El suplement, de 10 a 11 h - 25/10/2026

El suplement. Amb Roger Escapa.

Ara són les 10 del matí i aquesta hora el més destacat és el balanç dels aldarulls d'aquesta nit a Barcelona, que ha fet aquí el suplement la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà. Aquest balanç encara provisional és de 128 persones detingudes, 72 de les quals són menors d'edat, algunes de només 14 anys. Hi ha 450 persones identificades i s'han obert 68 actes administratius per comís d'armes blanques, esprais, passamuntanyes o pirotècnia, entre d'altres. Catà ha reconegut que no s'esperaven el que va passar ahir.

No ens esperàvem aquesta violència d'un grup desorganitzat i d'un col·lectiu de persones que no es van manifestar per raó de cap legítima aportació o de legítim fet a manifestar-se, sinó que va ser la trobada de xarxes. No hi havia coordinació entre ells, però sí que després es van coordinar per cometre aquests actes vandàlics en alguns establiments comercials de Barcelona.

Barcelona Comerç està avaluant els desperfectes als establiments saquejats i condemnen rotundament la violència d'ahir al vespre. I el Gremi de Restauració de Barcelona critica que les autoritats no van avaluar correctament el risc de les protestes d'ahir i que el dispositiu policial, diuen, va ser insuficient. També lamenten que cap administració pública es posés en contacte amb ells per alertar de la convocatòria ni per interessar-se pels seus treballadors. I encara a Barcelona, rècord de visitants a les platges de la ciutat aquest estiu han rebut 5.600.000 visitants. Segons dades de l'Ajuntament, és la xifra més alta des que es tenen registres. I el volum de residus, en canvi, s'ha reduït a la meitat, gairebé 280 quilos, però hi ha hagut 95.000 denúncias per conductes incíviques, 980.000 quilos, volem dir. La Guàrdia Urbana ha fet 220 detencions. I en esports, el Camp Nou acollirà aquest vespre a les 9 el primer clàssic de la temporada. El Barça, si guanya, tindrà 9 punts d'avantatge respecte al Madrid i, a més, farà el ple de victòries a la Lliga. 10 victòries en 10 partits, una fita inèrita fins ara. L'Espanyol entra en descens després de perdre per 2-1. El camping del Racing és el cinquè partit consecutiu sense guanyar de l'equip de Manolo González i la pluja ha obligat a suspendre el Gran Premi d'Austràlia de MotoGP. La setmana que ve, Marc Marquet viatjarà a Malàisia com a líder amb 10 punts més que Jorge Martín.

Passant dos minuts de les 10 del matí, som al suplement, som a Catalunya Ràdio. Tartulia, avui que allarguem amb el Carles Munguilot, l'Oriol Marc, la Marta Monforte i també la Núria Oriols. De seguida obrim també el meló d'aquesta precampanya electoral, que a mica en mica es va escalfant amb Gabriel Rufián i Irene Montero, que ahir van ser a Barcelona Nou Barris, amb aquest primer míting conjunt. I a tot això, també encara fent balanç del que ha donat de si, aquesta nit del Darulls a Barcelona, amb aquests 128 detinguts, molts d'ells menors d'edat, una notícia, un especial, que vam viure ahir aquí a Catalunya Ràdio, acompanyats dels serveis informatius, i pilotant tot aquest especial, el Francesc Garriga, l'Òscar Fernández, el Joan Trias, la Montse Mir, la Berta Torrades. Puc saludar aquesta hora, crec, el Garriga, que l'hem despertat. Hola, Francesc, què tal? Bon dia. Bé, amb aquesta hora ja estava despert, eh? Home, amb el canvi d'horari, avui és com si fossin les 11. Ah, sí, exacte, exacte, exacte. He tingut una hora extra i tot, és veritat. Qui t'ho havia de dir, que ahir et posaries a fer ràdio ahir a la nit, eh? No, no, t'asseguro que no m'ho esperava, però és això que té la ràdio, que si ets a prop dels estudis i tens la disponibilitat que jo ahir la tenia, doncs mira, escolta'm, era un bon dia per aixecar una mica la rutina d'un dissabte a la nit,

tant a la ràdio com, diguem-ne, a la meva vida, i ho vam fer, vaja, vam fer un especial que crec que que era necessari perquè sobretot la gent que érem al centre ja feia estona que sentíem helicòpters, que sentíem moltes sirenes i que veies que alguna cosa realment estava passant al centre de la ciutat, sí. Tu Garriga, aquí hem comparat una mica el que va passar amb els fets d'Urquinaon el 2019, però tu recordes una cobertura d'aquesta mena des d'aquests micròfons? A mi, ja sé que no té res a veure, però a mi em va recordar una miqueta també els atemptats del 17 d'agost. El tenir el centre de la ciutat una mica col·lapsat, també perquè jo visc molt a prop, i per tant em va recordar aquelles imatges de turistes que no es podien acostar als seus hotels, de gent que no sabia què estava passant, de gent tancada en comerços sense tenir clar. Que carai era ahir amb una dimensió molt menor, però l'enrenou al centre de la ciutat inicial em va recordar una mica. I sí, doncs clar, em reporta una mica aquells mesos calents de Durkinaona, post sentència sobretot, del Tribunal Suprem, que van ser molt contundents. Jo ho recordo molt a més a més, perquè jo en aquella època treballava a la tele fent el Club de la Mitjanit, I jo tornava de treballar a la una de la matinada, i clar, a aquella hora,

molts dies ja s'havia acabat la història, però encara quedaven els contenidors fumejant, i gairebé que era com una gincama, per arribar a casa, anar esquivant contenidors que eren al mig de la carretera, encara fumejant una miqueta. Això d'ahir segurament és també menys de dimensió menys greu, però una mica sí que em va recordar aquells dies, sí. Garriga, avui és un diumenge en què havia de ser notícia el retorn de Toni Comín a Catalunya, la ressaca d'aquesta precampanya electoral i sobretot, sobretot, sobretot, la prèvia d'aquest clàssic que avui veurem també a l'antena de Catalunya Ràdio. Com ho veus tu, que també ets un home d'esports? Doncs. Vaig. És una muntanya russa, això, de sensacions. Hi ha estones que crec que el Barça és molt favorit i que és el gran dia per rebentar el Madrid i. Fer una victòria estrident i a estones penso que el Madrid és especialista en arribar agafat amb pinces i tenir una mica de sort i rascar alguna cosa però crec que si som racionals. El que hem vist aquesta temporada no ens pot portar a pensar en una altra cosa, que no sigui que el Barça avui es col·loqui a nou punts al Madrid. No sé com, si amb una gran victòria o no, però el normal és que el Barça avui sigui capaç d'eixamplar distància, de guanyar i de fer callar una mica Mourinho. Fer callar Mourinho no crec,

perquè sortirà a donar alguna excusa, però deixar-lo mut una estona sí. Tu has tingut mai una parella que sigui del Madrid, Garriga? ¿Ho podries suportar? Depèn del grau d'intensitat. ¿Del grau d'intensitat del Madrid? ¿O del grau d'intensitat de l'enamorament? No, no. El grau d'intensitat del madridisme. Si aquesta persona ha de treure cada 5 minuts Negreira o les 15 Champions, no és viable. Doncs aquesta és la pregunta que llancem a aquesta hora i com que a nosaltres ens agraden els testimonis, Marta Monforte, a veure, la Marta ha confessat algun dia que ella és del Barça, ella és valenciana, que té sang blaurana, però que la seva parella és del Madrid, oi Marta? Efectivament, efectivament. Com us vau conèixer vosaltres?

