El suplement, d'11 a 12 h - 08/11/2026

Bon dia, us informa Gemma Bonet. Els Mossos estan desallotjant l'edifici que la plataforma d'afectats per la hipoteca del Baix es va ocupar ahir a Manresa. Els Mossos han entrat en un dels immobles per desallotjar algunes de les famílies. L'operació ha començat a les 8 del matí, quan la policia ha desplegat diversos cotxes patrulla i també furgonetes antiavalots davant del bloc propietat de la Sareb, que feia més de 10 anys que estava buit. Joan Garcia, portaveu de la plataforma del Bages, en declaracions a aquesta emissora.

Un dispositiu desmesurat de policia, de arros, hi ha com unes 15 furgonetes, i hi ha 20.

La intenció de la plataforma era que l'edifici, el desè que ocupen a Manresa, s'allotgessin prop d'una dezena de famílies desnonades i aconseguir negociar-los una solució.

Més notícies amb en Joan Aleix Mata.

Renfe ha precisat que en la majoria dels casos es tracta d'incidències relacionades amb els maquinistes. Fonts sindicals concreten que al darrere hi ha la implantació per part de l'empresa d'una nova distribució dels torns i feines dels maquinistes després que el CEMAV, el sindicat majoritari, trenqués l'acord que mantenia amb l'empresa. Els canvis comunicats en poques hores de marge haurien fet d'esquadrar el sistema.

Les empreses de missatgeria i del sector de la logística preveuen repartir més de 25 milions de paquets entre el Black Friday i el final de la campanya de Nadal. Això és un 2,6% més que l'any passat, segons ha explicat aquesta emissora el president del clúster logístic de Catalunya, Ignasi Sayol. Tota Espanya,

entre Black Friday i Nadal, són quasi 127 milions de paquets. A Catalunya serien uns 25 milions, aproximadament, i això en pics d'un milió en determinats dies.

El cas del doble assassinat de Sosqueda arriba a judici 9 anys després dels fets i sense un mòbil clar. Carles Monguilot, l'advocat de les famílies dels joves assassinats a 13 el 2017 i col·laborador de Catalunya Radio, afirma que això no és un obstacle perquè es condemni l'acusat.

El mòbil, desconeguent-lo, no impedeix poder condemnar o absolve, perquè perquè la criminalística ha estudiat profundament les circumstàncies en què es produeixen delictes tan greus com un homicidi o un assassinat, i el mòbil és una cosa absolutament episodica.

Faig una llista del que més m'estimo.

Ferran Palau és un dels músics que participa en l'esdeveniment solidari Manifesta't, que es fa avui a les 6 de la tarda a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona. L'acte vol recaptar fons per al projecte Lliures de Pobresa, Exclusió i Desigualtats, una iniciativa que promou en Òmnium Cultural, COP57 i les entitats catalanes d'acció social. Precisament el president d'Òmnium, Xavier Antic, ha destacat que la campanya vol contribuir a fer una societat més cohesionada.

De fet, Lliures dibuixa el model de país que volem, un país lliure de pobresa i desigualtat, on el català sigui llengua de cohesió i descripció a la catalanitat. I per això Lliures no només és útil, sinó que també segueix sent més necessari que mai per la construcció d'aquest futur compartit.

A més de Ferran Palau, en el concert també hi actuen Maria del Mar Bonet, Borja Penalba i Anna Andreu. Un acte en què també hi haurà temps per l'humor, amb les actuacions dels monologuistes Manel Vidal, Oye Sherman, Marc Serrats i Alba Sagarra.

Els esports, Marc Andrés. Barça i Atletic de Madrid es disputen el liderat de primera aquest vespre a les 9 al Metropolitano i en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. Per al partit, ja és oficial, Flick torna a convocar Eric Garcia i Christensen i també viatgen del filial Hamza Abdelkarim Alex Campos i Ebrima Tuncara. Qui guanyi serà líder de la Lliga i si empaten, el Barça mantindrà el primer lloc amb un punt més que el Real Madrid, que ahir va guanyar Mestalla per 0 a 3 al València. A la segona divisió, avui juga el Girona, que rep a Montilivi l'Almeria, el segon classificat de la Lliga. El partit el seguirem al Tot Gira de Catalunya Ràdio a partir de les 4 de la tarda. I a la Lliga F, precisament a les 4, i en directe a TV3, es disputa el duel entre el Barça i el Madrid Club de Futbol. Les blaugranes volen aprofitar l'empatagón del Madrid ahir al camp de l'Athletic Club. En motor, Marc Márquez pot tornar a ser campió del món en MotoGP. Avui a Qatar, per ser-ho, necessita guanyar la cursa llarga, que començarà a les 5 de la tarda i que transmetrem en tot gira. A més, també necessita que Jorge Martín no puntui. En bàsquet, d'aquí menys d'una hora a les 12, i en directe a TV3, el Barça rep el Breugan en partit de la Lliga CB. Només una hora més tard, a la 1, la 6a joventut visita la pista del Tenerife. I en vaterpolo, el Mediterrani ha guanyat per 15 a 9 el Xània grec i ha superat la ronda preliminar de la Conferència Femenina com a primera de grup. A tres quarts de 12, el Sant Feliu juga davant l'Utrecht narlandès.

Fins aquí, les notícies.

I love you, baby. I love you, baby. Lo cantarò per te, esta sera, per sempre, e finché non vedrò la luce. El suplemento.

Amb Roger Escapa. Passen 6 minuts de les 11.

Cada diumenge, el suplement, al voltant de les 11, la nostra Ampart Moliner agafa el volant del programa i condueix els oients cap a la solució dels seus programes. Ampart Moliner, bon dia i bona hora. Bon dia. Acompanyada a aquesta hora per la Marta Ferrer i la Rosa Rodón. Bon dia i bona hora a totes dues. Hola, bon dia. Com esteu?

Si no entrem en detalls, extraordinàriament bé.

Doncs nosaltres que ho celebrem. Escolta'm, en part, tu com a persona famosa aquests, t'interessen les xafarderies dels famosos que ara celebravem amb la Juliana Canet, la Marta Montaner i el Roger Carandell?

M'encanten, m'encanten. De fet, de lectures, no sé si encara fan allò del Tot i Més, que eren famosos catalans. Que són els que coneixien. Era una secció de la secció. Sí, perquè, per exemple, a mi què em passa.

Ara hi ha Noucant que ho facin, perquè hi havia aquest ninxol de mercat que va ocupar el que no surti.

Clar, jo, per exemple, l'altre dia sentia el que no surti, que anàvem parlant de tota gent, que vindrà la Rosalía, els Ondas, no sé què, la Rosalía sí que és, però els altres no. Però que no saber qui són encara és millor, encara és més bonic. Diuen tal influencer. I dius, no sé qui és. Sí, home, que és la nòvia de tal, que tampoc saps qui és. Que tens mare de no sé tampoc saps qui és. Que això, és com quan anaves abans al dentista i hi havia revistes del cor, antigues. I posava, per exemple, tal famosa en el rincón favorito de su casa. Vol dir que no només has de ser famós, sinó tenir un rincón favorito, que tu el tens. A casa meva, un recop preferit. Vol dir que ha de ser una casa gran, perquè si et vius en un pis no tens ningú en favor, perquè és tot, és un loft, un loft petitet, diguéssim. I aleshores això t'inquietava, tu. M'agradava molt sortir a la Rocío Jurado en èpoques, amb un arbre, en el rincón favorito de su casa, preparada per la Navidad.

