El nou papa, Lleó XIV

Durada: 24 min

Entrevistem Marcela Szymanski, periodista experta en drets humans. Més de 5.400 milions de persones viuen en països on és vulnera la llibertat religiosa. Pel que fa als cristians, 1 de cada 6 viu en un país on aquesta llibertat està greument violada. Ho denuncia l'Informe de llibertat religiosa al Món que analitza 196 països i edita la Fundació Ajuda a l'Església Necessitada. Marcela Szymanski, responsable internacional de la fundació, diu que l'auge dels autoritarismes és el principal motor de repressió i persecució religiosa. L'informa identifica també la persecució religiosa, sobretot en contextos d'extremisme gihadista i conflictes armats, com una de les causes dels desplaçaments forçats de la població. Fa referència, per exemple, a la persecució de les minories al Paquistan i l'Índia, la prohibició total de la religió a Corea del Nord i l'apartheid de gènere i el control absolut dels talibans a Afganistan. Però també a la matança de cristians i musulmans a Nigèria. A Eritrea, Iran, Xina, Nicaragua etc. els governs controlen les comunitats religioses, limiten drets i castiguen la dissidència. Mèxic, Colòmbia, Haití i en zones de l'Àfrica subsahariana, els grups criminals, que trafiquen armes i drogues i persones, persegueixen i maten els líders religiosos més resistents. Un informe demolidor que convida a respectar la llibertat religiosa com un dret fonamental recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans. Un dret que en les societats democràtiques hem de visibilitzar i defensar.

Durada: 25 min

Visitem l'Institut Eugeni d'Ors, del barri de Sant Roc de Badalona, que acull alumnes de 36 nacionalitats. Conversem amb la seva directora, Cristina Steegmann, guardonada amb el Premi Memorial Cassià Just 2025, que atorga la Generalitat. L'Eugeni d'Ors és un centre públic d'educació inclusiva i d'alta complexitat. Això és degut a la diversitat i l'alt nombre de nouvinguts que atenen, i la situació de precarietat en què viuen moltes famílies. Aquí no és tabú parlar de religions i fa 15 anys que s'ensenya cultura interreligiosa. "La diversitat religiosa és un dret fonamental i un motiu positiu per enriquir l'ensenyament", diu Steegmann. Un dels reptes diaris del professorat és lluitar contra l'abandonament escolar, sobretot de les noies. "Ens adaptem a les seva realitat, picant pedra, trucant les famílies, tenint les portes obertes tot el dia, motivant-los i buscant referents". El 2013 els alumnes van rebre la visita de l'estudiant paquistanesa Malala Yousafzai, que un any desprès va rebre el Nobel de la Pau. Cristina Steegmann ha estat guardonada per la seva tasca a favor de la llibertat religiosa, la integració social i la defensa de la llengua catalana. Les oportunitats d'integració s'estenen també a la formació musical i audiovisual. L'institut té una orquestra de corda, amb professors dels Conservatori de Música de Badalona, i un taller de ràdio.

Durada: 29 min

"Com fer-se milionari abans que mori l'àvia", dirigida per Pat Boonnitipat. És una de les pel·lícules de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que organitza Afers Religiosos de la Generalitat. Peio Sánchez, director de continguts de la Mostra, comenta aquests i altres films destacats. I, tot seguit, parlem a fons de les àvies i els avis, que són un tresor i un autèntic patrimoni familiar. Dissabte se celebra un congrés a Barcelona que reivindica el seu paper com a transmissors de valors. Conversem amb Cesca Planagumà, orientadora familiar i cofundadora del projecte Sols per Avis (SPA), que en la reflexió que ens fa comparteix el seu testimoni familiar. És àvia de 2 netes i 4 nets, d'entre 11 i 20 anys. "Hem de ser avis intencionals, i això vol dir ser presents a la vida dels nostres nets i netes. I si hi som presents, això és com un tatuatge dels que no se'n van", afirma. La canalla són com un radar i capten "la manera com ens tractem els avis, com ens parlem o discutim". Considera que els infants i adolescents han de trobar a casa dels avis "un lloc de pau, de serenor, per poder obrir el cor i ser escoltats. Els pares ja ho fan, però els avis i les àvies tenim més temps, i ho podem fer d'una manera més reposada".

