El Parlament entra de ple en la batalla electoral del 29N

L'hemicicle. L'actualitat del Parlament a 3Cat Info. Amb Marta Corbalan i el muntatge musical de Jordi Galvany.

El Parlament ha entrat de ple en la batalla electoral del 29 de novembre. Després que Pedro Sánchez anunciés dilluns que avançava les eleccions generals, tots els partits s'han instal·lat en moda preelectoral i la sessió plenària d'aquesta setmana s'ha convertit en un tastet del que serà la campanya del 29-N. Avui entrevistarem el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret. Benvinguts a l'hemicicle.

Una de les conseqüències de l'avançament electoral és que les lleis clau de la legislatura, com el nou model de finançament autonòmic, cauen en sac foradat perquè les seves tramitacions acaben de cop. Haurà de ser el nou govern espanyol, sorgit de les eleccions del 29 de novembre, qui decideixi si les reactiva o no. La líder de Junts al Parlament, Mónica Sales, ha posat en dubte la continuïtat de la legislatura catalana després de tots els compromisos que han quedat en paper mullat per la convocatòria electoral. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha replicat els de Puigdemont que triïn de quina banda volen estar, si amb el Partit Popular i Vox o amb les forces progressistes.

Vostè sap què és això, president, aquest full en blanc? És el resultat del seu govern i del PSC a Madrid. Nou finançament? No. Condonació del deute? No. Gestió de l'IRPF? No. Consorci d'inversions? No. Traspàs de rodalies? No. De cara al futur,

o cohabitació progressista o cohabitació involucionista? I la pregunta és on són vostès.

Amb l'habitatge com un dels eixos centrals de la precampanya, el PP i Vox han criticat les polítiques socialistes. El popular Alejandro Fernández i Ignacio Garriga de Vox han demanat a Salvador Illa que deixi d'intervenir al mercat. El president de la Generalitat ha carregat contra ells i contra Junts per haver tombat la setmana passada al Congrés els decrets d'habitatge, que és el que ha servit de pretext per posar fi a la legislatura.

Dejen a la gente en paz, déjennos vivir libres, son ustedes el verdadero fondo buitre. Si queremos viviendas dignas a precios asequibles, hay que cerrar las fronteras. Hay que construir miles y miles de viviendas sociales con prioridad nacional. Tres igües, PP, Vox, Junts, un seu vot.

Boquejar amb accés a l'habitatge.

Des del flanc de les esquerres, el portaveu dels Comuns, David Cid, la republicana Esther Capella i la diputada de la CUP, Laure Vega, han demanat al president Illa que no arrossegui els peus i faci tot el que estigui al seu abast perquè l'accés a l'habitatge sigui un dret.

Perquè el seu govern és incapaç de fer complir la llei del dret a l'habitatge.

No podem esperar que Madrid reguli o modifiqui la llei de rendiments urbans. Tenim mitjans propis, tenim l'eina bàsica per poder-ho fer, que és el Codi Civil de Catalunya. Convoqui el Govern i els grups que es vulguin arromangar una reunió i un sol punt a l'ordre del dia.

Fer efectiu el mandat del Parlament i tenir les eines per fer l'habitatge un dret. Illa ha recollit el guant de la CUP i s'ha compromès a reclamar que Catalunya tingui plenes competències per legislar sobre habitatge.

Els diputats Carles Puigdemont i Casamajor i Lluís Puiggordi del grup parlamentari de Junts han delegat el seu vot a la diputada Mònica Sales de la Cruz. El d'aquesta setmana

podria ser un dels últims plens en què Carles Puigdemont i Lluís Puig han de tornar a delegar el seu vot com a diputats perquè no poden ocupar físicament el seu escó. Després de nou anys d'exili, el Tribunal Constitucional ha donat llum verda perquè s'apliqui l'amnistia a tots els líders de l'1 d'octubre. El president del Parlament, Josep Rull, s'ha compromès a rebre els dos diputats de Junts amb tots els honors quan tornin a Catalunya.

Esperem donar la benvinguda. Amb tots els honors de què siguem capaços, els diputats d'aquest Parlament, el conseller Lluís Puig i el president Carles Puigdemont, que encara no han pogut exercir els seus drets polítics en plenitud, els rebrem amb tots els honors i tota la dignitat com ho hem fet amb d'altres exiliats.

L'entorn de Puigdemont s'inclina perquè vingui a Catalunya després de les eleccions generals del 29 de novembre per salvaguardar la institucionalitat del retorn. En canvi, Lluís Puig, igual que l'exconseller Toni Comín, preveuen posar fi a l'exili abans.