Has estat objecte mai del que no surti? Tant citat com els teus afers, les teves baralles matrimonials,

els teus fills. Diria que no, diria que no. No. Però l'altre dia vaig veure que parlaven de. La Melero els havia felicitat i van dir, ai, que és maca. I ho van dir amb toda jove. Saps? Que això m'ha fet ràbia. Ai, que és maca.

És que jo crec que els del que no surti, la Melero la tenen entronitzada dins del rang més alt del I qui no,

Roger? És que la Melero, i això no ho dic de broma, crec que es mereix un Ondas trajectòria. Però sí, la Melero ha de tenir un premi Ondas. Celebrant tots els Ondas. No la favor. Hosti, i tant. Per favor. Oiga.

Això és Cartes de l'Empart, a través del correu electrònic d'aquest programa,

suplement arroba cartradio.cat. Les nostres dues partners, també els agraden molt els famosos, eh? També sou seguidores del que no surti. Home, per favor.

A veure. Xafarderies a qui no li agraden, és que és una cosa ancestral, vull dir, assabentar-te del que fa el veí o el famós, és una cosa que ens dona, doncs, bueno, en un sopar tu vas amb xafarderies i ja penses, ja estàs pensant quan ho explicaràs la reacció dels altres.

Exactament, quan saps coses que els altres no saben perquè saps, per exemple, el món del periodisme, home.

També deixem dir-te que és un tipus de periodisme super difícil de fer. La gent no és conscient, es pensa que és fàcil. No, fer premsa del cor ben feta és molt difícil i ho veiem també en casos de gent que no ho fa tan bé, que fan escarni i penso que fan coses que no s'han de fer i no ajuden els altres. I penso que és superimportant que tinguem un star system català, evidentment. Evidentment, sí senyor.

I quantes notícies han destapat que passen en grans restaurants també de casa nostra, no? Home. I que s'han donat a conèixer també a través del que no surti. El bar Bocata, el bar Milagros, Pedro Sánchez, allà va fer una trobada important amb Salvador Illa. Can Ciflic,

també va anar al bar Milagros. Penseu una cosa, que en aquest estudi ara mateix. Molts amics cambrers hi ha. Tenim molts amics cambrers, cuiners. És a dir, ens expliquen tot.

I et diuen, això no ho publiquis, però i de cop tens tota la meva atenció. Home, i tant.

Cartes a l'empar. Podeu fer arribar les vostres inquietuds, les vostres idees quotidianes, els vostres greuges, a suplementarrobacatradi.cat, també a l'Avinguda Diagonal 614 de Barcelona, si és que ho voleu fer físicament. En nom de l'Empar i en nom del suplement. Anem per la primera carta d'aquesta setmana. Aquí sí que aquest oient vol romandre l'anonimat i demana que la presentem com a D. És

a dir, lletra inicial D. Hem de remarcar que són cartes de veritat. I tot sovint en aquesta secció el que és interessant és la carta. Jo puc dir, ah sí, estupendo, però aquestes cartes són publicables, són molt bones, perquè expliquen. Parlo d'aquesta perquè ja l'he llegit, ara. És a dir, expliquen molt un sistema de veure la vida.

Aquesta persona que la bategem com a D, lletra inicial, benvolguda en part, la natura i la inconsciència ens han beneït amb tres fills que ara estan entre l'ESO i la primària. Dos dels tres tenen un diagnòstic de TA, trastorn de l'espectre autista. Sense discapacitat intel·lectual, la qual cosa fa que les nostres vides siguin molt més entretingudes del que hauríem pas imaginat mai, sent família numerosa. Aquesta circumstància, a més, ens ha fet carn de canó dels professionals de la salut mental als quals rondem i agraïts des de ja fa uns quants anys. Els fins fan les seves sessions amb la psicòloga, amb l'objectiu que en el futur siguin adults funcionals, i periòdicament també passem els progenitors per la consulta per veure com va tot. Una de les psicòlogues que tant ens ha ajudat mentre intentàvem justificar una actuació poc racional que havíem tingut amb un dels nostres angelets, després que ens posés contra les cordes per enèsima vegada, ens va dir, després de les nostres excuses, sí, d'acord, però aquí qui és l'adult? Això ens va desarmar. Des d'aleshores, aquesta frase és un arma llancívola que el meu marit i jo fem servir l'un contra l'altre. Sí, d'acord, però aquí qui és l'adult? Tu què n'opines, en part? La condició de pares ens obliga a comportar-nos sempre com els adults racionals i assenyats que se suposa que som? No podem desbarrar una mica de tant en tant i imposar càstig sense sentit i per pura venjança? No podem reaccionar amb una rebequeria superior a la que estem intentant gestionar? Gràcies, avançades, per aquesta reflexió que faràs. Signat, D. És que la reflexió l'ha fet Dé.

Dé, no t'ho deixis dir. No t'ho deixis dir. Qui és l'adult? Digues, jo no. Jo no. Jo no. I hem d'anar per la vida infantils, tots nosaltres. No t'ho deixis dir. Jo reclamo el meu dret a no ser adulta. Per què? Perquè si us hi fixeu, Hi ha persones, no sé si vosaltres, jo sí, que anem per la vida i ens tracten sempre com a empleats. Però tothom, tothom, tothom, tothom, tothom, tothom. Els botiguers, els fills, la senyora que et ve a ajudar quan compres la targeta del tren o metro, que tu estàs allà comprant la targeta i et ve i et diu, però escolta. Recicla la targeta, que si no gastem un euro, el gasto jo, el gasto jo, deixa'm en pau. No em renyis, no em renyis, no em renyis també per la targeta. Ara que soc una senyora conductora i passo per la C55 a Utema, els que som de la zona tenim descomptes, la senyora de la veu del peatge d'Utema, sisplau, si algú ens està sentint que és de la zona, que la gravi. Aquesta senyora que et diu grans descomptes en telepeatges i et diu, pot recollir la targeta? I t'ho diu d'una manera. Que Uriols sembla una santa. No t'agrada? A veure, t'està renyant. Pots recollir la targeta. És la màquina gravada, eh?

Pot ser una intel·ligència artificial, aquest to. És molt lleig.

