El suplement

El suplement, de 10 a 11 h - 15/11/2026

Durada: 1 h
15/11/2026
Roger Escapa presenta "El suplement", el programa de ràdio que regira els caps de setmana! Ens trobaràs cada dissabte i diumenge, de 6 a 13 h.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

El suplement. Amb Roger Escapa.

00:11

Ara són les 10 i aquesta hora és notícia que els bombers han trobat Saia Estalvi, el nen de 14 anys, que es va perdre ahir a la Serra de l'Albera mentre feia una excursió amb l'agrupació Escolta Cantona de Sal, concretament en el pas de muntanya del coll de Banyuls-Rebós, que creua cap a la Catalunya del Nord. Segons han indicat fons de la família, aquesta missora, el noi, que té un trastorn autista, s'hauria despistat del camí i va caure per un barranc de difícil accés. Amb tot, els bombers han informat que l'han pogut rescatar i es troba bé, però que té una lesió al peu. Els bombers també treballen aquest matí en l'ensorrament d'una casa a Ribarroja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, que s'ha esfondrat sencera i han desplaçat 10 dotacions als efectius del cos. Estan desenronant les restes de la construcció esfondrada i treballen amb la possibilitat que una persona hagi quedat atrapada sota la runa. Tot això en un matí de retards generalitzats a Rodalies, malgrat que avui, recordem, s'havia de recuperar la normalitat a la xarxa després d'una setmana marcada pels retards i les cancelacions. Era el compromís de Renfa després de l'acord amb el sindicat CEMAF, que entre altres mesures ja no obliga els maquinistes a començar el torn des de Sants. A aquesta hora, però, Renfa confirma retards a diverses línies. R1, R2, R3, R4, 7, 13 i 14. L'R1 és la que més problemes acumula perquè al marge del reforç per carretera entre Massanet Massanes i Blanes i entre Blanes i Mataró hi ha també una incidència a la infraestructura per robatori de cable de coure entre el Clot i Badalona. I encara sobre trens. A Madrid, aquesta matinada, un tren de mercaderies ha descarrilat i el maquinista ha resultat ferit lleu. Ha passat aquest accident cap a les 4 de la matinada a l'altura de la localitat de Zarzalejo, a la via que uneix Madrid i Ávila. Segons ha informat Renfa, la circulació de trens ha quedat suspesa entre Robledo de Chabela i Zarzalejo i ara el trajecte es cobreix amb un servei d'autobusos. I els esports. Rafinha, expulsat ahir amb el Brasil, es queda amb la seva selecció tot i no poder disputar el partit de dimarts davant Singapur. Qui torna a Barcelona és Franqui de Jong, amb lleugeres molèsties. Això mentre ahir el Girona va guanyar 1-2 al camp de l'Oviedo i és provisionalment tercer. Avui a dos quarts de set i en directe al Tot Gira, el Deng Sabadell.

02:36

Ràdio amb esperit de cap de setmana.

02:43

Amb Roger Escapa. Pasan 3 minuts de les 10. Yo me voy a dar de baja del ABC.

02:47

Dicta. Me postaba, digo, pero ¿cómo honro mejor a mi padre? Ahora seguro. Yo le honro mejor si me doy de baja. Porque mi padre no podría entender que usted escribiera en el ABC. Ahora sí va en serio.

03:02

A ver, esa niña, joder, que no que tiene derecho a hablar. Que todos vosotros sois muy feos, joder. Chao, pescado.

03:10

Me tendrán que echar a tiros.

03:17

La setmana trágica.

03:38

A Londres, despertant el diumenge, Toni Redon, doctor, veu en Ciències Polítiques, professor de la UPF. Toni, què tal? Bon dia, com anem? Bon dia, bona hora, què tal? Ion Sindreu, editor d'Economia Global a Reuters, Breaking Views. Hola, Ion, com estem? Com aneu? Doncs mira, avui amb aquest entusiasme que tant et caracteritza, Ion.

03:56

Molt bé. Sí, ja saps, jo sempre aquí a punt de saltar.

04:02

Per petició popular de l'audiència i també dels protagonistes de la setmana tràgica, el Ion Sindreu i el Toni Rodón, avui ens recreem en una d'aquestes històries que és, sens dubte, la història de la setmana. Jensen Huang, conseller delegat i fundador d'Envidia, l'empresa fabricant de xips clau en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. El conseller delegat d'Envidia ha dimitit després que se li hagin conegut fins a tres infidelitats, aquestes són les conegudes, una d'elles amb una suposada espia xinesa, Juan, ara ja conegut com a Don Juan, aquesta broma no és més meva, és la que circula per la xarxa, tampoc s'ha de ser molt espavilat, també haurà de compareixer al Congrés dels Estats Units per determinar si s'ha posat en qüestió la seguretat del país. Mentrestant, l'empresa, que continua acumulant pèrdues a la borsa, la particularitat és que la primera infidelitat coneguda, Alice Juan, comparteix cognom, però no tenen res a veure familiarment, més enllà d'aquesta relació amorosa o sexoafectiva, La primera infidelitat que se li va conèixer fa un parell de setmanes és directiva de l'empresa de dades Megaspit, amb seu a Singapur, un dels principals clients d'Envidia. El que ha fet saltar totes les armes és que els serveis d'intel·ligència nord-americans consideren que treballa per l'espionatge de la Xina. I aquí hi ha les. Bé, problema servit amb safata. Qui vol començar a fer els honors?

05:23

Home, John, per favor. No, no, segur que hi ha conseqüències.

05:27

De fet, el que m'interessa, John, com una. Posem el cas, molt hipotètic, en aquesta secció, que algú tingués accions d'envidia. És molt hipotètic, això. Algú? D'acord. Vaja, Toni, tu vas caure, eh? Parlo amb coses hipotètiques. Home, vas guanyar molts diners? I bé, depèn de quan comencessis a invertir-los. Però bé, com que és hipotètic, no patiu. Llavors, aquestes coses, és a dir, per exemple, les xarxes socials ara diuen, calla, vés i inverteix ara, perquè és allò de buy in the dip, que diuen en anglès, no? Allò, compra quan està a sota de tot. Això, què? Què hem de fer, Jon?

06:05

Depèn de les infidelitats que tingui, perquè si després de la tercera ve la quarta, la cinquena i la sisena, això continuarà baixant. Però què més dona? L'home ja ha estat ejectat. Sí, el que passa és que després de la primera infidelitat vam conèixer la segona, va caure encara més. La tercera va caure encara més. Ara que ha dimitit, suposo que el cop ja ha separat.

06:22

El meu anàlisi preferit és el d'algú que va dibuixar una línia temporal de la quantitat de fers i va arribar a la conclusió que podria ser exponencial. És a dir, que ens podrem trobar amb 10.000 fers d'aquí 10 dies. Seria divertit, però segurament les mates no funcionen així. No, i a més a més, John, perdona,

06:40

aquí hi ha un edit en anglès que m'agrada molt, que és que el cementiri sempre està ple de gent que es creu indispensable. Llavors, ara, intel·lectualment, també és interessant. Això s'ha dit molt, sí. Era indispensable o la companyia sobreviurà?

