Durada: 54 min

Avui, en aquest darrer "Gran tour" de la temporada, entre altres destins, viatjarem amb "Picnic". Es tracta d'una obra de teatral de William Inge, estrenada a Broadway el 1953 i amb un èxit enorme: 477 representacions i el Premi Pulitzer de drama aquell mateix any, quan també es estrenar la pel·lícula. El més interessant és que el mateix Joshua Logan, que havia dirigit l'obra a Broadway, va dirigir també la pel·lícula. Inge escrivia sobre desig, repressió i frustració sexual, però al teatre això era més verbal; al cinema, amb William Holden i Kim Novak, es va tornar físic. La famosa escena del ball és gairebé la traducció perfecta del que Inge insinuava. La banda sonora la va escriure George Duning, un compositor molt important del Hollywood clàssic. I com a souvenir, "me'n vaig una estona de vacances"!

Durada: 54 min

Entre altres destins, aquest dijous, viatjarem a Baden-Baden, amb una carta que Brahms va escriure a Clara Schumann l'estiu del 1956. Tots dos hi passaven els estius, vivien no gaire lluny l'un de l'altre, però aquell any, ell va arribar una mica més tard. En una carta li diu: "Et veig al teu estimat jardí, i gairebé puc sentir l'aroma de les roses... El meu pensament vola cap a tu molt sovint, especialment quan el dia és bell i el cel és clar. Que bonic que és l'estiu quan s'està prop de la persona estimada, i com es fa de llarg quan s'està lluny."

Durada: 58 min

A la primavera del 1936 Serguei Prokófiev i Lina Llubera Codina, amb els seus dos fills, tornaven a Rússia. El músic era de l'opinió que un artista tard o d'hora ha de tornar al país d'origen. Aquesta decisió comportava que Lina abandonés la seva carrera artística per seguir la del seu home. La família Prokófiev s'instal·laven a Moscou i se submergien de ple en el drama que vivia la Unió Soviètica. L'any 1941, tres mesos abans de l'atac de Hitler a la Unió Soviètica, Prokófiev va ser evacuat, com altres destacats artistes, al nord del Caucas, i ella era arrestada.

Durada: 57 min

Aquest viatge ens portarà, entre altres destins, al desembre del 1823, quan Franz Liszt va arribar a París amb només 12 anys. Hi anava per intentar ingressar al prestigiós Conservatori de París però tot i portar una carta de recomanació del canceller austríac Metternich, el director de la institució, Luigi Cherubini, va rebutjar la seva inscripció perquè era estranger. Ell, el director, precisament de francès en tenia poc, però la fòbia als de fora, no se la va aplicar a ell.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb un poema de J.V. Foix. I ho he fet perquè ahir les campanes de l'església del meu poble tocaven a morts. Era per Jordi Madern i Mas, creador i impulsor de la Fundació J.V. Foix i que des del 1991 s'encarregava de conservar, difondre i gestionar tot el llegat literari de l'escriptor i poeta català i també gerent de la històrica Pastisseria Foix de Sarrià. Vinculat familiarment a Sant Llorenç de la Muga, diumenge el poble i familiars el van voler acomiadar. I després el nostre viatge ha seguit per altres camins, avui el de Bach, Stanford, Franck, Beethoven, i algun altre més! T'apuntes? Comença el "Gran Tour"!

Durada: 58 min

Aquest divendres, al club de lectura d'"El gran tour", he escollit "El vell i la mar", la novel·la del nord-americà Ernest Hemingway escrita el 1951 a Cuba. Va ser l'última gran obra de ficció escrita per Hemingway que es va publicar durant la seva vida. Explica la història del Santiago, un pescador cubà envellit que lluita amb un marlí gegant al corrent del Golf, a la costa de Cuba. Anys més tard, arribaria a la gran pantalla. És que la literatura també té la seva banda sonora. Com a souvenir, Martha Gellhorn, a qui Hemingway va dedicar "Per qui toquen les campanes?"

Durada: 57 min

Aquest dijous viatjarem amb una carta de la vídua de Bizet, Geneviève. Tenia 26 anys quan va enviudar, però li va quedar la gran popularitat del seu home i un fill de la parella, en Jacques. Va ser quan es va convertir en tot un personatge, una "salonnière" influent. El motiu era que, ja que no hi era ell, almenys la tenien a ella. I la carta què diu? Doncs haureu de fer el viatge.