És a dir, jo trobava que de tots els polítics, la que més et renyà una mica és l'Uriols. Em diuen racista. Sóc endreçada. Fa això, fa això. Que m'encanta. Doncs la senyora Eutema supera. Tothom t'està renyant per tant, sisplau tenim dret a ser criatures, a ser infantils a dir-li als nostres fills que estan castigats això quan tens la minoria d'edat encara tu aplicaves el càstig a casa? No em fotia cas ningú. És a dir, per exemple, tu imagina't quan es podia aplicar càstig. Imagina't que jo deia no podràs anar de festa amb els teus amics. Això no fa tants anys. No fa tants anys. Tu imagina't el meu cadàver a terra i aquell ésser trepitjant-lo i agonitzant. Sortint per la porta i marxant de festa amb els teus amics. De veritat. És a dir, jo no tinc cap potestat. A mi m'ha arrenyat tothom. La teva filla, també. La meva filla, la meva sogra, tothom. Nena, què fas? Mama, ja està bé. La sogra a vegades passa. Potser és més habitual renyar la sogra que la filla. Sí, sí, sí. És a dir, jo he sigut sempre com la germanastre de la Ventafocs. Per tant, per tant, escolta una cosa. Els veïns. Nena, rega aquesta planta. Ui, aquell to que t'està enrenyant tota la vida. Escolta'm, ja està bé. Jo, per mi, l'exemple és Tina Turner. Que anava amb la faldilla aquella i tothom, és que ja està bé aquesta faldilla curta, aquesta edat no pot ser. Ei, endavant, Tina Turner, faldilla curta, endavant, escolti'm, i a callar tothom. I a més a més aquell crepat. Que només ha estat. Molta feina hi ha allà, eh? Magda Uranich, no? Magda Uranich i Merche Mar. Les dues dones que a la ràdio. Bé, jo depinto, perdó. Les tres dones que a la ràdio, entrevistant o fent un programa, els auriculars que totes posem, se'ls posaven cap a baix perquè el crepat no se'ls hi desmuntés. A favor. You're sampling. Per tant, siguem infantils com Tina Turner. Fem règim al matí i a la tarda ens ho fotem tot. Sisplau. Rentem-nos les dents tres cops al dia només quan sortim de la neteja dental el dia 1. La resta ja no. Ja està, ja està. Reciclem fins que el covell de les escombraries de plàstic estigui ple, que llavors l'ampolla de llet que no hi cap el fotem a l'altre. Infantils sempre.

Empar Moliner, amb aquesta senyora que s'ha presentat com a D, jo crec que es pot donar per.

La carta és molt bona. Les vull publicar, aquestes cartes. Bueno, això parla amb la teva editorial. No, perquè jo s'obro aquí. Això no és veritat. El que és bo és les cartes aquestes.

Va, anem per la segona carta del dia. Va. Anem també a parlar del psicòleg, no? Sí. Aquesta setmana ens ha

servit una secció amb el divan, eh?

Sí, el divan amb Sílvia Copro. La Susi, mira, benvolguda en part. T'escric des del divan de la meva consulta. Acabo de visitar el pitjor pacient que pot tenir un psicòleg. És un home amb personalitat narcisista, o dit d'una altra manera, un home encantat de conèixer-se a si mateix, un onanista de la vida. Mentre m'explicava les seves històries, el secret professional m'impedeix donar-te'n més detalls. Em va deixar clara una idea. Diu totes les coses bones li havien passat gràcies a ell i totes les dolentes li havien passat per culpa dels altres. Sintàcticament també donava pistes de la seva condició, perquè constituïa totes les frases col·locant el jo al davant. Però, ara ve el bistec de l'assumpte, havent acabat la seva intervenció, es va aixecar del divan on soc jo ara, No em va donar l'opció ni d'obrir la boca, no vaig tenir dret a rèplica, i abans de sortir per la porta em va confessar que no sabia ben bé per què havia vingut el psicòleg. Em va aclarir que ell no necessitava el concurs de cap professional perquè ell, com a bon narcisista, s'havia solucionat tot sol els seus problemes. Però jo sé que no és així en part. Aleshores, com el puc convèncer, diu la Susi, perquè torni a la consulta? Tens algun truc per tractar amb un narcisista? Esperant resposta, Susi.

Susi. Susi està estirada en un divan que normalment.

La Susi deu ser un pseudònim d'un altre professional d'una terapeuta, no? Els psicòlegs tenen aquelles cadires,

la cadira aquella a la corbusier tan xula, tan bonica, que val una pasta. I us hi heu estirat mai? Sí. Quina comoditat més bèstia, no? I no ho sembla, són extraordinàries. Si no l'has de pagar tu, una comoditat extraordinària. Si no l'has de pagar tu, és extraordinària, sí. Llavors n'hi ha algunes de falses, una mica com les bosses, però també són cares. A veure, Susi, si tu tens un client que et ve, o un pacient, si tu vols, que et paga, tu li has de donar la raó. I tu per això vas al psicòleg, perquè et donin la raó, perquè si no, la IA te la dona. Tu ara, l'altre dia ho provava, li dius a la Ia, hola Ia, que estic boig, m'he inventat un plat de cluisses amb melmelada, una cosa absurda, llavors et diu que no, no, no estàs boig, de fet la fusió sempre et dona la raó. Amb cluisses i melmelada, te la dona la raó? provem-ho, provem-ho foteu-li, si teniu no, tinc el xat GPT aquí

obert a veure què li dic o sigui, cluisses amb melmelada avui per dinar vull preparar

digue-li estic boig perquè això li agrada,

perquè llavors et diu no, Roger, no no,

no a veure què diu estic boig. A veure què diu la IA aquesta. A veure. Què t'ha dit? Boig? Gens, de bon paladar potser.

És una rata, és una rata.

De fet, cluisses amb melmelada no és cap disbarat. És una rata, és una rata. La combinació de marisc i dolç pot funcionar molt bé si trobes l'equilibri entre el gust salí de les cluisses i la dolçor de la fruita. Jo ho provaria d'aquesta manera, fins i tot fa la recepta. Cluisses obertes al vapor amb una mica d'all. Una culleradeta de melmelada de taronja amarga o de prissa, un raig de vi blanc, un toc de llimona, una mica de bitxo i julivert. I fins i tot et suggereix la fotografia. És que, és que.

Llavors això què? Això què? A veure. A veure, francament,

pregúntale al XatGPT. XatGPT, soc guapo? Et dirà que sí.

Sí, sí, sí. Un moment, perquè després acaba amb una pregunta. Mira, com l'Empar. Tinc una pregunta important. Quina melmelada tu tens pensada? Perquè no és el mateix fer una melmelada de maduixa, diu, que amb una de taronja amarga.

Anava a dir, bueno, busca la taronja amarga.

Com que et dona la raó, jo l'altre dia, ja al final, com que sempre m'estava donant la raó, li vaig posar, aviam si cluïsses amb caca. I llavors em va dir, et deus haver equivocat, deus voler dir moca. Però et dona sempre la raó.

I llavors tu creus que la psicòloga Susi hauria de donar sempre la raó? Perquè llavors fa el mateix que el xat. Mira una cosa,

aquest pacient és narcisista. Jo crec que tots nosaltres arribem a una edat en què hem d'aspirar a que els nostres defectes. No s'hagin de canviar, sinó estar amb gent que consideri que els nostres defectes molen. És a dir, una mica la lletra tan preciosa de cowboy de mitjanit, que jo li he demanat a la Conxi que ens busqui el tros aquest, que diu. Ara us ho traduirem.

És a dir, vull anar a un lloc, vull anar a un lloc on el temps combini amb la meva roba. No jo combinar amb el temps. Em sembla la frase més preciosa de la història del món. Vull anar a un lloc, se'm fot pell de gallina, on sigui el temps, el que convini amb mi. Jo soc el centre, jo soc el narcisista, no em toqueu els ous. Prou. Però si som tots narcisistes, el món s'acaba, eh? Escolta'm, ja està, que ja s'ha acabat. O sigui, per què ha de ser només Donald Trump i nosaltres no?

