un, Roger. Un es prevenir un gindoni, que no hi ha que fer-ho. L'altre es preparar els treballs per l'endemà. És a dir, no complim. Els humans som terriblement. Per això, per això, la nostra feina ara actual amb la Carla és començar a fer productes que posarem a les xarxes que siguin com tutors perquè estiguem a casa vostra i pugueu seguir el que nosaltres us diem.

30:56

Si ens haurem de dormir mirant una pantalla a través de la xarxa. És una contradicció, això, eh? Escoltant l'Estivill. Escoltant l'Estivill, molt bé. Mauri, Mauri. Carla i Eduard Estivill, gràcies. Acabarem amb aquest Dreams de Cranberries, que segur que és un clàssic que us agrada, amb aquesta gran cantant que ens va deixar ja fa uns quants anys. Oi que sí que ens va deixar? Sí. Crec que sí que ens va deixar, sí, sí. I tornarem de seguida, després de les 11, amb l'Empar Moliner, que és una gran somiadora, i segur que també té ganes de respondre a algunes consultes dels clients.

31:25

Li donarem molts records, perquè és una gran seguidora

31:28

de l'Estivill. Ara us la trobareu, aquí fora. Gràcies a tots dos, que vagi molt bé. Fem una pausa i ara tornem al suplement.

31:32

Fins ara, adéu, Roger.

Àudios