El suplement, de 10 a 11 h - 01/11/2026

El suplement. Amb Roger Escapa.

I a aquesta hora és notícia que la consellera Núria Parlón eleva a 2.264 el nombre d'identificacions en el macrodispositiu policial per neutralitzar les convocatòries de blocos previstes per ahir a Barcelona i d'altres ciutats catalanes. La titular d'Interior ha actualitzat la xifra fa una estona aquí al suplement, on també ha detallat que s'han posat 181 denúncies per dur armes lesives. Núria Parlón assegura que no hi ha criteris racistes per fer les identificacions.

Després del que va passar la setmana passada a Barcelona, ¿algú pot plantejar que la policia va estar fent identificacions per motius ètnics? Sincerament. I ha afegit quin és el

criteri que es va fer servir ahir per fer les identificacions.

Vestits de negre, amb caputxes i amb aquesta estètica, principalment. Nosaltres els quedàvem vestits de negre i que portaven les característiques de vestimenta que durant la monitorització d'aquestes xarxes s'havia anat seguint, que era la indumentària que se'ls deia que havien de portar.

Avui també estem pendents de la ressega dels aldarulls d'ahir al vespre a diverses ciutats europees, com Berlín, Frankfurt, París o Marsella, amb incidents aïllats, enfrontaments amb la policia i llançament de cocktails Molotov, i de la campada per l'habitatge de la plaça del Sol de Madrid, que aquest matí s'ha començat a desmuntar. Els seus organitzadors van anunciar ahir al vespre que dissolien, després de cinc setmanes, la protesta. Es traslladen, van explicar als barris, on seguiran les reivindicacions, i també se centraran, deien, en preparar la vaga general del dia 11. I en esports, Marc Márquez ha guanyat la cursa llarga del Gran Premi de Malaysia de MotoGP. El pilot de Cervera ha estat primer per davant de Pedro Acosta i Alex Márquez. Setena victòria de la temporada per a Marc Márquez, que la setmana que ve a Qatar tindrà opcions de proclamar-se de nou campió del món de MotoGP.

El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Pasen dos minuts de les 10.

Yo me voy a dar de baja del ABC. Dictat. Me costaba, digo, pero ¿cómo honro mejor a mi padre? Ahora seguro. Yo le honro mejor si me doy de baja, porque mi padre no podría entender que usted escribiera en el ABC. Ahora sí va en serio. A ver, esa niña, joder, que tiene derecho a hablar. Que todos vosotros sois muy feos, joder. Me tendrán que echar a tiros.

La semana trágica.

Un diumenge més, la setmana tràgica a Londres ens hi espera el Ion Sindreu, ell és editor d'Economia Global, la Reuters ve aquí amb nosaltres. Bon dia, Ion, què tal, com estem?

Bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? Bé, mira. Amb aquella alegria que et caracteritza, eh? Sí, sí, no havíem parlat des de la gran debacle, eh?

Sí, sí, ha estat una setmana difícil i complicada per tots plegats, eh? Sí, sí, m'he dedicat a ignorar el futbol. Vosaltres també, eh? Ara en parlàvem també amb l'Oriol Marc i el Munguilot. Has silenciat tots els diaris esportius, totes les tertúlies. Bé, Toni Rodon, doctor de Ciències Polítiques, professor de l'OPF. Hola, Toni. Bon dia i bona hora. Visca el silenci. Sort que ara hem descobert que Frenkie de Jong també pot jugar de central i ahir, mira. Ja hi havia jugat. Per què tothom s'ha oblidat d'això? Ahir la TDT ho van explicar molt bé i havia jugat ja en alguns episodis de central. I ves que no s'hi quedi, perquè veient la defensa del Barça amb aquestes baixes, i ahir va anar prou bé, us va convèncer? Jo el posaria de lateral dret, personalment. És ironia o va de debò?

No, no, no, ho dic de debò, ho dic de debò, ho dic de debò, sobretot amb, diguem, o sigui, jo una teoria que tinc és que part del problema que ha tingut el Barça, o va tenir, vaja, perquè ahir va estar bé, en aquests dies és que havia evolucionat al 3-4-3 de Cruyff, bàsicament, que vol dir Xavi, Espart, Eusebio, Sacristán, és a dir, era el quart migcampista, partint des del lateral, però era un migcampista, i darrere hi tenies essencialment tres centrals, és a dir, tres jugadors que eren en el fons centrals. En el moment en què això no ho has pogut tenir, crec que s'ha destruït tot l'invent. Llavors jo crec que potser Frenkie com a tercer central, és a dir, lateral dret, entre cometes, amb Coberci i Gerard Martín, que són els únics que tenim, és molt millor que no pas posar, no sé, Valde i Cancel.

O no, tens Eric Garcia, que quan es recuperi normalment jugant lateral dret, o.

Home, sí, llavors, evidentment, De Jong no hauria de tornar més, però el que vull dir és, per mi, seria el lateral dret suplent, diguem, eh? D'acord, d'acord.

El que sí que ahí queda crucificat, d'alguna manera, es val dir, perquè si fins i tot amb totes les baixes que tens en defensa. Mare meva, quin partit, eh? Quin partidet, eh? Ja guanyant, vaja, en fi. Toni, tu com ho has viscut aquesta setmana després del PSG, després d'aquest Madrid? Mira, a mi la derrota del PSG era assumible i tampoc pot passar, jugaves allà, però la del Madrid va fer molt mal. Diumenge a la nit te'n vas a dormir amb un mal regust de boca. Terrible, a més et marquen el 87, Mbappé, tot malament, jugant malament, ens les prometíem molt felices, l'eufòria, és que és aquesta cosa que. Vam avisar, eh? Vam avisar aquí en aquesta secció, recordeu? Sí, no, i en el moment en què els pots matar i pots humiliar Mourinho, doncs et fas petit, no?

A mi em va fotre perquè jo m'esperava l'empat, de fet, crec que ho vaig dir en aquesta secció, que no ho veia tan bé, perquè sempre que estan aquestes circumstàncies ens sorprenen, però no m'esperava la derrota, jo pensava que empataríem.

S'ha comentat poc, Toni, el gest de Mourinho traient la llengua. És a dir, no hi ha una manera més barruera de celebrar un gol ni tan sols un somriure. És a dir, Flick, quan el Barça marca, aixeca els braços, riu, se li veu alegria. És a dir, Mourinho ho celebra posant-se de genolls contra la gespa, traient la llengua i amb el rostre aquest antipàtic. No ho sé, és que no compro res d'aquest personatge, res.

No, no, ja ho veig, ja ha creat aquest personatge que bé, potser vés a saber si se'l creu o no, però com que en públic és el que home espera d'ell, doncs tenim això. En tot cas, jo estic d'acord, el dilluns va ser horrible, res d'escoltar, pobre, el Tot Costa, per exemple, sempre l'escolto, em sap greu aquí, Costa, però aquesta setmana no l'he posat a cap dia.

