El suplement, de 12 a 13 h - 07/11/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa Eva Comte Martí. El sindicat de llogateres exigeix a l'Ajuntament de Barcelona que apliqui el 30% d'habitatge protegit a les finques de l'Eixample comprades pel fons Bando Real Estate. En un acte al carrer d'abandonada, les finques afectades han anunciat les mesures judicials que emprendran. Barcelona, Maria Núria Rebelle, bon dia. Hola, bon dia.

Doncs ara mateix ha acabat aquesta roda de premsa que s'ha fet aquí al mig del carrer amb una vintena d'activistes al seu darrere per reclamar a l'Ajuntament, al qual han dit portaran els tribunals, reclamar que aquest fons d'inversió cedeixi aquest 30%, el que està obligat al lloguer social. Es concentren en quatre casos. Les finques del carrer Rocafort, Consell de Cent, Entensa i Nàpols asseguren que aquí el Fons d'Inversió ha fet una rehabilitació encoberta. Això vol dir que ha fet obres majors per trossejar la finca i fer-hi apartaments petits, colíbings per saltar-se també el topall dels lloguers i no deixar tampoc aquest 30% per lloguer social. Denuncien la inactivitat de l'Ajuntament i, per tant, faran els pròxims dies aquestes accions judicials. Maria Núria Revetlle, Catalunya, Ràdio Barcelona.

Més notícies amb en Joan Aleix Mata. Els Mossos detenen 50 membres d'una xarxa que va guanyar més de 3 milions d'euros introduint immigrants de manera irregular a Catalunya. L'organització feia pagar

fins a 30.000 euros a les víctimes a canvi de permisos de residència i treball. Entre els detinguts hi ha 43 empresaris. Tres dels principals responsables de la banda ja han ingressat a la presó. Luis Moreno, cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans de la DIC dels Mossos d'Esquadra, explica el modus operandi de l'organització.

Aquesta organització buscava gent en situació vulnerable al seu país, al Pakistan, en la majoria dels casos, que volien venir a Espanya, o en aquest cas a Espanya, però a qualsevol altre país europeu per tenir una vida millor. Llavors, un cop contactat amb aquestes persones, el que feien era buscar un empresari que oferís un lloc de treball. I un cop tenien a la persona i a l'empresari que els deixava fer servir la seva empresa, falsejaven l'expedient. Detingut al barri del

Raval de Barcelona, un presumpte terrorista jihadista acusat d'adoctrinament. L'home tenia diferents perfils a les xarxes socials amb contingut radical.

El van detenir i condemnar el 2018 per enaltiment del terrorisme jihadista i adoctrinament. Va quedar en llibertat vigilada el 2021 i ara l'han tornat a detenir per no complir les mesures cautelars. El jutge n'ha decretat l'ingrés a la presó, elegant que presentava un perfil de risc per la seguretat.

El Paraguay al Senat ha destituit aquesta matinada el president Santiago Peña.

Se el relaciona amb

l'escàndol per la fallida d'un dels principals bancs del país, que ha deixat més de la meitat de la població sense accés als seus estalvis. Se l'investiga per frau per la seva implicació recent amb l'accionariet del banc.

Iginasta actua aquesta nit a Barcelona.

Tu vull tornar a dir que t'estimo tant, tant, tant, tant.

Els germans Júlia i Pau Sarrasolses continuen la gira de presentació del seu últim disc, que aquest vespre fan parada a la Sala Resmetàs de Barcelona amb totes les entrades exaurides. I presentaran en directe gira tot igual però diferent, que van publicar a l'abril i que inclou èxits com aquest T'estimo tant. El concert s'ha marcat dins del festival amb premtes i començarà a les 9 del vespre.

Esports, Francesc Ripoll.

L'Espanyol rep el Deportivo de la Coruña un quart de cinc de la tarda i en directe del Tot Gira serà el primer partit de l'Era Eder Sarabi amb els blanquiblaus, tot i que el tècnic basc encara no serà la banqueta. Més tard a les 9 del vespre, València reiarà el Madrid i el Barça tancarà la jornada demà al Camp de l'Atlètic de Madrid. A la una del migdia parlarà Hansi Flick. Ahir Sevilla 0, a la B 0. També en futbol ha començat a la Lliga EFAL Granada 0-Espanyol 0, minut 3 de la primera meitat. En MotoGP a les 5 de la tarda, curs sprint del Gran Premi d'Alcatar en directe. A l'Univers MotoGP Marc Márquez pot ser campió del Mundial aquest cap de setmana. En bàsquet avui juguen tres equips catalans, a les 6 Manresa Obradoiro, a dos quarts de 8 Girona Bilbao i a les 9 Lleida Basconia. En futbol serà l'Espanya i el Brasil. Jugaran la final de la finalíssima després de desfer-se de Portugal i Argentina respectivament, tots dos a la tenda de penals.

Fins aquí les notícies.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.

Passant cinc minuts de les dotze del migdia, avui d'excursió amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. Bon dia, bon hora. Bon dia, bon dia. Sortit de l'estudio de Catalunya Ràdio, ràpidament fins a Rosselló 425 de Barcelona, l'espai fantàstic del Super3, el barri de la Sagrada Família, on fa tot just uns instants ha acabat la representació del secret lluminós del Super3, aquesta obra escrita pel Marc Artigau amb música del Marc Sambola. Amb una preestrena exclusiva per oients del Suplement, que fa tot just acaben d'aplaudir aquesta estrena amb el Marc Artigau, que també està peint tots aquests aplaudiments que ha rebut. Marc, què tal?

Bon dia. Molt bé, molt bé. No sé si se sent una mica el guirigall.

El públic està sortint, perquè tot just hi ha hagut aquesta primera representació al Fantàstics del Super3. Escolta'm, d'entrada, Marc, explica'm una mica què representa aquest espai, que jo estic trepitjant per primera vegada. I Déu-n'hi-do quina meravella, quin desplegament, 2.000 metres quadrats, veig, de tot l'univers dels súpers, amb un teatre, no?

Home, sabent que les últimes notícies dins del nostre sector era que tancava el Jove Teatre Regina i que era una mala notícia pel teatre familiar, de cop i volta. Saber que s'obre un teatre nou, que és un teatre familiar, un teatre amb aquest equipament, doncs és una molt bona notícia. Com a mínim tenim un espai on, com pots veure, també ho podem explicar, la relació de l'espectador, del públic amb l'espai és molt proper, és un teatre de molt a prop. On hi ha molt treball d'immersió, de projeccions i que fan que l'experiència, com també hi ha uns fanalets que formen part de la funció, fan que l'experiència sigui una mica diferent,

per dir-ho d'alguna manera. Tu has escrit aquesta obra de teatre, aquest secret lluminós, pensant en els més petits. A veure, la gent que també ens sent des de casa i que té ganes de venir-ho a veure, Entenc que això és un espectacle a partir de 4-5 anys, si fa o no fa. Sí, podríem dir 6, no passa res.

És que depèn, sempre ens trobem amb gent que quan dius 5-6 anys sempre diuen, no, però és que el meu fill, que té 6 mesos, és molt despert i tu

ho entendràs tot. Que vingui. Per tant, a partir dels primers anys de vida, tot l'univers del Super3, però tu aquí has anat a una obra que has anat més enllà, no? I que d'alguna manera vols combatre o vols reivindicar l'avorriment. Una mica sí, una mica sí.

