El suplement, d'11 a 12 h - 25/10/2026

Bon dia, us informa Eva Comte Martí. La nit del derulls al centre de Barcelona ha acabat de moment amb 128 persones detingudes, 72 de les quals són menors d'edat. Només dues tenen antecedents per desordres públics i entre els arrestats hi ha joves de només 14 anys. La policia ha identificat unes 450 persones i ha aixecat 68 actes administratius per l'atinença d'armes blanques, esprais, passamuntanyes i material pirotècnic, entre altres objectes. Per la seva banda, el Gremi de Restauració de Barcelona critica que les autoritats no van avaluar correctament el risc de les protestes d'ahir i que el dispositiu policial va ser insuficient. Roger Pallarols n'és el director. Són declaracions a Catalunya Ràdio.

És molt greu, és un nivell d'incidents molt seriosos i és evident que davant del que les autoritats ens van dir, que hi havia avisos, que els avisos no han estat presos amb la consideració adequada, perquè és obvi que el dispositiu policial ha estat sobrepassat en massa ocasions, provocant danys molt seriosos a molts establiments i al centre de la ciutat.

Comerciants i restauradors estan valorant ara els danys materials que han tingut.

Més notícies amb en Joan Aleix Mata. L'exconseller i eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, torna avui de l'exili.

Ho farà a peu, creuant la frontera amb França per una de les rutes de l'exili republicà, la que travessa la Serra de l'Albera pel coll dels Balitres. Com a infotips que ja tenia planejat que aquesta seria la seva via de retorn, per la càrrega simbòlica.

Estar acompanyat dels meus amics és en què jo volia compartir aquest moment. Entrar tots junts. Molts amics fa temps que diem, hem de tornar d'aquesta manera. Volem acompanyar el dia que tornis, et volem acompanyar el dia que creus. És aquella ratlla que no et permetia anar a casa.

Volgària vota avui la primera volta de les eleccions presidencials.

Els dos candidats més ben situats són l'ex primer ministre pro-europeu Andrei Gyorov i la presidenta interina, la pro-russa Ilyana Yotova, que lidera les enquestes. Els comissis arriben enmig de la tensió creixent al Mar Negre per l'escalada d'atacs russos contra vaixells mercants molt a prop de la costa de Volgària. L'ex república comunista té una població d'uns 6 milions d'habitants i forma part de la Unió Europea i de l'OTAN. Anar a treballar és cada vegada més car. L'encariment dels carburants, de l'habitatge i de les despeses associades a l'ús del vehicle privat ha disparat la despesa i ara costa 190 euros més a l'any. La UGT de Catalunya reclama que les empreses assumeixin les despeses de mobilitat. Jordi Muñoz, responsable de mobilitat del sindicat, remarca que a partir d'aquest any això és obligatori.

El que nosaltres demanem és incorporar la mobilitat laboral en la negociació col·lectiva, s'ha d'establir un mecanisme de compensació de les despeses del desplaçament, adaptar-se a la realitat territorial. Hem d'impulsar plans de mobilitat als centres de treball. Això aquest any és obligatori i s'ha de fomentar.

Uno de los inventos más importantes del último siglo.

El que sentimés José Luis García Sánchez ha mort als 85 anys. Director de cinema, va guanyar l'Os d'Or del Festival de Berlín amb la pel·lícula Les truches. També va rebre l'Espiga d'Honor de la Seminci i va guanyar dos goies com a guionista per la pel·lícula Belle Epoque, que va coescriure amb Rafael Azcona i Fernando Trueba. També pel guió de l'adaptació de Tirano Banderas. A més, va dirigir La Corte del Faraó ni Divines Palabres. Va ser guionista, actor-productor i també va escriure narrativa infantil.

El Camp Nou acollirà aquest vespre a les 9 el primer clàssic de la temporada. El Barça, si guanya, tindrà 9 punts d'avantatge respecte al Madrid i, a més, farà el ple de victòries a la Lliga. 10 victòries en 10 partits, una fita inèdita fins ara. Els blaugranes estan citats a les 12 a la Ciutat Esportiva per fer una sessió d'activació i després quedaran concentrats. L'Espanyol, per la seva banda, entra en zona de descens després de perdre 2-1 al Camp del Racing. És el cinquè partit consecutiu sense guanyar de l'equip de Manolo González, que suma 8 punts en 10 jornades. A la segona divisió, el Sabadell jugarà aquest migdia a les dues contra el Tenerife a la Nova Creu Alta. Ahir ja va jugar el Girona, que va golejar el filial del Celta per 5 gols a 1. En motociclisme, sospès el Gran Premi d'Austràlia de MotoGP a causa de la pluja. La setmana que ve, Marc Márquez viatjarà a Malàisia com a líder, amb 10 punts més que Jorge Martín. A la Lliga, CB de Basquet a les 12, duel català entre el FIAT Girona i la Sisa Juventut a Fontejau. A les 7 del vespre, l'Ilerna Lleida rebrà el Madrid al Barris Nord. Ahir, Barça 99, Saragossa 81 i Manresa 81, Burgos 99. L'equip del Bages encara no ha guanyat a la Lliga. I finalment, d'aquí menys d'una hora, tres quarts de 12, a Olot, final de la Supercopa Femenina d'Hockey Patins. La disputaran el Vilassana i el Gijón.

Fins aquí, les notícies.

Passen 5 minuts de les 11 del matí, notícia d'últimíssima hora, enclau esportiva també, i és que Courtois, el porter del Madrid, serà baixa aquesta nit al Clàssic per un procés gripal. Per tant, fora de la convocatòria, baixa significativa perquè és un tros de portaràs que ha salvat la vida aquests últims mesos i temporades al Madrid. Per tant, tot apunta que haurà de jugar l'Unin, que potser és un bon porter, però ni de bon tros de la talla de Courtois, que fa més de dos metres, crec, pràcticament. Empar Moliner, bon dia. Quin greu. Et sap greu, eh? Quina pena. Fas cara de que t'agradi això del futbol, Empar?

No, sobretot la mare de Courtois, que no el deixi sortir, perquè un encostipat mal curat.

Mascareta. I mira, ha començat el procés gripal, ara. Ara mateix, eh? Sí, sí, vull dir que això són una setmana al llit.

Que no és allò de la indisposició estomacal, que és allò que passa quan vas a un AFN, però que això no ha sigut.

El Madrid diu que té la grip, és a dir, amb totes les lletres. Procés gripal. Ai, estic patint pel vestuari.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Vinga, inaugurem l'Empar Moliner.

La part Moliner, que s'assuma també amb la Marta Ferrer i la Rosa Rodón. Bon dia, bon hora. Bon dia. Oficialment a totes tres. Avui, què fareu totes tres a les 9 del vespre? A veure, la Marta, no en tinc cap dubte, perquè crec que d'aquesta taula és de les més seguidores

del Barça. Sí, d'aquesta taula i potser de tot Catalunya, segurament.

I de tota la redacció, segur. Rosa Rodón,

Doncs jo avui tinc guàrdia al diari Ara, per tant seré la redacció tancant el diari en paper, esperant que tinguem la festa en pau i també molt pendents de les eleccions al Brasil. Per tant, avui tenim un tancament distret, com ahir, que també va ser força distret. A veure, has dit diari en paper, no diari en paper. És a dir, és una cosa molt diferent. Ostres, molt bé aquesta referència en part,

que ràpida. És a dir, jo et faig barcelonista.

