La filòsofa Marina Garcés parla de què passa quan es trenca una promesa. Moltes persones se senten traïdes perquè comproven que una persona en qui confiaven els ha decebut. És evident que les promeses tenen molta importància però també tenen límits. En aquest sentit, Marina Garcés parla de l'obra "Incendis", una tragèdia moderna del dramaturg Wajdi Mouawad que justament gira al voltant de promeses que marquen una vida i que, a vegades, no es poden complir.
Les aplicacions del temps ens diuen si hem de patir per la pluja, i la intel·ligència artificial i els algoritmes poden preveure els nostres hàbits de consum. La filòsofa Marina Garcés ens explica que vivim en una economia basada en la predicció perquè és una manera d'abordar les pors del futur. De fet, actuem igual que els nostres ancestres però amb l'ajuda de la tecnologia. Garcés es pregunta si no és perillós convertir en veritat absoluta totes les prediccions. Sobretot perquè, quan no es compleix el que esperem, arriba la frustració i la decepció.
La filòsofa Marina Garcés ens fa reflexionar sobre la incertesa que suposa no saber què ens passarà en el futur. Per què veiem l'esdevenidor com un perill? De fet, els productes culturals que consumim donen per fet que el món s'acabarà i que el que vindrà després serà poc engrescador. Garcés té clar que vivim sota l'amenaça d'un accident permanent. Té sentit angoixar-se per no saber com serà el demà?
Sota la forma que si ens esforcem la nostra situació millorarà, el capitalisme reparteix èxit i fracàs. La filòsofa Marina Garcés reflexiona sobre els límits d'aquesta promesa i assenyala, per exemple, les morts a bord de les pasteres per apuntar que allò que fa desitjable Occident és precisament el que destrueix la resta del planeta.
La nostra societat està plena de promeses. Tots els significants sobre els quals s'ha construït són fruit de promeses. Per tot plegat dos dels elements que més hi tenen a veure són la memòria i la voluntat. Per saber què implica, la filòsofa Marina Garcés ens recorda l'obra "La promesa", de Silvina Ocampo, i també Nietzsche. Per prometre cal certa llibertat. És per això que els esclaus --quan existia l'esclavitud formal-- no podien prometre. Garcés recorda que, moltes vegades, la llibertat és la capacitat de resposta que tenim davant d'allò que no hem triat.
La filòsofa Marina Garcés parla de si pensem massa abans de fer una promesa, i de quines conseqüències té. Donar la paraula és un fet irreversible, i no sempre triem les promeses que marquen les nostres vides. Ho fa a partir de la història que s'explica a la novel·la "La promesa", de l'escriptor suís Friedrich Dürrenmatt, adaptada al cinema en diverses ocasions. L'última, per Sean Penn, al film "El jurament" (2001), amb Jack Nicholson. Davant l'insuportable dolor d'uns pares a qui han assassinat la seva filla, un agent de policia els promet que trobarà el culpable del crim. Per ser fidel a la promesa, arriba fins al deliri.
Una promesa no és una declaració d'intencions, és un fet. Té tres ingredients imprescindibles: què es promet, a qui es promet i en quin temps es promet. La promesa dona una convicció màxima. Es pot complir, trencar, oblidar, trair, fer malbé... es pot heretar i fins i tot transmetre. I no complir-la és la pitjor mentida, trenca el vincle sobre el que s'havia construït. És un tipus de mentida especialment greu, i especialment quotidiana: hem assumit que qualsevol promesa política el més normal és que sigui falsa, i això és pedagogia que la paraula no val res. Aquest estiu, un cop per setmana, parlarem de promeses amb la filòsofa Marina Garcés.
En aquest últim capítol, la filòsofa Marina Garcés ens proposa reflexionar sobre el poder que té l'amistat de transcendir la mort a través dels records de les altres persones. El poema de Guilgameix, el text més antic del món, explica com l'amistat "trenca la jerarquia de poders" a través de l'experiència de la mort. Al final, però, l'amistat sempre perdura si resideix en la memòria col·lectiva.
Aquest estiu la filòsofa Marina Garcés ens proposa posar l'amistat al centre d'"El matí de Catalunya Ràdio". Encara que sigui una estona. Cada dijous ens porta idees, conceptes i autors per generar-nos reflexió a l'entorn del valor ètic i polític de l'amistat avui en dia. En aquesta cinquena entrega viatgem en el temps cap a la Grècia antiga, ja que els grecs no només van escriure molt sobre l'amistat, sinó que la van posar al centre de la vida política i de la vida pública. Un dels grans debats que van tenir va ser si tenim amics perquè ens són útils, com deia Epicur, o l'amistat només persegueix el bé i la virtut, com creien Aristòtil o Ciceró.
Els dijous d'aquest estiu la filòsofa Marina Garcés posa l'amistat al centre d'"El matí de Catalunya Ràdio". En aquesta quarta conversa sobre l'amistat, reflexiona sobre la seva dimensió col·lectiva: la colla, la banda, els col·legues... o els camarades, una paraula que prové de "compartir la cambra" i que comporta una relació d'aixopluc i de suport en la lluita col·lectiva. I posa la sororitat com a exemple de camaraderia pel vincle afectiu, polític, íntim, públic, personal i col·lectiu i de suport mutu que es teixeix entre les dones. Un vincle que, per Garcés, avui en dia també es dona entre les persones refugiades i migrades.
Aquest estiu la filòsofa Marina Garcés ens proposa posar l'amistat al centre d'"El matí de Catalunya Ràdio". Ni que sigui per una estona. Cada dijous ens porta idees, conceptes i autors per generar-nos reflexió a l'entorn del valor ètic i polític de l'amistat avui en dia. En aquesta tercera entrega fa una reflexió sobre el temps i l'amistat a partir d'un text de "La Gaia Ciència" de Nietzsche (1882). Els amics són per sempre? Què passa quan es trenca una relació d'amistat?
Aquest estiu la filòsofa Marina Garcés ens proposa posar l'amistat al centre d'"El matí de Catalunya Ràdio". Ni que sigui per una estona. Cada dijous ens porta idees, conceptes i autors per generar-nos reflexió a l'entorn del valor ètic i polític de l'amistat avui en dia. En aquesta segona entrega fa una reflexió a partir d'una cita del filòsof francès Gilles Deleuze que diu: "L'amistat és la percepció d'un encant".
Aquest estiu la filòsofa Marina Garcés ens proposa posar l'amistat al centre d'"El matí de Catalunya Ràdio". Ni que sigui per una estona. Cada dijous ens porta idees, conceptes i autors per generar-nos reflexió a l'entorn del valor ètic i polític de l'amistat avui en dia. En aquesta primera entrega, la Marina es pregunta per la jerarquia relacional que genera el capitalisme: per què és més important enamorar-nos que fer amics, si l'amistat ofereix infinites possibilitats de relació entre les persones?