El suplement, d'11 a 12 h - 24/10/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.

Bon dia, us informa Eva Comte Martí. Avui es fa a Barcelona el primer gran acte conjunt del candidat d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, amb la cap de llista de poder, Mirena Montero, després de l'aliança de les dues formacions per concórrer junts a les eleccions del 29N. I Junts ja ha carregat contra els republicans. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, assegura que la seva formació és l'única que defensa exclusivament Catalunya.

Per alguns la prioritat acaba sent obeir als partits espanyols, aliar-se amb partits espanyols, formar part de tot aquest soroll i tota aquesta polarització, deixar-se arrossegar pels extrems. Per nosaltres la prioritat és, i ha estat sempre, Catalunya, els catalans, i poder resoldre els problemes reals de les persones. De fet, som l'únic partit d'obediència estrictament catalana que es presenta a aquestes eleccions.

Més notícies que repassem amb en Joan Aleix Matà. A França, joves, estudiants, armilles grogues i sindicats tornen a sortir avui al carrer per defensar els serveis públics i denunciar la pèrdua de poder adquisitiu.

El govern ha desplegat un gran operatiu amb 70.000 agents arreu del país i només autoritza les manifestacions dels sindicats per reduir la possibilitat del derulls.

El Ministeri d'Afers Exteriors Espanyol confirma que ha reforçat el personal als consulats després que ahir el Tribunal Suprem donés cinc dies al govern espanyol per identificar els 163.000 espanyols nacionalitzats per la Llei de Nets. I també ha posat a la

seva disposició el personal de les ambaixades als països afectats perquè puguin facilitar les seves identitats abans del 28 d'octubre per comprovar que podran votar el 29 de novembre. El tribunal els reclama els noms i cognoms i els amenaça amb multes de fins a 1.000 euros si no ho presenten.

El conseller de Remaderia, Òscar Ordeig, reconeix que el context climàtic facilita la irrupció de noves malalties, com el virus Xamonda, detectat en tres granges de vaques lleteres de les comarques gironines. Insisteix a rebaixar

l'alarmisme i intensificar la vigilància. Són declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.

Quina afectació tindrà la vaca de carn? Sembla que serà poca. L'afectació amb la producció de llet una miqueta més. Evidentment intensificarem els controls i sobretot sistema de vigilància, detecció i sobretot de bioseguretat. Venim d'unes temperatures mai registrades a l'estiu. Per tant, hem de veure com ens adaptem amb criteris professionals i de bioseguretat i vigilància i actuar ràpid, que és el que fem.

La bola s'expandeix cap a Kènia, on ha mort una segona persona a causa del virus.

Sí, és una dona de 65 anys que era un contacte directe d'un dels casos de la República Democràtica del Congo. A Kènia hi ha almenys 9 contagiats fins ara. A banda de les dues víctimes mortals, els altres 7 pacients continuen aïllats i en tractament. El govern kènia assegura que tots els casos formen part d'un grup de contactes coneguts i no hi ha proves de transmissió comunitària. Recordem que la República Democràtica del Congo, el Brod Débula, de bola, ja ha causat 10.000 contagis confirmats i més de 4.600 morts.

A les comarques de Lleida hi ha una trentena d'experiències en marxa que busquen una atenció sanitària més humana. Una de les més exitoses l'apliquen a l'Hospital del Pallars, a Trem, on han aconseguit reduir sensiblement els parts amb cesària i altres pràctiques lesives per als cossos de les dones. Lleida, Televosoms, bon dia.

Bon dia, fa quatre anys la meitat dels infants naixien per cesària i ara són només dos de cada deu. La clau, escolta i empatia amb les mares i canviar esquemes perquè els parts siguin menys tecnificats i més humans. N'hem parlat amb el llevador de l'Hospital del Pallars, Juan Miguel López Molla.

Treure tabús, treure pors, aprendre, desaprendre, és a dir, ens vam formar amb una obstetricia molt intervencionista i en un hospital petit mirar de canviar aquesta tendència i revertir totes aquestes accions.

També el Servei d'Urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida estan aplicant un projecte humanitzador que inclou, entre d'altres, un equip d'informadores per acompanyar l'espera. Estelo Bosoms, Catalunya, Radio Lleida.

Esports via Alcadilla. Jose Mourinho respon a Fermín a les portes del clàssic de demà al Camp Nou. El migcampista del Barça va dir ahir que el discurs del Madrid sobre els àrbitres ja cansa i l'entrenador portuguès ha respost que a ells els cansen altres coses que continuen passant. Mourinho ha dit en la roda de premsa prèvia el darrer entrenament del seu equip. A la una parlarà Hansi Flick. Marc Márquez ha recuperat el liderat del Mundial de MotoGP després de guanyar aquest matí la cursa sprint del Gran Premi d'Austràlia al circuit de Phillip Island. El pilot de Cervera ara té 10 punts d'avantatge respecte al fins ara líder Jorge Martín que ha caigut a 6 voltes del final. La cursa llarga de demà començarà a les 4 de la matinada a Hora Catalana i es podrà seguir en directe a Catalunya Ràdio. L'Espanyol juga avui al camp del Racing de Santander amb l'objectiu de trencar la ratxa de quatre partits sense guanyar. El partit començarà a un quart de cinc i el podreu seguir en directe amb la transmissió del Tot Gira. Avui també Rai Ovells a les dues, València-Vilareal a dos quarts de set i Atlètic de Madrid Deportivo a les nou. La desena jornada de primera va començar ahir amb l'Alavés 1-Màlaga 1. A segon avui el Girona rebrà el Celta Fortuna a dos quarts de set. A la Lliga F, els tres equips catalans juguen avui a les 12, Reial Sociedad Español a TV3, a les 6, Logroño Badalona Women en directe per Esport3 i també Esport3 Barça-Granada a dos quarts de nou del vespre. I en bàsquet, el Manresa obrirà aquesta tarda la cinquena jornada de la Lliga ACB. A les 6, l'equip del Bages rebrà el Burgos al Nou Congost. També juga avui el Barça a les 9 del vespre contra el Saragossa.

Fins aquí les notícies.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb

Roger

Escapa. Passen 6 minuts de les 11.

A aquesta hora, al suplement, fem tertúlia de corresponsals, pilotada, com sempre, per l'Albert Elfa. Albert, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Benvingut. Avui parlem d'un continent que marca el pas de totes les societats. Mirem cap al país on fins fa només una dècada només es podia tenir un fill. I avui dia neixen més mascotes que criatures. Tertúlia amb accent xinès amb el Sergi Vicente. Bon dia, bon hora. Bon dia, bon dia. El primer corresponsal d'aquesta casa a la Xina entre el 2003 i el 2015. Ara al capdavant del podcast retorna a la Xina Catalunya Ràdio, que podeu recuperar al web de Catalunya Ràdio. Sergi, com estàs? Bé, bé. Com va la vida?

Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí, molt content de passar per la tarda amb el Francesc Garriga i de fer aquest podcast que a mi m'ha permès reconectar a l'hora d'explicar un país, però de manera molt diferent. Una cosa és el seguiment dels corresponsals molt intents de l'actualitat, com fa actualment el Francesc Canals des de Pequín, i l'altra és explicar-ho amb la distància i des d'aquell punt de vista de qui ja no té. No té res, d'alguna manera, ni a amagar, ni a justificar, sinó allò de. Bueno, suposo que ens fem vells, no?

