El suplement, de 12 a 13 h - 01/11/2026

Bon dia, us informa Eva Comte Martí. El macrodispositiu policial per neutralitzar les convocatòries de blocos ahir a Barcelona i altres ciutats s'ha tancat amb 2.264 identificacions. També es van posar 181 denúncies per possessió d'arma blanca o arma lesiva i es van fer 3 detencions. La consellera d'Interior, Núria Parlona, actualitzava les xifres en declaracions al suplement i qualificava el dispositiu de proporcionat. També ha explicat que no es va demanar als botigues que tanquessin.

El dispositiu no va impedir en cap moment que les botigues estiguessin obertes. El que passa és que els propietaris d'aquestes botigues, doncs, òbviament, veient el que va passar la setmana anterior, molts d'ells van decidir baixar per seanes de forma preventiva, perquè tenien por. Tenien por del que pogués passar, no perquè hi hagués un dispositiu policial.

Al mateix programa, el president de l'associació Amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sanz, situa al voltant del 70% els comerços d'aquest eix comercial que van tancar.

Els compradors van preferir venir a fer les compres al matí, perquè el dematí no hi havia cap convocatòria, i per tant va ser un dematí bo comercialment. A la tarda, ja per exemple al País de Gràcia, molts establiments ja van optar per no obrir. Potser un 60% va tancar, un 60-70% va tancar a partir de les 4 de la tarda.

Després que el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, hagi dit avui en una entrevista a La Vanguardia que no es pot ser president d'Espanya sense entendre Catalunya, Salvador Illa li respon que mai ha entès Catalunya i que per això mai serà president d'Espanya, Sara Cañete.

Si en una piulada el president de la Generalitat afegeix que anar contra el català i contra l'amnistia no són la millor manera d'entendre Catalunya. Per la seva banda, la candidata de Junts a les eleccions del 29N, Míriam Nogueras, assegura que el que convé a Catalunya no és un govern del PP ni del PSOE i demana que la seva formació sigui decisiva. Sense contestar directament a Alberto Núñez Fejó, sí que diu que ja n'hi ha prou d'amenaces als catalans.

Som moltíssims, moltíssims els catalans que estem tips. Tips de tanta incapacitat per part del PP i per part del PSOE. També tips de. De les amenaces, PP i Vox de manera constant ens estan recordant tot allò que ens trauran i ens prendran si algun dia tornen a arribar al poder. Per tant, el dia 29 no va d'escollir entre

Feijó o Pedro Sánchez. Centenars de persones participen des d'ahir en una reif, en una finca agrícola situada al terme del Llar de Cants, al Sagrià.

És la segona festa ilegal que s'organitza aquest any a la mateixa finca situada a uns dos quilòmetres del terme municipal. S'hi han instal·lat dos escenaris, carpes i zones de campada. Segons els Mossos d'Esquadra, actualment hi ha 300 vehicles, la majoria de matrícula francesa. Els agents fan controls als accessos de la zona i de moment no s'han registrat incidents.

Al cap de Creus, una trentena d'alumnes d'ESO de l'Institut Escola de Cadaqués participen en un projecte per potenciar la presència d'un peix.

Es tracta del taurogat. N'han alliberat 10 exemplars que han estat criant al mateix centre. Girona, Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia.

A partir de la proposta de l'entitat, a l'ETA han criat una vintena d'ous d'aquest peix. Se n'han sortit deu i ara que tenen dos mesos els han alliberat. Una de les alumnes, la Júlia Pujol, n'està orgullosa.

Ha sigut millor perquè jo me'n recordo quan em van explicar que vindrien taurons. Em vaig emocionar molt i a la vegada em vaig sorprendre. Jo no m'imaginava mai que pogués cuidar uns taurons i de cop i volta els hem hagut d'alimentar i els hem hagut de cuidar.

El tauró gat és un tauró petit que viu al fons del mar i que, quan és adult, pot arribar a fer entre 60 i 70 centímetres. Félix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.

Y me consumo como una vela, no quiero a nadie a mi alrededor.

Melendi ofereix dos concerts al Palau Sant Jordi. Les cites són avui i demà, dins la seva gira Pop Rock Tour. El músic Astoria, amb aquest projecte, reafirma la seva identitat després de més de dues dècades de carrera i recupera l'essència d'un projecte amb melodies fàcils de recordar i tornades que han acompanyat diverses generacions. Els dos concerts són al Palau Sant Jordi de Barcelona a les 9 del vespre.

Esports, Xavi Soler. La Lliga CB de bàsquet acaba de començar el partit entre la Penya i el Bilbao. Entrem a l'Olimpic de Badalona. Tom Badia, bon dia. Bon dia. Aquest partit que ha

començat tot just fa un minut i mig, la penya que perda 4. Ara mateix la penya 3, Bilbao 7. Ton Badia, Catalunya Ràdio, Olímpic de Badalona.

A la tarda, a partir de les 5, el Bascón i Manresa, i a les 7, l'Unicaja Barça. Marc Márquez ha guanyat la cursa llarga del Gran Premi de Malàgia de MotoGP i marxarà a Qatar el cap de setmana que ve amb opcions de tornar-se a proclamar campió del món. El pilot de Cervera està primer per davant de Pedro Acosta i Àlex Márquez. Ara té 44 punts de marge respecte a Jorge Martín. A la Lliga F, a partir de dos quarts d'una, comença el duel català entre el Badalona i el Barça a l'estadi de Palamós. En el Badalona destaca la titularitat de la portera Txell Font i al Barça la baixa d'última hora de Kika Nazaret. I el Barça recupera el lideratge de primera després de guanyar per 6 a 1 a l'Alavés, al Camp Nou. Els blaugranes són líders amb dos punts més que l'Atlètic de Madrid i sis més que el Madrid, que aquesta tarda jugarà al camp del Racing de Santander.

Fins aquí, les notícies.

Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o simplement treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I fins i tot n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi, amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Passant 6 minuts de les 12 del migdia, s'ha fet fosca l'estudi de Catalunya Ràdio, quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi, i perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un lleó que va arribar al món un diumenge de lluna creixent, un home que va néixer el 5 d'agost del 1962. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

You handed me your book, I signed this way. Roses are red, my love, violets are blue. Sugar is sweet, my love, but not as sweet as you.

Avui a l'Eclipsi, la història de Josep Maria Cao, un home fascinant, el xef del restaurant Shanghai. Bona nit. Bona nit. Com estàs? Doncs molt content d'estar aquí a Catalunya Radio. Mira, el Josep Maria Cao encapsula una dinastia extraordinària gastronòmica a Barcelona. Té el restaurant Shanghai, el Cao Street Food, el Cao Dim Sum i el Cao Soldeu a Andorra. I. Ara m'explicaràs per què. T'han posat com l'etiqueta, i a veure si és realment així, de ser el primer català d'origen xinès empadronat a Catalunya.