Durada: 24 min

La pobresa és invisible, però existeix. Entrevistem Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya. L'any passat les deu Càritas diocesanes van acompanyar prop de 94.000 llars on viuen 237.700 persones. La majoria pateixen pobresa severa. Hi ha moltes famílies, amb mares monoparentals, que viuen en habitacions rellogades. Com afecta això la salut, l'educació i el futur dels seus fills? "El futur d'aquests nens i nenes queda marcat. La taxa d'abandonament escolar abans de finalitzar els estudis obligatoris és molt més alta en famílies pobres. Els pares tenen ingressos inestables, viuen en un habitatge insegur, i els nens això ho van interioritzant", explica Salvador Busquets. I recordant el papa Francesc, apel·la a la caritat política: "Que l'Estat garanteixi les necessitats més bàsiques perquè els pobres puguin viure amb dignitat." Càritas Catalunya té 5 empreses de formació i economia social i circular, que donen feina a prop de mil persones. D'aquí fan el salt al mercat laboral ordinari.

Durada: 28 min

La manca de vocacions religioses fa que les congregacions repensin el seu futur. Avui ens fixem amb els missioners claretians, que han fet un procés de reestructuració que traspassa fronteres. Entrevistem Màxim Muñoz, prefecte de Formació i Espiritualitat de la província claretiana de Sant Pau (Catalunya, Euskadi, França i Itàlia). Els claretians treballen en l'àmbit de l'educació, l'atenció social i l'evangelització. "Donem molt de protagonisme als laics i laiques en llocs destacats de responsabilitats de gestió, direcció etc.", afirma Muñoz. D'altra banda, mentre que aquí els costa trobar relleu, com passa a la majoria d'ordes religiosos, tenen moltes vocacions, sobretot a Àsia i Àfrica, i déu-n'hi-do a l'Amèrica Llatina. Veurem el testimoni del Yohanes Benjitu, un capellà d'Indonèsia, que fa 14 anys que és a Catalunya. I també parlarem del bisbe claretià Pere Casaldàliga, del testimoni de l'Església al Japó i de l'increment del nombre de batejats adults a França, el país de la laïcitat. El fundador dels claretians és un sant català, sant Antoni Maria Claret. Fa 175 anys que Claret va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Claretians. I en aquesta ciutat, bressol dels claretians, hi tenen la Casa d'Espiritualitat que porta el seu nom.

Durada: 26 min

Testimoni de la cineasta Fina Sensada i del cirurgià ortopèdic Marc García-Elías, responsables de la Fundació Fernando Fonseca. Mantenen viu el llegat humanitari del cirurgià català Fernando Fonseca, que va operar milers d'infants pobres d'arreu del món. Va col·laborar amb el missioner francès Michel Guimbaud al Txad, on va intervenir 2.500 criatures. El doctor Fonseca, abans de morir, el 2014, va anar amb cadira de rodes a acomiadar-se dels infants que havia operat a la missió del pare Guimbaud. La Fundació Fernando Fonseca, aquest any al Txad, ha operat 35 criatures discapacitades amb problemes de mobilitat a les mans o als peus. I ja poden fer servir les mans i posar-se drets. El Dr. Marc García-Elías forma els cirurgians i traumatòlegs africans perquè siguin ells qui facin les intervencions quirúrgiques. La Fina Sensada documenta amb ètica i sensibilitat casos com el de la Chanceline, una nena que als 3 anys caminava arrossegant-se per terra. Ara la Chanceline té 21 anys i, gràcies a unes pròtesis definitives, pot ser independent i tenir una vida justa. La Fundació fa el seguiment dels casos més greus.

Durada: 25 min

"Ajudeu-me a saber escoltar les vostres paraules i silencis, i somiar en la llengua catalana". Això és el que va dir el dominic basc Xabier Gómez, el dia que el van ordenar bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fa gairebé un any. Veurem quines son les prioritats pastorals per la seva diòcesi, una de les més joves de Catalunya. És el responsable de Migracions i Interculturalitat de l'Església a Catalunya. Com el papa Francesc duu al cor a les persones immigrants i aposta per impulsar comunitats acollidores. Sovint porta una creu de fusta feta d'una pastera que va arribar a Canàries per la ruta Atlàntica, la més perillosa. En la jornada de nous bisbes, que es va fer a Roma, el bisbe Xabier va parlar amb el papa Lleó XIV. Diu que és un papa molt proper, que escolta molt i que posa l'accent en temes cabdals per l'Església i pel món d'avui, com la pau, la comunico en la diversitat i la missió. Entre altres temes, fa referència a la pastoral obrera, "que és necessària i té vida i recorregut a Catalunya", afirma. Un altra dels seus objectius és "el diàleg amb el món de l'art, del pensament i la cultura contemporània". Xabier Gómez presideix el Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l'Art Sacre.

