El suplement, de 10 a 11 h - 24/10/2026

O tanta voglia d'infinito, hora que tu hai finito con me. O tanta voglia d'infinito, hora que tu hai finito con me. O tanta voglia d'infinito. Va!

Amb Roger escapa. Són les 10.

L'hora negra. Maika Navarro. S'ha acabat el somni. Si tot va bé, avui Maika Navarro agafa un avió des de Sicília, tu Barcelona. Maika Navarro, bon dia, bona hora.

Sí, sí, sí, sí. Tornes, no? Sí, sí, sí, sí, torno, torno. Torno, torno. Saps què he pensat aquests dies, Maika? Torno renovada.

Digues, digues, què has pensat? A veure, sorprendre'm. Tornes sola o tornes acompanyada?

Però que pesao! Per què estàs sempre amb aquesta cantareda?

No, mira, et diré per què, et diré per què, et diré per què, et diré per què, perquè mira. Tinc la necessitat de buscar-me parella. No, parella no, escolta'm, tornar acompanyada no vol dir tornar amb parella, pots tornar amb un amic, amb una amiga, amb un gos. A veure, jo, clar, és que a vegades faig una mica el jafarder, perquè clar, he d'estar informat una mica de tot, i miro també les revistes del cor. I dic, i l'altre dia a la revista del cor a la portada vaig veure la Aitana Sánchez-Gigón, que és aquesta mitiquíssima actriu, una mica veterana ja, que. No, no, de la meva edat, 57 anys. La van enganxar amb el Max Iglesias, que és. Per segona vegada. O tercera o quarta, que és aquest actor. No, no.

Per segona vegada que els enganxen, que s'han vist, que s'han tornat a trobar, estic convençuda que porten, vaja, porten follant, en fi, tot el que volen i més, bàsicament. Efectivament.

Doncs clar, dic, a veure quin dia Maika Navarro protagonitza una portada d'aquestes, amb l'Ola, amb el Lectures, amb el 10 Minutos.

T'haig de dir que a mi protagonitzar una portada amb el Maxim Iglesias, no m'hi. T'agradaria? T'agradaria. Bueno. La portada és una d'ells. M'agradaria protagonitzar qualsevol cosa amb Maxi Iglesias, i ja està.

Mira, un dia jo crec que buscarem la manera que el puguis conèixer.

Bueno, perdona, jo crec que un dels alicients per mi més importants d'anar al teu casament era si anava, si estava Maxi. Estava convidat, estava convidat. Sentiment de la Valeria i per tant, o sigui, per tant era com, ostres, de sobte ho vaig visualitzar. Sí, sí, no, no, és un tros de. Bueno, clar, jo les referències com a persones les tinc de la gent que el coneix i la Diana sempre m'ha explicat que és un ser excepcional i tota la gent una mica que el coneix diu que està molt bé i escolta'm, doncs, ole per ells dos, eh? O sigui A mi el que em va impressionar més. A més a més, el que més m'agrada és que tots dos continuen amb les seves vides, més enllà de saber-se en el focus de molta tafaneria i de molts. Perquè és que no vull entrar en el debat de sempre de la diferència d'edat, del fet que ella sigui més gran, és igual. Ella està imponent, ella és un tros de dona. Que és irresistible i ell és per sucar-hi pa i estar-hi tota l'eternitat allà dintre. Per favor. Impressionant. I és que és un tros de tio. És que fa tremolar. Sí, és veritat.

Dono fe, el vam tenir aquí a l'estudio de Catalunya Ràdio fa un parell d'anys. I mai a la vida jo havia vist. Va venir un diumenge, cosa que tu et vas perdre. Mai a la vida havia vist tanta expectació darrere de la peixera d'homes, dones, animals de companyia. És a dir, va venir tothom, no hi cabien. 25 persones a la peixera per veure aquella entrevista. A mi el que més m'ha impactat, i ho dic de bo que m'ha xocat, d'aquesta portada de revista, és que el Max Iglesias llueix un polo. Que el tinc exactament igual, però idèntic. I dic, mira, és l'única cosa en comú que tinc amb ell, però mira, la vestimenta sí que la compartim. I em va fer molta gràcia.

I després jo el segueixo, a part de la seva carrera com a actor, a les seves xarxes socials, a l'Instagram, és un gran viatger i té un grup de col·legues amb els que fa grans viatges per arreu del món. I no sé. La veritat és que amb la distància aquesta de ser una mera observadora, tot el que fa em sembla fantàstic.

Fa cara de saber fer submarinisme, també. Que li quedeu agradant.

No, no, no! No, és que també, també, també, també, ha penjat alguna imatge sota l'aigua, sí, sí. A més a més, fa la volta. Tinc uns col·legues que porten motos grans i ha fet molts viatges per Àsia amb moto de gran cilindrada. Però no sé, està molt bé. La veritat és que jo només he vist la portada. L'Ola és més discreta, perquè estan tots dos allà parlant, però crec que Semana o un altre, o Diez Minutos, els agafa, no, Semana, els agafa directament allò menjant-se la boca amb una passió extraordinària, que és com s'ha de menjar la boca a un, amb passió, perquè si no, amb això no ens hi posem.

Exacte. Sempre posant la llengua, eh, Maika, tu? Exacte.

Bueno, no sé, en el moment que calgui. Però el més important d'aquesta portada és que un any després, d'aquella primera exclusiva que va publicar a lectures, anunciant i que va haver-hi un gran allò, estan liats, estan. Doncs que un any després continua fent el més important, que és allò que tots dos els hi ve de gust fer, i ja està. O sigui que llarga vida i molts aplaudiments per tots dos, la veritat.

Jo he de confessar que sempre que Maxi Iglesias és notícia per alguna cosa, automàticament rebo la portada que me l'envia Maika Navarro per si m'he donat per informat, que sí, i després automàticament sempre rebo una trucada de Laura Fa. Laura Fa sempre em truca a veure què rasca. I ja sé que coincideix el tema i ja no li agafo el telèfon. Per tant, Laura, em sap greu, però no ho tornis a fer perquè no et contestaré. De tu no sortirà informació. No, no, no. I això que vosaltres

a casa esteu ben informats. Però vaja, està molt bé. Els amics són per això. Per fer de confidents dels col·legues. O sigui que està bé. Tot i que la Laura també està la seva obligació a rascar i a rascar a la seva especialitat, que és la premsa del cor. Jo rasco en altres històries i, per tant, aquesta és la història, trobar la gent que rasques i que de tant en tant et dona alguna pista. Però vaja, molt bé.

