El canvi que va fer popular Vinçon, la botiga de disseny que va tancar fa set anys
Ja fa set anys que va tancar, el 2015, però la icònica botiga Vinçon del passeig de Gràcia de Barcelona va deixar empremta. De fet, el dia que va abaixar les persianes definitivament, els últims compradors que s'hi van acostar confirmaven la seva tristesa amb frases com "a mi em costa llàgrimes", "em sento com si em prenguessin una part de la ciutat" o "em fa molta pena perquè soc una persona que estimo Barcelona i jo, pel passeig de Gràcia, ja no hi passejo, ja no em pertany".
Actualment, a l'espai que va ocupar Vinçon hi ha una botiga de roba, però Fernando Amat, expropietari i l'ànima que va convertir Vinçon en un local de referència, no hi ha tornat. "Hi passo pel davant, però ja no hi vaig, a dins", explica a "Els matins". I afirma: "Els dos o tres primers anys vaig patir una mica, però ara ja no... He canviat una mica de feina, i abans era un botiguer, però ara ja no passa res."
El llibre sobre la història de la botiga
Ara, el Museu del Disseny, en col·laboració amb l'editorial Tenov, ha recollit la història de la botiga (fins i tot abans que es convertís en el centre de referència del disseny a Barcelona) en un llibre. L'arquitecte Juli Capella, que en va fer la presentació, dimensiona la importància del negoci: "Era més que una botiga... Per a molts va ser una petita escola de disseny, per a d'altres un lloc de cultura (van fer més de 300 exposicions), per a d'altres un lloc on podies resoldre regals... o llistes de noces... Era moltes coses."
L'acte de presentació del llibre va tenir molta assistència, però la idea era fer "un acte poc protocol·lari, perquè aquestes coses, a Fernando Amat, no li agraden. Teniu molt de mèrit, d'haver-lo portat aquí! I això que va donar a la ciutat moltes coses, però ell senzillament volia que anessis a la seva botiga a comprar coses, ell és botiguer... i mercader".
Per Amat, la diferència és molt important: "El botiguer compra i ven, però té plaer quan compra. I és veritat. Vendre està bé, sí, i vius perquè vens, perquè funciona, però el plaer és comprar el que trobes. Aquests eren els mercaders". Per això, cap als anys 70 va voler donar un tomb a una botiga que no acabava de rutllar. Ho explicava en una entrevista del 2006: "No veníem absolutament res. I vam fer una reflexió que va ser un canvi important en nosaltres... Vaig decidir que, en lloc de comprar coses per als meus clients, que mai ensopegava què els podria agradar, passaria a comprar per a mi i, si no es venia, m'ho quedaria jo a casa meva i començaria a tenir un llum, una cadira, uns plats que m'agradessin".
I vist des del 2022, va ser un gir clau: "El que fèiem abans no funcionava, i a partir de fer això, va començar a funcionar, perquè la gent trobava el que li agradava. Va durar i durar..." Fins que es va acabar. Amat explica que "el 2008, no sé què va començar a passar, però cada vegada ens costava més pagar, cada vegada era més difícil seguir portant el ritme que ens agradava, i vam haver de plegar". Juli Capella apunta que "van sortir moltes alternatives, va arribar l'Ikea, van arribar propostes que reivindicaven el disseny com un element útil a la societat... L'alternativa era molt fàcil, vendre barrets mexicans i coses per als turistes, però de manera coherent va dir que només sabia fer això. Tancar va ser una decisió sàvia".
Les empremtes de Vinçon
Entre les coses en què Vinçon va excel·lir hi havia els aparadors que muntava ("un regal per a la ciutat, perquè eren exclusius, petites obres d'art", valora Capella) o les bosses per endur-se les compres. És el record que molta gent es va endur durant l'últim mes de vida de la botiga: "Va ser fantàstic! A mesura que veníem el que ens quedava (perquè cada dia fèiem una rebaixa, i ho vam vendre tot), omplíem els prestatges que quedaven buits amb bosses, i la gent s'enduia les bosses! Va estar molt bé. Va ser fantàstic!", celebra Amat.
Però, sobretot, Vinçon és un record: "Ja no existeix", lamenta Amat, "ni a internet... En queda un bon record, que va acabar bé, però va acabar. I no ho tornaria a fer... Les segones parts..." El secret de Vinçon va ser trobar coses boniques, però que també eren útils: "El disseny ha de funcionar", reclama Amat, i "si és bonic, millor". Ho completa Capella: "El que has de demanar a un objecte és que compleixi el que et diu... Si es diu obrellaunes, ha d'obrir llaunes. Si es diu bolígraf, que escrigui. És una bona definició del disseny".