No tant, sí, reivindicar l'avorriment, però que l'avorriment pot ser el principi de moltes més coses, de moltes coses divertides. Pot ser un cant a la imaginació, pot ser no viure en aquesta dictadura constant que són les pantalles, que estem segrestats constantment per aquesta llum i per aquestes pantalles. I el secret lluminós intenta ser un espectacle que agafa, recull una mica el món del Super 3, però si no coneguessis el món del Super 3 també pots venir a veure l'espectacle perquè és una història d'aventures de la Lia que descobreix que té una escletxa de llum a l'habitació, entra en aquell món i comença una història d'aventures.

Tu has escrit tant per adults com per infantil, és més difícil el públic infantil fins i tot que l'adult? Mil vegades més. Sí?

Per què? Perquè no hi ha filtre, perquè són sincers, perquè de manera molt evident veus si el públic està connectat, si s'ho està passant bé, si s'avorreixen, o sigui que el públic infantil amb això és molt més transparent, afortunadament.

Anem a que et jutgi el públic. Molt bé, que benvingut aquí a un judici. Jo encara no he pogut veure perquè he arribat a l'última escena, estàvem fent directe, però aquí hi ha tot de públic que ja hi pot dir la seva. A més a més, han vingut convidats en aquesta preestrena pel suplement. Hola. Hola. Com et dius? Nora. Què tal? Molt bé. Què t'ha agradat, això?

Moltíssim. Una història que, bueno, és meravellosa. Quants anys tens, tu? 12. D'on vens? De Sant Vicenç dels Horts. De què anava la història? Doncs d'una noia que es troba a una esquerda, a la seva habitació, que representa el món de les pantalles d'avui dia i representa l'obduïts que estem d'avui dia.

Per tant, les pantalles, si les podem tenir encara una mica lluny, a aquestes edats, millor, potser, no? Sí, crec que és algo que

s'ha de llunyar lo més possible. Què tal, com estàs?

Bé. Com et dius tu? Elia. D'on véns? De Sant Vicenç, venim juntes. Heu vingut juntes.

Què t'ha semblat, això? Molt bé, la veritat. És una història que crec que molts nens d'avui dia haurien de sentir, però que, clar, com que diuen que és del Super3, jo crec que no arriba a molts ullets, però hauria de veure moltes persones, perquè, clar, jo crec que és molt bonica i és molt important, el missatge.

Ets fan de tot l'univers Super3, has pogut passejar una mica per aquí al Fantàstics perquè més enllà també d'aquesta obra de teatre hi ha altres activitats que es poden fer aquí, eh?

Sí, sí, és molt guai, sobretot com per als nens d'ara i els que estàvem abans, perquè jo els veig des que era superpetita i m'ha vingut molt la infància, els moments de quan era petita. Quants anys tens ara? 12. 12 també.

Què mires al Super3? O què has mirat o què t'ha agradat aquests últims anys que hagis vist allà?

Bueno, el fuet m'agrada bastant perquè la història i tot.

El sentit de l'humor també, no? Sí. I els beta també. Sí. El titó et queda lluny,

que és el que em sé jo. Sí, bueno, és que el titó el miro més amb els meus cosins, però bueno. Els cosins són més petits.

Sí. Alguna cosa més? Alguna crítica que li diríeu al Marc Artigua? Ell ha escrit aquesta obra de teatre que heu vist, l'ha escrit el Marc. Si li voleu fer algun suggeriment, ara que tot just estan amb aquesta primera representació?

No, perquè crec que ho ha fet molt bé tot, era molt bonica la història i jo crec que ha encertat molt bé el tema que estem patint ara els nens i també potser nens ben grans.

Et prometo que no està afectat això, als oients els hi prometo i al Marc Artigau també. A veure els adults també, els pares i les mares. Hola, bon dia. Com et dius? Aida. D'on vens tu? De Barcelona. Molt bé,

què t'ha semblat això d'aquí? M'ha agradat molt, m'ha agradat molt. Com a mare m'he sentit interpel·lada en alguns moments, de dir, potser estem una mica massa amb les pantalles, però molt bé. És a dir que a casa mirem bastant el Super 3 i llavors amb això dic, bueno, em sento interpel·lada, però per altra banda almenys no ho estem fent

tan malament. I quina edat tenen els teus fills, o suposo que són les teves criatures, eh?

He vingut amb el Jan, que en té 9, l'Èlia, que és una amiga de l'escola, que com que ens van tocar 4 entrades, ens hem emportat l'Èlia, i la Júlia, que en té 5. Abans d'ahir, la Júlia. Què mireu al Super3?

Què mireu? Jan. El Henry Danger, el Fuet, els Beta. El grizzly també? Sí, és molt divertit.

El grizzly jo també me l'empasso bastant, eh?

Sí, a mi el grizzly quan érem molt petits. Després ja vaig preferir que miressin coses que parlessin. I després ara n'han sortit

uns dalidefics que també estan bastant bé. No sé si els heu vist, els dalidefics? No. El famós gos de l'Astérix i l'Obèlix.

Però, o sigui, els de l'any passat, no I el Marc Artigau

sobre l'obra de teatre que heu vist aquí, què? Al final us ha agradat o potser l'hem de canviar? Sí, està molt bé. Està prou bé, no? Sí. El felicitem. Sí. Gràcies, Jan. De res. Doncs aprofiteu també per passejar, aprofitar també aquest espai tan fantàstic que teniu per aquí amb el Marc Artigau, doncs que entenc que això ara els oients, els espectadors de 3CAT, la gent fidel al Super3, doncs aquí hi ha entrades obertes i aquesta obra representarà durant un temps llarg encara, eh?

Sí, crec que és dissabtes i diumenges. Matinals i tardes? Sí, diria que sí. Aleshores, quan venen les festes de Nadal, sí que llavors no fem només caps de setmana, sinó que no et sé dir els dies exactes. I si va bé, mira, veus? Fantàstic. És genial.

Has trobat la porta de sortida. La porta màgica, que una mica m'estimbo per aquí al darrere. I si tot va bé,

doncs la idea és anar tirant, veiem. No tenim una data tancada.

I això d'escriure amb el segell del Super3 al darrere t'ha posat més pressió al damunt o què, Marc?

I tant, més pressió i clar, escrius i finalment el text passa per més mans, ho mira més gent i forma part d'un procés creatiu. Però clar, jo que he crescut amb el Super3, que forma part de la meva educació emocional, doncs per mi ha sigut, no només, a barreres et diuen un encàrrec, no, no, un encàrrec però ho he viscut des d'un altre lloc.

Ara connectant també, sent aquí, passejant amb la infantesa i amb aquests records previs de l'adolescència, Jo recordo que m'avorria molt de petit, amb el xoc, inclús, que a vegades els Reis em portaven coses que després no hi jugava, perquè no m'interessava, o estar avorrit, o dir als meus pares, és que m'avorreixo. Jo m'avorria molt. I no és dolent, segurament.

Mira, jo crec que em dedico al que em dedico perquè els estius els meus pares em deixaven al poble dels meus avis, que era Arbeca, i jo m'avorria, i en canvi en tinc un record preciós, de jugar a futbol, d'estar per allà, de donar voltes, però d'avorrir-me també, i segurament d'aquest avorriment m'ha vingut, doncs no ho sé, una certa capacitat d'imaginar històries, suposo que. Quan vas començar a escriure tu, Marc? Jo des de molt petitet era el nen repel·lent que escrivia els poemes de Sant Jordi, guanyava els Jocs Florals, i m'enfadava si no guanyava, em semblava que no era just, o sigui, terrible, terrible.