A mi el que em sorprèn és que aquest senyor vagi a consulta, perquè normalment el narcisista no troba que tingui cap problema ni

cap necessitat de recargar res. No, perquè vol que li donin la raó. Vol que li donin la raó. O potser ha vist pel·lis de Woody Allen i Susi li agrada. Que també pot ser.

També pot ser, també pot ser. Empar, vols que fem una altra consulta o ho deixem aquí? Va, ho deixem aquí. No, però et quedes, eh? No, tenim la Rosa Rodón

i la Marta Ferrer. Perquè avui m'interessa molt, sempre m'interessa molt. No, perquè. Home, que parlin de menjar m'encanta, que parlin de pelis m'encanta, però avui A més, és una pel·lícula que

no ens podem perdre, avui, la Marta.

Fes un next coming. Fes un petit spoiler, exacte, perquè la gent s'hi enganxi. Ara faràs anuncis?

Ara farem uns anuncis i tenim una última hora informativa que la Maria Núria Rebella ens ajudarà a desenvolupar.

Doncs va, després dels anuncis, ruega por nosotras. De què va? Faig un altre next coming? No, enganxeu-vos-hi i ho sabreu.

Vinga, d'aquí cinc minuts. No, cinc minuts no, una mica abans. Uns anuncis. Maria Núria Revetlla també pendents del que passa amb aquest desallotjament que tenim en aquest cas a Manresa. I ara tornem amb la part Moliner, la Rosa Rodón i la Marta Ferrer. Fins ara.

El suplement, amb Roger Escapa. Agafem aquesta dressera que arribarem abans? Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes. Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es. La nova botiga 3Cat t'obre la porta a un món de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3Cat. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3Cat. Tot és aquí. Palau Sant Jordi.

Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments.

M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica.

I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'erat.

Si és diumenge i són les 11, som al club. El Club de la Mitjanit, de Catalunya Ràdio.

Futbol, Barça, Flick, La Mina. Espanyol.

Madrid, Mourinho, La Lliga. Girona, Sabadell.

La Lliga Femenina. Bàsquet, tenis, MotoGP. Cada diumenge a les 11, al Club de la Mitjanit a Catalunya Ràdio, amb Xavi Campos i el seu equip.

Més de 10. Més de 10. Més a prop dels 20 que dels 10. Menys de 10. Perquè escoltar la ràdio, sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

La Tarda de Catalunya Ràdio amb Francesc Garriga. Un programa amb un presentador simpàtic i de nom difícil de pronunciar.

A Madrid havia explicat Francesc mil vegades i era francés.

Francesc. Francesc. Francesc.

Francesc. Que no me sale. La Tarda de Catalunya Ràdio.

Premio Ondas a la mejor idea radiofónica que no surti de aquí.

És gràcies a tota la gent que el fa possible d'aquí la ràdio, però sobretot gràcies a tots els oients que ens acompanyen cada tarda.

I em pensava que era una broma, estic flipat. Però voleu dir que és de veritat? Jo penso que ens el trauran.

És molt fort la ràdio, els teatres, una bogeria.

La de Ciutats que hem anat ahir trepitjant. Només podem estar molt agraïts a la nostra audiència. Que no surti d'aquí.

Premi Ondas 2026 a la millor idea radiofònica.

Que no surti d'aquí. Però segur que no ens el treuen.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger escapa. Dos minuts per dos quarts de dotze. El suplement amb l'Empar Moliner, la Marta Ferrer, la Rosa Rodó en aquesta hora i també la Maria Núria Rebella dels serveis informatius. Maria Núria, què tal? Bon dia de nou. Hola, bon dia. Des de primera hora avui molt pendents de Manresa, on hi havia previst aquest desallotjament que crec que s'està desenvolupant amb algunes incidències. Què està passant, Maria Núria?

A veure, s'està desenvolupant des de les 8 del matí. Ara mateix ens diuen les persones que estan allà que hi ha una dotzena de furgonetes dels antiabalots, dels Mossos d'Esquadra. Val a dir que aquest bloc feia 10 anys que estava desocupat i ahir a la nit un centenar de persones, auspiciades per la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages, el va ocupar amb la intenció de reivindicar un lloguer digne i de poder tenir un habitatge disponible. Què ha passat? Que aquest matí han arribat els Mossos d'Esquadra, l'equip de mediació ha volgut parlar amb ells, ells s'hi han negat i llavors han començat les càrregues policials. Segons la plataforma d'afectats, hi hauria una dezena de persones ferides a cops de bastó policial. I segons els Mossos, que encara no donen informació perquè l'operació no està tancada, sí que expliquen que els concentrats haurien fet algun tipus de llançament contra els agents que hi havia desplegats. La plataforma també parla d'una persona detinguda. El que sí que podem dir és que aquest desallotjament continua, que el gruix del centenar de persones ja les han tret de dins de l'edifici, però en quedarien entre 10 i 15. Diuen les persones que estem en contacte que estan allà que encara li queda com una hora per posar algun termini a aquest desallotjament. Gràcies, Manel Núñez.

Recordem tot això, Manresa, amb la plataforma de factats per la hipoteca del Bages, que aquest dissabte ahir va recuperar aquest bloc de pisos propietat de la Sareb, però bé, han passat una nit, vull dir, perquè avui ja els han intentat.

Si et sembla, tenim el testimoni d'un dels portaveus d'aquesta plataforma, el Berni Sorrinas.

Ara mateix hi ha una, dos, tres, unes dotze formades de monos d'Esquadra i de Brimo, desitjant la gent que hi ha a dintre i carregant amb força aquí fora bastants. Estan fent-se griposes, estan picant el cap de la gent, hi ha diverses ferides. Segur? Una detinguda.

Doncs aquest és el comentari del portaveu d'aquesta plataforma. Veurem com evoluciona més notícies a partir de les dues del Catalunya Migdia i també els bulletins de notícies, avui també amb la Maria Núria Rebella. Moltes gràcies. Adeu, bon dia. Encara una altra última hora informativa, i és que fa poca estona l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a un pas de l'amnistia definitiva, ha aparegut per sorpresa aquest diumenge a la Casa Macià de Prats de Molló, la Catalunya del Nord, Aquest matí ens en fèiem ressò i és que aquest diumenge s'inaugura oficialment el projecte de museització de la Casa Macià, com us explicàvem a l'informatiu del suplement. Doncs bé, fa una estona ja ha arribat per sorpresa l'expresident Carles Puigdemont en un acte on també han participat altres expresidents com Jordi Pujol i també Pere Aragonès. Més notícies, més detalls del que ha passat als butlletins i a partir de les dues al Catalunya Migdia. Propostes per aquest cap de setmana amb la Marta Ferrer, la Rosa Rodón i l'Empar Moliner.

Això ho trobareu al cine, Ruega por Nosotras. És una pel·lícula que ha fet el Daniel Monzón, que posa el focus en el patronato de protección a la mujer. És una institució que als anys 70 a Espanya va maltractar noies molt joves que ja estaven internades i la Marta Ferrer ja l'ha pogut veure.