No només això, sinó que, a més, en aquella època, jo ja tinc una edat, soc nascut als 102, com ben has dit. Vas néixer a Barcelona. Vaig néixer a Barcelona. Vaig néixer a casa, no vaig néixer a un hospital. I, a més, vaig tenir que fer el servei militar. Clar, clar. No et vas estalviar res del que et tocava. Quasi que també. On et van enviar a fer l'emili? La vaig fer a Saragossa. A Saragossa? Sí. En tens un bon record? Sí, tinc un bon record.

Sí? Tinc un bon record, sí. La veritat és que. On eres? A quina. Què feies?

Bueno, estava a la infanteria i després em van enviar a una recensió de suboficials i oficials.

Expliquem primer una mica la teva història i després tinc moltes més preguntes. Tu vas néixer ja a Barcelona, els teus pares van néixer a la Xina. Correcte. Com és que van venir cap aquí?

Bueno, el meu pare va vindre per un costat i la meva mare per un altre, perquè no són del mateix lloc. I llavors ells van emigrar a Taiwan després de la revolució xinesa, bueno, la guerra civil, i per un fet diferent un de l'altre, el meu pare, crec que el seu pare el van matar. I clar, ell va marxar, no va apostar pel règim que n'hi havia. I després la meva mare va quedar orfe molt petita i crec que el van vendre a una altra família perquè el meu avi es va tornar a casa i lògicament li va fer costar i va dir. Jo tenia els propis fills i els altres no m'interessen i la van vendre.

O sigui, tots dos van deixar la Xina després d'haver de suportar una història tristíssima familiar. Sí, sí, molt semblant a la que t'havia hagut aquí a Espanya.

O sigui, una guerra civil. Per tant, els teus pares aterren a Barcelona. Per què a Barcelona? Bueno, a Barcelona perquè el meu pare és de Xintao, és de la zona de Sant Don. És una part que és molt semblant a Catalunya. Ell tenia l'opció de, perquè els seus amics també ja havien emigrat a Alemanya, França, Itàlia, i el que més li semblava pel clima, el més semblant al que era el seu record de la infància, era Barcelona. Va encertar, eh? I tant que va encertar. La millor ciutat del món. I et posa en Josep Maria. Quants germans tens tu? Bueno, érem sis. Va morir el gran. I els vam batejar, perquè de la història. Que de la historia nostra que vam venir aquí a Barcelona va ser perquè un mossèn, un mossèn xinès el va contratar el meu pare perquè vam muntar el primer mossèn xinès a Barcelona i els seus socis van marxar i els que cuinaven eren els socis i ell clar es dedicava més a la missa que a cuinar i llavors buscava un cuiner professional i el teu pare ja era cuiner i el va agafar i va vindre amb vaixell que era un viatge de no sé. Unas quantes hores. Unas quantes hores, sí. O dies, segurament. I potser que mesos, clar. I després va vindre la meva mare amb els quatre germans que sí que van néixer a Taiwán. Com es diuen o com es deien els teus germans tots? Bueno, en xinès quan. Perquè els van mateixer a tots. O sea, el gran Pedro. Sí. El Pedro. En xinès com és?

Cinco. Digue'ls tots en xinès i després tots en català.

Pues mira, em costaría una piqueta, perquè sempre dic amb el nom d'aquí,

però bueno, el gran era Chen Ko. Tots són catalans, no? Sí, sí, tots són catalans. El DNI entén que. El DNI entén que tenen el nom de. El DNI posa Josep Maria?

No, tenen el nom de xinès. Precisament tenen el nom xinès, sí. Sí, sí, Chen Ko, Chen Min, Chen Hua, Xiu Yin, i el meu germà, el petit, es diu Xiong, i jo Wen. Uen és Josep Maria. No, Uen és Uen. Ah, perdó. No és Josep Maria, no és la traducció. No es la traducció. No és la traducció, no hi ha traducció al nom catòlic. I es va mateixer a tots amb noms d'aquí. I llavors Pedro, Pablo, Montse, Pili, Josep Maria i Lluís. O sigui, ho van traduir com van voler, d'alguna manera. No, no, van decidir els noms, perquè els padrins que eren d'aquí són els que van decidir el nom.

I, escolta'm, clar, us van educar en xinès, entenc. Sí, clar, els meus pares. El que més m'ha fascinat, i ara aquí ve també la història de per què avui xerrem aquí, és que tu fins fa quatre dies no havies trepitjat la Xina. Mai. Mai de la vida.

Mai de la vida. Les meves filles sí que havien viscut, havien anat a Xina, però jo no n'he anat mai i acabo d'arribar fa pràcticament tres setmanes. Tres setmanes que has tornat de la Xina per primera vegada. Per primera vegada a la meva vida. 62 anys després. Correcte. I què? Bueno, la història ve perquè vaig tindre la sort de casar-me amb una noia molt guapa que és de Dijon Gallec i la desgràcia va ser que ella també va quedar orfana de mare i va emigrar amb els seus oncles. Que era Barcelona, com molts gallers que van emigrar a Barcelona. Llavors, lògicament, la meva professió des de molt jove era la restauració, i, clar, la Roseració té un sacrifici. I, clar, si tenien cinc dies, o tres dies, o només una setmana, aprofitaven i anaven a veure el seu pare, que encara era viu, lògicament, i que va marxar de gran, també, i fa pocs anys que va morir, llavors van decidir aquest any de la meva dona regalar-me d'anar a la Xina. On heu estat? També va marxar la meva mare fa poc. El pare i la mare han marxat també. O sigui, t'has reconectat amb els teus orígens, no? Sí. On heu estat a la Xina? Hem estat a Shanghai, a Pekín, Guilin. Amb la teva dona i les

teves filles també han vingut? I els nets també. Guau, o sigui, viatge familiar a la Xina. Sí. I les teves filles hi havien estat, ja.

Sí, havien estat, sí. Bueno, la més petita va estar un dia només, però bueno, sí que va veure lo que era la Xina en primer lloc. I què t'ha semblat? T'ha agradat? Pues m'ha agradat molt, la veritat, és un gran país, grans persones. Hi ha molts xinesos com jo, molts. Veig que teniu sentit de la mort, també. Sí, també, jo sí. A mi m'agrada, jo tinc un crat. Bé, però clar, tu allà et deus sentir

català i aquí et deus sentir xinès. Què et sents? Bueno, jo em sentia còmode, la veritat és que sí.

Em sentia molt còmode perquè també estava com a visitant i no havia de viure allà ni treballar, lògicament, no? Perquè el que sí que vaig veure és que els xinesos d'allà treballen molt, molt, molt, molt. Però tu aquesta capacitat de treball també l'has tingut aquí per aixecar tot l'imperi que tens. Sí, la veritat és que els que estan a l'Hospital i Dia, no només jo, els que treballen amb l'Hospital i Dia, sortim de la feina i estem pensant i treballem per la pròpia feina també. Però aleshores, a veure.