Ells són els primers que ho saben. Que el consum puja quan la Barça va bé i baixa quan va malament però en tot cas jo una mica

d'optimisme perquè vam perdre i que no passa res tu optimista també és notícia sí però aquí el tema és que vam jugar molt malament aleshores és octubre vull dir aquestes derrotes també van bé una mica perquè en el fons és un equip jove i millor que les carencies és a dir normalment sempre hem comentat en aquesta secció que el Barça comença com un troc. I en el fons estava sent així i a partir del febrer-març les coses comencen a anar de baixada. És millor que vinguin de baixada ara i que emprenguem el que no han fet bé i després quan arribi la part important de la temporada. Allò que deia Lluís Enric que no, que en el fons la part important és març-abril, doncs veurem a veure què passa.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio i això és la setmana tràgica amb el Lleon Sindreu i el Toni Rodon. Avui diumenge, en plena precampanya electoral i amb moltes problemàtiques socials damunt la taula, darrerament s'ha estès una percepció que la societat en què vivim s'ha tornat més conservadora, més de dretes. Si a aquesta sensació hi sumem que les enquestes pronostiquen un bon resultat del PP i de Vox, els fets recent de Ceuta o el posicionament d'alguns influencers sobre la immigració o sobre els impostos, estem d'acord que tot empenya la idea aquesta que vivim en una societat potser més de dretes. Si mirem la lletra petita, això és cert? Doncs bé, és el que s'ha dedicat el Toni Rodón des de ja fa unes quantes setmanes a intentar desgranar si aquesta hipòtesi que plantegem té matisos, és certa, no és certa, o exactament cap on va també la política i el pensament dels ciutadans de tot l'estat. Toni.

Sí, aquesta és una pregunta que no només ens fem a casa nostra, sinó que de fet en altres països europeus, i ja no parlem dels països anglosaxons, com per exemple els Estats Units, que tenen eleccions, o el Regne Unit, també es fan. I com sempre, amb perdó per aquells oients que volen una resposta de sí o no. La resposta correcta és que depèn. I depèn de moltes coses. La primera és que depèn de la quantitat de persones que tenen el que se'n diu una ideologia estructurada. Això què vol dir? Doncs, per posar un exemple, en les enquestes recents, quan preguntem a la gent si vostè se sent de dretes o d'esquerres, o d'alguna altra manera, cada vegada hi ha un percentatge més creixent de persones que no saben què contestar. Això, com s'ha estudiat, no és una cosa que no t'ho vulguin dir, que també podria ser, però són gent que simplement no té el que se'n diuen opinions estructurades. Per exemple, a Catalunya, aquesta xifra, encara és petita, és d'uns 5 a 7%, aquella gent que no ens contesta aquestes preguntes perquè no ho sap, però també aquí hauríem de posar una quantitat important de persones que ens diu que són de centre, aquells famosos de centre, però que en realitat no ho són, i que simplement contesten la part del mig, perquè és neutre, i com que queda lleig no contestar, prefereixen aquesta opció.

Bé, especialment a Catalunya, durant molts, molts anys, ningú es definia de dretes. És a dir, la gent que era de dretes sempre s'ha definit de centre,

almenys a casa nostra. Sí, a casa nostra això és així i una mica hi havia aquest llibre, no?, d'ets de dretes i no ho saps.

Encara és així, no, Rodón? L'altre dia anàvem a les enquestes. Sí, sí, encara sembla ser així.

De fet, això, em perdó per la falca publicitària, hi ha una persona que es diu Toni Rodón, que ho va estudiar, la seva tesi doctoral, fa uns quants anys. O sigui, la teva tesi ja anava d'això, de si érem de dretes o no? No, no, de quin significat tenia el centre polític, entre altres coses.

Perquè aquests dies, democràcia 21, que també una mica això, no? Sí, que es defineixen. La dona del CLEC, sí, sí.

Van dient que són de centre i bé. Sí, el centre, és a dir, empíricament el 5, en aquella pregunta en una escala del 0 al 10, en què 0 és d'extrema esquerra i 10 és d'extrema dreta, vostè on s'ubica? Doncs la gent que diu 5. Aquí hi ha una barreja de moltes coses. Una part important són gent de dretes, directament, que no vol dir que són de dretes. I una altra part important, de fet són els dos grans grups, són gent que no sap què és, no en té ni idea, o creu que no ho sap i que fa lleig dir que no ho sap o no contesta, per tant s'ubiquen allà com una mena de posició neutra. Per tant, aquí a casa nostra, perquè sempre anem tard, aquesta xifra de persones encara és relativament petita, però en molts països ja ocupa una quarta part de l'electorat, eh? És a dir, un 25% de gent que no té opinions estructurades. Entre aquells que sí que en tenen, i aquí va una mica la resposta a la pregunta, eh? Perdó, escapa pel turr. És que depèn de quin tema ens fixem. Per exemple, l'estat espanyol, si mirem qüestions com, per exemple, immigració o qüestions com igualtat de gènere, i agafem qüestions més, si voleu, identitàries o econòmiques en relació amb la immigració o d'altres tipus d'aquests dos temes, si mirem des del 2002, que és on comencen les dades estructurades, i fins al 2025, el que veiem és que en aquests dos temes la gent més aviat s'ha fet d'esquerres, és a dir, s'ha fet més progressista. Amb immigració també? Amb immigració també. Què dius ara? Aquí, espera, espera, que no he acabat. Aquí té un petit detall. Des del 2002, des del 2002 escapa, no? Sí, aquí té un petit detall, que és que en els últims dos o tres anys això s'ha revertit. I una part important de la població, sobretot en immigració, s'està fent més conservadora. Encara no és tan conservadora com a principis del 2000, però la tendència va cap allà. En canvi, en qüestions econòmiques, és a dir, la clàssica idea de si l'estat ha de ser més petit o gran, o hem de pagar més impostos o menys, des del 2002 la gent sí que s'ha fet més conservadora, és a dir, cada vegada volen que l'estat tingui un pes més petit. Per tant, depèn una mica del tema. I òbviament, aquí hi ha moltes diferències entre subgrups. Segurament els oients en sabran una, que ha sortit en molts titulars moltes vegades, que és que entre els homes joves, aquesta tendència de ser més conservador en totes les dimensions, és a dir, migració, valors i economia, doncs els homes joves s'han fet més conservadors que no pas les dones joves. I també n'hi hauria d'altres, però aquest és el grup una mica més destacat. Per tant, resum, una mica de pen, sí, ens hem fet més progressistes en bona part dels temes, però sí que és veritat que en els un any i mig, dos anys recents, es nota un cert canvi de tendència.

Possessió de la pilota del 98% per Toni Rodón, una cosa que passa poc habitualment en aquest espai. Històric, eh? I on cindreu endavant?

No et passis. No, no, jo no tinc res a dir. Això preguntaré al Rodón. No, jo tinc preguntes pel Rodón. Doncs va. Una primera pregunta pel doctor. La primera és, deies que els homes joves s'han fet més conservadors darrerament. Jo tenia entès, mirant xifres d'altres països, i em pregunto si és el mateix a casa nostra, que, tot i que això és cert, el canvi més substancial és les dones joves fent-se més progressistes.

Sí, correcte. Això en molts països ha passat i, de fet, en el nostre context és una excepció. A casa nostra, tant a Catalunya com a l'estat espanyol, què ha passat? Que els homes han anat a la dreta i les dones han anat a l'esquerra. És a dir, hi ha hagut la doble tendència i, per tant, el gap, la bretxa, ha augmentat. Però hi ha altres casos que això és diferent. Per exemple, en països com els Països Baixos o Bèlgica o Croàcia, aquesta diferència entre homes joves i dones joves és estable.

