El suplement, de 10 a 11 h - 07/11/2026

El suplement Ràdio amb esperit de cap de setmana Amb Roger Escapa.

Pare, de què m'has fet l'entrepà avui? De pernil, realment bo. Realment? Sí, sí, esclar. De ral de vinyó. Carns i embotits de raça rústica, ral de vinyó. Mmm, realment. L'hora negra.

Maika Navarro. Les 10 del matí, Maika Navarro, bon dia i bona hora. Què tal?

Bon dia i bona hora. Molt bé, i tu? Et vaig sentir divendres que portaves pastetes a la secció de. No, no, no, divendres et vaig sentir amb el amb el amb qui? Collons, amb el. Joder, Maika Navarro, el que porta els matins en aquesta casa. Amb el Ricard? Amb el Ricard. I el matí de Catalunya Ràdio. Ai, perdó. Perdó, perdó, Ricard. Vaig sentir amb el Ricard que presentaves el que faríem el cap de setmana i els portaves galetetes i una de les col·laboradores menjava un rogés capa de sucre.

Al Ricard li vaig portar una galeta de la xantalla vina amb la seva cara impresa. Ja em pots explicar per què hi ha galetetes. Perquè se les van cruspir tots els del Matí de Catalunya Ràdio, perquè mira, tenien gana. El gremi de pastissers.

No vull que m'expliquis res, el que vull saber és que després de tot allò que vas fer dissabte passat, fem creure a tothom que això a partir d'ara esmorzaríem i que els pastissers de Catalunya farien cua per mostrar les seves especialitats, aquí torna un altre cop la sequera més absoluta.

Veus aquest paquet que hi ha aquí? Sí. Això és gentilesa de Raldavinyó, que a partir d'ara, com que et queixes sempre dels esmurses, s'han posat en contacte. Això és de debò, eh? Això ens ho han explicat aquesta setmana al Departament Comercial de Catalunya Ràdio. Són fans de l'Hora Negra, Raldavinyó, i estan farts que et queixis de que no et porto a esmorzar, i a partir d'ara han decidit posar una falca i patrocinar. No sé si patrocinar, però ara. És conya? No, no és conya. O sigui, ara hi ha un anunci de. Sí, no, tot això és per repartir per. Bueno, doncs t'emportes ara el pernil.

No et queixis més A veure.

Un moment, deixa'm explicar una altra història. El gremi de pastissers es veu que va fer arribar a les instal·lacions de Catalunya Ràdio unes galetes impreses amb la cara dels realitzadors de la casa. És a dir, hi havia el Garriga, el Suplement, el Mati, el Kilian, la Xantal Llevina. Aleshores, jo ahir quan vaig entrar al matí vaig repartir algunes d'aquestes galetes. Al Ricard li vaig donar la xantal llavina, l'armínia. Qui és el menjar, la del Ricard? No ho sé, suposo que ja se l'havien cruspit abans.

I la teva, qui és la del menjar? L'armínia. I a tu,

en comptes de dolç, t'han donat salat.

Però clar, aquí el que ha arribat és un paquetet, que estan fantàstics, curació de 14 mesos, espatlla curada, 75%.

Crec que el preu de la tarifa que paguen no és per la menció, vull dir que tampoc cal que.

No, no, no, però que està molt bé, però clar, aquí. Si no, els hi sortirà molt barat, això. Però no, escolta'm una cosa, però clar, això i el pa, el pa amb tomàquet i l'oli. Aquí tira els paquetets envasats al buit, perfecte. Són. A repartir. No, no, no. O sigui, aquesta gent, els del RAL de Vinyó pateixen per mi. Me'n porto jo a casa meva. RAL de Vinyó és un senyor. O una senyora, no ho sabem. Una senyora Rall de Vinyó. Rall? Què vol dir Rall? Rall, doncs. Rall és nom de persona?

Sí, no. Rall? Del senyor Rall, o la senyora Rall. Rall de Vinyó, sí. A veure, que tu quin és de Rall de Vinyó? Perquè m'aclareixi. No, no, no. No cal trucar. Gràcies, eh? Escolta'm, passen 4 minuts de les 10 del matí. Mama, que tenim barana. Comencem molt malament, avui. Comencem molt malament. Què passa? Res, no, volia comentar, abans de tot. Per què comencem molt malament? No, desordenats, com sempre.

Ah! Ens va renyar un oient que li vaig demanar discurs perquè diu que si continuem fent tafanets tanta estona i poca estona per la secció, que plega. I clar, doncs hi ha una altra opció, més temps.

Més temps de secció. Bé, intentem fer l'equilibri una setmana una mica més i una setmana una mica menys. Hi ha oients que ho aplaudeixen i d'altres, doncs, No sempre tenim tantes coses. Aquesta setmana, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la de coses que t'anem a explicar. Perquè tu te'n recordaràs, Maika, la primera secció que vam fer de la història de l'Hora Negra devia ser el setembre del 2018, imagina't si ha plogut. Pràcticament 9 anys farà, 8 anys i mig. La primera secció, jo recordo, que vas venir aquí i vas dir, vull parlar de Susqueda, perquè recentment hi ha hagut un doble crim molt sonat, això portarà molta, molta cua, i vas explicar tots els detalls d'aquell doble crim que va commocionar tot Catalunya. Recordem el Marc i la Paula, la parella de 21 i de 23 anys, amb aquest doble crim al Pantà de Susqueda, en aquell dia que ells havien anat a passar un dia, en principi, amb canoa i a passar-ho bé. I després d'una llarguíssima investigació s'ha presentat l'escrit d'acusació contra qui sempre ha estat el principal i únic sospitós, Jordi Magentí, I si fem una mica de memòria abans d'explicar qui és Jordi Magentí i mai, que ens hem de remuntar en aquell agost de l'any 2017 al Marc i la Paula, aquesta parella, que havien anat al pantà a fer caiac i que van desaparèixer el dia 24. I al cap d'uns dies va sortir el senyal d'alarma, perquè aquests dies el que apunta també la Fiscalia és que el Jordi Magentí, el que es va dedicar sobretot just després de cometre el crim, si és que va ser ell, presumptament, va ser a eliminar totes les proves.

