El suplement

Eduard Voltas: "Les 'vibes' de Rufián transmeten que Catalunya i Esquerra se li han fet petites"

Durada: 10 min
10/10/2026
Analitzem les negociacions d'Esquerra per retenir Gabriel Rufián com a candidat per al proper 29 de novembre i també la invitació d'Ada Colau perquè se sumi al Front Ampli, amb Jaume Clotet, Eduard Voltas i Olga Ruiz.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:02

Sobre el que ha de passar Esquerra aquest cap de setmana. Eduard, Olga, Jaume. Bueno, el primer que jo els

00:06

diré als oients del suplement és la veritat, i és que no en tinc ni idea. No faré com alguns tertulians que fan veure que saben i que tenen contactes i que tal. No en tinc ni idea de què passarà. Ara bé, basant-me en el que els meus fills em dirien les vibes. El Gabriel Rufián és un polític que ja fa temps que a mi em transmet vibes que Catalunya se li ha fet petita i que Esquerra se li ha fet petita i que necessita més aquestes són les vibes que em transmet i si per tant m'he de refiar de l'instint. Diria que a ell el que li fa il·lusió, que no vol dir que és el que acabi passant, el que li fa il·lusió és el del Frente Amplio. És realment insòlita la situació. Jo crec que no havia vist mai una situació en què un candidat, un polític, pràcticament està com en el draft de la NBA a veure quin equip el fitxa, diguem-ne, no? Realment tothom li tira la canya públicament aquests dies. Sí, no? O sigui, és com si el Rodri, no? Si fitxo pel Barça o pel Madrid, perquè l'important sóc jo, sóc Rodri, no? I llavors aquí s'estan barallant per mi el Barça i el Madrid, però l'important sóc jo. O una estrella del rock and roll que decideix per on farà la gira i ha de triar si aquesta ciutat o l'altra però l'important és ell perquè sap que qui ven entrades és ell per tant no ho faré pronòstic per ser fidel al que he començat dient però sí que crec que les vibres que ell transmet són clarament que a Catalunya se li ha fet petita Olga.

02:06

Sí, les vibes són les vibres, com dius. Jo m'apunto més a l'estil Shakira, aprofitant que aquests dies la tenim de concert. Hi ha tantes coses per comentar referides al tema de Rufián. Començo pel Jordi Albert i després vaig a seguir el Rufián. Conec força bé el Jordi Albert i realment, dintre de les apostes que podia fer Esquerra, crec que és de les millors apostes. El que passa és que li falta temps. És a dir, jo crec que és una persona amb una empatia molt important, amb una forma de fer política molt pròxima, amb un tarannà personal que agrada molt amb el tracte de tu a tu, i crec que és una persona que pot fer un recorregut important a Esquerra, perquè s'allunya una mica d'aquella tradició dels polítics engolats, i vull dir, crec que és una persona molt adient per fer política en aquest país. A la vegada que molt

02:57

desconeguda pel públic general, a un mes i mig d'unes eleccions, on has de substituir Gabriel Rufián, que no hi ha polític més mediàtic, no a Catalunya, sinó a tot l'estat. Efectivament.

03:07

El que no va afegir és que li han fet la putada del. Ai, si li han fet la jugarreta del segle a en Jordi Albert, perquè és una persona que té una trajectòria molt potent esquerra, i clar, la posen, en principi, si les coses no surten bé, ni més ni menys que substituir a la persona més valorada de tot l'espectre polític actualment, com és en Gabriel Rufián, i a més a més amb totes les crítiques que hi haurien pel fet de deixar escapar Gabriel Rufián d'Esquerra, perquè això és una cosa mútua, és a dir, ell al final el que demana. Entenc que el que demana és tenir més poder de decisió i poder envoltar-se de qui ell cregui convenient per seguir l'estratègia que ell coneix millor segons el que crec que demana per tal de fer una estratègia a Madrid sota el parell d'Esquerra i aquí és on comencen els tires i afluixes amb el seu partit de totes maneres ara escoltava l'Eduard i diu perquè ell és el protagonista perquè ell és qui ven a entrades i l'escoltava amb molta atenció perquè és veritat. Perquè és veritat. És a dir, en aquests moments, si partim de la base que és un moment excepcional, que és un moment en què la política d'esquerres s'hi juga molt, que el projecte d'esquerres està absolutament trontollant, pendent d'un fil que no genera una il·lusió que fa anys generava. I, a més a més, intentem fer una mini-enquesta per persones no sospitoses de votar Esquerra Mai. Amb un tarannà no independentista i que et diguin si haguessis de votar un partit d'esquerres en aquests moments o un lideratge d'esquerres, quin seria? Jo et dic que hi ha moltes persones que et diran Gabriel Rufián. Perquè almenys I et diran el de sempre. Diu les coses a la cara, no es talla, té un llenguatge planer I que segurament si hi

04:45

ha una persona capaç, almenys de cara a aquestes eleccions, d'aglutinar i d'esbarallar totes aquestes confluències que conformen front ampli, que per qüestions d'ego i per com ha anat la política aquests últims anys no se suporten, malgrat que representen el mateix espai a l'esquerra del PSOE, pot ser aquest satèl·lit que cauria de fora, que és Gabriel Rufián. Per això també els interessa tant i Colau crec que per això fa aquest gest que fins i tot, amb aquesta declaració, després ho veurem, Jo interpreto que li cedeix el número 1, la candidatura.