Però, d'alguna manera, aquesta corresponsalia per tu va marcar la teva vida personal i professional,

d'alguna manera, no? Totalment, totalment. Tu vas anar allà de professor d'anglès? Sí, sí, sí. Quin any era això? A veure, jo vaig estudiar periodisme, venia de treballar a Sant Cugat, a Televisió Espanyola, on vaig vendre moltíssim, però tenia ganes de veure món. Aleshores me'n vaig anar a l'aventura, però poc sabia jo que menys d'un any després de la meva arribada, el juliol del 2002, estaria col·laborant amb TV3 primer, i després ja em van acreditar, em van fer el que és la tarja de premsa que et permet estar allà

de manera permanent. Vas estar-hi més d'una dècada i vas tornar amb dues criatures i una parella, entenc. Sí. Que van néixer allà, per tant els teus fills són xinesos també.

Sí, la meva dona és de Pequín i els dos van néixer el 2011, primer el gran i el 2014 el segon, el que passa que el segon ja era molt petit quan vam venir cap a Barcelona. I mantenen la nacionalitat, perdona, poden tenir doble nacionalitat? No, la Xina no ho permet. Una altra cosa és que hi ha gent que. Diguéssim, no diu res i per tant la té, no sé si això ho hauria d'explicar entera, però els meus només tenen la nacionalitat espanyola.

I aquí, ara parlàvem d'aquesta història que durant molt temps a la Xina només podies tenir un fill. A tu això no et va condicionar en aquella època perquè t'havien enganxat allà.

No, en aquella època sí, exacte, era encara la política del fill únic, perquè jo crec que es va allargar fins al 2015, aproximadament, ho dic de memòria. I no afectava tant estrangers o parelles mixtes com era el meu cas, però també hi havia una llista llarga d'excepcions. Les més conegudes són les minories ètniques. És a dir, si tu eres Miau o Joan o Tibatà o Igur, doncs no t'afectava i en podies tenir més. També depenia molt del zel amb què ho aplicaven les autoritats locals. Hi havia llocs on hi havia famílies que en tenien tres i quatre i no passava res i després es buscaven la manera de tenir.

Però sí que es va notant el creixement de la població, que va disminuir molt el creixement.

Aquesta va ser la intencionalitat. Hi havia una superpoblació, que això venia de l'època maoïsta, on s'havia animat a tenir molts fills per ser un país poderós, amb molta població, i per tant atendre tot el gran creixement del país, el que es volia aleshores. El que passa és que van passar d'això a dir, hem de tancar l'aixeta, perquè si no, passem. És a dir, no. No hi ha lloc per tots, no? Hi ha ciutats. La superpoblació, realment, quan l'entens, és realment bèstia, no? Des del trànsit fins a la competitivitat, etcètera, no?

Albert, tu vas adoptar una criatura, en aquest cas des de Rússia, però durant molts anys el punt on s'adoptava també a Catalunya eren moltes xineses, no?

Sí, eren xineses, sí, eren nenes, sí. Suposo que passava això, no?, Sergi, que els xinesos tenien una filla i crec que els permetien tenir-ne una altra si era nena. Sí, exacte, aquesta era una de les

altres excepcions, és a dir, que en els ambients rurals, no en els ambients urbans, no en entorns urbans, com per exemple la meva dona és de Pequín, allà només en podies tenir un fos fill o filla, però en ambients rurals, com que hi havia una, a la Xina hi ha la tradició cultural que els fills es cuiden dels pares, Però, quan tu tens un matrimoni, la dona acaba formant part de la família de l'home, per tant, acabaran cuidant dels pares d'ell. Per tant, en el moment en què tu perds aquesta filla, no hi ha ningú que et cuidi. I això, a vegades, pot ser molt extrem. Què passava? Que a les famílies rurals es va posar aquesta excepció, que si tenies una filla com a primera criatura, en podies tenir una segona perquè tenies més opcions que t'acabessin cuidant. És a dir, van reinterpretar la norma perquè no col·lidis en aquest aspecte cultural. Què passava? Que si el segon no era un nen, era una nena, dient, ostres, no només la primera, sinó la segona no em podrà cuidar quan sigui gran, doncs vaig abandonar-la i vaig seguir. Diré que no n'he tingut cap i vaig aprovar una tercera vegada, veiem si és un nen. Per això, les nenes abandonades, aquí a Catalunya a Catalunya se'n van adoptar moltes, eren o segones o terceres filles de família, rurals.

Es va fer aquell documental que es va emetre, crec que per TV3, sobre les adopcions, sobre les nenes en els orfanats xinesos, que va causar un impacte brutal, no?

Jo crec que aquell va ser el detonant de l'onada d'adopcions a moltes zones, entre elles Catalunya, Catalunya és una de les zones principalment d'adopcions de nenes xineses, però clar, era una Xina molt diferent, era una Xina que no té res a veure amb la d'ara, no?

I has estat mai tu, Albert? Jo he estat a Hong Kong, i vaig ser-hi el 97, que crec que va ser l'any del traspàs dels britànics a la Xina. I bueno, el Hong Kong que jo vaig veure no tenia res a veure amb la Xina d'aquell moment. Amb la Xina actual potser sí, perquè ha evolucionat tant i ha donat avanços tecnològics tan brutals, però en aquell moment era molt britànica Hong Kong i era molt occidentalitzada.

En algun moment el teu pla vital, Sergi, tenint en compte que la teva dona la vas conèixer a Paguin, que els teus fills van néixer allà, va passar per construir la resta, per tu quedar-te allà?

Sí, jo crec que hi ha una cosa, quan et vas a un lloc tan llunyà, ja no dic la Xina, qualsevol lloc així llunyà en què et fas un trencament cultural tan bestia, penseu que jo tinc buits de memòria d'etapes anteriors, de l'etapa anterior anar-me'n a la Xina, perquè realment fas un canvi molt radical, i fins i tot en el teu dia a dia et penses de manera diferent, estàs parlant diàriament un idioma que és molt diferent, que et fa treballar parts diferents del cervell, i per tant això m'ha passat, i sí que. Hi va haver una vegada que vaig tenir la sensació que era un trencall de no retorn. És a dir, si em quedo més, potser ja no torno. I aquí consideres moltes coses, la família, la generació que tens més gran, qui se'n cuidarà. Perquè el meu germà petit també viu a la Xina i el meu germà gran viu a Extremadura. I per tant aquí hi quedem pocs.

I també és el fet que els corresponsals allà, a la Xina, almenys els de la Corpo, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si queden molts anys, tu vas estar a 12, i el Francesc Canals crec que em porta alguna

cosa així també, no? Sí, bé, no sé per quin motiu, però jo crec que això al final té més a veure amb qüestions personals, no coneixo en el cas del Francesc. En el meu cas sí que és veritat que. A mi em passava una cosa, que era com més m'hi quedava, perquè la Xina és un país que costa d'entendre, i per tant costa d'interpretar, costa d'explicar. Com més m'hi quedava, més en sabia, i per tant més pes tenia allò, més autoritat, si tu vols, i més confiança a l'hora d'explicar-lo, perquè costa molt de xifrar, però també és veritat que jo tenia la sensació que també perdia objectivitat, perquè al final això ho expliques per una audiència catalana, i per tant, tu quan formes part d'aquesta realitat que estàs descrivint, et costa molt més allunyar-te'n.