06:55

Home, sobreviurà, sí, però aquesta és la pregunta teva, de si el preu de l'acció d'envidia és més correcte ara del que era abans. Aquesta és la gran pregunta. Cal dir que, com sabeu molt bé, la borsa funciona molt pel que se'n diu en anglès sentiment, que vol dir, bàsicament, que tendeix a corregir molt cap amunt i cap avall, perquè a la gent li agafen aquestes dèries de. Ara això va cap amunt o ara aquest senyor se l'ha encarregat i per tant he de vendre. Per tant, una de les hipòtesis és que això és una sobrecorrecció. Cal pensar que si tu mires, com es fa sovint en els mercats financers, el preu de l'acció d'envidia i el divideixes per. Els beneficis que està generant. Pensem que és una empresa que està fent créixer els beneficis a un nivell del 70%, que és la previsió fins al 2028, i que li estan entrant, o es preveu que li entraran uns. 260.000 milions de dòlars de cash a l'any. Per tant, parlem de l'empresa més gran del món, 4 bilions de dòlars de capitalització bursàtil. Si tu tens tot això en compte i mires el preu de l'acció, no és gaire elevat. De fet, sembla més aviat barat. Per tant, un dels arguments és aquest. És a dir, tu has d'aprofitar aquesta sobrecorrecció del mercat que ha embogit amb els afers del senyor per comprar les accions. Per altra banda, també pots argumentar el contrari. Per què? Doncs perquè hi ha certs arguments que et poden arribar a dur a la conclusió que potser Envidia sense el senyor Juan no hauria de valdre tant com amb el senyor Juan. A part d'això, podria ser, o es pot argumentar que és pel seu tipus de lideratge, cal pensar que Envidia és una empresa, en aquest sentit, bastant estranya. Parlem d'una empresa de 40.000 treballadors, però. Que és un senyor que, en lloc de tenir, com es fa normalment, potser uns 5, 6, 7, 10 directius a sota seu, i aquests directius llavors transmeten les ordres a d'altres directius, etcètera, no, parlem que aquest senyor tenia. Més de 60 persones, 60 caps, directament informant-lo cada dia de les seves decisions tècniques, comercials, estratègiques. De fet, diu que responia milers d'emails al dia. I, per tant, era un senyor que no tenia o no té una línia

09:30

de successió gaire clara. És a dir, que no sabia delegar i tenia temps per realment tres amants. Això és el que és sorprenent. A mi també. És a dir, la gestió del temps és admirable, si més no, perquè aquests CEOs. És el que és sorprenent. Vull dir que, si una cosa són. Acostumen a ser workaholics, que treballen molt, i a sobre també tenen temps pel gaudir. A veure, aquí la cosa no és una fer de faldilles o amb qui s'anava al llit. Aquí la història és si una d'aquestes amants realment treballava per la intel·ligència o per l'espionatge xinesa i ells dos, o almenys el senyor. Huang era coneixedor que la seva amant treballava per la Xina, perquè aquí és on hi ha el problema, i més precisament si fins i tot Donald Trump, com que sabem que es relaciona amb totes les persones poderoses i havia defensat molt també Jensen Huang, tenien aquesta relació d'amistat amb Donald Trump, i de quina manera això implica el president dels Estats Units, Toni?

10:28

S'estan, en el govern americà, Washington, s'estan una mica matant tots entre ells, perquè l'altre dia va sortir el secretari del Tresor, l'Scott Besant, dient que el Departament de Comerç, que és el que porta aquest altre aliat d'en Trump, que és en Howard Latnick, dient que ells ja volien, des de fa mesos, posar aquesta senyora en una llista, però que en Latnick no ho va fer. Per tant, això és una declaració pública extremadament sorprenent. S'estan una mica clavant els ganivets per l'esquena. Ara, jo crec que encara no està del tot clar que aquesta senyora sigui realment una espia. Dit això, el que sí és interessant és que, més enllà de que sigui una espia, el que sí que les informacions que han sortit vénen a indicar és que ella, com a executiva d'aquesta empresa megaespita a Singapur, sí que era un canal perquè la Xina pogués comprar aquests processadors d'envidia. Es diuen que, parlem de moviments, més o menys d'uns 100.500 milions de dòlars. Per tant, important, no? És a dir, una mica un conducta perquè empreses, pensem, com Alibaba, Tencent, laboratoris xinesos d'intel·ligència artificial.

11:35

Acabessin comprant aquests chips que en principi no poden comprar directament, perquè Washington no deixa que Nvidia els vengui directament. I això és el que és força important, no només perquè representava uns ingressos directes per Nvidia, sinó perquè a més a més també apunta a un dels altres, diguem, factors que fan que on pugui argumentar que envidia sota Juan pot ser molt diferent del que vingui després de Juan. I la raó d'això és que envidia ha actuat sota ell com el que s'ha anomenat als mercats el banc central de la intel·ligència artificial. Que vol dir que no és només que Nvidia es dediqués a vendre chips a tothom que en vulgui, que en vol molta gent, de fet no donen l'abast de quants chips volen, sinó que s'ha dedicat a finançar i a comprar accions i a invertir en els seus clients, en molts d'ells, el que se'n diuen els neoclouds o empreses petites que estan construint centres de dades. Dit d'una altra manera, aquest senyor no és només que estigui venent aquest or digital, que és els xips de la intel·ligència artificial, és que també estava finançant la febre de l'or. Per tant, és una mica una estratègia empresarial que, tot i que té avantatges evidents, que és que hi ha una demanda brutal d'això i Envidia estava al centre de tot, També hi ha hagut, dins de la mateixa empresa, i això està transcendint, per exemple, entre ells, la persona que de manera

13:05

temporal està substituint-lo ara mateix, que és la Colette Cres, gent que ha adoptat aquesta estratègia i que diu, home, potser no hauríem d'estar promocionant aquesta potencial fragilitat financera. I aquí les connexions polítiques, evidentment, ajuden, Les connexions amb empreses com Blackstone, per exemple, empreses que ajuden a que el mercat de la IA adquireixi finançament no en els mercats públics, se sentiu ser en els mercats privats, en què tu pots fer servir els xips una mica com a garantia per endeutar-te més. Tot això el senyor Juan ho havia engreixat. La pregunta és si el substitueix algú altre, això s'acabarà, i si això serà bo o dolent per les accions d'Nvidia. Un ex col·lega meu del Wall Street Journal, Lisa Fitch, argumentava aquesta setmana. Que creu que serà bo per envidia, per tant, que el rodón hauria de comprar més accions. És a dir, deixar de fer aquestes animalades, finançant empreses com CoreWeave, que no se sap si seran sostenibles, hauria de ser bo per envidia, és un argument que fa ell, però també pots perfectament dir el contrari, dir compte, perquè si això realment és una bombolla i hem tret del mig la persona que estava fent que la bombolla no rebentés, anem amb compte amb què pot passar. Per tant, no està clar.