Vaig tenir preguntes. A les teves filles entenc que les has educat en català, en castellà, en xinès. Pràcticament en castellà. En castellà. En castellà, sí. O sigui, a casa parlàveu en castellà, sobretot, i les teves filles parlen xinès o no el parlen? La gran parla xinès.

I com l'ha après? Parla xinès i només parla xinès, també ho escriu. L'escriu. Que jo no ho sé escriure.

Tu no el saps escriure, clar, tu el saps parlar oral de la transmissió dels teus pares, però ja et vas educar aquí en català i en castellà, sobretot.

Bueno, els dos idiomes, en castellà i en català amb els meus amics i els meus clients. Per tant, la teva filla gran, el xinès, l'ha après perquè l'ha volgut aprendre. L'ha volgut aprendre perquè ella se sent molt xinesa. Sí, a més l'ho ha estudiat i ella pot ser que pronuncia millor que jo.

Clar, tu quin accent tens? Ara que anaves a la Xina i parlaves allà amb xineses. Jo com si fos un andalús. Clar, deien, però del sud,

perquè els teus pales eren del sud o? La meva mare. La meva mare, sí. Sí, sí, sí, por això l'accent és més de la zona de Anhui.

Som a l'eclipsi del suplement i sempre parlem també a través de les cançons. Començarem per una nit de festa amb el Josep Maria Cao.

Això és aquesta fusió de l'Altal John amb la Dua Lipa, aquest Colher que va sortir durant la pandèmia, aquest mashup que es deia. Correcte. L'has escollit tu.

Sí, l'he escollit jo, perquè és una cançó que m'agrada molt, ve també de la meva infància, perquè els meus germans escoltaven sempre música anglesa. I Elton John, a part de ser un gran músic, bueno, en fi, al restaurant, quan hi ha un cumpleaños, una celebració, posem aquesta música, perquè és el que ens fa que la gent sigui moment aquest feliç, diguem, això puja el to, no? Com celebreu els aniversaris al restaurant? Home, el restaurant, en un moment ja, per descomptat, un menú de degustació que recomanem sempre, el qual se va adequant una miqueta amb els temps. Ara tenim molts bolets i és una època de tardor, és una època fantàstica per celebrar uns entrants molt variats, amb un final del nostre Pato Pekín. El Pato Pekín. El Pato Pekín, que justament ha anat a la Xina i. El meu és millor. Sí? Sí, la veritat és que sí. O sigui, ho dic en professionalitat, no ho dic. És molt bo, sobretot, i és menys pequí. Però hi ha una mancança, que és que no acaben O sigui, el pato beguín és menys amb unes oblees fetes de farina. Amb unes què, perdona? Unes oblees fetes de farina, de blat. I això el meu pare m'ho va ensenyar a fer-lo, aquest pato beguín, amb aquestes oblees. I aquestes obligades tenen una. Són més complicades de fer-les, diguem, no? Tenen molta feina per. Tècnica i feina. Llavors, això no l'he vist mai. Bueno, no l'he vist mai. No l'he vist. En aquest viatge he anat a varios restaurants top de pato bequín, i el pato bequín és sensacional i tal, però l'ha acabat. Falta. És com si anessis a un restaurant d'aquí i el pa sigui dolent. Has menjat bé a la Xina aquest viatge? Sincerament, si has menjat bé. Sí, he menjat bé. Però no millor que els teus restaurants. No, la veritat no m'ha sorprès. Però tu amb qui t'inspires?

És a dir, clar, tu que ets l'origen de la cuina xinesa i molta gent ha begut de tu i fins i tot el Ferran Adrià diu que el millor menjar xinès és el que fas tu i això ho va dir fa uns anys i crec que allò també et va canviar la vida d'alguna manera.

Sí, realment, el referèndum, que és un gran referèndum dintre de la gastronomia, per no dir-lo millor, i és el que d'alguna manera també a mi m'ha fet canviar la meva cuina xinesa, diguem, no? O sea, ara estava pensant, estant a l'època de Tardo, ostres, poder fusionar un clàstic de rostres de l'Isa Salteras de nou, ostres, amb uns bolers d'aquí que tenen una variació, una combinació que realment funciona bé. Per producte i per desemblatge, és el que fa que el Shanghai, que el grup, tingui coses que tampoc no trobes a la Xina. I és que a la Xina hi ha moltes coses,

i jo aprenc moltes coses. Però la teva referència gastronòmica, tu que fas cuina asiàtica, que ha estat el teu pare. És estar aquí a Catalunya.

És el producte del país que i les tècniques i veure com es cuina en altres països i poder dir, ostres, què podem fer, no? Però és menjar oriental, la base no és la Mediterrània. Aleshores, la referència, qui ha estat per tu? Tenint un 80% de cuina molt típica xinesa i hi ha un 15% que poden fusionar i fer que sigui diferent. I el mirall qui va ser? Va ser el pare? Sí, però descomptat el pare i la mare també. I últimament, YouTube. YouTube. Amb xinès, amb anglès, amb català? Ja de tot. Jo te'l pots trobar de tot. Però últimament estem veient molta cosa en xinesos. Cuiners xinesos amb una edat ja. No joves, no, no. Amb una edat. Justament ara hi ha uns programes que són molt bons. Tècnicament són molt bons. La millor nit de la teva vida, Josep Maria Cao. Uf, això és molt difícil, però. La millor. La millor. Tendria moltes, moltes nits. No me decantaria por una, porque me equivocaría seguro y no voy a equivocarme. Pero, en fin, el naixement de las mis fillas, por descontar, es algo muy especial. ¿Cuántas en tens? Tres. ¿Les tres van venir de nit? Sí. I la gran i la petita són del mateix dia. Imagina't. El 31 de desembre. Ostres,

bona manera de començar l'any, eh? Tot i que l'any nou xinès va diferent, no? Bueno, va canviant,

perquè són anys lunars i llavors aquest any està entre el febrer i març, sembla. Alguna cosa així.

Quan la teva mare va arribar a Barcelona, crec que ja estava embarassada de tu. No. No?

No. Això és una equivocació que hi ha per internet, però és impossible, perquè el meu pare ja era aquí. Ja era aquí, clar. Va arribar sobre l'any 60, 61, o mitjans dels 60, i jo venia als 62. El meu pare ja era aquí. Va, una altra cançó.

I'd say love was a magical flame. I'd say love would keep us from pain Had I been there. I would promise you all of my life, but to lose you would cut like a knife, so I don't dare.

Per una nit d'insomni, George Michael.

Sí, sí, porque aquesta cançó diu una miqueta d'una persona que. Que amb la seva condició sexual fa que tengues dos cultures, dos maneres de ser. I jo me sento així, jo soc xinès, Soc molt xinès, considero també molt català, també.

Però ets un xinès que no ha estat a la Xina fins passat els 60 anys. És molt més català que xinès, tu. Sí, diguem que sí,

però sempre busco aquesta part xinesa i encara tinc temps per poder compensar això, també.

