El suplement, de 10 a 11 h - 14/11/2026

El suplement. Amb Roger Escapa.

Ara són les 10 i aquesta hora és notícia que l'autopista P7 està tallada a l'altura de Montroig del Camp en direcció a Barcelona per dos accidents amb tres camions implicats. Un camió que transportava en Siams ha volcat al punt kilomètric 273, mentre que a un quilòmetre enllà un camió n'ha embestit un altre i un dels conductors ha mort. Ho ha confirmat el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, en declaracions aquí al suplement, on també ha detallat que la via estarà tallada durant hores.

Un dels camiones ha mort en el xoc que hi ha hagut entre dos camions. Per tant, aquí trigarem, ja comptem, per resoldre el camió volcat, 10 hores pràcticament.

Per tant, un matí complicat a les carreteres. També estem pendents dels retards que hi ha a l'aeroport del Prat arran del tancament de l'espai aéreo dels Estats Units aquesta nit per una incidència en el sistema de comunicacions dels aeroports. Hores d'ara al Prat hi ha un vol cancel·lat d'United Airlines procedent de Chicago i també hi ha alguns retards. Es manté, però, en general, la normalitat a l'aeroport barceloní. Avui també és notícia aquesta xifra. Més de la meitat de les denúncies de pornografia infantil que arriben a la Fiscalia de Barcelona les traslladen les plataformes digitals com Google, Meta o Telegram. El 2025 es van obrir 132 investigacions. Això és un 60% més que l'any anterior. I els esports, victòria impactant i de prestigi del Barça de bàsquet, 74-76, a la pista del líder de l'Eurolliga, el Panathinaikos grec, amb un triple de Justin Robinson, a falta de 4 segons pel final. Amb aquest triomf, l'equip de Sekulic suma 8 victòries consecutives i és col·líder de l'Eurolliga, juntament amb el Panathinaikos, l'Olimpiakos i el València-Bàsquet.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. 10 i 3.

L'Hora Negra. Vaika Navarro.

Maria del Carme Navarro, bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia i bona hora, Rogelio. Com estem? Bé.

Bé, bé, bé. Sí, bé. Tot en ordre. Sí, sí, res. No tinc cap cosa extraordinària que explicar-te. Doncs anem al gra, eh? Sí, vinga, va, anem al gra.

Anem al gra perquè el. Ha tornat a la primera línia de la crònica de successos tota la història d'Isaac Andik i tenim diversos testimonis que han desfilat aquesta setmana amb la investigació per la mort d'Isaac Andik que estan passant aquests dies pel despatx de la fiscal Teresa Ioldi, entre ells la secretària d'Isaac Andik i el primer mosso que va atendre Jonathan Andik.

El despatx és de la jutgessa de Martorell, de la Raquel Nieto, i la Teresa Ioldi és trasllada al despatx de la jutgessa, que és aquell espai absolutament que és indescriptible, és una jo crec que ja ho hem explicat més d'una vegada, és com una comunitat de veïns i allà on normalment tenim botigues, doncs allà hi ha uns jutjats encaixats i, per tant, per allà on entra Cristóbal Martell, la jutgessa, la fiscal i els testimonis, doncs els veïns del segon i el tercer tenen la roba estesa. En fi. Més enllà d'aquesta imatge.

Són aquestes imatges que veiem repetides amb l'Ukele, el 3K Info, el Telenotícies.

Sí, aquestes escales, sí, perquè han de centrar per aquestes escales, i ja les veiem. I és veritat que I què et diuen els veïns? Ah, bueno, els veïns. Els veïns ja. Al principi és veritat que, com no sabíem quina mena de. De desplegament de seguretat, farien Mossos, de si ens traurien d'aquest espai i aleshores no tindríem visió, tots allà ens vam fer col·legues d'algun veí que té balcó, vistes al pati i l'entrada i l'accés a aquest jutjat, Però no, no, o sigui, hi ha com una línia de seguretat per no acostar-nos, que tampoc ho faríem els testimonis quan arriben, però com pots comprendre, és que som molts els periodistes, càmeres, ràdios, estem tots, tots, tots els dies. I jo m'he fet sobretot col·lega perquè hi ha un centre de rehabilitació. D'aquests que fas a l'indiba la recuperació dels indibes i tal que són super mones perquè hi ha molt pocs bars per la zona, hi havia un però va tancat i el que m'he fet molt col·legal d'elles i quan necessito anar al lavabo doncs em deixen, pico per la porta del darrere i em deixen entrar de fet abans d'ells hi vaig dir qualsevol dia alguna d'aquestes esperes no, no, no, dormir no se m'havia passat pel cap però fer-me jo una indiba un calore. No, això de. Com un roi bols? No, home, no. La indiba és aquest calor, aquesta cosa que et fan quan tens una. Has de fer recuperació d'ombro, d'espatlla i tal. És que t'entrenes tant, no? Passes tantes hores al gimnàs. No ho sé. Perquè són gran i aleshores el cos es ressenteix, tu que encara ets jove, però ja et tocarà anar a rehabilitació a fer massatges. No, però mira, ara que ho dius, també, una més diadeta i tal. Aquesta m'he fet col·lega d'aquestes i, bueno, i clar.

Bé, és que hi ha una cosa que és que la teva feina de periodista de successos, el que inclou, sobretot, són moltes hores de guàrdia, moltes hores esperant que desfilin testimonis, no? Vull dir que has de fer temps, has d'aprendre a fer temps.

Bueno, doncs jo, per exemple, jo vaig amb cadira allà. Allà, en aquest pati, és un. Si tu et muntes un dispositiu com si anessis a la platja. Bueno, absolutament. O sigui, és que quan vaig. Normalment vaig acompanyada d'un càmera per fer les entrades a la tele. I si vaig amb un càmera, que es diu Ismael, que en el seu cotxe ja aporta una cadira d'aquestes de platja, I a més a més, a l'estiu, les primeres tandes d'espera, allà, imagina't, sense ombra, portava un parasol de platja,

també, amb el peu. O sigui, passar desapercebuda és impossible.

