El suplement, de 12 a 13 h - 24/10/2026

Bon dia, us informa Eva Comta Martí. Nova jornada de mobilitzacions a França enmig d'un clima de tensió. A París, els sindicats han acceptat finalment la petició de la prefectura d'allunyar encara més del centre de la capital. La manifestació convocada per aquest migdia és l'única marxa que el govern ha permès, malgrat que els estudiants i els armilles grogues han cridat també a sortir igualment al carrer. Les restriccions, molt criticades per les forces d'esquerres, les ha impulsat l'Elisi per intentar evitar nous aldarulls violents com els del cap de setmana passat, que van acabar amb saquejos i la crema d'edificis públics, com ara l'Ajuntament de Llamotges. Sobre aquest incident, la Fiscalia ha confirmat fa pocs minuts que els dos sospitosos de l'incendi estan en presó preventiva mentre se'ls investiga a la Catalunya del Nord. La manifestació està en marxa ara a Perpinyà, on transcorre en un ambient tranquil. Les autoritats han desplegat un fort operatiu al centre de la capital per impedir l'entrada dels manifestants. Més notícies amb la Maria Guixà. Dues persones es van presentar ahir amb ferides de bal al centre d'atenció primària de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, al barcelonès.

Els Mossos d'Esquadra investiguen com van rebre els trets i si tenen algun tipus de relació o no amb un tiroteig que una estona abans hi va haver a Polinyà, al Vallès Occidental. Els veïns de la zona van alertar dels fets, els 112, i els Mossos s'hi van desplaçar, tot i que els implicats haurien aconseguit fugir. De moment no hi ha detinguts. Desallotjades una desena de persones per l'ensorrament d'una casa deshabitada al centre històric de Balaguer, a la Noguera. Els fets van passar ahir a la tarda quan va cedir la part interior d'un habitatge situat al carrer Quartel, sense causar ferits. L'Ajuntament ha reallotjat els veïns en un hotel del municipi on es preveu que s'hi estiguin fins dilluns, quan torni a inspeccionar l'estat estructural dels habitatges. També a la demarcació de Lleida, aquesta matinada s'ha esfondrat un altre immoble situat al casc antic de Torres de Segre. El Sagrià era un edifici buit i també no.

No ha parlat d'una data exacta, tot i que la voluntat és que sigui abans no s'acabi aquest any. Són declaracions a aquesta mitja hora.

Una vegada poguéssim fer aquesta fase final, començaríem conjuntament amb els ajuntaments afectats, amb criteris de seguretat i criteris tècnics de minimitzar el risc, miraríem de fer una reobertura gradual, que en cap cas serà de tot. El compromís és presentar algunes flexibilitzacions de l'accés al medi abans d'acabar l'any. Si les dades, els positius acompanyen.

L'Ajuntament de Barcelona dona llum verda a la tramitació de les bases de la convocatòria d'ajudes de 400 euros per comprar una bicicleta elèctrica urbana i de 800 euros per adquirir-ne una de càrrega. La concessió dels ajuts començarà l'any que ve, però ja hi podran optar les persones empadronades a la ciutat i les empreses que comprin aquests vehicles a partir de l'1 de desembre. L'objectiu l'explica la primera tinenta d'alcaldia, la Iabonet. Perquè sabem que sovint

el preu en la compra d'una bicicleta elèctrica és una barrera per moltes persones que, degut al preu, no la compraran. Però, en canvi, necessitem, volem que la bicicleta cada vegada tingui més espai en les solucions de mobilitat a la ciutat.

La subvenció arribarà a un màxim del 40% del preu de compra. L'Ajuntament destinarà un milió d'euros anuals a aquestes ajudes. Durant els pròxims quatre anys es preveu que es podran adquirir 2.000 bicicletes elèctriques urbanes i 200 de càrrega cada any.

Esport, Sergi Camps. Esport en directe a les 12. Acaba de començar el Reial Societat 0, Espanyol 0, partit de la Lliga F, minut 4 de partit. A les 6, l'Oroño Badalona Women i a dos quarts de 9, Barça-Granada. A la primera divisió masculina, Josep Mourinho respon a Fermín a les portes del Clàssic de demà. El migcampista de la Barça va dir ahir que el discurs del Madrid sobre els àrbitres ja cansa i l'entrenador portuguès ha respost que a ells els cansen altres coses que continuen passant. En la roda de premsa prèvia al Clàssic de demà, Mourinho també ha dit que amb ell el Madrid guanya títols. A la una parla Hansi Flick. Jul Cundé avui no s'està entrenant amb el grup a Can Barça. L'Espanyol joa avui al camp del Racing a un quart de cinc de la tarda. Avui també es disputa en el Rayo Elche a les dues. El València-Villarreal a dos quarts de set. I l'Atlètic de Madrid Deportiu a les nou. A segona avui Girona-Celta-Fortuna a dos quarts de set. En motos Marc Márquez ha recuperat el liderat del Mundial de MotoGP. Després de guanyar aquest matí la cursa sprint del Gran Premi d'Austràlia. El pilot de Cervera. Ara té dos punts d'avantatge respecte al fins ara líder Jorge Martín, que ha caigut a sis voltes del final i demà no currarà.

Fins aquí, les notícies.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger

Escapa. Passen 5 minuts de les 12 del migdia.

El suplement pantalles i cor amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. Bon dia i benhora a tots dos. Bon dia. De seguida comentem detalladament el moment televisiu de la setmana, que fins ara se l'emporta el David Broncano, la Revolta, amb aquesta entrevista a Pedro Sánchez. Recuperarem els millors moments i els anirem desgranant, però abans, una cita imperdible d'aquesta nit.

L'últim petó i el primer.

Miki Núñez, que no pot deixar de ser notícia, avui tanca gira amb un concert a la Sala Resmatàs de Barcelona, un imperdible que segur que també farà que es reuneix així de nou tota la travessa VIP a la Sala Resmatàs. Miki Núñez, bon dia i bona hora.

Bon dia i bona hora, com estem? Molt bé, Miki, i tu, què tal? Bé, bé, encara amb ressaca emocional, que ahir vam tocar barraques a Girona, avui final de gira res matat, bueno, està sent un cap de setmana complicat.

O sigui, ahir fires de Sant Narcís, eh, a Girona, com va anar? Increíble. Jo crec que mai havia

vist la copa tan plena com ahir. Va ser molt xulo, de veritat. De debò? Sí? Ho t'ho dic de debò, eh? I hem tocat tres vegades. Va ser molt espectacular, molt, molt. Estic molt content.

I que nit de divendres, fires de Sant Narcís, la gent entregada, encara tardor, encara s'aguanta bé el fred, tot això, i Miki Núñez, suposo que la gent ho va donar tot.

Tot, tot. De veritat que estic superagraït, perquè malgrat el sistema aquí fent que si veniu a barraques, demà veniu a resmetar, no sé què, compreu entrades cap aquí i cap allà, la gent està responent moltíssim, o sigui que no puc estar més feliç.

I avui resmetàs què? Perquè suposo que és posar la cirereta final en una sala mítica, en un espai on hi cap moltíssima gent. Com es presenta això? I doble concert, vull dir que també la veu te la noto molt bé.

Sí, no, pensa que jo portava fent grups de versions cinc dies seguits, bolos de dos hores i mitja, jo no tinc cordes vocals, jo tinc callos directament ja. No és problema això. No, no, amb això, a veure, toco fusta ara, que no vull dir-ho i tal, però sí, sí, avui a raza ho donarem tot, farem un concert completament diferent del que hem vingut fent fins ara. A la gira, portem una secció de vent de 6 persones, portem en alguns moments dos guitarristes, col·laboracions, òbviament no faltarà gent de la travessa i més gent, serà molt xulo. A veure, el que necessitem saber és si aquesta sonarà.

