El suplement, de 10 a 11 h - 31/10/2026

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Són les 10.

Laura Negra. Maika Navarro.

Un mes després, el retorn en aquest estudi, després de les vacances sicilianes, de Maika Navarro. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Hauré de marxar més sovint? T'ha encaixat, mira, al final. Esmorzar, croissants, ensaïmades. Un ram de flors! Panellets, ram de flors de Molins de Rei, gentilesa de tot l'equip del suplement encarregat de Molins de Rei, com es diu a la floristeria. Ripoll. Eva Catalán, que ha fet l'escollita. Ripoll. La floristeria Ripoll. Molt bonic, un ram de tardor.

Preciós, preciós. Fia molt que no em regalaven flors.

Ha anat bé? Fas bona cara, estàs morena. Sí, estic molt morena. Quina parra. Això de tornar aquí en plena tardor i estar morena hauria de ser il·legal.

Bueno, és que ha fet molt bon temps. La setmana passada m'estava banyant en aquesta illeta meravellosa que m'ha robat el cor, a l'Icudi. Per tant, és que ha estat fantàstic. Em passa, em passa.

Veig que t'estàs menjant el panellet d'opinions. Només en queda un perquè al voltant se'ls ha fotut tot.

Però per què els hi treus, home, els de política? Els de política no veus que no van a pessebres i són tots humor de gana.

Doncs sí, sí, avui tots han endrepat la pausa publicitària. Molt bé. Molt malament. Doncs no t'hi acostumis, aprofita avui, menja tot el que puguis, perquè és extraordinari. Res, no? N'ha de quedar per tota la redacció, que els d'esports també en volen.

Saps que jo soc molt generosa i a mi m'agrada molt compartir, o sigui que això, cap problema. A més a més de l'escriver, o sigui que no puc ser més feliç. Bueno, escolta, que em sap molt greu no haver estat físicament, que he estat. Vas complir cada dissabte, com sempre. Però necessitava fer aquest parón. T'ha provat, això. I a més a més, les vacances són un dret laboral i per tant necessitava fer vacances, necessitava aturar i necessitava posar distància i descansar i dormir i escriure i no fer res i així. I he sigut immensament feliç. Ahir li explicava per la nit a la meva amiga Angie que va venir a sopar, vaig fer una durada allà al forn i feia molt temps que no cuinava, que bona que em va quedar, per favor. Què vas fer? Una durada, o sigui, ahir vaig tenir un dia. Al forn? Sí, vaig tenir un dia molt complicat, no vaig poder dinar, i quan plegava vaig dir, ostres, i em vaig acostar a una peixateria i vaig dir, tens alguna durada? I tenia una durada, aquestes de. No de piscifactoria, sinó salvatge. Hi ha molta espina, no, a la durada, per això? No, no, no, no, no, necessàriament. No tens per què, no. Diuen que no, en ser de peixos en ser molt poc. No tens ni punyetera idea, t'has intentat fer l'interessant

i no tens ni punyetera idea. No, perquè jo quan vaig a la peixateria intento dir que m'ho deixi tot net ja i com que tinc crius, les espines no.

Crius? Parles en plural? En tinc un. Ah, però et diu crius?

Però val per molt. El teu es multiplica. Aporta tanta feina que es multiplica.

No, el que passa és que normalment el demanes. No, la durada és molt neta. I llavors vaig dir, doncs va, faré el forn. I vaig fer jo amb patatetes i ceba i em va quedar perfecta. I l'explicava l'Angie. Ostres, he estat molt feliç. Molt feliç. Sí, sí, molt feliç, perquè ha sigut un viatge perfecte. Anava improvisant i només et vaig tenir un ensurt, que se'm va endur el cotxe a la grua perquè l'hi vaig estacionar malament per deixar la maleta. Ja t'està bé. Ja em va és cagar amb tot. O sigui, ja vas conèixer els policies sicilians. Sí, els carabiners. Vaig fer una foto amb els carabiners.

Ja sabem qui són, no? Quan vas anar a pagar la multa i el vas no buscar, vas fer una foto amb ell. Ai, no, no, no.

O sigui, per anar a recollir el cotxe, que estava en un descampat, això va ser a Ortigia, que és com una és una illeta petita a Siracusa, i ara me'l van deixar, bueno, com a 4 quilòmetres que vaig haver d'agafar un taxi, i per anar a recollir, qui gestiona, és com una empresa privada, on hi havia una senyora, una siciliana, pintadíssima, plena de joies, que només li faltava el davantal i posar-se a fer una pasta, tan absolutament adorable, simpàtica que em va cobrar els 250 euros, però amb un somriure, que li vaig abraçar al final i tot. És que saps quan aquí

vas a buscar 250 euros si fa o no fas la tarifa que costa Barcelona.

Sí, aquí quan vas a buscar la grua, ja vas emprenyat, a més a més, amb aquell establiment que és com una reixa, que estan com protegits, perquè imagino que hi ha gent que haurà intentat. Veig que hi vas sovint, eh? Ara fa temps que no, però sí, en una època, ostres, em va tocar anar molt. I ja entres de mala hòstia. Doncs allà era com la tia estava estupenda i a fer-li vaig donar dos petons i era com una risa. O sigui, ni això em va perturbar. A més a més no hi havia cap mena de discussió. Era una zona per residents i jo el vaig deixar perquè tota la zona d'ortigies peatonal per treure la maleta i em va dir que res, que. Que no hi havia tutia. I a més a més era allò de dir, ostres, dos minuts, eh? Que a Sicília, on tens una mica la sensació que cadascú fa el que li rota i que l'autoritat és una mica qüestionada, doncs no, no.

Però vaja, a part d'això t'ha anat tot bé? i viatge que has fet sola?

sola, he descansat, he bussejat he llegit, he tornat sola el meu cor continua pertanyent absolutament amb la seva totalitat vaig lligar, però no va cap cosa em va entusiasmar i per tant, però vaja i l'italià l'has practicat una mica? bueno, feia a mi les meves lliçons de duolingo cada nit i després, clar, parlava italià què has après a dir? Bueno, doncs quan entro en jo, salve, ciao, piacere, a presto. No sé, sí, sí, li posava molta voluntat, sí, sí.

Doncs, escolta'm, fins l'any que ve, eh? Mai que ara. Perquè clar, és que vas tornar dissabte i el mateix dissabte a la nit a Barcelona, passa el que passa.