Durada: 47 min

Anirem a l'estiu del 1893, quan Gustav Mahler va arribar per primera vegada a Steinbach am Attersee (Alta Àustria). Fugia de l'enrenou de la ciutat. El músic es va allotjar a una fonda i allà, en aquell entorn natural, s'inspiraria per acabar la seva Segona simfonia i compondre la Tercera i altres moltes cançons. L'estiu següent es va fer construir una caseta de fusta vora el llac. Allà hi trobaria la pau i el silenci per seguir component. (reemissió)

Durada: 55 min

Aquest viatge ens portarà, entre altres destins, a l'estrena "El somni d'una nit d'estiu", de Felix Mendelssohn. El músic havia quedat fascinat per l'obra de Shakespeare i va compondre l'obertura quan només tenia disset anys, inicialment com a obra per a piano a quatre mans, i més tard la va orquestrar. L'obra gira al voltant d'alguns dels grans temes propis del solstici d'estiu: la nit de Sant Joan (i el midsummer europeu) i les festes antigues del solstici.

Durada: 57 min

Aquest dilluns, entre altres destins, viatjarem amb una invitació del dramaturg Henrik Ibsen fins al compositor Edward Grieg. Ibsen li va demanar una música incidental pel seu drama en vers "Peer Gynt". Encara que els dos homes estaven temperamentalment allunyats, el dramaturg li parla en una llarga carta dels seus plans per posar finalment en escena la seva obra amb música d'ell. Grieg ho va acceptar amb gust, imaginant que compondria només la música que Ibsen indicava a la seva carta. Però tot va agafar una altra volada! Com a souvenir, Estate!

Durada: 57 min

Aquest divendres, al "Club de lectura" d'"El gran tour", he escollit una novel·la d'aventures. Va ser la primera obra de l'autor a aconseguir un èxit rotund i així iniciava la seva famosa sèrie de viatges extraordinaris basats en els avenços científics de l'època. L'autor és Jules Verne, la novel·la "Cinc setmanes en globus" (originalment "Cinq semaines en ballon") publicada el 1863.

Durada: 55 min

Aquest dijous, entre altres destins, viatjarem amb una carta de l'escriptor José Luis Borges. Ja gran, a punt de morir, escriu una carta que parla, entre altres coses, del periodisme i els periodistes: "No he llegit cap diari en tota la meva vida. El diari escriu ximpleries, quina importància té que un ministre viatgi o no? Les coses importants, al final, les acabes sabent d'alguna manera. Els diaris es fan per a l'oblit, els llibres per a la memòria."

Durada: 56 min

Entre altres destins, anirem a l'"Illa dels oblidats" amb Robert Stolz, compositor i director d'orquestra austríac, considerat una de les grans figures de l'opereta vienesa del segle XX. Va escriure operetes, cançons i nombroses bandes sonores per al cinema. Durant l'ascens del nazisme, va ajudar jueus i refugiats polítics a escapar-se d'Àustria i Alemanya, i finalment es va exiliar als Estats Units. Allà va continuar la seva carrera i va obtenir dues nominacions als Premis Oscars per la seva música. Després de la guerra, va tornar a Viena, on es convertir en una autèntica institució de la música lleugera vienesa.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular viatge ens portarà, entre altres destins, a l'estrena a Barcelona d'"El carnaval dels animals", de Camille Saint-Saëns. Va ser el 26 d'octubre del 1922. Feia un any que el mestre francès havia mort i Pau Casals, amb qui sempre va mantenir una excel·lent relació, el va voler homenatjar. L'estrena va anar a càrrec de l'Orquestra Pau Casals sota la direcció dels dos pianistes Blai Net i Rafael Gálvez. Perquè es tracta d'una partitura per a conjunt de cambra format per dos pianos, cordes, flauta, clarinet, xilòfon i harmònica de vidre (o celesta). El lloc va ser en el Palau de la Música Catalana. El mestre l'havia escrit el 1886 mentre estiuejava en un petit poble d'Àustria.

Durada: 56 min

Aquest dilluns, entre altres destins, viatjarem amb un dels cantants més cobejats de la història, Carlo Broschi. Va ser ell mateix qui es va batejar amb el nom artístic de Farinelli, agafat d'un magistrat i mecenes italià. Nascut en una família de la baixa noblesa, viatjarem amb ell. Si avui en parlem és perquè va passar a engruixir les llistes de castrats de la història. Com tots els altres nens va ser castrat per aconseguir mantenir la veu i arribar a ser una brillant i singular estrella de l'univers musical.

Durada: 54 min

Aquest divendres, al club de lectura del "Gran tour", he escollit el cèlebre poema i monòleg "Què és un petó?" (acte III), el moment culminant on Cyrano de Bergerac declara indirectament el seu amor a Roxana mentre ajuda el jove i apassionat Christian. Amagat en la foscor sota el balcó, Cyrano dicta a Christian les paraules exactes per conquerir-la, definint el petó com un jurament d'amor en miniatura i un pacte de l'ànima. Quina música li posarem com a banda sonora?