El suplement, de 12 a 13 h - 08/11/2026

Bon dia, us informa Gemma Bonet.

Gir de guió en el desallotjament de l'immoble situat al carrer Frages 5 Home i Galí de Manresa, al Bages. Tot i que els Mossos havien fet fora el centenar de persones que hi havia a l'interior, finalment la serep propietària d'aquesta finca ha decidit que de moment les persones que hi van entrar s'hi poden quedar. L'ocupació s'ha fet amb el suport de la plataforma de factats per la hipoteca del Bages. Que denuncia un excés de violència policial que hauria provocat, segons ells, ferides per cops de porra a una dezena de persones. L'operatiu ha acabat amb una persona detinguda per fer llançaments contra el cordó policial.

Més notícies amb la Maria Núria Revetlle. Indignació entre els usuaris de Rodalies, que des d'aquest matí tornen a patir els retards generalitzats a les línies R1, R2, R2 Nord, Caval Aeroport, R2 Sud, R4, R11 i el Regional Sud. Les demores superen la mitja hora. I estan causades per incidències operatives relacionades amb els maquinistes, segons ha indicat l'empresa. A la R8 també s'acumulen esperes arran d'una variada infraestructura a l'estació de Rubí. Roger Estivill, president de la colla dels castellers de Sants, és un dels afectats per aquestes incidències d'avui a l'estació de Sants de Barcelona.

I sobretot el que més ens molesta és aquesta falta d'informació, que en cap cas no hi ha informació, no hi ha previsions, i al final et fa perdre una mica la confiança en aquest servei públic que hauria de ser central i hauria de ser un eix vertebrador del país, no només per anar a treballar, sinó també per fer activitats com la nostra de cultura popular, que ens hem de desplaçar entre diferents ciutats.

Ucraïna denuncia que la central nuclear de Zaporizhia, la més gran d'Europa, s'ha tornat a quedar sense connexió elèctrica externa després d'un atac rus. Ara mateix la central funciona amb generadors d'emergència que van amb dièsel per poder refredar els reactors i les piscines amb el combustible utilitzat.

Els expresidents Carles Puigdemont i Jordi Pujol han anat per sorpresa a la inauguració de la Casa Macià a Prats de Molló. Allà hi tenim la Laura Bertran.

Bon dia. Què tal? Bon dia. Bàsicament segueixen denunciant els preus dels lloguers, l'especulació immobiliària i la dificultat altíssima d'accedir a l'habitatge. Ara preparen de manera.

És evident que no és aquesta la informació que volíem sentir sobre Prats de Molló, sigui com sigui. Prats de Molló, avui s'està fent aquesta inauguració de la Casa Macià a la Catalunya del Nord. L'espai museístic vol recordar la detenció de Francesc Macià l'any 1926 per planejar un aixecament militar contra Primo de Rivera.

Els esports, Francesc Ripoll.

Començarà el Barça-Breogant, partit de la Lliga Severa. Basquet, Palau Blaugrana, Ernest Macià, bon dia. Bon dia, Francesc.

Minutos d'aquest partit, el Barça i el Breogant amb el mateix balanç. A la Lliga Severa hi ha zona de playoff, per tant, el Breogant, revelació. Están comenzant a jugar amb un Barça que domina 5-3. El Barça continua encara amb les baixes de Juan Núñez, Mo Gibson i Joan Macundu. El Barça, de moment, doncs, que comença dominant en aquest partit de la Liga CB. Ernest Macià, Catalunya Ràdio, Barcelona.

A la una, Tenerife, Juventut. Barça i Atlètic de Madrid es disputen el liderat de primera aquest vespre a les 9 al Metropolitano i en directe a la TDT. Pel partit Flick recupera Eric Garcia i Christensen. Qui guanyi serà el líder i si empaten, el Barça mantindrà el primer lloc amb un punt més que el Real Madrid, que ahir va guanyar més tallar per 0-3 al València. El motor Marc Marquez pot tornar a ser campió del món de MotoGP. Avui a Qatar, per ser-ho, necessita guanyar la cursa llarga d'avui, que començarà a les 5 de la tarda, i que Jorge Martín no puntui aquesta cursa en directe. El Tot gira més futbol a segona divisió. Avui el Girona juga un quart de 5 a Montilivi contra l'Almeria, el segon de la Lliga, i a la Lliga F a les 4, i en directe per TV3, Barça-Madrid Club de Futbol.

Fins aquí, les notícies.

Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o, simplement, treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I, fins i tot, n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol abans s'haurà de fer de nit.

S'ha fet fosca a l'estudi de Catalunya Ràdio quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi i perquè torni a sortir el sol abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un lleó que va arribar al món un diumenge de lluna en quart minvant. Un home que va néixer el 19 d'agost del 1962. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

Avui a l'Eclipsi del Suplement una de les veus més autoritzades per parlar de concerts és el promotor musical Tito Ramoneda. Bona nit. Molt bona nit, Roger. Com estem? Fantàstic. Tito Ramonet és el fundador de The Project, una de les principals promotores de concerts de casa nostra, que ha treballat amb artistes de la talla de Miles Davis, Van Morrison, que organitza festivals com el Guitar BCN, el Festival Jazz Barcelona, i que està al darrere dels quatre concerts d'Ocas Grasses a l'Estadi Olímpic, o dels concerts que ha fet aquest cap de setmana, sense anar més lluny, l'Oreja de Van Gogh al Palau Sant Jordi, amb Amaya Montero al capdavant, i com a focus també mediàtic i d'algunes crítiques. Déu-n'hi-do quina carta de presentació i quin dia per venir, Tito. El teu DNI què hi posa, Tito? Josep Maria. Però des de quan ets Tito, tu?

Des que la meva germana Isabel em deia Tito. Era l'única persona que em deia Tito quan era petit. Però se't va quedar per sempre més, eh? Bé, coses de la vida, la meva germana va tenir una relació, diríem, sentimental amb un dels grans promotors i a qui conec des que tinc 14 anys, i ell em va conèixer com a Tito. Evidentment, jo vaig començar amb 21 anys treballant amb ell, sense ser d'una companyia que es diu Doctor Music, i on vaig aprendre des del començament fins l'any 87, cadascú va agafar el seu camí, o finals dels 87, i va ser quan vaig continuar, diríem, la meva carrera en solitari, o fundant la companyia amb en Joan Rosalló, The Project, I es va quedar el nom de Tito.

Queda algú que et digui Josep Maria o ja no? Sí. Encara queda algú. Qui et diu Josep Maria?