Som-hi tots!

A veure, Miki, ¿qué? ¿Sonarà o no sonarà? Sí, sí, sonarà, sonarà. I, a més a més, vindran els tiets i els travesseros a cantar-la. Home! A l'escenari de Ratmataz. Serà la primera vegada que ho farem en directe.

Contraprogramant el TN. No, a mi em consta que Raquel Sanz s'ha demanat festa avui. Avui hi ha Joan Reventós fent el TN.

Sí. Sí, correcte. Raquel Sanz ha decidit que la musa de la cançó, de la nostra cançó, havia de ser-hi present quan la cantéssim i vindrà, vindrà. Però pujarà a l'escenari? Sí, la farem cantar, no l'he dit encara. Ella no ho sap, no, encara? No, no, espero que no estigui escoltant la ràdio.

Bueno, doncs podria. Ara ho intentarem. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Realment, o sigui, clar, és que té una tornada tan, tan, tan enganxosa que avui m'han entrat els tertulians aquest matí a primera hora cantant Raquel Sanz a ple pulmó. Teníeu la sensació, perquè això fa molt temps que ho teníeu cuinat, que ho teníeu allà preparat, tu sabies que tenies un diamant allà dins?

Ni molt menys, però si nosaltres estàvem intentant arribar els primers i no ofegar-nos al mig de la serra de la tramuntana mentre cantàvem Raquel Sanz i només, o sigui, és una cançó que jo crec que quan passen aquestes coses, encara que la cançó no sigui una cançó que diguis ostres, musicalmente, unes progressions i uns acords i oh, increïble, quina roda i com has ficat aquest, no, és una cançó senzilla. Però crec que ha encaixat molt amb el moment, doncs, ha sigut donar el clau, perquè la gent està mirant la travessa, la Raquel, els tiets, a part de tots els companys i jo, estem com molt presents allà, s'ha vist que ens hem fet molt amics, és un personatge mític de Catalunya, és una cançó que va sortir sense cap pretensió, és una cançó, no de conya, però entén massa, i quan es fan les coses de veritat, i perquè t'agrada el que fas i tot, jo crec que passa això, que la gent se la fa seva.

Tu creus que una part de l'èxit se deu a que tothom estima Raquel Sanz a Catalunya? Absolutament.

Perquè mira que la melodia. És una barreja de tot, perquè aquesta melodia

és enganxosa i és d'aquestes que no te la pots treure del cap, que deia el Roger de Gràcia fa molts anys en un programa TV3. Escolta'm, amb Raquel Sanz presentaràs també la Marató i ahir vam saber que faràs les campanades amb Laura Escanes una altra vegada el 31 de desembre per TV3. O sigui que això és un clàssic arribat per quedar-se, per sempre més ja. Tenim el monopoli de les campanades, eh, Miki? Sí.

Tant de bo, tant de bo que sí, que això duri molts anys, que ens vulguin molts anys, i que ens ho passem tan bé com ens ho passem amb la Laura, perquè no m'imagino fer les campanades amb una altra persona, també t'ho dic. I la marató amb la Raquel serà. Sort que la faig amb la Raquel, perquè la marató és d'un rigor i d'una serietat i d'una personalitat i d'una empatia que jo crec que si no ho fes amb la Raquel no tindria cap sentit.

Miki Núñez, molta sort aquesta nit al Rasmatàs i demà la contracrònica del que hagi donat de sí aquest concert als que em tocarà avui a anar a dormir d'hora, la sentireu aquí al suplement també a l'informatiu i on faci falta. Una abraçada, records a tothom.

Moltes gràcies, igualment. Abraçada.

Vos la sabeu, ja, la lletra? Home, com a mi, amb la tornada, no? Jo no he sigut a temps de preguntar-li si hi haurà una nova cançó en altres personatges de la Corpo, com, per exemple, Roger Escapa. No, que això està al 20.

Ni soc tan estimat com Raquel Sanz, ni tampoc tan mediàtic ni gràcies.

Però jo crec que Raquel Sanz acabarà també una mica fins a dalt,

eh? De la cançó, perquè allà els informatius. Això ja li ha arribat per sempre. O sigui, acostuma i ho abraça i ho assumeix i ho juga. Ja, és que cantaven tota la vida. Clar, és que, o sigui, Aquesta dona ara va a la carniceria i li canten Raquel Sanz. Va a comprar el diari i li canten Raquel Sanz. Va a la tele i li canten Raquel Sanz. Em consta que a tota la redacció d'informatius també. Sí, sí, la tenen en bucle.

A mi m'ho van dir. Imaginat, pobre.

Un titular de l'entrevista d'Aid Broncano a La Revuelta. Callarissa.

Ningú pot sostenir una hora 40 d'entrevista dels que es presenten a les eleccions com a caps de llista espanyols, més enllà de Pedro Sánchez.

Brutal audiència i inesperada totalment, eh? Perquè ningú apostava, a més, no és un titular, ja m'estic allargant, ho sé, a que faria gairebé un 34% de xerc, que és, o sigui, una dada que ja només té la Champions, diria jo, no? O Eurovisió, res més. I, a més a més, des del 2009, amb Rodríguez Zapatero, que va en el programa aquest de Tengo una pregunta para usted, que no hi havia una dada tan espectacular en una entrevista o una participació d'un president del govern en un programa d'entreteniment. Esta reforma fue la que

se aprobó porque se equivocó uno del PP, ¿no? Sí, sí. Eso fue buenísimo. Pensábamos que la perdíamos, pero cuando empezamos a ver por qué este hombre lo que hizo fue votar telemáticamente y se equivocó telemáticamente, que tiene más delito, porque si te equivocas en directo, pero que te equivoques telemáticamente ya me parece la bomba. A mí me dicen muchas veces que tengo una flor en el culo ese día.

Pedro Sánchez parlando de la flor al culo y Pedro Sánchez parlando de Felipe González.

¿Quién es el expresidente que te cae peor y por qué es Felipe González?

Yo le digo muchas veces a Felipe, digo, mira, si yo me afilé al Partido Socialista por ti. Por ti, claro. Eso pasa muchas veces, ¿eh? O sea, pero no se lo digo como un despechado, o sea, que no. Bueno, yo me gustó ese Felipe de los años 80, cuando yo era un chaval, probablemente por las cosas que, en fin, que también rememoro y evoco de esa época, pero ahora mismo, la verdad es que no me siento muy identificado con sus opiniones. ¿Qué quieres que te diga? Y sobre las preguntas

clásicas de la revuelta, sobre vida sexual, sobre diners. No solamente se folla,

también se hace el amor, ¿eh, David? A mí se hace el amor. Bueno, perdón, que yo soy muy brusco con estas cosas. Hace el amor y no la guerra, tío. Hace el amor y no la guerra, eso es.

Cuenta hacer el amor, por darle un toque más romántico, que yo te he visto últimamente que estás, digamos, estás sensible en ese aspecto, en lo romántico. Hacer el amor, ¿no? Unirse dos cuerpos en uno, que es lo más bello que existe, ¿no?

Cuenta un punto. Un beso en un meeting, ¿cuánto punto le metes? Un beso en un meeting, es que eso no es ni petting, eso debe tener 14 años, claro. Eso ha tenido un impacto, una viralización y demás. Simbólicamente sí, simbólicamente sí, pero bueno. Yo diré. Dame un número, Pedro, ¿qué más te da? No, pero es un nombre, ¿cómo que me da? Esto se hace viral, si te doy un número, vamos, esto se hace viral en las redes sociales, pero al instante, ¿no? Están a juicio y siguen follando. Te diré. Están locos. Oye, yo te digo. Que tenemos una vida sexual activa y sana. Molt bé.