Anar rascant, anar rascant. T'imagines que me'ls trobo ara per aquí, per Catània, que era malalt? És que no em sorprendria, per això et dic, que és que clar, estàs en un paradís i en un paisatge tan idíl·lic, no?, que al final dius, bé, és que. És un bon lloc. És un bon lloc. És un bon lloc per passejar amb una mà. Aquí és on mengen els arancinis aquests,

no?, les boles d'arròs farcides. Exactament, exactament. A Sicília, això. Sí, sí, a Sicília. És com una croqueta, no?, És una croqueta molt més gran que, com deies, a l'últim punt hi ha o ragú, o vegetarianes, o espinacs, o tot allò que mozzarella, tot allò que puguis imaginar, té una barreja de sésam i està com fregida. I aleshores la diferència entre si la menges a Palermo o a Catania, amb una punta o l'altra, és una mica de forma. Aquí a la Catània acaben com en punta, com una mamella. És com més en punta i a Palermo són més rodones. Però sí, sí, són espectaculars. Aquí a Catània, una altra. Bueno, i els esmorzars. Aquests sicilians, per esmorzar, et demanen el cafè, una granita, que és com un granissat, I un brioche, un brioche gegant que obren i es posa la granita dintre del brioche. Una altra modalitat és posar-te el gelat dintre el brioche. Aquest és l'esmorzar típicament sicilià. No, no, és una bogeria, és una autèntica bogeria, una bogeria.

I l'albergínia, no, també? Molts plats de pasta porten albergínia aquí, crec.

La melanzana, l'albergínia, és una de les reines de la gastronomia italiana. Siciliana i sí, sí. Aquí, per exemple, a Catania, la pasta, l'especialitat és la pasta a la norma, que porta el tomàquet, el peperoncino i aquesta melanzana que està cuinada perfecta. I aquí a Catania, per exemple, ara m'estic trenant un cafè, aquí el cafè prestipido, que jo us he tocat el Duomo, I miro a l'esquerra, tinc l'entrada del mercat del peix, que és com una mena de subhasta del peix, que ja deu haver acabat. Però tens totes les parades de peix. Ahir em vaig fer un cop d'ull i hi havia un peix amb un preu. Estava fresquíssim, les gambes vermelles. No sé si tenen el mateix. Ja les vaig provar a dormir i sí que són molt gustoses, també. Que som del Mediterrani, estaven a vint i pico el quilo, o sigui, a un preu molt raonable. I fas la subhasta, si tens un apartament amb cuina, doncs hi ha gent que compra. I sofà o també tens una mica com a la buqueria, no? Tens també parades que allà mateix amb un foc t'ofenen el peix que vulguis demanar. No, no, he menjat com una. Bueno, jo t'ho vaig explicar d'altra. Ja m'he hagut de controlar i posar el fre de mà perquè, si no, era una I ara mateix és que, mira, m'he menjat. M'he menjat dos cappuccinos amb un amb un. Ai, com es diu el. Ai, com es diu el pastaret? Sí, oi? El pastisset típic de la Sicília. El canolo. El que està. Ai, conyo, manca. M'he fotut un canolo petit, un piccolo, petitet, petitet, i dos cappuccinos. Però és que ara em fotaria una pasta. D'agafar l'avió, per acomiadar-me lo grande.

Bé, doncs comencem a preparar l'esmorzar per dissabte que ve de Maica Navarro, que ja veig que les pretensions

i les expectatives. No tinc cap esperança, no tinc cap esperança. Sí, sí, confia, confia. Si puc demanar, m'estimo més el Màxim Iglesias que un esmorzar, però vaja. Si em volsos realment sorprendre'm, tindrem una benvinguda. I a més a més, que es deixi el bigoti aquest que últimament porta, crec que està fent alguna sèrie que porta el bigoti, i ja està tremendo a nivell cósmico. Tu amb bigoti no estaries malament,

ara que penso. El problema és que soc tan imberbe que encara espero. Que quedaria molt irregular. Sí, tinc un bigoti la mínima mal, que saps allò de com de preadolescent que no acaba de sortir. Sí, no tinc. La testosterona aquí no brilla. Arribem fins on arribem, exacte. 3 minuts per un quart d'onze. Va, som-hi. Si no, després els oients es queixen que estem tota l'estona de Jaroteo i. Jaroteo. Saps lo que era el Jaroteo? El programa de I tant que ho sé perquè vaig estar. Mira, vaig estar amb el Justo Molinero aquesta setmana. Han presentat el documental que ha fet Incís i TV3, que crec que és dir Mars al Senseficció la metge. El poder d'una veu i és preciós. Està molt ben fet i realment reivindica tot el llegat d'un personatge sense el qual no entendríem la història de Catalunya.

Home, i tant. De fet, el seu plató radiofònic d'estudi el teníem a. Bueno, estava a Santa Coloma Gramenet. Jo veig que ara està a Santa Coloma Gramenet, a tocar de casa, que ara està a Santa Coloma. Jo crec que sí, al costat de casa dels pares.

Vaig conèixer l'Andrea Molinero, que és la seva filla, i qui ara s'ha quedat d'alguna manera tot enllegat i està gestionant la ràdio i la tele, perquè el Justo ja és gran i està de retirada. Però realment val molt la pena el que veurem al Sense Ficció, perquè el poder de convocatòria d'aquest documental hi apareix Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas. És molt interessant veure com el poder va intentar utilitzar Justo Molinero i com ell també en va treure rèdit. I va construir un imperi mediàtic, vull dir que. Sí, sí. Que a banda de I després és un estopal, xunguitos. Vull dir, en fi, un poder de convocatòria extraordinari.

Bueno, és que durant molts anys va ser la veu i la representació de tot un grup d'immigració, tot aquell que va venir, en aquest cas, d'Andalusia, i ell una mica va ser el seu referent, la seva veu, i aquell que, bueno, doncs, durant la seva emissora. Compartia i feia com que obria aquesta finestra amb una Andalusia que estava amb el cor de tota aquesta gent que va venir a Catalunya a treballar com els meus pares. Els meus pares van venir de Navarra, la immigració del nord era més petita, però també hi va ser present, també està a la casa de Navarra. Un frontón i tota aquesta presència.

Molt interessant. Aquest dimarts al Sense Ficció. Escolta'm, aquest dilluns, demà passat, havia de començar, havia d'arrencar, Maika, les declaracions de testimonis vinculats al cas Zendik, però finalment haurem d'esperar una setmana més per sentir aquests relats. Què ha passat, Maika? Per què s'ha endarrerit tot això?