Bueno, no és una qüestió de passar de ser perseguda. És que la resta s'estiren a terra. Jo, amb 57 anys, no cal que estigui tirada a terra. No, aleshores, ja és ahir, aquests dos dies, doncs com no tinc cadira plegable perquè se m'ha oblidat anar a comprar-la, els meus veïns de Replà, el Guillem i la Sandra, diuen, deixa'm una de les cadires plegables. Jo vaig arribar amb la meva cadira, que per cert, per allà va posar el cul tot mig, mig, mig, tothom, però. Totes les reaccions de successos. Però era la meva cadira i tothom em diu, ai, per què no, és veritat, sempre penso, i clar, com que no feia sol no feia, no calia, i el proper dia m'estic plantejant una tauleta també, cadireta i tauleta. Però no és una qüestió de cridar l'atenció, és una qüestió. No, perquè m'has dit, tu no pots passar de ser perseguda, ets com la meva mare. Què vol dir? Jo no vull cridar l'atenció, no vull que la gent em miri, però si tu has de fer hores i hores en un espai que no té que l'opció és o estàs dreta. Clar, hòstia, 8 hores dreta allà sense caminar, sí, podria anar donant voltes i anar fent passes, però tampoc ho veig. Doncs aleshores és cadira, cadira perquè a més a més en aquest temps, doncs escolta, preparem el Toni Muñoz la crònica per la web, gravem un vídeo, però cadira. Saps el que és deixar, i per què és deixar la meva bossa al terra que està ple de merda? No m'agrada a mi això.

Doncs ben preparada, anant veient com desfilaven tots aquests testimonis. No vas veure desfilar l'amiga i col·laboradora d'aquesta famosa terapeuta, que és la Joana, en vam parlar, no? No l'han cridat a declarar, cosa que alimenta també la possibilitat que hi hagi una peça separada al voltant de Julia Luderwold, perquè.

Sí, ja ho vam explicar o sigui, aquesta tanda de declaracions que la jutgessa dona el vistiplà i que són a petició tant del Cristóbal Martell de la defensa de Jonathan Andy com de la Teresa Yoldi no s'ha citat amb aquesta col·laboradora amb aquesta professora d'anglès que recordem que és fonamental perquè juntament amb la coach la coach, la terapeuta. És la que li ensenya en una primera visita aquest camí de les faixades a les coves del Salitre, que acompanya posteriorment el Jonathan Andik i li ensenya aquest camí i que després, quatre dies abans, el Jonathan torna a anar en solitari i després al maleurat dia d'aquest 14 de desembre. I el fet de no ser citada a declarar, i el fet que la defensa a dia d'avui no tingui, no li hagin traslladat aquestes dues declaracions importants, doncs, escolta'm, blanco i en botella, pues leche, no? Pues lo mateix, blanco i en botella, peça separada secreta, vinculada amb aquestes dues dones, és claríssim. Clar, però amb això la gent ha de saber que no tindrem mai una confirmació oficial, ho sabrem més endavant, però si no, és que no té sentit.

És a dir, que s'està investigant el paper que hauria tingut l'Uderwold i aquesta col·laboradora Joana, a part d'aquest cas que ja tenim al damunt, eh?

No, o sigui, el que. No, no, és una peça secreta separada vinculada al presumpte homicidi d'Isaac Andí. Clar, hi ha una cosa molt important. Cap de les dues estava aquell 14 de desembre en aquell punt on cau Isaac Andí. No estava. Allà només estaven pare i fill. Això és evident. Però recordem que la mateixa jutgessa i la fiscal, en algun dels pocs documents que hem pogut tenir accés i hem llegit, ja parlaven de la possible participació de terceres persones. Aquesta possible participació té moltes variants, és a dir, no necessàriament és estar allà. És una mica, s'haurà de veure fins a quin punt. Quina tipologia delictiva, si existeix, es pot valorar aquesta participació o no de Maria Júlia i de la intèrpretesa. És a dir, una de les frases que t'expliquen les fonts quan parles d'aquesta participació o no era si Maria Júlia. Si Maria Júlia no hagués conegut aquest camí, recordem que ella s'interessa per un camí en presència de Barrans. Per què? Perquè volia posar en pràctica una teràpia de confrontació. Inventada per ella mateixa, Madeineia, on una persona simulava posar el límit en un altre familiar, en una teràpia de confrontació. Buscava aquest espai per un altre pacient. I aleshores ella coneix aquest camí, demana a una col·laboradora seva que li ensenyi a Jonathan Andik, és a dir, si Maria Juliana no hagués fet aquesta gestió mostrant a Jonathan Andik, aquest camí, parlant amb Jonathan d'aquestes teràpies de confrontació que Jonathan les coneix amb tots aquests elements estaríem avui on estem o no i clar, tampoc sé jo això si és. Quina titulació delictiva, entre cometes, si ha de tenir o no. Però bueno, ja s'avaluarà. Però sí que és veritat que investigar-les amb elles ja s'obria la porta. En aquests escrits de la magistrada. I, bueno, en això estan. Del que hem vist aquesta setmana,

Maika, ens podem centrar en les declaracions d'alguns dels Mossos involucrats en el cas per començar dos agents de la Unitat d'Intervenció de Muntanya que bàsicament diuen que no es pot saber si la caiguda mortal d'en Dick Para va ser accidental o va ser provocada.

Mira, ahir Cristóbal Martell, que lidera la defensa amb Sebastián de Juan i Maria Sadó, va sortir especialment satisfet de les declaracions, va sortir content. Es veia el rostre que estava satisfet. Aquests dos Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Intervenció de Muntanya estaven citats en la primera ronda de declaracions, es van ajornar i van declarar ahir. El que van fer va ser ratificar els informes que van fer. Ells són cridats l'endemà, perquè el primer dia no poden fer cap estudi allà a peu de muntanya, perquè tot just això, l'accident, la mort, la caiguda de. D'ahir s'han dit que és cap a les 12 i mitja aproximadament que arriben s'engega tot els serveis d'emergència es rescata el cos amb l'helicòpter estem parlant del desembre allà dalt a la muntanya es feia fos ràpid i per tant va haver-hi unes primeres fotografies d'aquella tarda fetes pels propis Mossos de Martorell la unitat de muntanya va treballar l'endemà sobre el terreny. I és cert que aproximadament en una de cent educacions van fer reconstruccions de com havia pogut ser aquesta caiguda. I el que diuen és, el que van ratificar és, que no es pot validar quina és la naturalesa de la caiguda. Aquí ho hem explicat. Aquí hi ha tres opcions. O es va a suïcidar, o sigui, un llança perquè vol i no aquesta descartada, i després hi ha dos. O tens un accident i caus sol, o hi ha una segona persona que t'empenya i, per tant, és de naturalesa delictiva. Els investigadors mantenen que. Isaac Andik no va caure sol i que va empènyer el seu fill. Fins aquí estem d'acord. Què diuen els Mossos especialistes de muntanya? Doncs que no ho poden, per l'orografia del terreny, per la situació, que no poden validar com va caure, si va ser un accident o va relliscar sol. I són honestos.