Ens vam conèixer ja fa 11 anys. Jo que encara estava estudiant treballava de cambrera en barris de poble per a guanyar diners i ell hi era ja perquè era un poble al costat del seu i vam començar a xerrar ja al final de la nit i des d'entons fins ara una meravella de relació, la veritat. O sigui, quants anys fa que esteu junts? 11, 11. 11 anys.

Per tant, el primer any vau guanyar la Champions ja, pràcticament, no? El Barça, després el Basque, després ell, per l'última Champions del Barça és del 2015. Sí. I després el que passa és que ell va fer la remuntada, això sí. Clar, clar. Com es diu la teva parella? Es diu Héctor. El puc saludar? El pots saludar. Héctor, bon dia. Hola, bon dia, Roger i companyia. Com esteu? Molt bé, i tu? Doncs bé, així, expectant pel partit d'aquesta nit. Sí? Com ho veus tu? Doncs he de reconèixer que el Barça enguany té un equip molt potent, la veritat, però l'últim partit jo crec que va tocar un poquet la moral i a part un clàssic és un clàssic i mai saps com va acabar. Així que tinc confiança. Com el veureu? El seguireu junts? Sí, sí, ens seguirem junts, ens tocarà. I l'actitud quina és? És a dir, quan hi ha un gol d'un o hi ha un gol de l'altre, ja teniu experiència amb això, no? És a dir, passi el que passi, dormiu al mateix llit? La veritat és que he de reconèixer que la Marta és una punxa i em fa rabiar molt. Jo ja li he dit que si el Barça guanya, jo em quedo a dormir al sofà, que no vull dormir amb ella. Això, això. És que a mi m'encanta picar-lo, a més. Ha passat alguna vegada, ja, això, o no? Alguna, alguna. Alguna, sí, alguna. Alguna vegada. Alguna vegada. Però crec que no, però a voltes passa. Una parella del Madrid, tu podries, Munguilat?

Faríem un règim matrimonial que s'ha inventat pel món laboral que es fixa discontinu. Ah, sí. Quan hi haguéssim, llavors faríem una mena de divorci, com a mínim sentimental, i després tornaríem. Els fixes discontinuos acaben sent indefinits, eh? Sí, sí, segurament. També m'imagino que t'arribes a acostumar. I a mi m'agrada molt, eh? Fer enfadar els del Madrid. Jo tinc molts bons amics. I m'agrada molt fer-los emprenyar. Com ells a mi. Després has d'acceptar que et passi el mateix, eh? Perquè aquí d'on te les dan, les tomen, no?

Héctor, Mauri, no t'agrada a tu? A veure, jo soc, diguéssim, un madridista moderat, no soc fan d'estes actituds tan agressives, però bueno, si és efectiu, doncs ho accepte. T'agrada el teatre, t'agrada anar al teatre, tu, Héctor? Sí, un poquet, un poquet. El que siga per guanyar, i a ell li és igual. Però vols dir que us farà guanyar aquesta vegada? Doncs jo ja he dit que, sent honest, penso que el Barça té bon equip, però mai sap, i jo crec que A banda, són dos bones delanteres i que va haver molts gols, així que és un partit que no pot saber mai com pot acabar. Garriga, avui, tot i que encara no n'hem pogut parlar gaire, dèiem que ja ho va dir el Marx, que la història passa dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa, i en aquesta segona fase fa la sensació que Mourinho. Està en fase farsa absoluta i que ja li coneixes tots els trucs. La meva pregunta és, si cau Mourinho, Florentino encara pot sobreviure, això? Difícil. Difícil. És a dir, el farà aguantar tot el que pugui. Perquè sap que aquesta és gairebé l'última bala. És veritat que acaba de renovar mandat, Florentino, però té ja una oposició que li va treure un 30% dels vots anant pràcticament amb xancletes, és a dir, sense poder preparar res. Per tant, si se la torna a jugar i el Bernabéu se li gira en contra, Florentino no tolera. Que el públic li faci saber en públic que no està amb ell. I si cau Mourinho quedarà molt despullat. Per tant, avui és molt important també per això, perquè una bufetada forta del Barça al Madrid. Home, és a dir, Mourinho seguirà sent entrenador del Madrid durant moltes setmanes. Però el deixarà tocat. Per tant, pel Barça avui pot ser. Fins i tot contraproduent, segons quina victòria tingui,

perquè potser al Barça li interessa que Mourinho es quedi en aquest estat de tensió, de nervis, i que s'allargui això durant tota la temporada.

Garriga, gràcies. Et sentim demà a la tarda de Catalunya Ràdio. Una abraçada i enteniment avui, aquest vespre. Sempre, sempre, sempre. Una abraçada. Fins ara. Héctor Llido, moltes, moltes gràcies. Una abraçada també cap a Madrid, cap a València, cap a Castelló, on faci falta. I també espero que tota la sort que tinguis a la vida no la tinguis aquesta nit. Moltes gràcies i que passi un bon dia. Gràcies, Héctor. Fins ara. La Marta ens la quedem una estona encara. Sí, encara estic pressa. Molt bé. Tres minuts per arribar a un quart d'onze.

A plena. La precampanya va a velocitat de creuer. Aquest dissabte, Gabriel Rufián i Irene Montero han fet el seu primer acte junts a Nou Barris, a Barcelona, justament un dels seus socialistes de la ciutat de Barcelona. Rufián i Montero s'han reivindicat com l'únic esquerra, diuen, capaç de sotmetre el PSOE per donar un impuls a les polítiques socials, amb d'art inclòs al front ampli i també a Junts per Catalunya. Però de què serveix parlar un català perfecte i trobar l'estelada molt forta si després votes 44 vegades en PP i en

Vox contra la classe treballadora de Catalunya? De què serveix? El dia també que la portadora de

Junts al Congrés, Míriam Noguera, es va tornar a carregar contra els republicans i la seva aliança amb Podem.