14:26

Amb això, veus, sempre acaba dient no està clar. Quan li preguntes per coses de borsa, a Lion sempre et fa una disgregació de 8 minuts, Toni, però al final sempre acaba dient.

14:37

Però no et mullis. Si estigués clar, llavors no estaria aquí la ràdio dient-te això, estaria allà fotent-me d'or, no? Per tant, és una evidència. Si Wall Street Wolverine t'està dient que està clar, cop-te amb Wall Street Wolverine.

14:50

T'has quedat més tranquil o estàs més preocupat, Toni?

14:54

No sé de què parles, perquè he parlat en termes hipotètics i no he fet referència a molts números vermells que s'han vist últimament. En tot cas, aquí hi ha una cosa que a mi m'ha semblat fascinant, que és el que dèiem abans, que és aquest model d'estructura de governança d'envidia i el fet que tot depengui, o bàsicament tot, d'una sola persona sense directius intermedis. I m'ha recordat una mica en alguns models autocràtics que bàsicament et diuen que un dels problemes de pensar amb l'hereu és que si només has de ser ràpidament un successor, crees un rival. I per això els líders tenen tendència molt sovint a no fer-ho, perquè estàs creant com una mica la destrucció teva cap al futur. I de fet això passa en totes les organitzacions, escapa. Jo, per exemple, no sé tu com t'organitzes internament, si ets un jefe més centralista o més competitiu, però, per exemple, tenim un model com Kennedy, que el que feia era el que se'n diu el model de radi de la roda, és a dir, que tothom debatís, debatés, perdó, i d'allà que ens sortissin idees, o després aquests altres models que el líder el que fa és fer competir els que estan per sota. Això ho feia, per exemple, Roosevelt, que els que tenia per sota, és a dir, els ministres, secretaris generals, etc., els donava el mateix encàrrec i premiava aquell que considerava que ho feia millor. Clar, aquests models no sabem ben bé quin funciona més bé que un altre, però sí que és cert que normalment aquestes grans empreses no tenen, que jo sàpiga, i si no que jo em corregeixi, aquests models tan centralistes que al meu entendre són inestables. Per tant, entenc que amb la caiguda d'aquest bon home, que per cert es venia a si mateix com l'home ideal, de la cultura americana, família tradicional, fidel, etcètera, doncs jo crec que aquest model pot arribar a canviar i per tant qui sap que la cosa vagi bé, no?

16:55

Home, es venia així, però en una convenció li va signar els pits a una senyora, eh? Ah, sí? Això també a vegades, clar. Sí, home, això fa un temps. Sí, sí. Va ser dirigit per la demanda més que l'oferta. La senyora va anar allà i va planificar el tema. Hi ha certes indicacions. Hi ha gent que parla, no sé si estareu d'acord, de la jaqueta de queer com el canari a la mina. Allò que dius, persona amb jaqueta de queer a certa edat. Potser l'inversor hauria de fer un pensament. És una possibilitat. L'altre debat que vam tenir nosaltres a la redacció és si s'ha de posar una prima de risc en els consellers delegats homes a empreses estratègiques, de certa mida. Parlem no només d'envíries, sinó potser de contractistes militars, coses amb secrets d'estat. ¿Hauries de posar una prima de risc si el teu conseller delegat és un home i, per tant, tendria a posar dones? És una bona pregunta, eh? Perquè jo crec que, estadísticament, estaria reduint el risc d'espionatge de manera significativa. No ho havia pensat gens,

18:05

però és cert. I, de fet, a mi, tot aquest cas m'ha recordat, històricament, a tots els affairs molt semblants que passaven durant la Guerra Freda, eh? Que estava ple de casos, i alguns n'hem vist a les pel·lícules, d'espies inserits dins l'estructura de govern. I molts d'ells són homes molt semblants al del director d'Envidia.

18:27

Bé, és allò que diuen, i que avui també a primera hora retratàvem sobre aquella pel·lícula de perfectes desconeguts adaptada pel David Selvas al teatre, que hi ha tres vides, la vida pública, la vida privada i la vida secreta, i sembla que la de Jensen-Huang la combinació era impossible i la secreta era més gran de la que tothom es podia pensar. Molt bé, avui amb el Lion Cintreu.

18:48

A mi, més que Kennedy, m'ha recordat una mica Carlos Mazón. Hi ha un líder que aquí tothom intenta contactar.

18:56

Sí, però mira, a diferència del Don Juan, el Carlos Mazón encara té cadira. Va acabar dimitint, però l'aforament el guarda, el sou també i. T'estàs assumint que el senyor Juan no tindrà cadira, eh? No ho sé, però almenys ha trigat una mica menys a plegar del que ho va fer Carlos Mazón. Vull dir que crec que no són casos exactament comparables. Tampoc hem acabat d'esbrinar del cert que Carlos Mazón estigués fent el que estaves insinuant. Però bé, això és cert. També és veritat que hi ha molta literatura, especialment si parles amb periodistes del País Valencià, que donen forma a aquesta versió. Moltes gràcies, Ion, Cindreu, Toni, Rodón, que tingueu un bon dia a Londres, un bon cap de setmana. Tu jaqueta de cuir, què? La tens o no? No, no, no, la vaig huir la fa temps, ja estic en una altra fase. Ah, però en duies, eh? En duies. Home, tots hem tingut algun moment I tant, jo l'he vist amb jaqueta de cuir. Va durar poc, per això. Vull dir que estem en una vida més. Te'n van obligar o vas decidir treure-te'n? No, jo ja per hi ha una qüestió de. En fi, mira, arriben els anuncis, coita, quina casualitat. Gràcies a tots dos, que vagi molt bé, salut. Adéu. Ara tornem.

20:08

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix a través de les teves branques. Estàs conegut. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes. Peso. Soc Anabel Casés Lechuga

20:30

i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

20:40

El millor d'aquests 100 anys ets tu.

20:41

Atlantida. Un segle fent salut. Agafem aquesta dressera que arribarem abans. Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

20:50

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

21:05

El Teatre Romea presenta La promesa de l'alba, de Romain Garry. Josep Maria Flotats encarna una vida fascinant. Una història extraordinària plena de reptes, somnis i esperança, marcada per la promesa d'un destí, un viatge irrepetible. La promesa de l'alba, amb Josep Maria Flotats, al Teatre Romea. El Citroën C3.

21:23

Aircross. ¿Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Citroën. Finançant amb Esterantis Finance a Citroën.es.

21:46

Cataluña Radio.

22:14

Son 3K. Però el protagonista del cap de setmana és.

22:16

L'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3Cat Info és el Catalunya Migdia. I som per cobrir tots els fronts informatius,

22:26

d'aquí i de la resta del món.

22:30

Faci el temps que faci.