S'ha parlat de la famosa petjada aquesta setmana en aquests interrogatoris. Ho dic també perquè, recordem, hi ha una petjada al voltant del punt on hi va haver la caiguda que alguns investigadors apunten que hauria estat. Dibuixada, feta a posteriori de la caiguda per simular que allà s'havia entrebancat de manera accidental. Què s'ha dit al voltant d'aquesta famosa petjada aquesta setmana?

La famosa petxada és un dels set indicis que fa servir la magistrada per demanar la pressió provisional de Jonathan Andy, que un cop és detingut, eludible amb aquesta fiança d'un milió d'euros. I la jutge és el que deia, era el que deien els Mossos, aquests Mossos de muntanya, aquesta petxada. No és una petjada normal, algú, però clar, no concret en qui és, algú va agafar i va fregar el terra davant i darrere provocant aquesta petjada, perquè no és una petjada natural. El que ahir vam dir és, ara no podem confirmar ni qui la va fer ni quan es va fer. Martell va insistir molt en vostès. Poden determinar quan es va fer? No. Poden determinar qui la va fer? No. Això ja ho sabíem. De fet, era un dels arguments de la defensa en aquest escrit, aquest recurs que va presentar Cristóbal Martell i que, per cert, està pendent encara de la resolució de l'Audiència de Barcelona. I per tant els Mossos van dir el mateix, perquè a més Martell una de les coses que va insistir ahir amb els Mossos era, escolti, és que aquest espai i que també va sortir el dia anterior quan declara. El sergent de Mossos d'Esquadra que estava de cap de torre aquell dia a tota la zona i que és el primer que arriba, el primer que entrevista i veu Jonathan Handic i Martell li pregunta vostès van acordonar, van assegurar la zona, van perimetrar per garantir

la custòdia de les proves? Per allà no va tornar a entrar ni a sortir ningú. Per allà va entrar i va sortir molta gent. Per tant, és veritat, ahir el més important és que nosaltres no podem dir ni quan es va fer ni qui la va fer. No es va fer cap. O sigui, no es va fotografiar la sola de la sabata que portava Jonathan aquell dia, ni tampoc la d'Isaac. També hem de recordar que en aquell moment tot aquest era un amor a la muntanya i en aquell moment es treballa com un accident a la muntanya. I a més a més s'activa la policia, s'activa la. Comitiva judicial, com sempre en un accident de muntanya. És després que comencen els Mossos a qüestionar-se qüestionar-se coses a partir de les pròpies declaracions de Jonathan. És a dir, en un primer moment allò era. Pare i fill estan a la muntanya passejant, cau el pare i accident de muntanya. Això era el primer escenari que vas que mosos comencen a dubtar i per això demanen una segona declaració perquè entenen que hi ha coses que no els acabava de quadrar i la voluntat era esbrinar, anar una mica més enllà i a l'anar més enllà hem arribat fins aquí.

Escolta'm, aquesta setmana també ha desfilat en aquestes declaracions el primer policia que va atendre Jonathan després de la caiguda.

Aquest que et dic, aquest sergent, és aquest sergent que estava de cap de tor, era el responsable de Seguretat Ciutadana a tota la zona, i aleshores arriben abans bombers i arriben primers sanitaris perquè, insisteixo, en aquesta trucada que ell fa al 112, trucada posterior, perquè primer el truca a la que havia estat, en aquell moment a la dona d'Isaac Andí, que Estefania Nú, a més aquesta trucada del pare caigut, què faig, no sé què fer, i ella li diu, filmeu, penja i truca al 112, hòstia. Truca al 112 i aquesta primera assistència és de rescat a la muntanya. S'activen bombers, sanitaris, i després els bombers tornen a parlar amb la sala i li diuen que aquest home és mort, per tant ja s'activen Mossos d'Esquadra. Per això, quan arriba aquest vehicle policial, aquest sergent parla amb un bestal, li fan una mini situació i li pregunten on està el fill, diu que està a l'ambulància s'acosta a l'ambulància i a l'interior de l'ambulància estava Jonathan amb Estefania i fan una primera conversa expliquen tranquil tranquil no li diu perquè ell l'explica en aquesta declaració que el veu molt tranquil i. De fet, ell explica, escolta'm, el vaig veure molt tranquil i Cristóbal Martell li va advertir, bueno, tranquil, però vostè sap si quan vostè arriba els sanitaris que l'estan atenent li han donat algun ansiolític o alguna medicació? I diu, doncs no ho sé, però jo només constato

que el vaig veure molt tranquil, en qualsevol cas. Li pregunta, escolta'm, explica'm què ha passat, i el que Jonathan explica és, escolta'm, venia que aquí va haver-hi un altre dels punts, si recordes, si ens anem cap enrere, durant moltes setmanes es va parlar que tots dos tornaven al pàrquing, que ja havien fet l'excursió, I no va ser fins que Mossos agafa i analitza el telèfon d'Isaac Andik i fan el trajecte a través de les seves aplicacions que diuen, hòstia, si tot just havien començat. Per Cristóbal Martell és una malinterpretació que va fer el Mossos d'Esquadra d'aquesta conversa i que ell en l'estat de xoc va dir, veníem-ho. Però volem dir que tots just començàvem, això no és tan important. Que tots dos havien començat aquesta sortida, que havien quedat per xerrar i que els primers minuts anàvem junts plegats xerrant de les seves coses i que el pare es va entretenir amb el mòbil fent algunes fotografies, alguns vídeos i que. Moment en què el Jonathan aprofita per començar a avançar en solitari, i que va per davant uns metres quan escolta un soroll, amb giro, i en aquest moment el que diu, i que és el que consta en la primera tastat d'aquesta instrucció, i és el que explicàvem amb l'avantguàrdia, amb el Toni Muñoz, aquesta setmana, és que gira i diu. Hostia, què? Diu, el veig que cau, es dona un cop amb una