I ara tens el titular. Es va a fer pregar, però. Vida sexual activa i sana del president del govern espanyol.

I, a més a més, tu creus, perquè si algun altre dels presenten hagués dit el mateix no m'hauria cregut gens, però d'ell, Begoña, jo m'ho crec. D'aquí no t'ho hauries cregut. Home, hi ha gent que la veus que no és tan debil. Però si Santiago Abascal no para de tenir fills. Jo crec que ho deia per fer jo, potser més, que el veus allò, tot ben ensupit. Especialment, no te'ls imagines tan actius ni tan sants a determinats perfils, que no passa res escoltant, però.

Jo crec que s'agraeix que hi hagi un líder polític que vagi a un programa i tingui un to distès i se senti còmode. Evidentment, tu hi ha l'entrevista molt preparada, té gent de de comunicació, per exemple, l'Alfredo Díaz, que és una persona que li prepara fins i tot els guions, que li prepara les entrevistes, saben, sabien aquesta pregunta del sexe que li anaven a fer, és molt bona la resposta, a més a més, perquè és una pregunta incòmoda i se n'en surt molt bé, i a més. Aquesta estava preparadíssima. Home, preparadíssima, però d'altres no.

Però quantes vegades els hi preparen coses i després les executen malament o els hi preparen malament, vull dir que aquí O sigui,

jo crec que ell és de resposta ràpida, se n'en surt bé dels atacs,

sap esquivar-ho bé. Ho respon d'una manera que fa la sensació que potser no s'ho ha preparat tant, que té aquesta capacitat d'interpretació molt bona.

Sí, el comparaven alguns diaris també amb l'Obama, per aquest carisma que té, perquè sembla que no estigui tan impostat.

Uau, Rebeca, t'ha convençut, Pedro Sánchez, a la revolta, veig. No, però vull dir que és un tio carismàtic.

Aquí a Espanya, comparat amb la resta de polítics, només Rufián se n'ensurt com se'n pot ensortir. Pedro Sánchez o Abascal, que llavors faria por a Abascal, és millor que no hi vagi.

Jo crec que, Rebeca, aquí en aquest sentit té raó en el moment en què hi ha polítics que només són candidats i només són polítics i són funcionaris del seu partit o funcionaris de la posició que acaben ocupant les institucions. I Pedro Sánchez, igual que Rufián i igual que Obama tenen este punt de celebrity que va molt més enllà del personatge i de la faceta professional i jo crec que aquí és per això que guanya punts, és a dir, hi ha un altre president del govern que hagués anat a la revolta i no hagués fet este punt perquè ell té este punt d'iconicitat.

Home, perdona, ara Feijo, perdó, pot anar perquè els han convidat a tots per anar-hi i jo no crec que hi vagi perquè només te l'has de perdre si va.

De moment han confirmat tots quatre amb el Jordi Weil. Avui a la tertúlia en parlàvem, hem recuperat el moment Candela Peña, en què el cosifica i fins i tot parla de com de senyit va i que s'han ficat sat absolutament amb tot. Hi ha un altre moment, l'entrada de Candela Peña, que entra desbocada, com un cavall desbocat, i per mi acaba dient un titular que jo no desconeixia del president del govern espanyol i que em sembla molt interessant. Dura un minut, però val la pena. ¿Haces terapia?

Lo digo porque yo pienso, en mi cabeza, yo sentada allí diciendo la Peter, porque yo pienso mucho en la Peter y sobre todo en Bego. Este hombre, perdóname ahí con respeto y con todo, pero digo yo, ¿será un psicópata? O sea, ¿será? Me refiero que con todo lo que has pasado de fatigas negras desde que tú arrancaste, que pienso, ese hombre se ha comido la pandemia,

se ha comido la ceuta, se ha comido. El apagón, chaval, el apagón. Un volcán, un volcán en la palma. Te has comido un volcán.

Pero, marica, ¿por qué quieres seguir?

Marica, ¿eh?

Ella le digo a tu Tom, ¿eh? En estos ocho años, tanta presión y tanta tal, ¿a ti te ha debido afectar? Porque hasta estás muchísimo más delgado. No,

pero eso no tiene nada que ver con. Es por la bici. Tiene que ver con el deporte. Lo que hago, por ejemplo. Bueno, lo voy a. Es algo privado, pero yo lo que hago es meditación. Sí que hago meditación. Ah, vale. Es una costumbre que llevo ya desde hace muchos años y me ayuda a relativizar las cosas. Y luego hay una cosa que me.

¿Pego te ayuda en esto? Mucho, mucho.

Este mucho, mucho, així, en la cadencia, dius.

Però acaba explicant que medita. Que medita, sí, sí. Jo crec que ell no ho vol dir, en realitat, això, potser.

Ja, és que, mira, jo crec que a les entrevistes, tots els que estem aquí n'han fet, hi ha un punt que a vegades te tornes loco, preguntes algo sense sentit i te dona el titular. I a veure, potser un fracàs. I en aquest sentit l'entrada de Candela Peña com a elefante per la xerreria, com diuen en castellà, va donar-nos aquests resultats boníssims, perquè són dades que desconeixíem. I a més a més, ella fa que quede natural tot.

Llavors. És natural, perquè quan li pregunten per vivenda o per ceuta, ell ja porta un discurs preparat. Però quan entra Candela Peña, res pot estar preparat, perquè no saps mai per on et pots sortir, Candela. I el fet que li digui Marika o la Peter o això, ella ho fa amb tothom. Jo recordo quan venia al programa que deia la Marc, la Santi, i Marika li deia a tothom, a nosaltres, a qui fos. Vull dir que és una mica el seu llenguatge, i crec que Candela pot fer això i molt més. I vam agrair molt la seva entrada, perquè just cap al final, tot i que a l'inici el to de l'entrevista va ser distès, ja cap al final es va fer una mica feixuga. I ella li va donar aquest aire de més divertiment, més entreteniment que necessitava en aquell moment al programa.

Jo crec que hagués pogut fins i tot entrar al mig i després marxar perquè va ser com un moment que, clar, és que a veure, quan portes una hora quaranta parlant amb una persona, encara que sigui Rafaela Carrà, no sé com dir-te, vull dir, hi ha un punt que s'apaga, és evident, qualsevol conversa que haguéssim pogut tindre, a tots passa el mateix, de cop ella entra i és com un revulsiu. Jo crec que va estar molt oportuna, eh?

Pedro Sánchez, a la revuelta, i Òscar Puente, el ministre, el cara al xou que ho dirigeix la Rebeca Rodríguez, amb el Marc Giró.

¿Y fuiste monitor de esquí? He sido monitor de esquí, sí. ¿Se liga mucho siendo monitor de esquí? Porque yo lo he intentado con los monitores de esquí siempre.

Las pijitas, me encanta. Hay parte mito y parte realidad. Vamos a hablar de la realidad. ¿Se liga mucho? Bueno, se liaba, sí, un poquito sí. Es que tú eres tu punto, te debo decir. Sabía que me lo ibas a decir. Estaba esperándolo en cualquier momento.

¿A esquí te apuntó tu madre? Sí. ¿Pero con cuántos años? No, a esquí, pues con 13 años. Ajá. Pero luego también tu madre te apuntó a jugar

a golf con 32. Sí, señor. Yo es que con 32 años seguía viviendo en casa de mis padres.