El suplement amb el Sergi Vicente, amb l'Albert Elfa, intentant desxifrar aquesta Xina i també buscant arguments per entendre per què la Xina va caminar a convertir-se, si és que no ho és ja, en la primera potència a tot el món.

Sí, jo crec que, sí, al final ells recuperen el seu lloc en el món, no? La Xina, en xinès és Zhongguo, que vol dir el regne del centre, i per tant tenen una visió etnocèntrica, però també motius històrics per pensar-ho així. Una civilització amb 5.000 anys d'història, és a dir, cuatanis d'egipcis, de mesopotàmics, i que durant molt temps d'aquesta història ha sigut un país superavançat. En un moment donat va deixar de ser-ho, i ells el que creuen és que recuperen el seu paper en el món. Però bé, jo crec que són, diguéssim, és un ascens, és una potència que jo no l'he vist mai com una amenaça, no? Els xinesos són comerciants.

Sí, i jo crec també que li han posat fàcil, perquè sigui la primera potència, li han posat fàcil als altres, no? O sigui, la desídia dels Estats Units, el desgovern dels Estats Units, sobretot ara, últimament, amb Donald Trump, però hi ha també abans, no?, la globalització. Promoguda des dels Estats Units i que li va anar molt bé a la Xina, a la Índia, etc. El paper de Rússia deixa a la Xina com una mica el salvador de, gairebé dir-te, de la democràcia, quan no és així.

Jo estic totalment d'acord amb aquesta lectura i sobretot hi ha una gran paradoxa. És a dir, en el moment en què les democràcies occidentals deixen de fer la seva feina. Suposo que n'hem parlat moltíssimes vegades aquí, un país que no ho és, acaba en molts aspectes, dic en molts aspectes, també té les seves imperfeccions, però acaba sent més responsable. Per exemple, és un dels països que ara mateix defensa més el multilateralisme, que és una cosa que segurament molts dels que estem aquí podríem estar-hi d'acord, o que està com a mínim fent polítiques per mitigar el canvi climàtic molt més evidents que, per exemple, els Estats Units. Sempre fem la comparativa amb els Estats Units per una de pes en el món, no? Però l'aposta que ha fet la Xina amb energies renovables i la tenim visible amb tot el que són les seves empreses arreu del món, això és indegable. El que ha fet en quant a infraestructures també és indegable. Ara mateix ciutats com Shenzhen, que apareixen a l'últim capítol del podcast, la gran majoria dels vehicles són elèctrics. Què és la jornada 996, Sergi? Bueno, això, tinc pendent de fer una correcció, però són de treballar de 9 a 9 durant 6 dies a la setmana. És a dir, treballar 12 hores cada dia durant 6 dies a la setmana. Això va ser en un lapsus i no ho explico en el podcast,

tinc pendent de recordar-ho. I s'aplica realment? És l'horari laboral de la majoria de xinesos?

A la Xina hi ha un horari laboral, però sí que és veritat que hi ha molta flexibilitat. És un país molt competitiu i la gent no està per tonteries. És a dir, és veritat que no hi ha el marc laboral i legislatiu que fa que si te'n surts tinguis les penalitzacions per descomptat. També és veritat que han millorat molt en regulació, però sobretot és un país que el que la gent vol és si pot guanyar més diners. I aquest és un objectiu. Viuen per treballar. Sí, sobretot perquè entenen que han d'invertir molt en el seu futur per garantir una bona qualitat de vida quan siguin grans. És a dir, pensen molt en el demà. No tant en el dir jo vull disfrutar aquí i després que vingui l'estat i que em cuidi, no?

Bàsicament perquè, si potser en aquest cas, quan siguin grans no els cuida o no tenen els recursos per poder sobreviure. Sí, i per això estalvien molt.

No sé, per exemple, la meva dona em va explicar una anècdota, que és quan la seva àvia es va posar malalta, van veure, van dir, escolta, treu-me diners del banc. Van anar al compte bancari i es van fer creus de la quantitat de diners que tenia, per ser una persona molt humil, no eren precisament rics, eh? La capacitat d'estalvi. Sí, sí, de la capacitat d'estalvi que tenen, perquè som molt previsors. Tu, Albert, que has coincidit amb

periodistes de tota mena i de tot el món, amb les teves corresponsalies, suposo que també n'has coincidit amb molts de xinesos, perceps aquesta capacitat de treball més gran que la resta?

Sí, els veus molt decidits. Hi ha poca comunicació, suposo que és per una qüestió cultural o perquè ells són molts i fan el seu gueto i es relacionen poc amb la resta. Treballen molt, se'ls veu molt treballadors i també una de les coses que més em va sorprendre era com defensen el seu govern. Poc autocrítica. Molt poca, sí. Jo recordo una vegada, quan estava al Pròxim Orient, que el govern d'Israel ens va organitzar una visita als alts del Golan. I el que portava el micro, que era un comandant de l'exèrcit, així una mica progressista, deia que clar, aquella potser sí que té alguna connotació de colonitzadora, però bueno, com passa la Xina amb Hong Kong. Els van aixecar tots els corresponsals xinesos cridant i demanant-li que rectifiqués allà mateix que si no es baixaven de l'autocar ens vam quedar la resta al·lucinats perquè una posició tan favorable al govern i tan demostrable era com si el que cridés més era el més patriota i els altres ho veien ens va sorprendre molt.

Sí, jo diria que és una posició des del convenciment, és a dir, no perquè els estiguin apuntant amb una pistola com podria passar en règims autoritaris extrems, eh? I sobretot perquè el que consideren molts xinesos és que la visió que es dona del món sobre la Xina no s'ajusta a la realitat. I jo crec que hi ha una part de raó en aquesta afirmació, és a dir, hem vist sempre. La Xina, i sobretot el que és el seu estat i el seu sistema polític, amb molta hostilitat, perquè ho hem vist amb ulls de país occidental i amb un sistema polític democràtic, amb unes llibertats individuals, però sovint passem per alt aspectes culturals, o ara que parlaves de la comunicació, clar, és que són països molt diferents en quant a codis, no? I el mateix que passa amb els xinesos quan van a altres països, també passa amb els occidentals quan viuen a ciutats com Pekín o Xangai, que fan vida d'aquestos, és a dir, que només es relacionen, jo he vist moltíssims occidentals que han viscut molts anys a la Xina i que, però fent, es xapurrejaven xinès, no?