Fixa't que, tu ho dius bé, la primera secció va ser al setembre del 2018 i vaig poder parlar, tot i que havia passat un any del doble crim de la Paula i el Marc, però clar, mireu la data, 24 d'agost, havia passat una setmana dels atemptats de Barcelona i per tant tota l'atenció mediàtica en aquell moment estava centrada en els atemptats. I després, tot seguit, gairebé, quan encara no havíem superat el tema dels atemptats, me refereixo una mica a la feina dels periodistes de successos i tribunals, va arribar tota la previa de l'1 d'octubre, després de l'1 d'octubre, i per tant, jo no vaig trigar gairebé un any a pujar a Susqueda, a Susqueda al Pantà, i entendre el que implicava. El doble crim de la Paula i el Marc, que vaig pujar a s'ho esquerda, que sempre ho recordo, i ella ho explica en el seu llibre, amb la Tora Soler i el Pere Durant, que vam estar una mica descobrint els punts claus que ara aquest fiscal que dius, el Jerónimo Gómez, que demana aquests 52 anys pel Jordi Magentí, També una de les coses que demanen aquest escrit de 52 pàgines, que són les mateixes anys que demanava la presó, vol que el jurat popular, perquè aquest cas serà jutjat per jurat popular, el primer que ha de fer és que els membres del jurat anà a Susqueda, anà al pantà, i que algú coneixedor de l'espai, de la zona, del pantà, els expliqui tots els punts, perquè si no vas a Susqueda és absolutament impossible entendre la complexitat d'aquest doble crim i la complexitat d'una investigació que ha durat nou anys i dos mesos.

9 anys i 2 mesos. Això ho dius perquè l'orografia del Pantà de Susqueda és molt particular, l'has de conèixer molt bé, no? I precisament Jordi Magentí era una de les persones que més coneixia aquest entorn.

Això ho dic perquè hi ha diferents punts en un escenari complex, que a més a més és un escenari del crim que canvia a voluntat del volum de l'aigua del pantà. L'agost del 2017 el pantà tenia aproximadament un volum d'aigua del 67% i aleshores durant tots aquests anys Mossos ha intentat fer determinades proves parisials, del so, dels trets, que alguns testimonis reconeixen i admeten haver escoltat segons on estava col·locat cada un d'aquests testimonis a l'hora d'indicar d'on venia o no venia el so, per on el van escoltar, doncs depenent del volum d'aigua, doncs el so es belluga d'una manera les corrents d'aigua per determinar que, o sigui, les corrents d'aigua segons el volum del pantà, per determinar on van ser un cop assassinats i llestrats els cossos del Mari i la Paula, 33 dies després són recuperats perquè els cossos emergeixen, doncs una mica fer la simulació de des d'on els van llençar l'aigua per. Amb rocs perquè no flotessin al cap de poc. Només es va recuperar els rocs de la motxilla que porta amb el que va estar llestrat al cos del Marc, perquè el de la Paula, la sospita és que l'assassí va fer el mateix, és despullar-la i omplir la motxilla de rocs per aconseguir aquest enfonsament, tot i que. Una cosa física, que tampoc hem d'entrar a detalls, però en determinats moments els cossos floten i pugen, i això era una cosa que els Mossos ja contemplaven,

i als 33 dies els dos cossos van emergir al del mar, insisteixo, encara portava lligada la motxilla, la de l'en Paula es va perdre. I tot i que la unitat subaquàtica de Mossos en va fer moltíssimes immersions a dins del pantà, era absolutament impossible. Jo he parlat amb algú d'aquests bossejadors que van amb uns equips molt complexes i la visibilitat és nula. És a dir, tu no veus absolutament res, és com si haguessis de bossejar en un. Amb una bassa de fang que està tota plena de brutícia i d'objectes i de tot el que puguis imaginar, i de vegetació, i el que has de fer és anar pel pan per intentar trobar. Mai tampoc es va trobar l'arma de foc que es va fer servir per assassinar aquests dos joves del Maresme i, de fet, com has recordat, durant aquests anys. L'advocat de la defensa, l'advocat de Jordi Magentí, tampoc mai Mossos d'Esquadra ha estat capaç de trobar restes biològics que vinculin el sospitós amb el lloc on Mossos assenyala que es va produir aquest doble crim, que són les runes de la Rierica, que és una. En aquest tram del pantà hi ha les runes d'una antiga casa que es diu la Rierica, i és el punt on Jordi Magentí acostumava a anar a pescar, i és on ell, finalment, tot i que no ha declarat mai, va veure que ell havia estat allà aquell matí, aquell dia.

Per tant, la clau d'aquest judici és si Mossos, durant aquest judici, poden demostrar a l'acusació i als parites que el doble crim es va produir a la Rierica. Qui estava a la Rierica era Jordi Magentí. És una mica la dificultat d'un sospitós, d'un acusat que sempre ha negat la seva participació. Ara explicarem qui és Jordi Magentí.

Abans, però, com expliques, qui defensa Jordi Magentí és Benet Salelles. Per tant, aquí tornem a tenir un duel Benet Salelles-Carles Munguilot, que, en aquest cas, Munguilot defensa la família. Que són el Marc i la Paula, els familiars del Marc i la Paula, l'acusació és el Carles Munguilot contra Benet Salelles que defensa Jordi Magentí. Per tant, dos advocats amb accents ironí, també vinculats a aquest programa, el Munguilot, els diumenges el tenim aquí, demà a veure què ens explica. Qui és Jordi Magentí?