Amics. De fet, tinc un altre nom. Al Pallars em diuen Mies. Mies, com és això? Perquè un veí de davant, l'Emili Buixereu, em deia Mies i era el Miones i hi ha molta gent allà dalt que encara em diu Mies, Mietes, Miones, uns altres em diuen Josep Maria i uns altres em diuen Tito. Tinc tres noms, no sé. Tu vas néixer a la pobla de Segur? No. On vas néixer? Vaig néixer a Barcelona. Ah, vas néixer a Barcelona, però et vas criar a la pobla? Sí, vaig estar uns anys vivint a la pobla, el meu pare va néixer a la pobla de Segur, la meva mare a Sort, vull dir, la meva sang és del Pallars, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. Gent del Pallars. Parles Pallarès? Parlo Pallarès. Amb la gent del Pallars, amb els meus pares parlava en Pallarès, ara parlo en Pallarès. Amb els meus fills parlo en barceloní, van venir. L'accent l'has anat perdent molt? No, el mantinc. Jo penso que quan vaig arribar a Barcelona amb la meva germana Isabel. Vam anar al col·legi amb set anys, a la Salle Bona Nova, això de parlar en pallarès ens feia fins i tot vergonya, coses de nens. I parlava en barceloní. I clar, això es va mantenir així. Jo amb els meus fills, els meus tres fills, parlo en barceloní amb la gent d'aquí, amb plena naturalitat, tinc aquest accent, vull dir, aquest accent barceloní, i mantinc el pallarès, que de vegades, quan em sent la gent parlar per una entrevista de ràdio, televisió. Ets un traidor, cago en Déu, hostia, parles en barceloní. Però no, tinc aquesta. Capacitat. Capacitat i crec que riquesa, en el fons, de mantenir una llengua i mantenir un esprit. Jo em sento molt del Pallars, m'estimo molt el Pallars, m'estimo la pobla, m'estimo Sort, m'estimo Monttardit de Dalt, que és encara on tenim una casa, un poblet molt petit de Lledal, però sí, vaig néixer a Barcelona.

A Barcelona, aquest cap de setmana, la notícia cultural ha estat aquest doble concert de la Maya Montero amb l'Aureja de Van Gogh. Com ha anat? Fantàstic. A Maya,

el primer concert, molta energia. Musicalment, ells, ostres, hemos fallado aquí, quan vam acabar amb aquest tema, l'altre I ahir va ser impressionant. Ahir es van deixar anar, la Maya es va deixar anar, està cantant meravellosament bé. Tu a ella la veus bé? Jo la veig una persona que evidentment està en un procés de construcció, de reconstrucció de la seva vida, és una persona que ho ha passat molt malament, ella mateixa ho ha explicat, vull dir, no és cap secret, i que en aquests moments ella té un horitzó, un horitzó on torna a ser. Amaya Montero, on torna a ser una artista, on torna a sentir l'amor i el carinyo de la gent com ho està sentint a cada concert i això a ella cada dia que passa l'està fent estar millor, millor amb si mateixa. I bé, vull dir, jo molt feliç perquè l'oreja, vull dir, des del primer concert amb ell, parlo del.

Sempre heu anat plegats i heu treballat junts. Sempre. Jo t'ho dic també perquè s'està posant en qüestió que la banda, i Amaya Montero en particular, estigui en condicions de salut per defensar la seva proposta en directe, i fins i tot hi ha qui diu que la resta de la banda s'està aprofitant d'ella. Això com ho gestiona un promotor? Home, això és absolutament mentida.

Vivim un món demencial. Les xarxes, els fakes, els quatre que volen fer mal i que aconsegueixen fer mal i que tot això es divulga amb una velocitat com la pólvora quan li dones foc. Però que està desafinant no s'ho inventa ningú. A mi m'agradaria que hi hagués ara aquí gent que va estar al concert d'ahir o d'abans d'ahir que digui que si va desafinar o no. No està desafinant. A veure, vull dir, la perfecció. Penseu que una cosa, que el registre vocal de la Maia cantant és molt bèstia, o sigui, puja molt els aguts, està baix, no és fàcil. A la Maia se li ha posat el dit a l'ull, el primer concert de Bilbao estava nerviosíssima, normal, 14 anys sense estar, vull dir, tocant amb la seva banda, i això que dius, que hi ha una distància entre Harit, l'Álvaro. A Xavi tot lo contrari abans d'ahir vaig poder estar abans del concert al Camerino ells quatre ella cantant a capella ells es fan mitja hora de calentament cantant cançons seves d'altres. I estan com una pinya abrançant-se l'abraçada i del Xavi amb la Maia a l'escenari va ser absolutament emotiva. O sigui que és veritat

que un dels membres originals de la banda ha decidit no participar d'aquesta gira.

Bueno, el Pablo i continua tenint una relació evidentment amb la banda i amb la Maia però va decidir que ell no es trobava en el moment de sortir en una gira però que els deixava evidentment la porta oberta i així ens ha estat.

Explica'm en què consisteix la feina d'un promotor.

Bé, sempre dic el promotor aquell que fa que aquell artista actuï en un espai i l'empleni sobretot, que s'empleni és qui s'hi juga els diners? sí, naturalment sí, sí, sí.

El promotor. És a dir, entenc que tu vas a l'artista i li dius, mira, si vens a tocar al Sant Jordi, jo et pagaré aquests diners, no? L'artista. Jo et pagaré aquests diners i tu, per tant, necessites omplir allò per poder pagar el catxé de l'artista i després tu fer negoci, fer calaix. Sí, clar. Resumidament és això.

Bueno, te parece que una empresa tiene que. 40 empleats, el nostre objectiu, evidentment, és fer rentable la companyia, però funciona una mica al revés. O sigui. Quan es planteja una gira, es plantegen uns escenaris, uns espais, hi ha primer una voluntat de l'artista de dir vull anar amb aquest tipus de projecte, amb aquest tipus de format, vull fer estadis, vull fer arenes, o sigui, Palau Sant Jordi. La Rosalia, per exemple, que va decidir. Vull fer teatres, vull fer. Aleshores, com funciona això? Vull dir, al final hi ha. Unes condicions que posa l'artista en quant a preus d'entrada, límits de preus d'entrada o no, però tu el que fas és els números del que recaptaràs, del que et gastaràs llogant el Palau Sant Jordi, pagant la producció. La gent que hi treballa, etcètera, etcètera, i allò dona un resultat. I aquell resultat és el que es distribueix entre artista o entre. Sí, entre artista i promotor. Pensa que l'artista té, a més, un mànager, té un booking. De vegades a Espanya la figura de manager i de booker és la mateixa. Què és un booker, què és un booking? Un booking és aquell que se senta amb el manager, el manager li diu vull que em aconseguissis les millors ofertes a tot el món per la meva gira. I el booker el que fa és contactar amb els promotors.