Per alguns, la prioritat acaba sent obeir els partits espanyols, aliar-se amb partits espanyols. De fet, som l'únic partit d'obediència estrictament catalana que es presenta a aquestes eleccions.

Més de Rufián, en aquest cas, apuntant cap al PSOE. Es prioritario, es primordial encontrar

espacios de colaboración comunes para someter al PSOE y no para estar sometidos al PSOE.

Rufián y Montero que s'han reivindicat com l'única esquerra capaç de sotmetre al PSOE amb clara al·lusió al frontampli.

Tener un gobierno del Partido Socialista y una izquierda que se parece mucho al Partido Socialista no va a arreglar los problemas.

Porque al frente somos nosotros.

Ada Colau desvia el focus i treu ferro a les crítiques. Nosotros no vamos a entrar en críticas entre formaciones progresistas, tenemos muy claro quién es el adversario. El adversario es la extrema derecha, que hoy se presenta a las elecciones con dos siglas, pero con una única agenda.

Bé, Oriol Marc, crec que ahi va ser Nou Barris. Sí. Com va en aquest primer mític conjunt? Bé. Moltes coses a comentar, eh? Sí, hi havia molta gent per

ser un mític de precampanya, és veritat que Irene Montero té molta tirada, Garfield Rufián, per descomptat, ja ho sabíem. També jo em quedo amb tres coses d'aquest mític primer. El missatge del front som nosaltres, que és una manera de dir que el vot veritablement d'esquerres, el vot veritablement capaç de sotmetre el PSOE, en aquest cas consideren Rufián i Montero, que és la candidatura d'Esquerra Republicana a Catalunya i la de Podem a la resta de l'Estat. Podem crec que té el número 6 a Catalunya, no hi ha una coalició com a tal, però sí que el missatge va per aquí. De si hi ha el miracle que Pedro Sánchez pot tornar a governar, doncs ho ha de fer condicionat per Esquerra i per Podem. Va recordar, Rufián, en un moment que si no fos per l'Esquerra, Pedro Sánchez tindria Albert Rivera com a vicepresident del govern espanyol, perquè crec que no hem d'oblidar que Sánchez el 2016 va voler fer això i que en algunes fases del seu mandat ha tirat més aviat cap al centre, per dir-ho de manera fina. Després, també va haver, que això és més sobreptici en els talls no. No pot quedar reflectit perquè van ser coses molt més subtils, però hi va haver algun missatge de Gabriel Rufián cap a Esquerra Republicana, d'aquesta manera de dir. Hi ha molta gent dins del meu partit que pensa que l'independentisme no s'ha d'implicar, per exemple, en les coses que puguin passar a l'Estat. I per mi un dels moments més destacats del míting va ser quan va dir que si la gent creia que hi hauria una línia imaginària a l'Ebre que fes que Catalunya fos immune o sortís indemne de la, si tu textualment, ràbia feixista que desprenien PP i Vox. I després crec que serà una campanya farcida. De retrets entre Junts i Esquerra. Tothom sap que la relació entre Míriam Nogueras i Gabriel Rufián és inexistent, fins al punt que hi ha dies, molts dies, que ni saluden el Congrés dels Diputats, i que Junts intentarà reivindicar-se com l'únic partit d'obediència estrictament catalana, perquè hi és veritat que si fem un recompte, si això fos un partit de futbol i haguéssim de fer el recompte de càntics, Ahir es va sentir moltes vegades si se puede, i no hi va haver cap crit a favor de la independència.

En castellà, aquest crit, ahir? En castellà i. Ho dic perquè també ha estat molt comentat i criticat a les xarxes, per d'altra gent aplaudit, eh? Que Gabriel Rufián, un gruix important del míting a Nou Barris, el fes en castellà, i que Irene Montero, que evidentment en català no el parla, però jo crec que sí que l'entén, perquè alguna vegada l'hem entrevistat i ho hem fet en català, la gent que presentava l'acte s'hi adreçés directament en castellà des de Nou Barris, on hi ha un públic que potser és més castellano parlant que en d'altres barris de Barcelona, però en qualsevol cas, som a Catalunya, a Barcelona.

Hasta que jo crec que el càntic en castellà de si se puede obeeix també una qüestió geogràfica en aquest cas d'on es fa el mític que és Nou Barris i crec que Gabriel Rufián ens té acostumats a que ell fa servir amb molta naturalitat el castellà evidentment fa servir el català perquè ell és català els ha parlat perfectament i. No, hi ha moments del mític, és a dir quan el missatge va dressat a Junts per Catalunya el fa en català. Exacte, i crec que. La part aquesta camaleònica del personatge polític que és Gabriel Rufián crec que va molt enfocada cap aquí. I és veritat que la moderadora, en aquest cas crec que era Andrea Ros, que és una divulgadora perinatal, actriu, va fer allò que fem moltes vegades els catalans de quan ens volem referir a algú que ha vingut de Madrid a fer un acte a Catalunya, ara ho dic en castellà perquè així la Irene m'entendrà, que parteix de l'error que una persona amb carreres i formació com Irene Montero. Que no ve de Kuala Lumpur, sinó que el seu idioma és el castellà, una llengua llatina, és evidentíssim que entendrà el català, però a vegades es confon la bona educació, en aquest cas, crec que és des de la bonomia que es fa de vull que m'entenguis, a dir, home, si estem a Barcelona potser està bé fer-ho en català tot.

De seguida obro taula amb tots, però l'altra imatge que m'agradaria que em descrivissis i que també ha circulat amb força i que és la novetat també d'aquests mítings conjunts d'Esquerra en Podem és Oriol Junqueras com a espectador. Va parlar ahir?

No va parlar, va seure a primera fila al costat d'Elisenda Alemany, secretària general d'Esquerra, també al costat d'Iona Berrarra, que és la secretària general de Podem. Hi va haver un moment que ell va entrar per la part de l'escenari, Rufián i Montero van fer per darrere, on hi havia la zona de premsa i van caminar pel mig, on hi havia les cadires, fins a pujar al faristol. En el cas d'Oriol Junqueras ho va fer cinc minuts abans que arribessin Rufián i Montero, que eren els protagonistes del míting. Entra i en el moment d'entrar, això el company i amic Joan Serra de Públic va fer un vídeo que està molt bé i que s'ha fet una mica viral a les xarxes, que ell entra agafant de la mà i aixecant amb Ione Belarra i en aquell moment els crits són de sí que es pot i coincideix també, crec que. També hi ha, per exemple, ahir que vaig anar a cobrir això i fas tuits, i els tuits et cites a tu mateix des del perfil del Nació Digital, en aquest cas, molt insult contra Oriol Junqueras per fer un míting en Podem, molt insult contra el Si Se Puede, de dir, oh, això és un partit independentista, però aquí ni es parla d'independència, es parla en castellà al míting, i a banda el crit és el Si Se Puede en castellà, i tu agafat de Ione Velarra i no de la resta de partits independentistes. Jo crec que això és una dinàmica que al llarg de la campanya l'anirem.