Però hem de parlar de llibertat de premsa, de llibertat d'expressió, perquè és un bon maló per obrir això a la Xina, suposo. És que no existeix. I ells no se n'amaguen. I com compromet la teva feina, això? Tants anys treballant

de corresponsal allà. Jo estic molt content de no seguir fent de periodista quan vaig a la Xina. Perquè has de fer molts equilibris. No us ho negaré. I més ara que tot això s'ha sofisticat. A mi en aquells anys eren capaços de localitzar-me en un cibercafè simplement pel pel senyal que emetia el mòbil apagat, per exemple, pel ping que podia fer el mòbil i et localitzaven. I estem parlant de fa molts anys. Penseu que ara el que és el sistema de videovigilància no són només les càmeres que tens pertot arreu, d'això en parlem molt al capítol de Shanghai, el podcast de retorn a la Xina, sinó també el que és el sistema de reconeixement facial, i no només et poden localitzar, sinó que tenen tot el teu historial allà. I el curiós, i això m'està passant sense que jo ho pregunti a molts catalans amb qui estic parlant en aquest podcast, és que la gent, ja no parlo dels xinesos, els occidentals que viuen allà, en la seva gran majoria, et confessen que prefereixen aquest nivell de vigilància pel que els dona a nivell de seguretat. És a dir, ara mateix, i això ho haureu sentit segurament moltes vegades, tu a la Xina pots deixar un mòbil, un ordinador, en una taula d'una cafeteria, i tornes al cap de mitja hora i allà seguirà. Perquè el que ha aconseguit aquest sistema de vigilància és erradicar el crim. Hi ha altres tipus de crim, les ciberestafes, amb el Garriga en parlàvem d'això, però clar, són ciberestafes que el seu origen, diguéssim, l'activitat dels criminals és a fora de les fronteres xineses.

Per tant, hiperconnectats, hipervigilats, no? Això ho retrates molt bé en aquest podcast, en aquest retorn a la Xina, i fins i tot en alguns moments potser amb la sensació que estàs dins d'un capítol de Black Mirror, perquè és una societat avançada en aquest sentit, i que ells han acceptat, no sé si per resignació o per desconeixement d'una alternativa, d'un règim diferent.

Hi ha una cosa que m'explica un expert en intel·ligència artificial a Han Zhou que em sembla molt rellevant en relació a això que tu dius, que és que ell em diu, sí, segurament la intel·ligència artificial encara té camins inexplorats que podrien ser perjudicials i potser els americans per això estan tan esverats perquè ells van una mica més ràpid, han avançat una mica abans, no? Però em diu, en tot cas, aquí al darrere hi ha un estat que no permetrà que això s'utilitzi. Per intencions criminals o intencions que tinguin un perjudici per la societat. I per tant, sí, és distòpic, però no tens la sensació que la societat xinesa visqui sufocada per aquest control. Al revés. Aquesta és la meva percepció.

I segurament trobaràs gent que et dirà el contrari. El que passa és que des del punt de vista occidental això sembla com un adoctrinament o una drogadicció que fa que t'adormis i que acceptis el que t'arriba des del poder. Aquest control absolut, aquest reconeixement facial allà on siguis, etc. sí que pot prevenir el crim organitzat o pot prevenir el robatori del mòbil en un banc, però a la vegada t'està controlant la vida.

El control el tens des d'edats molt joves en el que és l'educació, sobretot. Hi ha molt de nacionalisme, és cert, però també és veritat, i això també m'ha passat parlant amb catalans que viuen allà, que et diuen que tampoc tinc la sensació que no estigui controlat quan torno a Catalunya, perquè tenen totes les grans corporacions tecnològiques tenen tot el rastre de tot el que fem, estem acceptant contínuament consentir, ok, hi ha totes les cookies, hi ha autèntics historials del que has fet i el que has deixat de fer, hi ha multes, multimilionàries, aquestes empreses, anys després de tot el que han fet impunement, i quin és el resultat? Sincerament, des del meu punt de vista, aquest control no t'afecta en el teu dia a dia, a no ser que vagis a contracorrer. Aquesta és la gran diferència. Si ets periodista, has d'intentar trobar també les qüestions negatives, no només explicar la part bona. Ja no diguem si ets activista o si formes part d'una identitat nacional que està reivindicant una separació d'un territori, que això és inacceptable.

Des d'un punt de vista xinès. Amb això no tenen miraments. Aquí a Barcelona hi ha una dada terrible, i és que la primera càmera de vigilància que es va instal·lar va ser en una plaça que es diu George Orwell. És brutal, eh? L'home que va escriure el 1984 que parlava precisament d'això, la primera càmera de vigilància, que n'hi ha moltíssimes ara a tot arreu, eh?

Jo formo part d'aquest grup que pensa que la videovigilància té un punt d'aplicació si hi ha una responsabilitat de qui l'utilitza darrere que és positiva. Això sé que és políticament incorrecte. No estem acostumats a aquest discurs a Catalunya, però és interessant sentir-lo. Sí, i he de dir que la meva perspectiva ha canviat radicalment, és a dir, jo també pensava com vosaltres.

I que durant la Covid això era un mecanisme

perquè la gent es quedés a casa. Sí, però poso un exemple. Al meu fill li van treure una navalla al portal de casa, a mon fill d'11 anys. Aquí, a Catalunya. Sí, aquí, a Catalunya. I jo estic content que allà hi ha una càmera de videovigilància, es veia lluny, però jo vaig poder demostrar això, perquè si no, és que no pots ni fer una denúncia. Una altra cosa és si la denúncia tindrà recorregut, no? I aquest és un cas, diguéssim, de baixa intensitat, però tots n'hem sentit o en sentim constantment a casa nostra de casos on ni tan sols tu pots fer un seguiment, un rastreig, de què és exactament el que ha passat allà.

Parla'ns de la figura de Xi Jinping, amb aquesta competència també amb Donald Trump, dos personatges, dos hiperlideratges, veterans també, que van protagonitzar no fa tants mesos aquesta imatge plegats, dels quals ben bé no en va sortir cap acord directe, però sí una fotografia que és tot un símbol. De Xi Jinping, com el descriuries? De Donald Trump en sabem moltes coses, el sentim a cada informatiu. Així no el sentim mai.

De fet, hi ha documents. Ara fa poc, per xarxes, vaig veure una gravació que es va fer a la seva dona, perquè la seva dona és una cantant molt coneguda. O era una cantant molt coneguda i en un moment li fan una entrevista i ell se'l veu de fons, amb la filla, i se'l veu en un àmbit molt familiar. Però clar, qui arriba al capdamunt de la jerarquia política de la Xina, diguéssim, ha hagut de passar moltes pantalles del videojoc. Si em permeteu l'expressió, i per tant ha hagut de superar, deixem-ho així, a molts rivals polítics. I per tant, la imatge que s'acaba donant ha d'estar també molt ben pensada, perquè al final també és la imatge que representa el país a l'exterior, però la imatge que permet consolidar el poder i la cohesió nacional. La Xina no funcionaria de la manera que funciona en els aspectes eficients. És un país molt eficient, si no fos per aquesta estructura absolutament jeràrquica.

Sí, el Partit Comunista, no? Allà es veu això que dius tu, del Xi Jinping, de poder arribar on ha arribat i de mantenir-se, perquè m'imagino que tots els membres del Politburó o del Partit Comunista tenen aspiracions polítiques i no només serveix arribar, sinó aguantar-te allà dalt, no? I jo crec que la posició de Xi Jinping, almenys el que ens arriba a Occident, és de. A nivell públic, de moderació, d'un home com molt equilibrat, com discret, que no li agraden les tridències, i que fa pocs discursos de cara a la galeria.