Sí, però per si de cas avui ha vingut amb la samarreta del Sabadell que juga

les dues contra el Tenerife. L'hora de dinar. El meu primer equip és el Sabadell i sí, efectivament, avui anirem a la nova Creu Alta i després aniré ràpidament cap a la redacció que

tindrem altres negociats. Però vas havent dinat o dines després? Quin és el protocol d'ingerir?

Avui em temo que faré un extraordinari entrepà amb paper de plata del camp, que és el futbol de veritat.

Paper de plata que ja sabeu que està molt denostat.

No, no, a les escoles ja no es pot portar paper de plata. Has de portar carmanyola d'aquesta que cada dia la rentes i avances. És correcte, però. Si tu et presentes a

l'escola amb paper de plata i expulsant el teu fill. No, ets un mal pare. Però a casa, els pastissos casolans que tot pare està obligat a fer, feu servir paper de plata, oi que sí?

No, no, a casa no en tinc de paper de plata. Tinc paper film, que és aquest transparent, com a substitut a vegades. Però el film no és millor

que el paper de plata. No, però queda bé. És impossible de reciclar, per exemple. Doncs també ho faig malament. En realitat, és veritat que hi ha uns papers fantàstics en forma d'entrepà, i després també hi ha aquesta mena de, no sé, tovalloles impermeables que tenen un vel que

els pots aplicar com si fos. Això és molt brut. Això no hi ha manera de fer-ho net.

Això no m'agrada. No ens agrada cap solució. No ens fa vergonya, no, no, no. Empar, no me'n resol, tu avui a les 9 del vespre què fas? Jo faré l'àpat, pel sopar, perquè no hi ha res que m'agradi més que hi hagi un esdeveniment i llavors fer un àpat i unes menges. I què faràs? Per favor, truita de patates. Ah, sí? Sisplau, soc doctora en truita de patates. I el partit el miraràs? Sí, però és a dir, sense ànsia, però amb certa il·lusió.

Això és Cartes a l'Empart, aquest espai on els oients hi dieu la vostra. Podeu enviar les reflexions que us vinguin de gust a suplement.cat o fins i tot a 614 en format físic. Relacions de parella, de família, animals de companyia, hàbits saludables, qüestions al voltant de la salut del porter del Madrid, Tibó Courtois, que es perdrà aquest partit aquest vespre.

Has celebrat que el Gusti és malalt com si fos un gol, eh? Sí, és veritat. I mira, quan t'han dit la notícia d'última hora, que t'ho han dit perquè estàveu encara aquí. Fent xerinola. Fent xerinola, a tu has preguntat, però ara ho diran, això que en dieu el boleto.

El bolletí de notícies. En dieu el boleto. No ho han dit, no ho han dit. No, perquè ha sortit al mig del bolletí.

Però et dic una cosa, jo pensava, encara que ho diguin, Jo vull que ho tornin a dir. Llavors, la teva persona especial que t'ha de venir a dir a l'última hora, això ens agrada. Encara que ho hagin dit, que ho torni a dir. Que entri i que ho digui un altre cop.

Per il·lusió màxima. Ho preparem i en tot cas al final de la secció

ho recordem aquesta última hora. Sí, sí, però que entri. Que fa més. Amb els papers, allò. Aquesta setmana hem seleccionat

la carta de l'Eugeni. Va.

Estimada part, m'han dit que aquest vespre a les 9 tocades en passa una de grossa. M'agradaria no haver-me'n assabentat, però és impossible. De culpables n'hi ha molts i un d'ells el tens assegut al teu costat, Empar. Bé, em dono per aludit aquí. El que m'emprenya és que el futbol m'obliga a conèixer moltes coses contra la meva voluntat. No em calia saber qui és la mínima mal, ni que existeix una pilota d'or, com si amb les normals no en tinguessin prou. No em calia saber que hi ha alemanys que tenen sentiments, com aquest tal Hansi Flick, i no em calia tenir una parella hooligan que a mig dinar agafés la setrillera per explicar-me el maleït fora de joc. En definitiva, empar, que no em calia saber que avui juga un Barça contra el Madrid. Saps què? Però tinc un pla. Avui que tothom estarà tenent el partit, aniré al cine, em compraré el bol de crispetes més gros que hi hagi a la venda i faré allò que mai em permet la societat, que és engolir les crispetes fent el màxim soroll possible sense ningú que em faci callar. I en aquell moment, en la foscor d'aquella sala, amb el plaer que pot generar la solitud, no descarto beneir el futbol i la mare que el va parir. Esperant que entenguis les meves contradiccions, signat Eugeni.

Eugeni, tu pensa una cosa. A nosaltres, avui, a la nit, després d'en Pellicer, ens tocava gent amb do. I no ens toca gent amb do perquè fan el futbol. Però jo ho entenc perquè la gent del vi també li agrada el futbol. Llavors, ja el faran. Hi ha programació alternativa

avui també a TV3 coincidint amb el partit, que evidentment no tenen els drets, però sí que després hi haurà un postpartit.

A mi m'agrada molt això. Allò que fan, que estan mirant, és que ho trobo boníssim.

No, que el postpartit està. El postpartit està molt bé, l'audiència va molt bé sempre i quan el Barça guanyi, si no acostuma a ser un desastre. Home, clar, pel mateix que. Ves que si el Barça perd no reprogramin el Pellicer i el Genendó.

No, perquè ara ja hem dit a tothom que no, tu. D'acord, d'acord, però que poden mirar TV3 igualment. No, no, perquè a més a més, si perd, res. No, no, res, res, res, no voldrem celebrar res. No, no, no, res a celebrar. Llavors, a mi m'agrada, Eugeni, ja entenc, això teu, eh? A mi, la gent. Que té una passió i que aquesta passió el fa enfadar o alegrar molt per una cosa que no té cap importància, em sembla saníssim, em sembla meravellós. O sigui, tu et pots emprenyar fins al punt de fotre un cop de peu a la taula per algú que està jugant. Uau, però quina sort! Vol dir que ho tens. Tot una mica resolt, perquè si no, no ho fas, això. És a dir, això que faràs tu avui, Eugeni, que és anar al cine, que això sí que és modern, eh? És un gran dia per anar al cine, avui a la nit. Sí. Bé, tots, perquè la gent no hi va gaire, diguéssim, eh? Doncs, excepte la pel·lícula de los Javis. Hi ha pel·lícules que sí que s'hi ha d'anar. Que dius aquesta perquè si no, no quedes bé. Però hi ha altres que diuen, ja m'espero.

Ara em fa vergonya dir que no l'he vist encara. Jo tampoc l'he vist. Veus la reacció de la Rosa?

Avui no et va bé. I de què parlàveu amb la gent? Sí, exacte. Sort del clàssic, eh? És veritat, és veritat. Llavors, per exemple, anar al cine o anar a veure futbol és. Anar a veure jugar, anar a veure gent que diu, fem com si, i això és meravellós, perquè els grans juguem poc, en realitat, i jugar és divertit. El que passa, Eugeni, quan tu vagis al cine, hi has d'anar d'una determinada manera, o sigui, hi has d'anar a un punt enfadat, s'ha de notar una mica, que hi vas. En contra de. És, per exemple, la setmana que ve serà la castanyada. I també serà el gelagüí. Jo, a casa. El què, en part? El gelagüí. Que ja haureu vist que per algun forn emprenedor et posen castagüín. Castagüín. Vigileu aquests que poseu castagüín, perquè vindrem. Però gelagüí encara no ho havia sentit, eh? Gelagüí. És el Halloween, entenc. Tu, si tens fills. La Marta fa Halloween, eh? La Marta Caset. Per què fa Halloween? Però fa Halloween de buidar una carbassa, eh? Ui, cada any fa una creativitat. Per què fa Halloween? Perquè és la part divertida. És la part divertida. Llavors, la castanyada, què és? És una festa avorridíssima. Jo em diverteixo molt menjant panellets, què vols dir? Rosa, no tens raó, em sap greu. Jo faré una. Jo estic. Vaig amb tu. És avorrida, però la faré. Jo faré una castanyada molt avorrida si algú fa molta broma. El faré fora, al carrer, amb els que es diverteixen fent allò del. Jalauí. Truco-trato, allò.