Sí, però una cosa és el que passa a Twitter, perquè si ens haguessin de prendre la lletecada que ens insulten a través de la xarxa, no ens escoltaria ningú.

Ho dic com a senyal de per on aniran els trets d'una campanya que entre Junts i Esquerra hi haurà unes ganes de batussa impressionants. Marta Monfort, endavant.

Sí, era interessant veure aquest àndem perquè és cert que és un poc l'argument que ha tingut Podemos per no anar enfrontant-li a la resta de llocs al territori estatal, a la resta de les Espanyes, menys al País Valencià, que si hi ha un acord hi ha Canàries. I a mi em va sobtar molt que el cartell del míting no fiqués ni els partits, ni els colors tradicionals de cap dels dos partits, i que fora quasi un càrtel acadèmic. Jo vaig pensar quan el vaig veure per primera volta, perquè és cert que era casa, vivienda, futuro, i un poc els consignes que venen tant l'un com l'altre, perquè és cert que Rufián al llarg d'aquests anys al Congrés ha incidit moltíssim en la qüestió de l'habitatge, jo crec que és una de les persones que més n'ha parlat a l'hemicicle, i també Montero, és cert que ara ja no és diputada, però ho ha fet en Brussel·les, etcètera. Sí que tenia moltes ganes de veure-los, perquè al final Podem ha lligat una mica el seu futur a Esquerra Republicana. Ells confien en traure el Sisesco per Barcelona, que és el que correspon a Podem, i també confien que Rufián faig no només actes a Madrid, que això en principi sí que està establert, sinó també, per exemple, al País Valencià, i això tindrà una repercussió per a la candidatura de Podem que, és cert que s'ha quedat a soles respecte a altres partits dintre del frontampli.

El missatge que jo crec que han volgut fer tots dos és que, i crec que Rufián va fer algun alegat al llarg del míting, és jo no mané tant en el meu partit per convencer-lo d'haver també unit als comuns aquesta història que ells un poc, ell que ell defensava, fa uns mesos que no només fora Podem, Esquerra Republicana, sinó que també hi estigués Colau i els comuns en general. Però coneixent les declaracions de Junqueras i com és el que havia defensat fins ara, jo això ho veia molt complicat des d'un primer moment i malgrat la pressió que pogués fer, jo crec que això no ha estat mai al seu abast i no podria fer més força. I sí, a mi la imatge d'Oriol Junqueras amb Ione Belarra, tots dos de la mà, em va fer moltíssima gràcia, perquè jo ho pensava que fa deu anys això haguera estat impensable, perquè a més Podem ha estat una força de govern i és una de les qüestions que jo crec que també Montero. Volia significar el contrari, que ells són una força que són més el PSOE, un poc allunyada de su mar i de l'altre tipus d'esquerra que és més sumisa per les seues paraules, però ells van estar dins del govern i van haver de menjar-se també moltes coses que no volien dins del seu govern i no se'n van anar, se'n van anar quan va

acabar la legislatura. És a dir, jo crec que aquest discurs, a més, en un públic de nou barri, també té. Algunes carencies, perquè jo crec que la gent vol anar ahir a parlar de qüestions més materials que no de les forces que sotmeten el PSOE. Crec que aquest discurs pot ser, no és tan necessari en un escenari com aquest, però també he de reivindicar que n'hi havia moltíssima gent i que és cert que tant Montero com Rufián tenen molt de predicament, jo crec, en alguns barris i en algunes zones de Catalunya i aquesta és la prova, la del meeting d'ahir.

Sí, a mi em sembla que el míting demostra que al final el tàndem electoral de Rufián i Montero prioritza la popularitat i el suport que poden generar aquests dos lideratges en l'electorat d'esquerres que no pas el pes de les organitzacions respectives, perquè en els dos casos, diguéssim, no prima el que és el partit o la tradició del partit, sinó la seva projecció a nivell electoral, que segons les enquestes, en el cas de Rufián, és el més valorat a Catalunya. Llavors, jo crec que Esquerra, veient aquesta demoscòpia, accepta aquesta aliança. Però hem de veure com això acaba traduint-se a les urnes, perquè jo sí que crec que hi ha un dubte aquí, que és que el fet que l'aliança amb Podem es visualitzi. Tan significativament i que el discurs sigui l'eix esquerra-dreta per fer front a l'extrema-dreta, sobretot, deixa de banda les qüestions de reivindicació més nacionals que puguin ser tradicionals d'esquerra i s'ha de veure si el votant que prioritza més l'eix nacional. D'Esquerra Republicana continuarà donant suport a Gabriel Rufián i al tàndem a Mirene Montero o, en canvi, no sé què farà, perquè sí que hi ha una frontera electoral que podria ser amb Junts, tradicionalment, en el votant independentista, però jo crec que el posicionament que ha tingut Junts al Congrés, que és més cap a la dreta, sobretot en qüestions de d'habitatge i materials, diguéssim, també redueix aquesta possible frontera electoral en el vot independentista. Llavors, s'ha de veure com aquesta reconfiguració de les aliances, que jo crec que és rellevant, és a dir, jo crec que tindrà un efecte, acaba traduint-se electoralment. I si aquesta aposta que ha fet Esquerra Republicana, sobretot per fiar-ho tot a la popularitat de Gabriel Rufián, els acaba sortint bé també per retenir el seu electorat més tradicional. Montguilot.

Tornem al que tantes vegades hem dit ahir, en comptes de parlar del que serà si guanyen les esquerres i el malament que aniria que guanyessin les dretes, siguin PP, Vox o Junts, van estar parlant de la Colau i de l'altra dels meus. O sigui, critico l'altra perquè això, al final, és un problema de personalismes i d'egos. Oblidant el que realment importa. Mira, jo recomanaria a tothom que recuperés un article que va sortir ahir al diari de Girona, escrit per el Jordi Chargalló, un magnífic periodista que ha estat molts anys director, i que fa uns anàlisis polítics molt encertats. Era molt senzill el que explicava ahir. Totes aquelles conquistes socials que ara donem com a irrenunciables, lògiques i quasi de dret natural, si hagués estat decisió de l'antiga Aliança Popular o de PP, no els detindríem. Per exemple, no només l'avortament, fins i tot el divorci, el permís de paternitat, l'eutanàsia, la universalització de la sanitat. Tot això va ser votat en contra per aquesta dreta que es diu PP ara en el seu moment. Estem parlant d'en Franco mort, estem parlant de l'any 78. I acaba recordant-nos que l'any 78 la dreta de la mà de l'Aliança Popular, que imminentment serà PP, va votar en contra de la despenalització de l'adulteri. Penes de sis anys de presó a la dona casada que tenia relacions amb una persona fora del matrimoni. Això, que ara ens sembla d'edat mitja, explica el Sergaió, ho va fer la dreta. La mateixa dreta que ara sembla inevitable que guanyi. Que es dediquin a lluitar contra això si són d'esquerres i no a barallar-se per una persona davant i l'altra al dessegon i una sigla més o una sigla i menys. Jo crec que és el que interessa a la ciutadania al final.