¿Les teves filles han seguit el llegat, el negoci?

¿Les tens treballant? Sí, sí, sí, estan amb nosaltres. Però sobretot el que és típic de contabilitat, proveïdors, relació amb els clients, són molt bones relacions amb els clients. Molt, molt bones. Són supercadiñoses les tres, però les dues que estan al negoci atenen el client amb una elegància i un carinyo.

I ara que has estat a la Xina, aquesta capacitat que tenen de treball, de sacrifici, de treballar tantíssimes hores, que tu també pel que expliques has aplicat aquí pel paper que van representar els teus pares, com te l'expliques?

Bueno, la Xina és un gran país amb el qual en poc temps ha fet un canvi. Llavors, em va xocar molt gent molt gran, quan dic molt gran potser parlo de més de 70-80 anys que encara estan treballant i encara estan fent el seu rol i que estan, diguem, fan això i saben que no modiren fins a fer això, o sigui, modiren treballant sempre, diguem, no? També he trobat gent. Divertint-se també, amb una certa edat també, i ja encara queden uns anys per fer aquest petit canvi, diguem-ne, de trobar-te a la bassa de la Xina i veus gent amb moto, amb bicicleta, amb una edat, amb uns carros supergrans, encara pots anar a Shanghai i veure una moto amb una mena de tricicle, amb mil bicicletes al damunt. Transportant-les a un altre lloc com a feina o messengers Hi ha molta confusió a vegades barreja

i tu segur que m'ho sabràs descriure entre aquestes fusions de cuina japonesa, cuina xinesa que ofereixen els restaurants Sí, bueno, aquí a Catalunya hi ha

molts ara ja li diuen restaurants asiàtics el xinès és un gran treballador i un gran comercial. Què és el que vol la gent? Hem rebut aquesta última cultura japonesa. Perquè la xinesa, per part dels meus pares, que aquest any fan 50 anys al Shanghai, la cuina japonesa va arribar més tard, i, sin embargo, va entrar millor, diguem-ne, a la cultura del país. I el xines el que vol és que la gent baixi als restaurants i que s'ombrin el màxim possible i que hi hagi moltíssima gent que fan oferir l'oferta oriental amb tota la vida decidida. No només de cuina japonesa, també podrien haver cuina de la zona de Vietnam o. O del sud-asiàtic, o una combinació de menja oriental.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, a l'eclipsi del Suplement, parlant amb el Josep Maria Cao. Amb el Josep Maria Cao, ell encapsala aquesta dinàstia gastronòmica Barcelona, restaurant Xangai, Cao Street Food, el Cao Dim Sum, el Cao Sol 10 Andorra, explicant-nos que, tot i néixer a Barcelona, fa quatre dies que ha trepitjat per primera vegada la Xina, ens queda una cançó per una nit tòrrida.

Com va ser el casament d'un català d'origen xinès i una gallega?

Pues va ser molt oriental. Veus? O sea, recordo un dia. Increïble, aquell dia vaig treballar. Ens vam casar per la tarda i al dematí estava treballant. I l'endemà devies tornar a treballar. I l'endemà sí. A Alemanya l'altra, al cap d'uns dies van marxar a Mallorca. Quan dius que va ser molt oriental? Perquè va ser un restaurant xinès d'amics dels meus pares. Un restaurant que ja no hi és. I era un cuiner molt bo, la veritat. I hi ha una cosa sí excepcional de la cultura xinesa, és que em van posar una mena de tela amb unes lletres xineses, que no te sabría dir, però estava plena de billes de mil. Perdona, estava plena? Vies de mil pesetas. Uau. Sí, perquè el casament a la Xina, el valor, diguem, d'anudar diners és molt important, i això em va xocar molt.

Els vas comptar o no? Eh? Els vas comptar, recordes quants n'hi havia? No, no.

Et van servir per pagar el casori, com a mínim? Sí, la veritat és que sí, el van pagar, però no amb aquests diners, ja que els van gastar a Mallorca.

Quan Ferran Adrià va sortir un dia i va dir que el millor restaurant xinès fora de la Xina

era el Shanghai, què vas pensar? El Ferran Adrià, que és un personatge que realment jo estimo molt, que ens ha endurat molt el país, va dir una cosa que. Jo crec que quan parla a vegades tens que entendre amb una part filosòfica. Li va dir al seu germà, ostres, el Josep Maria té un públic molt, molt bo. I llavors el germà li va dir, sí, sí, està en una zona alta i tal. No, no, no, tu t'equivoques. No dic això, no, no. Se referia a la qualitat de la clientela nostra. I ens adonem de la qualitat personal de la gent que ens arriba al restaurant i que amb el temps són fidels. I hi ha mil històries. Persones que després de 50 anys ja no hi són. Persones que ens han deixat el seu llegat de la família i continuen amb el Shanghai. I això és un valor en una casa com la nostra, que no té preu.

Josep Maria Cau, un plaer, molta sort, moltes gràcies, i llarga vida, també, al Xangai. Ha sigut un plaer.

He dit una despedida, és agrair l'estar aquí, lògicament, i que els catalans sàpiguen una mica de la història de la família Cau.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Diumenge és el vèrtex de la setmana.

El punt en què una s'acaba i l'altra tot just comença. Per fer pausa i analitzar a fons el que ha passat. Per contrastar els relats que circulen per les xarxes i com ens influencien.

Per parlar amb els protagonistes de l'actualitat i descobrir les històries que hi ha al darrere. Per sortir al carrer i veure què hi passa i com ens afecta.

Perquè entendre l'actualitat és mirar-la des de tots els punts de vista.

Els solidaris

parlem de drets humans, de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

El Paradís és relaxar-se al sofà i mirar una bona sèrie o pel·lícula. Però l'infern és posar-se a triar alguna cosa que valgui la pena per al final no trobar res. A La Finestra Indiscreta t'ajudem a triar. Cada divendres seleccionem el millor de les estrenes de la setmana, tant de sèries com de cinema, tant a les plataformes com a les sales.

La Finestra Indiscreta, amb Toni de la Torre. Cada divendres a les 12 de la nit. Perquè et mereixes el paradís de veure una bona història. Catalunya Ràdio. Som 3K. Som 3K. El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Amb Roger Escapa. Passen dos minuts de dos quarts d'una.

Semana informativament intensa, data marcada al calendari, dimarts, dia 3 de novembre, dia de les eleccions de mig mandat, les mid-term als Estats Units, en què Donald Trump no juga el càrrec, encara, però sí que juga l'aprovació o no de les seves polítiques i, per tant, l'aval dels seus ciutadans. Qui ha tornat a trepitjar els Estats Units aquestes últimes hores per cobrir aquestes eleccions és el director de la Tarda de Catalunya Ràdio, el Francesc Garriga, que aquests dies el sentirem des de Washington. Garriga, bon dia, bona nit per tu. Hola, bon dia. Bon dia, primeríssima hora, no?, per tu o?