El millor postor. Efectivament. O sigui, tu amb qui t'has de barallar? T'has de barallar amb Live Nation?

Bueno, amb Live Nation poc, perquè aquests són Global Touring. Alguna cosa ens trobem, sobretot a nivell d'artistes nacionals del territori espanyol, però bueno, aquests juguen una altra lliga, Live Nation. Però evidentment que la competència és molt alta i al final has de fer les coses bé, has de plantejar i has de treballar amb la honestitat. Però després hi ha també relacions personals de molt temps amb mànagers i amb artistes.

Com és el cas de l'oreja de Van Gogh, que els has portat des de sempre. O de Dani Martín, sí. A veure, la primera vegada que vas fer de promotor musical va ser amb 14 anys, quan vas aconseguir que Joan Manuel Serrat toqués a les festes de la Pobla de Segur.

Bueno, bueno, això ho vaig dir. Sí, és així. És així que la meva primera vivència d'un concert des d'un àmbit professional va ser aquesta. I sempre he dit que quedaria molt bé posar en el meu currículum que això va ser així i que en aquell moment va néixer la meva passió per ser promotor de concerts, però realment no és així. Sí que és cert, sí que és cert que vaig anar amb el meu amic Portet, el de la ratafia de la Pobla Segur, a veure el governador civil de Lleida per demanar-li permís l'any 76. Per poder fer un concert d'un Joan Manuel Serrat que havia tornat a Espanya del seu exili a Mèxic, que és a la mort de Franco. I vam anar allà, i vam entrar al despatx del govern del Suïvil, jo tenia 14 anys, i li vam demanar permís, i ell ens va dir "Os voy a dar el permiso, pero cuidado con las banderas". I tu què li vas respondre? No, jo no crec que no li vaig respondre res. Ens en vam anar, vam muntar l'escenari amb caixes de Coca-Cola, amb taulons de fusta, amb la gent de la comissió, però en aquell moment tu em dius. Allà va néixer la teva passió de. Però clar, és collonut O sigui, que jo participés d'allò i després tingués l'honor. De participar de la carrera del Serrat des dels anys 90 i fer l'última gira d'Espedida i l'últim Palau Sant Jordi. Llavors dius, uau, quines coses que té la vida.

O sigui, tu d'alguna manera has vist la fotografia del Serrat amb el Sant Jordi ja buit, que ella s'ha volgut quedar a l'escenari, crec.

D'alguna manera, no? Sí, tenim una foto molt maca del Serrat, Albert i jo, els tres, on està tot desmuntat pràcticament, havíem passat dues hores o més del concert, d'acabar el concert, i hi havia un. Bueno, ell no se'n volia anar, a més, estava la família, les filles, els nens, vull dir, era com una cosa molt familiar, va ser molt bonic, molt bonic.

Tornarem al passat, però tornem un moment al present. Els quatre concerts d'Ocas Grasses a l'Estadi Olímpic també són teus, són de The Project. Com t'expliques que Josep Montero, un paio que no ha fet ni una sola entrevista els dos últims anys, hagi aconseguit omplir en català quatre vegades l'Estadi Olímpic sense fer ni una sola entrevista de promoció? Bé,

jo crec que aquesta és la resposta. No va fer cap entrevista. No, això seria una mica gosarat. Podria haver fet igualment les entrevistes que els hagués emplanat, però sí que el Josep és una persona molt. Molt prudent amb la seva vida, amb el que vol dir, amb el que vol explicar, i prefereix I ell no és que no es comuniqui amb la gent, ell es comunica amb la gent, però es comunica ell amb tota la seva afició.

Com va ser la negociació amb Boquesgrasses? En quin moment tu veus que aquesta banda pot omplir quatre vegades Montjuïc? Cap.

Quan un any abans, amb el Ixent, que és el mànager d'Ocas, i el Josep en Santem, i ei, Ocas es despedeix, anem a fer un estadi, jo me'ls quedo mirant, dic, va, un estadi? Sí, un estadi. Dic, vale. Doncs anem a fer un estadi, vull dir, penses, un estadi és molt gran, vull dir, fer un estadi.

És que en català, o sigui, ho havien fet els Estopa, que no canten en català, no? Aleshores, qui més ho havia fet en català? Bueno, el Llach va fer un. Sí, però fa molts anys d'això, és a dir, va fer el Camp Nou, el Llach. Exacte. A veure. Aleshores, com va ser que no en feu un? Si tu ja no veies clar fer-ne un,

en vau fer quatre, qui ho va decidir, això? No, no, no ho veia clar, no és això. O sigui, quan m'ho van dir, ho vaig veure, perquè si no, no hagués anat endavant, no hagués dit. Va fer un estadi, si no hagués vist clar, hagués lluitat per haver fet quatre Sant Jordis, m'ho invento, és igual. Perquè el que deia que un estadi requereix d'un muntatge brutal. Vull dir, les grans gires d'estadis es fan a molts llocs del món. Hi ha assajos, hi ha muntatges, hi ha tot un prorrateig de tota aquesta despesa. Fer-ne només un era una aventura complexa, perquè si tu ho fas en un estadi, has d'anar en un xou d'estadi, com evidentment va anar Ocas i ho va veure tothom. El que no ens esperàvem. És que fos una venda tan immediata que ens obligués a anunciar algun segon concert i després ja, el que va ser brutal, van ser com es van anunciar els dos darrers. Vull dir, com vam decidir anar endavant amb els dos darrers anunciant-los de cop. I sabent que eren un dilluns i un dimecres del mes d'octubre laborables. Després d'haver venut gairebé 120.000 entrades.

No estava planificat des del principi, això? No, no, no. Ho heu anat improvisant.