De fet, ha estat una cosa molt burocràtica de reajustament dels calendaris personals d'alguns testimonis. Arrancava, com bé deies, dilluns, el Francisco Marco, que és important perquè el Francisco Marco, el director de Método 3, és a treballar contractat per la defensa de Jonathan Handic, però qui el citava era la fiscal. D'aquí la curiositat també era per què volia preguntar-li i per què. Però, per una qüestió d'agenda del senyor Marco i dels altres dos testimonis que havien d'anar dilluns, doncs s'ha recol·locat i, finalment, les 33 declaracions dels 33 testimonis arrenquen el 10 de novembre i seran 9 dies entre el 10 de novembre i el 16 de desembre. Per tant, els redactors de successos i judicials, octubre, novembre i desembre. No, Torella, no. En novembre i desembre estarem molt entretinguts en aquests jutjats destartalats de Marc Torell, on la jutgessa Raquel Nieto, la fiscal Teresa Llol i els advocats de la defensa, la Jonathan Andix, Cristóbal Martell i Sebastián de Juan, estaran allà presents en aquests interrogatoris. Interessant, per allà desfilaran tots aquests testimonis que va demanar la defensa, el Perifil Roca, empresaris de el notari del senyor Jonathan Andic, el notari de la família Andic, i també una directora de l'empresa immobiliària que gestiona part del patrimoni immobiliari dels Andic. I després tot el gran grup de testimonis els ha demanat la. I aquí també serà molt interessant escoltar els albacees, com es diu en català, Roger? El què, perdona? Els albacees. Els albacees. Ara ho investiguem, però no et s'ajuda. Els albacees, que té un altre nom en català que ara ens ho dirà l'Eva, també són importants. Aquí està. El marmessó, vols dir, el marmessó, potser. El marmessó, sí, els tres marmessons. Doncs Creueras, que ell en el seu moment no ho va declarar, els Mossos no el van citar durant l'instrucció, no l'han citat mai.

José Creueras, el president del Grup Planeta, també està citat com a marmessó del patrimoni d'Anticantenga?

Sí, i aquest jo crec que serà molt interessant, perquè insisteixo. Fins ara només hem sentit en Creueras, que el va entrevistar, recorda, el programa Pellicer el va entrevistar però amb la condició que només volia parlar de la faceta personal del seu amic. Isaac i Creueres eren molt, molt bons amics i és veritat que el seu testimoni serà com a marmessó i també amb aquesta confidencialitat que tenia, aquest coneixement de la relació pare i fill, aquest coneixement de la família i sobretot de la voluntat d'Isaac Càndic amb aquesta fundació. Que els Mossos i l'administració interpreten, està una mica en la justificació i en l'entendre el possible mòbil d'aquest presumpte homicidi, que seria de quina manera aquesta fundació marmava el patrimoni dels fills de Sant Càndid. Interessant totes les declaracions seran, segurament.

Doncs tot això que s'endarrereix una setmana, per tant aquest dilluns encara no tindrem novetats del cas en dic, sí la setmana següent. Enmig de tot això també, Maika, et vull preguntar breument d'una dada protagonista aquesta setmana de la crònica de successos, i és que els Mossos d'Esquadra tenen identificats 34 grups violents actius a Catalunya que es dediquen al tràfic de drogues, agressions i fins i tot homicidis. Són, Maika, el que coneixem com a pandilleros, que no és una paraula correcta, hem de parlar d'aquests grups violents actius de moltes vegades joves, que els Mossos han identificat i que, de mica en mica, intenten desmantellar.

Sí, jo crec que la dada més important d'aquesta compareixença que van fer els Mossos d'Esquadra és la xifra que van donar que aproximadament hi ha un milió de joves a tot Catalunya, però principalment a l'àrea metropolitana, que estarien integrats en aquests grups juvenils violents. Tot i que d'aquests mil, els que tenen un arrelament sòlid en aquestes organitzacions juvenils són entre 400 i 600. La gent té molt associats les bandes juvenils latines dels anys de fa una dècada, els latinquins, els lletes. Ara hauríem de parlar de los Trinitarios, Barrio 18 y los 300. Aquests tres serien els més importants. I el que han fet Mossos en els últims dos anys ha sigut analitzar el problema i crear un pla transversal que es començarà posant en marxa ja, que té com a objectius abordar el problema que hi ha, resoldre conflictes que tenen i evitar sobretot una eclosió i que passi el que està passant a Madrid, on la violència d'aquestes bandes juvenils és molt freqüent. Tot i que aquí, en l'últim any, els conflictes protagonitzats cada cop són molt freqüents i des del desembre del 2023 hem de parlar de tres homicidis protagonitzats per aquestes bandes juvenils.

Efectivament, ens n'hem anat fent ressò i han tingut un impacte important. Maika, escolta'm, que tinguis molt bon viatge de tornada. Acaba de gaudir d'aquestes últimes hores a Sicília. Sí, sí, correcte.

No passa gens de mitja hora i la maleta ja està feta. Faig un passeig, em prenc una perola. Sí, no és hora, però me l'avançaré. I, epa, ja agafo el cotxe i ja la porto a Catània. Molt bé, molt bé. Bueno, doncs res, ens veiem el dissabte que ve.

I et farem una rebuda amb tots els honors. Catifa, vermelles, morsà, flors, en fi, uns mariachis i tot aquí per rebre Maika Navarro. Un mes després, un mes de vacances. Catalunya t'ha trobat a faltar. Maika, bon viatge, cuida't.

Vinga, vosaltres, la setmana propera, gràcies per tot, adeu.

Fem una pausa i el suplement es converteix en una pista de ball. Discoteca per reivindicar els anys 80 amb Jordi Cubino i Carlos Bayona.

El suplement, amb Roger Escapa.

A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir. Tens un cotxe al cap?

Del 22 al 25 d'octubre, troba'l al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques, amb la garantia dels professionals del gremi del motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com.

Troba el cotxe que tens al cap. Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat que us hem preparat.

Lotsdenedal.cat. Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Adéu! Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Génesi. Ja disponible a la plataforma 3Cat.