Sí, de fet, no sé si vosaltres coneixíeu el Patronato de Protección a la Mujer, l'Empar i la Rosa segurament sí, perquè són dones molt llegides. Jo he de dir que desconeixia bastant l'existència d'aquesta institució i se'm va quedar la sang absolutament gelada quan vaig veure la pel·lícula, perquè bàsicament eren internats. Regentats per monges, on les noies joves, moltes d'elles eren joves, després n'hi havia de més adultes, però la majoria tenien entre 18 i 21 anys, anaven a parar per diversos motius. O bé perquè les seves famílies consideraven. Que s'estaven anant de les mans i que necessitaven ordre i seny o bé perquè les seves famílies se'n descuidaven o perquè havien tingut una vida traumàtica de diferent manera i no tenien on anar a parar, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, aquesta pel·lícula explora què passava dintre d'aquestes institucions, a què sometien les monges a aquestes pobres noies, que bàsicament, ja us ho dic ara, eren tortures. Perquè les maltractaven, o sigui, els feien fer coses absolutament impensables, que de fet, una de les crítiques, entre cometes, que s'ha endut la pel·lícula és que no és prou greu el que s'hi retrata, perquè realment el que feien aquestes monges eren coses que el propi Daniel Monzón explica, no? Si les hagués retratat a la pel·lícula, la gent no se les hauria cregut, i segurament la gent s'hauria quedat amb aquesta part de la morbositat de què es feien en aquestes institucions. Aleshores, El que ell fa és, molt hàbilment, explicar la història de dues noies diferents. Una d'elles és la interpreta, la Zoe Bonafonte, que us sonarà per aquella escena meravellosa que té el 47.

Ella és l'Anna. Molt jove, no? Una criu molt jove que va debutar el 47 amb molt bones crítiques.

Correcte, i que jo tenia ganes de veure exactament què feia, perquè clar, amb aquella escena, el 47 sobretot, que segurament si heu vist la pel·lícula la recordareu, prometia tenir una carrera molt, molt interessant, i amb això jo crec que certifica que efectivament és molt bona actriu. Ella fa d'una nena de Casa Bona de Barcelona, que un dia s'escapa de casa, surt de festa, i el seu pare, ultracatòlic, que la pel·lícula deixa entendre que també té una gran connexió amb el règim franquista, decideix que ja n'ha tingut prou i la internarà en aquest lloc. I després, paral·lelament, hi ha l'altra història de la Sole, que la interpreta la Manuela Calle, que és una actriu també molt, molt jove, que és el primer gran paper que fa, i és al·lucinant com de bé ho fa. O sigui, és d'aquelles actrius que dius, bé, és que tens un talent que no es pot ensenyar a cap altra escola, és a dir, o ho tens o no ho tens, i aquesta noia ho té, i ella sí que és d'aquestes noies que, diguéssim, que no té família, no té realment un lloc on anar a parar i acaba, doncs, en aquesta institució. Llavors, elles dues es fan molt, molt amigues, es crea una relació molt, molt maca entre aquestes dues protagonistes, a través de la qual, bàsicament, han de sobreviure a totes aquestes coses absolutament horroroses que els passa. Jo la destaco perquè, per una banda, trobo que. Val molt la pena que posi en pantalla i que doni a conèixer aquesta història que potser a molts de nosaltres no ens sonava, però sobretot per aquestes dues grans actrius, perquè és una pel·lícula que recau tant en elles que si no tens dos personatges molt ben treballats i dues actrius a qui realment et creguis i que tinguin molt, molt bona química, no se sustenta la pel·lícula. I realment aquí hi ha una feina de càsting molt ben feta. Aquestes dues actrius estan. Espectaculars, a més, tenen una tenen tot un registre físic, perquè evidentment hi ha uns maltractaments que es noten també en el cos, hi ha una feina de maquillatge també brutal, que és molt difícil de posar en valor i de fer bé, i en canvi elles dues ho fan fantàsticament bé, i és una pel·lícula que trobo que té moltes reminiscències amb una altra pel·lícula de la qual, evidentment, en parlarem moltíssim, que és La bola negra, que és aquesta necessitat d'explicar totes aquestes històries que han acabat enterrades o soterrades pel règim feixista.

Ruga, per nosaltres, els cines del Daniel Monzón, pel que expliques i com les retrates, pot ser una de les favorites als Gaudí. Ara arribarà tot aquell capítol de l'any que comencen les nominacions, no?

Efectivament, el desembre, si no m'equivoco, seran les nominacions als Gaudí. Clar, roga per nosaltres, els Gaudí juguen amb un avantatge molt important, que és que no hi pot haver nominada la bola negra. Perquè els Goya seran molt avorrits aquest any.

El patronato aquest va durar fins als anys 80. Sí, fins al 85, si no m'equivoco. Va superar el franquisme. Sí, sí, sí.

Però sí, dèiem això, que clar, els goyes seran molt avorrits, perquè molt malament hauria d'anar la cosa, perquè no s'ho emportés tot la bola negra, els gaudir com la bola negra no és seleccionable, doncs jo crec que aquesta pel·lícula, que a banda és que està molt ben feta, però té aquesta cosa que agrada molt a l'Acadèmia del Cinema Català, que és el relat històric que posa en valor una història desconeguda, amb interpretacions molt bones, i que al final ressona molt amb l'actualitat, i que depèn del que passi el 29 de novembre, doncs serà encara més actual que mai.

Escolteu-me, totes heu vist ja La bola negra o encara no? jo no jo ho he fet aquesta setmana amb condicions

desfavorables ara m'interessa

la crítica de Roger Escapa de La bola negra amb condicions desfavorables primer

que l'he vist a casa a veure, fas cara de tenir una pantalla una mica grossa sí, però crec que és una pel·lícula per veure al cine tens raó, com totes i què més ens vols dir?

Que potser no n'hi havia per tant però sempre

passa igual sempre passa igual que tot el que puja i quan és a dalt tothom és de set però

jo no tinc ni molt menys el bagatge que té la Marta per fer una crítica de cinema simplement el que dic és que. Clar, les expectatives eren tan altes primer que l'he hagut de veure en dos dies diferents perquè et dura gairebé tres hores i les nits són com són a casa no, però que no sé, no em va impactar de la manera que em va prometre no em va impactar de la manera que em va prometre,

punt i final és culpa nostra jo et vaig dir

punt i final és culpa nostra jo et vaig dir que era una bona pel·lícula no que era la millor pel·lícula del cinema

espanyol però és una bona pel·lícula. Perdó, o sigui, li veig les trampes, li veig el moment en que ara els directors diuen, mira, ara faré emocionar el públic. Ara vull que aquí se li posi la.

Això em sembla interessant. Això a mi em passa, ho he dit moltes vegades.

Crec que és una pel·lícula que s'ha de veure al cine, perquè és molt cinematogràfica, hi ha pel·lícules que, mira, amb un bon televisor ja n'hi ha prou, crec que aquella és una pel·li que s'ha de veure al cine. I ja et dic, el context no la faurà, però no sé, li vaig. Veig els Javis allà al darrere escrivint i projectant. Mira, aquí tindré una llàgrima, aquí una altra. Aquest actor li donaran al Goya perquè se'l mereix, perquè per bagatge que porta aquesta actriu, que porta temps, ara aquí li farem aquest paper.

Em passa això. És molt interessant, això que estàs dient. Potser n'havíem parlat massa. Sí, 100%.

