Durada: 50 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que va escriure una nena, de nom Phyllis, al científic Albert Einstein. Ella i els seus companys de la classe de catequesi, de sisè de primària, tenien un dubte i la Phyllis, en nom de tots, li adreça una carta amb la pregunta: resen els científics? La resposta no es va fer esperar: "Benvolguda Phyllis, intentaré contestar a la teva pregunta de la manera més senzilla [...]!" Com a souvenir, la visita d'Einstein a Barcelona el 1923.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Lucca. Ho hem fet amb Domenico Vincenzo Maria Puccini nascut en aquesta ciutat el 1772. Ell va ser un compositor italià i provenia d'una família, d'una saga de músics de la Toscana que inclou músics de cinc generacions. El seu avi era Giacomo Puccini el Vell i ja era compositor i organista a la catedral de Lucca, igual que el seu pare. El seu fill Michele també va compondre, i el seu net va ser el famós compositor d'òpera Giacomo Puccini. Però la història un cop més l'ha oblidat a ella, Iginia. Què qui era? Doncs la germana organista i monja de la família. Si vens, t'ho explico!

Durada: 50 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a París, a principis del 1830. Aleshores, Hector Berlioz tenia 26 anys i continuava experimentant sacsejades psíquiques a la vida gens plàcida del compositor arxiromàntic, però aquella li va canviar la vida i també la història de la música: "Acabo de submergir-me en una passió interminable i insaciable", escriu a un amic. "Ella continua a Londres i, no obstant, la sento a prop." "Ella" era Harriet Smithson, una actriu irlandesa de Shakespeare de modestos dots professionals però considerable magnetisme personal i que el músic havia vist pels teatres parisencs. I "ella" va ser la guspira que va encendre la gènesi de la "Simfonia fantàstica", que descriu el primer amor de Berlioz dirigit cap a Harriet. El nou concepte de Berlioz sobre fins on es podia arribar a la música dramàtica sense recórrer a un text vocal va provocar al seu dia una polèmica considerable. Però anem a pams...

Durada: 53 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'Argentina. Ho hem fet amb un compositor cubà, Ernesto Lecuona, i la seva "Rapsodia argentina", escrita el 1937 durant una gira del músic a Buenos Aires. Com a souvenir, hem recordat el cantant de tangos més famós de tots els temps, mort ara ha fet noranta anys en un accident d'aviació: Carlos Gardel.

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una novel·la epistolar francesa escrita el 1835 per Théophile Gautier, quan tenia 23 anys, "Mademoiselle de Maupin". Operant com una mena de manifest, aquest text és cèlebre pel seu prefaci, anomenat "Art per art", on Gautier fustiga les visions moralistes i utilitàries de la literatura i defensa aferrissadament el romanticisme: "Renunciaria abans a les patates que a les roses." La música l'ha escollida el mateix Gautier, un gran entès en el tema. T'ho explico.

Durada: 55 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de l'escriptor nord-americà Mario Puzo, autor de la novel·la que el va consagrar a la fama, "El padrí". La va escriure el 1969 i un any més tard, veient la fama que havia aconseguit, va voler portar-la al cinema. El que tenia clar és que el protagonista havia de ser el gran Marlon Brando. La carta l'hi escriu el gener del 1970 i allà li exposa que ell ha de ser Vito Corleone. A partir d'aquí, ja ho sabeu, Brando guanyaria un Oscar per aquella interpretació, que no es va dignar a anar a recollir. Però anem a pams... Per cert, la música també tenia clar que havia de ser del gran Nino Rota.

Durada: 55 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un compositor injustament oblidat, Piero Piccioni. Va ser pianista, compositor, pel damunt de tot de bandes sonores --en va escriure a prop de 300--, tot i que també va escriure ballet, música orquestral i música per a la televisió i per a la ràdio, perquè ell havia començat en una ràdio. De fet, es va introduir al món del cinema perquè era advocat. Sí, sembla enrevessat, però no ho és, és meravellós! I, a més, la seva música et proporciona nostàlgia feliç, com diuen els japonesos: "natsukashii"!

Durada: 53 min

Avui comencem el nostre tour particular amb un poema del brasiler Carlos Drummond de Andrade: "Cal salvar el país, / cal creure en Déu, / cal pagar els deutes, / cal comprar una ràdio [...]. Cal viure amb els homes, / cal no assassinar-los, / cal tenir mans pàl·lides / i anunciar la fi del món." Comença el viatge! (Aquest programa és una reemissió.)

Durada: 47 min

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens porta a l'estiu del 1893, quan el compositor Gustav Mahler va anar a passar una temporada amb la seva germana Justine i una amiga íntima de la família a la "fonda de les muntanyes de l'infern". On era, què hi va anar a fer, quina música escriuria? Fes el tour i ho sabràs!

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar amb un llibre que posa de manifest que som el que parlem. Paraules i més paraules que ens fan descobrir qui som i d'on venim! Val la pena que paris l'orella.

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta preciosa que Frederic Chopin escriu a la seva germana poc abans de morir. Ella es diu Ludwica i era la seva germana gran, la seva confident, la seva mestra i la persona que sempre va tenir al seu costat encara que fos en la distància. En aquesta carta el músic li demana que viatgi a París sens falta!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat a un personatge, un músic que injustament ha estat oblidat i en el seu moment, fins i tot, arraconat, fins al punt que va deixar Catalunya i va posar rumb a Buenos Aires. Ell, entre altres coses, va ser professor de piano del conservatori del Liceu. mestre director de la Societat Coral Euterpe, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, director de la recentment creada Banda Municipal de Barcelona i el mateix any també de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona. Per cert, el 1880 havia guanyat un certamen musical entre 67 partitures aspirants al premi. La lletra la va escriure Jacint Vardaguer: era el "Virolai". Però tot es va girar: el 1896 va començar una campànya de descrèdit en contra seva i es va veure obligat abandonar el seu país. Va escollir Buenos Aires, on va morir setze anys després. Es deia Josep Rodoreda.

Durada: 54 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a la ciutat de Nova York, el 14 de desembre del 1918. Hi anem per assistir a l'estrena de "Gianni Schicchi", de Puccini. El personatge havia existit. Sí, era un florentí del segle XIII i Dante es va inspirar en ell per escriure la "Divina Comèdia". I Puccini? Ah! Puccina. T'ho explico!

Durada: 1 h 2 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb "Il Porco Rosso". El seu nom veritable és Marco Pagot, famós a l'Adriàtic amb el sobrenom "Porco Rosso", degut a la seva aparença porcina causada per una maledicció, i com a pilot d'un hidroavió de color vermell. És una pel·lícula d'animació japonesa de Hayao Miyazaki amb música de Joe Hisaishi. Per cert, ell també té un pseudònim i és "Quincy Jones". Per què es diu així? Doncs hauràs de fer el viatge.

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destinacions, ens fa viatjar amb la lectura d'un llibre del Renaixement, del pensador i humanista italià Giovanni Pico della Mirandola. Es tracta del "Discurs sobre la dignitat humana", un text del 1486 que s'ha convertit en un clàssic i on Pico formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrepància, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferència. Val la pena, us ho asseguro!

Durada: 55 min

Avui, el nostre tour particular ens ha fet viatjar seguint una carta que el rei del rock-and-roll, Elvis Presley, va enviar al president Richard Nixon. I què li deia? Doncs val la pena que ho escolteu bé perquè les coses no canvien gaire. Per cert, la cançó que interpreta Elvis està basada en una peça anomenada "Plaisir d'amour", una cançó d'amor francesa escrita el 1784 per Jean-Paul-Égide Martini, un compositor francès d'origen alemany.