Doncs Jordi Magentí és un caçador-pescador d'Anglès, un municipi propè, i que és cert que ja havia protagonitzat les pàgines de la crònica de successos perquè anys enrere va assassinar la que era la seva primera dona i mare dels seus fills. El 97. El 97 va ser condemnat, a més a més, la va esperar al carrer, primer tres trets i un quart quan ja estava la dona estirada a terra. Va estar condemnat a 15 anys de presó i, per tant, el fiscal, també, en el seu escrit d'acusació, recorda aquests antecedents. És veritat que la defensa, per part de Beretzalella, sempre ha explicat que aquest element, aquesta circumstància, aquests fets, una mica han condicionat la investigació. Mira, Turra, quan parlem, deixa'm fer un parèntesis, ara que estem en plena instrucció encara, en els començaments, en els inicis pràcticament de la investigació per el presumpte homicidi d'Isaac Andik, i ara tot just, No sabem encara si aquesta setmana començarà o no aquesta nova tenda de declaracions als jutjats de Martorell. En el seu moment, quan vam saber l'escrit d'acusació, l'escrit de la jutgessa i els elements que tenia per assenyalar a Jonathan Handic, va sortir el. El que ha encarregat una mica de desmuntar aquests arguments va ser el Paco Marco, director de l'agència de detectius Método 3, contractada per la defensa de Joan Atanandic. I una mica una de les coses que ha explicat

el senyor Marco era que els Mossos d'Esquadra havien fet tota una investigació al voltant d'una persona que s'havien ofecat amb Joan Atanandic. Tan antic i que tota la investigació girava per aconseguir proves, per assenyalar-lo sense veure res més, sense contemplar cap altre escenari. Doncs aquest és una mica el mateix relat amb les seves evidentment, o sigui, cadascú amb les seves diferències. Diferències que sempre ha dit Benet Seleyes. En el moment que Mossos d'Esquadra aconseguís identificar aquest vehicle blanc fotografiat aquell matí que són assassinats el Mari i la Paula al Pantà, i que identifiquen aquest individu com a Jordi Magentí, ostres, i de seguida veuen què és, qui és i què havia fet, ja tota la investigació va ser per assenyalar-lo i arribar on és ara. És veritat que durant aquests anys hi ha una cosa molt curiosa, I és que, a diferències, cada familiar de víctimes, d'assassinats, té un comportament especial i no hi ha un patró de comportament unificat. O sigui, cada família gestiona el dol i la situació com pot i en aquell moment. Els familiars del Marc i la Paula, tot i que no es coneixien, i són dues famílies que es van conèixer primer per la recerca, perquè els primers dies es buscaven per una presunta desaparició sospitosa, i un cop ja es van trobar, bueno, ja hi havia evidències que havien estat assassinats, en aquell moment es van conèixer les dues famílies, van optar per un silenci.

Clamorós i un blindatge de les seves emocions, de com estaven, d'ells, de tota la família, i mai han aparegut. I fins i tot aquest blindatge, d'alguna manera, ha contaminat també la manera d'actuació de Mossos d'Esquadra, que durant aquests nou anys i dos mesos han treballat molt. Però és que no hem sabut absolutament res i era pràcticament impossible, tot i que no hi havia certes actuacions, saber què s'estava fent. I hem anat sabent elements de la investigació gràcies als escrits de la defensa de Magentí. O sigui, els escrits i els recursos de. Seleyes a l'Audiència de Girona era una mica el que ens donava pistes del que estava passant en aquella unitat central de Saparascuts. I també és veritat que això ha permès, fins i tot per aquest escrit duríssim de l'Audiència de Girona, quan deixen llibertat amb càrrecs a Jordi Magentí, i una mica toca el crostó als investigadors, doncs si tu ara preguntes a Girona, potser ara després d'aquests titulars no, però durant molt de temps hi havia un convenciment que Mossos d'Esquadra s'havia equivocat d'objectiu, que la investigació havia arribat com una mena de carreró sense fons i que els Mossos anaven perduts. Una mica aquesta és a Girona, aquesta ha estat la sensació, i no només a Girona, molts indrets del país que a mi em preguntaven, bueno, què? Sosqueda què? Sosqueda s'està treballant i hi ha uns sospitós. Home, no, però m'ha gentit. Ara, finalment hem sabut que s'anava treballant.

Hi ha hagut algun altre sospitós al llarg d'aquests nou anys? A veure, en el primer moment tot estava obert, o sigui, allà es va començar a treballar com una investigació complicada, o sigui, perquè hi havia un element que era clar. O sigui, que anaven al pantà, que Marc i Paula anaven a aquell pantà a Susqueda, ho sabien molt poques persones, molt poques persones, molt poques persones. Molt poques persones. De fet, ja et dic, les seves famílies ni tan sols sabien que tenien parella, però no O sigui, alguns amics, tal, ells veien que s'escriuen, mantenen algunes converses per WhatsApp. Potser ho van improvisar la nit abans, o? Sí, no. Bueno, notaven perquè és veritat que tenien ganes de navegar amb el calla, fins a l'últim moment no decideixen què és amb el pantà basosqueda, no sabia si anar amb aigües obertes o aigües tancades, agafar un vell calla que estava al traster de casa dels pares. De fet, fins i tot l'infla perquè tenia com unes punxades i el repara. És veritat que en una conversa amb la mare, que és una cosa que ella sempre ha arrossegat, perquè ell deia aigües obertes i la mare li diu que fa anys amb el teu pare vam tombar millor aigües tancades que són més controlables. I això és una cosa que la mare ha arrossegat durant tots aquests anys i a dia d'avui té aquesta losa perquè interpreta que. Si no hagués dit això,

potser finalment haguessin anat amb un altre indret, bueno, en qualsevol cas. Algú es troba en aquell pantà, algú es troba i alguna cosa passa per aquesta reacció de 4-13 ell i un tret ell al cap. Perquè el mòbil no en tenim ni idea, no? No, no, no, no, no. El fiscal. Tampoc té per què haver-n'hi, no? No, és que tampoc hi ha per què haver-hi, perquè al final les investigacions no tenen per què determinar. A vegades el mòbil, el per què, ajuda a la investigació, però a vegades és incomprensible. Hi ha casos que mai saben per què es va passar i que són aquests que. Que a la gent li genera dubtes, i estic segura que en aquest cas, passi el que passi en aquest judici, molta gent continuarà pensant una altra cosa diferent, el que pugui sortir. Al final el que sabem és que, finalment, i tot i el que. Alguns van arribar a pensar que aquest judici no es celebraria, doncs Jordi Magentí s'haurà al banc dels acusats i el fiscal demana 52 anys i deu de llibertat vigilada. Ara, en aquests moments, tant Benençalelles com la Maria i el Carles Monguilot, perquè són tots dos que estan portant a les famílies, estan. Elaboren els seus respectius escrits, la família Montguilot, el Carles i la Maria, aniran molt alienats amb el fiscal, consideren que ha estat un doble assassinat, i Salellas mantindrà la seva tesis que Mossos

ha construït una investigació i que no hi ha proves suficients per acusar-lo, perquè no hi ha arma, no hi ha restes biològics, i no es coneixien i. I no ha declarat mai que això és molt important.