Però això ho compensaven, perquè si guanyaves un any després era difícil guanyar consecutivament.

Jo ho intentava, era competitiu en aquest aspecte, però mira, va com va. Després veus que aquest món passa per molts més llocs, que el teatre té una cosa meravellosa que és un treball en equip, que sí, he escrit el text, però aquí hi ha una feina de direcció, d'interpretació, d'escenografia, i aquests moments compartits, mira, els tenim tots allà, veus que ara estan allà, tot l'equip artístic, doncs, li donen molt més valor que el simple fet de l'escriptura.

Marc Artigau, l'autor del secret lluminós del Super3, des d'ara i fins almenys el 17 de gener, veurem si després també es prorroga els caps de setmana i en funcions especials durant les festes de Nadal. Gràcies, molta sort. A vosaltres. Dos avorrits, com són el Joan Callarís i la Rebeca Rodríguez, avui des d'aquest espai fantàstic al carrer Rosselló de Barcelona. Com éreu de criatures, vosaltres dos? Eh, well. Jo molt activa, eh?

Tu també t'avorries o no? No era gaire d'avorrir-me, eh? No, no, no. Sí, jo feia molt d'esport i, a més a més, després dels temps lliure. De petita, també, ja. Sí, de petita. Què feies? He fet gimnàsia esportiva, he fet futbol, natació. Vull dir, era. No sé si hiperactiva, però gairebé. I després, quan estava a casa, de les que jugava sola, perfectament. Sense problema.

Jo soc fill únic i jugava tot sol moltíssim, però jo gaudia moltíssim mirant els informatius. Ja de petit, eh? Aquest tipus de criatura. Ets el dels jocs florals, també? Podria haver-ho estat. Diríem que no li vaig ficar tota la passió que mereixia, però sí, o sigui, jo. Era un nen vell.

O sigui, ja miraves els informatius sol o acompanyat dels teus pares? Amb dues. I ara estic en aquella fase que, clar, he de mirar tots els telenotícies, a banda de com a consumidor, i després, quan surt Donald Trump, el meu fill em diu, mira, ja surt aquell senyor que no t'agrada. És que ho saben, eh?, a qui no t'agrada. Tu comentaves les notícies amb els pares de petit, Joan?

Jo el record més hardcore que tinc és mirar informatius en Muniello que insultava directament a les persones que no li agradaven a la tele. Llavors tenia tota una llista de persones odiades que tots teníem el rànquing al cap. Diríem que el seu preferit era Fidel Castro. A partir d'aquí podeu construir la resta. Així ha sortit, no, també, una mica? Sí, doncs zero sorpreses, diríem.

Avui aquí protagonitzarà la crònica de cultura de l'informatiu, del Telenotícies, segur que és l'Oreja de Van Gogh, que ha tocat a casa nostra, ens n'hem fet ressò també a primera hora, amb la Maya Montero, i avui repeteix, vull dir que avui doble reacció de l'Oreja de Van Gogh, i a finals de mes també tornen. Heu pogut digerir també, pair una mica més, tot el que s'ha dit al voltant d'aquest concert, Rebeca?

Mira, jo he parlat amb dos amics periodistes, a més a més, que van anar al concert, i els dos, és curiós, tenen la mateixa sensació. Ells els van cantar al concert, diu que va ser un karaoke, pura nostàlgia, van sortir eufòrics, fins i tot em van dir, no, no va desafinar, però clar, després han vist els vídeos i han dit, escolta, o al Palau Sant Jordi ho sentíem tot meravellosament, o realment no sembla ni la mateixa persona que canta. Fins i tot sí que em van dir, per exemple, quan ella fa aquell discurs sobre Barcelona, que se n'adonen que. No parla fluidament, diguéssim, no? Però sí que és cert que quan cantava ells no van notar cap desafinament, i després sí. Però a veure, que era l'eufòria que els hi podia.

Bueno, i que és un concert que és un karaoke col·lectiu, com dius, no? Totalment, el karaoke col·lectiu, sí, sí. De fet, això que ha explicat la Rebeca té molt de sentit, perquè si et llegeixes les cròniques dels periodistes musicals que han anat allà, No son tan dures.

El Bianchotto no l'ha deixat gens malament, el nostre Marc Ruiz tampoc. No son tan dures com los vídeos,

quan tu els observes después en una mica de deteniment i els escoltes.

Crec que també hi ha una voluntat de no cribillar-se especialment amb ella, no? Una certa misericòrdia, jo crec. I que també és una persona que tu veus que no està bé i que està patint. Que és vulnerable. La no és vulnerable. Per molt que hi hagi discursos que diguin que ella ja és adulta per fer el que vulgui, vés a saber com de protegida està també per la resta de la banda, que l'ha sotmès a una gira per la qual.

Potser no està preparada, bàsicament per la pressió que suporta. Tenir aquest ritme, per exemple, ara se'n va a Pamplona, després torna a Barcelona dos dies més, o sigui, aquesta gira de concerts potser és massa, tal com està Amaya Montero. Ella deien que ahir estava molt en Barcelona, la gent li va donar molt de suport, va voler cantar el Boig per tu en català, que li agraïm molt des d'aquí que com a mínim faci aquest esforç. Que ho intentés. Que ho intentés, perquè la lletra no la va clavar gaire, però sí que és cert que fa aquest intent. Avui repetirà amb el Boig per tu? El set lis és el mateix? Sí. A principi, hauria de ser.

Home, jo crec que si la gent que va avui no els canta el vots per tu, se sentiran una mica més estafats. Xiularan, no? Xiularan, no? Xiularan. Encara més estafats. Jo crec que al pobre li aniran bé els 15 dies que ara tenen de parada, no? Hasta que tornen a Barcelona d'aquí dos semanetes. Jo crec que li anirà bé parar descansar i agafar una mica d'aire, perquè pobreta. Se la veu patint. La veritat és que quan va fer el discurs aquell, lo feia amb els ulls tancats, intentant-lo repetir de memòria.

Sobretot l'addicció, que veus que patina,

que no acaba d'enllaçar dues frases. Que van supegar, que han vist tots els vídeos que van supegar. Sí, sí, sí, ha caigut, ha caigut. Es va rebifar, eh? Va rebifar. I crec que això va ser molt simptomàtic, que quan van supegar, en vez de fer socorro, ja l'he tornat a liar. Va riure. Sí, va quedar-se mirant els col·legues de la banda i va fer rollo, ja no ve d'aquí, no?

També ha de ser molt difícil per ella, tants anys d'inactivitat, i tornar i rebre totes les crítiques que ha rebut per xarxes. Perquè és cert que la gent que la va veure li dona aquest suport, ella nota aquest escalf del públic, però deu ser molt difícil, i més en el seu estat de salut, rebre depèn de quines crítiques i quin hate a xarxes socials.

Què heu esbrinat sobre l'estada de Laura Ijadei Van Gogh a Barcelona? Sabeu on s'allotgen?

Molt poca cosa, jo crec que quan sortim d'allí cadascú se'n va a fer la seva i poca vida comunitària i sobretot

a descansar. Crec que van venir junts en furgoneta, que ella normalment ve amb avió i ells no, i aquesta vegada sí, crec que es volia preparar el boig per tu, però sí que és cert que no se sap on s'han allotjat.