Sí, sí, y también va a afiliar sa mare al Partit Socialista. Ell ho diu, que ell és fill de sa mare, és d'aquests nens que tot el dia estaria enganxat a ella i que fins ben tard no va a marxar a viure amb la seva exdona, perquè s'ha separat.

Aquí també, per cert. L'Òscar Puente, que és un dels ministres més d'estralèsia, els que li agrada el cos a cos a l'hora de confrontar-se amb oposició, etcètera, i en un context també diferent, evidentment en un context electoral o preelectoral, amb el Marc Giró, que té aquesta capacitat també per treure la punta a convidats que d'entrada no diries que. No, però sí que és cert que. Clar, tu no sabries que aquest senyor feia classes d'esquí, de golf, que vivia a casa dels pares fins als 35. Però és en aquest tipus

de preguntes on veus realment que té també la part de persona, no? I al final aquest tipus d'entrevistes.

El que passa és que els trens continuen arribant tard, i a vegades jo el que li demano al ministre és que el tren em passi a l'hora. Sí, aquí és cert que A banda de saber que va a fer classes d'esquí.

Ell va respondre a les preguntes també sobre Rodalies i sobre la Moody, però és cert que al final aquest tipus d'entrevistes els humanitza. Vull dir que anar a un programa com el del Marc o com el de Broncano, al final, per alguna pregunta que li fessis una mica incisiva, al final sempre surten guanyant. I d'alguna manera també perquè ells, quan van a Broncano o al Marc, saben que de dretes no són. Per tant, estan una mica jugant a casa, encara que se'ls pugui preguntar temes més espinosos.

Jo crec que el problema seria que aquesta mena de personatges polítics tan destacats anessen només a programes d'entreteniment i no anessen a programes informatius. I justament ells, possiblement, són els que més se sotmeten, Pedro Sánchez, Úscar Ponte, són els que més se sotmeten a l'escrutini de programes

informatius. Bueno, és que s'hi ha de ser, bàsicament, perquè un és president del govern espanyol i l'altre minister d'esports.

Exacte. És com ha de ser i és com és, però és que moltes vegades tu saps molt bé que n'hi ha que estan al càrrec i no se someten a l'escrutini del periodisme en esta regularitat que ells ho fan i van a programes d'entreteniment a que ens facen rentats de cara molt evidents i molt injustificats de vegades.

En el cas de Pedro Sánchez també vol apropar-se a aquest públic jove que al final és qui també ha d'anar a votar i que necessita el seu vot i que vegin una mica aprendre el seu llenguatge.

Un altre dels protagonistes d'aquesta setmana de la crònica política ha estat Javier Milei, que ha visitat Madrid i ha despotricat tant com ha pogut. Però bé, en aquest cas, ara ens fixem en la seva figura, perquè hi ha una qüestió que ens ha deixat bastant al·lucinats a la redacció del suplement, i és que hem vist que aquest personatge, el president de l'Argentina, té quatre gossos fruit de la clonació genètica. Quatre gossos, quatre animals de companyia, fruit de la clonació genètica. Aquest és un tema que ha arribat de moment bastant per quedar-se a l'espera de com es regula, perquè el titular ens deixa ben parats i no és un cas únic de Javier Milei, sinó que especialment entre gent adinerada tot això s'està posant de moda. Expliqueu-me de què va.

Mira, d'entrada, jo vull posicionar-me ja directament en contra perquè la vida dels animals no se crea i es deixa de crear per a satisfer els caprices de les persones humanes. Això va començar. Dit això, actualment se clonen animals, especialment gats i gossos, perquè és gent. Que enyora els seus animals de companyia difunts i els vol tornar a tindre. Llavors, hi ha clíniques que per uns 50.000 dòlars, també es fan euros perquè aquí a Espanya també hi ha una clínica que ho fa, te'l clonen. Però això no significa. És legal.

Sí, sí, és legal. Però un moment, te'l clonen físicament, però després el gos té una altra personalitat per tant és bastant absurd de primeres perquè el gos no serà el teu gos no tindrà potser res a veure amb el que era l'altre i a més a més amb la de gossos, gats i mascotes que hi ha per adoptar ens hem de gastar 50.000 dòlars que és el que val fer això amb un gos per capriciteu.

És que jo crec que és la pura representació del mal que està repartida la riquesa actualment a la societat. Que hi ha gent que es pot permetre gastar-se 50.000 euros en que li clonen físicament l'animal que tenia, que després li sortirà absolutament del revés i potser és agressiu i devora el propietari, mentre que hi ha gent que té problemes per pagar-se les coses més bàsiques com, per exemple, el menjar.

Veig que a l'Estat l'única clínica que ho fa és a Marbella, que hi encaixa una mica. Per sorpresa de ningú. Clar, jo al·lucino que això sigui legal, no estigui regulat d'alguna manera, perquè és que em sembla molt perillós.

És que en estos temes la legislació sempre arriba més tard que la societat. Llavors, pel camí sempre hi ha algú que fa negoci. I, sincerament, és que el que s'ha de saber també és que en les clonacions d'animals hi ha se corren molts riscos. És a dir, no és que sin ser aquell animal la primera i et surt. Vull dir que hi ha avortaments per part dels animals, hi ha malformacions, hi ha tota una sèrie de problemàtiques adjacents a la clonació d'animals que provoquen patiment a l'animal. És que no, no, aquesta gent,

jo crec que ja no és el problema que es gastin 50.000 dòlars, és que no estan bé del cap. O sigui, hi ha alguna cosa que no funciona.

És que quan et diuen que ho ha fet Xavier Millet, dius, ja, no podia ser que estigués bé. L'altre és Barbra Streisand

i l'actor Tom Brady o sigui, prou és un perfil de

gent de fet jo ho sabia quan me vau dir això

jo vaig flipar quan ho vau dir l'altre dia la veritat és que no tenia coneixement de que això passava jo ho sabia per

Barbra Streisand perquè clar, soc fan per sorpresa de ningú també. I llavors ho sabia perquè Bárbara Estreixen tenia una cotón de Tulliard, que és una raça de gossos megacara de Madagascar, caríssims, que se li va morir. Una gosseta que es dia Samanta, que té fotos mítiques en ella. De fet, Bárbara Estreixen va debutar a Twitter en la pobra Samanta, i quan se va morir, després de 14 anys, Barbra Streisand va decidir clonar-la i en va clonar dos, no només una. O sigui, va dir, feu-me dos amantes. I llavors ara té Miss Violet i Miss Scarlet, que són les dues noves Cotton de Tulliard que acompanyen a Barbra Streisand en tots els seus moments. Amb la Rebeca Rodríguez,

amb el Joan Callarissa, parlant d'animals de companyia, vosaltres teniu gat, gos, ocellet? Mira, tenia, però va morir fa un parell de setmanes. Sí? Home, doncs això és la gestió complicada,

també. Sí, el nen, per exemple, ara ho porta força malament.

Quant té ara, el teu fill? 9 anys, 9 anys. Sí, pateix força perquè no ho acaba d'entendre. Ha estat de cop o?

Bueno, ja estava velleta, però al final, clar, un nen no entén que de cop la mascota desapareix, no? Llavors sí que és cert que ara està portant el dol. El vas preparar, que això podia passar? Sí, sí, sí, sí, i li parlo, i a més a més està bé que, d'alguna manera, entengui que ell senta i ho sentim nosaltres, no? O sigui, valides una mica aquest sentiment de tristesa que ell té. Però, bueno, a poc a poc els dies passen i sembla que va millorant. Els adeus, eh?