22:34

Catalunya Migdia, amb Eva Comte. I els esports, amb Sergi Camps. Els dissabtes i els diumenges a les dues, Catalunya Migdia. L'informació del cap de setmana.

22:44

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

22:52

Dones irreverents, malcarades i maldestres, boges, amants del transvestisme. Eren les nasty women, pioneres de l'empoderament feminista, que van irrompre el cinema mut per dinamitar les normes del patriarcat a cops d'humor i caos. Un cicle a la Filmoteca de Catalunya ressegueix la seva obra i l'influx en cineastes posteriors, que també qüestionen les regles establertes. Més informació a filmoteca.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

23:22

Arriba Porta'm al Teatre, la gran jornada del Teatre Familiar a Catalunya el 22 de novembre. Amb 50 teatres adherits i espectacles programats arreu del país. Una jornada única de que infants i famílies sereu protagonistes. El 22 de novembre, Porta'm al Teatre. Més informació a portamalteatre.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

24:09

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

24:18

Amb Roger Escapa. 6 minuts per dos quarts d'11 del matí.

24:57

Si els somnis tenen veu, i una música de fons és la de Jaume Sisa, el cantautor galàctic, l'autor de cançons que es mouen entre la realitat i la fantasia, entre el món d'espera i el món que dorm, dels somnis encara hi ha moltes coses que se'ns n'escapen, però entre els buits que deixa el misteri també hi ha coneixement. I si parlem de somnis i de ciència des de Catalunya, a tots ens ve automàticament el nom d'una nissaga familiar. Ara el suplement, tanquem els ulls, activem la fase REM i ens posem a somiar amb la família Estivill, pare i filla, Eduard i Carla Estivill. Bon dia, bon hora, com esteu? Hola, bon dia. Bon dia. Benvinguts i benvinguda. Gràcies. A veure, Carla, presenta'm el pare. Presenta'm el teu pare, no l'Eduard Estivill doncs aquí estem aquí

25:39

al costat tenim l'Eduard Estivill doctor en son i també músic però aquesta seria la definició que

25:50

jo podria fer és a dir, com a pare.

25:56

Com el descriuries? Com a pare, una persona plena d'energia, plena d'energia amb tot el convenciment de viure la vida.

26:09

I tu, Eduard, a la Carla, com la descriuries?

26:11

La Carla és la pausa, la pausa feta filla. La Carla defineix algunes situacions molt peculiars. Quan era molt petita era el dia que havien de passar els reis. I la Carla és filla única, només hem tingut la Carla, i clar, nosaltres la il·lusió que vinguessin els Reis, i ella estava dormint, i eren les 8 del matí, i la Montse i jo al costat del llit a veure si es despertava, i la Carla seguia dormint. Clar, jo recordo quan era petit, em despertava moltes hores abans que sigui l'hora per anar a buscar. Nit de molts nervis. Clar, clar, molts nervis, jo no dormia, però els Reis passaven al final. Total que a les 9 del dematí. Les 10 del matí i la Carla seguia dormint. Ja no vam poder més i la vam despertar. I aleshores obre els ulls, perquè vegis com és, eh? Obre els ulls i diu, ah! I nosaltres li vam dir, Carla, que ja han passat els Reis. I diu, ah! Si ja han passat, no és cap problema, ja. Volguem dir. No tenim cap pressa. No tenim cap pressa. Si ha passat, no tenim cap pressa. Tranquils, així és. La calma. És la calma, és la calma, és la profunditat, és la pau, és el complement ideal per la meva feina. Va, una cançó. And

27:24

all this living so much harder than it seems.

27:40

Jack Johnson cantant Dreams Be Dreams, en aquest cas aquesta cançó que us transporta fins a potser a Califòrnia? I tant.

27:48

Mitja família tenim allà, sí. Expliqueu-me el vincle.

27:54

Primer amb Jack Johnson i després amb Califòrnia.

27:57

I tant. Doncs jo vaig estar vivint un any als Estats Units, l'any 94-95, amb una família fantàstica que em va acollir. També tenim una justificació que ja t'explicarà l'Eduard, potser. I la meva cosina americana, la seva parella era el Jack, i en aquell moment doncs érem família, seguim sent família, i ell ha acabat sent un gran cantautor, famosíssim a tot el món, però per mi és família.

28:30

Fins al punt que heu pujat junts a l'escenari, Eduard.

28:32

Sí, sí, hem cantat junts amb el Jack. Jo el conec gràcies a la Carla, clar. Tal com t'ha dit ella, vam tenir la sort, jo, quan era més jove, que la meva mare aconseguís una beca per estudiar un any allà als Estats Units. M'hi vaig passar quasi dos. I era un poblet que es diu Carlsberg, que està a Califòrnia, entre San Diego i Los Ángeles. La Carla després va anar allà gràcies a que les amistats que teníem li van brindar la possibilitat de també estar allà durant aquest temps. I així és com va conèixer el Jack. Però el més divertit del Jack és que quan va venir a Barcelona, que jo no el coneixia encara, em penso que va venir per celebrar el seu casament o alguna cosa d'aquesta, o que vivia allà amb la Quim, i va venir a casa, no? I en aquell moment ell s'havia lesionat i encara no cantava. Simplement tocava la guitarra i feia alguna cançó, no? I de sobte estàvem a casa a Sant Feliu de Guíxols i ell, que sabia que nosaltres cantàvem, diu, va, em deixeu la guitarra que us cantaré una cançó que he fet nova. Total, que ens va cantar el que després ha sigut un hit brutal que va vendre milions de discos. El Better Together, o quina? Sí, correcte. Correcte. I a la meitat de la cançó, imagina't el meu ull de productor o de, no sé, de veure el futur, li dic, escolta, Jacques, està bé això que fas, no?, però en saps alguna dels Beatles? Imagina't, em va semblar avorridíssim allò que cantava. Et va semblar avorrida. Ah, perquè era molt tranquil, molt chill, saps? Com és el Jacques, no?, com és el Jacques. Total, que així va ser l'inici. I després hem sigut molt bons amics. Cada vegada que ve, doncs sí, cantem. I concretament ara, l'última vegada, va ser el Cruil, em penso.

30:06

Sí, no fa tants anys. Mira, el Better Together el tenim aquí.

30:10

Yeah, so it's better when we're together. Veus? Estic molt avorrida.

30:27

No, a mi no m'ho sembla, a mi em sembla preciosa. Clar que sí, clar que sí.

30:29

El Jack és com jo, així, tranquil, calmat. Calma, calma, Pau. El Jack és la Carla, sí, sí.

30:35

Confessa'm si realment el pare et cantava el

30:39

Paf era un drac màgic. Paf era un drac màgic que vivia al fons del mar. Però el sol s'avorria molt i sortia a jugar.

30:54

Perquè una cosa és que la cantés per tot Catalunya amb fals terbo i l'altra és que te la cantés a cau d'orella per mirar de dormir-te, Carla.

31:00

Sí, diria que no dormia gaire bé i necessitava que em cantés. A lo millor per això es va agafar la guitarra, per veure si dormia.