Sí que va arribar una mica abans, sí que s'ha sabut que va arribar una mica abans per poder-se preparar el boig per tu, però no prou abans, com s'ha demostrat. Molt elegant, Joan Callarissa. A mi em fa pena. A mi em sap greu, però com a periodistes hem de descriure una mica els fets també.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, som d'excursió amb el Joan Callarissa, la Rebeca Rodríguez, avui a l'espai fantàstic del Super3, Carrer Rosselló, on fa tot just uns instants s'hi ha representat el secret dominós del Super3, aquesta obra de teatre, en exclusiva avui pels oients del Suplement, i a partir d'ara oberta al públic general, especialment també els caps de setmana i les dates nadalenques. Joan Callarissa, tu ets un home que al futbol ni et va ni et ve, però aquesta setmana has experimentat una, doncs, experiència religiosa que és trepitjar l'Spotify Camp Nou.

És que clar, és que potser això ho hauríem de dir en passat, és que potser he viscut una epifania, potser no era tan greu com semblava la meva, la invisibilitat del futbol als meus ulls, vull dir que m'ho vaig passar bé. Com és que has anat al Camp Nou? Doncs mira, per circumstàncies, la vida em va portar fins allí i vaig tenir la sort de. Però quines circumstàncies, és a dir? Doncs mira, que m'ho van posar molt a huevo. Una parella futbolista has trobat? No, no, no, no, no, no. No m'emboliques, que això és molt greu.

Això sí que seria un xoc. Home, un futbolista sortint de l'armari sí que seria un xoc, bàsicament, perquè ningú s'hi ha atrevit, encara. A veure, n'hi ha 10 guapos, eh?

Vull dir que si algú està així, que no s'acaba de decidir, jo l'ajudo. Yo a la judo, vaig veure que érem bastant monos, la veritat. Quins d'ells? Els de l'Aston Villa o els del Barça? Amb dos. Tenies bones localitats? Home, jo he de dir que tenia més bones localitats que el visitant estrella del partit que va ser lo príncep de Gales, Guillem, fill de Lady Di. Ell s'estava mullant, jo no.

Amb el seu fill Jordi, de 13 anys, amb aquesta visita il·lustre de la reialesa britànica a la llotja del Camp Nou, sota la pluja, amb aquest Barça Stone Villa, amb aquella gorra que lluïa, a diferència de tota la resta de la Junta Directiva, que anava fins i tot d'eco. Amb aquestes capelines divertides, no? Que heu rebut el mem de Deco amb la capelina, suposo.

Una mica de moment parxís, no? I tu com és que no et mullaves? On eres? Perquè jo estava assegut sota sota sota sota el príncep de Galesa. Mai hagués dit que un príncep de Galesa s'asseuria sobre meu. Sobre teu, no? Has fet gràcia, eh? Ara ho estava visualitzant. En fi, jo em vaig asseure sota el príncep de Gales, llavors ell s'embollava, jo no. Però bé, bé, bé, una experiència molt xula. Vaig descobrir algunes coses. A veure, explica què et va semblar,

és a dir, què és el que et va sorprendre.

Me l'imaginava més gran? No, no, no, va aparèixer. És a dir, jo havia anat al Camp Nou Antic, que crec que va ser un partit contra el Betis, no ho puc recordar, perquè vaig anar a una amiga. La va guanyar o no? No, crec que va empedre.

Ah, mira, anava a dir, perquè si no ets talismà, si vas a dir sempre guanyen, potser has d'anar més al partit.

No, és que vaig anar a una amiga meva i no me'n recordo molt d'aquell partit, perquè vam estar jo i ella parlant de les tres coses. Però ara el meu acompanyant era molt expert en futbol i me va instruir i em va ajudar a entendre el que jo estava veient. Llavors li vaig trobar una mica més de gràcia, per exemple.

I els insults que hi ha, no et va sobtar? Perquè vaig portar un dia el nen i vaig pensar que potser, depenent de quina edat, millor no portar-los al camp.

Clar, és que també és un tema que no volia tocar aquí al Fantàstics del Super3. Però diríem que hi ha tota una sèrie d'insults, una paraula que comença per Chu i acaba per lo nom d'una coneguda vigilant de la platja, de cognom Anderson, la repeteixen moltíssim, jo sabia que tinguessin el sexe oral masculí tan present en aquell context, i també fan molt de comentari bodyshaming, fan molt de bodyshaming, sí que això em va sorprendre, comenten molt, vaig sentir alguna gent de per allí que dien, ah, este está un poquito entradito en kilos, no? No ho va dir d'aquesta manera. No, clar. Però ja m'enteneu, no vull reproduir la vulgaritat. Però clar, això és una cosa, els gais ja no ho fem, perquè quan veiem una desfilada de Victoria's Secret ja no comentem cossos, ja hem après d'això. Allí encara no ha passat. Ara un pas per darrere, els animem. Tot més heteronormatiu, no? Els animem a fer un pas endavant.

Sobre la visita de la reialesa britànica, ¿us va sorprendre veure'ls al Camp Nou d'aquesta manera, amb aquesta naturalitat? Clar, la capelina no se la van posar, perquè a la pluja aquesta gent és evident que hi

està acostumada. Exacte. A la pluja de gols ja no sabem, eh?

Oh, apunyalada, apunyalada. Sí, pobres se'n van anar una mica en la cara llarga, el pobre príncep de Gales se'n va tornar.

Va aprofitar les vacances justament que té el seu fill a l'internat d'Eton per poder venir a passar el dia aquí a Barcelona i a veure el partit, perquè ell és molt fan de l'Aston Villa, ho diu de sempre, a més a més, acostumen als partits, acostumen al futbol també amb el seu fill, és una cosa que. Passa de pares a fills moltes vegades, i mira, per això et dic que tampoc s'opta tant veient-lo, però sí que va fer una gràcia que la pluja, aquella pinta, la gorra, el nen, tot plegat.

El pobre pla de pare i fill va sortir igualit, mai més ben dit, perquè pobrets em van anar amb la cara llarga. Jo estic allà esbrinat que l'equip de. L'equip personal de Guillem va estar a Barcelona abans que arribés ell i després van estar allotjats aquí a un molt bon hotel de Barcelona, però ell no. Les de l'Aston Villa, dius? No, no, no, l'equip personal del príncep Guillem, sí. I ells on dormen? I ells, els pares d'ahir nou, crec que van sortir d'allí, van agafar l'avió i van marxar perquè. Tot en el mateix dia, no? Clar, perquè si tens jet privat, si t'agafes on el seu jet hi pots agitar a dormir.

Diria que l'anada per això va ser amb un British Airways, un vol comercial regular.

En fi, pobret, em sap greu per la pobra criatura. I tornaràs? Vas celebrar els gols? Home, vaig celebrar els gols, clar, però perquè soc una persona molt empàtica. Vull dir que al final aquí també m'hauria fet il·lusió la obra que han vist els nens. Però és veritat que jo soc del Barça, eh? Vull dir, poca broma, vull dir, és el meu equip, a no ser que dispute un partit contra el Sant Pauli d'Hamburg, que llavors soc del Sant Pauli. Però ja està.

Amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez comentant pantalles i cor d'aquest cap de setmana i dels dies que vindran. Avui parlàvem a la tertúlia, Rebeca, i tu que estàs ficada a dins m'agradaria que m'expliquis a veure què n'has esbrinat. Tot el soroll que hi ha al voltant de la visita de Santiago Abascal dilluns a la revuelta, en aquest cas amb el David Broncano, amb aquesta polèmica, si és que el públic. Se li farà un càsting prèviament, si és que les condicions de l'entrevista seran diferents a les que va rebre, per exemple, Pedro Sánchez?

Tot aquest soroll al voltant. No hauria de ser així, eh? O sigui, per un tema de neutralitat i d'imparcialitat, o sigui, la productora al final és qui gestiona el públic. L'única cosa que pot haver passat és que Santiago Abascal no pogués anar per la tarda a l'hora que tenia pactat el públic per anar, i aleshores, evidentment, canceles. Nosaltres ens ha passat amb alguns polítics que ens han demanat un canvi d'hora, llavors sí que has de canviar el públic, i també ens han demanat saber noms i cognoms per veure si tenen antecedents penals, això sí que ens ho han demanat, però mai ens han dit qui ha d'entrar i qui no, independentment del polític. És cert que al nostre programa només hem convidat polítics d'esquerres. Perquè no volem. No volem humanitzar ni blanquejar cap polític d'extrema dreta.

Ara ho podeu fer, això, perquè sou a tres mèdies, sou un mitjà privat, no?

Sí, ho podríem fer, però al final és també una mica l'editorial del programa i el que el Marc vol fer. Sí, però que això en un mitjà públic. No, ell s'ho està menjant perquè ell té l'obligació de donar l'oportunitat d'expressar-se a tots els polítics.

Però això de només convidem els que ens cauen bé

perquè tenim una línia editorial. No, això ell no ho pot fer, ell no ho pot fer, ell no ho pot fer. Ell sí o sí, per això ell mateix jo crec que no deu voler

entrevistar Bascal, evidentment. El que no estava tan clar és que Santiago Bascal o Vox acceptés anar-hi. I ho han jugat i ho han acceptat. Aleshores, a partir d'aquí, clar que l'ha d'entrevistar.

La lectura política és que ells no són la derechita cobarde. Ells no podien no anar. És a dir, ells que se passen la vida omplint-se la boca, dient-li al PP "sois la derechita cobarde", Clar, ells no es poden quedar a casa amagats, o sigui, ha d'anar allí i fer-se el Milanes, ha d'anar allí i demostrar que és un mascle alfa. I això pot sortir, és que això pot passar

qualsevol cosa en aquella entrevista. El problema al final és que li estem donant una alta veu, que ja et dic que Broncano no pot fer una altra cosa que entrevistar-lo, que a mi d'alguna manera em fa por, perquè al final és un programa d'entreteniment, no serà una entrevista política convencional. Estic segura que Broncano intentarà posar-lo entre les cordes a més d'una ocasió perquè. Evidentment ell no hi combrega amb el discurs polític de Abascal espero que vagi ben preparat per poder rebatre tot el que ha de dir Abascal al seu programa em faria por que no hi hagués públic perquè espero que això no passi perquè a mi m'agradaria que el poguessin escrit de sa com fan sempre amb qui sigui que hi va i que sigui al final una entrevista com les que fa sempre una amiga més punyent això sí perquè no és de la mateixa corda

tu creus que d'audiència pot superar la de Pedro Sánchez que recordem va fer un 33,9%.

Sí, gairebé un 34, sí. Jo crec que no superarà Pedro Sánchez, espero, però jo crec que funcionarà molt bé, perquè al final.

Rufián i Montero van fer un 21,7. Que també està molt bé. Sí, que està molt bé, però que es va quedar lluny del Pedro Sánchez i era un dia en què també competien de manera una mica més difícil. Aleshores, jo crec que el pot superar fins i tot, perquè falten dos dies per l'entrevista i n'estem parlant des de Catalunya. Sí.

Bueno, i que, a més a més, genera O sigui, la gent que l'odia, d'alguna manera, voldrà veure com es defensa de Broncano, i la gent que li dona suport voldrà veure com fa de faixenda, que és una brica el que acostuma a fer ell. Jo crec que una cosa

graciosíssima que pot passar, no sé, tu, companya Rebeca, que ets més experta en tot això, serà observar com l'Hormiguero, de cop, aquell dia que Santiago Pascal va a Televisió Espanyola, perd molta audiència, perquè sí que retratarà el target de cadascú, eh?

La Rebeca Rodríguez i el Joan Callarissa a veure dilluns també com païm aquesta entrevista. Gràcies a tots dos, avui, d'excursió a l'espai fantàstic del Super3. Us podeu quedar i també jugar amb el Tito o el que us vingui de gust. Llocs insospitables, eh?

Portaré el nen. Fantàstics, futbol. Jo esta setmana estic, ja no sé ni com me diuen.

De foto. Gràcies a tots dos. Fem una pausa i saludem el Pep Noguer.

El millor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies Pau Joc Professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Modernet, tu que vas d'haver descobert les llildes, d'haver posat de moda les bodegues. Modernet, que et creus que només tu, Modernet, fas l'aperitiu els diumenges, que t'has fet amo i senyor del poble sec, el poble nou i gràcia. Modernet, ni ho intentis. Vinya Pomal, un clàssic.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Farem un espectacle que ens hem inventat. Serà molt xulo. Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics, us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta la informació al web del Super3. El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més?

Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica.

I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Havia entrat a la protectora d'animals acompanyant un amic, res més. Però quan vaig veure l'Angie mirant-me, vaig saber que acabaria formant part de la meva vida. N'hi ha que em diuen instint, jo en dic premonició. Per això torno cada Nadal amb l'Angie, per compartir amb ells un dècim de loteria de Nadal.

Compartir ens dona la vida. 22 de desembre. Loteria de Navidad. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

En Guàrdia, amb Enric Calpena. A la Barcelona Baix Medieval, la puxança naval, mercantil i financera va convertir la franja litoral, tant a la platja com al mar, en una frontera molt important, la primera línia defensiva en cas de conflicte. El Consell de Cent va formar una milícia municipal de ballesters a sou anomenada la Milícia dels Mantellets. En parlarem en el proper episodi de l'En Guàrdia, també disponible a la plataforma 3CAT. En Guàrdia, amb Enric Calpena. Aquest dissabte a les 3 de la tarda.

Us recordo que la vostra permanència a l'IA ha estat qüestionada per alguns membres de la Junta. El que va passar l'altre dia va ser inacceptable. I els errors es paguen. Conec els riscos i els assumeixo. Penso mantenir la independència de l'IA, costi el que costi. Tu estàs boja. Jo confio en elles, perquè el cap i la filla al futur ja no és nostre, és d'elles, de les noves generacions.

L'IA, ja disponible a la plataforma 3CAT. El suplement.

Ràdio amb esperit de cap de setmana Amb Roger Escapa L'Arca

de Noguer. Pep Nogué, bon dia, bon hora. Molt bon dia.

Què tal, Pep, com vas? Fantàstic, tu. Ja he recuperat una mica la veu, després de set dies de fires i el Gastronomia i Fòrum de Barcelona i tot això. Saps el que em venia més de gust avui? Escudella i carn d'olla, aquí amb tranquil·litat, foc a terra i passar un cap de setmana tranquil·let. Quan estàs tants dies fora de casa, jo no sé si et passa a tu o no, Roger Escapa, però a mi em demana sofà i tranquil·litat.

