El suplement, de 10 a 11 h - 08/11/2026

El suplement.

Amb Roger Escapa. Són les 10 del matí. Aquesta hora es notícia el desallotjament de l'edifici de Manresa que la plataforma de factats per la hipoteca del Baixes va ocupar ahir.

Aquest és el moment en què efectius dels Mossos entren en un dels pisos per desallotjar algunes de les famílies. Gemma Bonet.

Sí, l'operació ha començat cap a les 8 del matí, quan la policia ha desplegat diversos cotxes patrulla i furgonetes antiavalots davant d'aquest bloc propietat de la Sareb i que feia més de 10 anys que estava buit. Joan Garcia, portaveu de la plataforma d'Albages,

en declaracions a aquesta emissora. Un dispositiu desmesurat de policia, d'arros, hi ha com unes 15 furgonetes i hi ha 20. De l'edifici, potser eren unes 50 persones, amb les famílies, i els està costant, i ara mateix hi ha la porta d'aquí a fora, que és el que estem intentant d'aturar, però es veu complicat.

La intenció de la plataforma era que l'edifici, el desert que ocupen a Manresa, s'hi allotgessin prop d'una desena de famílies desnonades i aconseguir negociar-los una solució. D'altra banda, la plana internacional Polònia qualifica d'atac terrorista el tiroteig indiscriminat d'ahir en una plaça de Cracòvia. El ministre de l'Interior assegura que l'assaltant tenia motivacions d'extrema dreta. El jove de 25 anys està detingut i hauria matat 9 persones, 6 en el tiroteig i prèviament 3 més a casa seva. Donald Trump proposa l'exlluitador i empresari del negoci de les arts marcials Dana White com a nou portaveu de la Casa Blanca. El president dels Estats Units li ha comunicat en un post de les xarxes i assegura que necessita gent forta per fer front, diu els llunàtics d'esquerres. Els hutis del Yemen han atacat de matinada diversos punts de l'Aràbia Saudita, entre els quals la capital, Riyadh. Segons diversos testimonis que recullen Reuters i France Press, els projectils dels hutis han danyat una torre del centre financer rei Abdullah de Riyadh i també han afectat instal·lacions de la patrullera estatal Aramco. El Papa Lleó XIV tanca avui la seva estada a l'Uruguay. Es desplaçarà fins l'Argentina en el marc del seu viatge apostòlic de 12 dies per Sudamèrica. El pontífex ahir va parlar en una vella de pregàdia a Montevideo sobre l'amenaça de deshumanització que pot significar la intel·ligència artificial. I acabem amb els esports. Aquest vespre a les 9 i en directe a la TDT de Catalunya Ràdio, Barça-Atlètic de Madrid, que juguen el liderat al Metropolitano. Qui guanyi serà líder. I si empaten, el Barça mantindrà el primer lloc amb un punt més que el Madrid, que hi va guanyar 0-3 al València. Ahir també 0-0 entre l'Espanyol i el Depor en l'estrena de l'Era Sarabia. I avui, si Márquez guanya, Qatar i Jorge Martín no puntua el tro de Cervera serà campió del món.

El suplement.

Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Yo me voy a dar de baja del ABC.

Me postaba, digo, pero ¿cómo honro mejor a mi padre? Ahora seguro. Yo le honro mejor si me doy de baja, porque mi padre no podría entender que usted escribiera en el ABC. Ahora sí va en serio. A ver, esa niña, joder, que tiene derecho a hablar. Que todos vosotros sois muy feos, joder. Me tendrán que echar a tiros.

La Semana Tràgica.

D'aquí una estona el suplement cap a dos quarts d'onze. Avui en aquest estudi Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet, Premi Ondas pel que no sorti d'aquí. Els posarem la catifa vermella per donar-los la enhorabona. Avui una conversa amb tres companys de Graella inflats com un peix globus. Aquí volem donar l'enhorabona també per aquest gran premi merescudíssim que han rebut recentment. Abans, però, cada diumenge a les 10 del matí, la setmana tràgica del Ion Sindreu i el Toni Rodon. El Ion Sindreu és editor d'Economia Global, la Reuters Breaking News. Hola, Ion, bon dia. Bon dia. I el Toni Rodon és doctor europeu en Ciències Polítiques i professor de la UPF. Hola, Toni. Bon dia, bona hora, què tal? Molt bé, i vosaltres?

Molt bé, Escapa, m'has agradat molt recitant la vaca cega. Ah, sí?

Bueno, això és d'ahir, eh? El que passa és que com que. Consumeixes el suplement a través de la xarxa. No, no, aquest matí tenia son i m'ha sortit, m'ha sortit a la xarxa. Clar, perquè l'algoritme et despista, però és la vaca seca està ahir. A vosaltres, bueno, és que ahir a la tertúlia del suplement vam repassar alguns dels textos que ens van fer memoritzar a l'escola, entre ells el boig per tu de sau.

La meva filla s'ha hagut de prendre un poema aquesta setmana.

Però no és el boig per tu, en aquest cas, ni. No és el boig per tu, ni la vaca sega. Ni la vaca sega, ni. Què has hagut d'aprendre?

Un poema sobre un cadell. A veure, té 4 anys, tampoc. És el que li toca, no? Sí, sí. Vosaltres què us van

fer memoritzar a l'escola, Toni?

No, moltes coses. Clar, jo soc del 85, per tant encara soc de l'època en què memoritzar no era un tema i per tant havies d'entrar en tant memoritzar. Crec que en alguna assignatura fins i tot ens memoritzàvem un poema o un fragment cada trimestre perquè després l'analitzàvem sintàcticament fent arbres i aquestes coses.

Jo ahir vam recitar. La ginesta de Joan Maragall. Aquesta no l'havies fet tu?

No, de Joan Maragall nosaltres vam fer La vaca cega. Jo també, sí. I després, doncs, clar, escombrava molt cap a Pere Quart, perquè Sabadell. Sí, és cert, sí. I després, doncs, altres clàssics, no? El que passa és que la vaca cega,

escapa. Els versos, sí. És preciosa, però és d'orilla, eh, per una criatura o per un nano. Vull dir, no seria la cosa més agradable del món. Bé,

però és que potser no era un nen, eh? Aquí jo crec que això potser ja érem una mica més adolescents o preadolescents, si més no. No sé exactament quan. I després els versos de Nadal, que això encara es porta. És a dir, almenys el vers sí que el fan memoritzar. Encara. A veure fins quan dura, però de moment sí. Tu fins quina edat vas pujar del de la cadira, Ion?

Ui, de versos? No gaire. Això es va acabar molt ràpid. Jo recordo, no ho sé, quan era molt petit, potser, però no ho sé. Això a la ESO ja no es feia, tot això, no? Jo almenys ja no ho recordo. A la ESO ja no.

Tu la Ginesta encara la recordes? I de fet és curiós perquè l'altre dia hi pensava jo sí que me'n recordo no estic llegint, no l'he buscat no he fet una cerca ràpida a Google però jo tinc la sensació la ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor és la meva enamorada que ve al temps de la calor com continua? bravo. No, no, no. Per fer-li una abraçada i pujar-te al del Serrat, de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Sempre has estat un romàntic, que aquestes coses van bé. No, és el Lion el que l'ha volgut recuperar. Digues, digues.

No, que jo deia que des que vaig tenir fills i no dormo a les nits, el meu cervell ha destruït tota aquesta informació. Ja no hi és.

Doncs, Toni, tu no tens excusa.