Vaig aterrar i tots just, jo crec que mira, amb el taxi entrava per Gran Via, perquè no vaig agafar la ronda, no sé per què, va agafar Gran Via i de sobte vaig començar a veure, dic, però hòstia, molt de mosso, no? Molt de mosso, ostres, ostres, ostres. I de fet vaig arribar a casa. I encara vaig trucar al diari per dir, dona un cop de mà, i vaig estar una mica donant un cop de mà preguntant, o sigui, que no vaig desfer la maleta, estava una mica ajudant els companys de l'avantguàrdia amb tot el que estava passant, i aquest cap de setmana estic de guàrdia, per tant. Ara després aniré a casa i em posaré l'uniforme de protestes. Bueno, que no són protestes, l'uniforme de.

Concentració o punt de trobada. Recordem, Valenç, el cap de setmana passat més de 130 detinguts, 76 dels quals menors, per 3 d'ells s'ha decretat l'internament. Per 6 al final. 6, eh? Maika, a veure, explica'ns quin desplegament ha preparat els Mossos d'Esquadra des de primera hora que estem explicant aquests 300 Mossos desplegats al centre de la ciutat. Són realment tants com semblen, perquè diuen que el precedent és la protesta per l'empresonament de Pablo Hasél el 2021. 300 Mossos a Barcelona, però clar, el focus no només és la ciutat de Barcelona, sinó que hi ha almenys concentracions en d'altres punts de Catalunya, amb l'afegit que avui és castanyada, Halloween, nit de Halloween, molta gent disfressada, demà tots sants.

A veure, per començar, jo crec que la gent. La mica, el número no és important. El que la gent ha de saber és que el precedent d'un dispositiu amb tanta fortalesa, de màxims, és les protestes després de l'atenció de Hassel. Per tant, aquest és el nivell. És un dispositiu de màxims. Quan la Comissaria General d'Informació és la que més o menys valora el risc de les protestes. Tenen uns paràmetres, uns indicadors, i tenen 4 graus. El 4 és el màxim. Doncs des d'aquelles protestes no s'havia tornat a qualificar una protesta amb el nivell 4. Però què passa? Que això no és una protesta.

No és una manifestació. No hi ha una ideologia, una demanda. No és per l'habitatge, no és per la independència, no és per l'unionisme.

No hi ha una ideologia política, no hi ha una organització. És un fenomen que encara està per estudiar, absolutament nou, que es va estrenar a Espanya i a Barcelona concretament el dissabte passat i que va actuar amb una violència que va deixar tothom absolutament descol·locat. La consigna d'avui per part de les administracions, i jo crec que tant el Govern de la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han sigut molt contundents, és que això no ha de tornar a passar, i això no pot tornar a passar. I aleshores Mossos d'Esquadra, amb, ja no parlo ni tan sols col·laboració, sinó frec a frec amb Guàrdia Urbana aquí a Barcelona i en els altres punts, on es preveuen convocatòries i la seguretat privada, que també és importantíssima, han dissenyat un dispositiu de màxims perquè això no torni a passar. I és un dispositiu que tindrà diferents fases i que començarà d'aquí poques hores perquè avui el que la gent es trobarà, tots aquests que agafin el transport públic, que és un dia per agafar el transport públic, sobretot per la nit, aquests que vulguin adreçar-se a Barcelona, que hi haurà molts policies, molts policies de paisà i d'uniforme, fent identificacions, escorcolls, i a criteri de cada policia, la màscara, que pot ser una màscara de disfressa de Halloween, serà criteri del policia incautar-la o no.

Tu pots anar al metro amb els teus amics a fer unes cerveses, disfressat, amb la cara pintada, amb la màscara, el que vulguis.

Amb un passamuntanyes, perquè el teu disfress porta un passamuntanyes. Et pot venir una parella

de policia a dir, perdoni, es pot identificar, li ensenyes el DNI, et mires, deu apuntar les teves dades, suposo, no? Registrat conforme has anat a fer unes cerveses al centre de Barcelona.

Aquest dia estaves on estaves, que és una cosa l'important. I el policia decidirà si es queda la màscara, el maquillatge, el que tu vulguis. Sí, terminarà, farà un escorcoll, encautarà allò que ell consideri, aquesta parella de policies tenen el criteri per valorar determinades coses que portes, es poden fer servir per cometre aquests pillatges, que és l'únic objectiu de saquejos, i fins i tot la màscara te la poden encautar. Durant aquest.

Aquí aturaran, és a dir, el perfil és de 30 anys en avall, o de 25 anys en avall, o de 20 anys en avall.

El perfil dels detinguts, dels 130 detinguts, era gent molt jove. Estem parlant de nens des de 14 anys fins a crec que tenia 30 i pocs al més gran. A tu no et va sorprendre

moltíssim sentir la Sílvia Catà el diumenge passat aquí al suplement dient aquesta xifra de 14 anys, tants detinguts de només 14 anys,

Maika? I no només 14 anys, sinó 14 anys i que era la primera vegada que delinquien, era la primera vegada que s'enfrontaven cara a cara a un policia. S'estrenaven en el món delinqüencial per primera vegada. Era la seva primera vegada que els passava moltes coses. Però el més sorprenent és que molts d'aquests, prèviament, perquè aquest dissabte passat, També va haver-hi aquesta fase d'identificacions prèvies. També va haver-hi aquesta fase, perquè recordem que la convocatòria de blocos de dissabte passat feia un mes, feia una setmana que estàvem un autoritzada per Mossos d'Esquadra. I és veritat que vam fer una valoració dos. Això que sí que van admetre que no estava mal valorat pels indicadors que tenien, però que els va sorprendre, evidentment, la violència amb la que es va actuar. I era evident que no va funcionar perquè el resultat és el que és. També és veritat que hi havia presència policial, perquè si no, tu no pots fer en una nit 130 detencions. Però molts d'aquests que es van detenir després havien estat identificats i normalment quan a tu t'identifica una policia, o sigui, si la teva intenció és anar a Barcelona a fer saquejos i ja t'han identificat prèviament i. Tu, el teu instint és, ostres, no anar a saquejar perquè saps que ja et saben que has estat allà. Doncs no, no, aquests tornaven. O sigui, gent que havia estat identificada en aquest primer filtre, parlo de set de passat, tot i així van ser detinguts. O sigui que és un comportament absolutament anòmal, estrany. És un fenomen nou que ha deixat. Bueno, però no només descol·locat a Mossos d'Esquadra, sinó a la resta de policies de tot l'Estat. De fet, aquesta setmana. Es va celebrar a Madrid una reunió convocada pel CITCO, aquest Centre d'Intel·ligència contra el Crimen Organitzat i el Terrorisme, que agrupa a totes les policies de l'Estat, i Mossos hi és present. És aquest organisme on es va demanar auxili per poder tancar aquests quatre canals de Telegram, I allà va haver-hi una reunió on també estava present el CNI i també estaven presents agències d'intel·ligència on es va valorar i s'està estudiant d'on ve, quin és l'origen. D'aquí ha transcendit tot perquè és la part més complicada saber quina. Ara, la intencionalitat està clara. La intencionalitat és saquejar.