Sí, i jo crec que això és sobretot cultural, és a dir, els codis de la comunicació no verbal són molt diferents dels nostres. Fixeu-vos, per exemple, quan hi ha hagut trobades amb Trump, el Trump toca molt, això. És incòmode en general per la gent de l'Àsia Oriental, i després també que estàs transmetent molta informació, i aquesta transmissió d'informació se pot girar en contra. I el que demostra Xi Jinping en les seves intervencions? Demostra confiança. Per tant, el líder d'una potència mundial que demostra confiança transmet garanties, transmet certesa, i això és superimportant

en tots els fronts. I amb aquesta manera de fer, amb aquesta, a vegades, gesticularitat o aquesta actitud quotidiana, tu que has passat tants anys allà, després quan has tornat aquí has adoptat costums xinesos que t'has quedat? És a dir, et molesta que et toquin un cop a l'espatlla?

Jo sempre he sigut una mica ranet, però a mi no A veure, jo m'hi he acostumat i soc d'aquí, per tant no m'escandalitzaré, però sí que és veritat que m'he tornat una mica a xinès.

El Sergi Vicente, aquest retorn a la Xina, aquest podcast de Catalunya Ràdio, en moments com aquest.

Un tipo de pescado. Anguila. Ja arriben els fideus.

Els meus porten, exacte, anguila i també una mena de pell de soja gruixuda que sembla com una gran esponja. La veritat és que estan molt bons.

Una mica de gastronomia, també. Pell de soja gruixuda que sembla com una gran esponja. Quina gran descripció.

Em van fotre allà el tros aquest, allò que dius, hosti, això què és? Mira que jo he menjat coses molt diferents, però aquesta concretament no l'havia vist. I és veritat que el podcast també em permet mostrar una cara diferent, parlar de coses diferents de quan era corresponsal. I la veritat és que m'ho estic passant molt bé. Ara, per cert, és que m'ha quedat una cosa, perquè em parlaves d'això, de si m'he tornat una mica xinès. Hi ha una cosa que no sé si és perquè vaig estar molt exposat, allà hi havia molta contaminació, aquells anys, però vaig desenvolupar una mena d'hipersensibilitat olfactiva, i una cosa que em molesta molt d'aquí és les colònies, la gent que va. Els desodorants i les colònies. Hi ha algunes que són fortíssimes.

I ho tens això hiperdesenvolupat. Mira que l'olfacte segurament és el sentit dels que menys desenvolupats tenim, no?

Sí. No, i a més a més que clar, que a l'Àsia Oriental, per una qüestió genètica, ells no transpiren tant i no fan tanta olor corporal com nosaltres, no? I per tant, allà, vendre desodorants és una ruïna, perquè no en vendràs. I per tant, no hi estan acostumats, tampoc.

Doncs aquesta curiositat i moltes més en aquest podcast de Catalunya Ràdio amb el Sergi Vicente, avui acompanyat de l'Albert Elfa en aquesta tertúlia de corresponsals que fem tot sovint aquí al suplement. Gràcies a tots dos, que tingueu un bon cap de setmana. Igualment. I farem una pausa i continuarem aquí fins a la una del migdia. Ara tornem.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Quan arriba el moment

de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet, farcit de productes de proximitat que us hem preparat. lotsdenedal.cat.

Tu no decideixes quant costa el carburant. Però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible. Ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa d'Àsia de Catalunya.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llarg. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa gent rural. Generalitat de Catalunya.

Aprofita els supertecnopreus del Corte Inglés amb fins a un 20% de descompte en les millors marques d'electrònica

i electrodomèstics. Equipa't amb els nous televisors, portàtils, mòbils, neveres, rentadores, forns I tot amb els nostres tecnobantatges, com l'assegurança gratis de 3 mesos.

Fins diumenge 25 d'octubre a Supertecnopreus del Corte Inglés. També a la web App i Hipercord.

Consulta models i marques que hi participen. Durant la setmana connectem el pilot automàtic. Però el dissabte, frena. Busca el teu refugi. Comencem el col·lapse. Un refugi des d'un mirar al món. Plantejar dilemes. Retrobar-nos amb la millor música. Amb humor. Àngel Llàcer i Carles Latre. I gaudir d'entrevistes sense pressa. Endavant. Col·lapse amb Jordi González. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Com s'explica un món que ha canviat a tanta velocitat? Fins on arribarà la intel·ligència artificial? On ens duran la innovació, el talent, la tecnologia i la disrupció? Sempre amb molta curiositat i esperit crític. Com serà el món de demà?

Al Revolució 4.0 investiguem el futur. El paradís és relaxar-se

al sofà i mirar una bona sèrie o pel·lícula. Però l'infern és posar-se a triar alguna cosa que valgui la pena per al final no trobar res. A La Finestra Indiscreta t'ajudem a triar. Cada divendres seleccionem el millor de les estrenes de la setmana, tant de sèries com de cinema, tant a les plataformes com a les sales.

La Finestra Indiscreta, amb Toni de la Torre. Cada divendres a les 12 de la nit. Perquè et mereixes el paradís de veure una bona història. L'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3 Cat Info és el Catalunya Migdia. I som per cobrir tots els fronts informatius

d'aquí i de la resta del món.

Faci el temps que faci. Catalunya Migdia, amb Eva Comte. I els esports amb Sergi Camps. Els dissabtes i els diumenges a les dues, l'informació del cap de setmana.

El suplement. Radio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger

Escapa. Dos quarts i mig de dotze.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. Fa unes setmanes a l'antena d'aquest programa va passar això. A veure, Marina, va, què vols fer de marató? Va, Marina, demana-ho.

A veure, és una idea que potser en algun moment em plantejo. I vaig a córrer, m'agrada. Home, em fa molt content, això.

La Marina juga a futbol, eh? Corro, gaudeixo, però mai he tingut un repte. Una cursa fins on has arribat. L'equip del suplement correrem la Marató de Barcelona. Ja ho veurem. A través de Marina Laminos, amb l'entrenament de David Clupés. Boníssim, m'encanta. Ho hem promès, ens hi comprometrem. Paraula. Està fet, us en errarem i ho transmetrem a l'antena de Catalunya Ràdio.

Ens vam tirar a la piscina sense flotador i els del suplement, com que som gent de paraula, avui ens hem calçat les sabates esportives. Bé, ho ha fet la Marina Laminos, perquè això que correrem la marató sona molt grandiloquent, però en realitat qui la farà, o almenys començarem per una cosa menys ambiciosa, serà la Marina. Marina Laminos, bon dia i bona hora. Què tal? Molt bon dia, com esteu? Molt bé, on pares, Marina?

Doncs mira, corrent a la platja del Bogatell. Escolta, de moment un ritme tranquil, però jo és que si m'hi poso, m'hi poso, eh, Roger?

S'estima que menys de l'1% de la població mundial ha completat una marató. El passat mes de maig, la Marina va fer aquesta promesa i des d'aleshores han passat moltes coses. A veure, Marina, t'has anat entrenant, eh?