Continua sent una gran pel·lícula, ja està. Dos quarts i mig de dotze. La notícia gastronòmica de la setmana, Rosa Rodón, la trobem amb l'assador Eche Barri, que passa a ser el nou millor restaurant del món. Això per què? Doncs perquè tots els que ja l'han guanyat no poden tornar a guanyar. Per tant, no participen. A la sèrie de Can Roca no participa. Ni el disfrutar, ni tota la resta de catalans que. Sí, aleshores, bueno, la gran notícia, no? Però. Ja has pogut menjar, Rosa?

Sí, fa un any vaig anar. Tu també, part? Sí, sí, però fa molt temps, eh? Marta, tu també? Vaig arribar, encara no era tanta cosa, i hi havia una senyora netejant, dic, hola, que tenim ta. Això segueix sent així. I diu, passen ustedes, pero voy a limpiar el lavabo primero.

Sí. Segueix sent així. A veure, per ventilar-ho ràpid, això és una llista d'una empresa privada que decideix a través dels vots de 1.100 persones quins són els millors restaurants del món. Com ves dit, Roger, un cop tu ja has quedat en el número 1. Surs del concurs, passes a ser una categoria de best of the best, on aquí hi teníem el bulli quan existia, però hi tenim també el celler i tenim el disfrutar. Per tant, aquests ja no hi podran tornar a quedar i l'any vinent l'assador Etxebarri tampoc hi podrà quedar. Això si segueix obert, perquè no queden gaires anys d'assador Etxebarri. El seu propietari, el Vítor Arginzònitz, diu que allò s'acabarà amb ell. I té 66 anys. Vull dir, bueno, en queden uns quants. Sí, en queden uns quants, però no gaires. Penseu que, a més a més, és un lloc en què la seva cuina es basa en la brasa, el foc. És una feina dura, molt, molt dura. Per tant, queda temps de servei d'orxivarri? Sí, però no crec que en quedi gaire. Per altra banda, si voleu anar, deixeu-me dir-vos, estimats oients, que ho teniu molt difícil. És dels restaurants que és més difícil aconseguir una reserva. Per què? Perquè no hi ha un camí per fer una reserva. El camí són, principalment, els contactes. Si tu vas a la seva web

No em sembla bé això No, no, no, perquè al senyor li és igual O sigui,

ella només cuina pels amics A veure,

no, jo això no ho he dit, deixem acabar Són molt pocs començants, penso que són les 10 tauletes Potser 12 ara El cas és, tu pots enviar un correu electrònic Demanant taula per una data Allà posa que 5-7 dies no t'han contestat No la tens, no contesten els mails. Sobretot, qui té la clau de les reserves és el sommelier responsable de sala, el mojalet Ben Abdalà, més conegut en el sector com a moja directament. Aquest senyor l'any passat va ser reconegut com a millor sommelier per la mateixa llista i aquest any, quan va recollir el premi el Víctor Arquinzonis, ell va pujar amb ell. Per tant, és una cosa, és tan important pràcticament com la cuina, perquè aquest senyor el que fa és normalment donar les reserves. És una persona molt ben connectada amb el món del vin, sap una barbaritat de vins. De fet, té un dels millors cellers que pot haver-hi a prop nostre, diguéssim. Per tant, la gent del món del Villa hi troba coses extraordinàries per beure. El menjar és boníssim. O sigui, realment, aquest senyor, el Vítor, va aconseguir a perfeccionar la cuina més ancestral, va crear artilugis per coure, i té, bueno, el menjar és boníssim. Ara bé, no ens hem d'imaginar un lloc com el Celler, que sé que tu hi vas anar fa poc, Roger, no t'has d'imaginar un lloc on et donen la benvinguda, et diuen acompanyi'm a la taula, tal, no. Tu entres allà, a baix hi ha la barra de bar, que és on va la gent del poble, diguéssim, que és un poble diminut, Axpel, País Basc, a la vall de Txondo, llavors tu entres allà i et poses allà a la barra i va arribant la gent d'un restaurant i dius, pugi-les, jo mateix anava indicant a la gent on havia de pujar. No t'has d'imaginar un servei com en aquests llocs que et pots imaginar en el qual és exquisit. Ells, bàsicament, amb això no hi inverteixen ni creuen gaire, creuen que el seu menjar parla per ells mateixos i la reserva, certament, has d'aconseguir conèixer algú o conèixer el moja o caure en gràcia perquè et donin una taula.

Vosaltres com vau aconseguir taula, Empar?

No, perquè quan jo hi vaig anar no era tan difícil. De tota manera, deixeu-me dir que la idea de rebre, que quan et reben, quan et diuen hola, benvingut a casa meva, és bonica, i aquests restaurants amb estrelles, doncs la rebuda, jo trobo que. Que és una rebuda informal i càlida.

Quan vas a un restaurant d'aquests el tens agendat fa molt temps a l'agenda, fa il·lusió, és un dia especial,

normalment hi vas a celebrar alguna cosa. I és una inversió de recursos molt important. I saben que a tu et fa il·lusió i a ells els fa il·lusió que et faci il·lusió. I escolta'm, un dia parlarem, suposo, del Xispa, que és el del davant. També en podem parlar, del Xispa. Voleu que parlem del Xispa? És que jo tinc aquí uns temes que m'han d'entrar avui. No tenim temes, no tenim temes. No, no, ja parlarem.

Bueno, el Xispa, molt ràpidament, per no deixar l'audiència així. El Tetsuro Maeda era el cap de cuina del Vítor, era la seva madreta, és un cuiner japonès, va estar 10 anys amb ell allà amb el foc i les brases, va haver-hi un moment que va voler volar per lliure i va muntar el seu restaurant, que es diu Xispa, el que passa que el va muntar al costat. I això va generar, primer, una mica d'impacte, perquè és un lloc tan diminut, tan diminut, és que és una padania. O sigui, de dir, ostres, dos restaurants d'aquest nivell. Al principi va haver-hi una mica de dir, ostres, vols dir obrir el costat i fer el mateix? El que passa que jo, fa res, vaig anar al Chispa i el que em vaig trobar és que si bé et trobes aquell xuletón o aquella gamba molt ben feta a la brasa, la proposta no té absolutament res a veure amb el que trobem a Etxebarri des del punt de vista formal i de fet ell ho barreja molt també amb la seva cultura japonesa. Té un hort on cultiva els seus propis vegetals d'arrel japonès.

Tres quarts de dotze del migdia. Amb la Rosa Rodón també una estrena gastronòmica d'aquesta setmana, la del Lluc Roselles, el millor xocolater del món de l'any 2022 que ha recobrat la històrica xocolateria Fargas del barri gòtic de Barcelona per obrir-hi un nou local amb els seus productes. Una obertura que feia temps que se li reclamava, Rosa.

Es. Bàsicament Marta Ferrer. A casa meva s'ha celebrat com una Champions, això. Jo t'haig de dir que cada cop que el veia, o sigui, per encàrrec de la Marta, li deia, Lluc, Lluc Rosellas, quan obriràs a Barcelona? Em deia, tots m'ho pregunteu, tots m'ho pregunteu. La resposta era quan tingui sentit. I ell ha trobat el motiu, diguéssim, per obrir a Barcelona. Com bé deies, és aquesta xocolateria a Fargas. Aquest any vinent faria 200 anys. I era una xocolateria que l'haguéssim pogut perdre per una botiga de carcasses, perquè el gòtic, que és on es troba, és una mica el fenomen que està a vent. Comprar moltes carcasses. Llavors, aquesta xocolateria, el Lluc l'ha comprat, fins ara només podíem comprar els productes del Lluc si anàvem a Vic, com a bonos unenques de Santa Eulàlia de Riu I, doncs ell tenia la botiga Vic, Eucària, i en canvi aquí a Barcelona no en podíem trobar. Llavors, hem parlat amb ell perquè ens expliqui una mica aquesta adquisició.

