Avui al nostre particular tour, entre altres indrets, anirem a rescatar de l'oblit una formació. Sí, l'anomenada Institut Orquestral. La seva presentació pública va tenir lloc el 6 de maig del 1934, al Palau de Projeccions de Montjuïc, a Barcelona, i es tractava d'una orquestra que era molt més que això perquè unia ensenyament musical, interpretació i cursos per adquirir la pràctica i la tècnica necessàries per formar part d'una orquestra. La formaven membres de l'Associació Obrera que havia fundat Pau Casals el 1926: sabaters, pintors, xofers, enquadernadors, empleats de ràdio, impressors, sastres, barbers, empleats de banca, torners, fusters i fins i tot algun jubilat.
ESCOLTA-HO ARA

Com cada dimarts, entre altres destins, anirem d'estrena. En aquesta ocasió va tenir lloc en el primer Festival del Teatre de Bayreuth, el 17 d'agost del 1876. Aquell dia, en aquell indret, s'estrenava "El crepuscle dels déus", l'últim dels quatre drames musicals èpics que constitueixen la tetralogia de "L'anell del Nibelung", de Richard Wagner. Com a souvenir sabrem el perquè d'aquell famós teatre de Bayreuth que es va construir expressament per a les òperes de Richard Wagner i que es va inaugurar el 1876!

Avui, entre altres destins, viatjarem a la Barcelona de mitjans del XIX, per rememorar un lloc que va obrir al públic el 19 d'abril del 1853. Estava situat a la dreta del passeig de Gràcia i es deia Els Camps Elisis. Durant uns quants anys llargs va ser el lloc d'esbarjo més luxós i majestuós de Barcelona. Ho era pels seus salons, el seu teatre, també pels jardins extraordinaris que l'embolcallaven, un espai de lleure on el públic podia gaudir de bona música, de bon teatre i a més a més participar en activitats lúdiques que tenien lloc als jardins, amb funcions i atraccions, com veritables parcs europeus.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat un llibre del club de lectura d'"El gran tour". És del badaloní Joan Rosàs i porta per títol "Paret mestra". Unes reformes a la casa pairal són el punt de partida d'aquest llibre perquè a poc a poc aniran aflorant els records i totes les vides que hi han viscut. En el transcurs d'un dia, l'autor ressegueix totes les èpoques, explorant en detall la masia i alguns aspectes de la seva humil anatomia, però també aprofundint en trets i tradicions que acompanyen la vida rural. Com a souvenir "el mestre de senys". Té a veure amb el llibre i us agradarà molt, moltíssim!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta, plena de reflexions, que el compositor i químic Aleksandr Borodín va escriure a una amiga. Entre altres coses, li diu: "A tot home, més o menys egoista, li agrada parlar d'ell mateix. I com que jo soc un home, no estic exempt d'aquest defecte i començaré, doncs, parlant-li de mi." L'amiga és Ivanova Karmalina, una cantant i moltes coses més, algunes relacionades amb el Grup dels Cinc rus i que descobrireu si feu el viatge. No us decebrà!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a l'Illa dels oblidats, com cada dimecres. Aquesta setmana he rescatat de l'oblit dos germans valencians. Ell, Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra; ella, Amparo Iturbi Báguena, pianista. Junts s'embrancarien en una aventura americana, i van fer diverses aparicions en pel·lícules de Hollywood. Havien nascut poc abans d'acabar el s. XIX i tots dos van morir a Los Angeles. Els coneixeu?

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, i com cada dimarts, ens convida a una estrena, que ens porta al dia 27 d'octubre del 1919, al Queen's Hall de Londres, amb la Simfònica de Londres i Felix Salmond com a solista, però és que, a més a més, ens fa viatjar quaranta-tres anys després d'aquesta estrena per reviure aquesta música com si fos la primera vegada. Em refereixo quan, una adolescent de disset anys, Jacqueline du Pré, donava un impuls d'àngel a la partitura. Em refereixo al Concert per a violoncel, op. 85, d'Edward Elgar.

Entre altres destins anirem a Castelcuto, un poble sicilià on té lloc, durant la Segona Guerra Mundial, la trama del film "Malèna". Ella és una dona bella, bellíssima, i esdevé objecte de desig i enveja entre els habitants del poble. Un adolescent observa amb fascinació com Malèna pateix rumors, soledat i injustícies, i també es mostra la hipocresia social, la guerra i el pas de la innocència a la maduresa. La música la va escriure Ennio Morricone. Com a souvenir, "les femmes tondues" ("les dones rapades"). Té molt a veure amb la parada!

Avui "El club de lectura" d'"El gran tour", entre altres destins, ens fa viatjar amb Carles Fages de Climent i la seva "La balada del sabater d'Ordis". Es tracta d'un llibre de poemes de l'escriptor empordanès publicat l'any 1954. L'obra se situa al poble d'Ordis, a l'Alt Empordà, on havia viscut i mort un sabater que, després de veure la mort del seu fill i l'abandonament de la seva dona, va perdent el cap. El sabater va existir, es deia Anton Iglesias. Hi ha gent gran de la comarca que recordava que, quan feia tramuntana, es col·locava a un cantó de la Rambla de Figueres i dirigia el vent com si fos una orquestra: "Parteix pel mig aquella tosca canya i en fa una creu que endinsa un pam al sol." La banda sonora us sorprendrà!