Tu no decideixes quant costa el carburant, però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible. Ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa d'Àsia de Catalunya.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llar. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

La meva paraula preferida en català és xiu-xiuejar. Però si vols que et facin cas, només has de saber dir prou. Descobreix el cas sencer a 3cat.cat, equip 012. La Fact,

la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una ballada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a la factcultural.cat. Aprofita els supertecnopreus del Corte Inglés amb fins a un 20% de descompte en les millors marques d'electrònica

i electrodomèstics. Equipa't amb els nous televisors, portàtils, mòbils, neveres, rentadores, forns I tot amb els nostres tecnovantatges, com l'assegurança gratis de 3 mesos.

Fins diumenge 25 d'octubre, supertecnopreus del Corte Inglés. També a la web Appi Hipercord.

Consulta models i marques que hi participen. Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur.

Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus.

Compra el teu cotxe ideal al millor preu.

Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'Altre Barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances.

I sempre hi sonen les teves cançons preferides.

Les matinades de divendres a dissabte, viatgem a l'Altre

Barri amb Blay Mercè. Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan. Els catalans som fills de Grècia, de Roma i de Jerusalem, també. Aquestes tres grans cultures que ens han configurat com a poble mediterrani. I aquí tenim l'exemple més clar,

que és Empúries. 18a temporada. Benet XVI, per mi, un gran papa, però, vull dir,

en té mai un home forçat a ser papa. El divan amb Sílvia Coppolo. Aquest diumenge a les 9 del vespre.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. 4 minuts per arribar

a dos quarts d'onze del matí. Als anys 80 a Catalunya, a les discoteques es ballava Sabadell Sound.

Sabadell Sound.

Una música d'inspiració italo-disco que sortia de la capital de la Vallès Occidental i que va tenir, com a un dels màxims exponents, un nom. David Lyme.

Let's go to Sitges, let's go tonight. Amb només 16 anys, Jordi Cubino, el nostre Jordi Cubino, es va convertir en David Lime, un alter ego artístic que va ser un ídol de masses, no només a Catalunya, sinó arreu del món. Una carrera curta de només 4 anys que va marcar un abans i un després.

Ara la docusèria El Doble s'endinsa en aquest èxit radical de David Lyme. Jordi Cubino busca un doble del seu alter ego musical, una docusèria que s'estrena el dia 1 de novembre a l'Inèdit, dirigida per Carlo Pardial i que és una idea original del Carlos Bayona. Ara el suplement Bye Bye Mi Amor. Bye Bye Mi Amor, oh oh oh I will miss you forever Bye Bye Mi Amor, oh baby Don't you leave me tonight Bye Bye Mi Amor, oh oh oh.

En aquesta pista de ball ens acompanyen dos pares de la criatura, el Jordi Cubino, David Lyme, per una estona. Què tal, com estàs? Ben tornat al suplement, Jordi. Sempre és una alegria saludar-te. I per mi també. I el Carlos Bayona, que és productor, que és DJ. Carlos, bon dia, bon hora. Què tal, bon dia. I que vas tenir aquesta idea de portar el Jordi Cubino, en aquest cas, no sé si és una mena de ficció, una docusèria, un documental.

Jo no sé com explicar el que és, però és divertit. Com us vau conèixer, vosaltres dos? Com ens vam conèixer?

Jo fa anys que ens coneixíem, el que passa que no teníem tanta relació, jo el coneixia com a DJ, i a través del seu germà també, i després, no me'n recordo quan ens vam conèixer.

Sí, jo crec que vam parlar per l'Instagram, em sembla que va ser, i venia. Venia a algunes festes seves, també.

Tu, Bayona, el deus haver punxat moltes vegades com a DJ, el David Lyme, eh, Dick?

Sí, sí. I de fet va venir un dia a una de les festes i parlant, ja ens coneixíem, i parlant, parlant, em va dir. No, el David Lime sóc jo. Jo vaig flipar en aquell moment, no? Tu no sabies que era el Cubino. Jo David Lime, però si David Lime és famós, no? I em diu, sí, sí, el David Lime sóc jo.

Clar, és que el Cubino ha tingut tantes vides que amb 16 anys va ser David Lime, però és que després. Va ser productor, els últims anys l'hem vinculat evidentment a Euphoria, però ell ha fet el corazón latino, ha produït artistes com Mecano, David Bisbal, Alejandro Sanz, Sergio Dalma, Mónica Naranjo, Laura Pausini. Quantes vides has tingut tu, Cubino? No sé, unes quantes.

Jo penso que el món és, i la vida és reinventar-se, i quan et reinventes és quan tires endavant. I més en aquesta professió tan complicada que és el món de la música.

El David Lem, el Jordi Cubino, és el Forrest Gump de la història, de la música catalana. El Forrest Gump. Quan ha passat alguna cosa, allà estava el Cubino.

I com s'ho fa? Tens tan bona pell, Cubino? O sigui, com t'ho fas per brillar tant? Ara, en sèrio. Ah, perquè soc de Sabadell. Ah, mira, no, però jo soc de Sabadell i, coita, escolta'm, amb el diàbol a cinc del matí, aquí no. És una pell fantàstica. És una pell fantàstica. Jo crec que té molta gràcia això del doble, perquè el Cubino també se'n riu d'ell mateix, no? Vull dir que és aquesta capacitat de. De recuperar el David Lyme, però també en fotre-se'n una mica i saber que totes aquestes vides que ha tingut també tenen sentit de l'humor.

Sí, i de fet ja quan va sortir la idea jo li vaig dir que això ho fèiem i era capaç de riure'ns d'ell mateix i ho ha fet molt bé i per això és tan divertit, no? És. I fins i tot muntes un

càsting a l'estil Euphoria també per buscar a 2026 una persona que. Faci de David Lyme, amb la promesa i el contracte de que farà un single radiofònic amb videoclip, amb llançament a les radiofórmules i a les ràdios convencionals, i amb possibilitat de després defensar David Lyme a 2026 amb gires i el que vingui.

El que vingui, tot depèn del que passi amb el documental. Aquesta era la idea, sobretot la idea boja del Carlos, una mica com ho va explicar al principi, em va espantar una mica. Això comença, ara me'n recordo,

ell va venir a veure'm punxar i em diu, jo soc el David Lang, i jo, tu ets el David Lang? I jo li vaig dir, has de tornar, no? Perquè està tornant tot. Totes les 80 tenen festivals per tornar. I ell em deia, no, jo no puc tornar ara perquè ja estic molt. I llavors vaig pensar, si els 80, aquests que cantaven mai eren, era un model el que cantava, no eren I li vaig dir, doncs mira, perquè busquem un noi jovenet com tu, amb 18 anys de l'època, i que faci de tu. Clar, jo li vaig dir, com ho dic jo sempre a tot, que ho dic mig en sèrio, mig en broma. Dius, ho vam prendre al peu de la lletra i després. És que vam fer això, vam fer un càsting, un munt de nois, molt guais, tots els nois, i vam fer un càsting, vam triar un, i ell va fer després, com el senyor Miyagi, va fer de Mister Miyagi, i li va instruir com s'ha de ballar, com s'ha de cantar, i el vam fer debutar, i tot això es veu al documental i és molt divertit. És molt divertit, i m'apretava molt, però bueno.