31:08

Sí, sí, li feia de tot perquè dormís. La Carla, bueno, era com tots els nens que tenen alguna dificultat per dormir i que, bé, que els costava començar a dormir i després els costava dormir seguit. I ho recordo com un malson, o sigui, era un malson perquè era jo el que em llevava, ho havíem pactat així amb la Montse. Bueno, a vegades també ho feia ella, eh? Però, clar, no podia més i quan tenia 3 anys, i me'n recordo perfectament, jo encara no havia estudiat res del son, eh? En aquell moment encara no havia. Feien neuropediatria a Sant Joan de Déu i encara no havia anat als Estats Units a fer l'especialitat de medicina del son i aleshores allò va ser horrible i fins que no vaig poder més un dia agafo un got, perquè volia aigua, sempre volia aigua apa, apa aigua no sé què em deia. Aigua, aigua. Si jo li portava l'aigua i se la bevies, tornava a dormir. Fins que un dia no vaig poder més. Mira, aquí està el got. Si vols aigua, te l'agafes. I a partir d'aquí va sortir el duerme de niño.

32:10

Escolta'm, o sigui, d'alguna manera, la Carla és el conillet d'índies pel mètode estivill?

32:18

Bueno, va ser la motivació per després, quan vaig fer Medicina del Son, interessar-me molt per aquest problema dels nanos. Jo vaig tenir la sort d'estar a Detroit, als Estats Units, amb un gran pediatra, que és en Richard Ferber, i conjuntament va començar ell a treballar en coses de son dels nens i jo m'hi vaig afegir com a pediatra. Ell va desenvolupar una metodologia que després evidentment ha estat acceptada per la Societat Americana del Son amb molt bones publicacions, és a dir, molt cientifica, que són les normes, unes normes per ensenyar a dormir els nens. Aquestes normes ell les va posar en un llibre, jo les vaig aprendre i també vaig fer el mateix quan vaig venir aquí. I aquestes normes són el que als Estats Units es diu el mètode Ferber, que no és cap mètode perquè són unes normes totalment científiques. Ràpidament, amb què consisteixen aquestes normes? Bé, és posar un ordre, els nens han d'aprendre a dormir. Dormir és un hàbit i necessiten uns elements externs que els acompanyin durant l'hàbit. Si aquests elements externs són coses que tu li dones, però després li treus, com per exemple que dormi amb tu, que li dones la maneta, que li dones aigua, després a mitjanit, que es despertarà, no et reclamarà. Per tant, es tracta simplement de fer aquestes normes que consisteixen en donar-li una sèrie d'elements, com són el seu peluix, els seus xumets, estar al seu costat i anar entrant contínuament fins que aprenen a dormir. És super eficaç. De fet, hem venut. Bueno, el Richard Ferrer és més de 50 milions de llibres i jo en porto quatre. Però consisteix també en deixar plorar la criatura? Això és el retret dels que no s'han llegit el llibre. Els que es llegeixen el llibre no ho diuen. És a dir, el que fa el nen és quan d'alguna manera tu li poses una pauta, aquest nen reacciona. Per exemple, quan tu portes el teu fill a l'escola Bressol, el primer dia què farà? Cantarà? No, eh, que no. Plorarà. Per tant, aquí és el mateix. I tu el deixes a l'escola Bressol, no? No te l'emportes o no entres tu a l'escola però sol amb el nen i et quedes assegut ara els primers dies si que entres però només a deixar-lo fas unes hores de convivència

34:14

ara inclús a l'escola també a infantil ha anat canviant fins que un dia vas desapareixent a poc a poc doncs això és el que fèiem un dia per exemple potser el deixes plorar un minut.

34:29

Ara hem reduït molt els temps, saps? Perquè això són investigacions que anem estudiant. Abans eren minuts, eren 5 minuts, 10 minuts, i això era terrible pels pares. Ara són segons. Ara els deixem, per exemple, 20 segons i tornem a entrar. 30 segons i tornem a entrar. Així es disminuï moltíssim l'angoixa de la mare.

34:45

D'un dia els 20 segons, l'endemà els 30 segons, al cap d'un minut, no? Correcte. Tu, Carla, tens tres criatures, tu. Jo sí. Com t'han dormit a tu els tres fills?

34:55

Doncs uns m'ho han posat més fàcil que altres. Realment, la forma de ser de cada nen es reflecteix molt en la nit. Un d'ells és el que em va posar les coses una mica més complicades. El que passa és que saber el mètode i entendre com funciona el son com un hàbit i com un aprenentatge que els ha d'anar acompanyant, ja anticipes que no es compliqui la història. Els bebès, quan neixen, està clar que el son no és un son seguit 12 hores a la nit, sinó que es comença a reestructurar. I quan comences a veure que hi ha certes dificultats, doncs ja no esperes que tinguis nits amb vela. Llavors no he tingut aquesta situació, però sí que n'hi havia alguns que intentava i demanava un pas d'aigua també.

35:44

Però, per exemple, el tenir-ne tres, tu deus haver experimentat i descobert que el que et funciona amb un no et funciona amb un altre. Completament.

35:51

Això amb tot, també, i amb el son, també. I tant. El que passa és que els altres dos quasi no em van donar problemes, o potser entenent que l'hàbit s'ensenya, ja l'hem ensenyat des d'un principi i ja no es van queixar.

36:07

Mira, jo us diré què em passa. Jo tinc un fill que està a punt de fer 5 anys i ens ha costat molt fer-lo dormir a la seva habitació. Fins fa ben bé un any dormia encara amb nosaltres al llit de matrimoni i fa tot just un any que aconseguim que passi unes hores a la seva habitació i al seu llit. Què passa? Que a les 3 de la matinada cada dia ve amb nosaltres.

36:25

Ja et donaré hora perquè vinguis a veure'm. No, no profitis ara per fer la visita gratuïta.

36:31

No, el que et diré és que hi ha altres especialistes que defensen que, escolta'm, el nen l'has de deixar dormir amb tu fins que ell vulgui, que quan tingui 14 anys segur que no vol dormir amb tu.

36:41

Si tu mires a les xarxes, d'això n'està ple. Si tu vas als congressos mèdics, no hi ha ningú que digui això. Per tant, aquí està la diferència. És a dir, les opinions sobre els hàbits. Doncs són això, opinions, i nosaltres no entrem. Nosaltres som científics que expliquem el que la ciència ha demostrat. I ha demostrat que es pot ensenyar a dormir amb un nen des de petitet sense cap trauma, i això es redonda, evidentment, amb un benefici dels pares. Clar, imagina't tu, segurament, Roger, el problema que I ara et faré una broma, però segurament en aquestes situacions no deus tenir temps ni de practicar per fer-ne un altre. Entens? Bueno, has de buscar altres hores. Clar, però imagina't que tu, des que aquest nen té 7 mesos, dorm perfectament 11 hores cada nit, imagina't, tindries 4 fills ara. Tinc des que se'n va

37:25

a dormir fins a les 3 de la matinada, segurament. També a les 3 de la matinada no són hores molt. Molt normales. De molt caliu. Sí, exacte, en què vingui segons què. Evidentment.