Que vinguin a casa meva, els nens aquests. El jalauí d'aquí és bastant cutre. Les disfresses són que han anat al Tiger, han comprat quatre rotuladors, pinten els nens.

Això els més enrotllats, els de la destral de plàstic, amb sang pintada, els més rates, que són multitud, agafen el nen. Li arrenquen una samarreta vella, li fan quatre strips, li foten pintura o salsa de tomàquet, no li renten el cap aquell dia i al carrer. O sigui, és la dispresa més barata de la història. És el xaki, no? I ja està, el treus al carrer i dius, vinga, surt, ets un zombi. I això és divertit, més divertit que menjar panellets. Això és divertit potser pels nens. Si venen a casa meva no serà divertit. Serà el festival de Sitges. O si hi ha algun pare que em vol enviar un nen a escarmentar, que vingui.

Però realment és al·lucinant amb tot el tema de la castanyada com de ràpid s'ha imposat el Halloween, perquè. Perquè és divertit. No, però jo de petit realment no existia

Halloween a Catalunya. És a dir, és una cosa molt, molt nova. És a dir, de les nostres festes, quina és la imbatible? El tio. No, i Sant Joan. Sant Joan també, però el tió, per què és bona? Perquè estàs cometent violència contra el tronc. O sigui, estàs fent coses divertides, que és pagar un tronc. Bueno, és bona perquè et dona regals. I hi ha escatologia. O sigui, el tió ho té tot. Ho té tot contra el senyor aquell del nas vermell.

Però també té la part de cures. Tu has d'anar alimentant el tio cada dia. Tu has d'anar vetllant el tronc abans d'exigir.

Té la part de cures, però llavors li exigeixes el que no ha de defecar. És a dir, no caguis arengades que són massa salades, però què és això? O sigui, fem un dia un capítol al Mangem de què se li demana al tio aquest. Pobre home. Caga torrons que són més bons. Escolta, una cosa. Però això és veritat, també, estarem d'acord. Sí, però l'estàs pagant perquè ho faci. Escolta, doncs deixa que defequi el que vulgui. Per tant, la castanyada. Ens estem desviant de l'Eugeni, d'aquest senyor que està. És molt avorrida. Tu has d'anar amb el sentiment que és avorrit. Has d'anar, com jo, criticant els que fan el gelouí,

que amb la mantilla, aquests nens que van vestits, jo no els odio els nens, fora la diversió, jo estic aquí menjant moniatos que no tenen cap gràcia, castanyes que a la següent ja estàs fins als ous, i fent veu de bruixa i explicant, mirant rils a la vora del foc.

I ja està. I això és la castanyada. Doncs aquest igual. Tu, avui, Eugeni, ves al cine, però. D'aquella manera que van els terraplanistes pels puestos. Tu t'has d'agafar i anar dient, bé, bé, bé, sou un ramat, bé, bé. Amb una balissa, si vols, perquè tots els terraplanistes també estan en contra de la balissa, no se sap per què.

Llavors, bé, bé, la balissa, vinga, tots ens ho fan comprar.

Llavors tu has d'anar així. Crispetes, no. Perquè crispetes et faria semblar una mica dotzenat, una mica que vas amb el capital americà. Per què mengen crispetes els del cine, quan hi ha molta gent? Per no fer soroll, però fan olor. Llavors, vés amb un entrepà amb paper de plata, com el Roger d'Escapa et deia, un entrepà bo. Vull dir, que entrepà bo. No és difícil de fer, però es pot aconseguir, el que dèiem, eh? Un entrepà de fuet, ben bo, i te l'emportes en paper de plata. Això sí que és contestatari. Grispetes no cal, Eugeni. Però, sobretot, molt enfadat.

Eugeni, molta sort. Una abraçada. Més cartes de l'Empara, suplementa robacatradio.cat i a Diagonal614 si és que les voleu fer arribar en format físic. La Maribel diu. Eh, alto les seques. En un pas de vianants. Em vaig disposar a travessar el carrer i a mig camí de la meva trajectòria va topar amb la d'una altra dona que travessava en sentit contrari. Ens vam veure venir i per evitar una desgràcia vam començar a moure'ns cap a un costat. Devíem ser dues mentalistes en potència perquè en aquella decisió que prenies en una mil·lésima de segon totes dues triàvem al mateix costat, sistemàticament. Això quan et passes molt desagradable. Era com si m'hagués creuat amb la meva ombra. Allò es va convertir en un joc de fintes que devia ser sostingut de veure pels vehicles que es paraven amb el semàfor en vermell. Desesperada, vaig provar d'emular un d'aquells retalls que feia Messi a Can Barça per desempallegar-se del rival. Vaig veure que anava a l'esquerra per acabar tirant cap a la dreta i automàticament al meu davant se'm va aparèixer la reencarnació de l'astre argentí. El semàfor, esclar, no tenia tot el temps del món per contemplar aquest llumaret i Albert es va posar a fer pampallugues. La meva ànima, Bessona i jo, per instint de supervivència, ens vam agafar de les mànigues i vam girar, dibuixant una circunferència fins que cadascuna va quedar a la banda oposada. Ara ja teníem via lliure, però em vaig haver de marcar un esprint fins a l'horera, que gairebé no l'explico, perquè estava ja en vermell. Encara recuperant-me de l'ensurt, Maribel. Però a veure, no va culminar, eh? Sí, sí, cadascú al seu costat. El que no entenc és quina és la consulta aquí,

és a dir, hi ha una reflexió. Ànima bessona, però no van. Havien de topar i no van topar.

Passa allò tan desagradable que et trobes amb algú

però això en una pel·lícula que les nostres companyes no veuen perquè és dolenta ens ho peguen i ja queden per mi era l'inici d'una història romàntica i ara estic super decebuda però a veure. A veure, Maribel, i l'altra.

Com ho continuaríem, això, Marta? Clar, clar, és que a veure. Hi ha tantes maneres. A mi jo és que m'he quedat absolutament garrativada per la història perquè m'hi he vist. O sigui, m'ha passat tantes vegades, això. I després fas aquell riure nerviós. Quin riure!

