Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins ens ha fet viatjar amb un músic pràcticament oblidat, Nicola Matteis. Nascut cap al 1650, l'anomenaven "El Napolità", i per això podem deduir que va néixer en aquesta ciutat. Va passar gran part de la seva vida a Anglaterra, encara que no se sap del cert quan s'hi va instal·lar. Es té la certesa que vivia a Londres el 1687. En qualsevol cas, va ser al país anglosaxó on va desenvolupar la seva carrera com a intèrpret de violí i guitarra. També va escriure quatre llibres amb les seves composicions, els dos primers per a violí i continu. Apreciat pel públic anglès, una crítica deia: "L'actitut de Matteis era singular, però expressava tot el que es podia escoltar a l'Anglaterra d'abans. Els seus cops d'arc, els seus vibratos, tot el seu estil era sorprenent. Quan va arribar a Anglaterra era molt pobre, però no més que orgullós". La seva música, injustament oblidada, no us deixarà indiferent.

Durada: 56 min

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a un cinema molt particular, el Cinema Paradiso. En realitat el nom era "Nuovo Cinema Paradiso", una pel·lícula del 1988 escrita i dirigida per Giuseppe Tornatore. L'acció té lloc a un poblet de Sicília, després de la II Guerra Mundial i explica els records d'un nen, en Totò, que passarà el seu temps lliure al cinema local del poble, anomenat Paradiso. A més de veure les pel·lícules hi va per estar amb el projeccionista, l'Alfredo, que li ensenya tot el que sap sobre el cinema i la seva feina, fins al punt de convertir-se en el seu gran i fidel amic. La banda sonora la va posar el gran Ennio Morricone.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un concert d'un dels grans virtuosos del piano. Fundador del conservatori de Sant Petersburg, ell mateix va ser professor i rector dues vegades, va ser admirat com a pianista i també pel seu art en el camp de la composició i direcció. Era rus i es deia Anton Rubinstein.

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens proposa viatjar amb Marco Polo. Tenia 17 anys quan, el 1271, va sortir de Venècia --era venecià--i va emprendre un viatge cap a Orient. No anava sol, l'acompanyaven el seu pare i un oncle. Al cap d'un temps, la descripció de tot el que va viure, en forma de llibre, meravellaria el món occidental. Si veniu, ho viurem junts!

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a les melodies de posta, a una carta, la que Frederic Mompou va escriure a una altra pianista i compositora, Montserrat Campmany. Aleshores ell tenia 33 anys i ella, 27, i estaven en un moment vital i professional diferent. Per què? Doncs haureu de fer el viatge, a París, per cert, al 4 de maig del 1926.

Durada: 1 h

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema: "Totes havíem de ser reines, de quatre reines sobre el mar, Rosalia amb Efigènia i Lucila amb Soletat. Dels quatre regnes, dèiem, indubtables com l'Alcorà, que per grans arribarien fins al mar (...)", de Gabriela Mistral. A partir d'aquí ens hem endinsat en aquest inabastable univers musical i hem arribat, entre altres destins, fins a l'Illa dels Oblidats, en aquest cas oblidada. No us decebrà!

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb música de Mozart, amb el seu Concert per a piano n. 16. El va escriure establert a Viena, tenia 28 anys. Necessitava sempre material per tocar a les seves acadèmies musicals (un terme de finals del segle XVIII per als concerts), perquè no només era el compositor sinó també l'intèrpret estrella i, a més a més, el brindis de la capital imperial.

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Ripollès. Ho hem fet amb "El club de lectura del Gran Tour" però, avui, en lloc de llibre, hem viatjat amb una revista. Acaba de néixer. No té ni un mes de vida. La vaig descobrir anant per aquests mons de Déu per Setmana Santa, en un quiosc del Ripollès. El títol em va atraure. Es diu TAGA. És una petita joia. Tota ella, des del contingut, a l'edició i el seu perquè: "Així com la muntanya del Taga uneix les valls de dos rius, el Ter i el Freser, volem que aquesta revista parli de les dues cares de la natura: la salvatge i la domèstica (...)". L'escriptora barcelonina Mònica Pagés Santacana, arrelada ja fa uns anys en aquesta comarca, n'és l'ànima, junt amb Carla Escarrà i Marta Barceló. Taga segueix els passos de la natura i ho farà trimestralment, inspirant-se amb els seus quatre elements. Llarga vida a la muntanya i a inciatives valentes i nobles com la revista Taga.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de la meravellosa poeta italiana Alda Merini. La va escriure a un dels seus psiquiatres mentre estava reclosa, seguint tractaments d'electroxocs i de pastilles que la deixaven estabornida. Va passar més de vint anys, amb entrades i sortides, en psiquiàtrics, anys que va viure separada de les filles i del seu home; anys de profunda solitud: "Sortir-ne viva va ser un miracle, s'hi entrava per morir." Algú ha dit que patia "bogeria d'amor" i que la va acompanyar durant tota la vida. Els seus poemes reconeguts i venerats van fer que fos nominada diverses vegades per al Nobel de Literatura (que no va aconseguir mai).

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour l'hem dedicat a la festa de Sant Jordi, com no podia ser d'altra manera! He preparat un viatge molt adient per a aquesta diada, ple de llibres, poemes, roses, princeses, dracs i fins i tot quadres! Ah, i amb la música com a protagonista.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit en tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor (...)", Joana Raspall. A partir d'aquí tot ha anat com una seda!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat sota el cel de París, tal com el va viure un jove Josep Pla: "La calma d'alguns barris, la callada solitud tan lliure d'alguns meublés, l'abundància de llibreries, de biblioteques. La vida literària m'apassiona...!" I de fons, música de Ravel.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'he pensat a mida per a aquest dia. Hi trobem música de tota mena; alguna, pensada per a l'ocasió! Quina? Vine i t'ho explico.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Roma amb Allegri i Mozart. Hi hem anat amb un Mozart de catorze anys, el que va protagonitzar una història més de la seva genialitat. Va ser un dimecres de Setmana Santa. Com a souvenir, la processó del xurro. És una parada més del viacrucis que els turistes fan per Barcelona. Té lloc cada dia en un local cèntric on hi ha l'esmentada parada. Van a comprar xurros, a saber coses dels xurros, a mullar el xurro i a fotografiar-se amb el xurro, mentre el guia els hi explica, amb totes les llengües possibles, les virtuts del xurro. Una processó laica, antiestètica i poc saludable, però a ells, com babaus, només els hi falta anar de genolls per la vorera! A més, alguns venen a buscar els orígens del xurro sense saber que ve de la Xina! Una menja del s. XII.

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un músic que va passar gran part de la seva vida a l'exili, a París. Havia fugit amb el seu fill travessant els Pirineus amb només un equipatge, les seves partitures. Desarrelat de la seva terra, nostàlgic del passat i desesperançat del futur del seu país, va bolcar els seus anhels en la música. El trajecte l'hem fet amb el seu conegut Concertino per a guitarra. De fet, hem anat a l'estrena d'aquest concert. Ell era entre el públic. Va ser París. Es deia Salvador Bacarisse.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Pau Casals i un dels seus somnis. El mestre somniava "que el seu país i els homes i les dones que cada dia passaven hores i hores treballant en fàbriques, magatzems, botigues, oficines... tinguessin l'oportunitat de fer música i formar part del panorama musical". Com? Fundant una associació pensada exclusivament per a ells, feta a mida. Naixia així, el 1926, l'Associació Obrera de Concerts.