Bueno, i que has tingut una baixada de fences, no?, després d'un sobresforç, o sigui, has passat el primer refredat de la tardor o hivern.

Exacte, sí, sí, però sobretot això del coll, saps allò que vas xerrant, clar, entre presentacions d'un lloc, xerrades de l'altre, tertúlies, vam presentar la segona edició de la Guia Augusta, que hi ha 370 restaurants, i em venia d'ús, perquè a més a més, saps què passa?, que aquesta setmana, jo crec que és la setmana que hi ha una bona colla de restaurants de tot Catalunya que comencen a fer escudella i carrandolla. Ahir, per exemple, mira, el Haddock d'aquí Barcelona, la Gracieta de Caonric, saps? Que aquest el teniu a prop, eh?, el Haddock. Sí, i hem anat,

i hem anat, sensacional. A veure, què hi has posat, tu, a l'olla?

Hosti, mira, saps què passa? Que m'he emocionat avui, perquè he anat als 8 a comprar a la carniceria i havia encarregat una cosa per fer aquesta setmana que ve, i m'he emocionat i he comprat per 15. Saps allò que he fet? A veure, família, veïns, saps?, i anar fent. I he comprat. O sigui, avui,

tots convidats a casa del Pep Nogué, menjar escudella i cardolla, eh?

Sí, sí. Tot a la Garrotxa, eh? Sí, bueno, a veure, 15, 16, tu, mira, en tenim un parell o tres que estan allà que han tret les vaques de casa. Tenim la veïna que ara vindrà, tenim els sogres, saps allò, una miqueta. Mira, pilota, que ara ens n'hi ha, bueno, pilota, hi hem posat gerret de vedella, hi he posat bressons de xai, hi he posat ossos d'espinada, orella. Morro. El pollastre, saps què? Una mica finets, eh?, aquesta vegada. Hi hem posat cuixes de pollastre, que així, a més a més, en menja tothom, tu. I tenen menys pell, diguem-ne, que si hi posem les ales o d'això. Llavors, les patates, la col, moniato, carbassa, àpid, porro. Carbassa, també? Com? Carbassa també? Sí, sí, sí, tu, carbassa i moniato, a mi m'agrada molt posar-hi. No se m'hagués sacudit, veus? Hosti, doncs és boníssima, perquè a més a més poses tanta verdura que després el que sobra dius, va, doncs ara faré trinxat de patata i carbassa, trinxat de patata i col, trinxat de patata i moniato, i el trinxat, diguem-ne, ja saps, de vingut, internacional, no només el trinxat tradicional de la Cerdanya, aquell de col i patata, saps? I la botifarra negra, que no ens la deixem. L'escudella ja la farem al vespre. Avui dinarem carn d'olla, tu.

Doncs després d'aquest àpat ho haurem de pair una mica amb una cosa una mica més lleugera, tot i que bé, no sé si és gaire digestiva. Avui amb el Pep Noguer parlem de la Magrana a ritme d'Amazoni.

La magrana és la fruita que anuncia l'arribada de la tardor. Ens passa que és un d'aquells aliments que no ens entra per la vista quan anem a comprar, que penses dues vegades si posar el cistell o no. És dels que costa especialment de pelar. A vegades no sabem ben bé com menjar-la, com cuinar-la, ni quins beneficis té. A veure, Pep Nogué, va. Un alagat, una defensa de la magrana.

Home, a mi m'encanta la magrana. De fet, jo avui amb la carn d'olla fotré una amanida d'escarola i magrana, perquè és una manera, diguem-ne, de netejar. Però en realitat el que ens mengem, diguem-ne, no és la fruita en si sencera, que evidentment ja saps tu que té aquesta pell tan pelluda i tan carnosa, no? Ens mengem l'anil, és a dir, aquestes perles que tenen, que diuen que una magrana. Jo no els he comptat mai. Però que hi ha un que poden tenir entre 400 i 600 llavors. Pensa que és una de les primeres plantes que va cultivar la humanitat. Jo sempre dic que la magrana és una mica com els erissos, saps allò? Que té una forma molt antiga. Els entesos en el tema de la salut diuen que va molt bé per la salut cardiovascular, que conté molts antioxidants, fins i tot diuen més que el té verd o que els raïms negres. Però que és veritat que per segons qui és difícil de digerir. Hi ha una dita que jo, mira, no me la creuria tant, eh? Diuen que la magrana al matí és or, al migdia plata i a la nit mata. Jo me l'he fotuta a la nit i, escolta'm, estic com un ginjo, eh? Tot i que, jo crec que històricament s'ha aprofitat la pell, jo no sé tu, i aquestes membranes que té, per tenir pells i teles d'aquest to grugueng o marronós, tu.

Imagina't. Jo, clar, jo el vinculo a les postres, però sí que és veritat que va bé per una amanida una mica original, no? Un toc diferent, segurament.

Sí, la magrana dona molt de si. És a dir, evidentment que a les postres tu agafes una mica de mató i fots magrana i un fil de mel i queda de mil meravelles. Que ara, per exemple, que tenim les clementines de les Terres de l'Ebre, una magrana allà amb un bol, amb un suc de clementines també és fantàstic. Amb una amanida també lliga molt bé, per exemple, amb plats que són greixosos, no? Una costella de porc, que si això que. Ara mira, un bressol de xai que dèiem. Perquè, clar, quan tu et menges i quan tu rebentes aquestes perles de magrana, generen aquest suc que és tan fantàstic, que jo crec que la dolçor i aquest pensament molt lleuger, molt lleuger, De sidesa li va molt bé. I clar, tot depèn també de les varietats. Tot i que t'haig de dir que, clar, cap aquí dalt, aquestes terres de la Garrotxa, les magranes que tenim són magranes que són d'arbres salvatges. Les que trobem als mercats solen ser d'algunes varietats, com per exemple la Mollà d'Elx o la Wandelfur. Pensa que, clar, que necessitem, diguem-ne, un clima una miqueta més càlid per fer aquestes magranes tan grans. També diuen que n'hi ha cap aquí a la zona de les Terres de l'Ebre, és a dir, imagina't, eh? Baix Vinalopó, Elx, Andalusia i a Catalunya, a les Terres de l'Ebre. També a la part baixa una miqueta de la zona d'Itàlia, a Grècia, aquesta zona, Califòrnia, que és un clima també molt semblant d'aquí, però escolta'm, agafem les que tinguem més a prop de casa, que hem de fer proximitat.

Com la peles tu? Perquè aquí, al final, hi ha tota la història de la mandra que fa pelar una magrana. Home, no, a veure,

és que si ja no podem pelar ni una magrana A veure, això de comprar. Magranes hi ha allò amb la safateta de plàstic. Els raïms hi ha sense. Només allò peladets. Que si les mandarines. L'altre dia vaig veure que ja es venden mandarines pelades. Després diem que anar a comprar és car. O clar, és que si compres la mangrana pelana, els ous ja bullits i pelats. Evidentment que llavors les coses tenen un cost, perquè no només hem de pagar la fruita, sinó hem de pagar la feina de pelar-les i el recipient al qual te'l poses. Jo crec que pelar una mangrana és allò, és per una persimònia d'una tarda de dissabte tranquil·litat.

No hi ha truc per fer-ho ràpid. No hi ha truc per fer-ho ràpid.