Això no només passa de vianant a vianant, passa de cotxe a vianant també. És a dir, el cotxe li diu al vianant, passa, passa, passa, però el vianant li diu al cotxe passa, passa tu llavors tots dos intenten passar i tots dos frenen cada un amb els seus mètodes tornen a fer-ho i al final acaba amb un resultat nefast tu ara aquesta

experiència la veuràs com a conductora és a dir fins ara només ho havies pogut degustar o com a copilota o com a vianant l'altre dia

en un carril d'espera. Un cotxe em va fer llums perquè passés. I vaig pensar, oh, però que simpàtics que són els conductors de fora de Barcelona. No, perquè aquí van tots amb pressa, eh? Això aquí et piten que no vegis. Aquí sí. Però allà em va deixar passar. Llavors, clar. Maribel. Maribel, això passa també amb cotxe i passa també de vianant a vianant i passa també a la gran ciutat. És a dir, gran ciutat, imaginem, gran ciutat com Barcelona, Tarragona, després, ciutat que no té guiris, com l'Hospitalet, Sabadell. Alguns hi van, perquè ara el Guiram el Guiram que es vol fer el modern el Guiram que com l'Eugeni no veurà el futbol avui diu, jo no soc un adult zenat de merda i me'n vaig a Sabadell llavors te'ls trobes a la cimentera Aslan fent fotos, tenint síndrome d'Estandall a la cimentera d'Aslan i anant a llocs bons com Sabadell, com quan vas a Nova York i dius, ara jo aniré a Brooklyn. A veure les botigues de perruques perquè soc

un enrotllat poca conya, que jo al Nou Sardenya per exemple, partits de l'Europa ja hi havia començat a veure guiris que pensaven, no per favor, aquí no vingueu amb el terri el futbol jugo aquí i jo ja estic preocupada per quan vinguin a la nova Creu Alta que li prenguin el lloc a les capes que no vegin

cap Instagram com aquells que van al polvorí. La solució de l'Ajuntament és molt bona. Va ser treure la parada de bus de Google Maps. I trobo que, posats a fer-ho, bé, tu contractes quatre actors que facin de lladres de guiri allà a la marquesina. En part, alcaldessa seria potent, eh? Sí, home, i tant, això ho faríem. Llavors, total. Per exemple, imaginem Barcelona. A Barcelona hi ha tres nivells de vianant. L'àrea amant, que en diuen en anglès, el local, que en diem aquí, el lugareño, que en diuen en castellà, que aquest va de pressa. Per què? Perquè no se'l confongui. Tu vas per Francesc Macià i et trobes àrea amants, o àrea girls, i van súper de pressa. I. Hi ha ària a mans que avancen, i jo veig molt, que avancen com si conduïssin, que fan una finta guapa, que la finta és la paraula que ha dit l'anterior senyora de la carta. La Maribel. M'agrada molt aquesta paraula, és molt bonica, és aquest joc esportiu. És molt esportiva, sí. Hi ha gent que no li agrada perquè diu que això també sona igual en castellà. Sí, esclar, és que és italià, idiota. És com els que diuen, jo no dic taquilla, que em sona castellà. Doncs Guixeta no tristeix. Doncs. La part cobrant factures, eh? Sí, vas posant parènteses aquí, eh? L'Ariaman 2 adelanta fent una finta que gairebé amb la boca fa el soroll de l'intermitent, ho fan recorregut.

Llavors hi ha l'Ariaman 2, que és, per exemple, en aquesta zona d'aquí, la senyora amb bata que passeja gossos que no són seus. És una espècie que es veu. Sí, es veu a quin bata. Us haig de dir una cosa, senyores de gos, senyores de gos petit de bolso, els maltracten molt, eh? Els estiren que no vegis. O sigui, no els deixen ni fer el pipí. Qui ets? Que ho sapigueu. Les senyores aquestes de gos de verdejito fresquito. Gos de mà. Gos de mà de senyora que demana verdejito fresquito. Sort. Llavors, la senyora que no és la que passeja gos, que va amb el carrito de la compra, aquí no es veu, però es veu en altres barris de Barcelona, Tarragona, l'Hospitalet, que és una senyora que li hem de deixar tot, en aquesta senyora, que va més a poc a poc, i que li surt un api de la bossa. Això vol dir, vol dir, gràcies Déu meu, que no l'ha comprat plastificat i tallat per dalt, que el farà servir tot, senyora, gràcies, per ser-hi. Llavors. Hi ha també el que en diríem del territori. Per exemple, jo. El que ve del territori. És una parauleta repugnant, territori. Per no dir Catalunya, no? Sí. O país. La comarca, o que baixes d'Arbeca, no? Fora de Barcelona. Fora de Barcelona. I aquest ve atabalat. Aquest ve atabalat. És d'aquí, no és del guiri, però ve atabalat, ve atabalat,

veu que la gent, o sigui, veu que els guiris, perquè els guiris quan caminen van com si estiguessin rastrejant, buscant un cadàver, van tots en fila i s'ho troben. Per tant, estimada amiga, tu has de fer com els locals, adelantar.

Empar Moliner, cartes a l'Empar, suplement arroba catradio.cat, l'Empar Moliner que s'assuma ara amb la Rosa Rodón i la Marta Ferrer, una abraçada per la Maribel que ens havia dit.

Per l'altra, si s'adona. Per l'Eugeni, per l'Eugeni. No, no, la que no sabem com se diu. La que era l'ànima bessona, porres, que potser està sentint la ràdio.

Empar, no marxis perquè després dels anuncis, la Marta Ferrer aquesta setmana ha conversat amb el creador de Sherlock i el showrunner del Doctor Who, es veu que és un mite de les arts. És l'embapé de la tele, o la mitja mal de la tele, per mi. Aquests dies ha passat pels serialitzadors i sentirem aquesta conversa amb la Marta i la podrem comentar també en una de les sèries que va causar la sensació que és Sherlock, no? Sí, i tant. Molt aplaudida. Doncs farem una pausa i ara en parlarem.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Amb tu, Barcelona Crea Feina. Si busques personal per a la teva empresa, amb els ajuts Crea Feina de Barcelona Activa rebràs fins a 15.000 euros per contractar persones residents a Barcelona. Informa-te'n a barcelonactiva.cat barra Crea Feina 2026. Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona.

Tu no decideixes quant costa el carburant, però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible, ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa d'Àsia de Catalunya.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Dones en lluita, nova temporada, ja disponible a la plataforma 3CAT.

Em vacuno per la mare, per la meva filla i el nen que vindrà, per les festes en família i els viatges amb les amigues, per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita la meva Salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Arriba al Gran Teatre del Liceu i Capuletia i Montecchi de Bellini, una obra mestra del Belcanto. La tragèdia romàntica més immortal amb les veus de Lisette Oropessa i Rafaela Lupinacci. Del 30 d'octubre a l'11 de novembre. Entrades a liceu.cat. El Matí de Catalunya Ràdio.

Aquest divendres, el Matí de Catalunya Ràdio serà a Girona. Podeu venir a compartir amb nosaltres un programa ple de moments molt especials. Des del Centre Cultural La Mercè i amb la presència de Narcís Puig, Sergi López, Lluís Omar i els nostres agonistes. Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, en Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els Nens i Nenes. Sí, és lletres. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona. De 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrini. És que Girona ens enamora.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa.

Dos quarts de dotze del migdia, som al suplement, som a Catalunya Ràdio, acompanyats de l'Empar Moliner, de la Marta Ferrer, de la Rosa Rodón, escalfant motors també per aquest clàssic, avui a les nou, Barça-Madrid, alguns oients que ho aprofitaran per anar al cine, com l'Eugeni, que ens escrivia aquestes reflexions de cara a l'Empar, i amb una última hora esportiva, i és que Thibaut Courtois, el flamant porter del Real Madrid, és baixa per una grip, segons ha informat el Club Blanc, fa tot just uns instants, per tant, surt de la convocatòria, i per tant el Madrid, que té una baixa molt significativa sota pals, tot apunta que haurà de jugar aquest porter que aquestes últimes temporades ja està acostumat a intentar treure les castanyes del foc, que es diu Lunin, i que poc té a veure amb la qualitat del porter belga, aquest gegant de dos metres, que tantes vegades ha aconseguit salvar els blancs d'algunes derrotes. Però, més enllà del futbol, també hi ha vida, en parlàvem ara amb l'Empar, alguna vida passa també entre les pantalles, i és que aquests dies hem tingut el Serializadors Fest. A la ciutat de Barcelona amb algunes visites il·lustres de personatges d'allò més rellevants també de l'univers serièfil.

