"El petó de Putin", la història d'un desengany

Som cap al 2010, i qui diu això és Maixa Drokova, una noia brillant, ambiciosa i després sabrem que una mica ingènua. Filla d'una família de classe mitjana, milita des dels 16 anys a Naixi, el moviment de joventuts promogut pel govern de Vladímir Putin, del qual ha arribat a ser portaveu. Una organització que s'autodefineix com a democràtica i antifeixista, però que en realitat és un instrument de suport al poder establert i de lluita política contra l'oposició. Milers i milers de joves enfervorits que aclamen Putin i desfilen, entre himnes, banderes i música pop reclamant més poder per a la nova Rússia.

La Maixa, que és periodista, ha escalat molt ràpidament en la jerarquia del moviment: ja ha rebut condecoracions i ha tingut ocasió de saludar personalment el president en algun acte oficial. Un dia no va poder resistir la temptació i, en un d'aquests actes públics, el va abraçar impulsivament, demanant-li un petó. Des d'aleshores és la noia que va fer un petó a Putin. Ella ha fet carrera a l'ombra de Vassili Iakemenko, fundador del moviment. Un jove dirigent polític de discurs eloqüent, que enardeix els joves amb crides a la disciplina i el sacrifici. "Tots els que sou aquí per primera vegada us hauríeu de preguntar: estic indignat? Em preocupa cada dia, de veritat, el que passa al meu voltant? Estic disposat a sacrificar la comoditat de la meva vida per canviar les coses? Estic segur que molts direu que no: aquests no cal que perdeu el temps aquí. A la resta, apunteu el meu telèfon. Estimats tots, estimats amics. Sempre he estat i sempre seré amb cadascun de vosaltres". Iakemenko ha cregut en la Maixa, li ha donat autoestima i iniciativa, l'ha aconsellada i l'ha feta portaveu. "‘Sempre has de dir allò en què creus', em diu, i això a mi em funciona".

Maixa Drokova, protagonista del documental dirigit per la danesa Lise Birk Pedersen, es presenta a ella mateixa com a representant de la nova generació de joves russos, la generació que ha crescut després de l'ensorrament de la Unió Soviètica. Una generació crescuda a l'ombra de Vladímir Putin, en uns anys d'estabilitat que l'economia funcionava i el benestar consumista arribava a moltes famílies que mai havien viscut tan bé. A ella també li ha anat molt bé. Té una vida que la majoria de joves russos no poden ni somiar: té un apartament i un cotxe nou, i presenta el seu propi programa de televisió.

Una nit el periodista Oleg Kaixin va ser convidat a participar-hi. És un crític acarnissat de Naixi, un moviment a qui acusa de tenir dues cares: una de moderada i civilitzada, representat per la Maixa, que parla anglès i dialoga amb elegància, i una cara agressiva, radical, que amenaça i ataca els opositors al règim amb més que paraules. Per exemple, ocupen les places i carrers on s'anuncien actes de l'oposició a Putin per impedir que puguin manifestar-se. Provoquen, busquen l'enfrontament i atemoreixen els que protesten. La revolució a Ucraïna -quan el poble va tombar el govern titella dels russos- va inquietar tant el Kremlin que va decidir impulsar Naixi com a força de xoc. L'oposició anti-Putin té clar quina és l'autèntica cara del govern. "Els agrada dir que Rússia té una democràcia especial. Però això de democràcia especial no existeix: és o no és. Tenim una dita: no hi ha peix fresc de primera i de segona. O és fresc o no ho és. O hi ha democràcia o no n'hi ha. No hi ha democràcies especials. Si diuen ‘tenim una democràcia especial' és que tenim una dictadura" (Ilià Iaixin, líder opositor)

La Maixa segueix Vassili Iakemenko, com a col·laboradora o ajudant, allà on es presenti. Potser no la tracta tan bé com ella es pensa. Tampoc sembla que ella estigui sempre d'acord amb les manifestacions més radicals d'ell. Algunes accions de joves pròxims a Naixi, mai reivindicades, la incomoden molt. Fan coses com ara cagar-se sobre els cotxes de qui consideren contrari al govern, però això no és tan important: també hi ha amenaces, insults, acusacions. El periodista Oleg Kaixin i el líder opositor Ilià Iaixin els pateixen en pròpia carn.

Quan Putin nomena Vassili Iakemenko cap de l'Agència Federal per a Afers de la Joventut, càrrec assimilable a un ministeri, la Maixa es presenta candidata a dirigent del moviment Naixi. El seu discurs té poc a veure amb l'eloqüència arrauxada i agressiva d'altres candidats. Ella parla de noves tecnologies, economia intel·ligent, cooperació, comunicació. La troben massa tova i perd. Desanimada, desconnecta una mica dels seus col·legues polítics i comença a freqüentar altres periodistes, alguns dels quals compartien els seus punts de vista i altres no. Entre ells, Oleg Kaixin, amb qui comença a fer amistat tot i les seves diferències polítiques.

Tot i que Maixa Drokova defensa els punts de vista de Naixi, al qual encara pertany, reconeix que li desagraden alguns dels seus mètodes intimidatoris. Les noves amistats de la jove no passen desapercebudes als dirigents del moviment, que aprofiten la seva presència en una festa amb opositors per desacreditar-la i posar-la en un greu compromís. Espantada i indignada per les crítiques rebudes, comença a distanciar-se dels seus antics correligionaris, però encara defensa el caràcter essencialment pacífic del moviment. "Els periodistes estan segurs", tranquil·litza a una amiga que se sent amenaçada, "mira el que escriu l'Oleg Kaixin i no li passa res".

Però s'equivoca. El que succeirà al seu amic Oleg Kaixin poc després marcarà un abans i un després en la posició política i vital de la Maixa Drokova. La noia del final del documental ja no podrà ser la mateixa del començament. "El petó de Putin" acompanya la protagonista en el seu procés de presa de consciència, pertorbador i alliberador, però també ens mostra -des de dins i des de fora- el funcionament primerenc d'uns mecanismes de poder i repressió que avui, deu anys després, veiem amb tota la seva potència.

Premis
World Cinema Cinematography, Festival de Cinema de Sundance, 2012

Fitxa tècnica
Direcció: Lise Birk Pedersen
Producció: Helle Faber
Fotografia: Lars Skree
Muntatge: Janus Billeskov Jansen i Lars Skree
So: Peter Albrechtsen
Música: Tobias Hylander
Grafisme: Electric Parc
2011

"El petó de Putin" ("Putin's kiss"), una producció de Monday Production en associació amb Made in Copenhagen.

📲 #PetóPutinTV3