Us passa a casa, això? Que vosaltres sou més de dretes que la vostra parella? Que en aquest cas és una dona?

No. No. No ho sé. És una bona pregunta, escapa, no ho sé. Ah, veus? Veus?

I a tu? Jo, en aquest cas, estic al centre, no em mullo. Tu ets al centre, eh?

Val, val. Tu ets com Míriam Montalve Dolantes, eh? Sí, no em mullo, no em mullo.

Però és veritat que, sí, depèn una mica, eh? En països com Dinamarca, sobretot en països nòrdics, però en alguns països de l'est, també, les noies han anat molt més a l'esquerra, que no pas els nois, joves, eh? Que han quedat una mica més al mateix lloc on eren. I als Estats Units, no? Als Estats Units, també. També, també, sí, els Estats Units sobretot. Però aquí hi ha, i això és una especulació el que vaig a dir ara, però tot sembla indicar, i em podria equivocar si la setmana tràgica encara dura l'any que ve, per tant renyau-me, que les dones joves estan seguint una tendència semblant als nois joves. És a dir, en els últims anys, dos o tres anys, els nois joves, i segurament no sé si en Joan ho ha notat amb la gent que inverteix en borsa, etcètera, cada vegada són més conservadors. I les noies joves que s'havien de mitjana quedat on eren o fet d'esquerres, en els últims anys estan iniciant un petit camí cap a posicions més conservadores. És a dir, que haurien anat una mica més tard en aquest sentit.

Però Rodón, escolta'm, jo tinc una teoria que ja t'he preguntat aquí i com que no t'escolto no sé mai què dius en resposta, però te la vull tornar a preguntar. Que és, diguem, que quan s'assoleix una certa hegemonia, sobretot en certs temes, però, diguem, institucional, d'un costat, el que és normal és que els joves vagin de l'altre, sigui quin sigui. És a dir, hi va haver un moment d'hegemonia feminista, progressista, pensem en el moment post-Covid, sobretot, però també anterior al primer Trump, i el normal és que els joves vagin a la contra, sigui el que sigui. És una tonteria això que dic?

No, no, no, és així. I de fet, mira, t'havia provat un exemple, Ion, per explicar-ho. Imagina't, és a dir, el 1985, que crec que no havies nascut, no, Ion? Però l'europeu mitjà volia. Imagineu-nos que el rol de l'estat que tu vols és del 0 al 10, no? Doncs el 85 l'europeu mitjà volia un 7, no? Però en el seu cas en tenia un 8, no? Què feia l'europeu mitjà el 1985? Doncs deien "vull menys". Per què? Perquè tenia un 8, però ell volia un 7. Per tant, volia una mica menys. Avui en dia, amb qüestions com retallades, l'europeu mitjà vol un estat de 6, però té un 4. Per tant, en termes absoluts s'ha fet més conservador, però en termes relatius vol més estat. Això què vol dir? Bàsicament això que deia en Jon, que és que molta gent té la seva posició ideològica en termes relatius. Un altre exemple, quan. Perdona, perdona,

abans d'anar a l'altre exemple. Què vols dir que l'Estat ha anat fins a 4? Perquè això no serà empès sobre el PIB. No, no, no. El PIB l'estat ha incrementat molt des del 85. Correcte. En altres aspectes és diferent, però en mida no ha baixat, ha pujat.

No, no, em referia a. Això és un valor abstracte basat en la percepció de les retallades que s'han fet a l'Estat. Sí, sí, evidentment. El pes de l'Estat, de fet, ha crescut. Bàsicament, aquest exemple ha fracassat. El que volia dir és que quan governen partits conservadors hi ha una tendència entre molta gent a fer-se més d'esquerres i quan governen partits d'esquerres hi ha una tendència entre molta gent a fer-se més de dretes. I això és més gran entre els joves, la qual cosa confirma la teoria de John Sindreu.

És un patró que el dic perquè el Regne Unit és super evident, aquí on hem tingut històricament una alternança encara més bipartidista pel sistema electoral i també la demografia de conservadors i laboristes, i aquí sempre ho veus, fins i tot quan mires a les preguntes concretes de t'agradaria que el govern sigui més del que aquí se'n diu tax and spend, que vol dir puja els impostos però et dona més prestacions socials, o t'agradaria. Menys estat i sempre el públic t'ha de generar gradualment cap al contrari de qui està menant durant els 4-5 anys. Per tant, sí, sí, el que diu el Rodón, almenys al Regne Unit funciona molt.

I Toni, pel que expliques, també entenc que aquesta corba de cits més de dretes o més d'esquerres, la tendència és que evoluciona molt en funció de si preguntes per la immigració, per l'habitatge, per la igualtat de gènere.

Sí, de fet aquí hi ha un gran debat en ciència política que no el plantejaré perquè dormiríem a l'audiència i se'ls cremaria l'arròs a aquestes hores del matí si és que hi ha algú cuinant, però la idea és que molta gent creu que l'eix esquerra-dreta o la idea d'esquerra-dreta ja no és un bon instrument que estructura el pensament i la política i hi ha altres persones que creuen que sí, que malgrat les diferències hi ha bastanta relació entre els diferents ítems que el conformen. En general, un dels problemes d'això és que depèn també de nou de persones i de partits. Hi ha partits que, quan parlen, tot el que diuen més o menys es pot ubicar en una idea de ser d'esquerres o de dretes, i per tant hi ha un alineament entre tot allò que diuen, i en canvi hi ha partits i persones també que poden ser de dretes amb un eix o amb un tema i d'esquerres amb un altre, la qual cosa a vegades genera una mica de confusió. En termes generals, la no estructuració, és a dir, això de no ser coherent en el que dius que és d'esquerres o de dretes, o com a mínim l'estereotip de ser d'esquerres o de dretes, ha anat creixent al llarg del temps. És a dir, veiem en molts llocs, inclòs l'estat espanyol, i Catalunya encara més, perquè tot és més complicat, que la gent té més opinions estereotipadament contradictòries en molts temes.

Està molt bé, està molt bé això. Escapa, fes-ho més, això, que jo no m'hagi de preparar a la secció.

Bé, és que ets el Frankie de Jong d'aquest espai, que a vegades retens la pilota i fins que no tens el company just

al costat no li passa. Jo tinc una proposta. Però sense estructura, desestructura tot.

Mira, a partir d'ara jugaràs de lateral dret i passarem

menys la pilota. Jo sempre jugava com tots els dolents de lateral dret. Ah, sí? Tu, Toni?

Sí, sí, també, a vegades al mig. Però, Escapa, deixa'm dir una cosa, que això d'esquerres i de dretes, hi havia un programa de ràdio famós que m'ho va robar, però jo a la meva classe, la meva primera classe, crec que ho he explicat alguna vegada, ensenyava als alumnes diferents fotos de persones famoses, no? I de si l'ubicaven a l'esquerra o a la dreta. I a vegades li havia posat jugadors del Barça. Per exemple, en l'última vegada vaig posar una foto de Hansi Flick i els preguntava on l'hi ubiqueu, no? De l'esquerra o de la dreta. I saps on me'l posaven? A on? Doncs més aviat cap al 6 i al 7. Per què? Els preguntava.