Clar, home, no. Però mira, hi ha gent que agafa i ho posa en un bol amb aigua, perquè és veritat que a vegades pelar magranes es quitxa una mica. És veritat. Però escolta, tu agafa A mi no m'agrada això de l'aigua, perquè clar, molta part del suc de la magrana se te'n va pel brou. Llavors, agafes un bol, obres la magrana allò amb una puntilla que diem, amb aquests gabinets petits que fan com una forma de beca, que nosaltres tornegem la verdureta. I així o peles la fruita i les verdes, pots tallar la part de dalt i la part de baix, llavors les verdes per la meitat i amb un mà de morter, li fots cops el mà de morter allò amb la mà i et van caient totes. Llavors, escolta'm, treus aquesta pell que té de color groguenc i et queden aquestes perles de magrana que això és un bé de Déu, tu.

Tu com les esculls? Perquè des de fora a vegades O sigui, passa una mica com amb el meló o la síndria, que costa.

Clar, clar, clar. Mira, primer de tot, no agafis magranes que tinguin taques, que siguin molt groguenques i que tinguin taques marrons o que siguin toves, perquè aquelles magranes, pobretes, algú ja els hi pot posar nom, perquè ja s'han fet amics de temps que estan allà, aquella caixa. Les magranes han de ser dures, han de ser pesades, i han de ser el més perfectes possibles. Pensa, fixa't, jo per exemple, aquesta tardor aquí que hi ha algun magraner per aquí a casa, i quan es fan allò malbé una miqueta, ja inclús a l'arbre, s'obren. Llavors, tu has de ser una fruita ben ferma, ben bonica, allò. Tot i que és veritat que no totes són tan vermelles, eh? Ni les perles de magrana són totes vermelles. N'hi ha que són més tiranes rosadetes, més tirant també a groguenques, no ben grogues grogues, però tirant una mica això rosat. I això no vol dir que no siguin madures, perquè hi ha varietats, depèn de la veritat, o són ben vermelles, aquelles que, jo no sé tu, Roger Escapa, però jo que ja tinc una certa edat i els que són de la meva quinta per amunt, se'n recordaran que als bars, sobretot a l'estiu, et podies prendre la granadina, que et posaven un xarop de magrana amb un parell de glaçons, aigua freda o aigua amb gas, i era el refresc de quan no teníem tants refrescos als bars. No me'n recordo, no me'n recordo. No te'n recordes? No. Hòstia, ara hauria de començar a trucar a tothom que se'n recordi. Ja veuries, trucarien tota la gent que en té 50 per amunt, tu. Clar, clar, clar. Digues, digues. No anava a dir. Però això t'ho pots fer a casa, eh? Ara que jo et deia això de les magranes, que tu les piques, que tens les magranes, les pots agafar, les pots passar per un passapurès, fer un suc posar-hi una miqueta més de sucre si vols, posar-lo al foc, fer aquest xarop que et quedarà un xarop vermellós, ho poses en un potet a la nevera i creu-me, creu-me, got allò on der rocks, o fins i tot aquelles copes de fer els gintònics, un parell o tres de cullerades del xarop aquest, el gel, i escolta'm, posi allà una mica d'aigua amb gas i ja veuràs, tu.

Alerta que és afrodisíaca. Si et passes més del compte, tindràs la nit més moguda del que potser et pensaves. Vos di, en sèrio? No ho sé, és una llegenda urbana, que és afrodisíaca, la magrana, també.

No ho sé, eh, jo això, no. Jo em menjo, eh, jo amb la tardor em menjo molta, i escolta'm, jo la meva salut, diguem-ne, amorosa, la tinc igual menjant magranes o no. Igual de pensida, vols dir? Clar, no, jo ara pensava, no sé si hi ha diferència en si te la menges, diguem-ne, sola, o si te la menges amb un bon iogurt, saps?, A mi, per exemple, m'agrada molt també, allò, el iogurt, allò, iogurt d'aquest cremós, no sé si tu ets de iogurt cremós, però iogurt cremós, magranes, i després una mica de polen fred. Jo, mira, tinc una bona amiga que fa polen fred d'abella, i me'n ven, i el tinc al congelador. I llavors utilitzo el polent com, diguem-ne, com ànima que endulça les postres i els plats. I queda, queda, allò, una vermelló sembla un plat que sembla la senyera catalana en trossets, tu. Pep, ¿qué dinaràs avui? Aquesta escudella i carn d'olla, eh? La carn d'olla. Avui la carn d'olla amb la manireta de magranes, i mai més ben dit. Clar, tu pensa que allà hi ha la patada, hi ha tota la verdureta, hi ha tota la carn. Llavors, hòstia, si ara fos l'escudella, després no menjaria l'altra. Deixaria l'escudella per després. És a dir, tot el brou, i farem al vespre una escudella d'arròs i fideus, que reivindico també l'escudella d'arròs i fideus, que aquí molta gent fa l'escudella de galets, però a mi l'escudella d'arròs i fideus, o la de pistons, o la de llavors aquelles de meló, a mi m'encanta. Si vols tu la farem de lletres, perquè com que tu tens el petardo a casa, no sé si la fas de lletres tu.

De lletres, de lletres, sempre a favor, i tant. Sí, allò per anar posant, no? Pots anar jugant. Roger. Clar, home, és el que toca, sí, sí. Escolta'm, t'he d'acomiadar, però abans hem de resoldre, Pep, l'enigma criminal, que és una cosa que avui tenim pendents. Ara aquí ens han deixat a les fosques. A veure. Sí, és que avui estem aquí a l'Espai Fantàstics, que hem sortit de fer una excursió, Pep. I has de venir amb els més petits de la Garrotxa, amb qui et vingui de gust, perquè la veritat és que és un espai meravellós, 2.000 metres quadrats, i fan una obra de teatre, El secret lluminós del Super 3, que val la pena. Per tant, te'l recomano. Va, l'enigma criminal, a veure què hi dius tu. Som-hi. Va.

Enigmes criminals. Eduard Voltes estava sopant amb la resta de tertulians del suplement. Va morir al cap d'uns dies per excés de cortesia. I això que taula va protagonitzar una sentida picabaralla amb Olga Ruiz. Què ha passat?

Avui un enigma criminal de protagonista, Eduard Voltes i Olga Ruiz, dos col·laboradors habituals del suplement dels dissabtes. Hem rebut un munt de respostes, la més original de totes ens l'ha escrit un tal Jordi Costa, que no és el Jordi Costa del Tot Costa, perquè ens entenguem, que ha escrit que Olga Ruiz havia acollit bolets i els havia portat al sopar. Eduard Voltes va veure que tenien mala pinta o simplement no li venia de gust menjar-ne, però se'ls va menjar per no fer-li un lleig. Eren farinetes bordes, amanita paloides, i els símptomes d'aquest bolet no surten fins al cap d'un o dos dies quan el fetge ja està danyat. Per això va morir uns dies després, per excés de cortesia, que aquesta era la història. Quatre entrades per visitar la Sagrada Família que s'emporta aquest Jordi Costa. La enhorabona, moltes gràcies avui, i també a tota la resta de participants. Demà, nou enigma criminal.

¿No serà que un dels dos se n'ha assabentat que un no es menjarà els torrons del suplement?

Ah, també pot ser, però bé, has respost tard, avui, Pep. Suplement. Mira, el Voltas diu que l'ha sentit. Sí? Que no es dona per aludit, diu. Molt bé, molt bé, fantàstic. Avui que no mengi bolets, per si de cas. Pep, una abraçada, gràcies, cuida't, bon cap de setmana. A vosaltres, petons. Ara tornem.

