El Projecte Islero: la història de la bomba atòmica "made in Spain" durant el franquisme
Islero era el nom del bou de 495 quilos de la ramaderia Miura que va envestir mortalment el famós torero espanyol Manolete, la tarda del 28 d'agost del 1947, a Linares (Jaén). I també és el nom que va inspirar el govern de Franco a l'hora de batejar el seu projecte per disposar d'una bomba atòmica de fabricació espanyola.
Poc abans de morir, el general de l'Exèrcit de l'Aire i físic nuclear Guillermo Velarde va revelar, través de la seva darrera entrevista radiofònica, tots els secrets del Projecte Islero, del qual ell havia estat el principal impulsor. Secrets que havia amagat durant dècades i que palesen dues coses: que Espanya va estar molt a prop de fabricar la bomba atòmica i que el simple fet de demostrar, davant les grans potències, que era capaç de fer-la podia ser una arma tan poderosa com el fet de tenir-la.
En aquest sentit, els Estats Units, amb qui Franco havia signat els pactes a Madrid l'any 1953 en matèria econòmica, nuclear i militar, vigilaven de ben prop Espanya per tal que no liderés un projecte nuclear armamentístic propi. Diversos documents de la CIA així ho demostren: "Espanya és l'únic país europeu que mereix una certa atenció com a possible creador d'armes nuclears els propers anys".
El 17 de gener del 1966 va tenir lloc un fet que va suposar un gir en les intencions d'Espanya: l'accident nuclear de Palomares (una pedania del municipi costaner de Cuevas del Almanzora, a Almeria), on van caure quatre bombes termonuclears. Això va capgirar la investigació del general Velarde, que va poder redescobrir in situ el mètode Ulam-Teller de les anomenades bombes d'hidrogen, molt més destructives que les bombes de plutoni.
Paral·lelament, davant la sintonia bona, però discreta que tenien Franco i el general francès De Gaulle, es va construir la central de Vandellòs I, al Baix Camp. De tecnologia francesa, Vandellòs I permetia fugir dels controls de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) i podia proporcionar el plutoni enriquit necessari per a l'armament atòmic espanyol.
Enric Pla Campaña, director de Vandellòs entre els anys 1991 i 1998, recorda al documental la visita d'alguns militars espanyols, interessats en l'urani gastat i emmagatzemat que hi havia a les piscines de la central nuclear, pendent de ser enviat a França, on s'havia de tornar a processar. Pla recorda que els militars li van preguntar: "Quantes bombes atòmiques es poden fer, amb el que hi ha a les piscines?" I ell va respondre: "Quatre o cinc."
Uns anys més tard, les pressions nord-americanes van decaure i Espanya va signar les salvaguardes de l'AIEA, l'any 1981, i el Tractat de No Proliferació Nuclear, el 1987, que posava fi a qualsevol aspiració nuclear militar espanyola. I d'Islero ja només en queda la calavera del bou que va matar Manolete, exposada a la sidreria madrilenya Casa Parrondo.
Fitxa tècnica
Direcció: Joan López
Guió: Joan López i Cristina Muelas
Realització: Joan López
Producció: Malena García i Pau Riera
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Direcció de fotografia: Joan López
Muntatge: Meri Collazos
Direcció de producció: Oriol Cortacans
Música: Albert Callejo
Lingüista: Roser Tintó
Grafisme: Joan Aliaga
"Islero: la bomba atòmica 'made in Spain'" és una producció de Sàpiens en coproducció amb TV3 i TVE, i amb el suport de l'ICEC.