10 és dreta, 0 és esquerra, entenc. Correcte, sí. I la resposta era perquè és alemany. Sí, sí. Bé, aquests prejudicis, no? També, entenc. I de quins futbolistes més? O sigui, clar, Olaguer-Presas, per exemple, li poses un 0.

No, però no puc posar Olaguer-Presas perquè la nova generació no saben qui és Olaguer-Presas. No recordo qui vaig posar, però si ho torno a fer, prometo que posaré a Roger Escapa, a veure què passa.

Però, i després, aleshores, aquest exercici, per què és.

No, precisament per això. Perquè tot és un prejudici absolut. Clar, per mostrar. Això em basava en un article que vam parlar aquí en aquesta secció, que tendim a posar aquella gent que considerem com a dolents en la zona contrària de la nostra posició ideològica. Llavors, per exemple, posava també personatges de Marvel o, de fet, també posava personatges de TV3,

que no els ubiquessin. Em sap tan greu no haver tingut Toni Rodón de professor. Ui, t'hauries avorrit molt, perquè fot unes xapes que et diuen els joves avui, històriques. Un abraçad. Bueno, o sigui que tu ets a favor de la classe magistral,

per sort, encara. Entre altres coses, però sí, sí, també classe magistral. Sí o no, Jon, a favor, no?

A favor, a favor, tot i que també m'agradaria veure un mòdul de Toni Rodón per projectes.

Una abraçada per tots dos, cuideu-vos, que vagi molt bé.

Ara tornem. Vagi bé. El suplement, amb Roger Escapa. Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Fa més de 40 anys que aquí, al nostre matí, t'explica cada dia l'actualitat. Bon dia, Catalunya. Bon dia, Catalunya. Han canviat els governs, els partits polítics, i Catalunya s'ha fet més complexa. de l'economia de la Generalitat, Artur Mas.

Bon dia, són les 6 del matí, bon dia. Bon dia, són les 6.

Despert, a Catalunya, la llista electoral europea de Carles Puigdemont. Crisi d'estat, atropellament, un cop trobarem moltes

expressions bruixudes.

Però el Matí de Catalunya Ràdio continua informant-te. Amb passió, amb rigor, amb història, però sobretot amb futur. Molt futur. El Matí de Catalunya Ràdio, de 6 a 1. Escoltes la 41a temporada. Amb Ricard Tostrell. Però el protagonista del cap de setmana és. L'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3Cat Info és el Catalunya Migdia. I som per cobrir tots els fronts informatius

d'aquí i de la resta del món.

Faci el temps que faci. Catalunya Migdia, amb Eva Comte. I els esports amb Sergi Camps. Els dissabtes i els diumenges a les dues, l'informació del cap de setmana.

L'obra actua d'una manera coercitiva i pressiona els cervells i les accions de les persones fins a anul·lar-los la voluntat i la llibertat.

Aquest diumenge al divan amb Sílvia Coppoló, Mònica Terribas, directora de la docusèrie sobre l'Opus Dei, El Buen Espíritu i dos exmembres de l'organització.

Per una part hi havia la norma de procurar ser amable amb tothom, però després resulta que amb les dones no es podia ser amable.

El divan, el valor de la conversa. Estamos hablando de un sistema.

De un sistema. No estamos hablando de algo que sea espontáneo, sino algo que está fríamente calculado.

Al final, és un abús perquè tu ja no tens sentit crític, no? Tienes dret a no tenir cap dret.

Tu escolta bé aquesta frase. Aquest diumenge a les 9 del vespre.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. 3 minuts per dos quarts d'onze.

A ritme dels REM, si hi ha un tema que cada vegada ocupa més espai a la nostra conversa, aquest és la intel·ligència artificial, una tecnologia que alguns temen i d'altres veneren, i que està destinada a canviar les nostres vides de maneres que difícilment podem preveure. Ara el suplement, un filòsof, un tecnòleg i una doctorant en intel·ligència artificial, o el que és el mateix, Tres intel·ligències humanes disposades a debatre sobre la IA, la gran protagonista dels nostres temps. Són el Francesc Torralba, filòsof ideòleg. Bon dia, Francesc, benvingut. Bon dia. El Pau Garcia Milà, que és emprenedor i expert en intel·ligència artificial. Hola, Pau, com estàs? Molt bé, gràcies. L'enhorabona.

Han escoltat la nostra filla fa 12 dies avui. 4, eh? Sí, sí. Ja no es veu, això, amb la nostra generació. Pau, tampoc ho vam veure venir nosaltres.

O sigui, allò que a vegades confies i patapam. Bé, doncs una nova criatura que haurà de néixer en un món ple d'intel·ligència artificial. I l'Ariadna Toà Dalmau, ella és doctorant en intel·ligència artificial. Hola Ariadna, benvinguda. Hola, bon dia. La més jove d'aquesta taula. A veure, anirem desgranant les vostres vides, també com us relacioneu amb aquesta tecnologia. Amb quina gran revolució compararíeu el que és aquest fenomen de la intel·ligència artificial, Francesc?

Home, s'ha comparat amb la revolució industrial, perquè allò va representar un canvi, un canvi d'època, un abans i un després, vam passar de l'antic règim del treball artesanal. Al treball en sèrie, al treball industrial, a les fàbriques, a la producció en grans quantitats, però jo crec que encara és una mica precipitat, però la comparació podria ser la revolució industrial, perquè realment representa un canvi en les formes de treballar, en les formes de consumir, en les formes d'educar, en les formes de formar-nos, i això ho estem començant a veure, però d'aquí uns anys ho veurem molt més. Pau.

Jo potser l'equivararia amb l'arribada de tecnologia a les persones normals. És a dir, els ordinadors van existir molt abans que el meu pare em fes servir un al seu despatx. Però l'arribada massiva, és a dir, quan va baixar el preu un picat, tothom va accedir, doncs va ser el que va generar el boom, igual que la intel·ligència artificial fa 15 anys que existeix, és una cosa més pura, que és potser el que l'Ariana estudia, la IA de veritat, però ara que ha arribat una capa de la IA a tothom, que a la meva mare la fa servir el seu dia a dia, és el que farà, el que tindrà un impacte en l'economia. Clar, jo estic d'acord amb

ell perquè aquí realment el que està canviant és la nostra forma de relacionar-nos amb aquesta eina i realment és com quan de sobte podíem utilitzar internet per buscar les coses. Ara la IA és una forma molt més directa, molt més fàcil i que si està a l'abast de tot vol dir que ens ha de canviar la nostra forma de relacionar-nos amb ella.

Vosaltres que ja aneu una mica més avançats amb el que passarà i amb com implementem aquesta IA, diríeu que us ha canviat la vida, la seva aparició?

A mi en molts aspectes m'ha facilitat moltes coses. Per exemple, l'accés a informació, preguntes, fins i tot l'organització del temps, ja no diguem, qüestions tan pragmàtiques com la conducció. Quan un ha d'anar d'aquí a Matlleu, doncs ja no pregunta a l'itinerari, sinó que la intel·ligència artificial li marca i et salva de bastants embussos i bastants col·lapses. És a dir, jo l'aplico a la vida quotidiana.

