El poder del riure
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Repetir una foto molts anys després vol dir retrobar-se amb amics, reviure emocions oblidades i recuperar una part del propi passat. Després de repetir dotze fotografies, arriba el moment de fer l'àlbum d'"Estàs igual!". Un capítol especial de resum en què la Cristina Brondo reviurà les històries més emocionants que han passat pel programa. Entre aquestes històries, la dels pallassos d'hospital Pallapupas, que es van retrobar amb els nens per als quals actuaven a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; la del Santi Torrella, que va moure cel i terra per reunir els companys amb qui va fer el servei militar al Ferrol; la de les noies guerreres que, de petites, van aprendre a no donar-se mai per vençudes a la vida; o la dels herois d'Almacelles, que els anys setanta van assolir una gesta esportiva que havia caigut en l'oblit. A més, aquest capítol especial recuperarà els moments més divertits i emotius del programa: les sorpreses més inesperades, les millors reaccions i els canvis físics més espectaculars dels personatges, els diferents viatges i accions que ha hagut de fer la Cristina Brondo en la recerca de personatges i les cançons que han servit de banda sonora per a les fotografies d'"Estàs igual!".
Jordi Cruz viu el moment més àlgid de la seva trajectòria com a cuiner. El seu restaurant, l'Àbac de Barcelona, ha estat guardonat amb tres estrelles Michelin, la màxima distinció que atorga aquesta guia gastronòmica i una de les valoracions culinàries més influents del món. Però, com va començar tot? Què en queda, d'aquell jove que es va estrenar als fogons quan tenia 14 anys, a la cuina de l'Estany Clar de Berga? Com el recorden els que el van conèixer abans que li arribés l'èxit internacional? Un grup de companys d'aquella època s'alien amb la germana del famós xef per preparar-li la sorpresa de la seva vida: l'enredaran per retrobar-se amb tots ells i per repetir una foto que es van fer l'any 1998. El repte és doblement complicat, perquè, a més de sorprendre el Jordi, la foto tindrà lloc enmig d'un servei de cuina del seu guardonat restaurant.
L'any 1992, un grup d'estudiants de farmàcia van a Esparregeuera amb l'excusa de veure la Passió. Al migdia, se'n van a la casa d'estiueig d'un d'ells i organitzen un dinar espectacular, acompanyat d'una sèrie de fotos i moments inoblidables. El Marcel Gili, l'amo de la casa, va ser voluntari olímpic i ara que fa 25 anys dels Jocs s'ha proposat retrobar-se amb aquells amics que fa anys que no veu i repetir la foto més difícil que es van fer aquell dia.
El 2001, un grup de joves es coneixen a l'internat PIVE de Tona (Osona). No són precisament bons estudiants i ningú del seu entorn no sembla que aposti pel seu futur. Ningú, tret del seu tutor, que, a còpia d'esforç i d'originalitat, aconseguirà que aquestes "ovelles negres" triomfin en el festival escolar d'aquell any. El número guanyador: una coreografia inspirada en la pel·lícula "Sister Act". Marc Carré, que té 36 anys i dirigeix una empresa pròpia, vol retrobar-se amb els seus amics i saber si al llarg de les seves vides han aconseguit treure's l'etiqueta d'"ovelles negres".
L'any 1984 les noies que jugaven a handbol es podien comptar amb els dits d'una mà. Però a Sant Salvador, un barri modest dels afores de Tarragona, un grup de nenes de l'escola pública van descobrir aquest esport i s'hi van dedicar en cos i ànima, esperonades pel seu entrenador, Aurelio Tubilla. A la pista d'handbol, aquelles nenes van aprendre a no donar una pilota per perduda, una lliçó que després han aplicat a les seves vides.
L'any 1996, un grup de joves es van fotografiar a la casa de colònies La Carral, a prop de Solsona. De nens, havien passat allà estius inoblidables. L'experiència va ser tan bona que després es van convertir en monitors. Però d'allò en fa més de 20 anys, i per a molts d'ells la casa de colònies no és més que un vell record. Amb la celebració del cinquantè aniversari de La Carral, arriba el moment de retrobar-se i tornar a viure l'estiu de les seves vides.
