àudios

Durada: 1 h 2 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al món íntim i excels de la suite "Soledats tràgiques". És el títol de la música que ha acompanyat la lectura del llibre del divendres, que avui ha estat la novel·la filosòfica de Sartre "La nàusea". El títol de la suite prové d'una cita d'aquesta novel·la que va inspirar al seu compositor la concepció d'aquestes soledats. L'autor és el valencià de vint-i-vuit anys José Antonio Tolosa i la seva inspiració va ser, com diu ell, la seva pròpia experiència interna, amb la seva pròpia veu gèlida i sublim. Ell mateix és l'intèrpret d'aquest meravellós i curós treball. Com a souvenir us he portat "Venedors de fum"! Val la pena fer aquest viatge. Us ho asseguro!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema escrit des de la presó: "Tristes guerres, si l'empresa no és amor. Tristes, tristes. Tristes armes, si no són les paraules. Tristes, tristes. Tristos homes si no moren d'amors." Miguel Hernández. I hem agafat aire i hem començat el viatge sense presses!

Durada: 59 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha dut fins a Varsòvia. Hi hem anat per treure de l'oblit Ludomir Ró¿ycki, compositor, director d'orquestra, pedagog polonès i un gran dinamitzador de la cultura musical del seu país. De tot el seu catàleg d'obres hem escollit el concert per a violí, que Ró¿ycki va començar a escriure el 1944, però va haver de deixar el manuscrit enterrat al seu jardí quan es va veure obligat a fugir durant la insurrecció de Varsòvia. Descoberta anys més tard pels treballadors de la construcció, la partitura va acabar als arxius de la Biblioteca Nacional de Polònia. Com a souvenir avui us he portat "ressentiments històrics". El grec Plutarc, fa vint segles, en un dels seus assajos, avisava del perill que representen els governants obcecats a alimentar les rancúnies dels pobles.

Durada: 52 min

Avui el nostre particular viatge el comencem al segle d'or: "Trista cosa és no tenir amics, però més trist ha de ser no tenir enemics, perquè qui enemics no tingui senyal que no té, ni talent que faci ombra, ni valor que el temin, ni honra que el murmurin, ni béns que li ambicionin, ni cosa bona que li envegin." Baltasar Gracián. A partir d'aquí hem anat per diferents indrets amb músiques diverses i històries que ens han fet descobrir el que potser encara no sabíem, com la història de Dvorák i el seu Trio "Dumky", la seva estrena i el seu honoris causa. Seguim el viatge!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a Nova Zelanda, l'any 1851. Hi anem amb l'Ada, una dona escocesa vídua a qui el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granger. L'Ada, muda de petita, es comunica per mitjà del seu piano i amb el llenguatge de signes amb la seva filla. Però tot es capgira quan el seu home es nega de transportar el seu piano, que ha arribat amb vaixell fins casa, i l'abandona a la platja. Un colon amb tatuatges maoris i veí el compra, i demana a l'Ada que li ensenyi a tocar l'instrument; li proposa un curiós tracte per tal de recuperar-lo: ell li deixa tocar el piano i ella es deixa tocar per ell. Un drama romàntic i eròtic escrit i dirigit per Jane Campion i amb música de Michael Nyman: "El piano".

Durada: 57 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de l'escriptor badaloní Adrià Gual, "Puccini o la melodia perpètua" (Ed. Pont del Petroli) . Es tracta d'una novel·la en dos actes, dues jornades i dos narradors, on l'autor ens acosta a la figura enigmàtica, torturada, melangiosa i segons com, poc coneguda del músic italià. Amb il·lustracions que enriqueixen el text, aquest llibre és un dels molts que s'han publicat aquest any per commemorar el centenari de la mort de Puccini. Una novel·la que per damunt de tot parla i respira música.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a París, el dels escultors francesos Camille Claudel i Auguste Rodin. La jove escultura, 24 anys més jove que ell, va ser la seva alumne, gran col·laboradora i també amant i musa. Junts, durant anys, van viure i treballar amb una profunda complicitat artística. Però, de cop, tot es va esvair. Bé, només per a ella. Li esperaven trenta anys de reclusió en un sanatori mental. El motiu? Haver gosat ser artista. La música ens dona motius per explicar-ne la història.