Però això ja ho feia internet amb el GPS, amb el Google Maps, no necessitaves l'IA per fer això.

No, però ara la tinc ficada dins el cotxe i en certa manera, no només això, si li pregunto a quina gasolinera puc anar, a quin restaurant i quin preu, i així ja no m'he d'entretenir pensant en aquestes qüestions. El que cosa allibera el cap per altres, i per poder pensar en altres coses que m'interessen més. Però a mi m'ha facilitat en molts aspectes la vida, o la recerca d'autors, o la recerca de preguntes que no segueixes la bibliografia actual i t'ho dona. Et facilita en molts aspectes, almenys en el meu treball ho veig. Pau, a tu com t'ha canviat

la vida a banda de poder-te-la guanyar, també? Jo realment penso que m'he retirat de la feina que feia abans, perquè vaig començar a programar professionalment el 2006, més o menys. I això he viscut 20 anys amb aquesta feina que he anat compaginant altres feines i em costa molt posar el moment exacte però en algun moment d'aquest any és a dir entre febrer i juny. Vaig deixar de programar. I no vaig prendre consciència, potser, fins a l'estiu, quan me'n vaig adonar que mantenia l'entorn de desenvolupament, el programa per programar, per crear software obert, potser per nostàlgia, però em refereixo que em vaig adonar que m'ocupava molta rama a l'ordinador i vaig dir, però per què el tinc obert? Si fa mesos que no, fa setmanes que no el faig servir. Me'n vaig adonar que la meva feina havia canviat i que avui jo parlava amb vies que al seu moment programaven. I va ser un moment, una catarsi personal, de dir, és que no tornaré a programar. És que, diguem, pot ser que vagi a molt més, pot ser que es quedi on som, però el que porto fent 20 anys ja no ho faré mai més.

Tu ets el cofundador de Founders, és una escola de negocis que ajuda les empreses a utilitzar la intel·ligència artificial. Què feu, exactament?

Ens dediquem a la formació i l'adopció d'intel·ligència artificial des de la perspectiva de l'IA responsable, que és un framework, una forma d'entendre l'intel·ligència artificial per prendre decisions responsables, i ho fem de la mà d'un gegant, que és Microsoft, del qual som un dels partners a nivell internacional de formació responsable en l'IA.

Tinc la sensació que està molt estesa, però potser no tenim gent prou formada que

la sàpiga fer anar. Espanya, de fet, és un dels pocs països que té una anomalia curiosa. Som el quart país de la Unió Europea en utilitzar la IA, que està molt bé. És a dir, no en som conscients, però utilitzem cada 100 persones, utilitzem molt més la IA a Espanya que al Regne Unit o que als nòrdics. Estem molt per davant dels nòrdics en ús de la IA. Som el 14 en formació de IA. Per tant, això és la part perillosa. És a dir, si un dilluns tu truques a totes les cases, a tots els ciutadans i entregues una eina que potencialment pugui ser verillosa, un suplet. Segurament el dimarts les urgències estaran col·lapsades de gent que s'ha fet mal. És el que estem fent amb la IA. Va, una cançó.

Éramos tú y yo capaces de entendernos aprendiendo

a conocernos creamos nuestro mundo. Cada vez más alejado de las leyes del mundo.

Amb el Francesc Torralba, amb el Pau Garcia Milà, amb l'Ariana Toà del MAU, parlant d'intel·ligència artificial i dels molts àmbits on s'aplica, perquè, per exemple, l'Ariana l'aplica o la treballa amb la medicina. Oriana, estàs fent la teva tesi doctoral sobre com aplicar la IA als hospitals per millorar els diagnòstics. A veure, què fas exactament?

Exacte, a veure, jo treballo en un entorn molt concret perquè evidentment és un món super extens, aleshores jo utilitzo models d'intel·ligència artificial, els entreno a partir de dades dels hospitals, sobretot en el sector de l'ophthalmologia, per tal de poder predir diferents malalties o de decidir quin podria ser el millor tractament a partir de les dades que ja tenim dels pacients que s'han tractat i que s'han diagnosticat. Aleshores és una forma de crear uns models que ens permetin veure coses que el metge per si sol no podria veure o que no et podrien dir en aquesta primera visita.

Això canvia absolutament com funcionava la medicina fins a dia d'avui. Això ho canvia,

però hem de tenir molt en compte que, al mínim, en aquest sector, no deixa de ser una eina de suport, perquè la I, evidentment, ens està facilitant moltíssim la vida, però el que perdem una mica amb la I és cert criteri, perquè hi ha una part al darrere, i això quan ho programem ho veiem molt clar, que és que hi ha una part de caixa negra. Jo el que estic veient molt, amb els meus estudis, perquè vulguis o no, jo el que estic fent és investigar, el que veig és que.

Ai, disculpa. No, no, que és quan estudies la IA, que és el que t'has adonat amb aquestes caixes negres.

M'he adonat que moltes vegades tu el que fas és donar-li un munt de dades i aprens d'aquestes dades, aprens de tot el que realment ja ha passat i del que està veient i trobes patrons dins d'aquestes dades. Aleshores, clar, tu en l'àmbit de la medicina li pots donar dades de com ha reaccionat el pacient a un tractament o de quin diagnòstic ha acabat tenint en funció de la seva situació en aquesta primera visita. Però clar, tu una IA no se t'adaptarà 100% a aquest nou cas, sí que aprendrà a partir de tot el que sap, però jo crec que és una eina que hem de tenir com molta cura també en el nivell d'utilitzar-la. Quants anys tens tu ara? Jo ara tinc 26. 26 anys.

Tu ets l'única persona d'aquesta taula, si m'ho deixes dir així, que t'ha enganxat ja en etapa de formació. Tu has estudiat amb la IA, no? Recordes en quin moment va aparèixer la IA en la teva vida acadèmica?

En el meu cas va aparèixer que estava el meu últim any de carrera. Què et va seduir? Em va seduir la felicitat que em prometia això, i la facilitat que em prometia aquesta eina, perquè era com, de sobte, tenia tota la informació que jo volia al meu abast, veia que podia preguntar-li coses més concretes del que m'havien explicat a la classe, o que certes entregues deia, ostres, estic aquí encallada, doncs potser en comptes de preguntar-li al professor directament, miro a veure què em diu aquesta guia i com ho puc jo adaptar al que estic fent. Els metges també.

No, és que ara et diagnosticarà millor una IA que un metge. O quantes vegades no consultem a la IA, tinc aquesta simptomatologia, a veure què em diu el xat GPT.

Jo crec que no et diagnosticarà millor, et diagnosticarà molt diferent, et donarà una base. Jo crec que la IA en tots els contextos ho hem de veure com una base. Però després, si aquesta IA t'està dient que tens certa malaltia, s'han de fer totes les proves, realment, per comprovar que aquesta malaltia hi sigui, però et serveix com una bandera. T'avisa que, ei, aquí pot haver-hi un problema, anem a mirar-ho. Igual que el que deies que la gent s'autodiagnostica, per dir-ho d'alguna manera, tu aquí el que fas és, ostres, tinc aquest problema, vaig a. Preguntar-li a algú que en sàpiga més què puc fer amb això. Ai, perdó. No, no, digues, digues, acaba, acaba. No, anava a dir que aleshores, a partir del que et digui aquesta IA, el següent pas jo crec que sempre ha de ser consultar un professional, mínim en el nivell de la medicina.