Tractant-se d'aquesta acusació de doble assassinat, tenint en compte també que serà un judici oral amb jurat popular, per què no demanen presó provisional en el cas de Jordi Magentí?

Ara, en el seu moment, es va detenir, finalment Mossos, després de molts mesos d'investigació i anar recopilant proves i buscant proves, indicis, ell va tenir les comunicacions intervingudes, és el moment en què. Un dels elements que l'acusació sempre ha assenyalat és aquestes recerques de viatges a Colòmbia i la seva dona actual és de Colòmbia i com buscava un lloc per marxar converses amb el seu fill, etc. Aleshores veiem un moment que es va acordar amb el. Fiscal que durant aquests anys ha dirigit la investigació amb un posicionament molt actiu que era el Víctor Pillado que l'any passat va ser traslladat a la Fiscalia General de l'Estat i ara és un altre fiscal el que fa uns mesos va agafar el cas es va haver de fer una immersió en aquesta investigació tan complexa i ha signat finalment aquest escrit de petició doncs es va detenir. Va estar 333 dies, crec que són 9 mesos, a pressó provisional i Benet Salillas durant aquests mesos va presentar recursos per demanar la seva llibertat i finalment va aconseguir la llibertat amb càrrecs per part de l'Audiència de Girona que va fer aquest escrit tocant el crostó amb ossos dient que entenia l'Audiència de Girona que no hi havia prou elements per mantenir-lo amb la pressó i convidava els Mossos a seguir investigant. De fet, durant aquests anys, el Víctor, aquest fiscal que ha marxat a la Fiscalia General de l'Estat, entre els encarres que va fer a Mossos va ser un llistat d'un centenar de proves on Mossos ha necessitat l'auxili de pèrits de tota mena, d'universitats, d'entitats privades que tenen a veure amb el so, amb l'aigua, amb les corrents, amb els nusos, en fi, per allà desfilaran gairebé mig centenar de parits en qüestions de molta complexitat, perquè, insisteixo, és una acusació construïda a partir d'indicis, no hi ha cap prova directa, i per tant serà un judici que no tenim data, a l'Audiència de Girona, complicat i realment interessant. No tenim data, però ha de ser principis del 27? No sé com està l'agenda de l'Audiència de Girona. Això el Carles demà t'ho explicarà. Quina és la previsió?

El Mongelot deia això, precisament, sobre aquest fet de no requerir presó provisional pel presumpte autor del doble assassinat. Avala la tesi de la Fiscalia per fer l'escrit d'acusació.

Considerem que hem d'anar a judici, que hi ha proves contra aquesta persona per recordar-lo del doble assassinat i en aquest sentit farem l'escrit.

Exacte. La veritat és que és un cas terrible que, insisteixo, va tenir aquests primers mesos. Parlo de mi, perquè, per exemple, des del primer moment la premsa a Girona, l'Atura, la gent del diari de Girona, allà sí que s'hi van abocar. Però aquí nosaltres, jo crec que estaven tots molt pendents, insisteixo, dels atemptats, l'1 d'octubre, els mesos posteriors de l'1 d'octubre. I jo, en el meu cas, vaig trigar a acostar-me, a entendre de què estàvem parlant, i després és veritat que, i això ho comparteixo amb les meves companyes de successos, per nosaltres ha estat molt i molt, i jo m'he queixat moltíssim, molt complicat treballar i informar i explicar quina era la investigació de Susqueda, la veurem durant el judici, perquè Mossos va optar per un blindatge que jo crec que, per mi, molt qüestionable, entenc les raons de la família, uns investigadors treballin durant aquests nou anys i facin aquest blindatge de no tenir coneixement. Clar, dius, per no donar elements a la defensa, la defensa al final, no hi ha secret d'actuacions, i aconsegueixes els informes quan te'ls envien des del jutjat. Jo crec que haurien d'haver tingut una altra manera d'explicar el que s'estava fent amb aquesta investigació, que en alguns moments semblava eterna i que donava la sensació que estaven treballant a cegues. 4 minuts per dos quarts

d'11 del matí, amb la Maika Navarro, avui el doble crim de Susqueda, que sembla que arribarà a judici ben aviat. T'emportes aquest ral d'Avinyó. Ral, per cert, és una raça de porc que es va recuperar el 2006. I Avinyó, evidentment, dels albages. És un porquer. Que tinguis molt bon profit amb aquest esmorzar.

És un bon nom per un gos. Ral! Ral, vine aquí!

Va, només per un porc. Per aquesta gran raça que. Tu ets més de porc o de gos? Jo, de gat. Ves amb la pasta. Fem una pausa. Avui fa 10 anys que es va morir Leonard Cohen.

Ostres, mira, la meva amiga Marisa Bernalde, que és una gran fan.

Doncs ara farem un homenatge a Leonar Cohen amb el Luis Hidalgo,

que li ha preparat. Aquest sí que sabia, perquè es va retirar en una illa grega, una illa grega petita. Això és el que faré jo, retirar-me en una. Jo faré una illa siciliana.

Aleluya. Leonar Cohen, que, per cert, també. Poeta. Poeta, escriptor. Mira, els dos capturials d'aquest matí estan avançant. Li agradaven les dones més que la música, tant o més que la música. Bueno, és que està bé, què t'agraden les dones? I els homes i el que faci falta. Gràcies, Maika, bona setmana. Ara tornem.