No, no, però és que jo, com que això sempre m'ha interessat, a mi m'ha interessat això sempre des d'un punt de vista instrumental, per passar el platet, eh? Per tant, me memoritzava per fer el recital i després anaves passant, a més jo vinc d'una família molt gran, i així el millor moment és quan arribaves als avis, que eren els més generosos.

I et donaven algun bitllet, o sigui, quan et donaven un bitllet era una cosa extraordinària.

Sí, sí. Clar, a l'època, clar, hi havia menys de bitllets. I no, no, i allò durava, eh? I, evidentment, no sé per què ho volia, perquè després ho guardava la guardiola, el porquet, i tampoc m'ho gastava. Però bé, era una acumulació del capital, bàsicament. Clar, és que jo el tema és que,

com a fill únic, net únic i tot únic, mai vaig haver de competir pel capital, saps? Jo el capital era lliure o implícit.

Així ha sortit el més capitalista de tots d'aquest espai. Jo, del record del verset de Nadal, el que em ve al cap és, sobretot, ara començarem a explicar batalletes, que no era el que teníem previst avui, però. La imatge de quan ja tothom anava una mica engatossat, els adults, i nosaltres érem nens, i havíem fet el moment del vers amb tots els cosins, posar-nos sota la taula i cordar els cordons de les sabates dels tiets. I sempre començaves pel tiet més. Vull dir, aquell que potser no. Bé, és que m'estic posant en un terreny que no toca. Que no t'agradava tant. Sí, i et dedicaves a cordar allò, a cordar.

Però escolta, això és esclavisme, no? Per això, perquè es fa. No ho havia sentit mai.

No ho sé. Bé, escolta, m'havíem de parlar de Cristin Lagar i de Donald Trump, que s'ha fumat una patacada, que de mica en mica es va recuperant, perquè l'última decisió del president dels Estats Units, de l'encara president dels Estats Units, és que li ha proposat, veurem si acaba acceptant, sembla que de moment encara no, però bé, veurem si és un globus sonda, doncs ha proposat, en aquest cas, Dana White, aquest controvertit empresari exlluitador, Ser el nou portaveu de la Casa Blanca, que és un càrrec que dura poc, perquè l'última persona crec que l'haurà de durar 5 dies. Cati Zakaria va dimitir 5 dies després d'assumir el càrrec i necessita algun cop d'efecte a Donald Trump. Veurem si el cop d'efecte és que aquest exlluitador acabi acceptant ser el nou portaveu de la Casa Blanca. La pregunta que estic fent aquests dies és dins del pronòstic que fèieu tots que a Trump li tocava un revés electoral. Us esperàveu que pel mes, tant el Congrés com el Senat, de la manera que ho ha fet, aquesta desfeta tan contundent, Toni?

Bé, totes les enquestes, i ara que és molt popular dir que les enquestes ho fan molt malament, trenquem una llança a favor d'elles, perquè és el que apuntaven

a grans trets. Es van equivocar, Toni, es van equivocar. Espera, espera, amb què? Es van equivocar a la baixa. Tu mires la diferència que van treure els demòcrates en positiu i les enquestes no la van ensumar. A nivell absolut es van equivocar força, de fet més que a la mitjana.

Sí, sí, sí. És a dir, la direcció de la victòria era clara, el que no van encertar del tot és la magnitud de la victòria. Aquí, l'interessant per mi són dues coses. La primera és que quan els líders perden, hi ha una tendència força general, que és que en lloc de la gran majoria fer una reflexió, intentar cooptar part de l'agenda del rival, per dir allò d'hem entès el missatge. En general, la majoria d'ells intenten tornar als orígens i fins i tot es radicalitzen una miqueta més. Donald Trump és complicat que es radicalitzi més, però aquí vindríem la línia d'aquesta nova elecció del portaveu. Això primer. Després la segona és que. Una de les qüestions intel·lectuals interessants per mi és veure quin tipus de canvi a llarg termini tindrà això. Perquè les eleccions a mig mandat sempre són una mica estranyes, en el sentit que es voten moltes coses diferents. De fet, fins i tot hi havia dos estats que votaven si prohibia el foie o no. Per tant, hi ha moltes coses diferents. I van decidir prohibir-lo. Van decidir prohibir-lo, efectivament. I, per tant, allò que en termes tècnics es diu un realiniament, és a dir, el fet que hi hagi molts grups que s'hagin passat al Partit Demòcrata, veurem si es consolida. De moment el que veiem és que els republicans, perdó, sobretot els independents, han anat bastant en massa cap al Partit Demòcrata en aquestes eleccions a mig mandat, però els republicans només una miqueta i, per tant, s'han abstingut de forma important, però no molt més que en altres eleccions a mig mandat. Veurem què passa d'aquí dos anys quan hi hagi les presidencials. I on? Bé, a nivell econòmic,

la gran derivada és el tema de la intel·ligència artificial i els centres de dades. De fet, hem vist que el Nasdaq s'ha fotut una patacada espectacular. Recordem el Nasdaq, que és aquella borsa, aquell índex bursàtil on hi ha, sobretot, les tecnològiques. Per què? Doncs bé, perquè un dels múltiples temes, a part del foie, que hi havia en joc en aquestes eleccions, era la. Moratòria, prohibició. En general, una certa contrarrevolució demòcrata pel que fa a la instal·lació d'aquests centres de dades on es processa la intel·ligència artificial. Cal pensar, per exemple, que el creixement més agressiu que hi ha hagut els darrers anys s'ha produït a llocs com Texas, que, per sorpresa de la mà de demòcrates com James Tallarico, s'han tanyit de blau. Llavors aquí hi ha la sensació que li arriba una mica el problema Silicon Valley que necessita instal·lar tots aquests centres de dades per dur a terme el seu desplegament dels grans models de llenguatge. I que aquest coll d'ampolla cada vegada serà més estret. Dit això, jo també he sentit la teoria oposada, que diu que en aquestes grans empreses, parlem de Google, de. Amazon, de totes aquestes grans tecnològiques, ja els va bé una mica que es freni la inversió boja en centres de dades, eh? I que restringeixi una mica l'oferta perquè els inversors ja estaven amb la mosca al nas de que estaven gastant massa escalers i que, en tot cas, els perdedors seran d'altres, eh? Doncs potser una mica Antropic i OpenAI, que és qui desenvolupa els models en si, però també el que se'n diuen els Neoclouds, empreses com Coreweave, que la seva capitalització ha perdut un 47% en el darrer mes, que bàsicament el que es dedica és a construir aquests centres de dades, però que són operacions més secundàries, estan allà per llogar això i no tenen tota l'altra infraestructura. Per tant, aquí la gran pregunta als mercats és sobre això més que sobre la política de Trump en si.

Una dada per complementar això que diu en Jon. En aquestes eleccions a mig mandat, això ho hem explicat alguna vegada en aquest programa, els americans voten moltíssim en moltes coses. Ara ho dèiem, el Juan és un exemple, però també hi havia uns quants bàlots que diuen ells, és a dir, mini referèndums o referèndums sobre centres de dades. De tots aquells referèndums que s'han fet de centres de dades, tots han estat rebutjats, és a dir, que la ciutadania ha dit que no vol implementar-los, excepte una petita ciutat que es diu Harvard, que està a Dakota del Nord.