Sí, no, a quarts de set. M'havies fet llevar molt més d'hora tu en altres èpoques.

És veritat, és veritat. Què tal aquest retorn? Com ha anat l'aterratge? Bé, bé, emocionant una mica per mi. Bonic, sí.

Ha estat un com tornar a casa, entre cometes, i a més a més amb aquestes circumstàncies que ara deies tu que ho fan amb. Una mica més emocionant perquè dimarts poden

passar coses interessants, sí, sí. Has arribat en ple Halloween, que aquí és la festa absoluta i amb devoció per tothom, no? Encara els uneix una mica Halloween, potser.

És de les poques coses que mantenen el País Unit i que no es pregunta de qui ets, ni a qui votes, ni de quin costat vas. Els nord-americans són molt individualistes i normalment entrar a casa d'algú ho fas només quan hi ha una certa confiança o si et conviden. I en canvi Halloween et permet per una nit a l'any veure gent entrar i sortir de cases de desconeguts amb un somriure, recollint caramels, veure com la gent es gasta molts diners, ja no només en els caramels o xocolatines que reparteixen, sinó també en les decoracions de les cases, i és només per una nit, i és només bàsicament perquè ho vegin els altres. I això a mi em sembla bonic perquè normalment als Estats Units si tu et coles a la casa d'algú un dia qualsevol, doncs segons quins llocs et dispararan. I en canvi la nit de Halloween t'obren les portes, estan contents que hi vagis, estan contents de regalar-te alguna cosa. Per tant, per mi, més enllà de les disfresses i del caràcter més divertit, a mi també em sembla una festa bonica perquè veus la gent pel carrer satisfeta, contenta i compartint.

Tu t'havies arribat a disfressar aquests últims anys que havies passat a Washington per Halloween? Un any. La Laia Tudel

va portar els seus fills un any aquí de vacances per Halloween i aquell any no arribaria a ser disfressa, però ens vam pintar una mica la cara així com per fer entre cometes por i els dos nens sí que es van disfressar, sí. Molt bé, molt bé. A veure com tothom va disfressat eh ahi per exemple vaig veure un adult vestit de Donald Trump amb vestit de presidiari com si l'haguessin tancat a la presó per exemple i que creus que és premonitori del que pot passar aquests dies o que? Aquests dies no, però que ho acabem veient algun dia, segons què passi demà, doncs potser sí.

Clar. Realment, l'ambient està una mica enrerit, també, tenint en compte que Donald Trump no se l'ha de votar directament, però s'ha implicat tant a les campanyes, i fins i tot aquest míting que va suspendre i va voler participar perquè s'especulava amb el seu estat de salut, que sí que és un examen a ell directament, eh?

Absolutament, les eleccions aquestes són també un referèndum sobre el president i, com deies, seguirà sent president dimecres i seguirà sent president durant dos anys, si no plegabans, però la seva presidència quedarà molt, molt, molt marcada pel que passi dimarts. Per tant, hi ha com una sensació de nervis i de tensió als dos costats. Ara mateix les enquestes són brutals. Per Trump. Són dolentíssimes. Els llocs que se la juga, que són diversos estats que li poden fer guanyar o perdre la majoria al Senat, per exemple, pràcticament a cap dels llocs on se la juga ha tret una enquesta favorable al seu candidat en els últims tres mesos. Ni una. Però això, els demòcrates, com que ja han vist altres vegades que les enquestes els eren més favorables i acabaven perdent, fa que tampoc se les vulguin creure i per tant hi ha aquesta sensació de. Saps com quan el Madrid està guanyant una final de Champions 0-1 o l'està perdent i dius empataran, empataran, empataran i remuntaran. Doncs una mica el Partit Republicà ara és el Madrid i els demòcrates es pensen que remuntaran, no saben com. Però només hi ha dues opcions. O hi ha, això ho diuen els experts, o es produeix una errada històrica de les enquestes que pràcticament deixa aquest sector invalidat per sempre, o el que veurem dimarts serà una nit històrica pels demòcrates i, per tant, una bufetada també històrica pel president.

Si això passa, si s'acaba convertint aquest esmit terme en una bufetada per Donald Trump, quines conseqüències té? Perquè li queden dos anys. Aleshores, com se li complica la vida amb aquests dos anys que té encara la Casa Blanca? Doncs més del que ens podem imaginar,

perquè evidentment no perd el càrrec, però, per exemple, si perd la majoria al Senat, que és on hi ha la disputa més bèstia, Trump perdrà segur la cambra de representants, que és on fan les lleis, que és una mica el Congrés dels Diputats, si ens ho volem imaginar així. El Senat aquí té una funció que és, per exemple, la d'aprovar-li als jutges. Els presidents poden nomenar jutges i cada president intenta aprovar-ne tant com sigui possible per tenir jutges, entre cometes, favorables als seus principis. Doncs el Senat aprova els jutges, sobretot els jutges al Tribunal Suprem, que aquests són per tota la vida. Si Trump perd la majoria al Senat, es pot oblidar de col·locar cap jutge al Tribunal Suprem. Però atenció, és que es pot oblidar de col·locar cap membre del seu govern. Els ministres de Trump. Els membres del govern de Trump han de passar pel Senat i els ha d'aprovar el Senat. Ja li va costar molt aprovar-los amb la majoria actual, que era republicana, perquè Trump va forçar la màquina i va presentar candidats que eren, entre cometes, impresentables, fins i tot pel seu partit, però si perd la majoria, ara si li plega un membre del govern, no podrà col·locar-hi ningú de forma automàtica. Haurà de col·locar-hi algú de forma momentània i amb menys atribucions, i per tant se li complica la vida en aquest sentit. I després. Els aranzels, la guerra a l'Iran, el suport a Ucraïna, tot això ha de passar per les cambres legislatives. I ara tenia majoria i més o menys han anat fent el que deia el president. La guerra a l'Iran és impopularíssima, però se li ha votat a favor. O, com a mínim, quan s'han fet resolucions en contra d'aquesta guerra, el Senat o la Cambra de Representants han votat a favor del president. Si perd aquestes majories. Això pot canviar, i per tant pot trobar-se que hi hagi aquestes dues cambres que li diguin no podem anar a l'Iran a fer això, i per tant el president hagi de lluitar per si ho pot fer, si no ho pot fer, per tant se li complica la vida. I última pota, que li complicarà molt la vida. Que perdrà la cambra de representants amb tota probabilitat. La cambra de representants és la que obre comissions d'investigació. Trump ha viscut dos anys, en aquest sentit, molt tranquil. Ha pogut anar fent moltes coses que han sortit als diaris, que jutges li han aturat, però no hi ha hagut comissions d'investigació. No ha hagut de compareixer al seu entorn per haver-se enriquit al Congrés. No ha hagut de compareixer cap dels seus. Més propers, més fidels a explicar per què ha passat això, per què ha passat allò, per què han guanyat diners aquí, a partir d'ara, i això ja ho podem donar per fet, es començaran a obrir comissions d'investigació sobre el president, que què faran, això? Doncs, home, te lenteixen, perquè si has de començar-te a defensar, doncs ja no pots fer tant, no pots atacar tant si t'has de defensar. I l'últimíssima comissió d'investigació, doncs és un procés de destitució. Poden començar a obrir processos de destitució a membres del govern. O el mateix president. Recordem que Trump ja va afrontar dos impeachments, dos processos de destitució, ara fa en el seu primer mandat, doncs no descartaríem que això pugui tornar a passar.