Entre altres destins, anirem a l'estiu de l'any 1812, quan Beethoven escriu una de les seves cartes més famoses i enigmàtiques. És la carta dirigida a l'estimada immortal: La carta acaba dient: "Sempre teu, sempre meva, sempre nostre. L." No queda clar a qui va dirigida, encara avui és un misteri, però mostra la seva vida sentimental complicada en paral·lel a una etapa creativa molt productiva. Aquesta carta coincideix temporalment amb la composició de la Simfonia número 7. Com a souvenir, parlem de "Les lletres de Beethoven" que es van editar a Catalunya l'any 1927, amb motiu del centenari. Estan escrites en català i són les seves cartes. És que aleshores en deiem lletres, de les cartes! En parlem!

Avui al nostre particular viatge, ens porta, entre altres destins, a finals del Renaixement, a la ciutat italiana de Ferrara, quan un grup de dames cortesanes enamoraven tots aquells que les sentien cantar. Eren les conegudes com el Concerto delle donne, un conjunt vocal femení, i més endavant també de ball, que revolucionaria el paper de la dona en la música professional.

El nostre particular tour ens farà viatjar, entre altres destins, cap a "El cant de les estrelles" d'Enric Granados. Tot i el grandíssim èxit que va obtenir el dia de l'estrena, l'11 de març del 1911, l'obra va desaparèixer. Granados no va publicar la partitura i ni ell ni cap altre pianista van tenir ocasió de tornar a interpretar-la. Després de la mort del mestre, només cinc anys més tard d'aquella estrena, els diversos manuscrits de l'obra van descansar a l'arxiu familiar fins que l'any 1938 un dels fills de Granados va rescatar-la de l'oblit, però tot van ser problemes. Si voleu, us ho explico!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a viatjar amb la mítica sèrie d'aventures i ciència-ficció "Star Trek". La idea parteix del s. XXIII, imaginant un futur en què la humanitat ha superat guerres i divisions per explorar l'univers de manera pacífica. A bord de la nau Enterprise, una tripulació diversa recorre nous mons buscant coneixement i contacte amb altres civilitzacions. Amb reflexions ètiques sobre el poder, la guerra, el racisme i la tecnologia, la sèrie planteja valors com la cooperació, la diversitat i el progrés científic dins de la Federació Unida de Planetes. Reflexionarem sobre el futur de la humanitat i la consciència constant dels riscos humans. "Llarga vida i prosperitat".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens acosta a "Nagori", que significa literalment l'empremta de les onades, i designa en japonès la nostàlgia de la separació i, en particular, la nostàlgia de l'estació que acaba, que ens deixa. Viatjarem amb aquest llibre de la japonesa Ryoko Sekiguchi i també reflexionarem al voltant d'un pensament de l'escriptor mallorquí Biel Mesquida: "Fer memòria": "Vull fer la vida lenta perquè passin els dies sense témer-se'n amb la serenitat de les estacions que arriben justes en cada cicle amb l'humus de la memòria alimentant-les sense treva". Què ens fa diferents?

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a les melodies de posta. En concret, a l'octubre del 1910, quan l'escriptor Lev Tolstoi, que en aquell moment tenia 82 anys, va escriure la darrera carta a la seva dona, Sofia, també escriptora, a més de la seva transcriptora, traductora, editora, agent literària i mare dels tretze fills que van tenir i que ella va educar. Li deia: "He decidit fer ara el que volia fer fa temps: marxar. Com els hindús, que, quan han arribat als 60 anys, se'n van a un bosc; com cada home vell i religiós que vol consagrar els darrers anys de la seva vida a Déu i no a les bromes, als jocs de paraules, a les xerrameques (...)".

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat per diferents ciutats d'Itàlia per acabar a Venècia. Durant els segles XVI i XVII va ser segurament la capital de la música i les arts, i un dels càrrecs més cobejats sabeu quin era? Doncs el de mestre de capella a la basílica de Sant Marc. Seguint Giovanni Legrenzi, un dels compositors clau de la música barroca italiana, sabrem la seva importància i la del càrrec, un dels més prestigiosos, musicalment parlant, en l'Europa d'aquell moment. Com a souvenir, us proposo unes històries i unes músiques que us agradaran, i molt, que ens coneixem!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la Música per a un funeral maçònic, KV 477, de Mozart. Escrita per a un servei maçònic celebrat el 17 de novembre del 1785 en memòria de dos germans maçònics del compositor i membres de l'aristocràcia vienesa. Aquest serà el pretext també per endinsar-nos en l'organització maçònica de la qual Mozart va ser membre durant els últims set anys de la seva vida i que va jugar un paper molt important. Com a souvenir us he portat "La Martiniana", una cançó mexicana que parla de la mort però des d'una perspectiva completament diferent.