Més enllà de Donald Trump, John Sindreu, et volia preguntar per una cadira econòmica, la més important d'Europa, que està vacant, a veure si aplicaràs per arribar-hi. Fa uns dies, Cristin Lagarde, la presidenta del Banc Central Europeu, anunciava que el dia 7 de febrer de l'any que ve deixarà el càrrec gairebé 9 mesos abans que acabi el seu mandat. La que va ser ministra d'Economia amb el govern de Nicolás Sarkozy diu que plega. Perquè no vol mantenir la neutralitat que li exigeix el càrrec i ja s'especula amb el seu retorn a la política francesa. A tot això, dos noms que sonen per substituir-la. D'entrada, l'espanyol Pablo Hernández de Cos i el neerlandès Klaas Not. Sobre aquesta notícia, a veure, com l'hem d'interpretar i on?

A veure, el timing és polític, com tu dius. Aquí hi ha unes eleccions franceses l'any vinent, en què les enquestes diuen que Marine Le Pen podria devenir presidenta de França. Evidentment, Lagarde i tots plegats prefereixen que sigui Macron qui negociï el substitut, i no Le Pen. També hi ha un element de les pròpies eleccions espanyoles, perquè recordem eleccions generals 29 de novembre, Pedro Sánchez ha donat suport explícit a Pedro Hernández de Cos. No vol dir que si canvia el govern això canviï, però en tot cas sí que hi ha una necessitat extra de potser deixar-ho fet abans que probablement PP i Vox siguin el nou govern d'Espanya. També cal pensar que això és una negociació en bloc, és a dir, Lagarde deixa aquest càrrec quan s'obren simultàniament altres becants importants, el Banc Central Europeu, i això permet que es negociï tot una mica, s'intercanvien el que se'n diu en anglès horse trading, s'intercanvien cavalls. Hi ha la becant de l'economista en cap, Philip Lane, que el seu mandat també s'acaba aviat, I la responsable de mercats del Banc Central, que és la Isabel Schnabel, ella ja ha anunciat que plega i se'n va al Fons Monetari Internacional, també se li anava a acabar el mandat. Ella tenia aspiracions de substituir Lagarde, però hi ha una limitació de mandats que en principi legalment li impedia. I això deixa totes aquestes vacances de negociar. Últim element també important sobre el timing aquí.

França ara mateix està sota el punt de mira dels mercats de deute. Té una prima de risc a uns nivells que no s'havien vist des de la crisi de l'euro. Encara no estem en una crisi allò bèstia, eh? Però sí que veiem un bloqueig estructural a França, de la política francesa. El primer ministre no està aconseguint que li provin uns pressupostos que al final contenien el dèficit, però molt poc, eh? Només el retallaven el 5% del PIB. Hi ha uns merders al carrer, que també tothom ha vist, no? I amb l'EPN a la vista, doncs, el caos no sembla que estigui a punt de mainar. I aquí el tema és que, clar, tenir una presidenta francesa al Banc Central Europeu, si al Banc Central Europeu que no és fàcil, però al final, si el tema es descontrolés, hauria d'intervenir per salvar França, això, amb una presidenta francesa, l'òptica hauria estat molt dolenta. Per tant, és bo fer un canvi, independentment de qui arribi i de quines decisions prengui, si no és francès serà més fàcil prendre decisions. Si vols escapa, repassem els dos candidats, que has dit? Sí, endavant, i tant. Sí, comencem per Pablo Hernández de Cos, l'espanyol. Perquè és excobertador del Banc d'Espanya. És un senyor molt respectat, és una mica el que tothom et diu, és el tecnòcrata per excel·lència que podria aspirar a aquesta plaça, seria el primer espanyol. I aquí la clau és que els alemanys li podrien

donar suport perquè, no només per aquest perfil molt tecnocràtic, sinó perquè ells ja tenen la cap de la comissió com a rol, que és la Ursula von der Leyen, i per tant s'assumeix que no podrien, no tenen cap opció de tenir també el president del Banc Central Europeu. Llavors, ells el que volen és l'economista en cap, i amb una persona del sud d'Europa fent equilibri com a cap president del Banc Central, doncs seria més fàcil que s'endoguessin aquesta economista en cap. I a més a més sempre hi ha una certa reticència de posar un alemany igualment. Però Decos té un gran inconvenient. És actualment el director general del Banc Internacional de Pagaments, que és el que normalment s'anomena aquest Banc Central de Bancs Centrals. Això és un rol que, a veure, per Espanya és molt menys important que el del president del Banc Central Europeu, evidentment, però la resta dels europeus potser no volen deixar-lo anar, perquè penseu que si es deixa vacant, els americans sembla que el volen, també sempre es parla, des que en el seu dia va plegar l'Agustín Cartens, que era mexicà, que un africà potser ja tocaria també, llavors aquí jo crec que això és l'inconvenient per Décos. D'altra banda, el Not sembla ser el favorit dels francesos. Not és holandès, però sembla que els francesos poden tenir un pacte per quedar-se ells, l'economista en cap, i llavors donar-li amb ell el rol al capdavant del Banc Central Europeu.

Clar, de fet, tot i que sempre es diu, i en el cas del Not és així que són molt inflexibles i que estan en contra de totes aquelles polítiques expansionistes del Mario Draghi. En el seu dia el Not estava molt en contra de tot això, però l'altre dia va escriure en el Peterson Institute of International Economics, que és on està ara, que és aquest think tank, va escriure un article molt conciliador dient que ha canviat d'idea, que ha recapacitat i que ara tot li sembla molt bé, i clarament està intentant, i ja fa temps que Not es va posicionant per tenir aquest rol més centrista, i agradar una mica tothom. Dit això, complicació també a nivell de poltrones. Penseu que en el Consell del Govern del Banc Central Europeu hi ha els sis consellers executius, entre ells el president, però també d'altres, i després els caps de tots els bancs centrals. Llavors, si no esdevingués president, hi hauria tres holandesos. Llavors això, en principi, em sembla que no pot ser que sigui així, i caldria ejectar l'altre holandès, que és aquest senyor que es diu Frank Elderson, que a veure, es pot fer, però en tot cas és una altra petita complicació. I, finalment, tercera possibilitat, pot ser un candidat sorpresa? Pot ser Toni Rodón? És possible.

De fet, això som Lagart. Jo voto més per Ion Sindreu.

Lagart era aquest perfil. Sorpresa política que apareix allà. Ara sí que sembla que a priori és més difícil perquè en el seu dia hi havia més múscula intel·lectual. I ara, com que estan sortint tots aquests, l'Snavel, el Lane, en principi jo crec, però després potser me l'amenjo, que no se li voldrà donar a un desconegut.

Els equilibris en les institucions europees que ha intentat descriure el Lion Sindreu amb aquest adeu de Cristin Lagarde. La setmana, també, que Donald Trump ha perdut l'smidterm, tot i que directament a ell no se l'escollia. Amb el Lion Sindreu i el Toni Rodón n'hem parlat a la setmana tràgica. Gràcies a tots dos, nois. Molta sort aquesta nit amb l'Atlètic de Madrid-Barça. Sé que patireu, com a bons tribuneros que sou. No, home, no. Sí, sí, jo també. En parlarem amb el Jordi Puntí i l'Anna Vallbona a quarts d'una del migdia. Posaran banda sonora a aquest partit. Ara aquí arriba la Juliana Canet, la Marta Montaner i el Roger Carandell. Que no surti del suplement Premi Ondes. Els felicitarem i xerrarem també com s'han fet.