La gestió dels adeus. Mira, el meu, que d'aquí quatre dies farà cinc anys, se'm va emocionar d'una manera desmesurada, que jo no ho entenia, però bueno, vam gestionar com vam poder, amb el comiat d'Ocas Grasses, que ell no coneixia què era Ocas Grasses, però com que no vam poder anar al concert, el vam posar a través del Trescat, que estava penjat, i vaig anàvem una mica ràpid i vaig posar com les tres cançons al final, i després li vaig dir, mira, aquest és l'últim concert que fan. Perquè se separen i cadascú farà el seu camí i aquest és l'últim concert i per això hi ha anat tanta gent i canten en català i tal, tal. I li estava agradant moltíssim i quan es va acabar, a més hi havia aquell primer pla de Josep Montero, que a més no li cau ni una llàgrima, totes les llàgrimes que no va passar Josep Montero les va passar el meu fill perquè no entenia com pot ser que se separin i que continuen tocant si toquen tan bé i s'estimen tant.

És que quina putada que quan els descobreixes i veus que t'agraden, dius. Jo vull més, jo vull més.

Sempre estan en les cançons, no? La gestió dels adeus, eh?

Clar, la gestió d'un amor, ja ni t'explico a veure quan ens arribi. Esperem que sigui d'aquí molt temps. Bueno, tots hem d'aprendre, eh?

Tots hem d'aprendre, al final, a gestionar-la.

Exacte, en algun moment has de començar. Mira, parlant d'amors, l'enigma criminal avui, quan són dos quarts d'una del migdia, l'enigma criminal del Lluís Soler deia així.

Enigmes Criminals La senyora mort, amb la seva túnica negra, la seva caputxa i la seva dalla, va ser víctima d'una estafa amorosa. Què ha passat?

Alguna idea?

Ara mateix estic desbordat. Jo que no tinc. No soc una persona especialment imaginativa.

La senyora mort amb la seva túnica negra, la seva caputxa i la seva dalla va ser víctima d'una estafa amorosa. Què ha passat? La resposta més original s'emporta. Quatre entrades per visitar la Sagrada Família. I la més original ha estat l'Adrià García Sorribas, que ha contestat la senyora mort, que era molt rica i molt aficionada a Halloween, es va enamorar d'un estafador molt de la seva, a qui li agradava més la castanyada. Aquest, després de buidar-li tots els comptes, la va matar amb un panellet enverinat el 31 d'octubre a la nit, i mira que ella només volia picar timbres disfressada. Ens han fet arribar aquesta resposta. L'Adrià García Sorribas se'n porta 4 entrades per visitar la Sagrada Família. Gràcies, Adrià. Gràcies, Rebeca Rodríguez. Joan Callarissa, abans, però, una última crida.

Arriba el secret lluminós del Super3. És un nou musical familiar ple d'humor, ple de cançons, de fantasia, de misteri, en què l'Alía i en Pau hauran d'endinsar-se en un món dominat pel senyor de les pantalles per recuperar les persones i els personatges del Super3 que hi han quedat atrapats. És un musical que ha escrit el Marc Artigau. I, atenció, i aquí ve la notícia, és que hem preparat una sessió exclusiva pels oients del suplement dissabte 7 de novembre a les 11 del matí a l'Espai Fantàstics. Això és a la Fàbrica de la imaginació del Super3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Si voleu aconseguir un paquet de 4 entrades, Rebeca, que potser al teu fill li interessa. Home, i tant! Què he de fer? El meu segur que sí. 3cat.cat barra participa, 3cat.cat barra participa, ompli el formulari que hi trobareu, 4 entrades per anar-hi, a cadascú que us apunteu hi ha limitació d'entrades, però és gratuït, els primers que ho demanin, els primers que se les queden. I podeu participar fins la setmana que ve. 3cat.cat barra participa l'obra de teatre del Fantàstics al musical. Gràcies a tots dos. Gràcies. Pausa i Pep Nogué.

El suplement amb Roger Escapa. Visca el Barça, visca la Masia. Tot és possible un dia de partit. Tot és possible un dia de clàssic.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 d'autonomia combinada, el Cupra Terramar Subhíbrid et tria a tu. Descobreix-ne més a cupra.com.

Ei, perdona, una estrella. Ei, una estrella. Perdona, una estrella. Una estrella. Què? Un crit valent? Vinga, tots units fent força. Una estrella! De seguida.

Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

En salut sempre s'ha de mirar cap al futur. Per això investiguem, promovem la prevenció i impulsem projectes que ajuden a construir una societat més saludable. Compromesos amb la salut d'avui i de demà. Fundació MGC i MGC Mútua. La Mútua dels Mutualistes.

La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Cupra, Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm i CaixaBank.

Gota arriba al Teatre Nacional de Catalunya. Clown, màgia i teatre físic per descobrir l'origen de tot. L'aigua. Un espectacle familiar, poètic i sorprenent de Txema Muñoz. Premi Max 2026, el millor espectacle de carrer. Gota, del 15 d'octubre a l'1 de novembre al TNC. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Linka't. Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica no ha estat mai tan fàcil. L'OBC i els Homes Clàssics ens donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe. Consulten la programació a auditori.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio. El paradís és relaxar-se al sofà i mirar una bona sèrie o pel·lícula. Però l'inferno és posar-se a triar alguna cosa que valgui la pena per al final no trobar res. A La Finestra Indiscreta t'ajudem a triar. Cada divendres seleccionem el millor de les estrenes de la setmana, tant de sèries com de cinema, tant a les plataformes com a les sales.

La Finestra Indiscreta, amb Toni de la Torre. Cada divendres a les 12 de la nit. Perquè et mereixes el paradís de veure una bona història.

Som Trescat Som Trescat.

El suplement Ràdio

amb esperit de cap de setmana Amb Roger Escapa Dos quarts i mig d'una.

L'Arca de Noguer. Pep Noguer, bon dia.

Molt bon dia, com esteu? Molt bé, i tu on pares avui? Doncs mira, a casa, entre fent escudella i carrandolla i intentant ajudar el meu sogre, que ens està arreglant un rebentón de l'aigua, tu, que, escola, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Què ha passat? Ja saps tu que aquí l'aigua ens ve de la muntanya i de tant en tant, saps allò, les arrels dels arbres fan la seva feina i ens escanyen els tubos, no? I hem d'anar a passejar per la muntanya aquí arreglant-nos allò. Sort que tinc aquest home aquí al costat, que és un encanto. El convidaràs a dinar escudella i carta olla, eh? Home, i tant que sí, i tant. El que passa que no li agrada el morro i l'orella, eh? Me la foto tu i jo. El meu xocre és més fi, saps? Li agrada més allò, el bressol de xai, els ossos d'espinada, la pilota, la botifarra negra, això sí, això sí. Però el morro i l'orella no li agrada gaire, el punyetero.

He vist a les xarxes que t'has fet un fart de tastar canelons aquesta setmana. Hosti, si tu.

Aquesta setmana ja he fet el cupo del canelons, eh? Vam haver de. Bueno, mira, 12 canelons de cop, bueno, d'allò, una darrere l'altra.

Però això no forma part de la dieta de l'Osenpic que estàs fent, eh, Nogué?

Bueno, clar, llavors què haig de fer aquell dia? Doncs, bueno, haig de compensar, saps? Haig de vacilar una miqueta, haig de caminar més, perquè, clar, és. I això que era la tercera edició del concurs Millor Caneló Tradicional. Sí, i t'haig de dir una cosa, i fem-ho seriosament, no em vaig menjar els 12 canelons sencers. Els vas tastar. Els vaig tastar. I si vols saber qui va guanyar, doncs vine aquesta setmana que ve a les fires de Girona, que llavors ho direm. Fins llavors, secret de sumari.