Aquest pillatge que hem anat veient. Sobre aquestes detencions n'hem parlat abans també a l'informatiu i dins de la tertúlia. Et vull preguntar, Maika, canvi horari, es fa fosca a les 6 de la tarda. Avui hi ha un partit al Camp Nou, aquest Barça a les 9 del vespre. Per tant, és un cúmul de situacions. Castanyada, partit al Camp Nou, es fa fosc molt aviat. El cap de setmana passat, totes aquestes situacions del Darulls, la cosa es va començar a complicar bastant d'hora, quarts de nou del vespre. Per tant, com dius, totes aquestes identificacions començaran just després de dinar, pràcticament.

Sí, cap a les 3, 3, 4. També en dic una cosa, és una situació el que pot passar avui d'incertesa absoluta absoluta o sigui cap responsable policial té garanties del que hi ha una sensació generalitzada que anirà bé, ara també és veritat que anirà bé i que anirà bé en el sentit que tot allò que s'ha fet durant aquesta setmana ha aconseguit neutralitzar neutralitzar les possibles aldarulls que es podien produir avui. Qui pilota l'operatiu d'avui? Mossos. Mossos.

I hi haurà la comissària en cap,

Sílvia Catà, al capdavant de A les 3 de la tarda es munta el CECOR a Egara, i es munta el CECOR a Egara al complex policial de Sabadell, i allà està la comissària en cap, la Sílvia Catà, perquè hem posat molt el foc a Barcelona, però avui és una jornada que tenim convocatòries de blocos, crec que és una decena de punts de tot el territori.

Planes, Terrassa, El Vendrell, Reus. Badalona. Badalona. I demà diumenge també Lleida, Tarragona, Igualada, Mataró, Figueres, Platja d'Aro. Veurem si acabem no res, com va passar l'altre dia a Vic, que també hi havia molta policia al matí i allà no es va presentar ningú. Avui potser passa això també a Barcelona.

Per tant, tu no pots focalitzar tota la teva força policial a Barcelona i desprotegir la resta del territori i que de sobte tinguis saquejos al vendrell. O sigui, tu has de fer un disseny d'allò que tens amb lògica i coherència. Per tant, hi ha un sector central i després sectors regionals que estan completament coordinats. La incertesa, però jo et dic que. Insisteixo, el context Halloween complica la tasca policial, però ha estat una setmana on el missatge per part de les administracions, per part de la Conselleria d'Interior, per part del govern i per part de l'Ajuntament ha sigut molt contundent, tolerància zero, i des de Mossos es traslladava en les últimes hores un missatge d'advertiment de. S'estan monitoritzant a dia d'avui tots els canals que encara no han estat tancats i tot aquell que inciti a cometre actes vandàlics, és a dir, delictes, això també és un delicte i per tant això també té unes conseqüències. Pensa, i no és casual, que a les últimes hores aquestes detencions dels presumptes instigadors dels aldarulls del dissabte passat i dels que puguin passar han estat detinguts. I les imatges de les seves detencions, tot i ser menors, i contradint el que és costum que les detencions de menors acostumen a ser per fil baix, perquè estem parlant de menors, s'han difós amb molta rotunditat com a advertiment i com a missatge. I després un altre missatge molt important que es va donar el dia d'aquesta comissió d'interior.

La consellera parlant, la mateixa jutja de menors, quan anaven desfilant els detinguts, que també ha estat un missatge reiteratiu, assenyalament a les famílies. Moltes dels pares, perquè no estem parlant de menes ni tutelats, tots tenen pares, mares i entorns familiars. Per tant, aquest missatge a les famílies. Moltes de les famílies dels nens. I les noies detinguts, bàsicament gairebé tots eren homes, adolescents, detinguts el cap de setmana passat, els seus pares, quan es van presentar els jutjats, les dependències de menors de la Fiscalia de Menors, Estava amb una cara d'absoluta incredulitat de que no tenia ni punyetera idea de què estava fent el seu fill a Barcelona. I la magistrada els va renyar en plan "pues és el seu punyetero problema i la seva responsabilitat saber si el seu fill, quan li diu que se'n va amb els col·legues, la seva intencionalitat és anar a rebentar a les aparadors d'una botiga d'informàtica". I aquest tutelatge, aquest, escolta'm, pares i mares, controleu el que fan els vostres fills. Controleu.

Quatre minuts passen d'un quart d'onze. Amb la Maika Navarro, l'hora negra del suplement, aquesta setmana la crònica de successos també l'ha marcat una altra notícia. L'assassinat a sang freda d'un pacient a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, que ha resultat ser un perillós líder de la màfia turca, assassinat a sang freda perquè li van disparar, crec que diversos trets al cap. Tres. Tres trets al cap. I ja estava ferit de bala des d'on es recuperava en aquest hospital i havia estat custodiat per la policia. Què ha passat, Maika? Perquè això també ens va sorprendre moltíssim.

Bueno, no només es va sorprendre, sinó que jo crec que aquest incident molt i molt i molt greu, aquest atemptat a l'interior de l'Hospital Joan XXIII, doncs no ha tingut el rebombori que mereixia, perquè va quedar mitigat per tots els incidents de blocos i especialment per la tragèdia terrible de Toledo, que va copar absolutament tota l'actualitat, però és un fet gravíssim. Que s'han atrevessat línies vermelles molt perilloses. Mira, doncs abans d'ahir, un vigilant de seguretat, el Pedro de la Vanguardia, em preguntava i em deia, bueno, ¿y lo siguiente qué va a ser? I és veritat. A mi em sorprèn, jo he trobat a falta, després d'aquest atemptat, alguna paraula de la consellera, alguna paraula del director, del Ferran López, o fins i tot de la comissària, perquè crec que és molt i molt i molt greu. Insisteixo, eren uns dies complicats per tots, el tràgic Toledo era el dolor, ho ocupava tot, Però és que és molt greu, o sigui, pensa que estàs en un hospital. Hospital és un espai és casa, és que és.