Vaig sentir que era l'oportunitat de tornar una mica a la xocolateria el que ens ha donat, que ha estat moltíssim, i a més a més una oportunitat i una entrada a la ciutat de Barcelona, i també poder seguir fent créixer aquest patrimoni i aquesta història de la ciutat que durant tants anys ha estat als carrers de Barcelona, la xocolateria, el suís, la xocolata a la tassa, el molí a la pedra, i realment em va captivar i no vaig saber dir que no.

Crec que era Manuel Valls, no?, que no havia mai desconnectat de Barcelona perquè anava a fer la xocolata al carrer. Patrichol.

Al carrer Patrichol. És el mateix que va anar a la mina a parlar amb unes persones pensant-se que estava a Barcelona.

Molt bé. Què hi trobarem en aquesta botiga, Marta? Marta Rosa.

T'has despistat, eh? Parles de Manuel Valls i et despistes. Hola, en part. Hola, en part.

Com l'anyoro. Què li deu estar passant ara a Manuel Valls?

Deixa'm parlar de Lluc Cruzelles, en part. Què hi trobarem a la nova botiga? Hi trobarem tots els productes que li agraden a la Marta Ferrer, o sigui, hi trobarem les seves rajoles de xocolata, la xocolata d'Uvai, hi trobarem les mones, hi trobarem els torrons, tot el que produeix Eucària Vic

ho trobarem. Puc dir una altra petita cosa sobre la xocolata d'Uvai? Sí. També està sobrevalorada.

Com la bola negra. Un moment, un moment.

Traigueré una llança. Déu me'n guarda defensar la xocolata a Dubai, però la del Lluc Rosellas sí que la defensaré. A mi que no m'agrada ni el pistacho ni la xocolata a Dubai, la del Lluc Rosellas és la millor que he tastat a la meva vida.

A veure, per al·lusions, el problema és que la majoria de xocolata a Dubai que mengeu és a escombraries, per dir-ho així, i de fet de pistatxo no en porta. El Lluc s'ho va estar rumiant molt, si fer-la o no fer-la, i al final va dir, si la fem, la fem bé. I jo el que et convido a tastar-la, o si el Lluc és tan amable, a veure, el diumenge. No, perquè el pistatxo va molt car, no? Va molt car. Evidentment, no pot ser. L'he tastat, l'he tastat. He tastat la del Lluc. I per què ara m'ho estàs aixafant, que jo estava intentant que aquí ens enviés una rajola?

No. No, o sigui, perquè al Lluc ens l'estimem molt, però, i la xocolata que fa segur que és boníssima, però, és a dir, aquesta falera per la xocolata a Dubai no l'entenc.

Ho veus que primer et fa de crítica tu, ara m'estàs xafant a mi l'homeu. Bueno, a veure, provarem els productes.

És que les faleres és com el cheesecake.

Trobarem els productes d'Eucària, però també hi trobarem productes emblemàtics que es feien a Fargas, llavors li hem preguntat una mica al Lluc que ens enumeri quins són.

La part clàssica dels productes Fargas, els productes més emblemàtics de Fargas, que com pot ser la xocolata a la pedra, el preparat per fer el xocolata a la tassa a casa, les llengües de gat, evidentment, el suís, les trufes gelades, tots aquests elements que són tan clàssics i tan representatius de la xocolateria clàssica en general, però a més a més també de l'univers Fargas.

I llavors, Roger, a mi això em sembla molt interessant perquè ella ens parla d'aquesta xocolata desfeta i dels suïssos per emportar, és un nou producte perquè allà no ho feien per emportar, que anirien amb melindros però no amb xurros. A mi em va interessar molt que em justifiqués una mica per què amb melindros i no amb xurros.

Caminar pel barri gòtic els dies de Nadal amb un suís a la mà és increïble. Un bon suís amb una bona xocolata, amb la nata ben muntada, sense sucre, amb una mica de vainilla, és increïble. Hem decidit que som de melindres perquè crec que és un producte molt més català, un producte molt més barceloní. Els xurros, al final, és una cosa que s'ha importat una mica d'alguna altra capital de l'estat, però la xocolata a la tassa i els melindres han de ser-hi, seran per emportar, però serà un dels nostres productes. Crugelles, ho tens tot pagat. Com una altra capital de l'estat, eh?

Per no dir Madrid, eh? Tot pagat, tot pagat ho té. Bueno, només Madrid, també altres llocs, Andalusia trobes molts xurros, etcètera, etcètera. En qualsevol cas, teniu aquesta botiga oberta des d'aquest divendres, ja hi podeu anar, al mateix lloc on estava la xocolateria Fargas, i trobareu aquesta xocolateria, que per cert n'ha mantingut el nom. Molt bé pel Lluc.

Molta sort al Lluc Roselles també en aquesta aventura. Parlant de coses nostrades i de producte, atenció, en part, perquè. Què tal, tu, la Ratafia?

Jo en faig, sí, sí. No ho dubtava. Doncs aquest cap de setmana. T'has presentat al concurs o no? No, tinc una Noguera. Per tant, tinc l'element principal, que són les nous verdes. Les nous verdes. Cita,

imperdible Santa Coloma de Farners, on s'hi fa la 45a edició de la Festa de la Ratafia, on, entre altres coses, en coronen una com la millor del món.

Es diu ràpid, eh? 45a edició. Una de les coses que em diverteix molt d'aquesta fira és que les persones hi poden presentar, en aquesta festa de la ratafia, la seva ratafia casolana. Aquest any se n'han presentat 341, 341 persones, que com l'Empar Moliner fa la ratafia a casa, recordem, aiguardent, nous verdes, una sèrie d'herbes, arrels, etcètera, etcètera, cadascú té la seva recepta i 40 dies de sol i serena. I tenim les guanyadores, tenim les guanyadores. És una ratafia que no es comercialitza, heu de ser amigues d'aquestes persones perquè us les deixessin tastar, perquè la gràcia és que és casolana i artesana. Les guanyadores són la Montse Ubiols, de Roda de Ter, la Roja Girvent, de Sils, i la Teresa Ferragut Casas, de Santa Coloma de Ferrés. A favor d'ell. Gràcies. Tu en saps fer, realment?

Hi ha dues escoles de ratafia, que és segons si poses un alcohol anisat o bé més neutre. Sempre en els concursos acaben guanyant les anisades, però a mi m'agrada més que no siguin anisades. Llavors, les herbes, les que tens per allà. Les que tens per allà. I l'aroma de la nou verda, que és el que li dona el toc brutal.