Sí, m'he començat a entrenar, he anat sortint un parell de dies, tres, quatre a la setmana, i bé, jo crec que de moment em veig bé, bones sensacions. Et trobes bé, eh? Alguna rampa. Jo crec que, de moment, aplicada, vaig fent. Al final, l'objectiu és gaudir-ho i no patir massa pel camí, però sí, jo crec que vaig bé, Roger.

Però això de fer una marató, intentar fer una marató, ha de ser una cosa molt planificada i entrenada, i no la pot fer qualsevol. La Marina és una persona jove, és esportista. A veure, 14 de febrer del 2027. Aquest és el primer objectiu, no queda gaire, i això és la mitja marató de Barcelona que la faràs en representació al suplement.

Exacte. De moment, una mitja, també Roger, em vaig afluixar una mica, ja us ho diré, que això ho anirem.

No, no, escolta'm, això la gràcia és fer aquest espai corrent, si no, no el fem.

Vull dir que t'ha de faltar l'aire. T'ha de faltar l'aire. Que no estic sola, que estic molt ben acompanyada. A cada moment començarem per la mitja, veure què, sensacions, i jo si ho sembla, una vegada que hem fet la mitja, ens plantegem fins on volem arribar. Molt bé.

No hem abandonat la Marina, la seva sort, ella sola, per fer tot això. Hi ha moltíssima gent que fa esport i, evidentment, el cap de setmana també aprofita el temps lliure per intentar preparar-se. A Catalunya Ràdio tenim el David Clupés del Tot Gira i la Carreverdès de la Tarda, que fan de gos pigall a la Marina. I avui, que estrenem aquest espai, perquè de tant en tant sortirem a córrer els dissabtes amb cares conegudes de casa nostra, doncs bé, avui, qui batejarà la Marina i qui apadrina. Bona nit i bona hora. Què tal, com estem? Molt bon dia, escapa. A tu no et falta l'oxigen, no et falta l'aire, eh?

Mira, escolta'm una cosa, saps què falta aquí? A veure. Un bon sou per la Laminos. Perquè jo crec que aquí hauríem d'estar parlant d'una quàdruple explotació laboral.

Per què? Tenim la Laminos fent. És que l'estampa és absolutament brutal, ara mateix, Valentí. Per començar, perquè. Ep, hem perdut la Marina.

S'ha tallat, s'ha tallat. Ara la recuperarem. Ens estava explicant aquesta estampa tan, tan brutal que de moment ens hem quedat sense saber quina era. S'ha tallat la connexió, sí? Què fem? Intentem fer uns anuncis mentre la recuperem? I baixa el David Clupés, també? Doncs vinga. No la tenim, encara? Sí? Ara sí? Marina! Estem aquí, eh? Què ha passat?

A veure, no, que us explicàvem que estem corrent a la platja del Bogatell i que tenim un dispositiu muntat, que això és un quadre absolut i que la gent ens va saludant perquè valenties que estem aquí, que sembla que estem en una nau especial.

Sí, us explicava que això és una mica entre la NASA, entre la nau d'Interstellar o el garatge de Batman, perquè tenim l'Alaminos que l'heu deixat amb una càmera, l'heu deixat amb un quantum, l'heu deixat amb set o vuit cables, l'heu deixat amb dos micròfons, ara que hagin de trucar. A més a més, gravant-ho tot. No només la part que està fent ara aquí en directe, sinó després també la imatge.

Això és perquè potser no hi ha cap tècnic de so disposat a fer una mitja marató amb ella i aguantar-li el vostre

ritme que porteu. Home, però 5 quilometrets, home, 5 quilometrets. Adeu, adeu, adeu. 5 quilometrets. Podríem fer, no? Encara que fos tu amb la bici elèctrica.

Jo amb la bici elèctrica sí que m'apunto, veus? Això sí que ho faríem. Molta gent entrenant a aquesta hora el bogatell o què?

Sí, ara està rebentat això. Pensa que demà aquí hi ha el triatló de Barcelona. Per tant, a tota la gent que de per si estaria entrenant, hi ha molta gent que està veient el circuit de córrer, que està portant la bici a la transició i que està portant tot el material cap aquí.

Endavant Marina, perquè el Valentí Sant Juan és un expert, crec que ha tingut un any molt complicat després d'aquella lesió, però veig que torna a córrer, que s'ha recuperat.

Sí, no, i a més que Valentí, gent que tot just ens estem plantejant fer la nostra primera mitja marató, i la primera persona que m'entrena és algú que vol fer 7 maratons en 7 dies, alerta. A set continents diferents. Llavors, ara mateix aquí també en teniu, enteneu una mica la diferència de la respiració que portem, però, escolta, Valentí, set bretons en set dies, no m'ho puc ni arribar a imaginar per on es comença.

Escolteu, Roger, tu, tu, tu, pel proper dia us he de dir que la la Minus ve molt ben preparada, però la teniu molt carregada, amb la qual cosa hem de dimensionar si li posem un tècnic aquí o el propi escape amb la bici. Bé, en quant a les 7 maratons, fa un parell d'anys vam fer 5 maratons en 5 dies en 5 continents, la cosa va anar molt bé, després hi va haver aquesta lesió de genoll que ens ha tingut un any, com se sol dir, en el dique seco, i ara ens estem recuperant per intentar fer aquestes 7 maratons en 7 dies en 7 continents amb l'afegit extra, diguéssim, amb la dificultat, que és que has de passar per Antàrtida, i passar per Antàrtida, tant arribar-hi com tornar-ne, etcètera, és bastant complicat.

A mi el que m'agradaria és demanar-li al Valentí, una persona que ha fet tants i tants reptes, si tu Valentí recordes la teva primera mitja marató.

Sí, recordo la primera mitja marató, va ser aquí a Barcelona, i recordo que en aquella època érem dos o tres amics molt flipats, no havíem corregut mai més de deu quilòmetres, I va sortir aquesta idea, que un la corria, ostres, que és d'aquí uns dies, mira, la meva parella no pot venir, tinc el seu dorsal, tenim-los, vinga. I res, recordo de fer aquesta primera mitja i de cometre el greu error, que és l'únic consell que m'agradaria donar-te, Marina, que és A veure, prenc nota. Vaig sortir com si estés fent una carrera de 5 quilòmetres. L'espit, la gent, estàs nerviós, tens aquell extra d'emoció, la música del principi, et posen normalment el Barcelona de Freddie Mercury, Montserrat Caballé, clar, sense allò, hòstia, surts esprintant, i de cop i volta mires i portes uns ritmes que no els fas ni en els entrenaments d'esprints, i de cop i volta et plantes, dius, porto dos quilòmetres, espera't que en queden 19, no? Llavors, l'únic consell que et donaria jo per aquesta mitja és. Corre amb el cor, evidentment, però sobretot posa-hi, posa-hi molt de cap. I si t'has de calentar, diguéssim, o t'has d'exprimer o apretar, ja ho faràs al final.