El suplement, amb Roger Escapa.

Ja el tenim. Fins al 25 de novembre, un 25% de regal en totes les joguines a Hipercor i al

Corte Inglés. Les Barbies, la casa de nines de Gabi, els Lego, els superherois de Marvel, totes les joguines fins i tot les més buscades de les grans marques. Amb un 25% de regal. Perquè puguis comprar més joguines del 17 de desembre al 5 de gener. A Hipercor i al Corte Inglés, a la botiga web i app. La nova botiga 3CAT t'obre la porta a un món de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3CAT. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3CAT. Tot. És aquí.

Motley Crue per primera vegada a Barcelona. Dissabte 3 de juliol al Barcelona Rockfest. De l'1 al 4 de juliol al Parc de Can Sam de Santa Coloma de Gramenet. Entrades a barcelonarockfest.com.

Aldi, ja t'has menjat nou panetones. És que estic buscant una targeta dourada d'Aldi amagada en els productes Special per guanyar la compra gratuïta durant un any. I ja l'has trobat? No, però em falten nou panetones menys per aconseguir-ho. Aldi. Que poc que costa comprar bé. Més info, Aldi Pones. ¡Cambio! ¡Cambio!

Va fer algo extraordinari amb una joventut i d'una forma que te adones que ha sortit una nova estrella.

Agafem aquesta drecera que arribarem abans. Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes. Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es. Una tardor molt super amb un Super 3x2 a Supercore i Parkour i Supermercat al Corte Inglés. Del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 amb milers de productes com en tots els rentaplats marca Finish. Consulta en les condicions. Supercore i Parkour i Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo.

A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i compte a comptes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

¿Cómo estáis, Girona?

Fa 20 anys, el cantant del Glaxo Ambusto, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Vam posar Cat Radio Barmín, un projecte barmín amb limba. Significa la nostra ràdio.

Era fàcil llegar a todas las aldeas de los pueblos

Era fàcil llegar a todas las aldeas de los pueblos que se nos ocurría una ràdio. Era la principal ràdio que se reconoció.

Nunca he pensado en ser una jornalista. ¿Soy solo listo para Radio Cat Barmín? Sí.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Ambusto. Inscripcions a catradio.cat.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Passen dos minuts de dos quarts d'onze.

Suzanne takes you down to her place near the river. You can hear the boats go by. You can spend the night beside her. And you know that she's half crazy, but that's why you want to be there. And she feeds you tea and oranges That come all the way from China And just when you mean to tell her That you have no love to give her Then she gets you on her wavelength.

Diu Roger Mas que un cantautor és aquell que se sent cantant entre escriptors i escriptor entre cantants. Una definició que no aplicaria per Leonard Cohen, capaç de plasmar la seva poesia tant en llibres com en discos, avui tot just fa 10 anys des que va marxar, però, com es diu habitualment, la seva música no morirà mai. Ara el suplement, la vida i obra de Leonard Cohen, la veu que va conquerir el cor de milers de fans d'arreu del món i el cos de moltes de les dones que va conèixer. Un homenatge que volem fer en companyia del periodista musical, el Luis Hidalgo. Luis, què tal, bon dia, benvingut. Què tal, bon dia, Roger. Què és el que més et va captivar de la música del Cohen a tu? Home,

d'entrada la cosa no és evident, la seva veu. Una veu que no sembla que estigui feta per dir ximpleries. Després, les seves melodies. Després les seves lletres, o millor dit, tot plegat, i fonamentalment la vinculació entre el que diu i com ho diu. És a dir, no hi ha una dissociació, hi ha sempre un entorn que ajuda a que diguis més o menys com mogut davant de les coses explicades, que representen una mirada bastant.

Bastant valenta la vida. Sobre aquesta veu tan penetrant, a mi el que sempre m'ha impressionat és la seva evolució i com de greu es va tornant, no? Sí. Aquí encara Déu-n'hi-do, força aguda. Clar, que era. En comparació amb el que es va convertir. El tabac. El tabac fa molt I alguna cosa més, eh?

Sí, però bueno, fonamentalment el que agreuixa la veu i el que la va deixar cavernosa al final de la seva època, al final de la seva vida, era que havia estat un fumador compulsiu, havia arribat a fumar molt, Leonard Cohen, i havia viscut també molt. I begut també, segurament. Molt, sí. Venia d'una família de músics? No, la seva mare va ser la que li van col·locar la passió per la música, era una jueva d'origen polonès, va néixer a Lituània i va emigrar al Canadà. El seu pare era d'origen polonès, però va néixer allà al Canadà. El seu pare era sastre, confeccionava vestits de luxe, Per exemple, Pudent era una família molt ben assentada i diuen, la seva biògrafa de capçalera, que és Sylvie Simons, diu que el seu pare va heretar l'estatura, la pulcritud, la decència i l'afició als vestits. Leonard Cohen deia del mateix que havia nascut amb vestit. I deia, va heretar el carisma, la melancolia i la passió per la música. I amb quins adjectius el definiries tu? Hi ha moltíssims. Apassionat, seductor, profund, sensible, poeta, amant dels excessos i depressió durant una bona part de la seva vida.

All the sisters of mercy, they are not departed or gone. They were waiting for me when I thought that I just can't go on And they brought me their comfort and later they brought me this song Oh I hope you run into them you.

La seva font d'inspiració segurament va ser les dones.