Deixeu-me dir que la ratafia dona una ressaca terrible, això, jo ho he viscut, i crec que em veig amb l'obligació de dir-ho, per tant, beveu en moderació. I fa poc vaig provar un ratafia sour, un còctel que em van fer al restaurant Tru, de l'Artur Martínez, aquí a Barcelona, i vaig flipar de com de bo era, i em fa pensar una mica també de com podem agafar aquests productes nostrats que són extraordinaris i jugar-hi. I per sour vol dir que és amb llimona? Per què provoca més ressac a la ratafia? Per la dolçor? Sí, jo penso que és per la dolçor i també perquè

jo no tinc O potser perquè el dia. Tu recordes aquell dia de. Potser va ser la quantitat que vas ingerir.

No tinc cap mena de dubte que segurament per la responsabilitat és meva. La vas bevent fresqueta. El problema és la sobretaula. Que tu vas fent, vas fent via, i al final I és bona, és que és bona.

Mira, la ratafia sour ho trobo molt, molt encertat, eh?

Tres quarts i mig de dotze. This department has been working with the FBI.

Avui acabem a Apple TV amb una estrena a la plataforma que es titula Nocturno, és una sèrie que entra de conya ara que per fi han baixat les temperatures, és una història típica d'un policia que ha atrapat un assassí en sèrie i que compta amb un enorme Stephen Graham, és el pare i co-creador de la sèrie Adolescents, que vam aplaudir tant, ara fa cosa d'una mica més d'un any. Sempre ha estat un gran actor,

Steven Graham, però jo crec que aquí li han donat un rol tan divertit de fer i que es nota que s'ho ha passat tan bé, perquè és aquest assassí en sèrie típic, però que sempre ens agrada, com l'Aníbal Lecter de El silenci dels anyells, que és una pel·lícula que en català sempre em costa pronunciar molt bé i no dir el senyor dels anells. I és una sèrie que entra molt bé si, com jo, esteu molt refredats perquè les temperatures estan boixes, perquè planta bàsicament en aquest típic poble dels Estats Units on sempre sembla que fa fred, fins i tot a l'estiu, i ens presenta aquest detectiu que està mig retirat, que l'interpreta Liv Schreiber, que també és un grandíssim actor i sempre és sinònim de qualitat. Bàsicament ell havia tancat aquest assassí en sèrie, psicòpat absolut, que interpreta l'Steven Graham, però hi ha un cas pel qual mai el va poder culpar, que és la desaparició de dos germans, dos nens, que no van aparèixer mai. Què passa? Que molts anys després, un d'aquests germans apareix i diu, escolta, que jo i la meva germana, evidentment, no estàvem morts i la meva germana encara està tancada en el lloc on em va tancar aquest assassí. Aleshores. El cas és, anem a resoldre on està, anem a trobar aquesta pobra nena, i alhora anem a intentar que aquest assassí, que sabem segur que va ser cosa seva, ens digui, ens ajudi a trobar aquesta noia. Llavors, s'obren dues vies d'investigació, una, la de Liv Schreiber en aquest poblet, i l'altra és la d'una investigadora jove, que és la Zazie Beetz, que us sonarà, per exemple, d'haver-la vist a Joker. Que és una noia que, o per exemple la sèrie Atlanta també, que ho fa molt bé, que ella s'infiltra en aquesta espècie de presó, d'institució, on tenen tancat a aquest psicòpata, doncs per veure si d'alguna manera en pot treure informació. La part de thriller funciona de traca, és a dir, És d'aquelles sèries que tota l'estona vols saber què està passant i què passarà a la següent escena. I us dic una cosa, jo vaig veure els tres primers capítols seguits, perquè la gent d'Apple TV són molt simpàtics i me'ls passen tots, però he decidit que a partir del tercer me la dosificaré setmana a setmana. Perquè crec que és d'aquells misteris. Que hi ha tanta informació, que la interpretació de l'Steven Graham, d'aquest gran psicòpata que ho té absolutament tot controlat, que promet aquesta partida d'escacs meravellosa entre tots aquests personatges, crec que és d'aquelles que guanya setmana a setmana. Ja sé que aquí no tots sou partidaris del setmana a setmana, perquè hi ha aquesta cosa de. Després no me'n recordo què va passar al capítol anterior, però jo amb aquesta me la dosificaré perquè

crec que guanyarà així. De sèries detectivistes n'hi ha molt, i això vol dir també que funcionen i que el públic les reclama, no? Sí. True Detective s'ha continuat fent, no?

Correcte, True Detective. De fet, ara em sembla que en faran una altra temporada. Aquesta veu molt d'això, vull dir, s'assembla a True Detective, s'assembla a Mare of Easttown, que és una altra sèrie que van coronar moltíssim. I jo sempre, ja sabeu que tot el que faci Apple TV ho recomano, perquè ara per ara són la millor plataforma amb molta diferència.

Torno, la proposta de la Marta. Gràcies, Marta, Rosa Rodón, Empar Moliner, que tingueu bon diumenge. Igualment, i a tu. Fem una pausa i es fa de nit el suplement. Arriba l'eclipsi avui amb el president de The Project, el Tito Ramoneda, l'encarregat d'omplir quatre vegades l'Estadi Olímpic amb moques grasses i també l'oreja de Van Gogh aquest cap de setmana al Palau Sant Jordi, és el promotor del concert. Per tant, segur que té coses interessants a explicar. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

No pot ser! Tens raó, és impossible llepar-se el colze. No dic això, no pot ser que el fuet s'hagi tornat a escapar i estigui fent de les seves per la història universal. L'hem de trobar. Activa la velocitat superestel·lar.

Comencem! Soc Isaac Newton. Què dius?

Fuet, nova temporada. Dissabte 14 estrena al Super3 i a la plataforma 3Cat.

I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'ha agradat moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Com esteu? Benvinguts aquí Francesc Garriga from Washington DC.

Follow Garriga, el podcast que ens apropa la realitat nord-americana amb Francesc Garriga.

Per pocs dies he tornat a la capital dels Estats Units. No serà per quedar-m'hi, però sí per observar una jornada que pot sacsejar el país. Follow Garriga. Què és això de les midterms? Sobretot, com estan els nord-americans, demòcrates i republicans?

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

L'aclamat cantant portuguès Salvador Sobral arriba a l'Auditori de Girona per estrenar el seu nou disc, A flor do Recomesso. Un retorn a les seves arrels, amb cançons escrites especialment per a ell, d'Adriana Calcañoto o Arnaudo Antunes, entre d'altres. Un homenatge a la música brasilera que oferirà en primícia a Catalunya el 27 de novembre Més informació a auditori.girona.cat Recomanat per Catalunya Ràdio. Oriol Genís protagonitza Com tocar de passa meva sobre la terra, un text de Lluís Acuniller, amb direcció de Xavier Albertí, que ha avalgut a l'actor el Premi de la Crítica 2025 a millor intèrpret principal i dues nominacions als Premis Max. Del 12 al 29 de novembre, a la Sala Becket. Més informació a salabequet.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

A Catalunya Ràdio.

Sempre amb doble transmissió a l'Avia, al web de Catalunya Ràdio i també a 3K.

El dissabte a la cursa Esprim i el diumenge a la cursa de Gran Pre. Els caps de setmana, Mundial de Motociclisme, Univers MotoGP, amb Daniel Aguilar. Aquest cap de setmana, Gran Premi de Qatar. Univers MotoGP, perquè el Mundial és nostre. A l'Avia, al web de Catalunya Ràdio i també a 3K.

El suplement, amb Roger Escapa.