pedra i ja continua caient sense que jo pugui fer res. Introdueix una pedra que després ja va desaparèixer de les seves explicacions. Sí, el cop aquest que es va fer amb una pedra va desaparèixer de les posteriors explicacions. Sí, per Cristóbal Martell sempre parlo pel que poso en boca Cristóbal Martell, allò que l'ha escrit en aquest recurs. Aquesta mai ha vist una. Diferències ni canvis de versió en les explicacions de Jonathan. Sempre diu que al final ho expliques d'una manera o una altra però que sempre és la mateixa versió. Vaig pel davant, giro i el pare cau i no puc fer res i estic molt allunyat d'ell en aquest moment. La magistrada no ho veu així, diu que aquests detalls són importants i són rellevants i que en les seves diferents explicacions el relat varia. Al final és una investigació molt complicada, molt, molt complexa i és una investigació per indicis i ho vam veure ahir, aquests dos Mossos ratifiquen. Que no hi ha cap prova directa, no hi ha cap imatge, no hi ha cap testimoni i l'única persona que està allà manté la seva tesi que ell no va tocar el seu pare quan aquest cau de manera accidental. Per tant, hi ha tot un seguit d'elements que són els que veurem quin pes tenen durant un judici i sobretot ara mateix.

Falten més declaracions abans de. Falten un mullón, si són quasi 33. I espera't, perquè. Això és aquesta setmana a partir de dilluns, que continuen. Fins a desembre, fins a desembre. Pensa que, a més a més, la setmana passada hi havia 10 declaracions que es van suspendre, doncs, primer per la vaga general i després perquè la fiscal. Bueno, aquí va haver-hi una falta de coordinació o algú no va. No va recordar que tenia un judici amb jurat, on ella era la fiscal del jurat i no podia estar fent de fiscal i prenent declaracions testimonis. Falta Creueres, Toni Ruiz, en fi, falta molta gent. I a més, el dilluns declara el. El notari de tots els testaments d'Isaac Andí que serà també una declaració important i també serà molt important escoltar Miquel Roca que és el que va el que estava creant fer els ciments jurídics d'aquesta fundació. Que volia crear i que en principi els fills mantenen el projecte i s'acandi com una mica del llegat per la societat de tota la seva obra benèfica i de més. Però bé, jo crec que aquest mes tindrem notícies de l'Audiència de Barcelona. Aquest recurs és molt important. El que digui l'Audiència del recurs de Cristóbal Martell serà molt i molt important perquè ens donarà pistes de com un altre tres magistrats aliens al dia a dia de la causa

valoren tots aquests indicis. Per tant, aquí tothom està. A l'espera d'aquesta resolució, que insisteixo, aquesta sala és lenta, però en teoria hauria de ser ja imminent, ja ho veurem.

Maika Navarro, moltes gràcies. Tres minuts avui per arribar a dos quarts d'onze. Et convido, si et ve de gust, que et quedis. És que tinc hora per fer-me la manicura. Doncs et perdràs la història de la Carlota Orman. És una jove catalana que l'estiu passat se'n va a Indonèsia a fer submarinisme, però un contratemps va fer que el viatge que s'havia imaginat no tingués res a veure amb la realitat. Avui ens vindrà. Però està aquí. Està aquí amb les seves amigues. Està viva. Està perfecta. Està perfecta per esportar un ensurt fent submarinisme. A sota l'aigua. I com que sé que és un gènere del submarinisme

que a tu t'interessa. Però jo que sí, que no tenc ganes de saber. En fi, que. No, doncs, escolta'm, cap problema. Doncs abans de marxar. No per res, eh? O sigui, que jo sé perfectament que allà sota poden passar coses. És més, mama, no escoltis el que ara explicaran.

No, que es quedi tothom. Tothom conectat al suplement, la mare de Maika Navarro, si vol, té festa. Sí que m'ajudaràs a resoldre l'enigma criminal, que saps que és una de les novetats que aquesta temporada hem incorporat al programa. El Lluís Soler, cada dia a primera hora, recita un enigma criminal. Sí, ho vaig sentir l'altre dia. Avui la protagonista eres tu. I l'enigma criminal deia així. Enigmes criminals.

Maika Navarro està tancada al calabós d'una comissaria. Potser ha comès una imprudència, però no ha fet res que infringís la llei. Què ha passat? Ai. Maika Navarro està tancada

al calabós d'una comissaria. Potser ha comès una imprudència, però no ha fet res que inferencis la llei. Què ha passat? Es preguntava el Lluís Soler. Hem rebut un munt de respostes. A catradio.cat, la més original de totes és la del Lluís Justo, que s'emporta quatre entrades per visitar la Sagrada Família, que ha escrit. Deixeu que ha escrit el Lluís. Té gràcia. El Roger estava a la garjola acusat d'haver participat dels aldarulls posteriors a la vaga general. Un inexplicable error per la seva semblança a un delinqüent fitxat per la policia. Quan la maica s'assabenta, acudeix a comissaria per declarar el seu favor, tot accedint a la cel·la per demostrar la confusió, estaven junts fent una entrepada a Raldaveñó. Un moment, un moment. En Cupsal, malentès, el carceller els deixa sortir, la Maika s'entreté interrogant un altre pres provisional pel seu article de l'avantguàrdia, la porta es tanca automàticament, el Ruia surt i la Maika es queda a dins. Maravillós. Lluís Justo, per tu aquestes entrades per la Serà Família, Raldavinyó la setmana que ve, que aquesta setmana amb la vaga general hi ha hagut un problema de logística i no ha arribat. Però s'han disculpat

i estaven encantats. Donam les altres. Les altres respostes. Mira, te les pots emportar.

La Gloria Goberno, la Gina Raimat, l'Antoni Sendra, les tinc totes aquí. La pots donar a les que ens fa gràcia. Fem una pausa i una història de submarinisme amb final feliç, tot i que un bon ensurt a una il·la d'Indonèsia protagonitzada per quatre catalanes viatgeres amb molt entusiasme i amb final feliç, això sí. Fem una pausa i ara tornem. Gràcies, Maika.

Pare, de què m'has fet l'entrepà avui? De pernil, realment bo. Realment? Sí, sí, esclar. De ral de vinyó. Carns i embotits de raça rústica, ral de vinyó.

Per tu, que no et deixes ni un preu sense mirar. I per tu, que saps on comprar. Gaudeix a Capravo de més de 1.500 productes qualitat Eroski a preus bons sempre. Vols estar al dia amb mi? Capravo.