En absolut. Els dos últims concerts van ser. Jo anava a Madrid justament al primer concert de Dani Martín i en el moment en què vam anar amb 18 minuts al segon estadi, que al segon hi havia una reserva, però ni somiàvem. Van dir, vale, el podem fer, doncs fem-lo, fem un segon, i ja està. En aquell moment, en aquell AVE, que jo anava a l'AVE, que no em vaig poder ni seure, vull dir, vaig estar trucada amb el Josep, l'Ixeno, em dèiem què fem. Vam dir, només podem anar endavant, perquè hem anunciat l'últim concert, que és dissabte. Divendres podem anar. Quan podem anar? Dilluns i dimecres. Dius, laborable, i no sé com va anar, si liixent, jo. Escolta, i si anunciem els dos de cop? I així ja s'acaba tota aquesta paranoia de la gent que no pot comprar entrades. I al Josep li va agradar. Jo recordo que es va tallar la conversa, em truca l'Ixen al cap d'una hora, anàvem a l'AVE, i em diu, Tito, al Montero li ha encantat la idea d'anunciar els dos de cop, avui a les 9 del vespre anunciar-ho en divendres, que el dilluns a les 12 sortim a la venda amb els dos concerts. Jo vaig dir, no, sisplau. Així no. I patapam. Aquella nit vaig somiar que veníem 200 entrades. Al final es van vendre els dos en 28 minuts o 34 minuts

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, som a l'Eclipsi xerrant amb el Tito Ramoneda, ell és el fundador de Proxec Escolta'm, fent aquesta feina que fas t'has fet ric? Home, van molt bé les coses

seria seria tot tu dir no, no, no m'he fet ric, no sé què és ser ric vull dir, què és ser ric al final,

vull dir Mira, avui vam parlar amb la Tartulia tenim més d'un milió d'euros al banc. Amb això ser ric? Sí.

Això és com. Aquesta pregunta me la vam fer del Montero. Qui me la va fer? Te la vaig fer jo,

com que no m'has volgut respondre, avui has tornat i torno. Però bé, ja està. Els catalans a vegades costa reconèixer segons què. I és molt lícit. El que volia preguntar. Mira, aquesta cançó hi parlem.

El dia que vas tenir un malson, que venies només 200 entrades per l'estadi olímpic Lleis Companys, no sé si podria haver encaixat aquesta banda sonora per una nit d'insomni. Perfectament. Keith Jarrett.

Per mi, un dels músics i artistes que han marcat la meva vida. La van marcar des del dia que la Isabel, la meva germana, que parlàvem abans, em va regalar Cold Concert, el mític disc de Keith Jarrett, que és un disc d'improvisació. I aquell disc és el que em van fer entrar amb el jazz. I per tant, Keith Jarrett m'ha acompanyat tota la meva vida. Com a fan i com a promotor seu, que l'he fet moltíssimes vegades.

Mira, continuant amb el jazz. I fall in love.

Aquest qui és? Bueno, aquesta és una dona que canta, però això és Chet Baker? Això és un home? Sí, clar. Chet Baker, sí? Chet Baker.

Cantant, Chet Baker trompetista i cantant, meravellós. Chet Baker Sings, és el disc, crec, no sé. Què has d'explicar del Chet Baker, Tito? Sean Baker va ser el primer concert de la història de Project, un març del 88, ella estava en un hotel i el manager em va trucar, estava a Itàlia en un hotel, em va trucar que Sean Baker no venia a Barcelona. El mateix dia del concert, es va despertar a Milà i va dir que no venia. Que no venia, que estava en un hotel, Hotel Ucho, a Milà, i que no venia a Barcelona. I jo li vaig dir a ell, Alexander, Alexander Zikovich, I can't cancel my first concert. No puc cancelar el meu primer concert, el primer concert de la història, de la companyia. No el puc cancelar. Vaig trucar, em va dir, Tito, Xet no vindrà. Vaig trucar a l'hotel, vaig parlar amb un recepcionista, un xaval, no recordo el nom, hauria de tenir un monument. Li vaig dir, has de pujar a dalt, vestir el Xet Baker, posar-lo en un taxi i l'envies a. Era a Mila, estava a Mila, a l'aeroport.

Amb un to una mica més expeditiu del que estàs fent servir ara, segurament, no?

No, va ser una conversa amb aquell xaval. Te'l vas camalar. M'Italia amb anglès, ell quasi no parlava anglès, jo quasi no parlava italià, però li vaig dir, escolta, i li vaig dir, dic, és que em passa això, l'has d'aconseguir. Què t'hi jugaves, tu, aquell dia, a banda del Prestigi? Em jugava a l'inici d'una aventura. Em jugava que havíem portat a Jeff Baker com a primer concert de la història i que no podíem O sigui, era algú que no passava dins dels meus A la Celeste, al Rasmatàs, no? Era la Celeste, la sala 2 de Celeste, un cicle que vaig fer que es deia Jazz Club. I que començava amb Chet Baker. Allò va ser el primer que va fer de projecte. Al cap d'un tres quarts d'hora, una hora, em va dir, señorinho, Baker està en el taxi. I el tio va arribar. I va arribar a Barcelona, dos mesos després va morir, amb aquella tràgica mort. Que va tenir, va caure d'una finestra, i allà va començar la història de Project, i el cap darrer era Duncan Du, i després només els dos celestes de Duncan Du, Johnny Clegg, a l'último de la fila de la Monumental, Meccano. El Festival de Chas, així ens va començar de project. Va començar com un missil.

Tu deus haver vist artistes amb situacions surrealistes que t'emportaràs algunes a la tomba i d'altres que pots compartir, no? Dins d'un camerino deus haver vist de tot, tu.

Bueno, dins d'un camerino sí que he vist de tot, però prefereixo explicar les coses maques que he vist dins d'un camerino. Aquella abraçada d'un artista és igual amb una nena amb una discapacitat o aquells moments amb la família. Això és el que prefereixo explicar o compartir. Clar que m'ha passat, m'ha passat de tot. És igual el de Chuck Berry. A l'aeroport de Barcelona va ser brutal. Per què? Bueno, perquè va arribar amb la família, l'antiga. Parlo de l'antic aeroport, no existia encara la T1, i el tio va arribar. On està el Mercedes? Aquí? No, no, que el vull conduir jo. I el tio del Mercedes diu. Això és Chuck Berry, eh? Chuck Berry. Dic, Mr Berry, que no pots conduir. Pues me'n vaig. Dic, espera, espera un moment. Quin problema hi havia, que conduís un Mercedes? Bueno. No estava ni pactat, però ell volia conduir aleshores. Però que no estava en condicions de conduir o no tenia el carnet o què passava? No, és que O sigui, a tu et demanen una limusina, un artista, un transfer a l'hotel. Que vulgui l'artista conduir ho ha estat preveure d'una altra manera. A veure, ens vam anar. Dic, dongui'm el seu. Vaig a llogar un Mercedes, perquè abans que se'n torni. Li llogo. Dic, dongui'm la llicència de Driving License. Diu, no tinc llicència de conduir. I volia llevar un Mercedes sense llicència. Total, vaig llogar el Mercedes,