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour el comencem amb un poema d'Alda Merini: "A qui em pregunta / quants amors he tingut / li responc que miri / als boscos per veure/ en quantes trampes han quedat / els meus cabells". És "Fugida de lloba". A partir d'aquí hem anat trobant diferents músics i músiques. Una és de la desconeguda Marie Bigot, nascuda el 1786 . La parada ens ha servit per esplaiar-nos amb ella i el seu llegat. El souvenir té a veure amb ella i Beethoven!

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a un poblet de Sicília. Hi hem anat per assistir a l'estrena de l'òpera "Cavalleria Rusticana", de Pietro Mascagni, i de retruc ens hem trobat amb la mort de Mary, la filla de Don Corleone de la pel·lícula "El padrí", de Francis Ford Coppola. Dues històries allunyades en el temps però amb el mateix ambient sicilià, el mateix intermezzo, i la mateixa frase final, només que canviant el protagonista: "Hanno ammazzato la figlia Maria". Ells l'han matat!

Durada: 57 min

Avui, entre altres destins, us proposo fer un tour per les muntanyes de Galícia. Hi anirem amb la música del compositor gallec Andrés Gaos, la seva Simfonia n. 2 i que el compositor va escriure des de la llunyania. Una evocació nostàlgica de la seva terra escrita des de l'Argentina. Com a souvenir us he portat "Rosa d'abril", una obra pòstuma per a veu i piano escrita per Gaos, l'any de la seva mort el 1959, i basada en un dels "Cantares gallegos" de Rosalía de Castro. Una obra plena de nostàlgia!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al mateix lloc on vam anar la setmana passada amb el Club de lectura: "La música com a pensament", de Mark Evan Bonds. I direu: "Per què?" Doncs perquè la setmana passada vaig cometre un error quan, parlant d'aquest llibre, vaig anunciar la Simfonia n.1 de Beethoven i va sonar la de Brahms. Les presses, quan hi ha dies de festa pel mig, no són bones companyes de viatge, però, en tot cas, això no és cap excusa. Ho sé gràcies a un oient, a qui direm Carles, que em va escriure un mail on amb molta amabilitat m'advertia de l'error. Reconèixer els errors i que hem ensopegat ens causa vertigen, com en aquest cas, però, segons com t'ho diuen et venen ganes de donar-li les gràcies i posar-hi remei. Discrepo de les actituds agressives que ens trobem sovint a les xarxes i de la violència d'envestir la gent amb autoritat moral. Com a souvenir "Les Meditacions", de Marc Aureli. Ajuden a reflexionar sobre el món que volem!

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema: "Tenir un fill, escriure un llibre, plantar un arbre o tastar el verí, matar un home, enamorar-se fins al deliri. (I potser publicar un llibre de versos coixos.) (...)" És de la mataronina Marta Pera Cucurell, qui es defineix com a barquera, traductora, poeta...! Amb música de Purcell com a música d'acompanyament, a partir d'aquí hem agafat aire i hem seguit per aquest inabastable univers musical i poètic. Un dels llocs ens ha deixat a París el 1928. Hi hem anat amb una carta que George Gershwin escriu a Nadia Boulanger: "Estimada senyoreta, soc a París i m'agradaria molt veure-la (...)". Què volia d'ella? Doncs hauràs de fer el viatge.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat a l'illa dels oblidats per recuperar una escriptora i música que participar activament en la vida cultural de la seva ciutat natal, Varsòvia. Havia nascut el 1807 i va ser la gran de quatre germans, tres noies i un noi. De tots, va ser la més propera al noi, Frédéric, i va esdevenir la seva confident i protectora de per vida. De petita, ella li va ensenyar a llegir i escriure en polonès i francès, i a tocar el piano. Ella també va escriure música, tot i que les seves composicions no s'han conservat. El precoç geni musical de Frédéric Chopin sempre va tenir el seu suport i, un cop mort, ella es va fer càrrec del seu llegat. Es deia Ludwika Chopin.