Té la paraula.

Benvingut al programa L'Hemicicle. Com pot afectar la legislatura catalana l'avançament electoral anunciat aquesta setmana per Pedro Sánchez?

Hi ha un primer efecte evident, que és que els temes que estaven en debat a les Corts Generals i que tenien una vessant legislativa, doncs, decauen amb el finiment de la legislatura. De totes maneres, nosaltres, com que confiem que torni a haver-hi en la legislatura de següent un govern progressista i mantenim la mateixa intenció d'impulsar temes que són en interès dels catalans i les catalanes, doncs, esperem poder-ho reprendre i culminar-ho.

Vostè diu que confia que Pedro Sánchez d'alguna manera pugui resistir a la Moncloa després del 29 de novembre, però el cert és que moltes enquestes preveuen una victòria del Partit Popular que podria governar amb el suport de Vox. Si fos així, tots aquests acords que teníem pendents de complir a Madrid, de que haurien, tot això podria incidir en el funcionament de la legislatura catalana?

Si arribés a aquest cas, veuríem què ha de fer el Govern de la Generalitat de Catalunya i què han de fer les forces polítiques catalanes, que d'una manera o una altra han estat impulsant aquests acords, per exemple, sobre el model de finançament. Però és que tinc l'obligació de negar la major. Jo crec que Catalunya sap molt bé què s'hi juga, precisament, en aquestes eleccions, que les classes populars i treballadores saben molt bé també què s'hi juguen i que ha quedat molt palès en el Congrés quines forces polítiques bloquegen les lleis i polítiques en favor de les majories socials. Per tant, ara li correspon a la ciutadania de Catalunya decidir quines polítiques es faran des del Congrés.

Vostè el veig optimista, creu que el govern pro-racista es podrà reeditar després del 29 de novembre. Quins són aquests elements que percep que el fan ser optimista?

El primer motiu d'optimisme és que considero gairebé un deure cívic derrotar l'onada reaccionària. I en segon terme penso que en som més les persones que volem que hi hagi polítiques de progrés al Congrés i en general a tot arreu. I que és veritat que hem viscut uns darrers anys en què la dreta i l'extrema dreta està molt mobilitzada, està molt a l'ofensiva, molt desvergonyida, si se'm permet dir-ho així també. No tenen cap pudor a mostrar-se cruels amb els febles i a mostrar-se també febles amb els poderosos i que la gent progressista ha estat potser més desmobilitzada amb alguna recança, amb algun retret respecte al que feien els seus espais de referència. Però penso que a l'hora de la veritat hi ha una possibilitat que la gent es mobilitzi i estic començant a detectar al meu entorn i també en entorns que tenen tendència a votar altres formacions polítiques, vostè n'esmentava una, una creixent mobilització, unes creixents ganes de donar la batalla i això és el primer. Ningú guanya una confrontació com aquesta amb moral de derrota i nosaltres, sens dubte, no estem derrotats per molt que ho intentin els mitjans de la dreta.

Ja sé que vostè no es vol posar a l'escenari d'una eventual victòria del PP i Vox a les eleccions generals, però en cas que això acabés passant, que la dreta i l'extrema dreta governessin a la Moncloa, vostè seria partidari d'un govern de concentració a Catalunya per frenar l'extrema dreta? Vostè ho ha dit.

Jo és que em nego a posar-me en aquesta situació. Em nego a posar-m'hi. I crec que en el context en el que estem, repeteixo que Catalunya sap molt bé que s'hi juga. Catalunya sap molt bé que s'hi juga. Estem veient dia si dia també, tant al Partit Popular com a Vox, dient quin tipus de polítiques farien si arribessin al govern. De fet, ho estem veient també en alguns llocs on ja governen conjuntament. Polítiques que van en contra del català, polítiques que van contra la memòria democràtica, polítiques que van contra els drets i la igualtat entre homes i dones, polítiques que van contra el col·lectiu LGTBI, polítiques que van contra les persones que estan en sindicats, que van contra els treballadors i treballadores, contra les majories socials. Ho estan dient aquests dies, Figaredo està exposant un programa de privatització de les pensions, un programa de regals fiscals als més rics, cosa que després vol dir retallades en l'estat del benestar, i això ho estan dient en la fase en què, en principi, encara ens volen caure bé i que els votem. Doncs imagini's si arriben a tocar govern.

Junts per Catalunya ha deixat clar aquesta setmana, abans que comenci la campanya, que no investirà ni Pedro Sánchez ni Alberto Núñez Feijó després del 29 de novembre. Per tant, si no hi ha un gir de guió, els de Puigdemont quedarien fora de l'equació de la governabilitat. No sé com ho valora.