37:39

Era una família hippie, vosaltres? Bé, vam viure aquell moment. Jo tenia, tant la Montse com jo teníem.

37:44

Bueno, la Carla. La Carla, aquesta Carla.

37:47

Eren hippies, els pares? Sí, per mi, sí. I tant, que eren hippies. Què vol dir, ser hippie? Què vol dir, ser hippie? És una filosofia. També el contexte els va ajudar a fer la immersió de la filosofia d'aquella època, no? Doncs. Per una banda, el tema de la música els va portar molt a lluitar per la llibertat, que en aquell moment no era el que teníem ara, i bé que van fer de lluitar-ho, crec, perquè realment era necessari el canvi, no? I era aquesta lluita, i jo crec que aquesta lluita és on ells hi eren, i és això que podem dir-los que eren hippies, no?

38:32

Ho has deixat de ser o l'esperit el portes a dintre?

38:34

No, sempre és el mateix, perquè això es té, i en funció del, com deia la Carla molt bé, amb les influències que es tenen, el que ara se'n diu la epigenètica, o sigui, la genètica és el que portes a dintre, però les coses que estan al teu voltant modulen la teva forma de ser. Clar, a mi em va tocar viure als 17 anys tot el moviment hippie d'Estats Units. Que era el moviment, doncs, la gent es pensava o frivolitzava dient que era l'amor lliure, però això era res, no era res, això era mentida. O sigui, el que era, era molta tolerància, era l'esclat de la llibertat, l'esclat dels drets humans, i això era una filosofia. Al món passaven aquestes coses, hi havia el maig de. A França, per exemple, el maig del 69, després aquí també al tornar hi havia tots els moviments de música, de ciència, era tot, era tot l'ambient. I aquest esperit jo crec que es té. A mi, als Estats Units, em va ensenyar a ser obert, em va obrir el cap. Jo penso que viatjar et fa entendre altres cultures, et fa ser tolerant, i això suposo que ho pot corroborar la Carla, que ha viscut la mateixa sensació, en un moment diferent, no?

39:40

De quan jo vaig anar als Estats Units. Jo crec que el contexte era molt diferent, perquè ja érem plena democràcia en els països occidentals i no es vivia aquesta situació de lluita per la llibertat. Però, evidentment, igualment és viure en un país diferent, en una cultura diferent, trobar-te sol i haver-te d'integrar en una nova família, amb nous amics, etcètera, que això ja t'obre les mires completament, no?

40:12

Recorda que aquella època era com el Vietnam, és a dir, estàvem lluitant pel Vietnam, per tant, era una sensació de tenir un objectiu, de fer altres coses, i jo crec que sí, que això se'ns ha mantingut. La prova està amb els meus hobbies, la meva música, i encara el que. Quan treus la guitarra, ara? Per casa només, ja vam plegar vam fer al final el Palau de la Música Ho sé, ho sé, però a casa és a dir, el dinar de Nadal? Home, i tant En comptes de

40:39

Nadal es treuen els clàssics de Falsterbo, sí?

40:42

No, i el vers i tot, però és que el vers el fa està el net gran que en té 21 Encara el fa? Esclar, clar, canta, fa coses Anem a somiar, va Si algun dia t'anessis

40:51

a dormir i volguessis tenir els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

41:22

L'Albert Pla, que sempre va bé per conciliar la son. A veure, comencem pel principi. Què és un somni?

41:31

Carla. Què és un somni? Ostres, no sabem per què somiem, de fet. Per tant, definir un somni és complicat, però és un event de reestructuració del que aprenem durant el dia, de la nostra memòria i de les nostres emocions.

41:54

És com una història, no? Com una història que configurem mentre dormim. El cervell guarda informació quan estem desperts i quan la necessita és capaç d'anar a buscar aquesta informació, juntar-la coherentment, atenció a aquesta frase, juntar-la coherentment i explicar-la. Per exemple, si tu em preguntes, Eduard, què heu fet abans de venir aquí? Jo concretament et diré, mira, m'he llevat, he esmorzat, m'he dutxat i he vingut aquí amb moto. Coherent. Aquesta informació jo la tinc dintre el meu cervell i quan somiem en un moment dels somnis, que és la fase REM, Allà es produeixen aquestes històries que agafen informació que tens en el teu cervell junt amb emocions i perdem la capacitat de juntar coherentment la informació. Per això un somni està ple d'informacions totalment reals però incoherents. Per exemple, tu pots haver somiat avui que has estat amb un pi menjant cireres. I em dius, Eduard, què vol dir això? Jo dic, no, això només vol dir que tu a la teva vida en algun moment has pujat un pi i aquesta informació la tens, en algun moment has menjat cireres i aquesta informació la tens, i si a sobre has entrat dintre teu emocions, com per exemple l'angoixa o l'ansietat, aleshores barrejaràs aquesta ansietat amb aquest pi menjant cireres. I no sabem per què somiem encara?

43:05

La ciència encara no ha pogut esbrinar per què els humans somiem? No en tenim ni idea. I els animals somien?

43:13

Els animals tenen fase REM, que se'n diu, que és aquest graó on passa això. No sabem ben bé, però sembla que sí, perquè, per exemple, els gats, de tant en tant, veus quan estan en algun moment dormint que fan coses rares i pensem que sí. Però l'interessant dels somnis és que, de moment. La ciència encara no pot interpretar ni saber per què somiem. El que sí sabem és que per recordar un somni ens hem de despertar. Pensa que si molta gent et diu, no, jo no somio mai, això no és veritat. Tothom somia, encara el que passa és

43:46

que no tothom el recorda. Correcte. I aquí les dones acostumen a recordar una mica més que els homes perquè. Es desperten més vegades, però.

43:53

Això és més perquè les dones tenen altres problemes de son relacionats molt amb el tema hormonal, però sobretot amb la pressió social en què avui en dia es troben.

44:04

Sí, exacte. La funció hormonal tan variable de la dona comparada amb la de l'home, que té una estabilitat hormonal que no té res a veure, això a la dona el que li provoca és una inestabilitat de l'estructura del son i la qualitat del son en general no és tan bona. Sempre es pot estabilitzar amb bons hàbits, etc. Però sí, si és així, la dona té més avenç.

44:34

Per això es desperten més i per això recorden més els somnis, perquè si no et despertes no recordaràs. En canvi, a mesura que ens fem grans, la gent et dirà, no, jo de jove no recordava i ara recordo molt. Clar, perquè el sol, a mesura que es fa gran, es trenca. Hi ha més micro despertars durant la nit i és quan recordem el que somíem. I. Què en penseu de tots

44:53

els intèrprets de somnis? Es poden interpretar els somnis? Perquè aquí Freud també va escriure moltes coses al voltant dels somnis, no?