Escapa, escapa. Això m'ho pots respondre? Per què us exciteu? Esteu tant amb el premi que dona una ràdio rival. Doncs perquè fa molta il·lusió.

Jo crec que els Ondas tenen encara el prestigi que no tenen altres premis. Sí, és evident que hi ha cuina i que. Jo no ho he entès mai, això. Doncs bueno, jo crec que hi ha pocs premis més prestigiosos radiofònicament que un Ondas. Encara, malgrat tot. Doncs mira, s'ho han muntat bé. És allò que quan te'l donen ho has de fer gran i quan no te'l donen has de passar més desapercebut. També has de presentar candidatura. Ara ens ho explicaran ells, però el que no sorti havia presentat candidatura per guanyar-lo.

Això sempre, tots els premis. Ben fet, cal celebrar-ho tot, escapa, sempre.

El suplement el té l'Ondas, poca broma. El va guanyar el Xavier Solà en el seu moment. Però escolta,

la ràdio rival, què?

A mi no me l'han donat mai i encara continuo venint aquí amb tota la il·lusió.

Això ho va dir el gran economista Hyman Minsky. Va dir, tothom pot crear diners, eh? Tothom pot crear el seu diner. Aquí la clau és que te l'acceptin. Jo el que no entenc és per què tothom aquesta divisa de l'Ondas, per què l'accepta tothom? No ho entenc. Però bé, fins aquí.

Fem una pausa. Juliana Granet, Marta Montaner i Roger Garandell. Ara tornem. El suplement, amb Roger Escapa.

Durant molt de temps hem prioritzat la producció econòmica per sobre de les cures, la feina domèstica i tot allò que sosté la vida. Però ha arribat l'hora de parlar d'allò que és essencial. Descobreix l'exposició Tros de Dona a la Sala Barcelona del Museu Terra. Art contemporani i patrimoni etnogràfic per reivindicar una corresponsabilitat real. Més detalls a museuterra.cat.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò. Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. TVP recomanat a Península i Balears, finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 de desembre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen.es.

Pau! Digues, Jana. Deixem un lloc, deixem un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que m'enfilés el pot?

Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. El 10 de novembre estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

Benvinguts a l'Arqueolab Famílies, el nou espai del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, on la història es descobreix jugant, experimentant i investigant. T'esperem cada diumenge a dos quarts d'onze al Parc de Montjuïc. Més informació, mag.cat. El passat és ple de pistes. Vine a descobrir-les.

Generalitat de Catalunya. El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Agafem aquesta dressera que arribarem abans. Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries dels centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Ben! Amics, bona tarda a tothom. 50 anys de transmissions de futbol en català.

I a Catalunya Ràdio ho estem commemorant. Un viatge en el temps per descobrir els secrets que van envoltar aquella primera transmissió en català. Una edició especial dels rècords a l'api web de Catalunya Ràdio. La Ràdio Nacional de Catalunya. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Ara el suplement, una ressaca que durarà anys.

Aquesta setmana a Catalunya Ràdio estem d'enhorabona. El que no sorti d'aquí, el programa que encapçalen el Roger Carandell, la Juliana Canet, la Marta Montaner, s'ha cronat amb un premi Ondas a la millor idea radiofònica. Un guardó merescut a un programa, una idea, un equip, que ha posat cap per avall la graella d'aquesta emissora, amb talent i passió, i sense renunciar en cap moment a ser genuïns, a ser ells mateixos. I això, que no fa tant, no fa gaire, el cervell general que no sorti d'aquí prometien això.

Un programa de tele a la ràdio fet per internet. Adolescents i Cats. Mai havia estat tan fàcil aguantar 30 minuts. Amb en Roger Carandell, la Juliana i en Joan. El programa que mai guanyarà un Ondas.

Ara el suplement, els flamants guanyadors del Premi Ondas, Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Bon dia, bona hora a tots tres. Bon dia. Bon dia. Guau, eh? L'enhorabona. Moltes gràcies. Qui dels tres està més inflat com un peix globus? En Carandell. No?

Sí, però crec que tu vas al darrere molt a prop. Sí, sí, sí. Jo crec que sí. I que és bo. Per mi no és dolent anar una mica inflat. Home, jo crec que aquesta setmana és el mínim, no? No passar per la porta.

Jo estic infladíssima. No sé quin és el top, però jo estic contentíssima, estic que no m'ho crec, estic en xoc, estic que només puc parlar d'això, donant pel cul a totes les meves amigues que no han pogut parlar de les seves coses perquè només he volgut parlar jo de la meva pròpia experiència amb això.

Han passat 4 o 5 dies ja des que ho vau saber.

Com ho heu celebrat? Doncs encara no ho hem celebrat, allò de fer la festa que tothom ens demana. Heu fet una festa, heu anat a sopar, us heu emborratxat, doncs no ho hem fet.

Però tu tens difícil, no?, com a abstemi, Carandell, o com a pràcticament abstemi.

Sí, saps que des que vaig venir el suplement com a representant. Has començat a beure. No és que sigui un gran bebedor. Mama sense parar. No, però potser bec una mica més que abans, alguna cervesa més. Però fort, fort no ho hem celebrat.

És que, de fet, el dia de l'anunci vam tenir ganes d'anar a casa nostra. És que hi havia sobre la taula la idea d'anar a fer una cervesa o d'anar a fer algun beure, però vam dir, és que no ho estem digerint, necessitem anar a casa nostra, el moment de reflexió. Tu el moment de cotxe també, que vas dir que volies plorar amb tranquil·litat dins del teu cotxe. Perquè elles estaven

ja plorades al moment que sabem que guanyem els Ondas, jo encara no, com en xoc, i necessitava conduir fins a casa, arribar a casa, estar tranquil, i llavors contestar tots els whatsapps i pair-ho. I vam dormir fatal, crec, els tres, La primera nit post-Ondas. O sigui, fatal.

És que l'Ondas conserva aquesta cosa de. Hi ha molts premis radiofònics, hi ha els RAC, però el prestigi i. Bé, no sé, potser fa més il·lusió que la resta, no? Perquè de premis segur que us n'han donat alguna vegada. Alguns Jocs Florals heu guanyat. Juliana, algun Rodolí divertit que devíem premiar a l'escola.

No, res, que realment no. Així com el que no sortir d'aquí. És que aviam, aquí en realitat, més enllà de la faceta professional, que evidentment també fa molta il·lusió, és ja com la xirereta del pastís en un projecte que té molt més a veure amb l'amistat que amb res. Llavors, per això és especial. I amb el que no sortir, mai no havíem rebut cap reconeixement i, de fet, et diria que pràcticament al contrari, sense fer-nos els víctimes, perquè tenim un espai a la ràdio molt generós, sempre han apostat per nosaltres, tenim un oientat fidel que ens estima. Clar, que l'amor de la gent sempre l'ha vist. I hem rebut moltíssim. Sempre. I que no estem fent un programa molt subversiu. Vull dir que estem parlant de l'Aitana. Del sector avió heu rebut cleques. Exacte. Moltes. Doncs aquest reconeixement dins del propi sector, vulguis que no, és un orgull.

De tots els missatges que heu rebut, i aquesta és una pregunta personal per cadascú de vosaltres tres, el que us ha fet més il·lusió?

A mi la trucada de la meva àvia. La meva àvia que ens ha dit des del primer dia, sense saber qui és la Itana, sense saber qui és Enristo Mejide, però això de dir, Marta, sempre has estat fidel a com ets i això és un premi molt merescut. I més amb l'any tan difícil que has passat. O sigui, jo aquesta trucada me l'enduc per sempre al cor.