Un dels convidats estrella que ha passat pel Festival Serializados és Steven Moffat, creador de Sherlock i showrunner de Doctor Who i la Marta Ferrer aquests dies ha pogut parlar amb ell. Marta.

Sí, mira, jo escolto aquesta sintonia i penso en la baixa de Courtois i ja tinc la setmana feta, eh? És a dir, avui, bueno, els del Barça me la podien acabar d'esgarrar, però jo, passi lo que passi, jo ja estic contenta. He xerrat amb Steven Moffat, que per mi és un ídol absolut, i Courtois és baixa, vull dir que no em pot anar millor de moment aquest excel·lent diumenge. Steven Moffat. Reconec que pot ser una mica cafè pels més cafeters, perquè si no saps què és Sherlock, o si saps què és Sherlock però no saps qui hi ha darrere Sherlock, doncs potser no et sona el nom, però és un dels cervells, juntament amb Mark Gaty, són els dos guionistes que es van inventar aquesta adaptació moderna de Sherlock Holmes, que va tenir molt èxit des del 2010, es van fer unes quantes temporades, totes molt cortetes, però totes. Molt bones, és una sèrie que jo he revisitat moltíssimes vegades perquè m'encanta. I trobo que és una sèrie de 10 i em velleix molt, molt, molt bé. I no cal necessàriament que sigueu fans de les aventures del detectiu de Conan Doyle, perquè realment és una adaptació molt fidel però molt fresca, perquè feien aquella cosa de fer que els dos, que Sherlock i Watson fossin més joves, que en comptes d'utilitzar la típica lupa, doncs, fessin servir telèfons mòbils, i això m'agrada moltíssim. I a banda també va ser showrunner, que vol dir guionista en cap, de Doctor Who, que és aquesta sèrie mítica de Britànica, sobre aquest alienígena que fa més de 60 anys que està en antena, amb interrupcions. Però també és un personatge batarà, eh, Steven Moffat? Sí, és a dir, ell, evidentment, als anys 60 no escrivia Doctor Who, perquè era petit, però sí que n'era molt, molt fan. Van recuperar aquesta sèrie d'aquest alienígena que canvia de forma i viatja a través de l'espai i el temps amb una cabina de policia blava, que és una cosa que allà a Anglaterra i al Regne Unit existeix, aquí no sabem ben bé què és, doncs quan va reflotar aquesta sèrie, va ser guionista de molts capítols molt celebrats, i després es va convertir en el guionista en cap durant unes quantes temporades, i va ser qui va crear el doctor, que és com es diu el personatge, de Matt Smith i Peter Capaldi, que també són dels més celebrats. Clar, ell venia de. De fer Coupling, que era una sèrie de comèdia, era una sitcom, i després de Sherlock i Doctor Who, que ja us dic, per mi són les seves dues grans sèries més celebrades, va fer altres sèries com Douglas is Cancelled, que no va tenir tant d'èxit, però vaja, bàsicament ha passat pels serializadors per parlar sobretot de Sherlock i de Doctor Who.

Sherlock que va tenir tant èxit, jo en el seu moment la vaig veure perquè hi havia aquest personatge, aquest actor que és el Benedict Cumberbatch, que va causar sensació i va ser molt aplaudit com a Sherlock.

És que és una superestrella ara, és una de les coses que també li vaig comentar, dir, ostres, molts dels actors. Que tu, que eren desconeguts quan van començar les seves sèries, com era el cas de Benedict Cumberbatch, com era el cas de Martin Freeman que feia de Watson, Matt Smith que feia un dels seus doctors, etc. O sigui, eren absoluts desconeguts i ara són superestrelles mundials. Aleshores, Jo vaig voler parlar amb ell, sobretot de Sherlock i de Doctor Who, i em vaig trobar un bon paio que a mi em semblava que ja ho era, però ho vaig confirmar, que és molt intel·ligent, que no es mossega la llengua, que té les opinions molt, molt clares, i que sobretot, jo crec que has de ser molt intel·ligent per escriure dos homes, com el Sherlock i el Doctor, que són molt complexos, que són egoistes, però que són herois, i que a mi sempre m'havien semblat, doncs, això, molt difícil d'escriure, ell, però, els gaudia molt.

Els personatges que són perfectes no tenen històries. A més, cap d'ells té cap precedent real en qui basar-me. No he conegut mai ningú així, i tot el que sobreviu a la selecció natural és egoista. El fet que hàgim arribat fins aquí vol dir que som egoistes per naturalesa.

M'encantava escriure aquests personatges, òbviament. Sempre penso, no he conegut mai ningú com ells, sobretot Sherlock Holmes. És una fantasia, una fantasia meravellosa, però una fantasia. Es una fantasia hermosa, pero sí que es una fantasia.

Clami, una de les coses que sempre em cridava l'atenció de les seves sèries, més enllà d'aquests grans protagonistes que tenia, és que ell té una genuïna fascinació i admiració per les persones, pels éssers humans, per tot el que són capaços de fer, tant en els millors com en els pitjors moments, i això es feia especialment evident a Doctor Who, perquè tenia aquesta idea d'un alienígena que havia vist tot l'univers i en canvi estimava per sobre de tot els éssers humans. Aleshores, jo li vaig voler preguntar per això i ell em va dir que, clar, ell no concep la humanitat des d'una altra manera, des d'un altre punt de vista, que no sigui l'esperança i l'admiració.

Gran part de la història humana és horrorosa per tots. El que hem fet i el que hem aconseguit. Sí, hem fet coses terribles, però això és el que podem esperar de nosaltres. Som un grup de salvatges, bojos, que van calents i que tenen gana, que han aconseguit aspirar una manera de viure diferent. No sé per què ni com ha passat tot això. No ho ha aconseguit cap altra espècie. Som extraordinaris, sí. Els nostres fracassos ja ens els podíem esperar. Les nostres moltes victòries són inexplicables.

M'encanta. Com parla aquest senyor, no? Sí, o sigui, frases de tassa tota l'estona, eh? M'encanta, m'encanta. T'encanta o és ironia, les frases de tassa? No, no, m'agrada molt, m'agrada molt. Estàs a favor de les frases de tassa? És a dir, aquestes frases que està dient ara i que estem escoltant, si ens haguessin dit, no, mira, és el Premi Nobel de Medicina que està explicant, jo em sento molt propera a algú que diu que li agraden les persones, a mi m'encanten les persones. Vosaltres també. Les persones imperfectes, correcte. La gent, la gent és maca, la gent ens agrada.

Clar, amb un home que sent aquesta fascinació per les persones, per l'art, per la creativitat, a mi em sorgia el dubte de què passa amb la intel·ligència artificial, perquè ell, com a guionista, en teoria, té una feina que, els que ens demanen intel·ligència artificial, diu, compte els guionistes que us quedareu sense feina.