45:00

Correcte, mira, el que passa amb la ciència és que quan no sabem una cosa tothom opina. Tu i jo, per exemple, podem parlar si la Lluna és rodona o quadrada. Aquí no hi haurà controvèrsia, perquè la Lluna tothom la veu rodona. Ara, el que passa amb els somnis és el no saber per què somiem ni per què es configuren les històries amb aquestes idees, diguéssim, aquí tothom interpreta. Freud va fer això, ho va lligar molt amb el tema sexual. També és cert que el Freud no era un exemple de bons hàbits de vida, prenia estimulants, però això no vol dir res. El que sí que és cert és que tot el que guardem a dintre ho podem barrejar amb els somnis i si guardem molta angoixa, si guardem problemes personals, si guardem problemes sexuals i tot això, si hem sigut en algun moment abusats o qualsevol patologia, tot això queda dintre el cervell i pot formar part dels somnis. Ara bé, interpretar per què barregem la informació.

45:53

És a dir, treure una conclusió que si somio sovint que em cauen les dents, això vol dir que tinc problemes de diners, no té cap sentit. Des del punt de vista científic, no. Doncs moltes coses ens haurien perdut, perquè, per exemple, recordo que una conversa interessantíssima amb la Carla Simón, directora de Cina, que havia fet Romeria, una superpel·lícula, i que havia treballat amb el Jordi Borràs, psicòleg especialista en somnis, precisament interpretant què somiava la Carla a través dels seus pares, quan somiaven els seus pares, amb una fotografia dels seus pares a la tauleta de nit per tenir-los ben presents, i a través d'aquells somnis i de com van interpretar aquells somnis, va escriure la pel·lícula, el guió de la pel·lícula. Això està molt bé, però veus, és una opinió, una interpretació. Vull dir que no ciència, això. En absolut.

46:33

Exacte, no està demostrat. Sí que és veritat que somnis angoixants donen un reflex de les emocions que pateixes durant el dia.

46:44

I els somnis recurrents, perquè jo de tant en tant somio que caigui d'un avió, o caiguda lliure. Sí, sí.

46:48

Hi ha molta gent que somia el mateix somni,

46:51

però interpretat això. I aquí em desperto, eh? Aquí em desperto. Bé, clar, evidentment em desperto i per això recordo el somni. Exacte. Però em desperto de l'ensurt, de l'angoixa, de la caiguda lliure, de dir, ostres, això no pot estar passant, estàs somiant, vinga, va, pam. Però no saps què passa al final, eh? No saps si et fas mal o no quan caus, eh? No, perquè no me n'he fet. Però aquí segur que si entrevistem un psicòleg freudiar dirà que vés a saber de quin trauma em ve això.

47:12

Vale, per això jo ho respecto, però nosaltres no pensem de la mateixa manera, perquè per nosaltres no és la ciència que interpreta els somnis. Aquesta característica de no saber mai el final també és molt típica, eh? Per exemple, algú ha somiat, tothom ha somiat que estem perdent un tren o un avió, anem corrents, corrents, corrents, i ens despertem.

47:30

No, l'altre dia, la Núria Uriols, companya del suplement, diu que sovint somia que arriba tard a la

47:35

tertúlia del programa. Imagina't, imagina't, clar, clar. Què vol dir això? Que hi ha angoixa aquí alguna vegada. S'angoixa completament. Que algun dia arriba tard i es barreja tot i surt això o per exemple,

47:46

jo en tinc un altre que el tinc sovint que és molt comú que és que em falta una assignatura per acabar la carrera i jo la vaig acabar la carrera però em falta una assignatura de periodisme i aquesta de tant en tant encara em ve i mira que jo a la universitat

48:02

la vaig deixar fa 20 anys però fixa-t'hi que interpretes amb això que dintre teu hi ha un moment a la teva vida que et faltava una assignatura i està guardat aquí dintre. Hi ha un moment que fa. No tinc aquest record. No, no, però segur que va passar. Segur, segur, el tens a dintre. Hi ha un moment en què vas pensar o simplement vas llegir, ostres, ja em falta només una, doncs va bé, molt bé. No m'angoixa, sinó que et falta només una. Després hi ha moments d'angoixa d'una altra cosa. Llavors es barreja. Aquí la importància és la incoherència de la barreja d'informació en el cervell entre emocions i informacions reals. Per això no es poden interpretar. Carles, alguna cosa més? Què somies tu, Carles? Què somies tu?

48:44

No me'n recordo dels somnis. Tu no te'n recordes dels somnis? No me'n recordo gaire, no. Això vol dir que dorm de conya. Va, una altra cançó.

49:20

A ritme de l'Andrea Motis xerrant amb la Carla Estivill i el seu pare, l'Eduard Estivill, pare i filla, vinculat també als somnis i a la son, la gent a la vostra consulta per què ve? A banda de perquè alguna cosa no dorm bé, no? Per què venen normalment, Carla?

49:35

Venen perquè no poden dormir i fa temps que no poden dormir, però no saben per què. Ni a d'altres que venen acompanyats a la parella perquè la que no dorm és la parella perquè l'altra ronca. Aquest és un grup bastant important i l'altre grup és.

49:53

Aquí la solució és fàcil, no?

49:57

Buscar-nos una altra parella. O dormir en habitacions separades. Exacte, això ho hem. Ho hem comentat moltes vegades, que sort que actualment s'ha mitificat això de dormir junts. Està molt bé que certes persones puguin dormir separades per benefici d'uns i altres.

50:12

Però el que hi ha de fer quan un ronca és tractar el ronc, que el ronc es pot tractar. Només perquè ronquis te n'has d'anar a una altra habitació. Tu saps que als Estats Units, per exemple, si tu no et vols tractar el ronc, és a dir, ronc i amnesia, És un motiu de divorci, eh? Per què? Perquè se sap que la ciència pot ajudar aquesta gent i suplir aquesta mancança de bon descans per culpa dels rongs.

50:33

I escolteu, al segle XXI dormim diferent de segles anteriors perquè la tecnologia està més a baix? Dormim més, dormim menys que els nostres avantpassats?

50:43

Normalment dormim menys hores, menys hores dormim, hem perdut uns 40-45 minuts en respecte al que dormíem fa 100 anys. Fa 100 anys. I bàsicament el que passa és que com que el son està molt condicionat pel que ens toca viure durant el dia, les seccions o les situacions externes que són de tipus laboral, de tipus afectiu, de tipus social han anat evolucionant al llarg d'aquest segle i al llarg del segle passat. Per això fa que ara, avui dia, la gent estigui més estressada, dormi menys, hagi de prendre més pastilles. Evidentment, el tema del son està molt més estudiat i podem ajudar molt més a la gent, però encara, encara, la patologia del son, jo no li veig un futur excel·lent en quant aquesta pressió externa. Ha canviat una mica el perfil, eh? Correcte, de la gent.