Durada: 25 min

"Ser massa bo no fa que t'estimin més, sinó que t'utilitzin més". Ho explica el psicòleg Xavier Guix, especialista en comunicació i programació neurolingüística i autor del llibre "El problema de ser massa bo" (Arpa). Quina diferència hi ha entre ser bona persona i ser massa bo? Guix diu: "Sort en tenim de la bona gent perquè el món funcioni i no peti tot. Una cosa és que el principi actiu de la teva vida sigui la bondat. I que facis les coses des del cor, i les facis per fer el bé. Això és molt important". En canvi, la bondat mal entesa fa que la persona es desconnecti i renunciï a ser ella mateixa per complaure els altres, encaixar i no ser rebutjada. Aquests patrons de comportament s'interioritzen a la infància i causen molt de patiment. Com se surt d'aquesta trampa? D'altra banda, Xavier Guix comparteix la seva experiència espiritual en què practica meditació contemplativa. La seva mare espiritual és la Mercè Riera, cofundadora i ànima del menjador social El Xiprer de Granollers, on va fer de voluntari. A partir d'aquesta experiència va tornar a connectar amb l'espiritualitat.

Durada: 28 min

La Fundació el Maresme acompanya 1.600 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Hem gravat el programa a Can Parcala, a Cabrera de Mar, on l'entitat té un centre de treball d'economia social. Conversem amb l'Albert Vidal, director gerent de la Fundació el Maresme. Diu que s'ha avançat en la integració d'aquestes persones; en canvi, la inclusió és una assignatura pendent. Veurem el testimoni de l'Aïna, que a l'institut va patir rebuig social i es va sentir sola. Amb el suport de la fundació ha aconseguit treballar i continuar formant-se, i la seva salut ha millorat. El David Fuster és abellaire, recol·lecta la mel i treballa a l'Aula Apícola per donar a conèixer el món de les abelles als centres educatius. En l'àmbit de les famílies, és colpidor el testimoni de la Rocío Martín, infermera i mare de tres fills. El seu fill Albert té 17 anys i va néixer amb una pluridiscapacitat. Les famílies reivindiquen els recursos necessaris per atendre fills i filles totalment dependents.

Durada: 23 min

Conversem amb la Sílvia Aulet, professora de Turisme de la Universitat de Girona, on també dirigeix la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals. Fa anys que investiga les rutes de pelegrinatge i el patrimoni cristià, espiritual i interreligiós vinculat a la cultura de la pau. Va néixer al santuari de la Mare de Déu del Far, on va viure fins als 18 anys. D'aquella època en conserva records preciosos, i els valors de viure en un lloc sagrat, de trobar espais per al recolliment i el silenci, i del contacte amb la mare Terra. Els seus pares s'encarregaven de l'hostatgeria i el restaurant i ajudaven el mossèn a l'església. La marededeu del Far és una bonica talla gòtica d'una verge alletant l'infant i rep visitants tot l'any. En el programa veurem paisatges d'una bellesa extraordinària. El Santuari està situat a la punta d'una cinglera, a més de mil metres d'altura, a la serralada de Collsacabra, comarca de la Selva. A més de l'església, l'hostatgeria i el restaurant, l'entorn ofereix una pila de camins per recórrer. La Silvia Aulet, també va portar durant 9 anys el restaurant i l'hostatgeria del santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la Garrotxa. Especialitzada en turisme espiritual i religiós, té en marxa un projecte de Santuaris per la Pau.