Sí, però sí que és veritat que en un hospital entra i surt tothom sense gaire vigilància. Aleshores, jo et parlo del Parc Taulí, tu et plantes allà dins i pots pujar la planta que vulguis.

Però això també la consellera de salut que es va acostar a l'hospital va dir una cosa que tenia tota la raó tu no pots marmar la capacitat dels familiars d'accedir. Jo, per exemple, l'últim visita que vaig fer a un hospital, doncs el germà de la meva mare, el Julio, estava a l'Hospital del Mar, i una nit em va dir la meva mare, Mari, acosta't a veure el tio, i era com la una de la matinada, i sí, sí, tal qual, vaig entrar per urgències, i vaig accedir a la planta, i vaig estar amb el meu tiet, que es va fotre un ensurt, i vaig entrar amb tota la tranquil·litat del món, i ningú em va aturar, ni ningú em va preguntar on anava ni què feia.

La cosa en aquest cas és que aquesta persona estava vigilada ja per la policia durant diversos dies perquè es recuperava d'una ferida de bala i.

No, i a més a més havia manifestat verbalment, i a més a més era evident, ell havia patit el dia 16, bueno, per començar, aquest individu era. Aquí no tenia cap causa de res, és un total desconegut, però és veritat que la premsa turca fa temps que parlava d'ell perquè pertanyia a un clan familiar mafiós turc vinculat amb el tràfic de drogues, tràfic d'armes i amb les extorsions. Ell havia participat en un clan que es diu Los Diez Hermanos. I ell havia participat com a pistoler en un enfrontament amb un altre grup mafiós i s'havia generat allà com una guerra i ell com havia aconseguit escapolir d'aquesta guerra i fins i tot escapolir-se i lliurar-se d'un gran operatiu policial que va fer la policia turca al mes de febrer amb més d'una quarantena de. Detinguts, tutelada per la Fiscalia. I per les seves imatges penjades a l'Instagram portava, doncs, diversos mesos aquí, refugiat d'alguna manera a Barcelona. Alguna banda rival el localitza el 16 d'octubre a Sitges. Des d'un cotxe el tirotegen i, de fet, rep com una dotzena d'impactes de bala. Sobreviu i permaneix ingressat a l'UCI del Joan XXIII durant pràcticament dues setmanes amb vigilància policial. De fet, Mossos tenia dos Mossos a la porta de l'UCI i una patrulla amb vehicle a la porta de l'hospital. Aquesta vigilància es va continuar fins la setmana passada. Ell anava a pujar planta i és cert, i això ho van explicar els companys del director

de Tarragona, que verbalitzava. El personal sanitari de l'UCI i els propis Mossos que tenia molta por i que no el pujessin a planta que el volia mantenir-se a l'UCI perquè se sentia com més protegit i més segur però finalment, escolta, va pujar a planta va arribar la seva dona. I a poc a poc Mossos li va anar traient la vigilància. Es va treure des dintre de l'hospital una patrulla amb cotxe a la porta i finalment era un punt de referència a les patrulles de la zona que passen per allà. Al final, a la matinada de dimecres, les càmeres de seguretat el que van registrar és com un individu arriba amb un patinet. Amb una dessuadora i amb la caputxa posada, un cas de bicicleta a sobre. Cas de bici o de moto? De bici. D'aquestes de bici. Entra, accedeix a l'hospital, no queda clar, mosos ja ho deu saber, que si és per urgències, que hi ha dos vigilants de seguretat, però que en aquests moments estaven atenent a un altre incident que havia hagut amb un pacient o amb un visitant que havia agraït sexualment a una infermera que l'havia tocat el cul, i aleshores. Que accedeix, camina pels passadissos, es veu clarament, a la cinquena planta de l'ala de traumatologia, que és on estava ingressat aquest home en una habitació individual, hi ha aquest mostrador en el passadís central amb dues infermeres que se'n cuiden d'aquests pacients,

el veuen i de fet hi ha una. Que en aquell moment intenta acostar-se, va cap a l'habitació per dir, escolti, vostè on va? I amb aquest cas i aquesta pinta, i de sobte escolta tres trets. Pam, pam, pam. I, esclar, es tira a terra, aquest home surt per on ha entrat i les imatges el veuen com marxa del lloc amb patinet.

Però una cosa, els trets no van sonar moltíssim que van fer que tothom se n'adonés i que algú aturés aquesta

persona o no hi van ser a temps? Com atures tu a un. No ho sé, no en tinc ni idea. No m'ha aturat ningú res aquestes dues dones. Imagino que van, no sé quanta estona van intentar esperar, tu no saps si ha sortit, si no ha sortit. El que van sentir després dels tres trets són els crits de desesperació de la dona que estava dormida en el sofà d'aquests d'acompanyament de famílies que es va despertar i que el seu home encara era viu però que tenia el cap rebentat. La pistola se la va endur? Sí, se la va endur. I els sanitaris que el primer que van intentar durant una estona recuperar-lo, de seguida 112 Mossos, Operació Gàbia a Tarragona, però això va ser impossible i una mica és el titular que va fer.

L'Operació Gàbia que no ha tornat a funcionar una altra vegada.

No, no, no ja són diverses vegades tampoc crec que ha de ser tan fàcil és a saber si es va tenir una magatall tampoc és tan fàcil estem parlant de les 3 de la matinada a Tarragona no sé quantes patrullers devien haver-hi en aquell moment però no crec que sigui tan fàcil aconseguir tancar tota una ciutat a les 3 de la matinada. Però vaja, crec que el titular que em va fer la Isabel García Pagán era la màfia turca ajustar comptes a Catalunya. Però això és un incident molt, molt i molt greu. Sé que Mossos parla sovint dels riscos del crim organitzat, de les màfies que les tenim aquí, i aquesta màfia turca, que molt breument el que està fent és comprar marihuana. Amb canvi d'armes, no paga amb diners, sinó amb armes. Els tours tenen Albanya per comprar marihuana al costat, però aquí el que fan és venen camions d'armes de foc a canvi de camions de marihuana.

Maika Navarro, Déu-n'hi-do quina tornada, en aquest cas amb molts fronts oberts. Totes aquestes pastes me les puc endur, les que no he menjat. I tant. Va, algunes deixades per la redacció i pels esports, que són uns golafres. Gràcies, Maika. A tu. Bona castanyada. Fem una pausa i el suplement, atenció, aquest t'agradarà, Jorge Drexler, que sí que el coneixes. Avui toca el Palau Sant Jordi, no hi aniràs perquè estàs ocupada amb el blocus, però gran concert. M'agrada molt aquest domò. No parlis amb el panellet a la boca, home. Per què no?