Al voltant del seu estat de salut, Garriga, sabem alguna cosa? Perquè ell, cada vegada que se li pregunta o en aquests mítings que havia suspès, es va sentir molt atacat per aquest periodista i, evidentment, s'hi va tornar i el va humiliar, que és el seu modus operandi habitual. Sí, ell. És un senyor de 80 anys que, evidentment, porta un ritme frenètic i que deu anar cansat, però més enllà d'això.

Més enllà d'això, saber no sabem res. Sabem el que ell diu. I ell treu pit de que passa tests cognitius que són dificilíssims, que després els explica i no semblen tan complicats. Però de la salut de Trump, el que se sap oficialment és que està bé. És a dir, que sí que té certs problemes i que s'ha de prendre algunes medicacions, però no té una dificultat clara. Ara. Allò, aquella taca a la mà que li anem veient que li tapen amb maquillatge, allò és estrany i no s'ha acabat d'explicar mai ben bé què és. Diuen que és perquè dona la mà a molta gent i se li fa un blau. Bé, no ho sé. I sobretot el que aquí molta gent posa el focus és en cert declivi cognitiu, és a dir. Hi ha sempre estat un personatge que ha anat d'un costat a l'altre en els seus discursos, que ha dit coses a vegades incongruents, però cada vegada ho fa més. I això sí que està molt en el focus. Aquest senyor cada cop està pitjor, cada cop li costa més centrar-se, cada cop s'enfada amb més facilitat, cada cop col·loca el focus en coses més estranyes, però això, clar. És una percepció que tens de veure'l i d'escoltar-lo però no hi ha hagut cap metge que hagi sortit a dir l'he tractat i he tingut això de fet els metges que tracten a Trump limiten molt

la informació i són gent molt molt molt propera a ell per tant és un tema de campanya i així com fa 4 anys es parlava molt de la salut de Joe Biden i era el centre de campanya i eren els republicans els que ho feien servir doncs ara s'ha gerat la truita i són els demòcrates els que fan servir l'edat i l'estat físic del president per fer campanya Ha estat una campanya bruta Garriga? Molt, molt bruta, i s'està embrutant molt les últimes hores. I estem veient coses bastant lletges, bastant lletges. I dels dos partits, perquè a vegades sembla que només mirava un costat, i els dos partits, una mica allò de el que pot fer que haga, doncs aquí és quan presa el peu de la lletra. A Michigan, per exemple, el candidat demòcrata és Abdul El-Sayed, un senyor musulmà, doctor, I el Partit Republicà ha decidit entrar amb tota l'artilleria a dir que és un terrorista jihadista sense cap mena de problema. Tot perquè en algun moment del passat va fer declaracions on defensava postulats més propers a Palestina, per exemple. Doncs ja és terrorista jihadista i li estan dient de tot, que vol matar els nord-americans, que no estima Amèrica, que és un estranger, quan no és veritat. A Michigan això. A Ohio ha estat extraordinàriament brut el moviment que ha fet el candidat republicà de treure a passejar, a fer campanya, la mare.

De la seva rival, que fins aquí dius, home, si aconsegueixes que la mare faci campanya contra la filla i li digui que és una mentidera, té gràcia. Però clar, quan descobreixes la història al darrere, resulta que la mare estava ajuntada amb un senyor que no era el pare d'aquesta candidata, el padre va abusar. De la candidata. I la mare, en el judici, va fer costat al pedrastre, no a la filla. La justícia va treure la custòdia a la mare. I ara, 40 anys després de no parlar-se, treuen la mare a dir-li que és una mentidera. Això ha causat conmoció a Ohio, i de fet aquest anunci electoral, que no s'ha despenjat encara, el que ha fet és. Que aquesta candidata comenci a rebre encara més suport perquè han vist que era una jugada molt bruta. O Alaska, el que hem descobert les últimes hores és que la candidata demòcrata, ella ho nega, però el seu entorn semblaria que sí que ho ha fet, van convèncer un senyor que es diu igual que el candidat republicà perquè es presentés per confondre l'electorat. I que hi hagi dos candidats iguals, Daniel Sullivan, que hi hagi dos Daniel Sullivans a les botlletes, Perquè, home, doncs mira, si 5.000 republicans s'equivoquen de Daniel Sullivan, doncs 1.000 vots menys que té el meu rival. Per tant, tàctiques d'aquestes n'estan fent servir moltes. Això últim de l'ASCA no està clar que sigui legal, però és molt lleig.

I encara queden dos dies de campanya. Per tant, encara aquí ens podem trobar, perquè aquí a la campanya no hi ha jornada de reflexió i, per tant, fins dimarts o fins dilluns, tard, tard, tard, encara tindrem campanya.

Com ho veurem això a Catalunya Ràdio? Perquè tu, evidentment, tens tard a Catalunya Ràdio a partir de demà a les 4. Entenc que el programa, evidentment, el faràs igualment des d'aquí, tota aquesta setmana, eh? Sí, mira, el dilluns farem una

cosa que serà molt xula, que és que començarem al lloc on això passarà tot. És a dir, aquí què es vota? Es vota la cambra de representants. Això. Està, i el Senat, està al Capitoli. Doncs el dilluns arrencarem a les 4 de la tarda des del Capitoli, amb veus que coneixeu i altres que ja no recordàveu i que heu anat sentint durant molts anys des dels Estats Units, i caminarem des del Capitoli fins la Casa Blanca, que és on això també tindrà conseqüències, i per tant farem una passejada per la ciutat de Washington de 4 a 7. El dimarts anirem a la Universitat de Georgetown, que és un dels centres educatius més importants del país i que també té molta vinculació amb Catalunya. Hi ha molta gent de casa nostra que hi treballen, que hi han fet de professors o que hi han passat a estudiar i ens hi fixarem una miqueta. I la matinada de dimarts a dimecres, que és quan hi haurà el recompte, abans que no arribin els matiners i l'Ostrella amb el Matí de Catalunya Ràdio, doncs de dues a cinc de la matinada, que normalment tenim programes reemesos, doncs aquella matinada farem un programa especial perquè ja començarem a tenir resultats. Si els resultats són molt clars, ja a les tres, quatre de la matinada veurem cap on van les coses i farem un programa especial des de la capital dels Estats Units, des de Washington, per seguir-ho tot i, per tant, estar fins a l'últimíssima hora de la matinada pendents del que passa als Estats Units.

