Durada: 58 min

Després d'un viatge ple d'històries i músiques, he volgut acabar amb un souvenir del figuerenc Pep Ventura. És "Per tu ploro", la famosa i emotiva sardana. La va escriure l'any 1872 després de la mort de la seva dona i és un homenatge ple de dolor i enyorança. Originalment, la composició era instrumental, escrita per a cobla, però anys més tard, el poeta Joan Maragall hi va posar una lletra que va contribuir a fer-la encara més coneguda. Aquesta lletra parla de l'amor a la terra catalana, dels records i de la nostàlgia, i avui moltes persones l'associem tant amb aquest sentiment patriòtic com amb el seu origen íntim i personal. Bon dia i benvinguts!

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a reflexionar sobre el pas del temps. Sant Agustí s'ho preguntava en les seves "Confessions" quan diu: "Si ningú no m'ho pregunta, ho sé; però si m'ho pregunten i ho vull explicar, ja no ho sé!" I és exactament això, estimats i estimades, el temps vola i parlem d'ell com si el veièssim, però passa i no sabem per on. Només sabem que el tenim dividit en segons, minuts, hores... però què mesurem quan mesurem el temps? I llavors per què el perdem i com deia el poeta, ens avorrim tant? Comença el viatge. Bon dia i benvinguts!

Durada: 58 min

Diuen els experts que Ulisses va inaugurar la psicologia com a diàleg íntim. Ell, què us he d'explicar, va ser un heroi que va lluitar durant deu anys a la Guerra de Troia i Homer explica que en alguna ocasió el plor es va apoderar d'ell i li va arrencar aquestes paraules: "Cor sigues pacient que en altres ocasions has patit cops més durs però has aguantat." I d'aquesta manera, aferrats a la nostra resistència i cridant a la calma, nosaltres vam dir les primeres paraules d'una llarga conversa íntima. Els directors Christopher Nolan i Theo Angelopoulos saben com portar-nos-hi! Comença el viatge d'avui. Bon dia i benvinguts!

Durada: 59 min

Avui he volgut començar el nostre tour particular amb aquest poema: "El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot (...)" Miquel Martí i Pol. I a partir d'aquí, música de tota mena, de tots els racons i de totes les èpoques! Comença "El gran tour"!

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular de cap de setmana ens porta per indrets molts diferents, però m'agradaria que ens prenguéssim aquest viatge amb una mica de calma. En aquests temps que corren ens fa falta una mica d'assossec. Aquesta paraula es remunta, segons el lexicògraf Joan Coromines, al llatí vulgar "sesicare", que significa f'er reposar i descansar'. I, després de donar-hi algunes voltes, l'he triat com a souvenir, per aquells que comenceu vacances, perquè ho tingueu en compte i no malbaretem el temps anant amunt i avall. Agafem-nos-ho amb calma, arribarem allà mateix!

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour de cap de setmana, entre altres destins, hem anat a l'"Estiu del 42". Sí, perquè aquell va ser un estiu diferent, dels que queden gravats per sempre. Això és el que ens explica aquesta pel·lícula de Robert Mulligan. Perquè va d'això: uns dies d'estiu que la innocència deixa pas als primers batecs de l'amor, al desig, a la pèrdua i aquell estiu un noi descobreix que créixer també vol dir aprendre a acomiadar-se dels somnis més purs. La música la va escriure Michel Legrand, i amb ella va guanyar l'Oscar d'aquell any.

Durada: 56 min

Avui encetem un nou horari d'"El gran tour". Aquest mes de juliol canviem la tarda pel matí i en lloc de dilluns a divendres, els caps de setmana. L'esperit és el mateix. I us asseguro que el souvenir no ens faltarà! Comença el viatge... Bon dia!

Durada: 54 min

Avui, en aquest darrer "Gran tour" de la temporada, entre altres destins, viatjarem amb "Picnic". Es tracta d'una obra de teatral de William Inge, estrenada a Broadway el 1953 i amb un èxit enorme: 477 representacions i el Premi Pulitzer de drama aquell mateix any, quan també es estrenar la pel·lícula. El més interessant és que el mateix Joshua Logan, que havia dirigit l'obra a Broadway, va dirigir també la pel·lícula. Inge escrivia sobre desig, repressió i frustració sexual, però al teatre això era més verbal; al cinema, amb William Holden i Kim Novak, es va tornar físic. La famosa escena del ball és gairebé la traducció perfecta del que Inge insinuava. La banda sonora la va escriure George Duning, un compositor molt important del Hollywood clàssic. I com a souvenir, "me'n vaig una estona de vacances"!