Això és de mala educació. Si tingués una altra cosa a la boca per un panellet.

El suplement amb Roger Escapa.

Em vacuno per la mare, per la meva filla i el net que vindrà, per les festes en família i els viatges amb les amigues, per mi i per tothom que estimo. Vacunar-se de la grip i la Covid és estimat. Demana Cita la meva salut a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot allò que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs?

Soc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per àtoms. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Què t'agradaria fer?

Menjar bé. Dormir en un lloc especial. I repetir 150 vegades. Aconsegueix amb El Periódico.

La guia amb 150 hotels gastronòmics per gaudir el Nadal i durant tot l'any. Diumenge 1 de novembre amb El Periódico. El teu quiosque a elperiodico.com.

Amb el patrocini d'Espresso for Business. Diumenge és el vèrtex de la setmana, el punt en què una s'acaba i l'altra tot just comença, per fer pausa i analitzar a fons el que ha passat. Per contrastar els relats que circulen per les xarxes i com ens influencien.

Per parlar amb els protagonistes de l'actualitat i descobrir les històries que hi ha al darrere. Per sortir al carrer i veure què hi passa i com ens afecta.

Perquè entendre l'actualitat és mirar-la des de tots els punts de vista.

Necesito una oferta ganadora. Puede comprar más. ¡Va, va, va, va! ¡Va! ¡24 horas! ¿Con qué facilidad resolvió? Sin complicaciones. ¡Ven a por más! ¡Venga! Tú no ets només una póliza,

ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària. La dels metges. I la teva.

A Westfield Glories ens sumem a la festa major de Clot, Camp de l'Arpa. Del 30 d'octubre al 14 de novembre t'esperem amb bingo musical, karaoke, jocs tradicionals en família, concurs de ball i compte a comptes pels petits. Activitats per a totes les edats, per a trobar-nos, gaudir junts i continuar fent barri. Westfield Glories, que comenci la festa!

El suplement.

Vivir y no tener vergüenza

de ser feliz Cantar y cantar y cantar la belleza de ser un eterno aprendiz Yo sé que la vida podría ser mejor y será. És bonita, és bonita i és bonita.

És que sentir-lo ja et canvia l'humor, eh? L'Uruguai és un miracle. Amb poc més de 3 milions i mig d'habitants ha estat el bressol de grans futbolistes com Luis Suárez, de grans escriptors com Oneti, Benedetti, Galeano, de referents polítics com Pepe Mujica i d'estrelles internacionals com Jorge Drexler, un artista amb una llarga carrera a les seves espatlles, que aquesta nit tornarà a sentir la il·lusió de les primeres vegades, perquè debuta al Palau Sant Jordi de Barcelona, un concert que forma part de la seva gira de presentació, Tarakà, el seu últim disc, ara el suplement, un home que amb 62 anys es declara un etern aprenent. Jorge Drexler, bon dia i bona hora. Buenos días, ¿cómo estás? Molt bé. I tu, què tal, com estàs?

Molt bé, aquí. Imagínate, eh? Superó todas nuestras expectativas en cuanto a demanda de entradas y estoy realmente muy agradecido. Muchas gracias. Siempre Barcelona dándome estas alegrías, la verdad.

Escolta'm, Jorge, ho intentem en català, intento fer l'entrevista en català, i si hi ha qualsevol cosa que no entens, cap problema que et tradueixo, d'acord? Et sembla bé? Cap problema, intentem. Ho intentem, ho intentem. Clar, Palau Sant Jordi són més de 15.000 localitats, és un espai enorme. T'agrada o t'agrada coses més recollides, més acollidores, més anfiteatre? Perquè quan dius, ostres, és el concert més gran que he fet a Europa, Déu-n'hi-do.

Sí, nosotros no usamos el formato con la gente de pie. O sea, la gente va sentada, entonces la capacidad es menor que el Palau, cuando está todo abierto y con todo el mundo de pie. Nosotros tenemos un formato un poquito más reducido para dar un puntito más de intimidad. De cualquier manera, te digo, es grande el sitio, es muy grande. Y hay algo que fui aprendiendo con el tiempo, que la intimidad no depende. Estrictamente de las dimensiones de los lugares. Tú puedes de repente tener una experiencia de mucha intimidad en un lugar muy grande y sentirte muy conectado con la gente y podés tener una experiencia, por el contrario, en un lugar muy chico de tensión y el grado de exposición es tan grande que no llegas a desarrollar una intimidad. Yo creo que no es tan fácil prever la intimidad y tampoco es tan fácil descartarla por el hecho de que sea un lugar más grande. Nosotros tenemos, por suerte, un equipo de sonido que ya llevamos unos 40 conciertos por toda Latinoamérica y hemos estado en Europa y en todos lados que vamos la gente. Siempre tiene palabras muy lindas acerca del sonido y de la calidad de lo que se escucha. Tengo un ingeniero de sonido de PA que todo el mundo se lo quiere quedar cuando vamos a otro sitio. Se escucha realmente muy bien el concierto. Es un concierto que tiene momentos muy íntimos. Yo me desperté. Plazo hacia el medio de la audiencia en un momento no quiero hacer muchos spoilers pero eso pasa, estoy muy cerca de la gente que está en el teatro en general y también tiene momentos muy expansivos con mucho candombe mucha percusión.

Ara anirem a la música, però els teus nervis abans de pujar a l'escenari, abans de fer un concert van en proporció al nombre de gent que et ve a veure? Avui estaràs més nerviós pel fet de ser Barcelona i tenir tant de públic que en un lloc d'un dia que actues per mil persones o no?

Tampoco. Tampoco es proporcional al número. Y tampoco es tan fácil de entender por qué se pone uno nervioso. Yo te puedo decir, mira, de las veces que me he puesto más nervioso era yendo a tocar una vez a una escuela infantil, por ejemplo, donde tienes de repente 18 niños nada más, pero te dan muchos nervios. O un público que me da muchos nervios, los periodistas y la familia. Cuando tocas en un lugar chico, hace poco. Toqué en un sitio también así que era una convención como de programadores y de periodistas y ese tipo de público también te pone muy nervioso porque es un público que al no haber pagado una entrada no estás seguro de que realmente esté ahí por decisión propia y por alegría propia o porque es un trabajo es cierto que un lugar más grande te da un poquito más de de adrenalina al salir pero lo tenemos muy. Hemos hecho, es decir, en España y en Europa es el lugar más, es el concierto más numeroso, pero el de Madrid estaba muy cerca y en América hacemos lugares más grandes y con más público, o sea que yo estoy acostumbrado a manejar ese tipo de energía, ¿no?