Tres minuts per arribar a dos quarts d'onze. Ho deixarem aquí amb el Carles Monguilot, la Marta Monforte, l'Oriol Marc, la Núria Oriols, que tingueu una bona tarda de diumenge, que tingueu molta sort també aquesta nit. Això, això.

I jo no vull dormir al sofà, eh? No només s'ha de guanyar, eh? S'ha de guanyar fent molt de mal al Madrid, perquè si n'hi fotem cinc, jo penso que el Mourinho queda. Bé, allò que va dir que tenia el Barça al cor,

el tindrà en una troca. D'aquesta taula, el que s'assembla més al Mourinho és Carles Monguilot, i si no. Mira aquest document, mira aquest document.

Yo no soy un provocador, soy un trabajador que trabaja mucho, mucho, mucho. Mira, com algun guilot, un treballador que no provoca. Como todos los que trabajan junto a mí, principalmente los jugadores, trabajo mucho, mucho, mucho, queremos respeto. Respecte. Lo del treballador en

podem parlar un altre dia, però, eh? Gràcies a tots quatre, bon cap de setmana. Gràcies a vosaltres. Ara tornem i obrim tertúlies esportives.

No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus, ben fet.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles. Aquí el tens.

Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. He de ter recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonesc.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida. El millor d'aquests 100 anys ets tu.

Atlantida. Un segle fent salut.

Tu no decideixes quant costa el carburant,

però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible, ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa d'Àfia de Catalunya. Realment, aquestes últimes setmanes el grau està com molt canviat, no trobeu?

No és ben bé ell, sembla un altre. Està com estrany. Sí. Com menys rondinaire i més encantador. És com un grau millorat. Més amable, més atent, més simpàtic. Un grau perfecte. Ei, com va, amics? Tot bé? Puc fer res per vosaltres? Sí. Proyecta Beta,

nous capítols el 26 d'octubre al Super3 i a la plataforma 3Cat.

Les dones i els dies amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit. Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo. Podríem tenir son. Mentre Marta Diana i Lara García s'estan traient les llaganyes dels ulls, poques ganes de treballar.

Ah, és que tinc molta feina. I jo què penses, que estic aquí creuant de braços?

De 11 a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners amb

De 11 a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

Però el protagonista del cap de setmana és.

L'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3Cat Info és el Catalunya Migdia. I som per cobrir tots els fronts informatius

d'aquí i de la resta del món.

Faci el temps que faci.

Catalunya Migdia, amb Eva Comte. I els esports amb Sergi Camps. Els dissabtes i els diumenges a les dues, l'informació del cap de setmana.

Som Trescat. Som Trescat.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Passa un minut de dos quarts d'onze.

Atenció, empate a cero el marcador, Rashford cap a la pilota, pica, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,

final. Final, final, final, final. El Barça és campió de Lliga. I ho ha aconseguit davant del seu etern i màxim rival, el Real Madrid.

25 d'octubre del 2026, 9 del vespre, Spotify Camp Nou, un instant per la història, perquè Mourinho és com aquells tiets que no vols veure els dinars de Nadal, que la diuen grossa, que pixen fora de test, que en definitiva són insuportables, però molt, molt, molt, molt, en el fons, els seus deliris de grandesa de tant en tant fan que se t'escapi un somriure per sota el nas. Un clàssic és un clàssic perquè és el que té avui un dels alicients més grans. Mourinho, hoy, mañana y siempre, con el Barça en el corazón, s'enfronta per primera vegada al Barça de Hansi Flick i, posats a dir-la grossa, qui sap si la Lliga el 25 d'octubre pot quedar vista per sentència. En parlem a aquesta hora. Amb dos escriptors, són el Jordi Puntí i l'Anna Vallbona. Bon dia i bona hora a tots dos. Bon dia. I el company periodista de La Vanguardia, company viatger, el Xavier Aldecoa. Bon dia i bona hora. Ben tornat al suplement, Xavier. Com va la vida, els viatges? Molt bé, viatjant i content. Així que tot bé. Qui dels tres és més optimista pel que passarà aquesta nit?

Jo crec que el Xavier, amb els cinc minuts que

hem parlat aquí fora, ho hem tingut clar. És que és el millor moment per enfrontar-se al Madrid, perquè a més ells van una mica crescuts després d'això, però si mirem el que ha fet el Madrid, el Madrid només ha estat capaç de guanyar fora de casa a l'Elche i a l'Espanyol a l'últim minut. Aquells gols del 90, el 92, que ha parat contra el Betis i contra l'Atlètic de Madrid fora de casa. I que vegin una miqueta crescuts i aquí amb l'eufòria rebaixada jo crec que és la millor notícia que podíem tenir. Estem davant del millor Barça de la història, diuen les xifres ara mateix.

Clar, per mi és veritat que aquesta última setmana de Champions ens ha rebaixat l'eufòria allò de manera obligada. És veritat que el Madrid treu els partits en pentes i rodolons, i jo he tret una lectura positiva d'aquestes últimes victòries en pentes i rodolons del Madrid, que sí que estic d'acord amb la idea que arribin, que a mig s'ho creuen, perquè s'hi agafen com un ferro roent, i que deixin al Barça, diguéssim, la possibilitat de retratar-los, que no ho faci algú altre. Això sí que ho compro com a idea.

Sí, a veure, si agafem l'experiència del Barça de Flick els dos últims partits contra el Madrid, i ara traieu el gol del Rashford, per exemple, i dius, hòstia, Rashford, ja no. Fa cinc mesos d'això, no fa tant, eh? Ja, ja, però clar, l'equip ha evolucionat prou i hem fitxat jugadors tan bons que tot això ens queda una mica lluny, no? Però jo crec que si comparem, l'únic factor que pot haver-ho fet canviar, dos, si vols, on és Mourinho, que jo crec que no serà un factor positiu en aquest sentit, o sigui, no crec que estigui fent el Madrid millor, i l'altre és que no jugarà Vinicius, diguem, que això a nosaltres ens hauria anat bé que jugués Vinicius. Sí, perquè està tan malament que. Exacte, i llavors aquest fitxatge que es diu Mande, doncs penses, bueno, potser sí que ens pot ens pot crear algun element de problema penso també amb el primer partit de Flick quan va començar amb Mbappé que va començar a fer la línia aquella del fora de joc tan avançada que era jugar amb molt de risc i per sort ara juguem amb menys de risc crec que hem après a valorar el Barça i en concret Flick ha après a valorar fins a quin punt val la pena arriscar-se

o no Vosaltres què feu amb els mourinhos de la vida? Els incorporeu, els abraceu, els feu fora de casa, els eviteu, us enrieu A mi no m'agrada gens aquest tipus de poca esportivitat, fora, i si pots, els matxaques. Sí, és que jo. No, digues, digues, Anna. Deixa'm pensar una mica. Digue-ho, digue-ho, Anna, va, digue-ho.