Escolta, Valentí, els teus entrenaments normalment com són? Perquè hem vingut a la platja del Bogatell, la veritat és que s'hi està molt bé, de temperatura, d'ambient. Tu, de fet, aquí és on vas començar a córrer,

d'alguna manera, no? Sí, mira, ben bé aquí davant. Això en parlàvem fa, no sé si un anyet o dos, en una entrevista que veníem justament aquí. Al suplement amb en Roger a l'estudi i explicava que en un moment ben complicat de la meva vida, que és quan mor la meva mare de càncer, quan perdo la meva feina justament aquí a Catalunya Ràdio, quan m'arruïn, etcètera, doncs que quan tenia els atacs d'ansietat i quan tenia aquesta depressió, L'únic que em curava una miqueta era venir a córrer i just venia a córrer per aquí davant. Arribava aquest espigó que estem veient ara, feia tres quilòmetres des de Sagrada Família fins aquí, i aquí d'alguna manera em trobava amb mi mateix, em trobava amb els meus dimonis, em trobava amb la soledat, em trobava una mica amb la desesperació. Uns dies plorava, els altres dies fotia uns crits, els altres dies simplement deixava que em toqués l'aire a la cara. I a les 3 o les 4 de la matinada, després d'haver corregut aquests 3 quilòmetres, cabinant, enfilava pel carrer Marina cap a casa fins que arribava a casa i intentava dormir una miqueta.

I què és el que et va enganxar tant de córrer? Perquè una cosa és començar a trobar d'alguna manera que sigui un espai on. Abadir-se d'alguna manera, l'altra és que t'enganxi tant per arribar fins on has arribat tu, que és allò que dius, ostres, això del córrer, he descobert que és el que vull fer.

Jo crec que la felicitat, la llibertat, la tranquil·litat, ara mateix estem corrent per aquí, Les vistes són espectaculars, hem de dir valentia, això és així. Arribes aquí, jo crec que qualsevol persona que arribi aquí, que vegi el port, que vegi el mar, que vegi la gent que passeja per aquí, que vegi els núvols, que hi ha uns bons núvols aquí, que el vent li toqui a la cara. Que pugui sentir, doncs això, aquesta. Ara ens acabem de girar i tenim de fons la Torre Mafra, l'Hotel Arts i la Sagrada Família. Veiem Collserola de fons. Al costat del mar, doncs crec que és aquesta llibertat que normalment en el dia a dia, a les tres, a la feina. Els problemes que tots tenim, que a vegades són, doncs això, de curro, a vegades són de diners, a vegades són d'un desamor o del que sigui, hòstia, aquí depens només d'agafar unes sabatilles, calça curta, una samarreta, i tu decideixes a quin lloc viatges. Viatges a escoltar el suplement, a posar-te un podcast, a posar-te música, a escoltar els teus pensaments, a parlar amb tu mateix, el que sigui. I d'aquí hi ha moltes coses que et poden robar, però crec que aquesta no te la poden robar mai.

Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, amb el Valentí Sanjuan i la Marina Alaminos, amb aquesta unitat mòbil, platja del Bogatell, amb aquest paisatge que ens descriu el Valentí, que es nota que és un home de ràdio, i preparant la Marina Alaminos, debutant amb aquesta preparació de la mitja marató. Si els falta l'aire i l'alè, no és que els estiguem martiritzant, sinó que s'estan preparant i estan fent un entrenament en directe. David Clupés, de l'estudio de Catalunya Ràdio. Què tal, com esteu?

Molt bé. Escoltant en Badalit. Mira, l'altre dia em vaig trobar amb el Valentí, precisament en aquest paratge, on a vegades coincidim entrenant. Ell anava amb bici, jo anava corrent, anaves amb l'Edu Polo, i em va fer molta gràcia perquè et vaig preguntar, escolta'm, tu que ja entens molt d'això de les lesions, tinc el rotulear una mica fotut, doncs mira, seguint els teus consells, d'allò que em vas dir del gimnàs, estic ja fantàstic i perfecte, eh?, Bé, molt bé, home,

perquè veieu que heu buscat, diguéssim, no sé si he fet de gos pigall, però una mica de conillet d'indies amb la lamina sí que estic fent. Per tant, que sapigueu que esteu seguint uns bons consells. Home, i tant.

A veure, el Clupés és una mica l'entrenador de tots els de l'emissora. Bueno, bueno, no m'agrada que em diguis entrenador. No, ja t'ho dic jo, ja t'ho digues. L'entrenador de tots els de l'emissora, de la Carla Verdés, de tota la gent que s'hi va sumant. Aleshores, Núria Urriols, efectivament. Com ho veus, això? És a dir, això que estem fent és productiu o això de xerrar mentre estàs entrenant és un mal exercici?

Home, depèn del ritme que vagin. Jo entenc que el Valentí i la Marina ara van en un ritme allò suau i que. El Valentí apreta, eh? No penseu, no penseu. Però vaja, no seria l'ideal si tu estàs fent una cursa, però sempre has de fer allò que a tu et vagi bé. I hi ha gent, m'hi troben molta gent que li encanta xerrar durant una cursa, eh? És a dir que jo no, jo sóc més de, diguem-ne, empapar-me del que hi ha al meu voltant. Jo, per exemple, ho he explicat moltes vegades. A mi no m'agrada escoltar música, ni escoltar la ràdio, ni escoltar res. M'agrada escoltar-me a mi mateix. Però cadascú ha de fer el que li vagi bé. Per tant,

si et va bé parlar, no es parla. Que crec que està molt bé com a entrenament fins i tot, que és que quan tu has d'entrenar un ritme zona 2, que és una zona tranquileta, que no t'està rebentant, sinó que estàs fent més fons, que estàs acumulant quilòmetres, si tu vas amb algú i pots estar mantenint aquest ritme que. Més o menys pots respirar, pots xerrar, que no t'ofegues, doncs primer, que t'ho fa més fàcil, i segon, que jo crec que t'ajuda a treballar una mica aquesta freqüència cardíaca, aquesta respiració, aquest ritme, perquè després, quan arribis el dia de la cursa, tot això ho tinguis també més preparat.

Va, ara tanqueu els ulls, continuem fent aquest exercici. So de bogatell, eh? So de bogatell, mentre aneu corrent, i trepitjant, i passejant, i pas a pas, pas a pas, pas a pas, pas a pas. I ara, exercici de motivació amb Valentí Sanjuan i Marina Lamino. Som-hi!

Pas la.

Com aneu, nois? Hòstia, escapa. Veu de gallina, tu.

Tu sí que ets un home de ràdio,

Tu sí que ets un home de ràdio, perquè ens has tocat aquí les emocions. Carabel Crescendo, espera, espera. No fluixeu, eh? Va, endavant. No, no.

I la cavaller, que no surt la cavaller, Blai. Va, posa'm la cavaller. Em sembla que t'ha punxat el crescendo, escapa. No hi ha manera, eh? Ara, ara, ara, va. Ah, espera, espera.

Hem de quadrar els tempos aquí, eh?

Va, últim sprint. Ho tenim, això. Les agulletes, Valentí, ¿arriba algun dia que es deixen de sentir? Perquè a mi el que em passa és que algunes nits els bessons em desperto que els tinc a la gola.