Una d'elles, sí, una de les principals. Ell, de fet, deia que sempre s'havia passat la vida intentant escriure el millor sonet per atraure les dones. Aquesta és una sensació que ha tingut. I, bueno, de fet, la seva educació va ser també bastant femenina, perquè el seu pare va morir molt jove i es van criar la seva mare i la seva germana gran. És a dir, que va viure en un entorn femení que li va donar jo, que admirava bastant el món de les dones. Aquesta, quan la va a compondre, aquesta peça, és Sister of Mercy, no? Sí, sí. Aquesta, la història és preciosa. Una vegada ella estava a Edmonton, va tenir lloc una tormenta de neu i va acollir dues motxilleres que passaven pel carrer i les va deixar dormir a la seva habitació. I mentre elles dormien al seu llit, ell va composar aquesta cançó pensant en elles. Llavors, quan elles van despertar l'endemà, ell s'hi va interpretar la cançó. Clar, imagina, la major part de la humanitat s'hagués fos, probablement altra s'hagués dormit. El que va passar després no cal que ens ho expliquin, no? No, no va passar res. De fet, 18 anys després, una d'elles, que es deia Lorraine, va coincidir amb ella en un restaurant, i quan marxava li va fer arribar una nota dient que els havien cantat la cançó, cosa que ja havien dit en el seu moment, però que moltíssimes gràcies per haver-la escrit, perquè llavors elles eren encara més conscients de qui era Leonard Cohen, Però va ser molt discreta, és a dir, no va haver-hi lloc ni tan sols a intercanviar paraules amb ell. Va desaparèixer abans.

It's four in the morning, the end of December I'm writing you now just to see if you're better.

Amb el Luis Hidalgo recordant Leonard Cohen 10 anys després de la seva mort. Aquesta quina és? Aquesta cançó es diu

Famous Blue Raincoat, que és una gabardina blava, diguem-ne, és una prenda que ell va tenir. Aquesta cançó té diverses explicacions o diverses aproximacions, però d'una banda es veu que parla, o es podria interpretar que parla d'un trio amorós, del dolor, de l'empediment, del perdó, però també ell ha dit que és un diàleg entre el jove, Leonard Cohen, representat per l'home de la Gavardina Blava, i el vell Leonard Cohen, que es mirar el jove i parlar sobre ell. Aquesta peça de roba va existir i, de fet, va desaparèixer. La van robar a casa de Marian, la seva amant, parella, més aviat, més que amant, de joventut, i, efectivament, existia. Després, Leonard Cohen va fer servir Gavardines i Barrets Borsellino durant gairebé tota la seva vida. Va ser el seu segell, la seva marca, també. És que era una persona molt elegant. I una persona elegant s'ha de saber posar-se un barret. No sempre senten bé els barrets, i a ell li sentaven bé. Es va casar? No, mai, mai. Va tenir aventures i relacions estables amb diverses dones. Johnny Mitchell va tenir una relació. Amb Johnny Mitchell? Sí, sí, sí. Li va dedicar cançons i Johnny Mitchell a ella. Més aviat, són més clares les cançons que Johnny Mitchell dedica a Leonard Cohen que no passaran al revés. En Rebeca de Mornai, després va estar casada amb Susan Elrod, si no recordo malament el cognom. Per tant, la Susan famosa no és ella? No, la Susan famosa és una coreógrafa que va tenir de parella, i ballarina que va tenir de parella, i que a més a més és una història curiosa la d'aquesta dona, perquè el senyor amb el que esta coreógrafa vivia, quan va saber que ella estava tenint una relació d'amistat que no va ser en cap moment sentimental ni carnal amb Leonard Cohen, es va empapar de la seva obra i li va dir a ella, bueno, com a mínim em deixes per alguna persona que paga la pena. És a dir, que era també un altre cavaller. I després els fills es va tenir amb Susana del Rot, que va tenir dos fills.

Per tant, no sé quins records van emportar totes aquestes dones d'ell, perquè hi ha diverses frases també de les ex parlant d'ell, no?

Sí, o sigui, el que passa amb Leonardo Cano és una cosa molt curiosa. De vegades, particularment de la seva relació amb Susanne, no, perdona, amb Marian, a la illa d'Hydra, es podrien fer lectures, diguem-ne, no massa positives, perquè ell tenia una relació de dominació completa. Ella estava subjugada per ell i feia el que ell volia i de vegades no l'ha tractat tot ho bé que en principi s'ha de tractar una parella però totes, absolutament totes estan fascinades i totes tenen un bon record de Leonard Cohen la seva exdona va arribar a dir que pel matí t'estimava i per la nit t'odiava era un home que pautava les seves relacions en funció de les seves necessitats a Marian li va fer anar a Monreal. I a Nova York, si no recordo malament, li va posar un pis i ell anava de tanta en el pis. I ell continuava tenint la seva vida. I fins i tot, en algunes èpoques, ell va arribar a presentar a mans a la pròpia Marian. És a dir, que era una mica contradictori. Evidentment, alguna cosa devia tenir, perquè cap donar, potser Nico va estar una mica cansada d'ell perquè l'havia intentat seduir i ella no va voler perquè volia gent més jove, homes més joves. Potser Nico és l'única que potser no té un bon record d'ell.

Aquesta Susanne, que no és la Susanne Elrod, és una altra Susanne, i sobre dones i sobre trobades amoroses, també Chelsea Hotel.

I remember you well in the Chelsea Hotel You were talking so brave and so sweet Getting me head on the unmade bed While the limousines wait in the street. Those were the reasons that was New York We were running for the money and the flesh.

Quina és la història d'aquesta cançó, Luis?

És una història bastant divertida. Ell estava hostatjat al Chelsea Hotel, el famós Chelsea Hotel, i un dia arribava, després de passejar per la nit, li agradava molt passejar per la nit per veure la ciutat buida. Nova York, eh? Sí. I l'ascensor va coincidir amb Janis Joplin, que també estaven allà. I llavors Janis Joplin es veu que es va quedar estabornida, perquè el va reconèixer, I va dir, estic buscant a Chris Christopherson, el cantant i actor. I el Leonard Cohen li va dir, bueno, soc jo, Chris Christopherson, i de l'ascensor al llit. I aquesta cançó explica la relació sexual que va tenir en Jenny Joplin aquella nit. Em sembla que només va tenir aquesta nit.

I don't need you And all of the chivin' around.

Era un personatge molt espiritual.