No, aviam, jo crec que. Que els dones una mica de joc, jo ho admeto, potser, per acabar de veure de quin peu calcen, per acabar de veure, donar-los la possibilitat que facin el ridícul, i ha arribat el moment. Doncs el mastegot, sí. Bueno, el mastegot, no. O sigui, avui seria el mastegot, no? Avui seria el mastegot, però jo crec que una estona de corda està bé, perquè estem a la comèdia humana, són tipus és una mena d'arquetipus enormement literari, trobo, i que dona joc, no? Però fins a un punt, i ara ja d'acord, la gràcia ja l'hem entès, ja sabem de què va, d'acord, quedes tu soleta allà en un racó de pensar o de la calma amb les teves rebequeries, i ja anem a demostrar el que és el futbol.

Jo crec que el model Mourinho, esclar, no és el mateix el Mourinho que va venir fa 10 anys o 15 i que tenia totes aquelles trifulques amb guardiola i companyia quan li dèiem era el puto amo. Avui dia la frase era el puto amo està passada de moda, ja no ho diu ningú. Crec que és una persona que ha claudicat, que ja no és, continua en una mena de núvol, diguem-ne, que ells creu, probablement, que creu molt poca gent i que en realitat forma part d'un món de desesperació, que és el món del Madrid ara mateix. I per tant em costa molt veure Mourinhos avui dia. Crec que evidentment a la vida quotidiana tots en trobem, però és un model i una manera de ser que ha quedat antic.

Però jo crec que avui el veurem, perquè avui si al partit li costa, al Madrid se li fot pujada, veurem molta polèmica, que el Mourinho surt a fer polèmica després del partit. O sigui, jo crec que una de les eines o armes del Madrid avui, si les coses li van malament, és la polèmica.

Sí, però fixa't que, perdona, que quan el Mourinho ja era així, no hi havia el VAR. El VAR ha tallat de soc arrel un 90% de la polèmica. Te'n queda un 10% que és imprevisible, que també té a veure amb els errors, i evidentment ell s'agafa aquest 10%, però això fa que encara sigui molt més desesperat. O sigui, quan el veus justificant errors arbitrals d'aquella manera. I dius, però perdona, és que això el que estàs fent ja és fake news. Hem entrat en una altra dimensió perquè justament podem demostrar en un tant per cent molt alt de les situacions que no és veritat. I per tant, la figura ha de ser molt més patètica i fins i tot et diria una caricatura. Jo crec que és evident que s'hi agafarà, s'hi perden i buscarà excuses perquè és el que ha fet sempre i perquè d'alguna manera és el que jo crec que el Madrid. En concret, Florentino espera d'ell crear aquest debat que és un debat que t'allunya del futbol i del joc, i t'allunya de parlar de qui ha jugat millor.

Dos quarts i mig d'onze.

Catalunya és un país de cultura. Vosotros sabeis perfectamente lo que es teatro y del bueno. ¿Por qué? No sé si es la publicidad a UNICEF, no sé si es el poder del señor Villar en UEFA, no sé si son muy simpáticos, no entiendo. Josep Guardiola es un entrenador fantástico de fútbol, un entrenador fantástico de fútbol, yo repito, pero ha ganado una Champions que a mí me daría vergüenza de ganarla, porque la ganó con el escándalo de Stamford Bridge. Y si este año gana la segunda, gana con el escándalo del Bernabéu. La pregunta que me hace de Pito Villanova, como se llama este, que no sé cómo se llama, no tengo nada que comentar. El árbitro que comente, el cuarto árbitro, las cámaras de televisión, yo no tengo nada que comentar. Con las declaraciones de Pepo otro día, entramos en una nueva era, que es la era de un tercer grupo, que es el grupo que en este momento solo tiene una persona, que es él, que es criticar el acierto del árbitro. Esto yo nunca había visto, el mundo del fútbol nunca había visto. Y si tengo que meter una nota a mi año 2010, desde el punto de vista profesional, de 1 a 10, 11. Soy campeón europeo, así que no soy uno de los botones. Creo que soy uno especial. Què? Quins records, eh?

M'ha encantat la música de circ. Aquesta música de darrere. Jo crec que avui tindrem un nou capítol per aquesta sèrie de Mourinho. Tinc l'esperança, perquè això seran bones notícies pel Barça. Si el Mourinho surt a la roda de premsa a fer. Que aquí també faltaria lo del dit, lo del Tito Vilanova, però clar, no és sonor. Bueno, li va dir Pito Vilanova, et sembla poc. Sí, sí. Però aquesta sensació que si avui Mourinho surt a dir una de les seves, a fer un capítol més d'aquest circ, seran molt bones notícies pel Barça. Jo tinc la sensació, ho deia abans, que avui ho veurem, perquè s'aferrarà moltíssim aquest intent de polèmica per justificar coses. Tant de bo, això serien bones notícies pel Barça.

I saw her today at the reception. A glass of wine in her hand I knew she was gonna meet her connection At her feet was a footloose man You can't always get what you want.

Punti, tu què els dius, el rolling o els estons? Jo els he dit,

bueno, jo els he dit els estons. Tu els dius els estons. Però si no, aquí sempre se'ls ha dit el rolling, és veritat. No, el tard de tardada i els estons, no? Els estons, va intentar-ho durant molts i molts anys i la gent continuava dient els rolling. Paraula d'estons. Paraula d'estons. I són els estons. I és Mick Jagger cantant You can't always get what you want no sempre pots tenir el que vols i és, jo crec que avui el vaig triar per la figura de Rodri que jo crec que serà clau en aquest partit i que haurà estat segurament al final de la temporada serà una figura clau en el sentit que. Que nosaltres el tenim i ells no, i que tot comença amb aquesta mena de col·laborat de l'estiu, de vaig amb ells, no vaig amb ells, ells sense pronunciar-se mai, i de Madrid convençuts que simplement perquè és el Madrid i perquè ell es diu Rodrigo, aquell senyor aniria a jugar amb el Madrid, sense comptar que porta molts anys jugant amb Guardiola. Llavors, per mi, d'alguna manera, si ja no hi ha Guardiola contra Mourinho, sí que avui hi ha Rodri, contra Mourinho.

I què vas pensar dimarts quan vas veure que no sortia de l'onze inicial contra el PSG, Rodri?