El Jorge Drexler avui el veurem al Palau Sant Jordi amb aquesta gira del Taracà, que és el seu quinze disc. Jorge, és un disc que t'arriba en un moment que l'has preparat en el moment que has perdut el teu pare i que d'alguna manera et torna a connectar amb l'Uruguai, no?

Sí, extrañamente es un disco de duelo porque no lo parece, es un disco muy festivo. El duelo, fíjate, hoy estamos todos hablando de cosas difíciles de prever o difíciles de anticipar. El duelo no es muy fácil de. De saber hacia qué lado va a disparar ni cuándo te va a dar. Es decir, cuando terminé de escribir el disco me di cuenta que no tenía ninguna canción dedicada específicamente, escrita para lo que es perder un padre. Y además ya había perdido mi madre unos años antes, con lo cual de golpe estás como huérfano en la vida.

¿Es pot ser huérfano amb 60 anys? Suposo que has tingut aquest sentiment ara, Jorge.

Esa sensación no te la quita nadie, ¿sabes? Tú en un momento eres solo hijo, luego pasas a ser, como en mi caso, si tienes hijos, padre e hijo durante un tiempo, y si todo sale bien, en un momento dejas de ser hijo para ser solo padre, que es lo que me pasó ahora. Y cuando eso pasa, yo personalmente tuve la sensación y la necesidad de reconectar con mi raíz, con Uruguay. Las dos veces que cambié de estatus, cuando nació mi primer hijo Pablo en el año 97, el disco que grabé a partir de ahí, que se llamó Frontera, me fui a grabar a Uruguay porque el cambio de estatus, eso de golpe de sentirte que eres otra cosa dentro de la familia, ahora eres un padre, me hizo ir a Uruguay. Y ahora también, en este caso. Sentí que tenía que ir y conectarme de alguna manera con Uruguay. Y el disco, te digo, lo que me dio, más que por estar triste, me dio por celebrar la vida de mi padre, que fue una vida con un comienzo muy duro, pero que él llevó adelante de una manera maravillosa y tuvo una vida muy feliz, mi padre al final. Entonces, me dio por celebrar eso.

El suplement serrana amb el Jorge Drexler, un home que ja fa més de 20 anys, el 2004, defensava que això de ballar no està fet pels músics.

Los músicos no bailamos. Ya habrás oído decir gracias de todos modos y gracias por insistir. 10 anys després, el 2014 va a matisar la seva postura. Bailar en la cueva. Bailar, bailar, bailar, bailar. I ara ja ha deixat ben clar que li agrada moure l'esquelet.

Tú, Jorge, ¿cuándo vas a aprender a bailar?

Pues mira, aprendí a bailar tarde. Te digo, escuchando eso, es muy bueno darse cuenta que uno puede cambiar y que puede equivocarse. Y que algunos preconceptos propios caducan como caducan los yogures. Yo sinceramente estaba convencido de que bailar no era que los músicos no bailábamos y que bailar no era lo mío. Me crié en un entorno en el que no se bailaba, me crié en dictadura en Uruguay, en una familia en la que tampoco se bailaba, en la familia de clase media muy politizada en la que me crié yo. Había la sensación de que había cosas más importantes para hacer en la política y en el humanismo que bailar. I no l'assaig.

O sigui que encara soc a temps d'aprendre'n jo. Sempre, mai és tard per aprendre a ballar.

Mira, nunca es tarde para aprender a bailar. Yo aprendí a bailar como los. El disco ese Bailar en la Cueva que has puesto es cuando realmente me decidí a hacer un disco para bailar, para meterme yo dentro de eso. Yo tenía 50 años cuando salió. Entonces, este Y fíjate, ahí fue donde realmente me lo empecé a tomar en serio. Empecé un poquito antes a tomar clases. Yo creo que hay que tener la humildad de saber de saber, no me crié en un entorno en el que se baile, o sea, no soy colombiano o venezolano que espontáneamente desde chico la gente baila o puertorriqueño. Entonces hay que asumir eso que uno es un aprendiz, como decías más temprano, e ir a tomar clases. Yo fui a tomar clases, sigo tomando clases hoy todavía en día, cada vez que puedo tomo clases de lo que sea, sobre todo de salsa, que siempre se puede aprender más. ¿Y aperrear tasa travit? Bueno, sí, también en Puerto Rico, en su contexto. Es un estilo coreográfico que es difícil de incluir en lo que uno lleva. Pero si estás en Santurce, en el NIE, que es el bar de los domingos de perreo del NIE, que es el domingo, y vas y la gente, la verdad es que se incluye con mucha naturalidad en lo que estás bailando, digamos, ¿no? Y es. Y es muy interesante ver lo que sucede con el reggaetón y con el perreo en el lugar, en Puerto Rico, en el lugar en el que surgió, para entenderlo de una manera muy diferente de la que lo puedes entender fuera de ese contexto,

¿no? El Jorge Drexler, en aquest Taracá, té col·laboracions també amb accent català. Canta al costat de Maritzell Nederman.

Amar y ser amado. Arder y ver arder No importa si ha durado Una fracción De eternidad Entre dos beats O por dos décadas enteras.

Jorge Drexler i Maritzell Nederman, amb aquesta col·laboració conjunta amb la Maritzell, que ve d'una família també amb molta tradició musical, amb la seva germana, la Judit. Jorge, com va anar aquesta col·laboració?

Bueno, la Marichel tuve el privilegio de contar con ella en dos o tres años de gira conmigo que vino. Es una música del más alto nivel que se te pueda ocurrir. Tiene unos conocimientos de armonía, una musicalidad natural y un flow para todo lo que hace. Y además es una compositora también de altísimo nivel. Tiene unas canciones absolutamente preciosas. Su proyecto es una delicia, la verdad y yo hubiera querido tenerla más en el disco, hubiera querido tenerla también de gira en esta vez que vine conmigo pero tengo la suerte o la mala suerte de escoger músicos tan tan talentosos que luego. Me alegro enormemente porque desarrolla su propia carrera. La Meritxell tiene una carrera propia a la que debe dedicar toda su atención y yo lo entendí perfectamente porque yo más que nadie soy consciente de su talento y de la importancia de que le dedique el tiempo a su propio proyecto, ¿no?

Aquest taracá, Jorge, es taracàntic, ¿no? ¿Es entre la diferencia entre estar aquí y estar acá? ¿Quién es? ¿Ens l'expliques?