L'any 1990, un grup d'aspirants a voluntaris olímpics van fer una estada d'un mes a Anglaterra per aprendre anglès. Trenta dies de convivència, de compartir bons i mals moments i d'aprendre a viure sense la família. Un viatge que a més d'un li va canviar la vida. Com a la nostra protagonista, la Neus Perpinyà, que ara té 45 anys i que en aquell viatge va conèixer el Jaume, que ara és el seu marit. Ara li agradaria repetir una foto que es van fer al centre de Londres, per retrobar-se amb amics que fa una pila d'anys que no veu.
L'any 1981, cinc actors aficionats van acabar fent d'animadors de turistes amb ganes de marxa al Càmping La Ballena Alegre de l'Escala. Aquella feina els va permetre conèixer gent de molts països i, per què no dir-ho, lligar com mai havien somiat. Acabada la temporada, van decidir fer un viatge en cotxe per Europa per anar a visitar gent que havien conegut al càmping. Ara, el Toni Pérez té 58 anys i vol retrobar-se amb aquells cinc amics amb qui va compartir viatge i aventures i que fa més de 20 anys que no estan junts. Per fer-ho, s'ha proposat repetir una foto que es van fer a Zandvoort, un petit poble d'Holanda, on van passar moments inoblidables del viatge.
Durant els anys 70, un grup de joves juguen en un equip de bàsquet d'un barri conflictiu de l'Hospitalet. Comparteixen partits, entrenaments, dinars, sortides... Es converteixen en una gran família. Amb el pas dels anys, molts d'ells han perdut el contacte. En alguns casos, fa més de 40 anys que no es veuen, tot i que curiosament viuen més a prop del que s'imaginen. Ara que fa poc que s'ha jubilat, Lluís Marrondo, un dels que menys jugaven però també un dels que més bé s'ho passaven, vol repetir una foto que es van fer l'any 1976 per retrobar-se amb els amics que hi surten i, potser, fer un partidet.
L'any 1999, un grup d'alumnes de les Germanes Dominiques de Monistrol de Montserrat es van fer una foto amb el Juli Castellón, el seu tutor i una de les persones que més els va marcar de l'escola. L'Anna Bagués, una de les que surt a la foto, ha pensat que ara que tots fan 30 anys és un bon moment per retrobar-se, saber com els ha anat la vida durant aquests 18 anys, saber quins plans de futur tenen i, evidentment, repetir aquella foto que, per ells, simbolitza una època irrepetible.
L'any 1976, els equips infantil i cadet de voleibol d'Almacelles van quedar campions d'Espanya de les seves categories. Quan van tornar a casa, la rebuda de la gent va ser espectacular. Tot el poble a la plaça esperant l'autocar, aplaudiments, eufòria col·lectiva, infinitat de fotos. Aquells equips, no només van guanyar els campionats sinó que van fer famós un petit poble de Lleida poc conegut fora de Catalunya. Però han passat més de 40 anys i poca gent d'Almacelles se'n recorda d'aquell moment. Ara, el Conrad Cortés i l'Òscar Barrios, dos dels jugadors que ho van viure en primera persona, volen repetir una foto que els van fer aquell dia històric per retrobar-se amb els altres protagonistes i per recordar a la gent d'Almacelles un moment important de la seva història recent.
L'any 1985, set joves de diferents llocs d'Espanya coincideixen a la mili, en un regiment d'El Ferrol anomenat "La Pequeña Legión Gallega". Per alguns, una experiència dura; per uns altres, una bona manera de marxar de casa una temporada; per a tothom, l'inici d'una gran amistat. El temps i la distància han fet que a poc a poc s'hagin perdut la pista. Però ara, 32 anys després, Santi Torrella, manyà de Santa Perpètua de Mogoda, vol repetir una foto que es van fer en unes maniobres a Chantada, un petit poble de la província de Lugo, un dia que ell mateix defineix com "un dels pocs dies bons que vaig passar a la mili".