Escolta'm, Carlos, clar, la teva vida, el teu cognom va associat al món del cine, perquè el teu germà t'ha fet molt de mal, en aquest sentit. Sí. Però quina importància ha tingut la música per viure la teva vida?

Home, jo soc més de la música, si no m'imprime. A mi m'agrada molt la música des de l'any 96 o 97, que vaig començar a punxar, i encara punxo aquesta tarda estic al Màgic del Born de Barcelona. Llavors, és el que a mi m'agrada. I després, clar, treballo amb el meu germà a diari i el cinema ho tenim a la sang, els dos, també.

I Cubino, què tenia la música dels 80? Pels que l'hem recuperat una mica dels temps, no? És a dir, els 60 Beatles, 70, 80, 90. La dels 80 per què es caracteritzava? Per aquests sintetitzadors que sentim?

Molt. Jo crec que la música dels 80 era música optimista. Va ser una dècada de fi molt optimista, no? I això es reflexava en la música, en la moda, en moltes coses, no? Sobretot el so era molt característic quan es van començar a utilitzar els sintetitzadors, els Moog, els DX7, els Roland. Tot aquest tipus de so és molt característic de la música italo, però de la música també que es feia anglo-electrònica a Londres, per exemple, o als Estats Units, no? I jo penso que sobretot és l'època en què va canviar la guitarra, per dir-ho d'alguna forma, pel sintetitzador, no?

Avui, a banda d'aquesta docusèria musical de 3CAT que s'estrenarà al Festival Inèdit l'1 de novembre, hem convidat al suplement el Jordi Cubino i el Carlos Bayona, perquè és evident que són dues persones a qui la música els ha marcat i els ha condicionat la vida. Així que els hem demanat, els hem proposat, que ens preparin una llista musical d'aquelles cançons imprescindibles sense les quals no s'entendria la seva vida. Ens aturarem sobretot als anys 80, però farem algunes excepcions. Avui nosaltres som el DJ i vosaltres feu les peticions. Comencem amb Jordi Cubino.

Nothing to lose, far away, far away Ricochet, you take your aim, far away, far away.

Tots amunt. Hem començat, eh, no? El perit de cap de setmana. Això és culpa teva, Cubino. Quim crescendo, eh?

No s'acabava mai, eh? David Guetta, això. Això no són els 80. No, és posterior. Jo dic una cosa. Mira, ara, no ho he dit mai, això. Tot i que jo vaig començar a fer música als 80, la meva època de discoteca i de sol electrònic són els 90. L'altre dia vaig estar al festival Love the 90's, aquí al fòrum, que era meravellós. El bon rotllo que hi havia 30 i pico mil persones és el rotllo que em reflexa aquella època. I jo soc més de música dels 90 que dels 80, imagina't. Però si parlem dels 80, penso que és on va començar tota aquesta línia que comentàvem abans, però soc més dels 90 a nivell de música electrònica. Per què hem arrencat amb David Guetta amb Sia? Primer perquè és una cançó que la lletra m'identifico molt molta gent no identifica la lletra perquè potser no sap anglès però parla molt del que és el renaixement pots anar contra mi, pots fer-me mal pots intentar enfonsar-me però jo soc de Titanic estic fet de Titanic i segueixo endavant i és part de la meva filosofia de vida

Carlos Bayona sí que se'n va una mica més enrere primera petició.

Una a cero, oigo yo. Sí, una a cero. Ets dillet, és més sort.

I aquí posem Ice, Ice, baby. Aquesta és la mescla. Vanilla. Això ho fem en directe. Aquí la gent com reacciona quan punxes de peix mou, Carlos? Bueno, és que és la cançó, és la cançó, no?, per mi. És el grup que em va canviar la vida, és una producció. Per què, per què? Doncs és el grup que em va canviar la vida, perquè sortíem els amics i ens agradava molt. Jo tenia el meu grup d'amics, per un costat tenia amics que eren molt bacales i sortíem a escoltar música màquina i per altra banda teníem els gòticos que anàvem a escoltar Depeche Mode i The Cure i Depeche Mode era el grup. I de sobte, no sé com, em vaig veure un dia punxant música en una festa de Depeche Mode i és que m'han canviat la vida.

Va, ens parem als 80. Rock set!

Aquesta que l'ha triat dels dos? Aquesta també té. És que és el primer disc que em vaig comprar, un disc de Roxette, i això és el del look, però és el del look de l'emplaque de la MTV. Ho sé tot d'ell. És que és el primer grup que em va agradar i. I els vaig veure moltes vegades, els vaig seguir. Ara continuen fent música. Veig que aquestes continuen sonant,

és a dir, de peix mou, d'aquesta continuen sonant totes les radiofórmules.

És un clàssic, sisplau, per mi és una meravellosa cançó.

És un clàssic, sisplau, per mi és una meravellosa cançó. Sí, és el que té la música pop, que és atemporal quan funciona.

I els 80, quan es sortia de nit i es deia, avui anem a cremar-ho tot? Què volia dir, a diferència del 2026?

Jo als 80 no sortia perquè estava treballant com a David Lyme, o sigui, estava a discoteques a cantar. Amb alguna festeta com a David Lyme t'havies d'haver fet. Poquetes, no et pensis, no masses. El que passa és que jo sortia més als 90, però començava la festa un dijous i s'acabava el diumenge a la nit i la gent el diumenge al matí. Era una festa qui va

a treballar dilluns. El que significava. Hi havia algun complement allà a la nit. El que significava és que érem joves, si ho podíem fer. Jo sortia divendres tarda, dissabte tarda i nit, i diumenge a la tarda. Ara surto un divendres i ja no soc persona fins al dilluns.

Jo vaig fer un experiment una vegada, que és. Mira, una de les cançons que més he venut meves, la vaig fer als 90, al 95, que és Cherry Cow, no a Gasolín Jocel Cherokee, que és meva aquesta cançó, també és màquina, és bacala total, però va vendre milions. Aquesta cançó la vaig aprendre fent la ruta del bacalau un cap de setmana. Imagina't. Imagina't.