Mira, sí, el adverbio de lugar es diferente en Uruguay y en Madrid, por ejemplo, en España en general. Yo digo aquí, aquí en España, y allá se dice acá. Entonces, cuando te preguntan dónde estás, yo digo estoy acá, es que estoy en Uruguay. Porque si estoy en Madrid diría estoy aquí. Entonces, me gustaba que simplemente componer esa variación idiomática diera un punto de localización, hablara de que el disco está pensado desde Uruguay, ¿no? Y también Taracá es la onomatopeya con que se describe el sonido de uno de los tambores del candombe, el tambor chico que hace Taracá, Taracá, Taracá, Taracá y me gustaba lo de estar acá y estar ahora, o sea el hecho también de la presencia, de sentir el acto de presencia juntaba muchas cosas, la vocal A, que es la vocal abierta, me gustaba también para titular el disco con esa vocal.

Ara quants anys fa que vas arribar a Espanya per primera vegada, Jorge, tu?

31 años hace que vine aquí, el 95 vine aquí por primera vez. La mitad de mi vida, cumplí 60 mientras empezaba a hacer este disco, hace un año y medio. Y eso también, sentir que la mitad de tu vida la has vivido fuera, también me llevó a decir, quiero reafirmar mi relación con Uruguay, quiero asegurarme de que sigo estando cerca, de que sigo estando presente y de que Uruguay sigue estando presente en mí. Entendo que continues viviendo a Madrid, tú, ¿eh?, ahora. Continúo viviendo en Madrid. Sí, estoy viviendo en Madrid hace mucho tiempo, ¿no? Digamos, ya todo ese tiempo he vivido en Madrid. He vivido fuera, en el escorial, un tiempo cerca de Madrid, pero ahora estoy aquí. Todo se ha ido transformando en este año.

La copa que gira en mi mano y mientras el vino caía supe que de algún lejano rincón de otra galaxia el amor que me darías transformado volvería un día a darte las gracias. Perquè el Jorge Drexler,

ho sabem de sobres, va arribar al món de la música més aviat tard, de família, de metges, va estudiar Medicina, es va passar 10 anys a la facultat, anava amb la bata blanca i va canviar la bata blanca per una guitarra i es va cruspir al món i ha fet la volta al món a través de les seves cançons, amb aquestes gires tan extraordinàries. Quines casualitats i quines transformacions, eh, Drexler? Quina locura, no? Quina locura. Mira, en català seria quina bogeria. Quina bogeria. Bogeria, en català, bogeria.

Sí, quina bogeria. La verdad es que completamente inesperado. Quina inesperat, ¿no? ¿Cómo se dice? Inesperat, inesperat, sí, sí. Quina inesperat. Sí, verdaderamente me. Nunca pensé que esto fuera a pasar. No fue exactamente como decías, no es que cambié la bata por la guitarra, la estuve conviviendo mucho tiempo. Pero las estuve conviviendo con cierta vergüenza. Cuando iba al hospital escondía la guitarra cuando tenía que ir a tocar después a un bar, pero tenía que pasar primero por el hospital. Escondía la guitarra abajo de la bata como para que no se viera cuando entraba y cuando después iba a tocar al bar por la noche escondía la bata dentro de la caja de la guitarra para que no se notara que era un médico que estaba haciendo música y en el otro no quería que se notara que era un músico haciendo medicina entonces estuve durante mucho tiempo. Te diría que los diez primeros años de mi carrera, como sin poder entender la contradicción entre los dos mundos, hasta que esa canción que mostraste ahora que se llama Todo se transforma, es la primera vez en la que decido incluir. Elementos que había aprendido en la facultad de medicina o en las clases de bioquímica y de química como la ley de la boasie la ley de conservación de la masa y de la energía integrarlo en la composición y entonces esa canción realmente a mí me. Es una canción que quiero especialmente porque me ayudó a reconciliar mis mundos, a sentirme en armonía conmigo mismo y a entender que todo lo mío valía y podía entrar, me dio un estilo propio también. Empecé a escribir a partir de elementos de la ciencia también y pude incluir eso. Ese disco es muy importante para mí, es un disco de reconciliación conmigo mismo y creo que se nota porque es uno de mis discos que más he escuchado también.

Jorge Drexler, tu en el teu cas vas seguir el patró dels teus pares, vas estudiar Medicina, tot i que després t'has acabat dedicant a la música. Crec que un dels teus fills també va per músic, ja s'hi dedica, eh?

Bueno, tengo un hijo muy exitoso en la música, que es mi hijo mayor, se llama Pablo Pablo, tiene un proyecto maravilloso y toca en Barcelona mucho también, en todos lados. Realmente estoy súper orgulloso. Es un proyecto propio que no tiene. En el cual yo no tengo ninguna participación, es todo mérito de él. Y es maravilloso porque está haciendo una carrera increíble, colaborando con las mejores cabezas de su generación.

¿Y el pes del cognom de El Apelido, llamarse Drexler de Apelido, creus que l'ajuda, això?

Yo creo que él, no sé si le ayuda o no, porque de hecho no usa el apellido, usa su nombre artístico, es Pablo Pablo, pero habría que preguntárselo a él. Yo creo que él, si le ayuda, él no ha usado esa ayuda, ha iludido utilizar esa ayuda y se ha abierto un camino propio, lo cual me parece increíblemente meritorio.

Hi ha una peça preciosa d'aquest últim disc del Tarakà, del Jorge Drexler, que parla de la intel·ligència artificial. Ell sempre és molt irònic i val la pena a les seves cançons també sentir què diuen les lletres.

Hermana mía Me lo preguntaba muy sinceramente ¿Qué quedaría? Hermana, si desmontara tus circuitos de componentes, ¿habría alguien ahí? Queremos saber si tú también te lo preguntas. Toda tu familia mirándote así, mirándote así. Ojos arrobados y pelos en punta. Hay alguien ahí. Hay alguien ahí. Hay alguien ahí dentro. Como todo niño. Amb aquest hay alguien ahí,

ahí ha escrit com si fos intel·ligència artificial. Tu, Jorge Drexler, ets dels que penses que la intel·ligència artificial és una amenaça o és una oportunitat per cantants i per la música, també?