Durada: 25 min

Anem de colònies amb la Fundació Pere Tarrés. Conversem amb Josep Oriol Pujol, director general de l'entitat. Aquest any, la Fundació ha becat 7.000 infants i adolescents per anar de colònies i assistir a casals d'estiu. La majoria d'aquests infants i joves durant el curs escolar van a centres socioeducatius que la Fundació té repartits pel territori. La meitat d'aquests nens i nenes i les seves famílies es troben en situació de pobresa severa. Viuen amb el 40 per cent dels ingressos d'una família mitjana a Catalunya, i una de cada cinc famílies pateix pobresa extrema, amb uns ingressos màxims de 5.000 euros l'any. I sovint, són desnonades i viuen amb molt de patiment perquè a casa no tenen el més bàsic. La situació de les mares és més complicada; sovint lluiten soles per tirar endavant els fills i filles. Josep Oriol Pujol creu que és molt important per a aquests nens i nenes l'acompanyament que els fan els educadors durant tot l'any. I reivindica que s'ha de garantir el dret al lleure per a tota la mainada, i també acompanyar les seves famílies. En un informe recent, la síndica de greuges de Catalunya, Ester Giménez-Salinas, reclama el dret a la universalització del lleure per a tots els menors. I constata que en els darrers deu anys no s'ha avançat en aquest àmbit. Per què un dret tan essencial continua sent una assignatura pendent? "Fan falta molts recursos i que, a més, arribin en un temps raonable", diu Josep Oriol Pujol. Aquest estiu, 37.000 escolars van de colònies i fan casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés

Durada: 25 min

Conversem amb Soraya Ares, directora de la Fundació Bayt al-Thaqafa (Casa de Cultures). L'entitat, pionera en l'acollida d'immigrants musulmans a Catalunya, manté viu el llegat de la seva fundadora, Teresa Losada, religiosa franciscana. Entre la diversitat de migrants que actualment acompanya la Fundació, hi ha força joves que viuen o han viscut al carrer. Entre aquests joves n'hi ha que van migrar sols i van ser tutelats per la Generalitat. Si posteriorment no tenen una xarxa de suport, acaben vivint al carrer en situació d'extrema vulnerabilitat. "No tenen ningú al territori, no coneixen la societat d'acollida, molts han fet uns projectes migratoris amb molta violència i tenen problemes de salut mental", explica Soraya Ares. El Sheriff, en canvi, va arribar fa 18 mesos de Gàmbia, i era major d'edat. Té 21 anys, és orfe i aquí va viure 8 mesos al carrer. La fundació l'ajuda a tramitar els papers, i viu en un pis de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Es prepara per treballar de cuiner o en un magatzem. La Fundació Bayt al-Thaqafa té diversos projectes socioeducatius, residencials, de lluita contra el racisme i de suport a la dona. Veurem el testimoni de la Mariam Bajiji, una noia catalana, musulmana, de 18 anys, que reflexiona sobre el fet de portar el vel. Se'l va posar l'any passat i explica com ho viu a l'institut. I coneixerem la Yasmine, que ha vingut del Marroc, perquè el seu fill pugui rebre atenció mèdica especialitzada.

Durada: 24 min

Entrevistem Pere Ortega, investigador i president honorari del Centre Delàs per la Pau. Afirma contundent "si vols la pau, prepara't per a la pau". El papa Lleó XIV ho ha dit ben clar: "diguem NO a la guerra, al rearmament i a l'economia que empobreix". En canvi, des de la Comissió Europea i l'OTAN insisteixen que "si Europa vol evitar la guerra, s'ha de preparar per a la guerra". El pla de rearmament de la UE suposa una inversió astronòmica de 800.000 milions d'euros. El govern espanyol ha anunciat un increment de 10.421 milions d'euros per arribar, a finals d'any, al 2% del PIB en despesa militar. Per què es fa sense consultar la ciutadania? És una bona idea dissuadir Putin amb més armamentisme? Quines conseqüències tindrà aquest rearmament per a Europa? Com ens afectarà? Mentrestant, la indústria armamentista es frega les mans. L'investigador Pere Ortega diu que la despesa militar versus endeutament "afectarà el benestar de la població catalana, espanyola i europea". I aposta per trobar alternatives de pau i desarmament. "El 65% de les guerres dels últims dos segles han acabat amb un acord de pau. I així es com s'acabarà la guerra a Ucraïna" També reflexiona sobre la greu crisi humanitària que hi ha al món, des que Donald Trump ha desmantellat l'Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional. "Veurem com creix la pobresa i això provocarà onades migratòries cap als països rics". 'Pere Ortega és autor de "La fuerza de la paz" (Icaria editorial).