Semana molt intensa, també pel Garriga, per tota l'emissora pendents dels Estats Units amb aquestes midterm on Donald Trump se la juga i pot condicionar el que passi amb la potència encara més gran del món. Garriga, que gaudiu també del dia d'avui i que aneu preparant també bona feina per aquests dies que anirem degustant a l'antena de Catalunya Ràdio. Una abraçada ben forta. Una abraçada. Dos minuts passen de tres quarts d'una, una pausa, i rebem també el David Clupés, el Dami Aguilar, amb aquesta última hora al voltant de Marc Márquez, que es pot proclamar, veurem si acaba passant el cap de setmana que ve, ja, campió de MotoGP. Ara tornem.

El suplement. Amb Roger Escapa. Amb Dick Marin. Visca a Washington. I treballa de corresponsal francesa a la Casa Blanca.

Ens importa on raba el teu periodisme. Faig equilibris cada dia entre el cor del poder trumpista i el barri on visc.

Amb veïns que són funcionaris, empleats públics o immigrants.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració.

Nits sense ficció. La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

La por es viu a Molins de Rei. Del 6 al 15 de novembre arriba Terror Molins 2026 amb el millor cinema de gènere de l'any. La marató de películes més antiga d'Europa i projeccions i activitats per tots els públics. Consulten tota la informació a molinsfilmfestival.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

Dones irreverents, malcarades i maldestres, boges, amants del transvestisme. Eren les nasty women, pioneres de l'empoderament feminista, que van irrompre el cinema mut per dinamitar les normes del patriarcat a cops d'humor i caos. Un cicle a la Filmoteca de Catalunya ressegueix la seva obra i l'influx en cineastes posteriors, que també qüestionen les regles establetes. Més informació a filmoteca.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. A Catalunya Radio.

En Guàrdia, amb Enric Calpena. A finals del segle XIX,

el metge italià Cesare Lombroso va desenvolupar una teoria segons la qual els delinqüents ho eren per unes característiques biomètriques pròpies. El delinqüent, segons Lombroso, naixia, no es feia. En parlarem en el proper episodi de L'Enguàrdia, també disponible a la plataforma Tresca.

En Guàrdia, amb Enric Calpena. Aquest diumenge a les 3 de la tarda. El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Passen quatre minuts de tres quarts d'una del migdia, com cada diumenge a aquesta hora. També saludem el director del Matí de Catalunya Ràdio per saber què preparen pel programa de demà al Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell, bon dia.

Bon dia, Roger. Doncs mira, despertem encara amb el cop dur d'aquesta setmana. Hi ha setmanes que ens recorden fins a quin punt la vida pot canviar en un instant. I els trens d'aquests dies ens han tornat a posar al davant la fragilitat, aquest dolor de les víctimes, també de la responsabilitat que tenim també com a societat perquè la seguretat no sigui mai negociable i perquè exigim als responsables polítics el que ha passat també la seva responsabilitat. Però mentre encara intentem entendre què ha passat, la política mira cap a les urnes i la precampanya ha començat. I aquesta setmana al matí de Catalunya Ràdio enfocarem ja totes les mirades no només a les conseqüències de l'accident, sinó també a com s'utilitza políticament tot plegat. I quines conseqüències pot tenir, i demà començarem parlant d'habitatge, per exemple, que és un dels problemes també més importants que té la ciutadania, i a través d'aquest calendari polític, doncs l'objectiu d'aquesta setmana al matí també és reflexionar i aprofundir sobre els problemes reals de la gent, a partir de demà a les 6 del matí. Doncs demà a partir de

les 6 del matí, amb el Ricard Ostrella, al Matí de Catalunya Ràdio.

Passant 5 minuts de tres quarts d'una del migdia, a l'estudi de Catalunya Ràdio rebem el David Clupés i el Damià Aguilar. Bon dia, bon dia. Què tal? Bon dia. Avui ens hem despertat amb el Damià Aguilar bremant, com sempre, i narrant el que és una cosa bastant habitual, que és la victòria de Marc Marquès.

Sí senyor, sí senyor, una nova lliçó del millor de tots els temps. El tro de Cervera aconsegueix la setena victòria. Creu, eh? I mira enrere, perquè els del darrere estan molt lluny. Márquez guanya la cursa llarga del Gran Premi de Malàisia sobre Pedro Acosta i Àlex Márquez.

I això vol dir que Marc Márquez ho té a tocar ja per proclamar-se campió de MotoGP de nou, Damià.

La setmana que ve, eh? Aviam, sí, fàcil no és, però el matchball existeix, perquè ara té un avantatge prou important sobre Jorge Martín i Marco Betzecchi, de manera que si la setmana que ve, dissabte no pot ser, també és veritat que en funció del que faci el dissabte, diumenge ho tindrà millor o pitjor. Li hauria de treure 30 punts a Jorge Martín, que és un paio que està lesionat amb una fractura en un braç i no sabem si currarà, i 8 punts a Marco Bezzecchi, en aquest cas amb Bezzecchi ho té més fàcil, però amb Martín també s'hauria de complir.

Clar, el tema és que aquest matchball el tindrà a Qatar, el cap de setmana que ve, i és una zona de conflicte, és una zona delicada, i aquí tenim el problema, perquè hi ha Ron Ron al paddock, pilots que no ho veuen clar,

i un equip que ja dic que no hi van. Això és potent, això és històric. L'equip Yamaha ha fet un comunicat dient que els seus quatre pilots de MotoGP, això implica el català Alec Rins, el mallorquí Augusto Fernández, el francès Fabio Quartararo i l'australià Jack Miller, no viatgen a Qatar, tampoc, evidentment, la resta de l'equip, són molta gent. Per qüestions de seguretat i geopolítiques que no veuen clar. És que Yamaha com a empresa, els japonesos amb això són molt primirats, però Yamaha com a empresa té un protocol que diu nosaltres no volem que els nostres treballadors vagin allà. Ells consideren que no es donen les circumstàncies per poder relaxar la prohibició, per tant, no hi van. Ara, això trenca clàusules contractuals. Els podrien sancionar, no sé si econòmicament, però si esportivament. És a dir, això crea un cisme. Per tant, tindrem una setmana de molt ronrona al voltant de què fa la resta d'equips, no? Sí, sí. No, no, la resta segur, perquè MotoGP ha contestat amb un comunicat dient que la resta assegurem que hi van, entre els quals Marc Márquez ha jugat saltant.