51:31

De fet, observem, per exemple, amb gent gran que ha millorat la qualitat de vida i patologies del son no augmenten al revés, disminueixen, les persones grans es cuiden més. En canvi, veiem molts més problemes de son en persones més joves. Molt associades amb la privació de son, amb problemes de ritmes biològics de cronodisrupció i tot això associat també amb problemes de salut mental, el que això és associat totalment amb l'era tecnològica. Els adolescents, no? Els adolescents i no tan adolescents, no? Quan surten de l'adolescència tot això es porta i trobem un munt de pacients en aquest perfil a la clínica de nou, que abans no els teníem.

52:21

El mètode Toquei, que és dels últims llibres que vau fer, el 2021, què és?

52:27

El mètode TOKEI és un mètode per acompanyar a aprendre a construir un son, no només com aquest hàbit que hem explicat sempre, sinó també com un ritme biològic tal com és, perquè el son és un ritme biològic de la construcció del son i la vigília com a tal. Una funció que dura 24 hores i que es construeix amb uns hàbits saludables durant el dia. Per això es diu tokei, perquè és un rellotge. Tokei vol dir rellotge en japonès. En japonès, la mítica societat molt més saludable en quant a ritmes biològics. I al llibre expliquem totes aquestes pautes que podem fer per cuidar el son, no només abans d'anar a dormir, sinó també durant el dia.

53:16

Què hem de fer perquè el nostre rellotge intern funcioni una mica millor?

53:20

El que feia el nostre besavi. Es llevava amb la llum del sol, esmorzava molt bé, anava al corral a buscar uns quants ous i feia un esmorzar com un rei, després feia exercici perquè s'anava caminant fins al tros, li tocava la llum, que és el que recomanem avui en dia, i després a la tarda feia una feina més suau, com per exemple regava, I quan veia que la llum del sol anava minvant i es tornava de color groc o taronja, tornava cap a casa. I a casa què feia? Va a sopar com un pobre. Sopava poc, una mica de sopa, i dues hores abans d'anar-se'n a dormir. I després feia el que és més important del món, és que entre el moment que arribava a casa i s'anava a dormir, desconnectava. I com desconnectava? Fent una cosa que no tingui res a veure amb la seva feina. Per això, això és una bona rutina del son. Si aconseguíssim fer això, seria genial, però això no ho fem. No, ja t'ho dic ara que no. No, no. Tot i que sabem el que s'ha de fer. Però tu tampoc ho fas, eh? Aquí està, aquí anava, aquí anava. Perquè clar. Per què anava això? No, fixa-t'hi, quan nosaltres tenim unes normes per ensenyar a dormir els nens, jo tinc un gran aliat perquè tinc els pares que són els que, d'alguna manera apliquen aquestes normes. És a dir, tinc algú que m'ajuda a casa per fer complir aquestes normes. Amb els adults també tenim les normes, però jo no tinc ningú a casa teva, Roger, perquè et faci complir les normes. I jo no tinc ningú a casa meva. Mira, una anècdota, eh? Els metges del SON de tant en tant fem reunions i en un d'aquests congressos, després de sopar, va haver-hi un que va dir a veure qui compleix totes les normes higièniques del SON. Això que t'acabo d'explicar. Ni un, Roger. Un es prevenir un gindoni, que no hi ha que fer-ho. L'altre es preparar els treballs per l'endemà. És a dir, no complim. Els humans som terriblement. Per això, per això, la nostra feina ara actual amb la Carla és començar a fer productes que posarem a les xarxes que siguin com tutors perquè estiguem a casa vostra i pugueu seguir el que nosaltres us diem.

55:16

Si ens haurem de dormir mirant una pantalla a través de la xarxa. És una contradicció, això, eh? Escoltant l'Estivill. Escoltant l'Estivill, molt bé. M'odio, m'odio. Carla i Eduard Estivill, gràcies. Acabarem amb aquest Dreams de Cranberries, que segur que és un clàssic que us agrada, amb aquesta gran cantant que ens va deixar ja fa uns quants anys. Oi que sí que ens va deixar? Sí. Crec que sí que ens va deixar, sí, sí. I tornarem de seguida, després de les 11, amb l'Empar Moliner, que és una gran somiadora, i segur que també té ganes de respondre a algunes consultes dels diners.

55:44

Li donarem molts records, perquè és una gran seguidora de l'Estivill. Ara us la trobareu, aquí fora.

55:48

Gràcies a tots dos, que vagi molt bé. Fem una pausa i ara tornem al suplement.

55:51

Fins ara, adéu, Roger.

56:15

El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Pot ser que el teu primer

56:20

cotxe fos un Opel Corsa. I segur que en tenies algun molt a prop. Aprofita els Black Days d'Opel i torna a posar-te al volant d'un Corsa amb una oferta que mereix un gran yes. I gaudeix de tota l'enginyeria alemanya d'Opel. Opel Corsa. La icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es.

56:40

La llibreria de les Hores Mortes, de Laura Autonell. El fenomen literari de la temporada amb una llibreria entranyable com a protagonista. La llibreria de les Hores Mortes, un llibre de columna.

56:49

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Perfecte, aquí el tens.

56:55

Ja? Ja. Sí? És així. De debò? I tant, de debò.

57:14

Arriba a Fantastics, el gran musical del Super3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super3, el musical. Andrà de gel a venda a fantasticsuper3.com. No te'l perdis.

57:34

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracovia? ¿Por qué? Adri, ¿qué es Cracovia? No sé, mulladio. Mister, pregúntale a Graham Hansen. Cracovia es un programación que miro televisivamente de partición ojete, ¿sí? Torna al Cracovia. Esto va a ser el bomba. Es una bici. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. Es un programa que a mí me daría vergüenza de ver. Agafem aquesta dracera que arribarem abans.

57:58

Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

58:00

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

58:14

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

58:22

L'aclamat cantant portuguès Salvador Sobral arriba a l'Auditori de Girona per estrenar el seu nou disc, A flor do Recomesso. Un retorn a les seves arrels, amb cançons escrites especialment per a ell, d'Adriana Calcañoto o Arnaudo Antunes, entre d'altres. Un homenatge a la música brasilera, que oferirà en primícia a Catalunya el 27 de novembre. Més informació a auditori.girona.cat Recomanat per Catalunya Radio. Mataries algú que estimes? La tragicomèdia Rita, de Marta Butxaca, torna als escenaris amb dos grans intèrprets, Meritxell Huertas i Andrés Herrera. La història de dos germans que, quan han de decidir si eutanasien la gossa d'ell, hauran d'enfrontar-se a un dilema més difícil. Què fan amb la mare? Rita, fins al 13 de desembre al Teatre Texas. Més informació a espaitexas.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.

59:30

Catalunya Reviu. Som Trescat. Som Trescat. 29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral.

59:41

Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans. Però quan ens ajuntem. Podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes.

59:49

Això és el Front Ampli. Això som els comuns. La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta.

59:57

Vota Comuns Front Ampli.

Àudios