Durada: 26 min

Conversem amb Maria Dolors Fernández, presidenta de Justícia i Pau Barcelona. Amb el lema "Tenim set de pau", l'entitat ha celebrat la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres. S'hi ha fet una crida a la no-violència davant els discursos d'odi i les polítiques europees de rearmament. "Necessitem la pau com l'aigua que dona vida", afirma Maria Dolors Fernández. Destaca el lideratge del papa Lleó XIV, seguint els passos del papa Francesc en la defensa de la pau i el desarmament. La pau no és només absència de conflictes armats, és també tenir un plat a taula, l'accés a la sanitat, a l'educació, a la llibertat, a una vida digna. "En el món actual tenim el pecat de la indiferència. Hi ha països on l'educació està vetada. Per què els governs no han treballat per ajudar els països pobres a desenvolupar-se?", diu Fernández. Defensa els drets de les persones que migren i aposta per ajudar-los a arrelar-se al país, a parlar el català i conèixer la societat que els acull. En aquest sentit, posa en valor l'acollida que fan moltes entitats cristianes.

Durada: 25 min

L'envelliment de la població i la crisi de salut mental plantegen nous reptes en l'àmbit de les cures i el fet de cuidar. I, d'altra banda, aquest any i el següent s'arribarà al pic de jubilació de metges. Actualment es jubilen més metges dels que es formen. Entrevistem Montse Esquerda, pediatra, psicòloga, especialista en ètica i la nova degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL. Lidera el projecte del nou grau de Medicina que impartirà aquesta facultat d'aquí un parell d'anys. La doctora Esquerda considera que, a més del coneixement científic, cal formar professionals en valors com la compassió, l'escolta i l'empatia. És a dir, formar metges i infermeres, etc., humanament compromesos i que incorporin també la dimensió espiritual, "que a vegades és difícil de reconèixer", explica. Esquerda és autora d'"Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" (Alienta Editorial). Diu que qualsevol professional "hauria d'estar preparat per fer front a la cronicitat, l'envelliment, el dol i l'acompanyament al final de la vida". Montse Esquerda, a més, és pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i responsable de la Unitat de Dol Complex. "Quan un nen perd un germà o germana, el pare o la mare, o tots dos, això s'ha d'abordar des del principi, per la càrrega d'estrès que suposen aquestes pèrdues tan traumàtiques", afirma.

Durada: 23 min

Entrevista al filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És el primer cop que Òmnium atorga aquesta distinció a un filòsof. Savi, lúcid, humanista i intel·lectual catòlic de referència, Pere Lluís Font té 91 anys i continua traduint. Als Països Catalans no es llegiria igual Sant Joan de la Creu, Pascal i Descartes sense la seva valuosa interpretació i traducció al català. Fa poc, Fragmenta Editorial ha publicat "Poemes essencials", de Sant Joan de la Creu. Per "Pensaments i opuscles" (Editorial Adesiara) va ser reconegut amb el Premi Nacional a la millor traducció pel Ministeri de Cultura. El mestre Font al llarg de 41 anys va formar milers d'alumnes de la UAB com a professor d'Història de la Filosofia Moderna i de Filosofia de la Religió. També ha fet intensa divulgació a través de la Fundació Joan Maragall i com a vicepresident del Patronat. Cristià convençut, considera que el principal actiu de l'Església és que "ens hagi arribat el missatge de Jesús". Recentment ha donat la seva biblioteca de 4.000 llibres i l'arxiu personal a l'Institut de Recerca i Estudis Religiosos del Bisbat de Lleida; un fons que es digitalitzarà amb la Universitat de Lleida i podrà ser consultat pel conjunt d'universitats catalanes. Li preocupa l'estat de la llengua catalana. "S'ha de fer alguna cosa, almenys per no recular més. A mi no em serveix el model irlandès, ni que fos amb la condició de tenir la independència", afirma.