Arriba en els Renew Days, l'ocasió de passar-te els vehicles d'ocasió. Només fins al 30 de novembre gaudeix d'avantatges exclusius en la compra del teu vehicle. I ara emporta't un any d'assegurança de regals si el finances amb RSI Bank. Renew, vehicles recondicionats disponibles a la xarxa Renulidacia. Condicions a es.renew.auto.

T'esperem als nostres concessionaris de Catalunya.

Una tardor molt super amb el supersortetge Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Només del 12 al 15 de novembre, per compres a la botiga, pots guanyar un dels 2.000 premis de 600 euros per utilitzar en alimentació, drogueria i perfumeria. Sí, sí, 2.000 premis de 600 euros. Consulta en les condicions. Supercori per Cori Supermercat al Corte Inglés. Quan compres bé, ho trobes més bo. Ara que ens crosta tant,

trobar un forat per veure'ns.

Costa o crosta? La pèrdua neuronal és present a la majoria de les malalties neurodegeneratives i neuromusculars que enguany centren la marató de 3CAT. El 13 de desembre, suma't a la marató que parla neuro.

El Citroën C3. Aircross. ¿Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Citroën. Finançant amb estelantis feinants a Citroën Ponés.

En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb l'etat, en John sí i els fa l'alar. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Más de 120 centros con más de 8.000 coches a un precio genial. Son pocos días, no la dejes pasar. Revo, revo, revolu, plus. La mayor bajada de precios de ocasión, plus. Ven.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà.

Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái, la sensació és que és una ciutat que funciona.

Que crece la cultura del dia aquí a la Xina.

Amb Roger Escapa. Passen 4 minuts de dos quarts d'onze.

Tens 22 anys, te'n vas de viatge a Indonèsia amb les teves amigues, t'endinses per primera vegada en el món del submarinisme i la teva vida acaba fent un gir de 180 graus. Unes vacances somiades que es converteixen en un malson i després de tenir un greu accident tornes a néixer, això sí, sense un tros de pulmó. La protagonista d'aquesta història ens acompanya avui a l'estudio de Catalunya Ràdio. Ella és la Carlota Ormat. Hola, Carlota, bon dia. Hola, bon dia. I també la Blanca Marín, l'Alba Bonet i l'Eva Rodríguez, totes quatre. Bon dia, bon hora. Les amigues amb qui van prendre aquest viatge. Quants anys teniu? 22.

22 anys. D'on sou? De Barcelona. I jo de la Río. Quant temps fa que sou amigues? Ara ja fa quatre anys, bueno, i més de quatre anys. Ens vam conèixer a la universitat i ara ja l'hem acabat, la carrera universitària, així que. Què estudieu? Vam estudiar Negocis i Marketing Internacionals. Per tant, totes amigues de la carrera, no? Totes, sí. Des del primer any.

I allò que acaba la carrera, suposo, i decideixes fer un viatge. Celebrar-ho tot. O sigui, va ser viatge de celebració del que s'havia acabat la carrera? Sí, així va ser. I feu una destinació així una mica ostera, fàcil. Indonèsia.

Sí, ens feia il·lusió. Sí, sí, la veritat que ho vam estar esperant un temps, tots estàvem ja acabant la carrera, treballant i demés, i ens feia molta il·lusió organitzar-ho totes juntes. Teníem diversos destins, però sí que és veritat que ens va encaixar una mica a totes. I sí, després hi ha unes en un altre lloc, però era un lloc, un punt en comú on a totes coincidíem i vam decidir fer Indonèsia. Quin era el pla? Quants dies marxàveu? Bueno, aquí depèn una mica del cas, de cada cas, però jo marxava un mes amb algunes dies, de fet, i anàvem a Indonèsia i després a Tailàndia. Elles, en el sucre, es van continuar el viatge i jo, malauradament, no vaig poder, però sí, sí.

O sigui, comenceu per Bali, que és aquesta illa tan turística, i allà tot va bé, a Bali. Sí, vull dir, portàvem una setmana. I després marxeu cap a Lombok.

Sí, això. Vam començar a les illes Gili, que pertanyen a Lombok, però són les petites illes.

Molt paradisíques. Sí. I bastant turístiques, també, els últims anys.

Sí. L'únic que allà teníem, bueno, la germana de l'Alba, però us introduiré, si vols, però, bueno, la Clara, que estaré per sempre agraïda per l'ajuda que, bueno, que em va donar. Vivia allà, llavors era com un lloc molt esperat per nosaltres, perquè ens trobàvem amb la seva germana, i a més l'escola de submarinisme, que està allà a Guelitra o Angán, es coneixíem, teníem uns coneguts d'allà, llavors sí que en aquest sentit estàvem més segures perquè. Per tant, un cop esteu a Lombok,

decidiu fer submarinisme i, pel que m'expliques, aneu a una escola de la qual ja teníeu referències.

Sí, sí, sí, sí, així és. O sigui, no. Hi haurà una activitat planejada amb anterioritat i anem segura. A més, l'Alba i la Blanca, les dues ja havien fet submarinisme abans. Són quasi expertes. Tu no, Carlota. En el meu cas era la primera immersió. Sí que és veritat que en feia cosa, jo sempre he sigut una mica així poruga, però m'encanta el mar. Vaig pensar, vinga, va. Tot anirà bé, no passarà res.

Però et feia impressió com a qualsevol persona. Jo, per exemple, a fer submarinisme tinc la maica Navarro aquí cada dia i set de les 10, que sempre me'n parla perquè li agrada anar d'entre taurons, però jo no m'hi he atrevit mai perquè precisament em fa por, em fa claustrofòbia. I el mar em sembla meravellós i anar a l'aquarium, doncs mira, el meu fill és la classe dels taurons i ja en tinc prou per anar a l'aquarium. Però tu vas decidir que t'atrevies malgrat aquest cert recel.

Sí. Sí, sí. Bueno, és que de fet el meu somni era, és una dambelena, llavors pensava, per alguna cosa es comença, no? Però no, no hi haurà més humor. El bateig exactament en què consisteix? És la primera immersió. Llavors, primer et donen tota una explicació durant, bé, massa una bona estona. I després et submergeixes en una piscina per veure com et sents i, a més, et poses com tot el que t'han explicat en pràctica. I ja, un cop surts de la piscina, vas cap al mar i sempre estàs amb un instructor al costat, sempre. Per tant, el bateig el vas fer en aquesta piscina. Bueno, primer no, primer vam fer com la prova a la piscina, re, potser eren 20 minuts amb totes mirant que no, enteníem quines senyes fer en cas que passés qualsevol cosa, i veure com et senties una mica tu amb aquesta primera immersió, i després ja vas dins el mar, i allà ja baixes uns 10 metres o així, la primera immersió. En el batet tot va anar bé. No, de fet, el bateig, si no m'equivoco, ja és on va passar.