05:22

Sí, jo crec que li està cedint la candidatura, però és que crec que realment és el moment. Vull dir, és que crec que si realment nosaltres, si realment la gent d'Esquerra s'ha de fer un sacrifici, un exercici de responsabilitat perquè al moment ho demana, perquè el que els demanem a l'Esquerra és que faci exactament el mateix, un exercici de responsabilitat.

05:44

Jaume Clotet. El que vol Gabriel Rufián és impossible, és a dir, jo crec que el que voldria, estic d'acord amb l'Eduard que ell el que voldria és anar, li agrada més, prefereix el Frente Ampli que Esquerra Republicana, només aniria per Esquerra Republicana si Esquerra Republicana es presentés a Catalunya com la marca, diguem-ho així, del Frente Amplio. I per tant, no es presentés aquí ni Sumar, ni Podemos, ni els comuns, ni ningú més, excepte una llista d'Esquerra Republicana encapçalada per ell per sumar després, posteriorment, en un front ampli de l'Esquerra Espanyola. Això Esquerra Republicana ni ho pensa fer, ni ho farà, perquè Esquerra diu una cosa que crec que té raó, Esquerra no és un partit de l'esquerra del PSOE. Esquerra és el partit de l'esquerra catalana en disputar amb el PSC en aquest paper. I, per tant, Esquerra ni pot ni ha de convertir-se en un partit més de l'esquerra del PSOE, que es diu moltes vegades als mitjans. Per tant, allò que el Rufián vol, jo crec que és impossible. Per tant, hi ha dues possibilitats. Que se l'embaini i vagi per Esquerra Republicana. I, per tant, a ulls de tothom. És un fracàs personal. Dos, que salti del vaixell d'Esquerra i encapçali a Barcelona, entenc jo, a la província de Barcelona, una llista amb vocació de ser líder de la cosa del front ampli, que no li aniria malament. El que passa és que jo crec que té ell unes perspectives electorals, un coneixement i una acceptació molt gran a Espanya. I a Catalunya també la té, evidentment, però potser no la té tant entre la gent que tradicionalment vota Esquerra Republicana. O sigui, la té, és el millor candidat possible, però també hi ha gent d'Esquerra Republicana de tota la vida que no és el millor candidat segurament per moltes coses, tot i reconèixer-li, evidentment, un grandíssim lideratge. I per tant. Sabrem demà el que passarà. Jo tampoc faré una predicció perquè ja està com un tema d'autodefensa personal, però és veritat que demà sabrem si guanya o perd ell a nivell personal. Després l'Oga diu una cosa que té raó parlant del candidat d'Esquerra que s'ha presentat a les primàries, el Jordi Albert. Albert. Del tema personal. És a dir, en una organització, la que sigui, és igual, una empresa o un partit polític, el tema personal hi fa molt. I aquesta setmana hem vist diputats d'Esquerra que han saltat de la llista veient coses amb una certa tensió, que demostrava una cosa que sap tothom també, que és que el grup parlamentari d'Esquerra, la relació personal és molt dolenta. Sí, a Madrid. I també amb la direcció d'Esquerra Republicana. Gabriel Rufián fa mesos o molts mesos que no va a les executives d'Esquerra Republicana sent el president del grup parlamentari de Madrid. I per tant, aquest tema sempre té un impacte. I per tant, segur que si finalment salta del vaixell també hi ha molt veient d'Esquerra que tot i voler-lo de candidat és, mira, ja està, matem aquest tema perquè és insufrible. Eduard.

08:19

Sí, lligant amb aquesta última part de la intervenció del Jaume, hi ha una cosa que s'ha d'entendre per analitzar tot això, i és que tot aquest espai que en diuen a la izquierda del PSOE és un espai que ha deixat de donar importància ja a les sigles, és a dir, canvien de sigles a cada elecció. Avui em dic Podemos, demà em dic Sumar, demà em dic tal, Comuns. En el fons és Esquerra Unida. Comuns, etcètera, i ja Izquierda Unida, ja no sé què. És a dir, és un mare magnum en què a cada convocatòria electoral són perfectament capaços de canviar de sigles, etcètera. És a dir, no estan administrant un patrimoni polític. És una mena de fugida endavant permanent de caràcter electoral. Esquerra Boligana és una altra cosa. Es un partit de 95 anys. És una institució. I els que dirigeixen Esquerra Republicana són conscients que estan administrant un patrimoni d'un país. És el partit del president Companys, és el partit del president Macià, és el partit més antic de Catalunya, més veterà, és un partit que d'aquí 95 anys hi vol ser. Sumar, no està pensant en d'aquí 95 anys. Ni 10 anys. Esquerra Republicana d'aquí 95 anys hi vol ser. Llavors, és una manera diferent de mirar-s'ho tot. I un partit així és molt difícil que es deixi vacilar. Per el que avui ven entrades, diguem-ne. Es resisteix més.

Àudios