El tema és aquí que tots els equips tenen contractes lligats amb Dorna, que és qui organitza el Mundial. MotoGP, ja no es diu Dorna, es diu MotoGP. Bé, MotoGP, no? I aleshores, trencar aquests contractes no és tan fàcil, no? Però n'hi ha un que sí que el trenca. Clar, hi ha una situació d'inestabilitat a la zona i, per tant, és curiós. Marc Márquez pot ser campió del món a Qatar, en aquest ambient, Si no ho és a Qatar, ho serà a Portugal,

que és el següent cap de setmana. Pensa que el 90% de periodistes no hi seran. Pensa que de les teles oficials, les que es deixen la pasta de veritat, hi va només de zona Espanya. La resta ho fan des de casa. I en aquell circuit l'agradaria són 5.000, 10.000 màxims. És a dir, és un escenari molt estrany. Al mig del desert, no? Sí, i de nit. Hi has estat mai? Sí, 20 vegades, suposo. 20 vegades al mateix lloc. Ja ho has oblidat, eh? Aeroport, circuit, circuit, aeroport. Sí, sí.

Bueno, en aquell aeroport molt a poc hi hem passat tots

alguna vegada, segurament, no? Segurament. Per fer escala. Jo no vaig sortir a l'aeroport, però. Sí, es van posar molt de moda en aquella època, fa uns anys, per fer els transfers a l'Asia. Al sud-est asiàtic, especialment.

S'està preparant el de Mia perquè, atenció, és a punt de cantar el desè títol mundial de Marc Márquez, superant ja Valentino Rossi. Estarà empatat amb nou. Molt bèstia. És el millor pilot de tota la història.

Sí, claríssim. Ho reconeix tothom, això. A vegades. Bé, tothom no, però. Rossi no ho reconeix. Rossi no ho reconeix, els russistes tampoc. Però és que ara ja és. Ara ja no es pot dir que no, saps? Abans ho podies dir amb la boca petita, saps? Algú podria fotre un clatellot. Escolta, que estàs dient. No, no, no, escolti'm. Ara ja. Prou, el millor de tots els temps. I s'ha acabat. I ja està. Que contundent. El Damià sempre és contundent.

I la relació amb l'Àlex, amb el germà, com va? Ha fet tan bona temporada aquest any?

No, aquest any no, perquè recorda que el Gran Premi de Catalunya anava molt bé i va tenir un accident molt potent, del qual ara se n'està ressentint. Perquè li van posar una placa, perquè el van operar de la clavícula dreta d'una multifractura, li van posar una placa i això ha anat generant una bursitis, i precisament Àlex se salta a Catar, perquè se'n va a Madrid a operar-se d'aquesta.

Això en el seu moment també li va passar a l'Àlex Márquez, que va tenir unes temporades.

El Marc. El Marc, vull dir. El Marc amb el braç. Sí, sí, malgrat. El Marc va ser molt més llarg en el temps.

Si no hagués estat per això, hauria guanyat més títols. Sí, que físicament és evident que també de tant en tant tenen una caiguda aquests pilots que se'n presenten.

Aquí la gran pregunta, Roger, és en quin moment Marc Márquez dirà prou, s'ha acabat, perquè físicament 33

i dos anys més de contracte. Saps què passa?

Que al final això és una factura que l'acabarà pagant en el futur. Quan sigui gran, aquests pilots acaben

destrossats físicament. No sé si t'has fixat, perquè últimament aquesta temporada fa una miqueta més de gràcia. A la graella, baixa de la moto, fa flexions. Fa, com se'n diu d'allò de. Un abdominal, no? Sí, sí, sí. Una sentadeta. Això, una sentadeta, es diu en català? Sí. Un squat, no? Un squat. Un squat és una sentadeta, no? Un squat tampoc seria la frase. Fa squats, fa flexions, va llogar els braços, és a dir, és una cosa com molt còmica, però és el que ell necessita, a més a més de l'escalfament de 30 minuts que haurà fet abans, doncs per entrar. I continua. Jugant aquest joc, saps? Amb una fortaleza mental.

Està amasagat, al final, una carrera d'un pilot de MotoGP i tants i tants anys i estan sempre al davant, tantes caigudes, tantes operacions, doncs això té un preu i ha de saber en quin moment posarà punt i final. El Damià té la teoria que farà l'any que ve i prou, encara que tingui dos anys de contracte. Per què?

No, a veure, jo crec. Que hi ha algunes persones que estan deixant anar, no, no, si aquest tio guanya aquest any es retira. Jo crec que no, ell ho ha deixat clar. La meva teoria, que podria no coincidir amb la teva i tu podries dir qualsevol cosa, és que com a mínim d'aquests dos anys farà un any, i jo no el veig fent dos anys. El veig fent un any. Veient com va la situació, perquè pensar que són motos noves, company nou, pneumàtics nous, és una situació molt complicada. Si se li gira d'esquena, escolta'm, acaba la temporada i me'n vaig. I haurà separat a Rossi,

que el supera ara, i per tant. Rossi quan se'n té? En té nou i ell ara farà el desert. Perquè el té, el té lligat.

Sí, sí. Doncs 10 Mundials, que es diu aviat, de Marc Márquez, de Cervera.

En l'any que tenim, que tenim, amb el Marc, 10 campions del món catalans de moto, de les diverses disciplines.

És una passada. Tu has passat bé tots aquests anys, explicant-t'ho. Ho diu, eh? Tu has passat bé, eh, Damià? Sí, però encara queda, no? Encara queda, encara queda. Aquesta és la pregunta, en quin moment ell dirà, prou, fins aquí. No, ell no pot plegar mai, no ho deixarem. No ho deixarem. No el deixarem, no el deixarem. Venint aquí a matinar a les 4, a les 5. Clar que sí, home, i mira, ens trobem, ens saludem, punxem una estona el seu moment en què arriben i. Què prepareu de cara aquesta tarda al

Tot Girar? Avui ens hi posem a les 4 de la tarda amb el Madrid. Avui el Madrid juga al camp del Racing de Santander, al Sardinera, un quart de 5. Farem la transmissió amb el Sergi Camps, amb el Marc Maiola, a veure si punxen i tornem a situar la diferència de 6. Podria ser, no? Que el Madrid et faci el partidàs contra el Barça i després tingui. Bé, a veure, no dic que sigui un partit assequible del tot pel Madrid, tampoc estic dient que sigui el partit més complicat de la vida, però bé, veurem. Compte amb l'Atlètic de Madrid, ahir van guanyar i van jugar molt bé al camp del Llevant. Què, Julián ja s'ha despertat? Sí, ja marca, i tenim un Atlètic de Madrid que jo crec que ara va una mica de tapat, però és que la setmana que ve tenim un Atlètic de Madrid-Barça. Diumenge de la setmana que ve. Torna a ser setmana gran. Dimarts, Barça-Eston Villa. Diumenge, Atlètic de Madrid-Barça. Per tant, ja va bé aquest 6-1 d'ahir, perquè ara tornen a venir revolts i veurem el Barça com respon. Aquest Racing a Madrid el seguirem avui al Totgir a partir d'un quart de cinc. A les sis farem hora Barça. Parlarem del que va passar ahir, del que ens espera dimarts que ve i diumenge en el partit del Metropolitano. I a les set, duel català a la Sobal. Granollers-Barça. Tot això aquesta tarda el tot gira.

Gràcies a tots dos. Adeu.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.