Realment, la piscina és només una prova de provar com respirar. No baixes metres, només és després del mar.

Però en aquesta piscina sí que tot va anar bé, per part teva.

Bueno, si soc sincera, jo em vaig agobiar una mica. Vaig haver de sortir un moment per respirar aire. No m'acabava de. No ho sé, m'acabava com una mica de. D'angoixa. D'angoixa, sí. Però tot i així et vas atrevir al mar. Sí, vaig dir, vinga, va. Ves a saber si era una bísia, jo què sé, bueno.

I què passa quan al mar vas cap avall? Tot anava bé.

Vam començar la immersió, no? Hi ha una tortuga, una altra tortuga, aquí és el corall.

Totes quatre juntes, eh, entenc.

No, jo no. De fet, justament, aquí només hi havia la Carlota, perquè l'Eva no ho va fer, i jo i la Blanca vam fer una immersió diferent, perquè nosaltres ja teníem un títol i anàvem més a baix.

Això mateix. Sí, sí. I ja en el moment de pujar cap a dalt, estàvem uns 8-10 metres sota l'aigua i de cop ja va passar. Vaig notar com si alguna cosa esclatés molt fortament aquí a la part del pit, el pulmó i molt molt mal, molt dolor. Llavors, res, va ser com un moment de pànic, jo crec, del dolor, no sabia què fer. Vaig intentar respirar, no podia, i vaig pujar cap a dalt. Clar, això tampoc va ajudar, però era el que em va sortir al moment. Llavors, un cop a dalt, vaig començar a tossir, seguia sentint molt dolor, em costava respirar. Llavors, vaig pujar al vaixell, estàvem totes, i vam tornar cap a l'escola. I allà, mentrestant. No, amb qui estaves sota l'aigua?

Abans de. Quan vas veure que alguna cosa passava, que no et trobaves bé i que et feia mal el pulmó, i vas enfilar cap a dalt, sota l'aigua qui hi havia?

Érem tres amigues, tres amigues i la instructora. I després hi va un altre grupet de tres i una altra instructora. Per tant, el teu instint el que et va dir és. Pujar, sí, del dolor. Jo crec que no vaig ni poder, no?, com raonar i assimilar el que estava passant. Llavors vaig mirar cap a dalt i vaig dir, bueno, no estic tan lluny, pujo. Perquè era just ja quan començàvem a pujar, igual vam pujar un metre i va ser quan ja va passar tot. Què va passar, que t'has seguit? Llavors, com bé l'escola té un protocol per si passa qualsevol cosa, vaig primer anar a una petita clínica que hi havia a la illa i ja quan vam veure que segurament es tractava d'alguna cosa més, de fet ells no ho sabien perquè mai havia passat una cosa així i menys a aquests metres de distància. I res, llavors ja. Entenc que abans d'arribar

a terra estàs al mig del mar fent aquesta immersió, vull dir que puges a una barca, et tornen a la platja, no? Aquí estaves acompanyada de les teves amigues?

Sí, aquí sí, estàvem totes. Totes vam tornar a la superfície i vam esperar dos minutets que vingués el barco i ja quan érem totes vam tornar cap a la vora del mar.

Què vau fer la resta quan vau veure que ella estava així?

Realment, en aquell moment, la Carlota estava molt agobiada i estava amb la instructora que tenia donant-li aire. I aquell moment era de no agobiar-la, que es calmés, i realment com. Vam pensar al principi que li havia donat un atac d'ansietat, algun moment d'estrès de sota l'aigua, i era com totalment normal. Com no li vam donar molta bola i com deixar-la al seu espai per això.

Els instructors que són els que al final ja saben i quin protocol s'ha de fer, doncs ja la tenien amb oxigen, ja tenien tot, llavors, a veure què ens deien.

I com vas arribar a terra?

Vam anar a una petita clínica, allà em van mirar un o dos metges, no sabíem ben bé si eren metges o no, llavors ja vam fer això, vaig tornar a anar a un vaixell d'emergències i ja a l'hospital de Lombok, de la illa gran de Lombok. I allà em van acompanyar l'Alba, la Blanca i la germana de l'Alba, que és la que hem mencionat abans que viu allà, que és la Clara.

Clar, amb l'afegit que teniu 22 anys, ets a l'altra punta del món, acompanyada de les teves amigues, dels teus pares, suposo que aleshores encara no en sabien res, i no tens idea del que t'està passant, si és greu o no és greu. A, en un altre idioma, parlaven anglès tots aquests assistents que

et van atendre d'entrada? Sí, no, depèn. Sí que hi havia vegades que ens podíem entendre bé, però sobretot al principi costava, costava bastant. Quin és el primer diagnòstic que reps? En aquest primer hospital, molt caòtic, molta gent, vas una mica, m'anaven mirant, m'anaven fent proves, i ja el primer diagnòstic va ser dins un pneumotòrax quan em van fer la radiografia. Allà es veu molt clarament. Llavors estava tot el pulmó oprimit al dret. Què vol dir un pneumotòrax? El pneumotòrax passa quan entra aire a la part pleural, que és entre el pulmó i la part toràcica, el tòrax. Llavors dins d'aquest aire, en el meu cas hi havia una bulla molt gran, llavors quan va petar aquesta bulla. Va entrar aire en aquest espai pleural, llavors es comprimeix el pulmó. I en el meu cas, al ser tan gran aquesta bulla, per això patia tant en el moment de respirar i hi havia tant de dolor. Per això va ser quan vam veure en aquesta radiografia. Que el pulmó estava tan petit quan van dir que s'ha d'operar i en el primer cas va haver-hi el drenatge que intenten que surti tot l'aire possible i ja quan veien que no millorava va ser quan van dir que anaven a operar Aquesta bulla

pulmonar entenc que ja la tenies i el que passa a l'hora de fer una primera experiència fent submarinisme i anar més avall és que el cos no respon i col·lapsa.