Francesc Torralba, què et fa pensar tot

això que explica l'Ariadna? Em fa pensar que canvien molt els rols professionals, tant el de professor com el de metge, com el de cirurgià, com el de notari, perquè en certa manera disposem d'un instrument que et desobica i t'obliga a reubicar-te de nou. Jo ho visc en el meu camp de la docència. Si vostè com a professor no fa algun element. Qualitativament diferent a l'aula, per què he d'anar a l'aula si aquelles preguntes les tinc ben contestades amb la intel·ligència artificial, per què he d'anar a Rodalies, estar-me una hora i mitja, anar a la facultat de Medicina, si ho sé tot mirant aquest dispositiu. Llavors això ens obliga molt, ens obliga a pensar molt què és el que ens fa. Irreemplaçables. Què és el que farà aquest metge irreemplaçable, aquest cirurgià, aquest notari, aquest professor? I aquí hi ha molt patiment, perquè hi ha persones que no se saben reubicar i que tenen por, naturalment, que la intel·ligència artificial les desplace laboralment. Pau, hi ha una cosa que expliquem

molt a classes, justament, que és el. El concepto del síndrome del republicà que és el síndrome del republicà és una paradoxa que es planteja quan tu plantees una situació mèdica justament a una persona i dius imagina't que ets la persona més republicana que has conegut mai. I tens una situació mèdica molt, molt delicada amb una persona que estimes molt. És a dir, el teu fill té una situació crítica de vida o mort. I tens cinc cirurgians davant, has d'escollir. I un és el millor del teu hospital comarcal, l'altre és el millor de Catalunya. I n'hi ha un que el seu títol és. Jo soc el cirurgià del rei. I al final, la resolució de la paradoxa és que és igual quan república siguis, sempre escolliràs aquell, perquè entens que el fet de ser el seuge del rei, per tant, és la prova que és el millor. I que, d'alguna forma, escolliràs en contra dels teus criteris d'elecció, però a favor dels teus interessos. Proposa paradoxes molt similars, que és que no podem saber si ja ha arribat o no el moment on la IA faci qualsevol tasca millor que qualsevol dels éssers humans, el concepte de la singularitat, però si no ha arribat ara arribarà d'aquí molt poc, és a dir, d'aquí 15 anys tindrem perspectiva per poder veure si havia arribat al maig del 26 o al maig del 27, però que arribarà segur si no ha arribat ja. Quan això arribi, no vol dir que deixem de fer cosa als humans, vol dir que la màquina ho farà tot millor. I a vegades és una cosa que ens fa ràbia, ens fa ràbia, com que no ho volem acceptar, que disparem el missatger i diuen, no, això t'equivoques. No, això arribarà segur. La pregunta és què passarà quan arribi i a què es dedicaran els que venen després. L'Ariadna és generació Z, que és l'última generació que recordarà com era treballar abans de la IA. Els meus fills són generació Alfa, que és la primera generació que arribarà al mercat laboral molt després d'aquesta singularitat la tindran integrada. I no els estem educant per perdre. Tu i jo també vam néixer sense internet. I ja, o que molava. Sí que molava, la vida molava, però molava més amb internet. Sí, però el tema és que ho recordem i podem aplicar criteri a partir de recordar com era abans. Els meus fills no recordaran com era treballar abans de la IA i no sé si els estem preparant perquè arribin a un mercat laboral on no puguin guanyar, on ells hagin de decidir què fan màquines que poden fer més que ells. Per tant, el. Una cosa que veiem avui ja és que qui ho té més fotut per aconseguir feina són els joves, i que és una cosa que no és tan dolenta, en el sentit que les revolucions tecnològiques han afectat justament a qui tenia 20 o 30 anys d'experiència, que han sigut reemplaçats pels més joves que arribaven i ens havien. Avui és una mica al revés, és a dir, qui té 20 anys d'experiència té més possibilitat de trobar una feina que qui just ha acabat la carrera. I vol entrar a una empresa i veu que competeix amb una IA, amb excepció dels doctorants d'IA, que en realitat han jubilat tots.

Torralba, aquesta paradoxa t'ha agradat.

Torralba, aquesta paradoxa t'ha agradat. Sí, m'ha agradat. I aquesta situació que deia en Pau genera també molta tecnofòbia. És a dir, hi ha por. I fins i tot hi ha actituds d'odi, eh? De dir, a veure, a veure com quedaré jo i com em situaré. Especialment també amb l'edat, eh? De la gent més gran, eh? Sí, senyor. De fet, hi ha. Això també passava amb internet. Sí, clar. I fins i tot, jo he parlat de la revolució industrial, els neoludites anaven a cremar la màquina de vapor perquè veien que els anava traient la seva feina. I això pot passar. També es crearan moltíssimes altes activitats laborals que ara no podem ni imaginar com ha passat amb els últims anys, que graus i graus i graus que no sabíem ni com anomenar i els pares no saben què fan els seus fills exactament. Vol dir que sí que se'n crearan el tema amb quina proporció. Perquè certament molts llocs de feina quedaran desplaçats, ho veiem ja. I se'n crearan de nous. Però jo crec que no amb la mateixa simetria, amb la mateixa proporció. I això generarà malestar social. Això ja el generarà. Hi ha por amb això. En els sindicats hi ha por, en els comitès d'empresa hi ha por. Com quedarà la meva situació? Fixa't quantes feines fins ara han estat substituïdes, no? Tu anaves a un centre comercial i hi havia 12 caixeres. Ara n'hi ha una, i aquesta una està a la UCI, està a la Unitat de Cures Intensives, aquesta noia desapareixerà. Gasolineres, tres persones, ara no n'hi haurà cap, es pot autogestionar totalment. I aquí no ens oblidem d'una cosa, això també és, naturalment, avaratiment de costos. La massa salarial és el més important en una empresa. No estàs d'acord, Pau? No ho veus aquí?

Estic absolutament d'acord, però alhora miro. Nosaltres som un equip de 80 persones i miro les últimes 10 contractacions i totes estem més de 45 anys. Estem més amb sous a passar de contractar menys gent. Vull dir que al final. Sous més alts, clar.

Us ha fet més ganduls, la IA, a vosaltres?

L'Ariadna l'última, perquè tu vas amb avantatge. A mi no, però jo veig que en els alumnes hi ha aquesta tendència. Sí, en els alumnes hi ha. Jo veig que en els alumnes, home, tu fas una pregunta a l'aula i els dius, a veure, penseu vosaltres. I la tendència, el desplaçament, és a derivar la pregunta a un sistema d'intel·ligència artificial i aquí la té. Per tant, aquell exercici de connexions interneurals, de sinapsis per mirar de respondre, això s'atrofia. Jo ho estic veient. A no ser que produeixis, en certa manera, censures. I diria, en aquests moments, vull que pensis tu i que no derivis aquesta pregunta. I per això pot portar a la gandularia o pot portar a un cert relaxament de l'activitat intel·lectual.