Avui amb el Pep Noguer revisem la tradició, intentarem demostrar que és possible casar tradició i modernitat amb bon producte, amb temps, amb dedicació, amb paciència, i ho fem amb dues persones conversant amb elles que en saben molt de cuina catalana, de talent, de cultura, perquè la cuina també és cultura. Elles són la Laura López Pinos, més coneguda a les xarxes com la Laura Pons, xef, fotògrafa, estilista gastronòmica, hola Laura, què tal? Hola, què tal, com estàs? I la Teresa Pinos Vilalta, que és la mare de la Laura, i qui va estar al capdavant de la cancel·ladaria Vilalta de Pons, especialitzada en embotits artesans i plats preparats. Teresa, benvinguda. Ben trobat, què tal? Com anem? Molt bé, molt bé. Sí? És la teva primera vegada aquí?

A Catalunya Ràdio sí, he anat a la competència d'altres vegades. Ah, doncs no,

a la competència no t'hi volem. No me vau avisar abans. L'hem de tractar de meravella perquè es quedi aquí.

La ràdio de totes vegades

va una mica tard. Escolta'm, Teresa, el plat preferit que fa la teva filla, quin és?

Mira, el plat preferit de la Laura en fa molts, en sap molt. Val a dir que jo soc un aprenent a la seva vora. Però si te n'he de dir algun, la Laura fa un pollastre de Nadal, Però per. Doncs mira, ara que estem començant a preparar. Aquell dia t'has de mudar per menjar-lo. Què porta? A veure, Laura, què hi poses? Fem un pollastre d'aquells que en diuen de pagès. Amb orellanes, amb poma, amb botifarra, amb pinyons, amb una bona picada.

No farcit, eh? Fiquem tot fora.

Boníssim, espectacular. I quan l'hem de començar a preparar abans del dia? Si ens el volem menjar el dia de Nadal. No, pots preparar el dia abans, sempre és més bo, sí. Tu ja tens menú aquest any a Nogué, o què?

Jo, pollastre farcit. Tu el farceixes aquí, eh? Sí, sí, sí, jo el farceixo. Jo tinc la paciència aquella de farcir-lo, saps? Allò de sucetet i així. I tu, Laura, de la teva mare, què?

La meva mare fa el millor caldo del món mundial, un espectacle.

Pep, nosaltres ja ens mengem lo morro i l'orella, eh? Ara, ara. Lo teu sogre, perdona'm, sabrà molt d'arreglar tuberies i tot això, i, bueno, canonades, però de gastronomia no s'hi entén gaire.

Morro i orella. Pep, saps què estem fent avui? Avui hem deixat una recepta miges a casa. Estem fent cua de porc amb llanegues. Si vols vindre a dinar. Cua de porc amb llanegues. Sí, tenim moltes cues a casa ara mateix.

Ja les hem ficat a l'olla. Sí, no tinc consciència d'haver tastat gaires vegades la cua de porc. Saps què passa?

Que estem una mica cansats de beure morros, orelles, la careta i tal, i avui hem dit, va, per què no ho fem amb cua, que és boníssima.

Sí, la cua, quina diferència hi ha de textura amb la resta de.

De totes maneres, la cua, ara que està tan de moda el col·lagen, el col·lagen en porta moltíssim, perquè és l'acabament de la columna vertebral, de l'espinada, diguéssim. És l'acabament. I llavors és deliciós. Jo, per mi, que juntament amb la galta, eh, Laura? Sí. És la millor carn que hi ha al port. I em sembla que la farem increïble.

Anar-te menjant aquesta cua i anar deshossant la cua a dins la boca, eh?

Exacte. Mira, ja ho sabeu, en tenim moltes avui. Sí, sí, les hem tancat el foc ara abans de venir. I ara, quan marxem d'aquí, mos hi tornarem a posar.

Teresa, vosaltres teniu el negoci familiar que era la cancel·ladaria Vilalta. Quatre generacions. Fa tres anys que et vas jubilar, tu. La vas traspassar, ja, crec, no? Quatre generacions, perquè la Laura no va voler ser la cinquena. Bueno, perquè la Laura ja té prou de feina, en aquest cas a Barcelona tu vas deixar Pons i t'has instalat aquí, però has entès la gastronomia d'una altra manera com ho feia la teva mare, no?

Sí, trobo a faltar molt la botiga, la trobo a faltar molt. Jo he crescut allà, sí, que la trobo a faltar. Saps què passava? Que jo els caps de setmana treballava molt, i ara els caps de setmana no treballo, i m'he de buscar com ocupar-los. I ara què hi fas els caps de setmana? Doncs faig receptes amb la mare.

La mare amunt, la mare avall. Ah, sí, et mous tu.

L'has de venir a veure tu. Perquè tota la instal·lació, tot el programa, totes les llums.

S'ha de cuinar aquí a casa. Algún dia ho hem fet a Ponsa, també. Però normalment aquí a Barcelona hi ha totes les eines i és tot. I la saviesa popular de la mare.

El que passa és que tu, Teresa, no ets cuinera, cuinera. Tu eres botiguera, cansadera, d'alguna manera. El que passa és que cuinaves tan bé que vas fer la

sortida de plats preparats. Jo sempre dic el mateix. Jo com que no sabia cuinar, només tenia una opció. Feu bé. No en tenia cap més, perquè clar, una persona que sap cuinar, sap donar-li joc, i jo, com que no en sabia, vaig pensar, si ho fas bé, si ho fas molt bé, te'n sortiràs. I em penso que ho feia bé, ho feia molt bé. Aquest era un dels eslògans que portàvem escrits a la jaqueta de treball. Ara ja pots fer la propaganda que vulguis, que ja és a la història. No, però ara faig la propaganda als que em tenen la botiga. Em van agafar la botiga uns nois de la pobla de Segur, que es diuen Carles Bastús, i la veritat n'estic supercontenta perquè ho fan molt bé.

O sigui, la idea de la botiga entenc que era, o sigui, cansaladeria, embotits, artesans, etcètera, etcètera, i vas acabar fent plats preparats. Exacte. Que en un moment avui dia, com que el dissabte, ostres, avui que tinc, que tinc, que tinc, vaig a calatresa perquè m'emporto, no?

Perquè la vida t'ho demanava, exacte, perquè igual que a les ciutats, als pobles, la gent treballa, va de presa, estan estressats i totes aquestes històries. I llavors vam començar, jo vaig ser de les primeres que va començar, i després al final ja en fa tothom, eh? I això que et dic, doncs, he intentat fer-ho bé, perquè jo soc molt crític amb mi, I em sembla que me'n vaig sortir, però clar, va arribar un moment que la cosa no podia ser. La Laura la feia pujar el cap de setmana i teníem la guerra cridada i a l'últim. Penso que per les xarxes ens enfadem.

Em deia que la de les xarxes socials era una tonteria.

I mira ara. Mira, es guanyar bé la vida la Laura, eh? Bueno, treballant també, eh? Sí, clar. Doncs ja està. Bueno, però tant bé la vida a les xarxes com. Més bé te la guanyes treballant que ella. Bueno, però ella també treballa. El que fa a les xarxes és feina.

Ara no. Ara no et guanyes la vida, ara la gent no es guanya la vida. Però abans que jo que vinc, jo la setmana que ve aniré al Fòrum Gastronòmic amb una taula redona i ahir vam tenir una primera trobada amb les noies que hi participaran i els hi vaig dir, jo sabeu d'on vinc? Vinc del patir i de la pena. Saps què vol dir? Que jo me n'anava a les 5 del matí a la botiga, jo muntava el taulell, jo cuinava, jo feia embotits, jo feia botifarres, jo anava a Lleida a comprar, jo ho feia tot. Bueno, evidentment que tenia ajuda, no? Però clar, jo ho feia tot. Llavors, clar, llavors guanyes la vida. Era molt dur. Però avui ja no se la guanya la gent, la vida.