vaig posar la llicència, el carnet de conduir, i ell anava. Jo anava amb el xòfer del Mercedes i ell ens seguia. A darrere conduint per Barcelona fins al hotel Meliassarri. Arribem al Meliassarri a les 3 de la tarda, un mes de juliol, ell tocava el velódrom, diu, no, no, anem al velódrom. Dic, però ara? La prova de so és a les 7. Vam anar al velódrom. Va repassar ell personalment el rider tècnic. A l'escenari, a l'amplificador, no sé què, arribem al camerino, el mira, la taula, que tot estigués bé, llavors et diu, què són aquelles càmeres de televisió? Dic, Mr Berry, dic, això és el pacte amb el seu mànager, és televisió espanyola, que grava el concert, aquí està, cobra 25.000 dòlars, ja no el paguen un puto duro, i m'agafa el fax, era un fax, me l'agafa així, i fa, this is. Te l'estripa. Me l'estripa. This is not my manager. Jo, com? Diu, 25.000 dòlars una cançó. El concert sencer, 250.000 dòlars. Dic, jo no m'ho puc creure el que estic passant en aquests moments amb tot el muntatge de televisió espanyola ja t'ho pots imaginar vaig trucar al director que era en Ramon Colom em sembla, pau descansi i li vaig passar això, diu, no et preocupis no et preocupis. Gravem Doctor John, que tocava Doctor John, i ja està, i no passa res.

Així ens va ser, i quan vaig arribar a l'hotel després, a la nit després del concert, li vaig dir mai més tornaré. A fer un concert teu a la vida. I was a motherfucker. Li vas poder dir, et vas donar aquest gustàs de dir això a Chuck Berry, eh? Hòstia, ens ho va fer passar, a mi m'ho va fer passar fatal. I en tinc unes quantes d'aquestes, però bueno.

Per què diries que s'espatllen, que descarrilen tants, tants, tants artistes? Perquè moltes vegades expliquem la mateixa història, no? El club dels 27, fama mal gestionada, nit, drogues, èxit. Sí, bueno, nit,

drogues, les han tingut Pink Floyd, Beatles, Stones, fins a un moment de la seva carrera, clar. Jo crec que és un tema d'enfocament. Personal seu del que volen dir a través de les seves cançons, dels seus moments, de trobar aquell àngel, aquell moment, que és molt complicat si us fixeu, Els grans moments creatius de les carreres dels artistes acostumen a ser els començaments de les seves carreres, on hi ha aquesta plena, no sé, energia, llibertat, descaro, on surten les coses. Mantenir una carrera a tan llarg. Termini, s'ha d'estar molt centrat s'ha de saber, tenir molt clar el que vols controlar Serrat és un exemple claríssim per exemple, jo sempre el poso de la persona, si bé n'hi ha molts més podria dir l'últim a la fila o el propi Dani Martín però sí, no deu ser fàcil aguantar-ho tot.

Per una nit de festa que el Tito Ramoneda segur que n'ha tingut unes quantes, es queda amb Talking Heads a l'Eclipsi del Suplement xerrant sobre The Project i sobre la vida com a promotor musical amb el Tito Ramoneda. Més enllà d'aquesta vida que porten, moltes vegades el desenllaç d'una banda és que se separa, no? Per què passa això també? Perquè a vegades fa la sensació que també és un càlcul comercial per dir, bé, ara ens assabarem, ho anunciem, per d'aquí uns anys poder tornar amb més força i fer un anunci i una gran gira. Jo no crec que l'essència,

que hi hagi hagut excepcions, com bé dius, d'una estratègia de màrqueting, em costa creure quina, però. L'essència és que hi ha un cansament, un que estàs ja fart de compartir, de que escolta el teu solo de guitarra cada dia és més llarg. Jo crec que és això, però al final jo crec que també és un tema a nivell de parelles. Per la mateixa raó que se separa una parella, no? Sí, i no crec que hi hagi una part econòmica que, a veure, potser també, vull dir, el tema de composar, vull dir, clar, qui escriu les cançons té uns ingressos adicionals. I si hi ha un altre membre que diu, escolta, que jo també vull composar perquè m'emporto, igual, el que toca de tots els drets d'autor, no? I allà també, per aquí també hi poden haver conflictes, però.

Has deixat de ser mitòman, com que has pogut tractar amb tots ells, d'alguna manera? Sí.

Jo mai ni fotos ni A veure, que en tinc moltíssimes, però no soc aquell que va perseguint. Mira, de la mà amb la mà jo no tinc cap foto, però tinc la vivència d'una abraçada molt emotiva i molt carinyosa. En Marvin

Gaye tens alguna foto? No. El vas conèixer? No, no, no, no. He conèigut uns quants, sí. Aquesta l'has escollit per Una nit tòrrida, eh?

A veure, mira, al principi pensava, dic, Una nit tòrrida, una nit tòrrida de cristes del mes de agos a 30 graus, o una nit tòrrida, tòrrida? Tòrrida, tòrrida. Vale. Doncs vaig pensar, saps què? Em funciona perfectament, a part que soc un superfan de Marvin Gaye i de sexual killing, evidentment, també, per entrar un tamàs, dic, em funcionen per les dues. Ocasions, una nit torrida a dos i una nit torrida a torrida i pap, aquí està.

Tito, clar, portes uns últims mesos molt agitats entre l'oreja, entre també el que representa Toques Grasses. Què manegeu? Què és el que vindrà als grans concerts? Porteu estopa, no? Aquest 2027, també a l'Estadi Olímpic? Sí, senyor. Un Estadi Olímpic. Perquè tu, a l'any, quants concerts organitzes? Si fa o no fa? De project, ara.

Home, jo crec que també hem estat entre 1.500 i 1.500? 2.500. A on? A tota Espanya, alguns fora també, no ho sé. Sabint el Royal Albert Hall, a l'última gira o a París, vull dir O sigui, l'oreja porteu tota la gira? No, l'oreja nosaltres només fem Barcelona i Catalunya, que hi ha alguna cosa també a Catalunya. Bé, ara en queden dos més a Barcelona a final de mes, no? Correcte, correcte. Queden dos. Però a veure, fem, pensa que en de project, o sigui, són tots els festivals, totes les gires que fem a nivell nacional, hem fet la gira de Dani Martín, igual abans deia la de Serrat, la de Sabina, la de. Vull dir, hem fet molt, estem fent la de Secretos, que s'anuncia ara, la de Sergio Dalma, tot això ja són. Dotzenes i dotzenes i dotzenes que s'afegeixen a tot el que fem, els festivals de jazz, el guitar, el. Més després, Éxits Manejament també és una empresa del grup que fa i molts concerts perquè representen a grans grups de Catalunya.