Doncs el primer instint és pensar que és un error. Com pot ser? Què ha passat? S'ha lesionat? No. Veure que no i llavors intentar explicar-m'ho. I també en parlàvem abans d'entrar. Per mi l'explicació és que és una tàctica del flic pensant en més endavant, en un altre partit que hi podrà haver algun dia. En fase classificatòria contra el PSG de dir no us ensenyo totes les cartes. O sigui, ara us ensenyo com juguem però sé que podem jugar millor si posem Rodri i Pedri junts i segurament hauríem sigut un altre partit, hauríem vist un altre partit. Quin llibre ens portes? El llibre és. Una confabulació d'imbècils, que en castellà és més conegut per La conjura de los necios, de John Kennedy Toole, que és una novela divertidíssima, meravellosa, on hi ha un personatge estrambòtic que és Ignatius J. Reilly. Que és aquest pobre noi que ja està una mica fora del món, perdut, emmarat, i que un bon dia ha de posar-se a treballar, perquè si no treballa no pot pagar els deutes familiars, i aleshores el seu món d'alguna manera comença. Escardar-se i, sobretot, a través de la seva mirada estrambòtica, exòtica, mourinhista, fins i tot, podríem dir, provoca una debacle absoluta en la societat que l'envolta, que en aquest cas jo ho projecto en el Madrid, per jo, una confabulació d'imbècils.

Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Tool. La recomanació del Jordi Puntí després de la cançó del Rolling Stones per il·lustrar aquest clàssic. Anem amb la cançó de l'Anna Vallbona.

Desabrochados Menudo pedazo De un San Pablo Joder como mola El verano Y quizá más bella Todos gaditanos Ojo a mis amigas del voluntariado La cinta en Segovia El puestazo Això

que sona és Carolina Durante I aquesta cançó es titula Cayetano Ana Vallbon, endavant.

A veure, és una cançó del 2017 que té potser algun petit detall de context que ja no funciona, perquè hi ha un cert moment que diu que todos mis amigos votan Ciudadanos, això ja no pot ser, però he triat aquesta cançó perquè em sembla que allà on diu Cayetano, podria dir todos mis amigos votan Florentino o Mourinho. Ho dic en el sentit que per mi el Madrid Arriba ha abraçat com a ferro roent la religió maurinyista-florentinista. És una mena de fe, que ho dèiem abans, és a dir, sí, Mourinho, depèn de com vagi el partit, farà un remake del que ha fet sempre. Però el curiós del cas és que fins avui, com a mínim, la premsa de Madrid encara compra aquest discurs de d'acord els àrbitres, d'acord les culpes són dels altres i tot això. És a dir, hi ha una mena de fer cega encara perquè s'hi han d'agafar això, a un cert ambient que és Florentino, és Mourinho, és només això i ells ens salvaran. Però crec que avui pot obrir-se una esquerda en això, perquè sí que crec que depèn del joc que es vegi i de com vagi el partit, sobretot, i el resultat passarà, però depèn del joc que es vegi, potser todos mis amigos ja no seran Cayetanos.

Ara m'he començat a posar nerviós, veus? Fins ara tenia el cap a una altra banda. Amb tots els aldarulls, tot el que havia passat. No havia tingut temps encara de processar que avui hi havia un clàssic. I ara, amb aquesta possibilitat d'obrir aquesta esquerda, l'Anna. Mira, ostres, i si la deixem. Seria tan propi del Barça. I del tribunero que porto dins, deixar escapar aquesta possibilitat,

Anna? No, jo crec que no. No la deixaré. El Barça no la deixarà escapar perquè. Tu signes avui un 1-0 de panel injust a favor del Barça? No, home, no. Això no passarà. No anem així. Aquesta no és l'actitud. No, massa tribunero, eh? No, no. No, no.

Jo et pregunto si ho signes. Jo tampoc ho firmo, eh? Jo tampoc ho firmo, això.

Pensa que Flick no té pietat. O sigui, Flick és aquest ésser fred, calculador, calvinista. Però que quan O sigui, dos a vuit. Barça a dos, Bayern a vuit.

I que Júlia de Rodri és una gran cosa i un gran senyal d'aquest element calculador. D'acord. El llibre. El llibre és El refugi del temps, de Gorgi Gospodinov. És un escriptor búlgar. Per entendre'ns i explicar-ho ràpid, és l'escriptor que va guanyar el Booker l'any que Evo Baltasar va quedar finalista. I aquest llibre es va publicar en català el 2024 en traducció, ja us ho diré, sí, ara no ho tinc aquí, però a Periscopi. I per què ho he triat? Perquè és una novel·la en què un psiquiatre bastant estrambòtic també obre una clínica del passat, és a dir. En aquesta clínica van gent gran que pateix demències, Alzheimer, a refugiar-se en passats. I és una clínica on recreen diferents dècades i la gent, per estar millor a l'època en què van viure i recordar-la millor, s'instal·len en els anys que siguin, a la dècada dels 60, dels 50. La novela avança per una veta terrorífica que és que ens alerta dels perills de voler-nos refugiar constantment en el passat, i per tant de la veta, l'onada reaccionària que estem vivint. Una onada reaccionària que en certa manera tampoc estaria tan lluny d'aquest instint de refugiar-se en el passat. En el qual ara mateix viu al Madrid, que és el refugi del que va ser Mourinho pel Madrid.

Sí, però és que el Mourinho pel Madrid va durar tres anys i va guanyar només tres títols.

Exacte. És una memòria esbiaixada, que això també apareix a la novel·la. És edulcorar un passat perquè sigui per pintar-te el bé i per fer-te anar a tu el present com vulguis. És una memòria edulcorada la que ara s'està agafant al Madrid per sobreviure. Amb un entrenador que jo també crec que ja no és el que era i que fa anys que va quedar descatalogat a nivell tàctic, a nivell de discurs, els discursos que fa ara no deixen d'anyolar. I de provocar alguna cosa de dir, és que això ara ja no s'aguanta. I per tant, això, he triat aquest llibre perquè per mi el Madrid d'una manera molt estranya, és a dir, sempre ha estat un club nostàlgic, diria, des de Bernabéu cap aquí, i reaccionar-hi en aquesta relació amb el passat, però el nivell d'instal·lar-se en el passat que està vivint ara jo no el recordava.

Passen cinc minuts de tres quarts d'onze del matí. El llibre de l'Anna Ballbona és El refugi del temps de. Gorgi Kospodinov. Molt bé. Molt ben pronunciat. Escriptor vulgar. Traducció en català de Marc Casals, editat per Periscopi, si la voleu trobar. Ens queda la cançó i el llibre del Xavier Aldecoa. Som-hi. Carai, tu. Carai, tu. Si algú no s'havia programat el canvi d'hora, ara s'ha despertat de cop. Puja.