Com t'hauries sentit si haguessis viscut en el moment en què es van inventar les armes nuclears? La IA té coses bones. Pel que fa a diagnòstics mèdics, podria salvar vides. Només vull saber com conviure-hi perquè treballi per nosaltres, en qualsevol cas. I és, ja existeix? I ningú se l'emportarà. No val la pena sortir-hi a protestar en contra.

Estàs sent un iudita. L'han inventada i hem de conviure,

i aquesta és la meva aposta. Farem el que els humans sempre fem, que és treure'n el millor possible, solucionar problemes amb la IA, millorar les coses.

El suplement conversant la Marta Ferrer amb l'Steven Moffat, el creador de Sherlock i de Doctor Who. Tu, per exemple, Ampar Moliner, has provat de demanar-li alguna vegada a una IA que escrigui un conte amb l'estil d'Ampar Moliner sobre un tema concret? No, jo sé que. Jo ho he fet, això. Aquest exercici amb el Jordi Puntí, per exemple. Sí, sí, sí. I realment. Després comparaves estils d'escriptors i era perfectament

identificable que era un conte del puntí. És a dir, igual que un escriptor d'avui, si es posa a imitar l'estil de la Mercè Rodoreda, l'aconseguirà. El que passa és que probablement, si no és molt intel·ligent, s'oblidarà de la terrible mala llet de la rodoreda. És a dir, és tot forma la IA. L'altre dia, a la Melero, hi havia una professora d'intel·ligència artificial. Que deia que això, que salva vides, etcètera, etcètera, i que els humans no li demanéssim coses d'aquestes que es veu que la gent li demana, com per exemple, vesteix-me de milionària al costat de la Beyoncé, perquè això gasta molta aigua. Escolta'm, ara no em diguis a mi que gasta aigua que et vesteixin de Beyoncé.

Però ni que sigui per curiositat, no has volgut provar si la còpia del teu estil està a l'alçada?

Jo sé que hi ha gent que ho ha fet, eh? Rebo estudiants cada mes, d'aquests que fan treballs i tal, però jo trobo que. És el que. No sé si us ho deia l'altre dia, a Catalunya Ràdio ens van enviar una circular que deia digueu si els programes els feu. Si utilitzem la IA. I jo pensava. Per què hauríem d'utilitzar IA si el que és divertit és fer el programa? Per què hauríem de fer-ho? Llavors hi ha una part de diversió que la té la IA i nosaltres no. Però. Digues, Rosa.

Una cosa que és evident, o sigui, si la IA volgués replicar l'Empar, ho té facilíssim, perquè té, almenys en el diari, té 16 anys d'articles diaris per buscar com escriu aquesta senyora. Ara, el que no farà l'IA és fixar-se en les coses que es fixa l'Empar. Perquè l'Empar. No, però pot ser que sí, pot ser que sí. No ho sé, en part, aquestes coses amb les que et fixes tu quan acabes fent un article,

no és tan fàcil. Tot és copiable, però segur que sí. Falta la mala llet i falta l'ànima, naturalment. Jo què sé.

Marta. Clar, jo en aquesta línia li vaig preguntar precisament això a Steven Moffat. És a dir, ¿a tu què et semblaria si un dia una intel·ligència artificial escriu un capítol de Doctor Who que ens agrada a tots?

Jo competeixo amb 8.000 milions de persones. Si he de competir amb la IA, ho faré. Demanar que el món sigui just, demanar tenir una oportunitat i que se't protegeixi, la vida no funciona així. Qui és millor que la IA fent un capítol de Doctor Who? Per ser sincers, crec que els humans sempre escriuran millors capítols de Doctor Who que la IA.

Després hi ha una cosa, eh? És a dir, la IA sobretot serveix per escriure peces on compta molt l'argument. Quan són peces d'estil i excurs és diferent, eh? És a dir, m'agradaria saber què fa la IA, per exemple, copiant un Javier Marías. Aquest personatge que fan tot és la forma.

Steven Moffat, que estrenarà una nova sèrie que se centra en el primer ministre britànic del Regne Unit, una dramedia sobre com és ocupar el número 10 de Downing Street.

A quin període històric aspires? Creus que la Guerra Fred era millor que això o pitjor? Creus que la Segona Guerra Mundial va ser un camí de roses? Tots ens podem dutxar amb aigua calenta, no passem gana. Crec que ens va bé. La gent diu que avui dia tot és estranyament febril. Mira enrere. Creus que era fàcil quan hi havia Reagan i Thatcher?

Creus que no hi havia divisió aleshores? No és tan mai diferent d'ara, així és com vivim. El present sempre fa més por que el passat perquè tu ja has sobreviscut el passat. El present fa més por perquè el futur està fet de coses a què no sobreviuràs. No crec que sigui un moment especialment divisiu, o de fet, crec que tots els temps són divisius.

No, no penso que sigui un moment particularment divisiu, o més bien, penso que tots els temps són particularment divisius, i mentre vius a través d'ells, sembla que totes les coses són divisives.

Clar, a mi m'interessava això, no? És a dir, estàs a punt d'estrenar una dramedia sobre el primer ministre del Regne Unit en un moment políticament molt complicat a tot el món, no? I li vaig voler preguntar exactament això, si creia que això li influiria a l'hora d'escriure i em va fer aquesta resposta que la veritat és que em va semblar meravellosa. Clar, Steven Moffat és un guionista amb una llarguíssima trajectòria, amb molts èxits i que sembla que encara té ganes de més. Clar, jo li vaig demanar, a títol personal, que no es retirés mai, que continués escrivint fins al final dels dies, perquè és un guionista que a mi m'encanta. Aquí ens vam treure una mica el barret de periodista, eh? Ens vam posar el barret de fan. I em va sorprendre molt perquè ell mateix em va reconèixer que amb l'edat comença a veure que aquest final està més a prop que mai.

Tinc 64 anys, començo a veure que això no dura per sempre, o sigui que val més la pena que en gaudeixi. Quan arribes als 60 penses, això que s'acabi la vida no li passa només a la resta de la gent.

Tot i que tu has parlat molt de la mort en les teves sèries. Sí,

però això no et prepara gaire per quan arribi la mort.

Però només el fet de veure com et fas més gran, dius, uau, no em pensava pas que això em passaria a mi també, que injust.

Per cert, que ara sé que hi ha molta gent que és fan de Sherlock, que ens està escoltant i està dient, Marta, i no li vas fer la pregunta, sí, li vaig fer la pregunta, que és, hi haurà més temporades de Sherlock?

La resposta sempre és la mateixa. Mai no diguis mai. No la vam acabar deliberadament. Però és que no pots acabar mai, Sherlock Holmes. No tens dret a fer-ho. La conversa de la Marta Ferrer amb l'Steven Moffat aquest

cap de setmana ha passat pel Festival Serializados de Barcelona i això és el que ha pogut explicar també els micròfons del suplement. Més qüestions. Avui, atenció, perquè la Rosa Rodón ens porta, i això ens interessa potser en algun moment de la nostra vida a tots, llista de restaurants ideals per tenir una cita romàntica d'èxit, o si més no, per remuntar la relació, perquè la flama no s'apagui.

És important anar regant aquest hortet, llavors us porto. Nena, és que l'amor és un jardín que hay que regar. A veure, l'escapa algun cop, eh? M'ha demanat consells. Això és així? Per remuntar la relació, no? No, per remuntar, no. Per seguir regant-lo un temps.

Aixequem-ho, això, va.

Necessitem un revulsiu. Home, treballar els caps de setmana, feines rares, barris raros, nens petits. Jo demano sempre restaurants que obrin en dilluns. Cada vegada n'hi ha més, eh?