No, para cantantes y para la música no lo veo como una gran oportunidad, personalmente, digamos, ¿no? He intentado trabajar en escritura de poesía, he experimentado, me gusta mucho la tecnología, yo soy un amigo de la tecnología, no estoy enfrentado a eso, pero ahí me sirve para muchísimas cosas, me sirve para documentarme, para informarme, para, por ejemplo, hay canciones, una que pusiste antes que se llamaba Ante la duda baila, Tuve que hacer una investigación sobre periodos históricos en los que se prohibió bailar. Y para eso me ayudó mucho, la verdad. Pero para escribir letras, no. No genera poesía. Hay una definición de poesía que me gusta mucho, la de Allen Ginsberg, que es muy breve, muy concreta, que dice Poetry is empowered word. Poesía es palabra empoderada. Es muy sencillo. Y cuando le pides a ella que escriba algo de poesía, siempre es sintácticamente correcto, semánticamente correcto, lo que dice tiene un sentido y está bien redactado, pero nunca son palabras empoderadas, ¿viste? Entonces, hasta ahora no lo he encontrado. Ojalá pudiera encontrar una inteligencia artificial que me quitara el peso de escribir letras, pero lamentablemente. Afortunadamente eso no sucede y con la música tampoco es un poco como esas imágenes de inteligencia artificial que al principio estábamos todos enloquecidos de curiosidad y estábamos generando todo el tiempo y luego llega un momento que te aburres y nadie quiere tener una nadie de verdad quiere tener una portada de disco hecha con inteligencia artificial. Es una pobreza, te da tristeza, ¿no? Ni un cartel, ¿sabes? La puedes usar para alguna cosa de base, pero yo creo que es una buena herramienta cuando. Cuando tú pones mucho de tu parte, ¿no? Y sí que es una amenaza, eso sí también lo siento también. Yo noto que es una amenaza y que pienso que debería haber un que los gobiernos deberían tener un grado de responsabilidad mayor y regular y regular esa poner límites a lo que se puede hacer y usarla de manera tal. Que nos sirva y que no nos asuste, que pasen cosas como pasó ahora en julio con Hiding Faces, que una especie de enjambre de agentes atacaron unos sitios web sin que se lo pidieran.

Avui Jorge Drexler al suplement, aquesta nit Jorge Drexler al Palau Sant Jordi de Barcelona, tot ple, un concertàs, el més gran que fa Europa, abans prop els micròfons del suplement. El Jorge Drexler que ens explicava que als 50 va aprendre a ballar, A los 60, ¿qué els demanes, Jorge?

¿Qué es lo que quiero o qué es lo que puedo? ¿Qué es lo que exijo? ¿Qué le pides a esta década? Claro, lo que le pido a los 60 es. Bueno, yo quiero. No me ha llegado todavía, pero aspiraría a tener un poco de serenidad en la vida, pero todavía no accedo a eso. Sigo con una inquietud muy grande, con muchas ganas, y la composición me sigue dando el mismo trabajo que me daba antes o más. Inclusive es cada vez más difícil escribir. Yo le pido a los 60 darme la disciplina para seguir escribiendo, digamos, ¿no? Es decir, pero la verdad es que estoy. Súper motivado, sigo todo el tiempo con muchas ganas probando, tengo una banda nueva, ahora he cambiado casi toda la banda porque como te digo los artistas con los que trabajo suelen irseme rápido porque son muy talentosos, entonces tengo una banda ahora de gente muy muy joven que va desde 21 años hasta. Hasta 62 que tengo ya ahora yo. Entonces tengo un margen de edad muy grande. Tengo cuatro mujeres en la banda y tres hombres. He aprendido que disfruto mucho de trabajar con compañeras de trabajo. Trae una musicalidad diferente y es un show que tenemos con. Por primera vez he llevado una batería entera de candombe, lo que llamo una cuerda de tres y cuatro tambores de candombe, porque tenemos invitados de uruguayos que tocan el tambor en Cataluña, que hay muchos y que tocan muy bien, que tocan candombe en Cataluña. Y nada, siempre estas cosas, estos desafíos nuevos me mantienen muy en forma, estoy feliz de estar haciendo todo esto con la música y con la vida,

¿no? Quédate amb la bogeria, que es la paraula que hem après en català, con la locura, no la pierdes, encara que estigues a la década dels 60. Gran concert, una abraçada, gràcies per l'esforç d'intentar entendre el català, saps que això ho valorem moltíssim, I també et pots preparar per aquesta nit algunes frases en català, que saps que el públic de Barcelona segur que ho agrairà.

Son muchos años ya de sentirme querido en Cataluña y de escuchar el catalán. O sea que nunca hice el método diguidigi, por ejemplo, pero lo fui aprendiendo de a poquito. Jorge Drexler, una abraçada enorme. Moltes gràcies i molta sort. Una abraçada enorme. Moltes gràcies. Adéu.

Todos uno a uno, los unos y ceros. Que queda en el centro del centro.

Catalunya Ràdio. El suplement. Roger Escapa. Rec, Rec, Ric, Roc, Ruc.

Del 4 al 7 de novembre torna el Rec a Igualada. 4 dies de moda i festa a preu Rec en un circuit urbà entre antigues fàbriques amb més de 100 marques i dissenyadors de moda fent vendes especials, concerts, DJs i la millor gastronomia. Del 4 al 7 de novembre vine al Rec.

Rec, Ric, Roc, Les guerres, els nous feixismes, la IA. Hem entrat en un punt de no retorn per la humanitat i el planeta? Emmy Internacional 2024 a la millor sèrie documental de format curt. Punt de no retorn, de Raúl Gallego Avellan. Tercera temporada disponible a la plataforma 3CAT.

El so de les esquelles d'un ramat, el caminet per dins el bosc, la brisa del mar a les galtes. Els espais naturals de Catalunya són un regal. Visitar-los fent ús dels recursos que ens ofereixen és gaudir-ne avui i conservar-los per demà. Informa't abans de sortir i segueix els itineraris oficials. Tota la informació a espaisnaturals.cat.

A Buenos Aires, la capital cultural i teatral de l'Amèrica Llatina, les obres d'Àngel Guimarà van assolir una gran popularitat. Entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, obres com Terra Baixa o Maria Rosa es van incorporar al repertori de les companyies de teatre professionals i amateurs. En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia, també disponible a la plataforma Trescat. Enguàrdia, amb Enric Calpena. Aquest dissabte a les 3 de la tarda.

Catalunya Nit. Un informatiu en profunditat. Busquem sempre qui més en sap per resoldre els interrogants del dia.

I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.

Catalunya Nit. De 9 del vespre a 11 de la nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Ens allunyem de les estridències. Mirem d'acostar-nos al fons dels esdeveniments.

El suplement. Amb Roger Escapa.