Tu allò no ho volies per tu, Laura.

No, no ho volia. M'agradava, eh? És a dir, ho disfrutava i era molt feliç, però al final em quedava a pons. És una nena de passeig de gràcia.

No. Bé, això és el que és avui dia, però jo el que em pregunto és, d'alguna manera la cuina també ha servit i la gastronomia, vull dir que el llegat continua, però ha tardat el 2026, Laura, no? Exacte. Tens mig miler de seguidors.

Exacte, i qui m'ho hagués dit a mi, no? Que hagués acabat com estic ara. Jo al final treballo amb molta gent, treballo amb cuiners, faig receptes per marques, faig mil històries i ho disfruto molt i m'agrada molt i penso que tinc sort, també m'ho he treballat. La Teresa la fa sortir als vídeos. Sí, ara sí. És que és l'artista. La gent m'espera a mi. L'estrella és ella? Sí, ara sí.

Els agrada molt. Saps què passa? Que la gent de Lleida tenim aquell tarannà que per la gent d'aquí baix ens veu una mica exòtics. La manera de parlar, la manera de fer. Però, escolta, sabem passar el semàfor, eh? Només faltaria, clar, home. Però llavors aquell tarannà ha de ser de poble, els agrada molt a la

gent de Barcelona. Pep, escolta'm, què t'atrau tu de la història de la Laura, de la Teresa? Què els vols demanar?

Home, jo soc un fidel seguidor de la Teresa. Tu pregunta-li a la Teresa qui és que fa les botifarres quan en Nando Juball fa la matança del porc. No, però Pep, t'he portat un fuet.

Hòstia! No, me'l quedo jo, me'l quedo jo. Ja li faré arribar, no pateixis que ja me n'encarrego jo. Saps què passa? Jo abans cada setmana feia fuets, ara també en faig. I ara els faig només per nosaltres i pels amics. I avui te n'he portat un i resulta que no hi eres. Ja ho veuràs el Roger.

Ja te'l donaran. Sí, tranquil, tu demà quedem, Pep.

Sí, no, demà no, dilluns, dilluns. Dilluns, dilluns. Guarda'l aquí al calaix.

Doncs escolta, Pep, el que sí que jo t'invito des d'aquí, que vinguis un dia a casa a fer una recepta amb nosaltres. Oh, i tant. Però a Pons, no? Bueno, a Pons o a Barcelona. Jo ja et convido a Barcelona perquè ho trobis a mig camí.

No, home, no. A mi em va més bé cap a Pons.

A Pons. Laura, i què passa amb els arrossos quan els has de retratar i penjar-los a les xarxes?

Ui, em costa molt. Per què? Sí, em costa molt i no en faig, eh? Bueno, és que jo al final, ja tothom ho sap, jo cuido molt l'estètica, a mi m'agrada molt la preparació, tota l'organització, arreglo molt bé, jo al final no em considero una cuinera, em considero una estilista, i també faig moltes feines per moltíssima gent relacionades amb posar-ho tot maco. I els arrossos, això crec que ja ho vaig dir, la primera vegada que vaig vindre a Catalunya Ràdio va ser amb el Nando Jovany. Imagina't. Imagina't, i t'estic parlant de fa 13 o 14 anys, i allà ja ho vaig dir, a mi em costava molt de fotografiar els arrossos, perquè jo al final treballo amb el mòbil.

I perquè no senten visuals potser de color,

que no criden tant l'atenció. Sí, exacte, que després els podem adornar i podem ficar mil coses a sobre, però jo ara ja tinc el truc que és ficar l'arròs una miqueta al forn perquè em quedi. Comenci a brillar. Sí, perquè la foto em quedi més bé. Però sí que és veritat que hi ha moltes coses que em costen molt. I és per això també que ara també feia molts vídeos. Que hem deixat una mica de banda les fotos, que al final a mi el que em fa feliç és la fotografia. Però ja no existeix gairebé.

I per exemple, per aquestes cues de porc que feu avui amb queira?

Avui fem unes cues de porc rostides amb llanegues. Nosaltres en diem mocoses allà dalt, però vosaltres coneixeu per llanega. Això deu ser un dia de feina. Un dia, sí, la veritat. Avui acabarem a les 8 de la tarda. Ara les hem tingut I qui se'l menja el plat? Bueno, a la tarda espero que baixi el meu germà de Pons. Sí, ve la família. Quan avisem, sobretot al meu germà, que demà fem recepta i ja baixen. Bueno, i suposo que el meu nebot, nosaltres tenim un nebot que és cantant, el Pau, i també deu estar per aquí a Barcelona. No ho sé, no sé on és ell.

De menjar-ho en sobre, eh?, si el repartim.

No. I veieu allò d'ostres, mira, avui que faig aquest plató, aquesta recepta, això tindrà més sortida que d'altres, però hi aposto? És a dir,

els universals que sempre funcionen? Sí, però sempre m'equivoco. Jo sempre m'equivoco. Fa tants anys i encara no. Jo me'n recordo fa un parell d'anys que li vaig dir a la meva mare, ostres, això no triomfarà, estava que em queia la llàgrima. Havia fet un gazpacho a casa. Boníssim, amb burrata, amb mango, bueno, va quedar increïble, però no em va agradar. A mi no em va agradar i pensava que a la gent no els agradaria. Un millor. Sempre ens equivoquem. I les receptes de la mare triomfen. No, els meus macarrons,

la primera recepta que vaig fer de macarrons, em sembla que estic a 950.000. Sí, també un millor.

I què, com els fas els teus macarrons, ara que tothom es posa els macarrons a la boca?

Sí, ara fot el llibre. Els teus com són? Mira, els macarrons de les mares són els més bons de tots. Sempre. Però aleshores els de la Teresa? Els meus, jo tinc un truquet final, que pot ser el de molta gent. A veure, els has de fer allò que tothom diu, no? Moure'm en carinyo, amb tota aquesta història. Però jo els feia amb botifarra. Nosaltres hi posem carn de botifarra, que com que som cansaladers. Moixernó o no? Moixernó o els macarrons. Bueno, també n'hi pots posar, però això és el fricandó. No, hi ha els macarrons també, sí. No, no, clar, pots fer macarrons amb boletes. Però cadascú té la seva. Pots fer macarrons amb la cua que hem fet avui. Evidentment, pots fer amb el que et doni la gana. Però, bueno, els macarrons tradicionals és el sofregit de botifarra, se beben cuita la botifarra, i després, al final de tot, hi posem formatge amb ou batut. I ho tirem per sobre. Llavors ho posem a coure al forn, o sigui, no hi posem bechamel, hi posem el formatge amb l'ou. Ho posem al forn i allò és brutal.

A l'hostal dels Ossos Nogué hi posen formatge d'aquella La Chiquella per sobre, eh?

Sí, sí, sí, el xiroi, el xiroi, que, escolta, allò, com enfilegar-se aquell formatge, eh? Clar, aquí hi ha una cosa important amb això dels macarrons, jo sempre dic, Teresa, que jo no sé si tu ho fas, però jo soc d'aquells que a mi els macarrons m'agrada coure'ls amb el conjunt, és a dir, com si fes uns fideus. Jo això de bullir els macarrons amb aigua i barrejar-los amb el sofregit i tot, no.