Hem tornat a l'època en què Xavier Legó aportava rastres i escoltava. Això és Metallica, no? Això és Metallica. Una de les primeres cançons de Metallica. De fet, surt el seu primer àlbum i parla de cercar i destruir. O sigui, ara mateix deies, és que no els hem de deixar. No els hem de deixar, és el moment d'enxafar-los sense misericòrdia. I aquesta cançó, de fet, és una de les primeres que composa James Cattrill, el líder de Metallica, que ella explica, surt el 1982 de la fàbrica, amb una ràbia per la societat, cansadíssim, i a la mateixa furgoneta, al pàrquing de la fàbrica, agafa la guitarra i fa aquest riff, que és un dels més mítics de Metallica, i la cançó parla d'un grup de joves que surt a la nit a barallar-se amb algú. Clar, jo m'imagino aquesta cançó, mentre escolta aquesta cançó, potser amb lo de la bruixa avui no ho tireu. No, encaixa, encaixa, mira. Però m'imagino a uns fermins, rafines, amb unes ganes de matxacar el Madrid, el rival, i després. Que és el moment de cercar i destruir que tenim el millor l'Emil Llamal. O sigui, l'Emil Llamal, que és el millor jugador del món, està en el seu millor moment. Va marcar contra el Betis la passada jornada un dels seus millors gols, a la Champions també un golaç. Estem en un moment que els hem de matxacar. I una altra cosa, sempre, sempre, que el Madrid ha vingut amb un equip molt fort, i ara el té, va bé, té el Bellingham, té a Guller, Els hem escaldat, perquè jo recordo un 5-0 contra Mourinho i van venir amb Benzema, van venir amb Ronaldo, van venir amb Xavi Alonso, amb Pepe, amb Ramos, amb Casillas. Quan venen amb un equip peble, normalment les coses s'igualen més. Ara jo crec que el Barça donarà un cop. Però ja he dit que venia molt calent i ja se'n veu avui.

Hansi, Hansi, posa'ls Metallica abans de començar.

Exacte, que sortiran. Sí que en destrói, a veure com surt l'equip. A veure, i el llibre? Doncs la Ilia de Daumer, perquè, mira, me la vaig llegir l'altre dia, o sigui, vaig anar a la cabanya i em vaig posar a llegir aquest llibre, sobretot perquè hi ha un moment que crec que va en aquesta direcció, que és la batalla d'Aquiles contra Héctor. Aquiles, hi ha un moment, li va donar el seu amic, el Paracle, i va amb una ràbia contra Héctor, Al respecte, o sigui, a Héctor tothom sap que és un dels majors guerrers de Troia i és un mite, i va amb una ràbia a matxacar-lo, i quan l'Héctor pensa, no, no, li plantaré cara i el veu venir Aquiles amb aquesta ràbia descomunal, el que fa l'Héctor és començar a córrer al voltant de la muralla de Troia fins que l'Aquiles l'enxampa i el matxaca. Llavors, això, que vinc tan animat, jo crec que avui hem de donar un cop d'autoritat a la taula. Crec que ho exemplifica més que mai aquesta batalla de qui l'és contradictor. Veig que la derrota contra el PSG no ha provocat gens d'humilitat dins de les files blaugrana de la moral continua altíssima, eh? Amb tots vosaltres.

A veure, perquè jo crec que, a veure, el partit del PSG és un partit, a la tardor, a l'octubre, jo compro. El relat del punti. I del flic. I del tot poderós narrador omniscient flic, que és que els títols no es guanyen, no es guanya res en la tardor. Per tant, no passa res d'haver perdut amb el PSG. És més, crec que és una derrota que farà bé, que calia. I sí que compra, en canvi, la idea. És a dir, jo crec que. El Flick, estem veient la millor versió del Barça de Flick i segurament un dels millors Barça de la història, a falta de confirmar-ho amb una Champions segurament. Però aquesta generació de jugadors amb què ja fa temps que va cubant la gana, crec que sí que li falta, i seria la cirereta ara, un cop de puny sobre la taula en forma de victòria molt, molt contundent allò inenarrable amb el Madrid. I sí que fins al dia del PSG jo crec que s'està evacuant aquesta enviena amb l'inici de Lliga que encara no s'ha perdut, vull dir que no s'ha perdut ni un partit. Per tant, ara, sí que he de dir, jo tinc l'únic problema, és el dubte de la defensa. Que això sí, perquè són aquestes baixes d'última hora, és veritat que el 5-0 no serà. Serà impossible, perquè marcaran gols al Madrid.

Perquè són molt bons, tenen endavanters en paper, tenen endavanters molt bons, però, bueno, potser.

No oblidem que, a més, avui, si el Barça guanya, que és una cosa que no ens interessa gaire, els rècords a nosaltres, però si el Barça guanya, va del rècord, no? De part de victòries seguides a la Lliga, em sembla que el té el Madrid, i ara el tindria el Barça. Que ja et dic, no ens interessa, eh, tot això. Nosaltres som honestos i humils. Som honestos, humils. O sigui, no som caetanos, podem dir.

Estem comprant un relat, un relat odisseic.

4 minuts per les 11, per tancar un resultat. 2 a 0. Carai! Tu creus que el Barça no encaixarà? No. D'acord, d'acord. 2 a 0. 5 a 2. 5 a 2. 5 a 3. 5 a 3! Jo prefereixo el vostre. Jo estic molt més a prop de l'Anna i de l'Aldecoa. Veig impossible que el Barça primer es quedi només amb dos gols. Crec que en marcarà més de dos i també crec que n'encaixarà algun més. La mitjana de gols és 4 per partit. Sí, sí, però tenim la defensa que tenim. Sí, escolta, moltes, moltes gràcies per haver-nos acompanyat, el Jordi Puntí, el Xavier Aldecoa, l'Anna Vallbona. Avui, a partir de les 11 del Madrid, esperem, de la nit, esperem que aneu a dormir tranquils i contents. I tant. I tant. Contents, sí, i tant que és, espero que no.

Fem una pausa. Perdona, només, és que si perdem, els continuarem tenint, què, 3 punts o 4? 3 punts o 3. És igual, si això és el de menys. Som a octubre, encara.

Què m'has posat aquí? Què m'has posat, Blai?

D'un cel seré princesa

d'un

cel seré princesa.

Gaietà, renom per portar sort també per aquest clàssic. Gràcies a tots tres. Ara tornem amb l'Empar Moliner. Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa,

la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet, farcit de productes de proximitat que us hem preparat.

lotsdenedal.cat. Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial. Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA

de dansa de la FACT. Entrades a lafactcultural.cat.

I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol. Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys. Nits sense ficció.

Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT dimarts a la nit.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

Que creces la cultura del dia aquí a China.