Per acabar, les tres bandes de música sense les quals no podries sobreviure. Bueno, clar, mullat una mica, perquè clar, com que fas 1.500 concerts l'any, dic. Tres. A veure. Tres artistes.

És que és molt complicat. Em venen des de. No, tres, tres, tres.

No em venen. Michael Jackson. Michael Jackson, d'acord. Led Zeppelin. Led Zeppelin. I Miles Davis, va. Molt bé. Tito Ramoneda, fundador de The Project. Moltes, moltes gràcies avui per haver-nos explicat com funciona també el món dels concerts al suplement. Una abraçada ben forta i molta sort. Moltes gràcies. Ara tornem.

Pot sortir el sol.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Hi ha dos tipus de persones. Les que miren la travessa i les que hi participen. Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de la travessa. No fluixis, que me'n vaig avall! Busca una parella que s'atreveixi a acompanyar-t'hi i envia'ns un correu a castingarroba.latravesa3cat.cat. 20.000 euros t'hi esperen. Prepara't per l'aventura més extrema. A la Marató de l'any passat, tots vam fer un gran equip per avançar en el diagnòstic i el tractament del càncer. Una recaptació de més de 14 milions d'euros permetran sensibilitzar i que 91 equips de recerca duguin a terme 38 projectes que ajudaran a millorar la qualitat i l'esperança de vida de milions de persones. La Marató diu molt de tu. Descobreix els projectes seleccionats a www.3cat.cat.marató.

Un restaurant caníbal a Berlín.

Aquest diumenge, un menú especial del caníbal amb els millors cervellets que han passat pel Gastronòmic Fòrum de Barcelona.

Aquí tenim unes galetes fetes 100% amb farina de glas. La glas és un aliment ancestral que històricament

n'hem menjat moltíssim. I nou per honorar el meu avi, que va estar més de 60 anys allà darrere els fogons i per demostrar una mica que la cuina catalana té molt potencial i que no la podem perdre.

Tu dius que ets cuiner, ets un xef, i tothom, ostres, ostres, no? Dius que ets un camarer i et tracten com. Vaja, eh?

I això no pot ser, no pot ser. Un restaurant caníbal a Berlín. Aquest diumenge, a partir de la una del migdia, amb Paula Molés. Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Som Trescat. Linka. El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Temporada Alta porta a Girona els millors noms de l'escena nacional i internacional. Pipping Tom, Baró de Bel, Christian Jatahy, Sergi López, Rocío Molina, Pere Arquilluer, Irene Escolar, Romeo Castellucci i molts més. Temporada Alta, fins al 8 de desembre. Més informació a temporadaguioalta.com Recomanat per Catalunya Ràdio. Arriba la gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2026 el dissabte 14 de novembre. La gala tindrà lloc a l'Auditori del Tíboli del Vendrell amb un espectacle de mims i la copla marinada. Més informació a somsardana.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.

Aquesta hora el suplement Tartulia il·lustrada i és que el liderat de la Lliga juga aquesta nit a partir de les 9 al camp de l'Atlètic de Madrid. El Barça visita un rival antipàtic que la temporada passada el va eliminar de la Copa i sobretot de la Champions i que aquest estiu va fer tot el que estava a les seves mans per evitar que Julián Álvarez vestís de blaugrana. Per tot plegat fa la sensació que s'ha forjat una nova rivalitat entre culers i matalassers. És dia de partit gran. Aquesta hora Tartulia amb els escriptors Jordi Puntí i Anna Vallbona. Bon dia i bona hora. Què tal? Com estem? Què us diu el nas? A veure, Anna.

Mira, és de les vegades que no sé què pensar. És a dir, el nas és que és molt important guanyar aquest partit avui, més del que pensàvem després del Madrid ahir i de l'ambient que ha quedat a Madrid. I el Nas també diu que segurament en veurem un d'aquells partits que fan molta ràbia amb el Simeone desplegant tota aquesta espècie de tarannà que sí, que realment ha creat una nova rivalitat, crec. I es fa difícil saber què pensar també per la defensa del Barça, perquè en els últims partits se n'ha sortit molt bé el Barça, però clar, no era l'Atleti de Madrid, i amb aquest partit, bueno, veurem. La confiança o l'esperança també és que un jugador com Julián Álvarez, És el típic dia que avui et fot dos gols. No, és el típic dia que avui ens n'alegrem que no el van fitxar. Sí, jo tinc aquesta confiança.

Puntí. Bueno, jo crec que aquest partit

Puntí. Bueno, jo crec que aquest partit fa tres setmanes no ens hauria fet cap por. Hauríem arribat a Madrid molt envalentits. I després de perdre amb el PSG i de perdre amb el Madrid hem posat una mica el freno de mà en l'alegria i en l'emoció llavors avui anem una mica espantats perquè ens juguem al liderat tot i que això al final tampoc és tan important però és més una qüestió de confiança el Flick ho va dir ahir a la roda estaria molt bé anar cap a l'aturada aquesta enèsima aturada de seleccions doncs. Sent líders, perquè a més a més, ja sabem, i aquí s'està produint una situació que cada vegada la veig més clara, que és que el Barça dona molts jugadors a la selecció espanyola, i quan van allà ens hi juguem molt, i el Madrid cap. O Cucurella, una mica, una estona, i això és veritat que posa jugadors en altres seleccions, però no hi ha el mateix nivell de compromís, diria, i això al final ens penalitza, i penso que avui una mica en la línia del que deia l'Anna amb la defensa, o sigui, jo crec que avui hem de. Veurem una defensa complicada i veurem un partit que ens costarà segurament per tot plegat, perquè no estem en un moment de pujada, sinó que estem en un

moment com de baixada una mica. I és veritat, crec que falta, per acabar de sortir d'aquella petita baixada que vam tenir al PSG-Madrid, falta aquest partit amb un gran guanyar-lo, perquè si no sí que la parada de seleccions es farà llarga.