Sí, m'ha fet mena de cicandula amb moltes tasques que abans feia amb desgana i avui no faig. Què feies amb desgana? Presentar els impostos d'autònom o coses molt més profundes a nivell d'anàlisi, de llegir documents molt llargs per prendre una decisió. La rentadora estendre la roba encara no t'ho fa la IA. No, però sacar-la i no haver-la d'estendre a força. Tu faràs un robot a casa. Tu deus tenir algun robot a casa, ja. Sí, tenim un sensor d'humitat al quarto de planxar que auto. Sensor d'humitat. Autoencent la màquina de reduir l'humitat, com es diu la cosa aquesta? No, sí, la. La màquina de reduir l'humitat. La deshumificadora. Ah, sí, i la roba puja i baixa amb una màquina. Més a prop o menys d'una font d'aire. Com, com? A veure, això no ho he entès. És a dir, tu pots tenir un estelador que puja i baixa, robòtic, que és igual, és una cosa que compres a Amazon i que puja i baixa i la pots penjar més del sostre. Però a dalt hi ha una font d'aire. Llavors, si fiques un sensor humitat. M'està mirant com si. Després m'apuntes el títol aquí, que ho proposaré a casa a veure què em diuen. I si hi ha molta humitat se'n sent, llavors puja la roba, està més a rot de l'aire. Amb quatre nens deu fer falta, això.

No, de fet no, però em va divertir molt fer-ho. Molt bé. Ariadna, tu també fas cara a tenir algun robot a casa? No, jo no tinc la roba de casa. T'ha tornat més gandul o no la IA? Jo crec que sí, perquè també això va

molt relacionat amb el que dèiem abans, que veus com que la IA ho fa millor que tu. Aleshores, en el moment de fer aquest pas inicial de vaig a pensar jo la millor solució, sí que hi ha una part de mi com a estudiant que deia, ostres, vaig a mirar també què em diuen i ja no creo aquesta idea des de zero. Cosa que fa que. Tot el procés que feia prèviament ja no em faci falta i no és només dins del que és l'acadèmia o la feina també passa molt com vaig organitzar un viatge amb els amics doncs ara ho fem directament amb la IA i això no dic que estigui malament però com tot aquest procés que fèiem abans. Ja ens l'estem saltant aleshores em torna més gandula tant a nivell de feina que potser també si he de redactar alguna cosa potser diré a veure, fes-me una primera idea o ajuda'm amb els punts principals m'estic deixant alguna cosa que sí que és com una eina de suport però també em torna molt més gandula les coses que em podrien interessar fer a mi i veig que ja no fa falta que les faci

pot atrofiar també la creativitat. Ja saps que hi ha molts concursos de poesia, d'assaig, d'article periodístic, que moltes persones han d'afirmar i dir això ho he fet jo, no ho ha fet un altre. I com garanteixes que ho has fet tu? I hem vist casos que ha guanyat un premi, una intel·ligència artificial, però que la persona s'apunta a aquella dada.

El pau fa que no, eh? No, penso, té tota la raó, eh?

El pau fa que no, eh? No, penso, té tota la raó, eh? I evidentment no. El meu punt és, potser són un intent de reparar normes que van funcionar molt durant un temps, que si naixessin avui, aquests concursos, naixerien d'una forma diferent. És a dir, qualsevol nen o nena que tingui avui 10 anys és capaç de fer creativament coses que nosaltres no haguéssim ni imaginat mai. És pensar, fer un dibuix, i d'aquí que surt un videojoc, i del videojoc acabar-lo profunditzant. És a dir. Totes les coses que estem intentant adaptar, quan arribo a la universitat l'ahir el primer any i vosaltres dos és la part del que decidia i de la part del que estudiava, la primera reacció és de prohibir-ho, perquè si és una cosa que pot ajudar l'estudiant a fer trampes i jo com a gestor del seu aprenentatge. No puc garantir que ho descobreixi quan ha fet trampes, doncs ho prohibeixo. Però si hagués nascut la IA al mateix moment que s'hagués quitt la norma, segurament ja no s'hagués passat per aquesta fase. Estem sortint de la fase de prohibir i estem començant a veure la fase de. En lloc de quant costa posar IA, ens preguntem quant costa no posar-la. És que és més car avui no fer servir IA que si fer-la servir.

El que encara no ha aconseguit la IA és tenir autoconsciència, segurament, enamorar-se, saber que es morirà algun dia, que és el que ens passa a la intel·ligència humana, no, Torralba?

Home, jo crec que, a veure, hi ha encara substancials diferències. Una és aquesta. De fet, quan vas a congressos d'antropologia i on hi ha també enginyers i matemàtics, informàtics, sempre apareix la mateixa pregunta, no? Què fa diferent la intel·ligència humana de la intel·ligència artificial? Entre altres coses, la consciència. Però llavors has de definir consciència, si no surts per la tangent. I una part és el que tu deies ara, saber que no hi era, saber que no hi seré, saber que ara existeixo, o la consciència ètica, o la consciència dels teus errors, o la teva capacitat de projectar la teva vida en el futur. En certa manera això ens fa diferents, ens fa singulars. A part de la nostra consciència, la nostra intel·ligència està lligada a un cos, a un cos que pateix, a un cos que emmalalteix, a un cos que es cansa, i també a una vida emocional. Nosaltres experimentem culpa, experimentem remordiment, alegria, tristesa. La intel·ligència pot simular. I ho simula bé. I els robots ho simulen bé, perquè saben quin gest facial fer que tu vegis que està content o està trist. Però sentir alegria, eufòria, tristesa, culpa, jo crec que això és intrínsecament humà. Una cançó.

A veure, aquesta cançó què?

Us diu alguna cosa? El Francesc ha arribat amb un llibre a la ràdio que es diu L'hoste insòlid, de Miquel Martípol. És a dir, no pots discutir amb ell de res. Saps que guanyarà qualsevol discussió, faci el que faci, i segurament també opinant de les cançons.

No hem vingut aquí a discutir-nos, hem vingut a posar-nos d'acord. A veure, això es diu Tiago Navarro, l'autor d'aquesta peça, Bonito Bonito, què us sembla? A veure, puja.

Es veu que és una cançó que s'ha fet molt, molt viral a Instagram i a TikTok i està feta per un artista digital, és a dir, està feta per una IA de dalt a baix. Crec que en música encara la intel·ligència humana també O sigui, no ho sé, jo això no m'ho posaria de politó al telèfon. Si no ho sabessis, què seria? No t'ho posaries tampoc? El problema és quan ho saps. Aquí és que veig molta artificialitat. No, aquí, a veure, puja. La lletra, no sé, no em sembla una cançó que ha escrit el Guillem Gisbert de Manel. Però i si el Guillem Gisbert escrivís una lletra i la cantés aquesta veu? Vull dir que al final. Potser sí, potser sí.

El problema és que quan ho sabem ja no ens agrada. Segurament que sí. Aquí tenia el prejudici. A vegades, quan descobreixes el teu ídol és un nazi. O sigui, jo admiro. El món de la programació està fotut, perquè la majoria de la gent més llesta del món al camp de la IA, tots tenen un punt de vista prou despreciable. I justament això trenca. Un dels creadors d'un dels llenguatges de programació més famosos. Per mi és qui millor explica el que està passant amb la IA, i alhora. Quan parla en alguna entrevista penses quina vergonya estar d'acord amb ella en qualsevol tema. Doncs passa una mica.