Mira, val a dir una cosa, que no ho he fet mai, això, jo. Amb els fideus sí, però amb els macarrons no ho he fet mai. Però t'agafo l'invent i segur que ho faré. Escolta, Pep, i també saps què volia dir, ara, aprofitant els micròfons de Catalunya Ràdio? Que amb això dels formatges, que l'altre dia ho comentava la nostra veïna i amiga, l'Ada Parellada, estic cansada de formatges itali. Eh, boníssims, eh? Formatges italians, formatges francesos, però és que tenim una riquesa de formatges aquí a Catalunya. Increïble. Sí. Increïble, l'altre dia vaig fer jo uns macarrons amb formatge a ovella, del tros de sort, increïbles, o de la Garrotxa, o d'Osona, o de la Terra Alta, o d'allò on siguis igual, però increïbles, i llavors hauríem de reivindicar i posar més en valor lo de qui. La Laura se me'n riu, però sempre quan acabo una recepta jo dic. Cuina de casa, cuina del país, territori, i moment, també, perquè la gent vol fer carxofes a l'agost, i això no pot ser. Qui de les dues té més caràcter? Ella. Jo diuen que tinc caràcter. Té una mala bava, la Laura, que no es pot aguantar. Però té una mala bava increïble. Quan li surt la mala bava a la Laura? A mi sempre. A tu? A mi sempre. Ah, sí? Mira, aquest matí, quan baixava, em truca i diu, on ets? Dic, a Martorell. Diu, ostres, que t'estic esperant, que t'estic esperant. Dic, sóc a Martorell.

Ella també té mala bava, eh? La Teresa també té mala bava, eh?

Ella també té mala bava, eh? La Teresa també té mala bava, eh? Sí, no, la veritat, jo tinc més paciència que ella. Ah, sí? Sí. Deixem-ho aquí.

Doncs a la cuina s'ha de tenir paciència, eh? A la cuina. No, no, és veritat. Perquè si no estàs espatllat, eh? La cuina que nosaltres fem, la cuina que a mi m'agrada fer, és de temps, de paciència. Això del carinyo i l'amor, evidentment, no? Però és de temps. I bon producte, perquè si no tens bon producte A vegades amb el marit també s'ha de tenir paciència, eh? Ui, amb el marit molt. Sí, sí. Molt, molt amb el marit. La vida, eh, Nogué? Que és més important,

amb les relacions de parella o amb la cuina,

la paciència, Nogué? Amb tot plegat, amb tot plegat. El que passa que jo et vaig a dir que a la cuina, per exemple, mira, jo aquest matí. No m'ha driblat aquí, el Pep. No, jo he començat a fer l'oscurit carrandolla a les 5 del dematí. Avui no em preguntis per què, perquè. Però què feu?

Un moment, un moment. Vosaltres que podeu dormir el cap de setmana. És a dir, vosaltres que el cap de setmana us podeu llevar a les 7, que aquí us explicarem les notícies, poseu una estona el suplement, torneu a fer una estona més al llit, una revolcadeta allò de fons amb la tertúlia. I a les 5 del matí us soteu el despertador

de fer escudera i carn d'olla. Però què us heu pres, home? Ja veuràs que tinguis la nostra edat. Clar, però aquí el kit de la qüestió és el següent. No és posar-se a la cuinesta, és. Tu t'aixeques, comences a posar l'escudell i carrandolla a fer, després fas un cafè de filtre, saps? Tranquil·litat, desescumes, eh? Després te'n vas a la nevera, vas a mirar les verdures. Avui hi fotré també moniato i també hi posaré carbassa, perquè no hi ha una escudell i carrandolla única. Pots fer moltes versions, saps? Després ja agafes, fas la torrada, vas aquí al rebost i mires a veure quina bufa agafaràs. Què esmorzaré avui? La bufa de llot negre o la bufa d'allí julivert, saps? T'ho agafes amb parcimònia, amb tranquil·litat. Que la cuina així és fantàstic. Sí, clar. Tots volem ser Pep Moguer.

Si dels galets a l'hora de fer el vermut.

Ah, mira. Ah, exacte. Bé, avui què dinareu?

Doncs què, la clacua? Home, avui hem de menjar cua. Sí, però dinarem a les 6 de la tarda, com sempre, que fem una recepta. Allà a les 5, a les 5.

Són la Teresa Pinos Vilalta, la mare de la Laura López Pinos, que és la Laura Pons, i que la podem seguir a les xarxes, la podem seguir amb tota la il·lusió. Pep, una abraçada, cuida't. Que vagi molt bé.

Escolta'm, demà com anirà això del clàssic Noguer? Home, mira, jo he demanat. Precisament he anat a l'hostal dels ossos avui i en Kel m'ha dit 6 a 4, tu. Hosti! A mi ja em va bé, 6 a 4.

No, vaig passar per l'hostal dels ossos i vaig dir, Kel, Pep, i dic, bé, de tant en tant. Diu, no, no, de tant en tant no, bé, cada setmana. T'estic vigilant, que ho sàpigues.

Quan he posat la carn a fer, llavors he anat cap allà. Una abraçada, Pep, gràcies.

Adéu-siau. Moltes gràcies. Adéu.

El suplement. Amb Roger Escapa.

Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharm et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloletes Ocupharm. Testades oftalmològicament i dermatològicament. De Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llanceries, sabates, accessoris, esports, bellesa, llarg. Aprofita la nova temporada. Vine ara als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de montar una ràdio per als Mundials de Futbol.

Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys. Nits sense ficció.

Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

Sara Sorts és dramaturga. La burocràcia l'esgota. Tota la part burocràtica que acompanya qualsevol projecte, ja sigui amb subvencions, justificacions, factures, contractes. És el mateix que li passa a Josep Maria Beltrán, que és pagès.

Perquè és molt complicat tirar endavant el projecte i tota aquesta càrrega burocràtica t'agota, te treu l'energia.

Metges i professors també viuen ofegats pels tràmits. Docents que comencen, que truquen i diuen és que no puc més. M'han fet fer set programacions. La investigadora Remedios Zafra ha analitzat aquest malestar.

Normalizando que antidepresivos, que ansiolíticos sirvan para no perder el ritmo productivo. Estamos locos.

Solidaris. Amb Mercè Folc. Cremats per la burocràcia. Dissabte a les 10 de la nit.

Aquest dissabte, al Sense Fronteres, els ajuntaments sempre seran nostres. Hem fet fotografies davant dels ajuntaments de tot Catalunya, concretament 947, tantes com municipis hi ha a Catalunya. Com a protagonista, la Júlia, que és la nostra filla. Sí, des que just va néixer. Fem una foto del país per saber què necessita.

El català necessita la seva llengua, Catalunya necessita la seva llengua, sense haver-nos de justificar de per què parlem català. És la nostra llengua i és el nostre país. Em fa pena que no es parli més català a Catalunya.

Fins aquí el suplement d'aquest dissabte, un suplement que hem fet a la coordinació d'informadius, el Joan Trias i l'Eva Comte, redacció Núria Pujadas, Marta Ferrer, Marina Laminos, Albert Postils, Miquel Alós, producció Sònia Olofeu i Eva Catalán, el control tècnic Blai, Iniesta i Conchi Vecino, i el control central, Júlia Aparicio. Demà hi tornem a les 6 del matí, ara us deixem amb el David Guzmán i el seu ciutadà en Maragda, avui des del Festival Canalla de Literatura Infantil i Juvenil de Vic. Demà suplement a partir de les 6. Volcats ja amb la prèvia d'aquest partidàs al Camp Nou, aquest Barça-Madrid. Salut i ràdio, bona tarda dissabte.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.