Juliana. Jo diria la meva germana petita,

Juliana. Jo diria la meva germana petita, que a més ella està estudiant comunicació audiovisual, llavors, a banda de ser la meva germana, és algú que crec que entén la dimensió, perquè a mi també m'ha passat que molta gent del meu entorn. Jo tinc una amiga que em va preguntar quan li vaig dir tinc un Ondas si m'havia comprat un cotxe, perquè et facis a la idea. Llavors, dintre del meu entorn, de la gent que ho hagi pogut entendre, la meva germana petita, que estudia comunicació, també em va dir una mica això de dir. Bueno, ets una gran referent per mi, que això sempre emociona que t'ho digui una germana. I ets una referent també perquè has demostrat que sense renunciar a qui ets i als teus valors, es pot arribar allà on vulguis. Roger. A mi em va passar que

just després de guanyar-lo em fa baixar en Garriga a l'estudi 1, ja en directe, havia passat un minut, i mentre estic parlant se m'il·lumina el mòbil i m'entren a la vegada les trucades de papa i mama, que estan separats de fa molts anys, i els dos van i em truquen al mateix moment. Uf. I allà sí que la meva veu va patir una miqueta perquè dic que acabo de guanyar. Com necessitaves el viatge en cotxe, tu, eh? Sí, urgentment. A Londres veig papa i mama alhora trucant i no puc estar per vosaltres i després també vam pensar

molt i jo crec que és un missatge que a tots ens va fer molta il·lusió en Santi Faro especialment amb aquest premi a millor idea perquè és que ell va estar en tot aquest procés d'ideació i era inevitable pensar

en ell una abraçada molt forta pel Santi Faro que us estima, ens estima a tots plegats i al final també aquest ondes segur que és seu i se'l sent seu jo us he de dir que va ser la primera persona que vaig felicitar d'aquesta casa abans que vosaltres perquè us vaig felicitar els tres per separat i va ser molt ràpid eh. Però el primer li vaig dir al Santi, li vaig enviar un missatge i li vaig dir aquest també és teu i va dir efectivament. Sí, una mica seu també, perquè va plantar la primera llavor. Escolteu-me, la persona que us va sorprendre més que us felicités, de dir aquest missatge no me l'esperava, o la persona més famosa que us ha felicitat, A veure, deixa'm revisar. Ter Stegen me'l guardo per després.

No, sí que hi ha un home que és una persona que quan hem estat en el pitjor moment del que no surti va escriure de seguida i ens va venir a fer una abraçada i que en el millor moment, almenys en el meu cas, va ser el primer missatge que vaig rebre, que és Alberto. Sí. Que ell sempre ha estat molt pendent del que fem i ens ha acompanyat, fins i tot en els moments

que no era guai ser amic nostre. Ara que deies això d'en Ter Stegen, el dia que l'Ostrella ens entrevista i vam haver de venir a la ràdio, apareix l'Albert Tom, que suposo que havia fet la secció, i ens fa una abraçada, en el moment en què no teníem, és que menys amics que mai. El pitjor dia per ser amics nostres. I ens fa una abraçada que jo recordaré tota la vida.

Per què creus que us ha apadrinat d'aquesta manera l'Albert? També per un tema de territori, d'Osona, Carandella?

Mai, ja han sigut família, tu ja ho saps, això.

Sí, però més enllà que vam ser família en una època i fèiem dinars de Nadal, i que em consta que no agrada que ho hagi explicat. Una abraçada, Albert.

És la cosa personal que més expliques, teva. Segurament, perquè no expliques res més.

Res més, només expliques això. Quan diuen l'Alberto em fan un silenci, com vulguem dir, explica la relació que hi tens. Però més enllà d'això, crec que amb l'Albert compartim moltes coses, més enllà de la comarca d'Osona, que és un tipus d'humor, una manera de parlar, una manera d'entendre el món, i crec que tots tres connectem molt amb l'Albert i que l'Albert és un gran fan de la Marta i de la Juliana com a comunicadores.

Per què creieu que al Roger li costa tant despullar-se, ell que es dedica precisament a fer un programa on

despulla els altres? Perquè és un home nascut al 87. Perquè es vol protegir. Aquí hi ha una també d'experiències no madurades o no digerides que jo crec que ho fa per estratègia de supervivència. És un home embussat com tants altres, com tu, sense anar més lluny, Roger.

Segur, segur, no en tinc cap dubte. Però jo no presento el que no surti d'aquí. Això també és veritat. Ja faig una cosa que potser té una exposició diferent, si més no. Sí. Hem recuperat, del que no sortia aquí, amb la Marta Montaner, amb la Juliana Canet, amb el Roger Carandell, la primera vegada que la Juliana i el Roger es van trobar. Ara descobrirem on.

Coneixeu el Roger Carandell? Sí. Molt bé. Doncs avui el tindrem aquí darrere, en un segon pla, perquè li han posat brackets. No sé si us n'han posat a vosaltres.

Com aquest penses, que aquesta dentadura és natural? A veure, anem a provar amb aquesta paraula. Segona paraula, més nivells de dificultat.

Respira i digue-la. Fa vergonya, eh?, per creure-ho així. Ai, Nino. Fraful. Bé. Bé, bé, bé. Està bé, està bé. Ho has fet molt bé. Em costa molt la R al final.

Quan era això? Això era el 2018. Ernest Codina, sento per aquí al darrere.

Sí, gran amic. Un programa a la xarxa que es deia Adolescents.cat. És finals del 2017, inclús. Pot ser, sí, tens raó. I sentint això, clar, és que també durant tots aquests dies et venen molts noms al cap, no?, de tothom amb qui has estat treballant aquests anys per arribar on som avui dia, i jo he pensat moltíssim amb en Joan Gribé. Jo també. Que vam començar junts tota aquesta aventura boja i després tothom ha fet el seu camí, però estic pensant molt en ell perquè, clar, tothom ha col·laborat a posar una mica la seva llavor.

I diria, diria, diria, que hem trobat també la primera vegada que tots tres amb la Marta vau compartir micro.

A veure, s'incorpora al sofà la Marta Montaner. Marta, bona nit. Bona nit. Com a única periodista de l'estudi, jo crec que ens hauries de posar una mica de llum a la fosco i a les dades que tenim actualment

del coronavirus. Sí, però consti que, vull dir, jo no soc metge, eh? Jo soc periodista, que farem el que es pot. Però has estat molt informada. Aquesta tarda la tia s'ha tancat. El rojo vivo, nenes.

Ferreres. Ha investigat, anem a desmuntar mites, anem a explicar exactament què està passant. Si ens hem d'alarmar, si no, endavant, Marta.

Jo tenia pensat que això ho havies de dir tu, com a presentador del programa. Què estàs pensant, Marta? No, no, no. Què estàs pensant? Estic pensant que ho deixo. Vull dir, que ho deixo immediatament. No puc amb aquesta meroteca. No, doncs la gràcia, no?

Però, a veure, estàs perfectament reconeixible, no?

Sí, jo crec que pel que fa a la veu sí, però crec que aquell dia del coronavirus vam fer un programa terrible que espero que s'hagi esborrat d'internet. I per ser justos tothom estava dient que no ens havíem de preocupar al principi. Això ho vam dir tots.