Durada: 22 min

Avui ens preguntem: és tabú parlar de religió a l'escola pública? Què passa amb la diversitat religiosa a les aules? Quin tractament se li dona. Convé tapar-la, ignorar-la o incloure-la? I com s'ha d'ajudar els mestres a gestionar-la? En parlem amb la sociòloga Clara Fons Duocastella, coautora del llibre "El sentit de tot plegat". Dirigeix el projecte Lalè de formació de mestres i professors sobre diversitat religiosa en centres públics majoritàriament-- però també privats, i fins i tot ajuntaments. Semblava que la religió estava passada de moda, i els docents no s'han format en el fet religiós. En canvi, la religió és molt present a les aules perquè hi ha molts alumnes que són religiosos. La majoria són nens i nenes de famílies immigrades nascuts aquí. Per ells, la religió és un pilar i no se senten reconeguts perquè aquí no se'n parla, hi ha desconeixement i prejudicis, i quan sorgeixen conflictes a classe el professorat sovint no sap com gestionar-los. Clara Duocastella diu que cal explicar, informar i dona eines al professorat per acollir i incloure la diversitat religiosa dels alumnes de casa nostra. La diversitat és bona, però cal treballar-la.

Durada: 20 min

Parlem de pobresa i precarietat laboral amb Mercè Solé, activista i directora del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya. Des de la Pastoral acompanyen famílies que viuen en l'exclusió social, per manca d'un sou digne. A això s'hi afegeix el greu problema de la manca d'habitatge i dels desnonaments. Enguany, la Pastoral Obrera ha sortit al carrer per denunciar la situació de les dones, moltes de les quals immigrants, que es veuen obligades a malviure en l'economia submergida. Una economia que no contribueix, diuen, al bé comú. La legislació d'estrangeria dictamina que, un cop aquí, han d'esperar tres anys per tenir el permís de treball. I, per tant, treballen sense contracte ni drets laborals, i pateixen condicions abusives. Sovint cuiden persones grans dependents, avis i àvies, pares i fills amb discapacitat. Mercè Solé també parla del paper de les dones a l'Església i explica el seu testimoni personal. Fa 30 anys que es va casar amb Josep Lligadas, un capellà secularitzat. Tots dos són cristians compromesos, col·laboren en diferents entitats i editen la veterana revista de l'Associació l'Agulla.

Durada: 37 min

Programa especial dedicat al llegat del papa Francesc, que va morir el dilluns de Pasqua als 88 anys. Va optar per una Església pobra i per als pobres. Una Església en sortida, que sigui un hospital de campanya i que posi al centre la misericòrdia. En parlem amb Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i cofundador de l'hospital de campanya. El papa Francesc trucava a aquesta parròquia i els encoratjava a continuar "haciendo lio", a ajudar les persones sense llar. I també hem convidat Gemma Morató, dominica de la presentació i periodista. Entre d'altres coses, explica que vol dir que "tot està connectat", tal com diu el papa Francesc a "Fratelli tutti". El programa també emet un reportatge excepcional de la Mare de Déu de Montserrat, que, per tercer cop a la història, ha sortit en processó. Ho va fer diumenge 27 d'abril, amb motiu de la seva festivitat i en el marc del mil·lenari que celebra el monestir de monjos benedictins. Veure la Moreneta sense vidre i de prop va emocionar els milers de persones que van seguir la processó i la missa solemne a les places situades davant del monestir.

Durada: 25 min

Conversem amb a la missionera catalana, Eulàlia Capdevila. És la nova provincial de les germanes combonianes a Uganda, Kenya i Sudan del Sud. Des de ben petita porta Àfrica al cor, i va estudiar Enginyeria Tècnica Agrònoma per ajudar a combatre la fam. Va estar dotze anys de missionera a Zàmbia, i coneix in situ la realitat de les combonianes en una desena de països africans. Són dones fortes i lluitadores que treballen en primera línia d'emergència i en situacions extremes. Al Sudan, a causa de la guerra, han fugit amb la població i viuen en un camp de refugiades. I esperen l'ocasió per tornar-hi i continuar el projecte de formació d'infermeres. I, d'altra banda, a les zones frontereres treballen en diversos camps de refugiats en l'àmbit sanitari, educatiu i alimentari. I sempre que poden promouen projectes agrícoles. Eulàlia Capdevila posa en valor la presència cristiana de les germanes i el diàleg intercultural i interreligiós amb els pobles africans.