Aquesta es diu 80's Song, és una cançó molt actual, no té ni un parell d'anys, i és el so Synthwave que ha retornat ara i que a mi m'agrada. Que m'agrada escoltar i que m'agrada fer. De fet, en un grup de Barcelona que es diu Oblique vam treure un àlbum que es deia Songfort i tot eren cançons de 5F i és una mica el retorn aquest dels 80, que reflexiona una mica també a la sèrie.

Jo el Cubino l'he vist ballar com a David Lyne i balla de Sina. Riu tant de Chayanne o de Ricky Martin. Aleshores, tu què tal? La pista de ball com la portes?

Patat, si m'he de guanyar la vida ballant. No, eh? A veure, no. Això no se t'ha encomanat, eh? No se t'ha encomanat, això. A més a més, com a disc jockey tens una cosa, que vas a la discoteca. Si tu ets posició barra, tu ets una mica com jo. No és barra, estàs allà a la pista però no gaudeixes perquè de sobte, a veure, què està fent el disc jockey, com ho està posant, què està posant? Llavors és que no pots desconnectar i és. És el mateix amb la música. És una mica un patiment

anar a la discoteca. Petició de Jordi Cubino.

Aquesta és fàcil per mi, i t'explico per què. Primer, jo penso que ABBA és un, si no el grup que més representa la intergeneracionalitat de les coses, o sigui, hi ha gent, tu te'n poses una cançó Dancing Queen a la mateixa discoteca, amb gent de 14 anys i te la canten, i és tan universal, i a part que tantes dècades, a part de les seves melodies que són meravelloses, les veus, penso que van marcar una època, però és que no van marcar, és que segueixen, ja amb el fenomen que van crear amb els musicals, Mamma Mia i tot això, ha arribat a un punt que tothom, tothom al món, coneix les seves cançons. I penso que la universalitat d'Ava és bàsica pel món de la música i el món de la música pop.

Però tornem a la docusèrie. El Cubino ha triat ja Titanium i The Winner takes it all, no? Un home que és un triomf amb cames, no? I t'ha agafat ja Titanium, no em faràs mal, i l'altre és The Winner takes it all. Ja està, què emaga el Cubino, saps?

Això és l'essència, això és l'essència. Però escolta'm, Cubino, clar, A l'hora de triar un altre ego que en el fons és algú amb qui tu et veus reflexat i que creus que pot interpretar el paper amb David Lyme 40 anys després, com, és a dir, què li has de veure? És a dir, què necessita aquesta persona? El nou David Lyme, què té?

Sobretot, una mica de carisma, és importantíssim. A mi el més important és que tampoc vaig voler fer una còpia del que jo era en aquella època, sinó que és traslladar aquell esperit a ara, adaptar-lo, i amb diferències, evidentment. La persona que m'ha escollit m'ha dit que ha sigut 90. Jo faig un 69. O sigui, que imagina't, no? Has crescut amb l'edat. Sí, he crescut amb l'edat, molt. Però ja no només amb això, sinó en el punt de vista de les coses com són i adaptar David Lyman a aquesta època. Això és el que buscàvem. El que passa és que durant tot això ens hem perdut perquè el Carles Balló em anava matxacant. Va haver moments que no sé si surten perquè no he vist tot el documental acabat, però em matxacava molt, eh?

Em matxacava. Va, més música. Dava, és que el nivell avui està molt, molt, molt alt, eh? Dava a Queen.

Dava a Queen.

Bueno, un altre cas, no? Un altre cas com Abba, que, després de la pel·lícula que van fer, molta gent l'ha descobert, que és graciós que gent que ara té 15 anys es cobreixi un puny per una pel·lícula, no? I per mi és el millor cantant de rock de la història, és un gust personal, no?

Bé, però de bastant consens segurament, eh? Sí, sí, sí. Segur que hi ha molta gent que discrepa, però a tu et sembla just?

Clar, és que no vull fer comparacions, però clar, tu escoltes el Freddie Mercury, Queen, el pop de l'època, i el que escoltes a la ràdio és a. El pop que es fa avui dia, no cal posar nom. El pop que es fa avui dia, doncs clar, no vull dir noms, però ja tothom sap a qui m'estic referint, no?

A veure, que ens heu portat una llista que és el millor i les cançons que us han marcat la vida i per les quals us dediqueu a la música. Aleshores, clar, això sí que és un delicatessen.

Sí, jo crec que cadascú té el seu gust, tot i que jo feia dance i electrònic, poder un pet més rockero i pop, ell és DJ a més a més, i ell toca molt més la música electrònica, tot i que coincidim amb les cançons, perquè a mi de pet me flipa, però bueno. Mira que ve ara, mira que ve ara.

Clar, és que ara jo m'imagino un programa d'aquí a 30 anys, gent recordant la música que escoltava quan era petita, i ho sento molt, però res a comparar. Bueno, és que els 80 van donar molt de sí. Mercury, Michael Jackson, no sé, no.

Són personatges que després has d'abraçar totes les seves contradiccions, perquè el cas de Michael Jackson. Però clar, la música és la que és, vull dir que.

És que mirar-ho com a artista, hem de separar la imatge que pugui ser personal de l'artista, jo penso que molt, no? Inclús a la pel·lícula de Michael Jackson, que la vaig estar veient, hosti, hi ha moltes coses que no coincideixen, perquè el fan veure com si ell fos el creador. Bé, perquè és un massatge de la família, no? Exactament, i com si, per exemple, una anècdota molt ràpida, ell no és qui va escriure Thriller, la va escriure Rod Temper en tota aquesta cançó, però sembla que l'hagi composat ell, no tal com va ser la pel·lícula, ell la interpretava, però no la va escriure Michael Jackson, però és igual, era l'artista perfecta. I les cançons de David Lyme eren teves de dalt a baix? Sí, sí. Amb 16 anys ja ho vas parir tot allò? Sí, les cançons eren composició meva, sí, sí.

El Bambino ja era teu, eh? Tot, tot això era meu, sí. Carai, tu. I el Let's Go to Sitges. El Let's Go to Sitges. Com se't va acudir el Let's Go to Sitges? Hi havia tota l'escena

discotequera ja, aquella època. Sí, clar. Jo vaig ser el primer a citar lo que va sortir aquí a Espanya, vull dir, perquè a Catalunya també, no? Però perquè la cançó no es deia Let's Go to Sitges, era Let's Go to Caribe. I vaig arribar a Max, dels Max Mix, i el Campó i el Legan van dir, escolta'm, canviem això, que s'ha de fer Sitges. I també perquè li havíem venut la portada de l'Anti de Sitges.