Durada: 54 min

Avui el nostre viatge ha començat amb uns aires de festa major molt particulars: "Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat. El dissabte ha fet neteja. El diumenge campaneja dins el cel esbatanat. És festa perquè ets bonica, i el món, tot sencer, somriu. Se sent, qui sap on, música d'un envelat d'estiu. És festa perquè t'estimo i em perdo dins els teus ulls." És "Festa major de tu", de Jordi Sarsanedas. Una manera, com una altra, de començar i celebrar un dia de festa. Per cert, per acabar, hem tret els gegants a fer un passeig per la ciutat!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular viatge l'hem començat amb Alfredo Rodrigues, conegut com a Marseneiro, un dels grans fadistes portuguesos. La lletra la va escriure la reina del fado, Amalia Rodrigues, i diu així: "Era la voluntat de Déu que jo visqui en aquesta ansietat, que totes les penes siguin meves, que la tristesa sigui tota meva era la voluntat de Déu. Quina estranya forma de vida té aquest cor meu, viu una vida perduda. Qui li devia donar el do?". A partir d'aquí el tour ha anat per altres camins, terres, músics i músiques. Una d'elles ens ha deixat a Barcelona el 1787, un any trascendental en la vida d'un teatre. Quin? Haureu de fer el viatge i us asseguro que us interessarà!

Durada: 49 min

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un pensament de Borges: "Quan una persona enyora un lloc, el que realment enyora és l'època que correspon a aquell lloc". I amb aquest pensament hem seguit la ruta per diferents indrets. Un l'hem trobat amb la lectura de l'assaig del musicòleg Mark Evans Bonds "La música com a pensament. El públic i la música instrumental en l'època de Beethoven". Es tracta d'una interpretació singular i rigorosa de les causes i els efectes de la revolució en l'escolta i la recepció musical. I això ens ha portat a la novel·la del 1910 d'E. M. Forster, "Howards End". Hem anat al cèlebre passatge que capta perfectament la varietat de maneres d'escoltar una mateixa obra. Sis personatges de la novel·la es troben en un concert de la simfonia n. 5 de Beethoven i cadascú reacciona diferent. Sis maneres d'escoltar la mateixa música.

Durada: 53 min

Aquesta tarda el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Saint-Saëns va escriure a un amic i on es lamenta que el seu estimat alumne Gabriel Fauré s'ha fet gran i ja no el necessita. Per situar la carta hem de saber que el 1872 Saint-Saëns havia començat a donar classes al jove alumne. I la carta té a veure amb l'estrena de la melodia de posta d'avui, la Sonata op. 13. L'èxit va ser molt gran i per aquest motiu, el mestre percep que ja no serà necessari seguir lligat al seu pupil. La carta ho expressa: "Sento una gran tristesa. La mateixa que les mares deuen sentir quan saben que els seus fills són massa grans per necessitar-les." Aquesta sonata ho té tot per temptar un gourmet. Amb aquesta obra el senyor Fauré agafa el seu lloc entre els mestres! Com a souvenir hem conegut la violinista que va estrenar la Sonata, Mademoiselle Tayou!

Durada: 53 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al París dels anys vint. Hi hem anat amb una dona que no només va ser coneguda com a compositora, sinó que també es va alçar a la categoria d'icona femenina i model per a altres dones. Va escriure música per a les seves contemporànies, perquè poguessin interpretar-la i fer música de saló, i aviat els Estats Units la van reclamar i aclamar. El seu nom, Cécile Chaminade.

Durada: 54 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat fins a Weimar. Hi hem anat per assistir a l'estrena del Concert per a piano n. 2 de Franz Liszt. Va ser un dia de gener del 1858, i aquell dia el virtuós pianista i gran compositor hongarès va preferir posar-se al capdavant de l'orquestra i donar la part solista al seu brillant alumne Hans von Bronsart. Com a souvenir hem conegut la part més mística de Liszt.