No, a veure, això és una qüestió, al final tu has fet futbol i saps que també hi ha moments en què quan et toca fer un sprint, quan et toca recuperar, quan et toca fer una cursa llarga, hi ha moments que alguna musculatura respon d'una manera diferent. Ara estàs fent un esport diferent que segurament té un punt de resistència que és d'una altra manera. I jo crec que a mida que la musculatura, que les tirades, que els tipus d'entrenaments es vagin adaptant a tot això, doncs aviat més que futbolista seràs maratonià. I molt important la força al gimnàs, això ho han repetit molt els clubers. Sí, és una de les coses que jo crec que a ningú ens agrada fer. I que més costa, tant els que som ciclistes com els que som corredors, com els triatletes també. És allò de dir, hòstia, gimnàs, això fa una mica de mandra, però és molt, molt important per prevenir lesions.

Veig, Valentí, que acabes de publicar Nunca dejes que un imbécil te diga qué puedes hacer y qué no, l'últim llibre que has tingut temps, entenc, d'escriure durant aquest any de lesió.

Sí, i explica una mica les coses a les que t'enfrontes a la vida i que moltes vegades et volen limitar. En aquest cas ha hagut de ser una lesió de 10-12 mesos en les que, sobretot en els primers dies de lesió, rebia molts comentaris, que a la xarxa són precioses i molt maques, però, perdó per l'expressió, també hi ha algun fill de puta suelto, i, hòstia, els primers dies em va tocar rebre molt de hate, de ja era hora, ja ho sabíem, que això acabaria passant un dia o altre, ja et veiem entrenar una altra vegada, per tant, esperant amb crispetes a quan et tornis a trencar els genolls, i va ser un moment complicat per la pròpia lesió en si, per com, doncs això, eh?, enfrontar-se a aquesta lesió, tenia els dubtes de si tornaríem a caminar bé, a córrer bé, anar amb bici bé, a poder fer aquests tipus de reptes, i quan hi sumes, doncs, hòstia, aquesta. Adéu, adéu! Quan hi sumes aquesta part de quatre desgraciats que el que volen fer és acabar-ho d'apretar, doncs el tema es complica. I l'editorial Kitaero em van demanar un llibre i dic, hòstia, és un bon moment, jo crec, que per explicar tot això, per explicar. Com ens enfrontem a la lesió, a altres moments complicats que hem tingut a la vida, i com d'aquestes igual que d'altres farem tot el que estigui a les nostres mans per aixecar-nos-en, i després ja veurem com surt la cosa, però com a mínim posarem tota la carn a la graella.

Però molt fans també amb valentia, perquè, Déu-n'hi-do, la jantada que ens ha aturat, per donar-nos ànims, que s'agraeix molt.

El Valentí San Juan i la Marina Laminos en directe des de la platja del Bogatell amb aquest entrenament preparant la Marina per aquesta mitja marató amb el David Clupés de professor. Gràcies a tots dos, bon entrenament. Va, mira, la Caballer, punt àlgid. Que vagi bé. Ara sí, home, gràcies. Vinga, una abraçada. Barcelona, que esperem que sigui també la paraula que li quedi gravada demà a Mourinho en aquest clàssic a les 9 del vespre al Camp Nou. Clupés,

ha parlat Mourinho aquest matí? Ha parlat Mourinho i t'he de dir que m'ha decebut una mica, esperava que tiraria benzina i faria de les seves, ha estat una mica tranquil, tot i que ha dit que amb ell el Madrid guanya títols. I he pensat, quantos títols ha guanyat? Ella ha guanyat una Lliga i una Copa, i para de comptar. Però estava allò inflat el tècnic del Madrid.

Aquí en España decimos que puede ser la prueba del algodón, saber si el equipo con Mourinho es un equipo que puede ganar títulos. ¿Mañana es esa prueba del algodón?

No. El Madrid con Mourinho gana títulos.

Bé, doncs això, diu això Mourinho, que també ha parlat de la minja mal. Explicava això sobre el crack del Barça.

A nosotros nos cansa otras cosas que continúan a pasar. Y a Firmin le cansa. Nuestro discurso, como él ha dicho, ¿no? En aquest cas sobre Fermín. Sobre Fermín. Sobre Fermín. I també sobre els àrbitres. A mí nunca me molesta el nombre del árbitro. Yo parto siempre del principio que el árbitro es bueno. No me molesta nunca saber si el árbitro es A, B o C. Depèn

del que li xiu l'indemà, això, eh? Ja et dic jo que, en funció del que passi, Mourinho parlarà i molt de l'àrbitre, però és veritat que aquesta setmana ha estat molt tranquil i l'única vegada que s'ha queixat ha estat per parlar dels horaris, perquè el Madrid va jugar dimecres a la Champions i el Barça ho va fer dimarts, però a París.

Un consell pel Barça. Elimineu totes les impressores de les instal·lacions del Camp Nou per si de cas, demà. Potser en porten ells una, no? Demà t'espero aquí al suplement i faré una mica de prèvia, també. Gràcies, David. Adéu. Ara tornem.

Com estàs? Bé? Segur? És curiós, sempre contestem abans de pensar-hi, però potser fa dies que no descanses prou bé o que no et sents com t'agradaria. Ens hem acostumat a no escoltar-nos, però pots donar resposta a allò que el teu cos et demana amb Algémica, complements alimentaris basats en el rigor científic. Algémica, com estàs?

Em vacuno per la mare, per la meva filla i el net que vindrà, per les festes en família i els viatges amb les amigues. Per mi i per tothom qui estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana cita a LamevaSalut, a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Tens un cotxe al cap? Del 22 al 25 d'octubre, troba-la al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques, amb la garantia dels professionals del Gremi del Motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com. Troba el cotxe que tens al cap. Ja és hora que el món t'escolti.

Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol. Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys. Nits sense ficció.

Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit. Durant la setmana connectem el pilot automàtic. Però el dissabte, frena. Busca el teu refugi. Comencem el col·lapse. Un refugi des d'un mirar al món. Plantejar dilemes. Retrobar-nos amb la millor música. Amb humor. Àngel Llàcer i Carles Latre. I gaudir d'entrevistes sense pressa. Endavant. Col·lapse amb Jordi González. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Aquest cap de setmana, els del Tot Gira ho tenim tot a punt pel Clàssic.

Barça tanca la setmana gran rebent al Madrid. El retorn de Mourinho al Camp Nou. Un partit per clavar una estocada a la Lliga.

Dissabte viurem tota la prèvia amb les rodes de premsa de Flick i Mourinho. Connectats a qualsevol detall, des de Madrid i des de Barcelona.

Un dissabte amb les transmissions del Racing Espanyol a un quart de cinc i del Girona Celta Fortuna a dos quarts de set.

També, des d'Olot, les semifinals de la

Supercopa d'Hockey Patins. I diumenge, el dia D. A

les dues pel digital, Sabadell-Tenerife. A partir de les quatre, l'FM, la final de la Supercopa d'Hockey. I després, Clàssic pel Broc Gros.

Les claus del Clàssic, el retorn de Mourinho, l'ambient previ al Camp Nou, la prèvia del Barça-Madrid des de tots els angles.

Tot gira. Tenim passió pel Clàssic.