Clar, que d'això, d'això, és que el Cubino va fer, d'això va fer una fàbrica, perquè va fer Let's go to Lloret, Canària, i Let's go to Canària. Només feia falta Santa Góloma. Sí, però que va fer, ella anava fent cançons.

I Playboy amb 16 anys, que és que ja tenies la ment una mica.

No, Playboy va ser perquè vaig veure una pel·lícula i se'm va acudir la cançó i va ser el tercer single, després van vinar, crec que va ser això. ¿Parlaves anglès tu llavors? Sí, clar, sí, sí, clar. Jo vaig començar molt jovenet. Sí, però el que li ha fet

guanyar més calés a la seva vida, no es parlar anglès, és Corazón Latino, segurament. Bueno, sí, la veritat és que va

ser una cançó emblemàtica. També n'hi ha hagut moltes, eh? És la cançó que t'ha fet guanyar més diners? Aviam, sí. Aquesta, alguna de Luis Fonsi, que també he escrit, i Cherry Coke. Aquestes tres són les tres que més, però Corazón Latino és destacada, perquè és un clàssic. Sí, sí. Aquí,

quan ve la carta de l'Esgai, ve pesa. Aquesta pesa, eh? Venen dos pallos, sí, sí. I darrere venen els dixenda. No ve una carta, ve un maletín.

Carlos Bayona, Jordi Cubino, posant cançons, les cançons de la seva vida, el Carlos Bayona, en aquesta petició, fent honor a l'Italodisco, hipnòtic tango.

Avui un soplement musical i fent números, a veure si em fitxa aquesta nova ràdio musical que muntarem, que ens transformarà iCat, a veure, presentant candidatura també. Aquí estem els tres. A veure, hipnòtic, tango, això què?

És la meva cançó favorita de Tolita lo Disco. En my mind, una cançó que es balla, però que té un punt fosc, que a mi sempre m'agrada, un punt d'oscuritat a la música, i és un tema perfecte per mi.

De fet, l'ha fet servir per la capçalera de la docusèria meva. Sí, sí, sí. L'ha fet servir. Sí, sí, ha sigut brutal. A veure, puja una mica més.

Això per defensar un directe, tot disparat, entenc, aquí, no?

Sí, clar, això, evidentment, és disparatós.

Tu què vas viure a l'època? Com era, llavors, un directe dels 80?

Mira, el directe dels 80 era molt divertit. Jo vaig tenir dos tipus de directe. Els que anàvem cantant a discoteques aquí, a Espanya, a França o a Alemanya, anàvem amb el playback, la veu en directe i el playback gravat.

La veu la feies, per això? Com anava el playback?

No feies com Shakira? No, no feies com Shakira. Ho cantaves? Sí.

I en quin format et tiraven la música? En dat.

Sí, prèvia a tot això. Això va ser abans, per exemple, quan vaig fer la gira al Japó, que vaig estar, va matar molt la història anar al Japó, allà portava part gravat i part en directe, amb músics en directe. Érem assincronitzats, el que fan ara tothom, amb una claqueta, unes tracks gravats i els altres que anaven en directe. I les veus en directe, per això ho fa tothom, ho fa estar odós. O sigui, playback no en feies tu? No, no. Home, si hi havia alguna presentació de ràdio. Alguna tele, potser, no? Sí, a tele sí, però el que eren els shows els feia sempre en directe.

Ecuador! Ecuador! L'altre dia la vaig ballar perquè estava el paio aquest aquí. Això de qui és? De Sash. Sash. Sí. Tenies de veure l'altre dia allà al fòrum, 35.000 persones, tothom saltant i cantant aquesta cançó. És el que dic jo, l'energia aquella dels 80, dels 90, jo no la veig ara quan vaig amb una pista de ball. No la veig.

I ara farem que tothom baixi Revolucions amb una cançó que arriba. No miris, no miris. Podria ser-hi, però també és una balada.

Aquesta cançó estaria cancelada avui dia, eh?

Sí, perquè. Puja, puja. Qualsevol moviment que facis t'estaré espiant, d'alguna manera, aquí les tinc, no? Ell ho va dir, a més a més,

en una entrevista, que era una cosa sobre l'obsessió amb una persona, la lletra d'aquesta cançó.

El vaig veure, l'Estink, va venir a Barcelona a principis d'aquest estiu, a 300 euros l'entrada, també s'ha de dir. Sí, déu-n'hi-do. I la va cantar, i el públic, evidentment. Home, és un dels seus clàssics, jo crec que hi ha 4 o 5. No, sí, però l'Estink últimament feia gires en què no tocava les cançons de polis, i aquí no se'n va estalviar cap de clàssic.

Sí, sí. Jo crec que quan, a mesura que et vas fent més gran, ells assumeixen aquestes cançons i les tornen a cantar. És veritat, això passa amb molts artistes.

Això t'ha passat a tu, Covino, que tu la. No, li ha passat al Cubino. Li ha costat agafar el David Lime. Clar, perquè això es viu a la sèrie. I li dic, Cubino, abraça el Lime, no? El vull recuperar, però no. És que ens va tornar bojos fent la sèrie. Llavors era com, però Cubino, tu vols recuperar el David Lime o no? Perquè de sobte és que. Sí, no, sí, no, i és una mica el que li passa als artistes que. M'ha fet de psicòleg, eh? Clar, no, però tu tens un hit molt gran, que és el que tothom vol escoltar, però tens una carrera al costat i vols dir, és que també tinc aquestes cançons, però la gent vol escoltar l'Every Breath You Take, no? Llavors és una mica I llavors quan ja t'emprenyes dius, no la cantaré, no la cantaré, perquè soc més coses que l'Every Breath You Take, no?

Fins que al final fan les paus i també. Hi ha el caixa cobri, eh, a vegades. No, però també a mi fer el

documental amb ell m'ha servit, i no ho dic de conya, em va fer de psicòleg, perquè vaig aprendre a retrobar aquella època que jo tenia com una mica d'aversió cap a aquella època, i l'he tornat a abraçar gràcies al Carlos Bayona, sense cap dubte. El Tonson.

It may be quite simple but now that it's done I hope you don't mind, I hope you don't mind that I put down the words How wonderful life is while you're in the woods.