Durada: 54 min

Entre altres destins, aquest dijous, viatjarem a Baden-Baden, amb una carta que Brahms va escriure a Clara Schumann l'estiu del 1956. Tots dos hi passaven els estius, vivien no gaire lluny l'un de l'altre, però aquell any, ell va arribar una mica més tard. En una carta li diu: "Et veig al teu estimat jardí, i gairebé puc sentir l'aroma de les roses... El meu pensament vola cap a tu molt sovint, especialment quan el dia és bell i el cel és clar. Que bonic que és l'estiu quan s'està prop de la persona estimada, i com es fa de llarg quan s'està lluny."

Durada: 58 min

A la primavera del 1936 Serguei Prokófiev i Lina Llubera Codina, amb els seus dos fills, tornaven a Rússia. El músic era de l'opinió que un artista tard o d'hora ha de tornar al país d'origen. Aquesta decisió comportava que Lina abandonés la seva carrera artística per seguir la del seu home. La família Prokófiev s'instal·laven a Moscou i se submergien de ple en el drama que vivia la Unió Soviètica. L'any 1941, tres mesos abans de l'atac de Hitler a la Unió Soviètica, Prokófiev va ser evacuat, com altres destacats artistes, al nord del Caucas, i ella era arrestada.

Durada: 57 min

Aquest viatge ens portarà, entre altres destins, al desembre del 1823, quan Franz Liszt va arribar a París amb només 12 anys. Hi anava per intentar ingressar al prestigiós Conservatori de París però tot i portar una carta de recomanació del canceller austríac Metternich, el director de la institució, Luigi Cherubini, va rebutjar la seva inscripció perquè era estranger. Ell, el director, precisament de francès en tenia poc, però la fòbia als de fora, no se la va aplicar a ell.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb un poema de J.V. Foix. I ho he fet perquè ahir les campanes de l'església del meu poble tocaven a morts. Era per Jordi Madern i Mas, creador i impulsor de la Fundació J.V. Foix i que des del 1991 s'encarregava de conservar, difondre i gestionar tot el llegat literari de l'escriptor i poeta català i també gerent de la històrica Pastisseria Foix de Sarrià. Vinculat familiarment a Sant Llorenç de la Muga, diumenge el poble i familiars el van voler acomiadar. I després el nostre viatge ha seguit per altres camins, avui el de Bach, Stanford, Franck, Beethoven, i algun altre més! T'apuntes? Comença el "Gran Tour"!

Durada: 58 min

Aquest divendres, al club de lectura d'"El gran tour", he escollit "El vell i la mar", la novel·la del nord-americà Ernest Hemingway escrita el 1951 a Cuba. Va ser l'última gran obra de ficció escrita per Hemingway que es va publicar durant la seva vida. Explica la història del Santiago, un pescador cubà envellit que lluita amb un marlí gegant al corrent del Golf, a la costa de Cuba. Anys més tard, arribaria a la gran pantalla. És que la literatura també té la seva banda sonora. Com a souvenir, Martha Gellhorn, a qui Hemingway va dedicar "Per qui toquen les campanes?"

Durada: 57 min

Aquest dijous viatjarem amb una carta de la vídua de Bizet, Geneviève. Tenia 26 anys quan va enviudar, però li va quedar la gran popularitat del seu home i un fill de la parella, en Jacques. Va ser quan es va convertir en tot un personatge, una "salonnière" influent. El motiu era que, ja que no hi era ell, almenys la tenien a ella. I la carta què diu? Doncs haureu de fer el viatge.

Durada: 47 min

Anirem a l'estiu del 1893, quan Gustav Mahler va arribar per primera vegada a Steinbach am Attersee (Alta Àustria). Fugia de l'enrenou de la ciutat. El músic es va allotjar a una fonda i allà, en aquell entorn natural, s'inspiraria per acabar la seva Segona simfonia i compondre la Tercera i altres moltes cançons. L'estiu següent es va fer construir una caseta de fusta vora el llac. Allà hi trobaria la pau i el silenci per seguir component. (reemissió)

Durada: 55 min

Aquest viatge ens portarà, entre altres destins, a l'estrena "El somni d'una nit d'estiu", de Felix Mendelssohn. El músic havia quedat fascinat per l'obra de Shakespeare i va compondre l'obertura quan només tenia disset anys, inicialment com a obra per a piano a quatre mans, i més tard la va orquestrar. L'obra gira al voltant d'alguns dels grans temes propis del solstici d'estiu: la nit de Sant Joan (i el midsummer europeu) i les festes antigues del solstici.