Recordeu-me que us parli de la meva ONG Precoit. És una ONG. ONG precoit. Sí, tot per el seu coit. És una ONG. Tu pots associar-te, treballes per aquesta ONG i un dia aquesta ONG treballarà per tu. Però ja us ho explicaré, perquè és llarg. Tothom ha treballat per aquesta ONG. Un dia necessites un sopar.

La Rosa Rodón jo crec que avui també treballarà en aquesta

línia tot per el seu coit. És per tu, eh? Absolutament. Són tres llocs que podrien formar part de la guia editada per la ONG precoit.

Deixa'm dir que estic en un moment platòric de la meva relació, per si de cas.

Que estic en procés que alguna cosa s'acabi. Que els cambrers, que ens ho expliquen tot, que no diguin. No va per mi, vinga, va.

El que s'ha de vigilar és que si tens criatures petites i abuses una mica d'aquestes recomanacions precoits, després venen més criatures i llavors això és el cicle sense fi.

No es pot pagar un menú degustació pels nens.

I que hi ha mètodes anticonceptius que no són infalibles. Tu penses que vas bé i no.

A veure, a la meva època, provecta, hi havia tots de nens a la classe que em deien que este és un ojinito, perquè era fill d'ojino. Sí, sí, sí. Molt bé.

Vols alguna cosa més en part sobre aquesta qüestió? No, no, m'interessa molt. Deixem que la Rosa faci el seu espai i nosaltres intentem no interrompre l'hora.

Us faig tres recomanacions i em dieu què us sembla i si hi aniríeu, d'acord? El primer és un restaurant que m'agrada molt d'aquí a Barcelona perquè no sembla Barcelona, que és Els Pescadors. Aquelles taules extraordinàries que tenen allà a la plaça Prim, amb aquells arbres, et porten aquella safata de peix fresc perquè tris, un bon vi, en pas. Una carta de vins extraordinària, meravellosa. Em sembla que és d'aquells llocs que tens aquella sensació de privilegi, que fas una mica de bombolleta, no? Sí. I em sembla que és un dinar extraordinari a Precoity. Taules amb estovalles blanques, que bonic.

Sí, servei del davant, taules amb estovalles, copes bones. Sí, tallen el peix d'aquella manera tan bonica.

Segons com és l'àpat, a vegades, és a dir, si tu vas a fer una degustació, el que et ve de gust després de l'àpat és de tot menys el.

Entenc el que vols dir, això no és. Menys la consumació.

Entenc el que vols dir, això no és. Menys la consumació. No és degustació, és carta. Hi ha risc de tall de digestió, després. No, i després que si t'estàs separant. Tu prova de fer el coit després del celler de Can Roca. Però escolta, no, però a més a més, si per exemple estàs arreglant la relació. A cada plat t'expliquen coses. Mira, ho hem de deixar. Perdoni, aquí li portem el. Això a mi em molesta. No, però ho fan superbé. A mi no em cal el xou. No, no, no. Hi ha moments que t'ho han d'explicar. Això és un altre dia, tres hores t'ho expliquem.

Certament, recollint el que deia el Roger del Celler de Can Roca, no sé si estareu d'acord, crec que és un lloc precoit, no postcoit. O sigui, si la idea és celebrar l'àpat, que jo crec que s'ha de celebrar, has d'anar-hi amb la feina feta. Has d'anar-hi ja amb aquella embranzida, diguéssim.

Allà on hi ha l'esprit Roca, tenen un hotel extraordinari.

Sí, però aleshores l'hotel no et serveix. Almenys has d'anar-hi al migdia, aprofitar l'hotel, després anar a sopar

i després a dormir. A l'hora de fer el check-in a l'hotel això ho has de comptar. Que el coit és anterior, no posterior.

A veure, en part, Mulla, tu ets d'abans de l'àpat o de després de l'àpat? No sé, no sé què dir-te, depèn de l'àpat. És veritat que avui has vingut en família i no

vull incomodar ningú. Tenim aquí la filla de l'Empar,

vull incomodar ningú. Tenim aquí la filla de l'Empar, que de cop ha aixecat el cap així com una sobrineta.

Sap com va ser engendrada o no?

Mira I si no ho sabia, potser avui és el moment d'explicar-li aquí. A ella i a tot Catalunya. Ara l'estem fent posar vermella, perdona. Si ens estan sentint des del celler de Can Roca a la cuina, que podria ser veritat, Li demano ara mateix als tres germans Roca que ens diguin si troben que és pre o post. La teva filla o? El menú degustació al Celler de Can Roca. No, ja t'ho dic jo, per mi és pre. Per tu és pre. A tu et conviden al Celler de Can Roca i t'estan dient, escolta una cosa, i tu dius.

Una experiència inoblidable que t'emportaràs per sempre, tota la vida. Aleshores, és que ja no et cal res més. Si no et cal cirereta del passís. Exacte. Difícilment. Difícilment un coi t'admirarà

allò que t'han ofert els tres germans Roca. No pots dir cirereta del pastís, has de dir cirereta dels prepostres.

D'acord. Porres. Perdona, Rosa, endavant.

No, no, jo estic encantada, la deriva que ha pres aquesta secció. Els pescadors ens agrada. Els pescadors. Després, al sopar, vaig anar a un lloc recentment i vaig anar per una celebració. Per la teva qüestió, també. Vas anar per la teva. Vaig anar per la meva, una celebració marital. I vaig triar el restaurant Humo, que és un lloc a Petitó, de l'Àlex Ball. L'Àlex fa cuina japonesa i caben 12 persones. Llavors, és una barra. Tu, si vas en parella, això, aquesta idea que estàvem buscant. Hauries d'agafar un dels dos laterals que tens aquesta sensació. I ell fa tant dinars com sopars, els dos extraordinaris, però jo optaria pel sopar. Perquè allò agafa. Bueno, no ho sé, també aquesta mena d'experiència de bombolla, la il·luminació és extraordinària. Els veus treballar. No te n'adones i vas bevent. Els veus treballar, veus allà el foc de la brasa. És un menú tancat, això sí, però no és un menú pesat, Roger. I l'Àlex assegura que ningú es quedi amb gana, però no surts allò rodolant. A més, a Sant Gervasi podries rodolar ball, diguéssim. És un lloc fantàstic per una cita i per una celebració, i crec que té totalment l'ambient aquest de, ostres, hem fet un gran àpat i sortim contents i estem molt enamorats. Mira com riu el Blai. No, perquè ja se l'ha apuntat. Humo. Humo, eh? Humo, escrit sense H.

M-O. Ja crec que el Blai ja hi ha anat. Ja s'ha posat en un raconet allà. Pots trobar algun conegut d'aquells que sempre els trobes pels puestos. Aquest és un risc que sempre tenim. Si no tens res a amagar. No, perquè has de donar conversa una mica. Vés-hi amb l'oficial, vol dir això, no? De vegades, en llocs tan petits, et trobes aquell que sempre va a tot arreu, aquell que el veus per tot arreu i dius, ara hauré de parlar.