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular ens ha acostat, entre altres destins, a Turíngia (Alemanya). Hi hem anat per assistir a una típica Escola Llatina dels anys en què va néixer i créixer J. S. Bach. Si ens poguéssim traslladar a finals del segle XVII i principis del XVIII, el que ens criadaria més l'atenció seria la importància que tenien dues assignatures: la religió i la música. El teòleg Martí Luter deia que tot mestre d'escola havia de saber música; si no, ell no els reconeixia com a mestres. I també deia: "Qui resa cantant, resa dos cops." I la cosa no acaba aquí!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1530. Hi hem anat amb la lectura d'un llibre de l'escriptor i polític florentí Francesco Guicciardini. És "Ricordi" (Records), i es tracta d'un compendi de la seva obra, és a dir, dels llibres de viatges, de política, d'història... De fet, la concepció de l'escriptura d'aquest autor està molt unida al comportament humà perquè li dona pistes de com som: "No us sorprengueu que no sapigueu les coses del passat, perquè si ho considereu bé, no tenim notícia veritable del present. Sovint entre el Palau i la plaça hi ha una boirina tan espessa i un mur tan gruixut que en no poder penetrar-hi els ulls dels homes, el poble sap tant d'allò que està fent el que governa, o del perquè, com de les coses que passen a l'Índia." És a dir, en el segle XVI, res, tot i que avui dia, dels intríngulis de Palau, tampoc en sabem gaire res. Com a souvenir, "Èdip, la primera novel·la negra". I per què? Doncs haureu de fer el viatge.

Durada: 54 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a l'univers més íntim de Federico García Lorca. Hi hem anat amb una carta que l'escriptor va rebre de casa, en concret de la seva mare, Vicenta Lorca, mentre vivia a la Residencia de Estudiantes de Madrid. La carta és tendra, és íntima i propera, com la de qualsevol mare que escriu a un fill: "La teva capseta de bombons lírics m'ha resultat un obsequi preciós, d'un gust exquisit i sentimental, com a mi em sembla tot el que tu fas. Ja tinc ganes de llegir el teu llibre, perquè suposo que l'estàs editant, encara que no diguis res. El teu retrat està bé, però el que no m'agrada, ja ho saps, són els cabells tan llargs." Com a souvenir hem descobert els haikus de Lorca. Aquests breus poemes japonesos s'havien posat de moda a finals del segle XIX a París, i uns quants escriptors es van apuntar a la moda. Una d'aquestes composicions es titula "Sakura" i està dedicada a la seva estimada mare.

Durada: 53 min

Avui el nostre tour particular l'hem començat amb un poema de Josep Maria Llompart, després hem seguit la ruta per l'univers de Mozart, de Graun i de Vivaldi i finalment ens hem aturat una bona estona per parlar d'una de les dones oblidades de la història. Era anglesa, filla d'un dels grans noms de la música d'aquell país. Es deia Imogen Holst. Un nom que cal recordar i una dona que cal conèixer. Us agradarà.

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat d'estrena, a Düsseldorf, un dia de març del 1853. De fet, aquella va ser una estrena parcial perquè Robert Schumann, ja greument malalt, només va poder donar a conéixer dues parts de l'obra. Es tracta d'una obra tardana poc coneguda, la Missa sacra, op. 147, un descobriment no només per a nosaltres, els oients, sinó sovint per als mateixos intèrprets. La gestació de l'obra explica per què es va endinsar en la música religiosa ja al final de la seva vida. T'agradarà, la història i la música!

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol. Ho hem fet amb una obra dedicada a aquesta ciutat, "Maria's city", de l'ucraïnès Zoltan Almashi. Mariúpol des del 2022 ha estat assetjada i atacada per les tropes russes, i avui dia és una ciutat totalment destruïda. Com a souvenir us he portat el poema "Pare nostre", de l'uruguaià Mario Benedetti, que comença: "Pare nostre que esteu en el cel amb les orenetes i els míssils."