Psicològicament, sobretot, clar, els tres partits grans que hauries tingut a principi de I ens estem posant en l'escenari de Palma avui, eh? Això és molt de tribunero, fatal. Anem-ho a aixecar, va, a veure, va. Una banda sonora per il·lustrar el partit d'aquesta nit.

No intentes complacerme Hazme sufrir Pégame puñetazos En la nariz.

Això és Los Burros, hazme sufrir, és la proposta que ens porta el Jordi Puntí, que de seguida ens argumentarà.

Sí, aquesta versió curiosament no és la que jo tenia al cap, aquesta és una versió que vam gravar molts anys després, la inicial era molt més bèstia, per dir-ho així, és molt més de joventut del Quimi Portet, però em sembla que és una bona cançó, aquest Hazme Sufrir, per explicar el component una mica sadomado, de sadomasoquisme que tenen els aficionats de l'Atlètic de Madrid, que no és per res que tradicionalment és un equip que se li ha dit el pupa, perquè sempre patien, d'una banda patien per la rivalitat amb el Real Madrid i de l'altra per la seva. Personalitat depressiva, diríem. Llavors, jo crec que ara han canviat una mica, però perquè guanyen i perquè són a Champions i perquè arriben a finals i aquestes coses, però al mateix temps continuen tenint aquest entrenador, que és Simeone, que és un sado maso i és algú que necessita que l'equip pateixi. Llavors, tenir uns jugadors tan bons davant i que en realitat acaben sent jugadors que defensen, no crec que als aficionats els agradi especialment. Ells diran que sí, evidentment, però jo crec que no. Llavors, crec que el que volen és patir, és sofrir. Los Burros,

el Manolo García, el Quimi Portet i era la veu de l'Adrià Puntí m'ho havia semblat i és la versió de l'Adrià Puntí que tantes vegades havien col·laborat amb el Quimi i el Manolo aquesta és l'original amb la veu del Manolo aquí.

Això ja ho havia ballat a Vic, a l'època original, veient Los Borros, evidentment. La cançó de l'Anna Ballbona.

Era una vegada un poble mort de gent preocupada per no cantar la sort.

Què ens portes, Anna? A veure, Foca al cor, de Barça, una cançó de l'any 93, amb aquesta veu fantàstica i absolutament hipnòtica, trobo, de la Montse Llaras, una de les grans veus per mi de la música en català recent. M'anava molt bé per parlar de la diferent relació dels dos equips, Barça-Atleti, amb la passió. La cançó comença dient, era una vegada un poble mort, de gent preocupada per no temptar la sort. Això, en la línia una mica del que deia un Jordi, Crec que està bastant l'esperit de l'Atleti amb aquest Simeone, és a dir, Simeone arriba en una espècie de poble mort i s'encadena també aquesta idea de gent preocupada per no temptar la sort. Crec que la història de Simone Melletti és una història molt estranya, que un entrenador tenint les millors plantilles, encaden els seus jugadors a jugar sempre el mateix, que és un joc poc vistós a la defensiva i tot fiat a la passió, no? I llavors aquelles imatges que en un primer moment potser els primers anys podien fer fins i tot una certa gràcia perquè anaves amb l'Atleti com a equip que havia de batre al Madrid però que després de les Champions que els van regalar doncs ja no però en aquell primer moment tota aquella gesticulació del Simoni podia fer una certa gràcia però després ha quedat com el recurs que veuràs sempre i ja està i prou i llavors també això és una idea de la seva passió llavors. El Barça de Hansi Flick, sobretot també en aquest partit, tens la sensació que molts jugadors joves tenen foc al cor, en el sentit que són partits d'anada i vinguda, que ens marquen un gol i hi ha molta necessitat de tornar a atacar, i això, i un amunt i avall, però que en un partit com aquest, justament, el que cal és saber mesurar aquests temps del partit. I, bueno, serà interessant.

I avui potser trobaràs a faltar Rodri, i al final Flick haurà de decidir si posa Frenkie de Jong o posa Bernal de titular.

Sí, bueno, aquest és, jo crec que és un dels grans interrogants, tot i que ara. Vosaltres qui preferiríeu jugar? Mira, jo dono la idea,

que per si no li ha passat al Hansi, el de mig camp de Jong, Bernal i Fermín. Ah, tots tres, eh? I guardapedri. I guardapedri, per què no? Com un as a la màniga i sorpresa. Bueno, sí, sí. És a dir, i atacar aquesta contenció, eh? Vull dir, poc al cor, contenció de Joan. Però prescindir de Pedri al titular em sembla molt agosarat, Anna, eh? Però bueno, també cal temptar la sort. És a dir, sé que no passarà, però tenint en compte la càrrega de partits, que aquesta és l'altra preocupació en la línia d'això del problema de les seleccions que et porta a la columna vertebral del Barça, per què no provar-ho?

Sí, jo crec que el De Jong serà tota la temporada un interrogant i un problema i alhora una solució. Però és que avui el necessites, segurament. I avui clarament veurem, perquè l'altre dia, quan substitueix a Rodri, tria Bernal. No tria De Jong, tria Bernal. Però clar, és un partit més fàcil, que el tens més controlat. És que De Jong potser ja estava jugant de central? No, no, no. Tenia la banqueta. Tenia la banqueta. Llavors, bueno, veurem cap on va, però clarament aquesta és la. Diguem-ne, l'interrogant com a mínim pels propers 4 o 5 partits.

Va, un llibre també per il·lustrar aquest partit, combinar-lo sempre a futbol, música i també literatura. A veure, Jordi, comença tu, va.

Doncs mira, jo he triat un clàssic rus, que és Ànimes mortes, de Gogol, traduït per l'Arnau Bàrios, que és un llibre divertidíssim, d'aquells que us pot fer passar molt bones estones. Què explica Ànimes Mortes amb aquest títol? A més, estem en el territori aquest dels morts. Amor i morts. Ànimes Mortes se situa a la Rússia del segle XIX. Les Ànimes Mortes són aquells servants, aquells criats que han mort. Però que encara no s'han donat de baixa a l'Estat, i en aquell món hi ha un individu que es diu Chichikov, que va pels pobles i compra aquestes ànimes mortes, per què? O sigui, compra el fet que algú ha mort per poder-lo baratejar, per poder-lo negociar amb hipoteques, un sistema que tenia la Rússia feudal, diguem-ne. Per què m'interessa això? Per què ho he tret? Doncs perquè jo crec que Simeone, d'alguna manera, és un traficant d'ànimes mortes o, si vols, de moribundes. I l'exemple més clar és Julián Álvarez, que aconsegueix que es quedi, el teníem allà a punt de marxar. Aquests són els dos focus, aconsegueix que es quedi, però en realitat. El que fa és tenir-lo allà i fer-lo patir molt. Quan Simeone fa aquests escarafalls a la banda, que salta, crida, és tot de cara a la galeria, que és una mica el paper que té aquest personatge en la novel·la. Jo hi veig una projecció molt clara. I, de fet, quan la Xènia Diaconova, amiga nostra, fa el pròleg, explica que aquest home. Aquest personatge és un còctel de mediocritat, mal gust, sentimentalisme, afectació i hipocresia. Sembla que estigui desfeixant a Simeoni.