Sí, totalment. Sí, sí, va col·lapsar el pulmó per aquesta bulla. Tu no tenies ni idea que tenies problemes respiratoris? No, mai. De fet, jo sempre m'agrada molt l'esport. De fet, abans de tenir aquest viatge, vaig fer una cursa a la muntanya, uns mil i pico metres d'alçada, i tot estava bé. Vull dir, normalment aquestes bulles acostumen a petar amb canvis de pressió. Vull dir que, ja m'han dit, em podria haver passat en un avió, sota el mar, sota l'aigua, qualsevol lloc. De fet, hi ha gent que li passa en el dia a dia. Et van haver d'operar? Sí, sí, sí. A Indonèsia? A Indonèsia, sí. Quan van veure que no millorava, ja em van operar. Que si no sabien al 100% si m'havien de treure una part de pulmó. Això depenia de com veiessin el pulmó un cop fessin la incisió. Et van arribar a dir no sabem si podrem salvar el pulmó? No, això per sort a mi no m'ho van dir. Sí que jo estic superagraïda de com tothom ho va gestionar perquè em van fer sentir molt segura. Sí que és veritat que depèn de quins metges, al final hi ha un xoc molt cultural entre. Per el país, per la llengua, per moltes coses. Però m'ho van posar molt fàcil les meves amigues. Que t'han fet de família, suposo, allà. Totalment.

Qui és que avisa la família d'ahir a la Carlota és en un hospital?

Bueno, els hi vas avisar tu. Els vaig avisar jo, sí. Si vam dir que era potser millor que vingués de part teva, per no espantar-los tant. Sí, sí, sí. I a la que ja van dir que li havien de posar un drenatge i havia d'entrar a quiròfans, sí que ja vam passar nosaltres a parlar amb ells directament. Però vam dir que millor el primer contacte que el fes ella, per no espantar-los de cop.

Sí. De fet, el primer hospital, perquè vaig estar a dos hospitals. Primer aquest primer, que era públic, i ja quan em van haver d'operar vaig anar a un privat, que era com més petit comitè. Doncs al primer hospital ja vaig fer la trucada a la meva mare amb la Blanca, i jo li dic, mama, bueno, a veure, tu et plantejaries si no venir? Va dir, bueno, a veure, però què és? I dic, bueno, a veure, potser m'han de posar un tubet per drenar una mica, però res, tres dies. Saps? I dic, bueno, anem a fer-ho.

Anem a fer-ho suau. Sí. I els pares van agafar

un avió i van venir o no? Sí, sí, sí, sí. Van arribar per l'operació? Per l'operació. Just al despertar-me, no, o sigui, no hi eren durant l'operació, però un cop ja vaig despertar, ja eren allà.

Sí, sí. Quant temps vas estar de recuperació en aquest hospital d'Indonèsia?

Allà vaig estar una setmana a l'UCI, quatre dies en tovada, amb respiració insistida, i tres dies més allà a l'UCI, i després em van passar a planta una setmana més. Tenies assegurança mèdica? Sí. És el gran tema i la gran sort, perquè m'ho ha acabat cobrint tot i.

La importància també de contractar una assegurança mèdica quan fas un viatge d'aquestes. Bé, qualsevol viatge, però especialment a l'altra punta del món si vols fer submarinisme, per exemple. Sí, és això.

O sigui, mai saps, mai, mai, mai saps el que et pot passar. Més val gastar-te una mica més amb l'assegurança que no després. De tornada a Barcelona, suposo que també has anat al metge. Sí. Què t'han dit? Bueno, ara estic amb proves. És un procés molt llarg de recuperació i he d'esperar uns quants mesos més que em puguin fer un altre atac, una espora a l'espirometria i demés, però és temps. O sigui, és una recuperació d'uns sis mesos, en el meu cas. Llavors, ara vaig pel quart, ara arribaré quasi ja al quart mes de recuperació, llavors, bueno, a poc a poc. Has estat de sort, et diuen? Totalment. M'ho han dit més d'un metge. He tingut molta sort. Et podria haver passat el pitjor? Sí. Sí, sí, sí. Però bueno, tot bé. Llavors, bé, bé. Ets positiva? Molt, molt, molt, molt. O sigui, al final és això. Sí, he tingut les millors amigues que podia tenir i també la meva família m'ha donat molt suport en tot moment i crec que és molt, molt important sentir que la teva gent està allà amb tu. Llavors, sí, he tingut molta sort i també la ment fa molt aquí. Tu ser positiva i pensar que te'n sortiràs. I realment, sí, sí, sí. Ha quedat com un ensurt. Què n'has après de l'ensurt? Moltes coses, moltes. Estar molt agraïda de tot, del que tens, perquè veus que et pot canviar la vida en un moment, i mai se sap, la gent que tens al voltant, com t'estimen i com es preocupen per tu, i moltes coses. També conèixer Indonèsia, realment, tota la gent bona que hi ha hagut. Bueno, estic molt agraïda. A partir d'ara suposo que els taurons a l'Aquarium, eh? No, tampoc. Ni a l'aquarium.

Ni a l'aquarium. O sigui, esport en podràs continuar fent? Entenc que submarinisme segur que no,

però. No, però esport sí, podré fer si tot va bé, si en principi no hi ha d'haver cap problema. En uns mesos ja torno a córrer.

Vau patir tant com fa la sensació ara un cop ho està posant i ho està verbalitzant amb paraules la Carlota avui aquí a la ràdio, vosaltres que éreu allà?

Sí, sí, però en tot moment, o sigui, va ser com molt escalonat les notícies, no? O sigui, no del primer moment ja sabíem, vale, té una bulla, l'hauran d'operar, sinó que va venir molt escalonat i també havíem de posar aquesta cara com valenta també per ella. I en el moment potser no ho pensàvem, no? Tant que anava a ser com tot el que després va anar sent. Però òbviament, la sort que teníem entre nosaltres, teníem la Clara i la Carlota també, ens de moment estava molt valenta i demostrava molt que que estava tranquila i que aniria tot bé, però sí, sí, es va patir, es va patir.

Sí, totalment. A més, va passar que érem un grup bastant gran, vull dir, no totes estaven a l'hospital amb la Carlota. Van anar primer la Blanca i l'Alba, després vaig anar jo amb una altra amiga, i clar, al final, des de la distància, també es pateix molt perquè no la veus, no saps com està, el que està patint, i és això. Estar tan lluny de casa, aquestes experiències les pateixes molt més.