Elton John, i tampoc ens podem estalviar de cap manera, ens aturem als 60, els Beatles.

El Cubino està enamorat. Tota la seva selecció.

No, home, no he posat dos baladetes, que és una de l'Elton John. Every breath you take, yesterday. Jo sempre estic enamorat de tot. Està enamorat, el Cubino.

El citeu, el citeu, els Beatles, el doble, eh? Sí. Perquè els que es presenten al càsting. Bueno, n'hi ha que et situen els Beatles als 80. És boníssim, clar, és boníssim. Però a veure, o sigui, també hem d'entendre aquesta gent. Vull dir, no ho van viure. Aleshores, el passat és passat. 60, 70, 80, doncs els queda ja molt lluny tot això.

Completament, completament. Jo penso que la seva referència musical comença quan tenen començament de raó, als 5 o 6 anys. Després, el que abans no existia. Ho van recuperant. Petició de Carlos Bayona.

Clar, és que el doble té molt d'aquesta cançó. Això és OMD, que quan ja ha fet tota la seva carrera, als anys 90, gairebé als 2000, i fa aquesta cançó per una mica d'introspecció i la lletra diu directament ens hauries d'haver vist quan estàvem a la Via Làctea i volàvem, no? I una mica el comino de la sèrie és això, no? M'hauries d'haver vist quan estava al Japó i a Corea i cantava per 30.000 persones. I he triat aquesta cançó perquè representa molt a la sèrie, a l'ocu-sèrie. I és una cançó d'això, d'un artista que, com aquest, com el Sting, quan diu, ja puc tornar a cantar una altra vegada l'Every Bed You Take, un artista que observa la seva carrera i diu, ostres, és que he fet moltes coses i estan molt bé i estan molt orgullosos. I el Bayona també has comprat una mica cap a casa. He venido a hablar de mi libro. A ver, explica'ns-ho això. Això és el meu amor als anys 80. Ho dèiem amb un grup de Barcelona que es diu Lick. Vam fer un àlbum on hi havia 6-8 cançons i cadascuna d'aquestes cançons estava dedicada a una pel·lícula i aquesta estava dedicada a la pelicula dels Goonies, i fèiem, jo me'n recordo, vaig escriure la lletra, i a la lletra parlava d'una antiga, això, una reunió dels Goonies 40 anys després, que passaria, i la noia li diu al noi que ella estava enamorada d'ell, tota la vida enamorada, i si mai ells diuen morir, perquè ella estava morint d'amor per ell, no? Estic molt contenta d'aquesta cançó, molt maco.

I aquesta és l'últim tema que he fet jo, que es diu Ja nada importa, que el teniu a Spotify disponible. Sí, home, sí, clar que sí. A veure, un moment, Ja nada importa, Carlos Bayón, això ho tenim a Spotify. Això ho tenim a Spotify, Ja nada importa. Això està a Spotify, si és l'última cançó que he tret. Està molt bé aquesta cançó.

I el que també trobarem de seguida a 3Cat és aquest el doble, aquesta docu-sèrie protagonitzada pel Jordi Cubino a la recerca del nou David Lyme, aquesta idea original del Carlos Bayona en direcció del Carlo Pardial, que recomanem moltíssim, i si no, doncs totes les bones cançons que han anat sonant aquesta última hora. Escolta'm, Carlos, aprofitant que et tinc aquí, com tenim el nou disc de Quint, Doncs no ho sé, estem esperant, no? Jo crec que. Però és que porteu esperant 3 anys? S'ho prenen amb molta calma, això?

Bueno, a veure. Jo estic igual que tu, a mi no m'ho expliquis. Has parlat amb el Tom o no? No, no hem parlat. S'ha d'escapar el riure. No, no, no hem parlat, no hem parlat. L'últim que sé és que havíem de venir en concert, te'n recordes? No ho vam quadrar. Van estar a Madrid i no van venir a Barcelona perquè el cantant tenia entrades per la Taylor Swift i no li podia fer això al seu fill, que deixara a veure la Taylor Swift.

Bé, doncs, escolta'm, esperem que a la propera gira sí que passin per Barcelona, perquè allà em trobareu a primera fila, eh? Amb el Jota, amb el Carlos, que suposo que també sou els fans número 1 que té aquí Catalunya. Sí, sí. Us disputo el lloc, eh? Vull dir que estem allà, eh?

Cap problema, si sóc el 2 o el 3. Si poneu una entradeta, jo també vinc, eh?

Sí, però vull afegir, és important que el dia 1 estem allà a l'inèdit i que l'entrada és gratuïta. Llavors, si demaneu l'entrada, aneu gratuïtament a l'inèdit a veure el doble.

Carlos Bayuno, Jordi Cubino, moltes gràcies, molta sort. Vosaltres dos teniu una secció, eh? Ah, sí? Sí. Ara en parlarem. Molt bé. Gràcies, que vagi molt bé. Ara tornem. Adéu.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Soc Anabel Casés Lechuga

i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors. Disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Soc francesa i fa 6 anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant. Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya. I descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrada a la web d'Espai Imagina.

No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català, i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis, amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

La Sinfonia dels Herois, un concert solidari amb la banda de rock d'origen, encapçalada pel neurocirurgià Andreu Gavarrós i amb les protagonistes del documental La Sinfonia dels Herois, donant suport a la investigació dels tumors cerebrals. El 6 de novembre a l'Auditori de Cornellà i el 7 de novembre a les 8 del vespre a l'Auditori de l'Hotel Malià de Sitges. Entrades al web de l'Auditori de Cornellà, etiqueta actura i a l'Instagram d'arroba d'origen oficial.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

La por es viu a Molins de Rei. Del 6 al 15 de novembre arriba Terror Molins 2026 amb el millor cinema de gènere de l'any. La marató de pel·lícules més antiga d'Europa i projeccions i activitats per tots els públics. Consulten tota la informació a molinsfilmfestival.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

Linka't. Linka't. Linka't. Aquesta temporada, el Liceu estrena Emocions amb un cicle en què l'Orquestra Sinfònica del Teatre pren la paraula. A escena, tres concerts per gaudir intensament. El Réquiem, de Verdi, al novembre. Benvingut Jonathan Nott, amb peces de Debussy, Stravinsky i Schumann, al desembre. I Gustavo Dudamel dirigeix Che Jerezat, a l'abril. El Sinfònic es viu al Liceu. Més informació a liceu.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Radio.