Fèiem el que podíem. Clar, aquesta naturalitat, el tema d'entendre's, que hi hagi aquesta complicitat, això no s'ha entrenat mai, o hi és o no hi és. Vosaltres, d'alguna manera, què ha passat? Us heu trobat i el pus l'han queixat o?

És que ha estat molt fàcil, perquè és el que tu dius, si això ho vols provocar aquesta química, no la trobes. I crec que ha estat de manera molt natural. Nosaltres vam coincidir en el programa, vam fitxar la Marta per fer producció, va començar també a fer antena. A mi m'agradava molt ja com feia antena a Flash FM i per això la vam trucar i ens vam fer amics mentre treballàvem. Sí.

Sí, però alhora jo crec que com més amics hem estat, millor han sortit els programes. Absolutament. Vull dir que era una cosa que s'anava retroalimentant, com més treballàvem junts, més amics érem i llavors

millor sortien els programes. Exacte. Però és com una parella això, vull dir que ha d'haver-hi aquesta part de sort, si vols tu, de trobar-se en el moment, de coincidir, de parlar el mateix idioma, de tenir el mateix humor, però després hi ha una part de treball que no et pots saltar, d'intentar cuidar jo crec la relació també. Hem anat regant, també, no? Hem fet vacances junts. Tu tens una mica de llavor, però allò ho has d'alimentar.

Us heu enfadat seriosament alguna vegada? Perquè els amics s'enfaden i es desenfaden. Sí, algun cop, sí. Com a amics crec que no, però com a professionals, sí. Heu fet el programa enfadats

entre vosaltres? Sí. És que enfadats potser no és la paraula, però és amb errors de comunicació, que això sempre em flipa, que entre professionals de la comunicació sempre hi ha errors de comunicació. Més que anar cap al sector segur. Més que cap a l'altre sector. Ens guardem coses, ai, és que em sap greu si li faig mal, ai, és que no sé com plantejar-li això, i tu vas callant, tu vas callant, i això al final crea aquesta mala,

Maru. També és molt diferent el rol que tenim la Marta i jo, que estem més d'igual a igual que amb el que tenim amb el Roger com a professionals, perquè és el nostre cap, encara que en algun moment ens puguem despistar i ho oblidem. I ens pensem que manem nosaltres, realment van a aquest senyor.

Em va també quan passa això, per fi algú pren decisions. Qui s'ha enfadat de debòs la Juliana a l'antena?

Dua Lipa, no tens vergonya. Et passes tot el dia a Catalunya, emborratxant-te amb el nostre Vidal Penedès, menjant-te les nostres gambes, les nostres, anant als nostres restaurants, banyant-te a les nostres putes piscines, prenent el sol al nostre mar Mediterrani. Veiem com una de les nostres, Dua Lipa, com una amiga, fins i tot com una germana.

Té nassos que guanyi un Ondas una dona que s'atura el micròfon, que és la norma número 1 de quan fas ràdio. ¿No? Puede que acá. El tècnic amb tu deu anar de cul. Sí, s'ho deuen passar bé.

Aviam, i no només ens hem enfadat amb gent externa de l'equip en directe, que això és el que és fàcil, sinó que hi ha molts programes que es titulen Bronca en el Marc Andreu, la Juliana i la Marta s'escridassen. Home, i que el teu pitjor a mi, que és el senyor Trescat. Més que Rualipa. Sí, és tremendo. Per què? El senyor Trescat. Jo crec que això passa com amb les millors famílies, que sempre t'estimes molt i al mateix temps també et vas guardant cosetes, hi ha coses que et saben més greu justament perquè és de la família, hi ha confiança. A mi amb la Juliana Canet

em passa una cosa, i és que ja fa uns quants anys que ens coneixem, hem fet diverses xerrades, però hi ha aquesta pàtina de misteri que no acabo de desxifrar quina part hi ha de personatge i quina part hi ha de veritat. I quan la veig també fent aquests moments brillants que té amb la Rosalía, amb la Dua Lipa, aleshores és inquietant saber. Què hi ha allà al darrere? Si hi ha impostura o realment és així? Vosaltres l'heu descobert a la Juliana, Marta? És així. És tal qual així tota l'estona.

No té un botó per apagar-la. No, no. Tu la pots estar acompanyant en cotxe a algun lloc i ella pot brotar així com a copilot, cridant-te o enfadant-se, no sé, amb el que sol a la ràdio. Encara que no hi ha així públic?

Sí, sí, ella munta el xou igualment. És que li sap greu de veritat. Les vegades que ha cridat tant i que ha fotut aquestes bronques és que realment la primera que estava dolguda era ella. Fins i tot has plorat alguna vegada.

És així, jo he tingut disgustos molt profuns. És que, Roger, tothom té un personatge. Vull dir que clar que hi ha una part de personatge, però jo el tinc actiu sempre 24 hores, també quan estic sola a casa, perquè tothom s'ha construït una identitat a partir que existeixen els altres.

El que passa és que aquests moments de deliri que tens tan genuïns també són molt aplaudits, no? Ves el que, d'alguna manera, la gent vol de tu, entre altres coses, però generes un moment viral aquí. Vull dir que hi ha un moment en què dius, va, necessito ara portar la Juliana a l'extrem per generar aquest moment com, per exemple, Rosalía.

No pots fer un disc amb 13 llengües i dir que vols entendre tothom per entendre't més bé a tu i fer cantar en castellà l'escolania. Jo no sé si la Rosalía sap el que significa Montserrat, però si ho sap és que llavors té molt mala llet. Clar, això també va portar cua.

Tu per què creus que agrada tant a la gent, Juliana?

Pel mateix motiu que molesto tant. No? Perquè els nostres millors defectes són les nostres millors virtuts. No ho sé, jo crec que és perquè dic la veritat del que jo penso en aquell moment i que ho faig molt afusivament, i tot és extremadament radical sempre per mi. No existeixen els grisos, i tot i que ara els defenso molt, per mi tot és o blanc o negre sempre, i tinc una opinió, encara que la improvisin al moment,

de qualsevol cosa. La Juliana, que dins d'aquest equilibri de tres és el deliri, necessita de tant en tant l'equilibri i les altres dues potes que sostinguin. I aquí entreu vosaltres, amb dos rols també molt definits.

Sí, que no acabem de ser, jo crec, Roger, tu i jo, les veus del seny, potser jo soc una mica aquesta la nena de la classe més aplicada, com una mica Hermione Granger, i tu fas el paper de despistat, que, tot i així, és el director del programa. Vull dir, el que no sap de qui estem parlant, el que no controla els tempos i de cop i volta els sancionistes ja no entren perquè ens hem quedat sense temps, però jo crec que el teu és el personatge més calculat dels tres. I més divertit de tot,

sense cap mena de dubte.

O sigui, és el David de Plats Bruts, saps? Perquè t'hi pots sentir identificat, segurament, amb el Roger. Clar, jo m'identifico amb el Roger. Fem-nos una abraçada aquí, Roger. Tal qual. Digue'm una qualitat i un defecte del Roger, Marta. Ah, el que deia ara la Juliana.

Divertit, però per mi el millor tipus de divertit, que és accidentalment graciós. Ell no ho busca i ell tampoc vol ser el protagonista, però et cola la broma i ho fa en un segon pla, que després t'has de tornar a escoltar el programa del que no sortia d'aquí per fixar-te només en les seves intervencions.

Una virtut i un defecte de la Marta, Juliana?