La veritat és que em costa d'entendre quina és l'orientació estratègica de Junts en general, i en particular en les últimes setmanes m'està costant molt d'entendre quina lectura fan de com està la societat catalana i espanyola en el seu conjunt. Hem sentit Turull dir que no investirà en Pedro Sánchez, i això és que són faves comptades. O serà president Pedro Sánchez al capdavant d'una. Coalició de forces progressistes i de les diferents nacionalitats històriques d'Espanya, o serà Feijó amb Abascal? Turulla el que està dient és que de manera directa o indirecta afavoreixen que el vicepresident d'Espanya sigui Santiago Abascal. A mi em sembla que és una manera molt estranya d'entrar en campanya. Em sembla que la major part dels electors de Junts no volen que Feijóo i Abascal estiguin al capdavant d'un govern d'Espanya i per tant el que Torulla els està dient, i és estrany, però és que votin socialista.

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha donat llum verda a l'amnistia i això apropa el retorn dels exiliats a Catalunya i també l'aixecament de les inhabilitacions als líders de l'1 d'octubre. L'amnistia és el punt final?

L'amnistia és el que permet que tornem a una situació en què tothom pot veure restablats els seus drets i que permet tornar el debat polític de fons al terreny de la política, que és d'on no hauria d'haver sortit mai.

Els partits independentistes diuen que l'amnistia no ha resolt el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol i que la següent pantalla ha de tornar a ser el dret a decidir. No sé quina ha de ser la següent pantalla per al PSC.

Nosaltres hi ha una sèrie de debats que els hem tingut i que no tenim cap problema en seguir tenint, que els hem tingut durant la darrera dècada i mitja, pràcticament. I pensem que el futur de Catalunya va per un altre camí, va pel camí d'un horitzó federal per Espanya i d'un horitzó federal per Europa. Carles Puigdemont ha

de ser rebut pel president Illa Palau quan torni a Catalunya?

Doncs miri, no ho sé, el que estic segur és que es trobaran i que parlaran i que, en fi, que precisament la funció d'aquesta llei d'amnistia és poder tornar a tenir els debats polítics en seu política, que és el que dèiem, i per tant, això seria perfectament esperable.

L'habitatge serà sens dubte un dels eixos principals d'aquesta campanya del 29 de novembre. Vostè comparteix els motius de la vaga general que han convocat els sindicats per a l'11 de novembre?

Sí, el que no vull és que sembli que ara abracem i ens intentem d'alguna manera emparar de la pancarta. Crec que cal respectar molt l'espai que correspon a la mobilització social, a les organitzacions que la impulsen, siguin les organitzacions pel dret a l'habitatge o siguin els sindicats de classe, però em sembla que clarament hi ha un malestar social profund relacionat amb les dificultats per accedir a un habitatge, per mantenir-s'hi, i amb les dificultats per arribar a final de mes. L'economia va bé en el sentit que creix, que hi ha més afiliats a la Seguretat Social que mai, menys aturats que mai, però la gent té cada vegada més la sensació d'haver de pedalar cada vegada més fort, més ràpid, per mantenir-se al mateix lloc.

Ens endinsem ara ja en el terreny més personal i demano ara si pot contestar amb respostes el màxim de breus possible. Amb quin diputat o diputada del Parlament se n'aniria a dinar i compartiria una sobretaula distesa? Doncs mirem l'Andrés García Berrio, sense anar més lluny. Què s'enduria a una illa deserta? Els mitjans per sortir-ne. Té pis de lloguer o de propietat? Tinc pis de propietat

des de fa relativament poc, fa uns anys. Abans he estat de lloguer i de peregrinació, com tants altres barcelonins. Si hagués de triar un

adjectiu que el definís bé a vostè, quin triaria?

Una mica tossut, sí, una mica tossut, sí. Quin llibre està llegint ara mateix? Doncs ara mateix estic llegint els contes de Terramar, d'Úrsula Kalleguin. M'està resultant una mica feixuc perquè estic més acostumat a la seva vessant de ciència-ficció que la de fantasia, però està bé.

I ja per acabar completi la frase següent, el que més m'agradaria que passés aquest any?

Forçosament he de dir que espero que es revalidi una majoria progressista al Congrés.

Ferran Pedret, president del grup parlamentari del PSC, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3CAT Info i fins aviat. Fins aviat.

Podeu tornar a escoltar l'Hemicicle al web catradio.cat barra Hemicicle o al podcast del programa i seguir l'actualitat del Parlament al perfil de Twitter arroba L guió baix Hemicicle.