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour ens ha portat per terres i autors/es ben diferents i igual de fascinants. Hem començat amb un poema de Gloria Fuertes: "La meva professió, les lletres. La meva vocació, viure. Soltera, per caprici. Universal, per votació. Amant de les feres, dels nens i dels que em vulguin més que jo". A partir d'aquí, hem agafat embranzida per altres camins. Hem estat amb Dvorak, amb Erroll Garrell, amb Delibes, amb Federico Jusid i entre d'altres, amb Marin Marais, que ens ha servit de banda sonora pel llibre que avui us he portat. És de Jesús del Campo i porta per títol "Aguafuertes". Es tracta de 46 relats on l'autor pinta amb finesa un estampa del Barroc, un temps com diu l'autor "on l'aire feia olor de pólvora i el mar d'espècies". Són relats de camperols, exploradors, soldats, comerciants, i també músics. Un d'ells diu: "Tot el que vull es prolongar els meus estudis amb Marin Marais, va dir el jove. Quan ell em parla, el món se'm para"! Meravellós viatge al barroc!

Durada: 55 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dues cartes de Giacomo Puccini, un dels compositors d'òpera més importants de tots els temps. Es tracta de dues cartes ben diferents, però amb el mateix denominador comú: estaven escrites a l'estimada. Una és real, l'altra apareix en una de les seves òperes, però totes dues deixen veure la cara més romàntica del músic. De fet, Puccini va escriure més de 10.000 cartes al llarg de la seva vida i moltes estan adreçades a les seves amants. Li agradava escriure'n perquè és quan se sentia més lliure. El compositor estava casat, però això no va imperdir que transités camins arriscats i fascinants en el que ell anomenava "petits jardins". Les dues cartes són declaracions d'amor, confidències musicals i paraules boniques..."I brillaven les estrelles"!

Durada: 59 min

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens ha fet conèixer dos guitarristes i compositors completament diferents. Ho són per època, pels gèneres que van escriure i pels llocs on van viure i actuar, però tenen el mateix denominador comú, i és que el pas del temps ha esborrat el seu nom i el seu llegat. El primer és l'italià Marco Aurelio Zani de Ferranti, nascut el 1801, i l'altre és Paul "Tchan Tchou" Vidal, francès d'origen català, gitano, nascut el 1923. Tots dos amb unes vides molt viscudes, aplaudides i oblidades. Per cert, el cognom Tchan Tchou té història!

Durada: 1 h 1 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la bonica Knoxville i que és on hem parat. Hi hem anat per passar l'estiu del 1915 amb els records d'infantesa de l'escriptor James Agee i la música de Samuel Barber. Es tracta d'un text poètic evocat des de la perspectiva d'un nen de sis anys que descriu una nit d'estiu nostàlgica, a casa seva, a Knoxville, al sud dels Estats Units. Anys més tard, aquests records van ressonar en el compositor Samuel Barber qui li posaria la música. El resultat és pura màgia que ens parla d'un barri insignificant de classe mitjana/baixa de cases de fusta i grans jardins plens de cotó: "És aquell moment màgic just després de sopar, quan tots els nens han estat alliberats per gaudir de l'última llum del dia, enmig de llagostes, lluernes i granotes, i els homes emergeixen per regar la gespa, les dones balancejant-se tranquil·lament als seus porxos. Recordo el pare, la mare, la tieta, l'oncle, estirats al porxo amb edredons".

Durada: 55 min

Avui hem encetat una nova temporada d'"El gran tour" com és habitual en aquest programa, amb música bona, destins inesperats i versions de qualitat. Avui ens ha donat la benvinguda el mestre de ceremònies de "Cabaret", perquè l'esperit d'aquest musical de John Kander és exactament el que busco en aquest gran viatge: gaudi i coneixement. I amb aquest esperit hem començat el tour, que després de portar-nos per llocs diferents ens ha fet fer una parada amb un text de l'escriptor Josep Pla. Pertany al seu llibre "Les hores", del 1953, i es titula "Turistes, turistes": "En les poblacions vora el mar, les famílies tendien a anar a estiuejar una mica a l'interior i les famílies de l'interior solien anar arran de mar..."