És que a mi és així d'odiosa tu saps aquesta gent que diu el meu pitjor defecte és que soc massa perfeccionista saps aquesta gent odiosa? doncs la Marta és real de veritat jo crec que la seva millor virtut i el seu pitjor defecte si tu vols és que és massa perfeccionista, és molt exigent amb ella mateixa vol que tot surti perfecte a més és molt més exigent amb ella mateixa que amb els altres que això també és molt bo perquè t'allibera tu i ella pot tirar endavant, endavant, endavant però clar també s'atura saps? no?

El que no surti d'aquí és un programa, el definiu de crònica social, però entre moltes altres coses consisteix a despullar les intimitats de molta gent que forma part del nostre Star System, especialment també de Catalunya. Què passa si en el moment en que vosaltres us heu convertit en personatges coneguts i famosos, els protagonistes de la història sou vosaltres? Què passa si, qui us separeu, com ha passat, heu estat vosaltres? Com heu gestionat això?

Doncs s'explica i ja està, no? Si es vol. És que es fa com pots, jo crec, també, en el moment, perquè tampoc estàs com ensenyat, ni saps com ho has de fer, ni vols donar-te massa protagonisme, en realitat, perquè el programa tampoc va d'això, en principi.

Però que tampoc hem tingut mai cap problema en explicar una mica la nostra vida. Vull dir, des del moment que tu controles el teu propi relat, és una sort tenir un micro, i sabem que a l'audiència li agrada també que expliquem coses personals. A partir d'aquí, quan vénen coses personals no tan bones, Bueno, doncs calculem una mica més el que expliquem i som molt conscients.

Jo crec que també tenim en compte les víctimes col·laterals que hi pot haver de tot plegat, per exemple, si hi ha menors d'edat,

aquí sí que vigilem moltíssim més. I després que cada un de nosaltres té un perfil també molt diferent, que això ho comentem sempre al que no surti, respecte als famosos, és a dir, és diferent un famós que ha sigut molt hermètic que a tu també ja et fa més angúnia, depèn de com, parlar de la seva vida, que no una i tant, que ho sento molt, però si ho has explicat tot, el dia que ho deixes també ho has d'explicar, i amb això som exigents, i aquí també ho som. Jo, que he exposat relacions, després m'he sentit, no amb el deure, però sí que he pensat que era el més natural explicar que ja no existien aquestes relacions a la meva vida, no? La Marta i en Roger tenen un perfil molt més baix, en aquest sentit.

Clar, és un programa on heu de tenir molt clar també els límits, perquè us arriba molta més informació de la que podeu explicar. Aleshores, teniu un codi deontològic intern del que no surti de això ho explico, això no, de tant en tant fico la pota i passo la línia vermella. Quin és aquest codi deontològic que estàs buscant al telèfon mòbil? El vam redactar. Ah, sí? Després de Ter Stegen. Ah, sí? Sí. No és que no és broma que sí, que va ser així. Per prescripció de l'emissora que us va dir?

No, per tranquil·litat nostra. I la idea és, jo crec, que vagi evolucionant, vull dir, que no s'estanca aquí, saps? Sinó que a mesura que anem equivocant-nos, el anem refent.

Un tema que vam tenir molt clar és el dels embarassos, per exemple, que no comunicarem un embaràs per voler posar-nos la medalla d'exclusiva fins que els protagonistes

no ho anunciïn. Punt 6, no anunciarem mai un embaràs si la persona no l'ha fet públic. Els menors. Mira, l'ú. No publicarem converses de xat privades de persones que no siguin de l'equip del programa, que no hàgim tingut nosaltres. Molt bé. Dos, sí que podrem revelar el contingut de converses nostres amb altres persones sempre que no es publiqui una imatge del xat. M'agrada també el número 5, perquè va sortir d'una patinada molt grossa meva. No farem públics medicaments que prenen o compren els famosos, encara que tinguem constància. Perquè al principi del que no sortia jo vaig llegir un missatge de WhatsApp sense filtrar el que va arribar en directe i que ens explicava que una persona estava comprant una farmàcia i jo vaig explicar, no eren medicaments, però un parell de coses. I llavors es va emprenyar molt aquesta persona i vaig pensar, hòstia, té tota la raó, m'han d'anar explicant què compres a una farmàcia o què no compres.

Veig que al llarg d'aquests cinc anys hi ha hagut un aprenentatge a base de l'assaig i l'error, no? A base de pinys, no? I mira, al final. Ha anat prou bé. També heu tingut l'oportunitat aquests últims anys de conèixer gent molt popular, no? La Laura Escanes, la Jèssica Goy-Coché, l'Òrsula Corberó. No cal que em digueu qui, però hi ha algú que us hagi decebut molt? Home, i tant. Una de les que acabes de dir. La coicochea. Però que això de les

decepcions també és molt trampós perquè té molt més a veure amb nosaltres i les expectatives que tenim generades al nostre cervell que no amb l'altra pobra persona, m'entens? Això té tot a veure amb la imatge que ens hem construït nosaltres de com eren.

Però, per exemple, amb la Laura Escanés, que heu acabat sent amigues, us deveu explicar coses en la vostra intimitat que tu després has de gestionar també al programa. És a dir, hi ha un moment que t'has de posar un autofiltre que no deu ser fàcil, no?

Bé, per això la Laura ja fa aquesta estratègia de fer-se amic de la gent que es dedica a la premsa del cor, perquè sap que llavors, depèn de què, ja no ho explicaràs. Ja li diem sempre, eh, que és llesta la tia. I la Itana? Què li passa a la Itana? No, que com. Estem molt millor ara que fa un any i mig, per exemple. Home, jo amb la Itana ara fa poc m'ho estava xatejant. I què? Bé, bé un rotllo. No pots reproduir els whatsapps de l'Aitana? Però sí que li vas demanar una entrada. Li vaig demanar unes entrades per al seu concert i em va dir que cap problema, que s'ho mirava. Vull dir, maquíssima. O sigui, i et seteixes per demanar-li entrades pel seu concert, bàsicament. Així mateix. Descaradíssima. He de dir que em tranquil·litzava perquè tu si puges al motxet amb l'Aitana, jo fa anys que li responc tots els incestoris dient, estàs guapíssima, preciosa, per molts anys, guapíssima, felicitats. I això que l'hem criticat també, hem estat durs amb l'Aitana. I li ha arribat. Com més estimem algú, més el critiquem. S'acaba aquest any el que no surti? Sí. Sembla que sí.

Hi ha hagut una pausa de tres segons. Sí, perquè la persona que ho té més clar i que va prendre la decisió ha callat la boca.

Tu ja saps que és més fàcil que et deixin que no pas ser deixat.

I no pot ser una estratègia negociadora, això, també? De dir, escolta, me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig. No, no marxis, no marxis, no marxis. I després el catxé va pujant. No, no, no és una estratègia ni molt menys.

I que la Juliana mai no ha fet res per diners, pel que fa a la ràdio.

És així. I creieu que el que no surti d'aquí pot continuar sense la Juliana? No. Si hauria de ser una altra història.

Aquí comença ara tot el procés de creació, de veure què farem Roger. Mira el Quim Gutiérrez, no?

Se'n va anar a fer el David del cor de la ciutat, el van matar, el que va ser que després van posar un altre actor que no va acabar de regir.

La Juliana és insubstituïble, eh?

Tu ja ho saps, escapa. Sí, i jo. He estat molt fan sempre de l'Axambusto i quan va marxar en Pemi vaig intentar seguir escoltant l'Axambusto i no vaig poder. Ha tornat el Pemi. Ha tornat en Pemi? Això, per què no?