Doncs aquesta és la proposta del Jordi Puntí pel partit d'aquesta nit, aquest llibre, aquest clàssic rus titulat Ànimes mortes, Nicolai Gogol. Anna Vallbon, el teu torn.

A veure, jo porto tot un caràcter de la Imma Monzó al llibre del 2001, que el 2023 va reeditar Ana Grama, i aquí em fixo en. Aquest és un llibre on la protagonista és la mare, una mare asfixiant, que sempre té la raó, que deixa anar missatges contradictoris, histriònica, extrema. Vaja, Simeone, resumint. Avui era fàcil, eh? Perdó. Sí, sí, tot un caràcter em va venir de seguida, i llavors va molt bé, perquè és una mare que estones te l'estimes, però si li preguntes a qualsevol lector, la voldries de mare, diries, no, no, una mica lluny, i crec que això, Simeone, amb jugadors que els ha aconseguit seduir perquè juguessin a l'Atlètic, Ha fet això de mare protectora, però ultra protectora, i que llavors els jugadors hi han anat a cegues, però dius, home, Juliana Álvarez, aquest no és el millor lloc per mostrar la teva qualitat tècnica. I llavors això, m'anava bé perquè. Perquè al darrere d'aquest suposat gran caràcter, doncs això, de vegades potser només hi ha les ganes de tenir la raó i una gesticulació extrema. La mare que pinta Ima Monzón, aquesta novel·la, és una mare que no té cap problema en canviar d'opinió cada dos per tres.

Imma Monzó, tot un caràcter per il·lustrar el partit d'aquesta nit de la Navalbona. És la seva tria. Jordi Puntí, a Navalbona, moltes, moltes gràcies, molta sort. A veure si a les 11 ens anem a dormir contents o I líders. I líders, o més aviat ensopidots. Avui també costaria, eh?, una derrota. Sí, faria mal, faria mal. Avui sí. Va, intentem aixecar-ho, això. 5 minuts per la 1. Gràcies a tots dos. Bon diumenge. Ara tornem. El suplement. Amb Roger Escapa.

Tot és possible un dia de partit. És hora de connectar amb la TDT. La transmissió d'en Torquemada. Avui a partir de les 8, la TDT de l'Atlètic de Madrid. Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Al 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Cupra, Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm i CaixaBank.

Jo sempre he sigut una persona bastant empàtica, però és que des que jo vaig estar malalta ho soc molt més. Intento escoltar moltíssim els pacients i ficar-me més encara a les seves sabates. Aquest diumenge al divan amb

Sílvia Coppoló, Rosa Jorba, directora clínica del Servei de Cirurgia General de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Quan vaig arribar a Tarragona em vaig adonar que potser era molt més fàcil investigar en aquest hospital perquè és més accessible. El divan, el valor de la conversa. A mi em va començar a agradar la cirurgia pancreàtica. Això és un repte. I probablement un dels motius és perquè és un repte.

Aquest diumenge a partir de les 9 del vespre a través del canal exclusiu digital de l'App i el web de Catalunya Ràdio.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Arriba la gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2026 el dissabte 14 de novembre. La gala tindrà lloc a l'Auditori del Tíboli del Vendrell amb un espectacle de mims i la copla marinada. Més informació a somsardana.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.

El Teatre Nacional de Catalunya presenta Barcelona Calling l'Orient Mitjà amb companyies del Líban, Síria, l'Iran i Palestina. Una oportunitat per descobrir altres mirades i reivindicar l'art com a necessitat. Barcelona Calling l'Orient Mitjà, del 10 al 15 de novembre, al TNC. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Catalunya Radio. Catalunya Radio.

Tres minuts per la una del migdia, com cada diumenge a aquesta hora, saludem el director del Matí de Catalunya Ràdio per saber què preparen pel programa de demà dilluns, el Ricard Tostrell, que en una setmana que serà intensa amb aquesta convocatòria de vaga general i la vaga de maquinistes. Bon dia, Ricard. Bon dia, Roger.

Doncs sí, comencem una setmana intensa en què hi ha tres escenaris que aparentment tenen poc a veure, però que comparteixen un mateix taló de fons. És la relació entre la societat, les institucions i el poder. D'entrada, començant per aquestes vagues, amb la vaga general i la vaga de trens, la protesta per expressar aquest malestar. Després veurem també en la plana més institucional, com dimarts, el focus es trasllada també a les institucions amb el funeral d'Estat d'Urda. Un acte solemne, carregat de simbolisme, en què l'Estat es representa, en aquest cas, a si mateix, i dijous la política tornarà a ocupar el centre de l'escena amb l'inici de la campanya, a la nit de dijous, moment en què els partits sortiran a buscar ja el suport del ciutadà. Són tres moments diferents d'una mateixa relació entre aquesta ciutadania que reclama, entre aquest Estat que representa i entre aquesta política que demana confiança. Ho seguirem al matí de Catalunya Ràdio.

Demà a partir de les 6, al matí de Catalunya Ràdio, amb el Ricard Tostrell. Nosaltres ho deixem aquí. Avui el suplement l'hem fet possible a la Coordinació d'Informatius, la Marta Prat, la Gemma Bonet, a la redacció Núria Pujades, Marina Laminos, Marta Ferrer, Albert Postils, Miquel Alós, Jaume Alías, Producció, Sònia Lófeu i Eva Catalán, Control Tècnic, la Iniesta i Conxi Vecino, Control Central, Pepi Quinteros. Ara us deixem amb el restaurant Caníbal a Berlín. Avui la Paula Omolés ens explica tot el que ha donat de si aquests dies al Fòrum Gastronòmic de Barcelona i ens planteja la pregunta "Com menjarem l'any 2050?". Nosaltres hi tornem dissabte que ve a les 6. Ens podeu recuperar sempre que vulgueu a catradio.cat barra els suplements. Salut i ràdio, que vagi bé.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.