També va ser bastant fort com el moment d'estar passant això amb la Carlota. Ens hem de preparar, ens hem d'estar atentes a tot el moment i fer el possible. Realment nosaltres no sabíem què estàvem fent. També vam tenir molta sort de la germana de l'Alba que sabia més com tema burocràtic i què havíem de fer, però realment vam veure que érem nenes molt petites per estar allà i fer tota aquesta gestió que no ens esperàvem en ningú moment que ens podia passar.

Què et diuen els teus pares, Carlota, ara?

La veritat és que no em recolzen. Em diuen que tot anirà bé i que.

Home, de recolzar-te ja m'ho imagino. Però avui l'ensurt O sigui, el porten per dins. No, home,

jo ho he vist com han patit. En un pare més es va haver de. Bueno, va quedar aquí, llavors jo ho veia, sentia el seu patiment. Però no, estem. No, no, no. El proper viatge on serà?

Ah, a Vic. Exacte, a Vic o a Conit. La Carlota Ormat, la Blanca Marín, l'Alba Bonet, l'Eva Rodríguez, aquestes quatre amigues, amb aquest estiu una mica accidentat, amb una història en banda sonora també de White Lotus. Gràcies a totes quatre, molta sort i salut, que la tenim. Fem una pausa i saludem la Maite Curto pendent de l'estat de les carreteres amb un dissabte molt accidentat també amb diversos accidents en diversos punts de Catalunya, especialment a la P7 tensionada a aquesta hora. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Pot ser que el teu primer cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els plug days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. L'icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar. Ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries als centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge valbràs.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Pensa en el Lego que vols regalar aquest Nadal. El tens? Doncs corre a Bacus i aprofita fins al 25% de descompte la setmana Lego. Només fins diumenge, només a Bacus.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Sí, ara ja pots abraçar la Tad, perquè ja és aquí el seu peluix. Prepara la teva habitació, perquè ja pots tenir tota la col·lecció dels Falalà. Els peluixos dels Palalà, els punts habituals i a la botiga Trescat.

És una dona ben informada, culta, observadora, incisiva, tendra, elegant, divertida. I fa més de 40 anys es dedica a la comunicació i ho fa molt bé.

Aquest dissabte he quedat amb la Júlia. Júlia Otero a Colapsa. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma Trescat.

Els 10 anys d'Odisseu per tornar a Ítaca. Els 10 per 10 cants a la Divina Comèdia. Les 10 jornades i els 10 narradors del Decameró. Les 10 pometes del Pomer. 10 temporades de llibres i ràdio per seguir sumant històries, personatges i emocions.

Ciutat Maragda. 10 anys compartint literatura. Dissabtes a la una del migdia a Catalunya Ràdio. Amb David Guzmán. Lectures per a tots els gustos. El suplement. Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins l'hora de dinar. Amb Roger Escapa. El suplement.

4 minuts per arribar a les 11. Tenim la P7 tallada unes quantes hores per dos accidents, un d'ells mortal a l'altura de Montroig del Camp en direcció a Barcelona. En els dos sinistres hi ha camions implicats. Maite Curto, bon dia. Hola, bon dia. Fixem-nos primer en aquesta P7, en quins punts tenim

conflictius a aquesta hora. Exacte, l'AP-7 està tallada, com deies, a l'altura de Montroig del Camp. Això en direcció de Barcelona per dos accidents amb tres camions implicats que s'han produït a primera hora d'aquest matí. En un d'ells, recordem que un camió ha volcat mentre que un quilòmetre enllà un altre camió no ha vestit un altre amb un resultat d'una persona morta. Segons el Servei Català de Trànsit, es preveu que el tall s'allargui unes 10 hores. Això suposaria que fins ben entrada la tarda no restablirà la circulació en aquest punt i, per tant, per aquests talls s'han establert desviaments. Els vehicles són desviats per la sortida 281 a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant per enllaçar allà amb la A7. Tot plegat està provocant en aquests quilòmetres uns dos quilòmetres de retencions intermitents en els dos sentits de la marxa. Hem de parlar també de dos altres accidents avui a la xarxa viària catalana, força complicada. És el cas de la C31 a Castelldefels, on està tallat un carril en direcció Sitges per una topada que provoca un quilòmetre de retencions. I el mateix està passant a l'A2, al Bruc. On un altre accident obliga a tallar un carril en direcció a Lleida, que provoca també un quilòmetre de lentitud. Però aquí no s'acaba, perquè un dia més hem de parlar del servei de rodalies amb incidències operatives que provoquen retards generalitzats i increments del temps de recorregut. A més a més, a la línia R4 s'ha establert un servei de reforç per carretera entre Manresa i Terrassa, Estació del Nord, amb parades intermèdies. S'espera que el servei de Rodalies recuperi la normalitat després de l'acord a què han arribat sindicats i Renfe. Això permetrà recuperar els tors que tenien abans els maquinistes, millorar l'operativa al servei i reduir les nombroses incidències que estan patint els usuaris de Rodalies durant tota aquesta setmana.

Gràcies, Maite. Molt alerta també amb la visió d'agafar el cotxe, perquè és evident que és un dia complicat també pel que fa a la mobilitat, especialment en aquests punts de la P7. Fins ara, Maite, gràcies. Fins ara, gràcies. Dos minuts per les 11 del matí. Farem una pausa i just després de les notícies de les 11 continuarem el suplement. Saludant l'Eric Basora. Ell és pilot i ens ajudarà a entendre la notícia amb què us despertàvem avui. Aquests aeroports dels Estats Units que han vist aturat la seva activitat durant almenys 5 hores de matinada com a conseqüència d'un error de les comunicacions. I també conversarem amb l'actriu Marta Angelat, mitiquíssima, una de les figures clau del teatre d'aquest país que s'ha recuperat després d'una pneumònia que la va deixar d'un dia per l'altre en coma de seguida també la Marta Angelat aquí al suplement en un programa on també ens visita el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez amb les pantalles i el cor i avui acabarem amb el Pep Nogué que vindrà acompanyat de l'Ada Parellada per parlar de cuina d'hivern encara no fa fred del tot però mica en mica aquestes temperatures que aniran baixant i també l'hivern que es va apropant un minut per les 11, ara tornem.

29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral.

Catalunya Radio.