La gràcia és que som els tres, llavors si falla un dels tres es poden fer altres coses. Perquè es poden fer milers de coses en aquesta vida, com ja ha passat de fet al llarg de la història, diguéssim, de tots els projectes que hem fet junts, que hi ha hagut gent, ha marxat gent, però el projecte es va transformar inevitablement, llavors haurà de ser una altra cosa, no ho sé. Tu t'has cansat de fer ràdio cada dia. Jo, per començar, penso que el que no surti, el bonic és que sigui això, que sigui una etapa molt concreta, que no es gasti. Vull estar en fase d'enamorament per sempre, saps? I després, si hi ha alguna cosa del diari que a mi necessito, vull pensar. Què t'haurien d'oferir per continuar un any més? No ho sé. La teoria de les tres P's que sempre defenses. És que plaer, ja no pot haver-hi més plaer que el que jo sento fent aquest programa. Prestigi, si m'asseguressis que aniria encara millor. No ho sé, és que crec que res, eh? A no ser que m'hagués de fer, clar, multimilionària, que llavors podem pensar. Sí, diners, al final diners, eh? No, però és que haurien de ser tants que ni ho poso sobre la taula. Perquè m'hauria de fer.

És un tema delicat, aquest, Escapa, perquè aquí hi ha gent que encara no ho tenim colla avall.

Bueno, i que estem molt al principi de la temporada. Poden passar moltes coses. No em dones esperances. Jo estic fent el dòlia. No, doncs jo no. Jo crec que al contrari, que hem de remar tots, tota l'emissora.

Que bé, m'ho poseu molt fàcil. Sou tòxics, eh? Per intentar-vos convèncer. Jo estic intentant deixar-ho, i ets el típic nòvio castellà, en plan, no em deixis, amor,

junts podem ser més forts, encara ens queden moltes aventures per viure. Jo crec que sí. Crec que la relació no s'ha esgotat. O sigui, que estem a la cresta de l'onada. Aleshores, vull dir que l'onada encara. I jo vull seguir treballant amb ells, saps? Sí, una pregunta. Entenc que té data de caducitat, veurem si queda o no, però què us agradaria fer després en solitari? Quin projecte personal, laboral, teniu en ment? Si és que té a veure amb la feina. Per exemple, tu, Roger. Jo vull seguir fent ràdio. Tu tens clar que vols continuar fent ràdio diàriament, si pot ser, no? La dosi. Sí, sí, sí.

Jo crec que necessito un micro cada dia. I hi ha gent que em diu, però podries fer tele. Un, no sé si en volen. I dos, és que m'agrada molt més això. M'agrada molt més estar aquí amb un micro. Tirar un acordeó i estar a París, jo sempre dic, i amb la tele te n'has d'anar a París, saps què vull dir? I per mi aquesta màgia de la ràdio és com que la necessito, i tinc la intenció de seguir-ne fent si la casa ho vol. I tu, Marta? Busques algú, Roger? Em vols fitxar?

Tu vols continuar treballant amb el Roger? A mi m'encantaria, és la gran sort d'aquest programa, poder treballar amb amics, és que difícil trobar

més química i entendre's millor amb algú. Bueno, i dic Marta Montaner, i és Marc Andreu, i és Paus Espany.

Jaume Miranda, Víctor Navarro, si algun dia vol venir. Agenda complicada. I tu, Juliana, què vols fer?

Jo vull pensar. Jo et veig molt feliç amb la

Marina Porres, parlant de literatura, a més fent una feina de divulgació brutal per totes les noves generacions.

També, sí, em fa molt feliç i a mi m'agradaria seguir d'alguna manera vinculada al Roger i a la Marta, seguir treballant junts. Jo em sento. Aquesta gent que té un nòvio des de com els 14 anys i que ja s'estimen molt i molt, però que no ha pogut compensar-se a ell mateix respecte al món com a individu sol, doncs jo necessito comparar un moment i pensar. I ara podem tirar-ho de la moto, però em sembla que és un bon moment.

Ara que ho podem mirar amb una mica de perspectiva i des de la victòria d'haver aconseguit un Ondas, de l'episodi de Marc-André Terestegui no us en deveu riure, no, ara? No. O encara no us en podeu riure, no? No. Podem fer-ne broma,

perquè a més nosaltres fem broma de les coses fins i tot quan passen, perquè si no ens queda humor ja em diràs tu què fem. Però no, no ens en riem, perquè jo crec que va ser molt seriós el que vam viure i el que vam aprendre. I més enllà de victimitzar-nos, que també podem posar-nos en aquesta situació, jo crec que nosaltres ens vam equivocar i que vam aprendre moltíssim. I crec que això és important tenir-ho en compte. I com a professionals

crec que és interessant passar per una polèmica com aquesta. Perquè tot i que ho passes molt malament, tot el que en treus i el que aprens i el que ens va unir també a aquesta polèmica, crec que jo no la canviaria. Ara que ja ha passat tot i que ja ha secretitzat. I que tot passa.

Quan estàvem allò en el moment al punt àlgid de la crisi, ens pensàvem que això seria per sempre i va ser qüestió de dos o tres dies que la cosa

ja va anar rebaixant-se. Qui dels tres ho va passar pitjor? La Marta. La Marta.

Jo em pensava que la gent em tiraria pedres pel carrer, però t'ho prometo que jo veia mirades que em pensava que teníem una persecució i que s'acabaria

el programa també. Jo m'ho vaig plantejar. Però si una cosa m'ha pres durant tots aquests anys que no surtin, no només per les aventures professionals, sinó també per les personals, perquè ens ha canviat a tots moltíssim la vida, és que tot passa, Roger. Sí. El bo i el dolent.

Ja sabeu què direu el dia de recollir l'ondes? Ho hem de parlar. Parlarà una d'elles dues,

jo no parlaré pas. Per què no? A tots tres, no? Escoltem. Però hi ha molt poc temps i elles parlen molt millor que jo. Elles tenen la capacitat, que jo no tinc tant, que és de dir per la boca exactament el que els passa pel cap. No és veritat, tu també ho fas. Sí, però vosaltres. Ens ho escriurem, eh, Roger. Això a banda. No, ja ho sé, però jo tinc ganes que ho expliqueu, que ho digueu vosaltres.

Ens ho partirem entre els tres, ho tenim parladíssim amb la Marta, com a jefes ja li direm a en Roger.

Marta Montaner, Juliana Canet, Roger Carandell, moltes, moltes gràcies,

l'enhorabona, celebrar-ho, agaldir-ho, i visca la ràdio.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

Quan ets davant d'un expert, de seguida te n'adones. Per això, quan comptes amb la teva gestoria, saps que estàs en bones mans. Siguis empresa o particular, la nostra experiència és la teva tranquil·litat. Troba la teva gestoria a gestors.cat. Gestors administratius col·legiats. Mirem per tu.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba-la al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. T'esperem al Supercampus!

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies pel joc professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat, fet fàcil. I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day dissabte 14 de novembre. Descobreix els nostres graus en Business, Arquitectura, Enginyeries, Matemàtiques, Intel·ligència Artificial, Filosofia, Arts Digitals i Animació. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle, Universitat Ramon Llull.

Hi ha dos tipus de persones. Les que miren la travessa i les que hi participen. Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de La Travessa. Busca una parella que s'atreveixi a acompanyar-t'hi i envia'ns un correu a.

Cataluña Radio.