Molt, i religiós, i profund, i mirava les coses a la cara, no s'amagava. De fet, ell a si mateix es definia com un jueu zen. Va estudiar durant molt de temps el zen en un monestir amb el que va estar retirat després uns quants anys i va ser ordinat sacerdot. Després va estudiar hinduisme, però ell se sentia fonamentalment jueu. I de fet, cada divendres per la nit ensenia les espelmes rituals per donar la benvinguda al sabat i als seus fills els va. Educant el judaísme, però sobretot era una persona espiritualment sincrètica, és a dir, agafava de cada religió i de cada creença les coses que a ell li venien bé i que ell podia aprofitar com a persona per ser millor i per vèncer aquesta mena de pressió constant e inseguretat permanent en la que va viure.

I de fet, aquest judaísme, una de les seves cançons més celebrades va ser una cançó dedicada a l'Holocaust que sona així.

Dance me to your beauty with a burning violin Dance me through the panic till I'm gathered safely in. Lift me like an olive branch and be my homeward dove dance me to the end of love.

Ahora quise otra vez decirle que no. Es que es irresistible.

Show me slowly.

El suplement amb el Luis Hidalgo, 10 anys després de la mort de Leonard Cohen, fent sonar les seves grans cançons, aquesta dedicada a l'Holocaust.

Sí, és una cançó que presenta una, diguem-ne, dissociació entre forma i contingut. Fa més plaent el contingut amb una forma entretinguda. És una cançó d'origen que té arrels a la música tradicional grega, i parlar de com els violins en flames, a base de metàfores, parla el camí dels jueus cap a les càmeres de gas, quan paral·lelament orquestes fetes per jueus que també estaven impressionats, tocaven música per dissimular el final que esperava les persones que caminaven cap a l'amor. I aquesta cançó, curiosament, paradoxalment, durant molt de temps s'ha fet servir en bodes, aprenent només el seu aspecte com festiu, oblidant que el que explica és una cosa tremenda i horrorosa.

Amb aquestes contradiccions que a vegades passen moltes cançons, que parlen de coses tràgiques i potser la melodia és alegre o al contrari.

Es diuen carameles marinats, o carameles amb xinxetes per dins. És una forma de fer música que t'ajuda. T'ajuda a veure que la vida no és del tot negra ni del tot blanca, i que segons la teva mirada, la teva actitud, la teva conducta, la teva forma de ser, pots agafar els aspectes més positius o negatius de les teves pròpies experiències i presentar-les de manera que no sigui manifestament llegible.

Va ser un músic, va ser un cantautor, però va ser un poeta, i suposo que aquí també hi devia haver molta, molta influència de la literatura, especialment de l'Orca, que el va marcar moltíssim.

Sí, de fet, ell volia ser de gran, ell volia ser escriptor, i ho va intentar. Poeta, volia ser poeta, va editar llibres de narrativa, dos, abans d'esplatar com a cantant, diguem-ne, i també de poesia. L'Orca el va llegir als 15 anys, i de l'Orca ell va dir. Que li havia agradat com tractava la soledat. Bé, de fet, l'orca i ell, els temes, la temàtica és bastant similar. Amor, passió, soledat, mort, són elements que han estat presents sempre a la vida de Cohen i també a la vida de l'orca. I llavors, ell va dir que gràcies a l'orca, ell va trobar la seva veu com a escriptor i com a poeta. Llavors, això, evidentment, va ser palès. De fet, l'admiració per l'orca arriba al punt, a l'extrem, que la seva filla, té dos fills, Adam, i la filla es diu l'orca.

La filla es diu l'orca, li va posar l'orca. Sí. I, de fet, una de les cançons també més aplaudides del Cohen és el Take These Walls, que és una adaptació del Pequeño Vals vianés. Efectivament.

There's a shoulder where death comes to cry There's a lobby with 900 windows There's a tree where the doves go to die There's a piece that was torn from the morning And it hangs in the gallery of frost. ¡Ay, ay, ay! Take this waltz, take this waltz Take this waltz with the clamp on its jaws.

Aquí la veu ja li havia guanyat greus, eh? Sí. Això és del 88, veig. Sí, sí, sí.

I a més a més va suar tinta, ell va reconèixer, per adaptar la mètrica i el vocabulari de l'orca a l'anglès. Era un artista molt meticulós. Per exemple, a l'Eluja, va ser una cançó que va treure entre 3 i 5 anys en acabar, i va reforçar 80 versos que ell ja havia escrit per aquesta cançó, fins trobar el que li agradaven. És a dir, era una persona molt meticulosa. Que jo crec que també d'aquí li venia una mica la seva inseguretat, o a l'inrevés, mai se sap què és primer, o si l'ou la vellina. El cas és que era un treballador infatigable, i es passava el dia escrivint, això és veritat.

Com a estudiós de l'ORCA, tu creus que a la bola negra li és agradat? Segurament que no. No ho sé, potser sí.

Bé, t'he de dir una cosa. Jo no he vist encara La bola negra, ho sento molt, però encara no m'ha arribat el moment. Però parla de les coses que li interessen a Cohen. És a dir, que potser sí que l'hagués interessat. Parla de passió, parla d'amor, del que hem parlat ara.

I com a gran cantautor i com a gran poeta, també, hi havia aquesta pugna amb el Bob Dylan.