El suplement, amb Roger Escapa.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests cent anys ets tu.

Atlantida, un segle fent salut. Vine a Bacos. Descobreix per què el catàleg de Nadal té milers de cobertes diferents i guanya un viatge a l'Egolandina marca. Corre, que volen! A Bacos, fem un Nadal per recordar.

Pau! Digues, Jana. Deixem un lloc, deixem un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que m'enfilés el pot?

Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. El 10 de novembre estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

Ei, ens veiem demà, oi? No, ho sento.

De camí a casa amb la moto. Faré zigazagues entre els cotxes. I tindré un accident. Moriré al acte.

Per evitar accidents, anticipat. Dalt de la motoprotecció, prevenció i prudència. Generalitat de Catalunya. Benvinguts a l'Archeolab Famílies, el nou espai del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, on la història es descobreix jugant, experimentant i investigant. T'esperem cada diumenge a dos quarts d'onze al Parc de Montjuïc. Més informació, mag.cat. El passat és ple de pistes. Vine a descobrir-les. Generalitat de Catalunya.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba-la al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. T'esperem al Supercampus!

Durant gairebé 30 anys, un polígon de Sabadell va ser un dels epicentres

de la festa a Catalunya. Discoteques, música, màquina, house, indie i milers de joves cada cap de setmana.

Va ser un boom, un boom, un boom, un boom, molestia. I cabia a tothom. Hi havia més discoteques que a Ibiza, a tota l'illa.

Se'ns va anar de les mans, perquè es va posar com un nou oïda de gent.

Dos, tres, si no me ves, zona hermètica del revés. Carola Soler reconstrueix una moguda catalana que sembla oblidada. M'he obsessionat.

En què va ser la zona hermètica?

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio. Mataries algú que estimes? La tragicomèdia Rita, de Marta Butxaca, torna als escenaris amb dos grans intèrprets, Meritxell Huertas i Andrés Herrera. La història de dos germans que, quan han de decidir si eutanasien la gossa d'ell, hauran d'enfrontar-se a un dilema més difícil. Què fan amb la mare? Rita, fins al 13 de desembre al Teatre Texas. Més informació a espaitexas.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Recomanat per Catalunya Ràdio.

Recta final d'aquest suplement. 5 minuts per arribar a la una del migdia. Aquesta tarda, com sempre, enganxats al Tot Gira. Avui juga l'Espanyol i també molt pendents de la prèvia de demà amb aquest partidàs atlètic de Madrid-Barça. David Clupés, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Es cap al teu lloc. Doncs així m'agrada.

Sí, tens el micròfon sempre col·locat molt alt, l'he de baixar una mica, tot i que jo soc una mica alt, però no tan com tu. Sí, sí, a poc a poc.

Molt bé. Escolta'm, ha parlat Flick aquest matí ja?

Parla ara, d'aquí a cinc minuts, i tinc novetats, tinc el Roger Busà, a la Ciutat Esportiva del Barça. Hola, Árbol. Què tal? Bon dia. Perquè estem molt pendents de la infermeria del Barça, per veure si Flick recupera algun jugador de cara de mà, i algun potser sí, eh?

Sí, Eric i Christensen tornen segur, aquests dos. Mira, Flick estarà content perquè tornen dos jugadors en defensa. No Cundé encara, que encara no s'ha entrenat. Per tant, baixes per demà. Cundé, Rodri, Xavi, Espart i Olmo, però tornen Eric i Christensen. Doncs bones notícies.

Merci, Arbo. L'Arbo que el tenim pendent ara de Flick. Però bé, és la notícia d'última hora. Christensen i Eric. En principi estaran a punt, ara ho confirmarà Flick, per jugar aquest partit important amb el Metropolitano, on, recordem, no hi serà Rodri, que és baixa segura per aquest partit, perquè es va lesionar el partit de Champions d'aquesta setmana. I tu vols dir que estan per jugar d'inici, Eric i Christensen? No, clar, però bé, al final són alternatives que té a la banqueta. Pensa que el darrere és que. Són faves comptades. Són faves comptades i al final també els jugadors que ho estan jugant tot necessiten també una mica d'aire. És un partit complicadíssim i, recorda, setmana que ve hi ha aturada de seleccions. Per tant, aquí és una manera que s'ha de considerar. Una altra vegada ho tornem a parar tot. Encara sort que és només un cap de setmana.

És que l'altra vegada van parar dos caps de setmana. Dos, dos, dos. I la Rafinha, mig lesionat.

Ara ja no tindrem aturada. Bé, pel Nadal. I ja al març serà la següent que tindrem aturada a seleccions. Deixa'm dir que ara a les 4 començarem tot gira i que a un quart de 5 estarem molt pendents del debut d'Eder Sarabia com a nou tècnic de l'Espanyol. Això sí, des de la graderia, perquè el van sancionar. Té encara un partit de sanció pendent dels 4 que li van imposar. I per tant, avui veurem cosetes, esperem, després d'una setmana de dirigir els entrenaments amb el seu nou espanyol. I avui farem també la transmissió del València a Madrid a les 9, des de Mastalla, a veure si es deixa alguna cosa l'equip de Mourinho, que de moment va com un tro.

He sentit que Mourinho deia a la roda de premsa d'ahir que tant li fa, que com que es deixaran punts l'Atlètic de Madrid i el Barça, que tant li fa que sigui un com l'altre. Bé, que guanyi ell primer, no? Perquè si no, no podrà. Però a veure, el València no està gaire bé aquest any. Bueno, un partit a fora sempre és complicat. Tu tens molta fe sempre en que el Madrid pugi. I tu no en tens mai. No, a veure, hi ha jornades que dius, mira, aquesta sí, però, ostres, jo aquesta no ho veig.

No ho sé, tant de bo m'equivoqui, ja ho saps. No estan bé, el València, és veritat, són a la part baixa de la classificació, però el Madrid, és cert, han fet un pas endavant, però mira, l'altre dia Santander tenen un penal a favor que no ho era,

i que a més els àrbitres ho han reconegut, i l'Atenas. És a dir, guanyen, però. És la història de mai no acabar, no? És a dir, allò que. Allò, aquell típic massa aviat, gol de l'equip contrari, però després I que algun dia els hi fallarà, algun dia els hi fallarà. Poques vegades els hi falla, això, David. Vull dir que avui em veus, avui estic esperit pessimista.

I deixa'm dir només una cosa més, que avui a les 5, cursa sprint de MotoGP a Qatar. No pot ser encara avui campió del món Marc Márquez, però podria deixar-ho tot enllestit, potser per demà. Fantàstic, David, t'escoltem aquesta tarda. Adéu!

El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte l'hem fet possible a la coordinació d'informatius Marta Prat i Eva Comte, redacció Núria Pujades, Marta Ferrer, Marina Alaminos, Albert Postils i Micra Los, producció Sònia Olofeu i Eva Catalán, el control tècnic Blai Iniesta i Conxi Vecino, control central Pepi Quinteros. El suplement de Catalunya Ràdio torna demà a les 6 del matí. Ara us deixem amb el David Guzmán i el seu Ciutat Maragda. Avui un programa dedicat al número 10. 10 llibres publicats per 10 editorials independents creades en els darrers 10 anys. Salut i ràdio, demà més.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.