Doctor Sánchez, jo no me n'havia adonat que és d'una intel·ligència artificial aquesta cançó. No, no, és que si no t'ho diuen no tens per què saber-ho. I pot passar-te amb una poesia, i pot passar-te amb un sermó, amb una església, i pot passar-te amb un article periodístic. És a dir, dius, tu li pots dir a la Ida Fesma una poesia en un moment de dol. I què farà? Buscar poesies que hi ha naturalment a la xarxa, de Miquel Martí Pol, de Carné, de Riba, de qui sigui. L'Andresa li dona ritme i dona la impressió que l'ha fet un. I no l'ha fet ell. El que passa que ha anat. Absorbint poesies que hi ha i els hi dona una forma.

Tu imagina't que ens haguéssim perdut Miquel Martí Pol per culpa de la IA. És a dir, veies que segurament hi ha molts Miquels Martí Pols que no arribaran a ser-ho perquè una IA doncs ocuparà el seu espai.

Pot ser, en qualsevol cas el que ella fa és agafar dades que hi ha. És a dir, no treballa sobre zero, treballa sobre allò que hi ha i llavors això ho endreça, ho ordena, li dona una forma, que vols un sonet, que vols un haiku i te'l fa. I te'l fa tan bé que dius, caram, escolta aquest noi que tinc davant és un poeta, però no ho ha fet ell no ho ha fet ell Lleó XIV

va parlar de la intel·ligència artificial i crec que tu Torralba hi vas tenir alguna cosa a veure amb que digués algunes paraules i que no en parlés com una amenaça sinó també com un motiu d'esperança

i un repte a nivell global És la primera encíclica que va publicar la va publicar el 15 de maig Magnífica Humanitas, en el capítol 3 per primera vegada, això no s'havia donat mai en cap pontificat es manifesta sobre la intel·ligència artificial. I l'interessant era que no caigués ni en la tecnofòbia, que és molt habitual, de dir això no, això és el dimoni, això és terrible, això ens portarà a tots els mals, però tampoc amb la tecnolatria, això ens salvarà de tots els problemes, ens portarà a la Terra promesa, ens portarà a un paradís a la Terra. I jo crec que el tractament que fa es mou en aquest equilibri i llavors demana aquest govern ètic de la intel·ligència artificial i aquesta transparència, perquè tu has parlat d'una caixa opaca. Dius, aquí no sabem què passa, però al final apareixen una sèrie d'informacions. Doncs el que volem saber és la transparència, i especialment els que no som del camp. I això el Pau em corregirà, però si no coneixes aquests llenguatges quedes fora. Aquí hi ha un tema de cripto-llenguatge, de llenguatge molt especialitzat, que si no t'expliquen la seva fisiologia tu no ho entens. Per tant, hi ha d'haver un treball de transparència i sobretot de pedagogia perquè els que no coneixem aquesta tecnologia puguem veure de quina manera es prenen aquestes decisions, quins són els seus algoritmes que finalment fan que decideixi unes coses o unes altres.

I després el gran repte també serà posar aquesta tecnologia. Fer-la servir pel bé comú, perquè Oppenheimer tampoc no es pensava, quan va inventar la bomba atòmica, que allò serviria per destruir el que va destruir. Alguna intuïció devia tenir. Alguna intuïció devia tenir, sí, però potser no fins a aquest punt. Aleshores, aquesta també potser és l'amenaça que tenim real.

Pau. Sí, jo penso que en l'interès econòmic d'un grup petit, del que sigui, que en sap molt d'una cosa, és justament que aquesta cosa la resta de la gent no en sàpiga molt, perquè el redueix el valor dels que poden. I la guia està viven un moment similar. És a dir, quan Sergei, un expert, tenia, el seu millor interès és que tu no en sàpigues molt perquè el necessitis. Però justament estan desapareixent aquestes feines d'expert en via que hi havia abans. El prompt engineer, qui sap escriu la IA. Avui en dia, si graves un audio de 10 minuts i l'envies a la IA, és millor que buscar una frase perfecta de com li dius, és millor que li vomitis totes les idees que tens i la IA ho aprendrà a entendre. I això és un dels conflictes que veiem, que la idea ha de ser senzilla, ha de ser oberta a tothom, perquè justament és el que pot aportar, que totes les persones ho utilitzin pel seu dia a dia. Però sí que, d'alguna forma, hi ha un interès de parts del món tecnològic en fer complicada una cosa que està tendint a transparentitzar-se. És a dir, que no sigui un programa difícil de bé servir, sinó que estigui a tot arreu la idea, que tu parlis al telèfon i et respongui. La veu és la millor interfície de la IA, però a vegades t'endim a fer complicada el que no és.

Ariadna, per anar tancant i per mirar cap al futur, com t'imagines el fet d'anar al metge d'aquí 10 anys, tu?

Jo crec que el fet d'anar al metge en si mateix no canviarà tant perquè no deixa de ser una d'aquestes feines que són totalment necessàries però sí que crec que les proves que et faran seran diferents que les conclusions es trauran en un altre ritme i que per exemple tu pots anar clar, jo estic en oftalmologia i estem investigant per exemple models on a partir de certes imatges de la retina puguis preveure el risc cardiovascular aleshores jo crec que et canviarà molt també com s'interrelaciona. Totes les disciplines i també com les conclusions que puguis treure d'una sola visita. Crec que serà com més productiu, per dir-ho d'alguna manera.

Són les reflexions de l'Ariadna Toà Dalmau, el Pau Garcia Milà i el Francesc Torralba, avui amb aquesta taula que us hem preparat dedicada al món que ve i al món que ja tenim damunt la taula. Gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat. Que tingueu bon diumenge. Gràcies a tu. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa. El Citroën C3. Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb

fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per anar-ho vulguis, així sí? Aprofita aquest mes el Citroën Days i emporta't el teu Citroën amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamba finançant-lo. Citroën. Consulta Citroën.es. Una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus, ben fet.

En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titó, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulta la informació al web del Super3.

Entrades ja disponibles. Quan et diagnostiquen la eusèmia, és com si la música de la teva vida s'aturés del tot. Perquè la música no pari, que no pari la recerca. Col·labora en la curació de la leucèmia a efacarreres.org o truca al telèfon 932 33 34. Fundació Josep Carreras. Imperables contra la leucèmia.

Les guerres, els nous feixismes, la IA. Hem entrat en un punt de no retorn per la humanitat i el planeta? Emmy Internacional 2024 a la millor sèrie documental de format curt. Punt de no retorn, de Raúl Gallego Avellan. Tercera temporada disponible a la plataforma 3CAT.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Oriol Genís protagonitza Com tocar de passa meva sobre la terra, un text de Lluís Acuniller, amb direcció de Xavier Albertí, que ha avalgut a l'actor el Premi de la Crítica 2025 a millor intèrpret principal i dues nominacions als Premis Max, del 12 al 29 de novembre, a la Sala Becket. Més informació a salabecket.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Incat. L'Incat.

L'Incat. La por es viu a Molins de Rei. Del 6 al 15 de novembre arriba Terror Molins 2026 amb el millor cinema de gènere de l'any. La marató de películes més antiga d'Europa i projeccions i activitats per tots els públics. Consulten tota la informació a molinsfilmfestival.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.