Bé, acabem amb la copa, si us sembla. La copa és, us en recordeu d'aquell hotel La Florida? Sí. Ara ja no es diu La Florida, tothom en seguirà dient La Florida per sempre, ara es diu Met, M-E-T-T, i anava tothom, i va anar hasta el Barack Obama, vull dir, tothom, tothom. És que es veu Barcelona, que flipes. Llavors, és un lloc amb unes vistes extraordinàries, jo no hi aniria a fer un àpat, crec que el restaurant de l'hotel. Bé, és correcte, sense més. Però hi ha la vermuteria, que és on hi ha les vistes aquestes. A més, ara que ve la fresca, pot sortir fora diamantes. Hi ha aquesta cosa així. Això és molt bonic. I veus a Barcelona, als teus peus, és molt, molt, molt bonic anar-hi de nit. També us diré, jo, que soc la reina del transport públic, aneu-hi si teniu el vostre transport privat. Perquè baixar d'allà és un O sigui, jo hi vaig pujar amb ferrocarrils, després vaig agafar aquella mena de cremallera, després vaig agafar un autobús. El problema va ser el baixar, que un taxi havia de pujar allà. Però si teniu cotxe, és un lloc fantàstic, et portaré a un lloc ben bonic. I francament, la vermuteria està molt bé, també fins i tot pots picar alguna coseta. La cocteleria és molt xula i, francament, les vistes són precioses i és un lloc a anar a

fer pauets o manetes. Oh, oi que els hotels de Barcelona durant un temps van fer que, home, hi podia anar per hores? Encara n'hi ha d'aquests. Encara n'hi ha? A fer estil meuble, però bé. A veure, els bons no.

No, no, sí, sí, n'hi havia algunes. Bueno, això ho van fer de pandèmia, en part.

N'hi ha ni. Bueno, és igual. Que no, no, Roger, Roger. Roger, tens un amic de Sabadell que té tromba. Tinc un amic d'un amic que em va explicar que en aquest hotel per hores que tu entres i. I surts, entres i surts per uns garatges i uns llocs on representa que no veuen. És impossible que vegin el teu cotxe, la resta de gent. Això és la cosa de França Xica. Aquest amic meu em va explicar que quan tu entres a la recepció et col·loquen en una sala perquè. Si altres parelles no et vegin.

I després, quan tu entres en aquest, què? Els meubles de la França Xica. Del carrer de la França Xica, això sí. No ho sé, doncs.

Però tu dius hotels bons o llocs dissenyats específicament per aquest?

No seria el lloc més glamurós pel que em va dir aquest amic. I després, quan tu obres la tele. Es lleugat una hora i mitja. Quan tu obres la tele per dir, ostres, aquesta hora i mitja m'han sobrat 10 minuts i vull saber l'última hora de la roda del 324, a veure què m'expliquen. Quan obres la tele per buscar el 324, no et surt el 324. Et surten canals només per adults. T'imagines que això obre una hora? I PlayStation. I aquest amic es veu que buscava el 324 i es va emportar aquesta

decepció de trobar-se. Ara us ho dic de memòria, però, per exemple, anar a la França Xica, una hora val, no sé quant deu valdre, però surt molt a compte sis hores. Però clar, ningú les gasta, es veu. Sí. 6 hores? Sí, sí, sí, sí, perquè te'n sobren 5 i 40 minuts. Els tàntrics. Els tàntrics. És la tarifa tàntrica. La tarifa tàntrica m'encanta. Va, anem al teatre, que això s'està desmarxant. Podríem muntar una empresa. Tira, tira, tira, tira, tira, Blai, tira. Ideal. Ni una man significativa.

A tu et sembla bé? Aquesta setmana la Marta Ferri

ha anat a veure Després de Nosaltres, és el musical de Jumon R, protagonitzat per la Júlia Jové i el Xavi Navarro. Encara es pot veure aquests dies a l'Espai Texas. Un text, Marta, que explora una pregunta clàssica, si es pot ser amic després de deixar una relació.

Tot això que estàvem dient els aniria molt bé a aquests dos protagonistes d'aquest musical meravellós que vaig anar a veure a l'Espai Texas, perquè bàsicament són dos actors, la Juli Juví i el Xavi Navarro, que interpreten una exparella que fan aquella cosa que molts hem fet alguna vegada, de dir bé, ho deixem com a amics, ho deixem com a parella, però com que som dues persones molt importants a la vida de l'altra, intentarem ser amics, quedarem igual, anirem a sopar amb els altres, i després allò. Bé, almenys en la meva humil opinió, no acaba de funcionar. Aleshores, aquesta obra explica això, bàsicament, si funciona o si no funciona. He de dir que és una obra que val molt la pena anar-la a veure perquè amb molt poca cosa són capaços de fer. Coses absolutament increïbles, sobretot els dos intèrprets, que estan meravellosos. A més, l'Espai Texas, al ser una sala petita, van microfonats, com passa sovint en els musicals, aconsegueixes que fins i tot les mínimes paraules que diuen, els xiu-xiuejos, tot t'arriba molt. Que a vegades això en el teatre es perd perquè tot ho han de fer molt gran però aquí tens una sensació d'intimitat molt interessant i que pel drama que realment acaben vivint aquests dos protagonistes necessites aquestes coses tan petites aquestes vegades que a vegades et falla la veu quan vols dir alguna cosa aquestes confessions que es diuen molt fluixet perquè no t'atreveixes a dir-les d'una altra manera i per mi és el que realment destaca d'aquesta relació de parella que han escrit amb aquests dos personatges després. I això és una mica, em sap greu dir-ho, tot i que les cançons funcionen bé, és un musical en què jo podria haver prescindit de les cançons, perquè em semblava tan interessant el que s'estaven dient aquests dos personatges sense cantar, que quan cantaven pensava, bé, d'acord, m'estan agradant les cançons, però tornem a les converses interessants.

Doncs aquesta proposta, l'Espai Texas, fins quan es pot veure, Marta, això? Fins l'1 de novembre. Doncs fins l'1 de novembre, l'Espai Texas, aquesta proposta de la Marta Ferrer. N'hem parlat amb la Marta Ferrer, la Rosa Rodón i l'Empar Molina, que desitgem que tinguin una gran tarda de diumenge, si pot ser també visitant l'Espai Texas, o al cine o al que faci falta. Gràcies a tots tres, que vagi bé. Adeu. Fem una pausa i es fa de nit el suplement. Arriba l'eclipsi avui amb la veu més greu de Catalunya. Sabeu qui és? Lluís Soler.

El suplement, amb Roger Escapa.

Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet, farcit de productes de proximitat que us hem preparat. lotsdenedal.cat.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, fes-te agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa gent rural. Generalitat de Catalunya.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs. El seu déu, la llibertat.

A les escoles s'ensenyen coses que no vull que ensenyin els meus fills. L'enemic que cal combatre, l'estat.

I recordeu que estem aquí per lluitar contra l'estat dels collons.

Des dels Estats Units, els llibertaris lluiten per fer-se un món a mida. Libertaris, l'amenaça ultra. 30 minuts, aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Gota arriba al Teatre Nacional de Catalunya. Clown, màgia i teatre físic per descobrir l'origen de tot. L'aigua. Un espectacle familiar, poètic i sorprenent de Txema Muñoz. Premi Max 2026, el millor espectacle de carrer. Gota, del 15 d'octubre a l'1 de novembre al TNC. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Aquesta temporada, el Liceu estrena Emocions amb un cicle en què l'orquestra sinfònica del teatre pren la paraula. A escena, tres concerts per gaudir intensament. El Réquiem, de Verdi al novembre. Benvingut Jonathan Nott, amb peces de Debussy, Stravinsky i Schumann al desembre. I Gustavo Dugamel dirigeix Che Jerezat a l'abril. El sinfònic es viu al Liceu. Més informació a liceu.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Radio.