No, de fet, es coneixien, respectaven i s'admiraven. O sigui, Dylan deia que no només s'havia parlat de Cohen com a letrista, sinó que les seves músiques, les seves melodies eren celestials, i Cohen, bastant humil, deia que el gustat de Dylan només era bastant bo. És a dir, que hi havia una mútua admiració que no sé si hagués pogut desenvolupar-se en una gran amistat. No va arribar, però es respectaven. El vas veure en directe, tu? Sí, sí, sí. Se lo vaig veure el darrer concert que va fer a Barcelona, que va ser en la seda de Reagira. El 2012, que va tornar bàsicament perquè s'havia arruïnat. Per fortuna, perquè de fet ell ja havia trobat la pau espiritual, sobretot amb el guru hindú, gràcies al qual, que per estar amb ell va anar a viure a Bombai, ja no va ser depressiu, li va perdre la por a les gires, li va perdre la por. No li agradava tocar en directe? No, no li agradava. Creia que era com prostituir la seva música. Un. Dos. Després tenia por escènic. Després era insegur, llavors patia molt. Les gires eren molt cansades. Algunes gires li van anar bé, però després que la seva mànager l'ha deixat gairebé sense un duro. El va estafar, no, la mànager? El va estafar totalment. Era mànager per ella o no? No, no, no. Però tenia confiança en ella. Fins al punt que es va arruinar per culpa de la manager. Cohen no estava al corrent de la pasta que guanyava. Ell guanyava pasta i ja està. Llavors va confiar en una persona que al final l'hi va trair i l'hi va deixar però net, sense els estalvis de la jubilació, diguem-ne. Llavors va haver de tornar a actuar. I va fer una gira ja molt gran. Sí, i l'hi va encantar. O sigui, va trobar el seu moment. I a més a més, en aquesta gira, en les darreres, va actuar en Javier Mas, que és un senyor que toca el lleu de manera meravellosa, aragonès, que viu aquí a Catalunya, i va tornar a girar i el van tornar a veure. I el vaig veure i vaig tenir la sensació que tinc sempre quan escolto a Leonardo Cohen, que és que aconsegueix que el temps es detingui.

Aquestes són les últimes produccions, no? Que sempre anava ja una mica més acompanyat, per grans cors, veus femenines.

De fet, ell va començar només en guitarra i veu, només composava en guitarra, després va començar a composar sobre teclats, a més a més a trotinats, després va fer un disc luxuriós amb. Ai, amb el del Mur de Só, ara no me'n recordo el títol, el nom d'aquest productor famosíssim de Soul dels anys 60 que a més a més va acabar a la presó per assassinar una dona, Phil Spector, Phil Spector, efectivament, m'acaben de xivar, i després va anar afegint instruments i veus a la seva música, és a dir, va tenir una evolució que va acabar fins i tot fent Spoken Poetry, és a dir, paraula dita, acompanyats d'entornos de jazz, és a dir, que és una persona que ha variat molt la seva música al llarg del temps a l'hora que ha anat agraeixent la seva veu.

Aquesta no la volies posar, eh, Lluís?

No, aquesta ha sortit. És que no volia posar. L'he demanat jo, dic, home, hem de posar-la, Lluia, per favor. Sí, perquè dic que ha trigat molt. És una cançó que és de la que s'han fet més de 300 versions. Imagina't. O sigui, l'ha fet tothom. I, a més a més, com va passar amb Susanne, no la va fer famosa ell. La va fer famosa després el Jeff Buckley i el John Cale. Judy Collins va incloure Susanne al seu segon disc i la va fer famosa abans que el propi Cohen. Acabarem amb aquesta altra.

From bitter searching of the heart we ran.

Las lejanas loyalties desaparecen. Avui protagonisme per Leonard Cohen 10 anys després de la seva mort. Aquesta peça que has escollit per acabar és.

És una cançó de l'últim disc que es diu Villain for Our Time i aquí és gairebé el que comentàvem abans. És un entorn gairebé jazi, ell no cantant sinó dient i els cors deliciosos recolzant la seva veu que, com deien també, és cavernosa, profunda, seriosa, de persona que diu coses de veritat.

El Roger Maza de la catalana segurament és el nostre Leonard Cohen, no? Sí, per mi sí. Si t'hagués de dir qui. Jo crec que és el Roger.

Mira, et diria el Roger Mas, no només per O sigui, per la veu té més a veure amb la música italiana, amb Fabrizio d'André en concret. També té uns creus al Roger bestials. Sí, sí, però la forma de cantar és clavadita, bueno, clavadita, no? Però està molt influenciada, reconeix el mateix per Fabrizio d'André. I després, té aquest punt religiós-espiritual-laic. Aquesta passió, jo de fet jo no havia llegit al al Verdaguer fins que va sentir el seu disc la veritat, ell li va treure les capes de religiositat més manifestes i ho va deixar com veies a l'aica i la veritat reconec la meva estultícia però fins aquell moment no m'havia plantejat llegir aquestes coses a l'escriptor

i el tinc a agrair al Roger. Avui aquest homenatge al Leonard Cohen, 10 anys després de la seva mort, amb una abraçada també molt particular al Roger Mas. Gràcies, Lluís. Que vagi molt bé. El Lluís Hidalgo, que ens ha volgut fer aquest retrat. Ara tornem al suplement.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Pot ser que el teu primer

cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies pel joc professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Però jo. Algú va dir que a la vida no ve amb un manual d'instruccions. Es nota que mai va trucar al 012.

Descobreix el cas sencer a 3cat.cat,

equip 012. Català perquè vull. Catalana perquè vull. I amb molt d'orgull. Vinguem d'on vinguem. Fem un país plegats. Amb una llengua que ens ha germana, el català. El volem parlar, aprendre i compartir. Amb tothom, a tot arreu. Perquè el català crea vincles. Fes-los créixer amb Òmnium Cultural.

Comparteix el català a català.òmnium.cat Els millors preus del Black Friday ja els tens al Corte Inglés.

Anticipa't amb una escombra aspiradora recarregable d'Ison B-15 que costava 799 euros, ara per 559 i amb finançament fins en 12 mesos. Fins al 8 de novembre, anticipa't al Black Friday i al Corte Inglés. Finança-ho a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web i la. Finançament ofert per financiera al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.

Hola, nens! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titó, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Arriba la gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2026 el dissabte 14 de novembre. La gala tindrà lloc a l'Auditori del Tíbol i del Vendrell amb un espectacle de mims i la copla marinada. Més informació a somsardana.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Mataries algú que estimes? La tragicomèdia Rita, de Marta Butxaca, torna als escenaris amb dos grans intèrprets, Meritxell Huertas i Andrés Herrera. La història de dos germans que, quan han de decidir si eutanasien la gossa d'ell, hauran d'enfrontar-se a un dilema més difícil. Què fan amb la mare? Rita, fins al 13 de desembre al Teatre Texas. Més informació a espaitexas.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Som 3K Som 3K.